INFORME DE RESULTATS PROJECTE DE COL ·LABORACIÓ …...PROJECTE DE COL ·LABORACIÓ PEMB – Planificació Estratè gica AMB ... públic, de recerca i de la societat civil, amb capacitat

2019

INFORME DE RESULTATS PROJECTE DE COL·LABORACIÓ PEMB – Planificació Estratègica AMB

REFLEXIONS METROPOLITANES PER A L’IMPULS DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE

Informe dels treballs: Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible. 1erT 2019

1

Contingut 1 Introducció ......................................................................... 3

2 Finalitat del procés de treball .............................................. 4

3 Marc comú de treball i projectes ......................................... 4

4 Actors i metodologia de treball ........................................... 6

4.1 Convidats....................................................................................................... 6

4.2 Desenvolupament de les sessions .................................................................. 7

4.3 Metodologia de treball .................................................................................. 9

4.3.1 Dinàmica de treball en grup ................................................................................. 9

4.3.2 Dinàmica de treball individual ............................................................................ 12

4.3.3 Avaluació de les sessions. ................................................................................... 12

5 Sessió 1: Vehicle privat...................................................... 13

5.1 Assistents .................................................................................................... 13

5.2 Projectes treballats ...................................................................................... 14

5.3 Resultats del procés de treball ..................................................................... 14

5.3.1 Resultats del treball en grup ............................................................................... 14

5.3.2 Resultats del treball individual. .......................................................................... 19

5.4 Comentaris dels assistents ........................................................................... 22

5.5 Avaluació de la sessió per part dels participants .......................................... 23

5.6 Quadre sintètic. Resultats destacats ............................................................ 24

6 Sessió 2: Transport Ferroviari. ........................................... 25

6.1 Assistents .................................................................................................... 25



6.3.1 Resultats del treball en grup ............................................................................... 26

6.3.2 Resultats del treball individual ........................................................................... 33


6.5 Avaluació de la sessió .................................................................................. 36


2


7 Sessió 3: Transport Col·lectiu per Carretera ....................... 38

7.1 Assistents .................................................................................................... 38



7.3.1 Resultats del treball en grup. .............................................................................. 39

7.3.2 Resultats del treball individual. .......................................................................... 44




8 Sessió 4: Distribució Urbana de Mercaderies ..................... 50

8.1 Assistents .................................................................................................... 50



8.3.1 Resultats del treball en grup. .............................................................................. 51

8.3.2 Resultats del treball individual ........................................................................... 55




9 Avaluació de les sessions .................................................. 60


3

1 Introducció

Durant el quart (4t) trimestre de 2018 i amb la intenció de desenvolupar un document base per

a la convocatòria de la I Comissió Estratègica d’Infraestructures del PEMB es va elaborar i

dissenyar el procés de treball Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible.

Aquest treball de gestió i disseny es va portar a terme per part del Gabinet Tècnic del Pla

Estratègic Metropolità de Barcelona, en estreta col·laboració amb l’Àrea de Planificació

Estratègica de la l’AMB.

Les sessions de treball d’aquestes Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat

Sostenible a la Regió Metropolitana de Barcelona es van dur a terme durant el mesos de febrer

i març de 2019, amb el següent calendari, ubicació i temàtica:

TEMA DATA LLOC Vehicle privat 6 de febrer Ca l’Alier C/ de Pere IV, 362, 08019 Barcelona

Transport ferroviari 19 de febrer Centre Cívic La Sedeta. C/ de Sicília, 321, 08025 Barcelona Transport col·lectiu 6 de març Espai Calàbria 66. C/ Calàbria, 66, 08015 Barcelona Dist. Urb. Mercaderies 22 de març Centre Cívic La Sedeta. C/ de Sicília, 321, 08025 Barcelona


4

2 Finalitat del procés de treball

El Consell Rector del PEMB de març de 2017 va aprovar la realització dels treballs per a la creació

de la Comissió Estratègica d’Infraestructures del PEMB amb dos principals objectius; el

d’establir un full de ruta coordinat de priorització i inversió en nous impulsos o noves

infraestructures, això com, i el de elaborar un manual de bones pràctiques i exemples útils per

als estadis intermedis de la planificació territorial d’infraestructures.

L’objectiu principal de les sessions de les Reflexions Metropolitanes per a l’impuls de la

mobilitat sostenible va ser el de proveir a la Comissió Estratègica d’Infraestructures d’una

primera reflexió i priorització d’infraestructures i projectes de mobilitat, elaborada de manera

tranversal i superant els marcs mentals de les xarxes de comunicació segregades.

Així, tots els documents, generats a cadascuna de les sessions del procés de les Reflexions

Metropolitanes serviran com a documentació prèvia per a la convocatòria de la I Comissió

Estratègica d’Infraestructures del PEMB.

3 Marc comú de treball i projectes

Tal i com queda palès a tota la planificació en matèria de mobilitat de la Regió Metropolitana

de Barcelona, és urgent en aquest moment abordar una qüestió fonamental, per motius de salut

pública i de reequilibri territorial: la reducció del nombre de viatges que es realitzen en

transport privat motoritzat.

Seguint per tant, les directives de planificació, el treball realitzat durant les sessions es va

emmarcar en aquest principal objectiu, basant-se en dues estratègies: posar sobre la taula eines

OBJECTIUS REDUCCIÓ VEHICLE PRIVAT

• PMU BCN 2024: reducció de 21% del trànsit

• PMMU 2024: Estendre les zones de baixes emissions i altres instruments de reducció del trànsit.

• pdM 2025: Promoure el canvi d’hàbits de mobilitat de la ciutadania. De la mobilitat motoritzada a la mobilitat activa o col·lectiva


5

per a la reducció del trànsit privat (eines de pressió), i millorar altres formes de transport:

col·lectiu, no motoritzat, compartit (eines d’impuls).

A continuació es presenten els projectes sobre els quals es va treballar a les sessions i les

estratègies amb les quals es relacionen. En groc els relacionats amb el vehicle privat, en taronja

els de xarxa ferroviària, en verd els de transport col·lectiu per carretera i en gris els

corresponents a distribució urbana de mercaderies.

Projectes per a la reducció del trànsit privat (eines de pressió)

Projectes per a la millora del transport sostenible (eines d’impuls)

Tarificació de les Rondes. Projecte Zona Baixes Emissions.

Homogeneïtzació de normes i governança mancomunada del paga ment per estacionament en via pública.

Pagament per ús a totes les vies d'alta capacitat de la RMB.

Pla de promoció i gestió dels “Parks & Ride” de la RMB. Bicicleta i vehicle privat.

Tarificació de l’àrea DUM i del transport urbà de mercaderies

Xarxa vertebradora metropolitana de serveis ferroviaris de proximitat.

Grans Intercanviadors Metropolitans (Ferroviari - Ferroviari i/o Transport Col·lectiu per Carretera)

Serveis Regionals i Xarxa de serveis ferroviaris de mitjana distància en Alta Velocitat

Soterraments Ferroviaris. Integració Urbana Xarxa de plataformes reservades per al

transport públic en superfície a la RMB i xarxa BRT.

Xarxa d’estacions de busos interurbans i repartiment de serveis al territori metropolità.

Xarxa d’aportació i transport a la demanda. Creació d’un programa per al disseny i re

definició d’una nova xarxa de bus de la RMB i la governança de la mateixa.

Harmonització de les ordenances de càrrega i descàrrega i creació d’un aplicatiu de gestió de l’ àrea DUM metropolitana.

Distribució nocturna de mercaderies. Xarxa de microplataformes logístiques i punts

d’entrega de proximitat.

Tots aquests projecten van ser extrets dels diferents documents de planificació de la mobilitat

existents a la Regió Metropolitana de Barcelona, i que van ser qualificats d’estratègics durant el

disseny d’aquest procés de treball.


6

4 Actors i metodologia de treball 4.1 Convidats Finalment, i com a objectiu subjacent d’aquestes sessions de treball fou: la implicació,

coneixença i el treball de manera transversal de tots els sectors relacionats amb els projectes

que es van posar sobre la taula. El treball conjunt de tots els actors relacionats amb la mobilitat

de la Regió Metropolitana de Barcelona que tinguin la capacitat d'incidir en la planificació futura

en matèria de mobilitat era un dels puntals claus d’aquestes sessions. És per això que es va

convidar a participar a totes aquelles organitzacions, dels àmbits privat, públic, de recerca i de

la societat civil, amb capacitat d’incidència en l’impuls de la mobilitat sostenible a la Regió

Metropolitana de Barcelona. A més a més, també van rebre invitació totes aquelles entitats que

pertanyen a la Comissió Executiva del PEMB.

A la taula següent es mostren agregats, segons l’esquema de la quàdruple hèlix, les 61

organitzacions convidades al conjunt de sessions del procés de treball. A cada sessió van

participar una mitjana de 23 organitzacions.

RECERCA ASSOCIACIONS ÀMBIT PÚBLIC ÁMBIT PRIVATCENIT - UPC AGTC: Ass.Gnral. de Transportistes de Catalunya Aj. Sant Boi de Ll. Consultoria 19N Strategies UPC Àmbit B-30 Aj. Argentona ABERTISIERMB Cambra de Comerç Aj. Badalona AIM

Catalonia Logístics Aj. Barcelona AlsaCECOT Aj. Castelldefels BAIXBUSCol. ECCP Cat Aj. Cornellà INTRACol. ETOP Cat Aj. d'Esplugues de Ll. MCRITConsell Ass. Infraest. Aj. Gavà MOVENTISFem Vallès Aj. l'Hospitalet Ll. SAGALÉSFoment Treball Aj. Martorell SGMTFund. Cercle Inf. Aj. Mollet del V. Soler i SauretPostCarCity Aj. Montcada i Reixac TGOPTP Aj. Sabadell TranspimeRACC Aj. Sant Boi de Ll. TUGSALUGT Aj. Sant Cugat VAICXarxa C-17 Aj. Santa Coloma VanaPedal

Aj. TerrassaAj. Vilassar de MarAMBAMB-PDUAMTUATMB:SM - AparcamentsBarcelona RegionalDIBAFGCGENCAT. TES DGTCGENCAT. TES INFRAPUMSA - Aj. MataróRENFE - CATServ. Català TRÀNSITTMB


7

4.2 Desenvolupament de les sessions Les quatre sessions es van desenvolupar amb un mateix esquema i metodologies de treball, tot

i que amb algunes variacions diferenciades segons els requeriments de les temàtiques. A

continuació, es mostra l’esquema general, mentre que als annexos del present informe trobareu

el disseny concret de cadascuna de les sessions.

RECEPCIÓ I BENVINGUDA

ACTIVA

• ACREDITACIÓ DE PARTICIPANTS• BENVINGUDA PER PART DELS ORGANITZADORS• REUNIÓ I PRESENTACIÓ INFORMAL DELS PARTICIPANTS I DE L'EINA MENTIMETER• EXPOSICIÓ DELS PROJECTES A TREBALLAR DURANT LA SESSIÓ• APORTACIONS PER PART DELS PARTICIPANTS D'ALTRES PROJECTES QUE CONSIDEREN

ESTRATÈGICS

PRIMERA PART

INFORMACIÓ

• ELABORACIÓ DEL MAPA DE PARAULES. ASSITENTS I ORGANITZACIONS - EINA MENTIMETER• EXPLICACIÓ DEL PROCÉS DE TREBALL DEL PROJECTE GENERAL: REFLEXIONS METROPOLITANES• PRESENTACIÓ DELS HORARIS I DE LES DINÀMIQUES DE TREBALL DE LA SESSIÓ• PRESENTACIÓ DE CONTINGUTS RELACIONATS AMB LA SESSIÓ. DADES I TREBALLS DE DIAGNOSI

ELABORATS PER L'ÀREA DE PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DE L'AMB

ELABORACIÓ DEL MAPA D’ASSISTENTS. SESSIÓ TRANS. COL. CARRETERA

PRESENTACIÓ DE CONTINGUTS. FRANCESC MAGRINYÀSESSIÓ VEHICLE PRIVAT


8

Val a destacar en la metodologia d’aquestes sessions, la utilització de l’eina digital MENTIMETER.

Aquesta eina es va fer servir per com a fil conductor de totes les sessions, concretament per a

la valoració dels criteris per prioritzar els projectes treballats a cada sessió.

TANCAMENT

• AVALUACIÓ PER PART DELS ASSISTENTS DE LA FEINA REALITZADA I DE L'ORGANITZACIÓ DE LES SESSIONS.

• EXPOSICIÓ PER PART DELS ORGANITZADORS DE LES PROPERES PASSES DEL PROCÉS DE TREBALL.

SEGONA PART

TREBALL EN GRUP

• REPARTIMENT D'ASSISTENTS EN GRUPS SEGONS ASSIGNACIÓ DELS ORGANITZADORS.• TREBALL DELS ASSISTENTS SEGONS LA DINÀMICA MARCADA. DAFO, CONDICIONANTS

MUTICRITERI, PLÀNOL DE PROJECTES...• ROTACIÓ DELS PARTICIPANS PER LA RESTA DE PROJECTES ON APORTEN MÉS PROPOSTES I

COMENTARIS• POSADA EN COMÚ DEL TREBALL DE TOTS ELS GRUPS

TERCERA PART

PRIORITZACIÓ

• EXPLICACIÓ DELS CRITERIS A VALORAR.• VALORACIÓ DELS CRITERIS PER PART DELS ASSISTENTS.• ELABORACIÓ DE LA MATRIU DE PRIORITZACIÓ I RESULTATS DE LA PRIORITZACIÓ.• TORN OBERT DE PARAULES: VALORACIÓ DE LA PRIORITZACIÓ, COMENTARIS I/O PROPOSTES...

TREBALL EN GRUP. SESSIÓ DUM TREBALL INDIVIDUAL. SESSIÓ TRANSPORT FERROVIARI


9

4.3 Metodologia de treball Cada sessió del projecte Reflexions Metropolitanes per a l’Impuls de la Mobilitat Sostenible, va

tenir dos moments de treball diferenciats: un en grup i un altre individual, permetent la reflexió

des del coneixement individual, com la posada en comú del mateix amb la intenció de fer aflorar

més aspectes a tenir en compte. Aquest apartat presenta un resum sobre les metodologies

emprades.

4.3.1 Dinàmica de treball en grup Disposats en 4 grups totes i tots els assistents van treballar al voltant dels contextos i

condicionants de cadascun dels projectes proposats. L’assignació de grups es va fer prèviament,

responent a criteris d’afinitat temàtica i buscant balancejar la proporció d’homes i dones,

L’assignació de grups es va mantenir en algunes sessions, mentre que en d’altres es va decidir

canviar la composició dels grups segons torns. Als annexes es poden consultar les diverses

tècniques de redistribució.

La dinàmica de treball concretament es va basar en la tècnica de world cafè, de forma que tots

els grups o persones van poder passar i treballar en un moment o altre per tots els projectes

proposats, enriquint els debats i contribucions als mateixos a cada torn.


10

Segons les necessitats del projectes i la seva contextualització es va optar per desenvolupar

diferents eines en els moments de treball en grup: DAFO del projecte o bé treball sobre MAPA

i valoració de criteris de flexibilitat, capacitat, permeabilitat... del dibuix expressat al mapa.

Per tal de millorar les dinàmiques, a partir de segona sessió, es va establir, la figura de

RELATOR/A de grup. Aquesta figura va servir per la posada en comú de la feina feta a la resta de

participants un cop acabats es torns de treball..

Als annexes s’explica més àmpliament la dinàmica seguida en cada sessió.


11

A continuació es mostren les eines emprades per a cadascun dels projectes:

Homogeneïtzació de normes i governança mancomunada del paga ment per estacionament en via pública.

Contextualització dels projectes mitjançant un anàlisi DAFO:

DEBILITATS AMENACES FORTALESES

OPOTUNITATS

Pla de promoció i gestió dels “Parks & Ride” de la RMB. Bicicleta i vehicle privat. Tarificació de les Rondes. Projecte Zona Baixes Emissions. Pagament per ús a totes les vies d'alta capacitat de la RMB. Harmonització de les ordenances de càrrega i descàrrega i creació d’un aplicatiu de gestió de l’ àrea DUM metropolitana. Distribució nocturna de mercaderies.

Creació d’un programa per al disseny i re definició d’una nova xarxa de bus de la RMB i la governança de la mateixa. Tarificació de l’àrea DUM i del transport urbà de mercaderies Xarxa de microplataformes logístiques i punts d’entrega de proximitat. Xarxa d’aportació i transport a la demanda. Xarxa vertebradora metropolitana de serveis ferroviaris de proximitat.

MAPA + Característiques del disseny proposat: Màxima

flexibilitat/Capacitat/Integració Urbana/Altres

Grans Intercanviadors Metropolitans (Ferroviari - Ferroviari i/o Transport Col·lectiu per Carretera) Serveis Regionals i Xarxa de serveis ferroviaris de mitjana distància en Alta Velocitat Soterraments Ferroviaris. Integració Urbana Xarxa de plataformes reservades per al transport públic en superfície a la RMB i xarxa BRT.

MAPA + Característiques del disseny proposat: Màxima

fiabilitat/permeabilitat/Altres Xarxa d’estacions de busos interurbans i repartiment de serveis al territori metropolità.


12

4.3.2 Dinàmica de treball individual En aquesta part els i les assistents van elaborar un anàlisi multi criteri dels projectes. Per tal de

prioritzar projectes els 4 projectes treballats durant la sessió es va demanar als assistents la

valoració dels projectes segons els següents criteris:

Aquesta priorització es va fer sobre 5 PUNTS, ponderats segons el % que es mostra a la imatge.

Ja que es considera que no tots els criteris han de tindre el mateix pes, i aquest factor de

minoració s’aplica segons rellevància del criteri a valorar. Aquest percentatge suma 90% i no

100% per una errada del disseny, de tota manera aquesta errada no afecta als resultats del

procés donat que s’ha emprat la mateixa ponderació a totes les sessions i els resultats d’aquesta

dinàmica són comparatius i no absoluts. Aquest % s’aplica com a factor de minoració i no com a

percentatge.

Els resultats d’aquesta dinàmica foren dos per cada sessió, d’una banda la teranyina multi criteri

de cada projecte, i un resultat global de priorització dels quatre projectes treballats durant la

sessió.

4.3.3 Avaluació de les sessions. Finalment i per tal de fer tancament qualitatiu de les sessions es va demanar als participants

l’avaluació de tres aspectes de la sessió:

El treball personal realitzat.

L’assoliment d’objectius proposats per els organitzadors mitjançant els treballs

realitzats.

L’organització de la sessió i l’espai escollit per a la realització de les sessions.


13

5 Sessió 1: Vehicle privat 5.1 Assistents

S1. Vehicle Privat Joan Guzman ABERTIS

Xavier Serra ABERTIS

Jose Antonio Malo AIM

Vanessa Gómez Aj. Gavà

Elisabet Ferrer Aj. Martorell

Tomás de Castro Aj. Sabadell

Lluís Alegre ATM

Xavier Sanyer ATM

Jordi Julià Col. ECCP Cat

Francesc Xandri Col. ETOP Cat

Juan Manuel Manrique Consell Ass. Infraestructures

Cristina Pou DG TRANS. GENCAT. TES

Albert Palomo DG. D'INF.TES.GENCAT

Carmelo Rivero DIBA

Adrina Bachiller FGC

Maite Pérez IERMB

Ole Thorson INTRA

John Etherington PostCarCity

Susana Pascual PTP

Lluís Puerto RACC

Marc Fíguls RACC

Pere Macías RENFE - CAT

Lluís Serrano Serv. Català TRÀNSIT

Pau Noy TMB

Juan Guerrero UGT

Santiago Montero Enginyer

Miquel Estrada UPC

Jordi Castelló VAIC


14

5.2 Projectes treballats

5.3 Resultats del procés de treball 5.3.1 Resultats del treball en grup Per a cada projecte i criteri es presenten primer les aportacions del grup quer va iniciar el DAFO

i amb un pic diferent les dels grups subsegüents:

A. HOMOGENEÏTZACIÓ DE NORMES I GOVERNANÇA MANCOMUNADA DEL PAGAMENT PER ESTACIONAMENT EN VIA PÚBLICA

Debilitats:

Heterogeneïtat realitats territorials (usos i densitats) Impacte social, repercussió política Lentitud dels canvis normatius Falta alternatives d’accés a determinats àmbits Governança: dissociació urbanisme i mobilitat Risc de generar rotació i inducció al trànsit El títol no parla de reduir l’aparcament. Serà necessària la creació d’una plataforma tecnològica i competencial única per a tot

aparcament.

Amenaces:

Hiperdensificació progressiva (que ja esta a la part central amb 2000 hab./km2) Increment d’activitat de mobilitat Inducció al trànsit de rotació Debat polític, difícil consens i desvirtuament de directrius tècniques. Creixement urbanístic desordenat que provocarà un creixement quadràtic de la

mobilitat.

Tarificació de les Rondes. Projecte Zona Baixes Emissions.

Pagament per ús a totes les vies d'alta capacitat de la RMB.

Homogeneïtzació de normes i governança mancomunada del

paga ment per estacionament en via pública.

Pla de promoció i gestió dels “Parks & Ride” de la RMB. Bicicleta

i vehicle privat.


15

Publicitat al vehicle elèctric sense peatges, sense restriccions. Zona verda d’aparcament a tota l’AMB

Fortaleses:

A problema comú, solucions comunes Ja existeix cultura d’aparcament de pagament a Barcelona Existeixen institucions supramunicipals com AMB i ATM. Possibilitat de reduir externalitats externes associades amb l’ús del cotxe. El Pla Cerdà amorteix el problema, només a Barcelona.

Oportunitats:

Pressió europea per complir el llindar de contaminant. Conscienciació ambiental Eina útil per regular l’ús del vehicle privat Reduir l’ús del cotxe Canvi de paradigma Construir eines de governança per a la mobilitat en general. Nova font de finançament de mobilitat sostenible. Necessitat de crear una autoritat única urbana i mobilitat. Regular no només via pública sinó grans aparcaments corporatius (exemple: TMB) Incorporació de ple de la motocicleta (pagar arreu) Tarifar incrementa oferta (places per hora), per tant permet reduir superfície

d’aparcament. Ningú te dret d’aparcar al carrer.

B. PLA DE PROMOCIÓ I GESTIÓ DELS “PARKS & RIDE” DE LA RMB. BICICLETA I VEHICLE PRIVAT.

Debilitats:

Ocupació molt gran de territori No contribueix a les polítiques de restricció de l’ús de l’automòbil. Manca de senyalització. No són reconeguts com a tals; no se’ls ha donat la importància que tenen. Se’n fa un ús no adequat. Es una mesura limitada en la seva afectació sobre el conjunt de la mobilitat privada. No de manera global, si de manera local en àmbits sensibles. Manca de integració en la planificació urbanística.


16

Amenaces:

Competència amb l’alta demanda. A la gestió de la mobilitat als seus entorns (efectes locals). Costs dels terrenys, resistència del municipi acollidor. Finançament Ha d’estar integrat a un model global de mobilitat.

Fortaleses:

2ª corona suport fort a l’ús del TPC Es considera bo P&R a la 2ª corona, no tant quan et vas apropant al centre. P&R lligat al bus (expres.cat) Pot ser una peça important de la política de serveis d’aportació al TPC. P&R com a servei de gestió de la mobilitat Treu de la ciutat els vehicles més contaminants.

Oportunitats:

Complementarietat amb bus a la demanda: park & bus; park & bici Aprofitament aparcaments existents (Circuit Montmeló, centres comercials) Millora senyalització des de vies gran capacitat (especialment en episodis) Compatibilitat amb polítiques de tarificació (promoció del P&R en origen) Promoció vehicle elèctric. Existència d’institucions supramunicipals per gestionar (AMB, ATM) Gestió AMB T-Mobilitat Serveix amb valor afegit: mecànica rapida, rentat, compra, etc. Reservar-ho per a la capil·laritat

C. PAGAMENT PER ÚS A TOTES LES VIES D’ALTA CAPACITAT DE LA RMB

Debilitats:

Manca capacitat actual xarxa TPU per absorbir possible traspàs modal. Si es vinyeta, col·lapse de la xarxa Terminis implantació El temps per millorar el transport públic i donar alternatives simultaneïtat amb la

millora del transport públic. Repartiment del trànsit cap a vies amb alta sinistralitat Poca acceptació social. Posar d’acord les diferents administracions (diferents titularitats) No reflecteix els costs reals més alts a les vies de més baixa capacitat.


17

Amenaces:

No implantació del model pot congestionar (encara més) les vies. Pot ser o no contradictori amb tarificació zonal. Desviament de trànsit de cop a vies de menys capacitat No optimització de l’ús de la xarxa

Fortaleses:

Disminució de l’ús de vehicles a la RMB. Assegurament del manteniment de la xarxa viària Existeix la tecnologia Permetre gestió de la demanda mitjança tarificació dinàmica. Motius ambientals i congestió Millora de la qualitat aire/salut

Oportunitats:

Eina de gestió de la mobilitat Caducitat model peatges actual Oportunitat de nous ingressos per a finançament de transport públic. Oportunitat de crear carreteres intel·ligents amb noves fonts de finançament. Optimització d l’ús de les carreteres. Disminució malalties associades a PM10, NO2 (ictus, atacs de cor, problemes

respiratori, càncer) Disminució CO2: millora ambiental Model global combini: “manteniment + tarifa congestió” Governança de gestió única de les infraestructures Ajustar la capacitat física a la ambiental de la via.

D. TARIFICACIÓ DE LES RONDES. PROJECTE ZONA BAIXES EMISSIONS

Debilitats:

Iniquitats social Baixa acceptació social No ens atrevim a parlar-ne, no se sap bon bé de que es tracta. Tecnologia encara cara

Amenaces:

Afectació sobre l’entorn a on s’aplicaria (efecte frontera) Gentrificació


18

Els serveis de transport públic han d’anar de la mà (incrementar oferta) Interrelació B10/B20/B30 Renda BCN no és Londres, Singapur...

Fortaleses:

Experiències prèvies indiquen: millora en el trànsit, ingressos per millorar transport públic.

Possible aplicació gradual i/o selectiva La tecnologia existeix o està disponible. Pot a ser una mesura redistributiva Necessitat integració amb el model de finançament de les vies d’alta capacitat.

Oportunitats:

Incrementar ús transport públic i ingressos. Amb aplicació selectiva, es pot millorar el trànsit en determinades franges horàries

(gestió mobilitat) Necessitat integració amb el model de finançament de les vies d’alta capacitat. Millora qualitat aire Conscienciació social sobre medi ambient Continuïtat de política d’etiquetes (quan ja s’hagi produït molt canvi tecnològic)


19

5.3.2 Resultats del treball individual.

ANÀLISI MULTICRITERI (Puntuació 0 al 5)

Tarificació de les Rondes (ZBE). Peatge urbà de Barcelona

Gestió de les vies d’alta capacitat a la RMB. Pagament per ús


20

Homogeneïtzació de normes i governança del estacionament en via

Promoció P&R – Bicicleta i vehicle privat


21

PRIORITZACIÓ (segons millor puntuació)

Amb els resultats anteriors i el factor de minoració explicat anteriorment, s’arriba a la següent puntuació global de cada projecte:


22

5.4 Comentaris dels assistents REFLEXIONS METROPOLITANES. SESSIÓ 1: NOTES TORN OBERT DE PARAULES

A continuació s’exposen de manera genèrica totes les aportacions que es van fer al torn obert

de paraules:

Les prioritzacions són vinculants? Que se’n farà? Es respon per part dels organitzadors

que aquest treballs no són significatius però per algun lloc s’ha de començar. Són

orientacions per encarar la feina a fer.

Es va qüestionar la manera de formular la pregunta del “peatge urbà de Barcelona”, com

és formula la gestió d’alta capacitat influeix en la resposta. El títol de la sessió és

esbiaixat, ja que es pretén reduir el vehicle privat via mesures de tarificació mentre hi

ha altres formes.

La potencialitat de la bicicleta no està representada, millor parlar de serveis d’aportació

a les estacions.

La senzillesa de la metodologia mentimeter té avantatges i inconvenients. Cal un canal

on expressar opinions més subtils.

Cal tenir en compte el nº de viatges que potencialment tindran aquestes mesures

capacitat d’assumir.

Cal una visió més urbanística del ús del vehicle privat que contempli la organització

territorial de la regió.

Cal un debat posterior a la sessió que contempli una visió global (finançament, social,

recursos) per defensar un pla conjunt.

Ens plantegem que és més estratègic en el cost-benefici de fer la inversió pública. Vetllar

per una visió estratègica metropolitana de la mobilitat on s’impliquin les

administracions.

Al 2021 hi haurà efectes sobre la via d’alta capacitat. Contemplar escenari zero, en el

que no es fa res.

Els nuclis urbans han de gestionar la congestió, es parlarà de taxa.

Les decisions que es prenen són molt baixes en relació a les prioritats de la gent. Falta

ser més atrevits en propostes, nosaltres mateixos posem certa contenció.


23

5.5 Avaluació de la sessió per part dels participants


24

5.6 Quadre sintètic. Resultats destacats

Context dels projectes• Tots els projectes es veuen d'aplicació factible.• Els efectes secundaris, de frontera i locals cal estudiar-los amb

profunditat

Priorització• El peatge urbà de Barcelona, es considera el projecte que més

afavoreix a la reducció de l'ús del vehicle privat.• Impacte social positiu: P&R

Comentaris• La bicicleta ha de ser un mode de mobilitat a tenir més en compte

a l'hora de parlar de mobilitat sostenible. Es troba a faltar una sessió sobre aquest mode de transport

Avaluació• L'espai i l'organització tenen una valoració molt positiva.• El treball i els objectius assolits es valoren en positiu.

Vehicle privat


25

6 Sessió 2: Transport Ferroviari. 6.1 Assistents

S2. Ferroviari Joan Mediavilla Aj. l'Hospitalet Ll.

Adam Bonnín Aj. Sabadell

Jordi Plumed Aj. Santa Coloma

Antoni Tomàs Batlle AMB

Pere Espelt AMB

David Prieto AMB

Martín Gullón AMB - Territori

Francesc Calvet ATM



Juan Manuel Manrique Consell Ass. Infraest.

Míriam Moyés DG TRANS. GENCAT. TES

Albert Palomo DG. D'INF.TES.GENCAT

Manel Larosa Fem Vallès

Maite Pérez IERMB

Ricard Riol PTP

Pere Macías RENFE - CAT

Santiago Montero Títol personal. Enginyer

Pau Noy TMB


26

6.2 Projectes treballats Taula de projectes treballats durant la sessió

6.3 Resultats del procés de treball 6.3.1 Resultats del treball en grup Es presenta en primer lloc el mapa elaborat, amb un límit de 4 projectes per proposta, i en segon

lloc la justificació de cada proposta segons els criteris establerts. Per a cada projecte es

presenten en primer lloc les aportacions del grup quer va iniciar el treball grupal i amb un pic

diferent les dels grups subsegüents.

A. XARXA VERTEBRADORA METROPOLITANA DE SERVEIS FERROVIARIS DE PROXIMITAT

(RODALIES I SERVEIS FGC)

Xarxa vertebradora metropolitana de serveis ferroviaris de proximitat Grans Intercanviadors Metropolitans (Ferroviari - Ferroviari i/o Transport Col·lectiu per Carretera) Serveis Regionals i Xarxa de serveis ferroviaris de mitjana distància en Alta Velocitat Soterraments Ferroviaris. Integració Urbana


27

Aspectes que proporcionen màxima capacitat a la xarxa en aquesta proposta:

Rodalies: equilibri circulació (Línies R1, R2, R3, R4 i Regionals). Amb el següent esquema:

Torrassa R1 + R2

Sants Montcada

Aeroport R3 + R4 Sagrera

FGC: o segon túnel (Horta / Vallvidrera) o Desconnectar Av Tibidabo (+10) o Desconnectar Reina Elisenda per a generar noves configuracions

Aspectes que proporcionen màxima flexibilitat a la xarxa en aquesta proposta:

Diagrama “Ròtula” Dubtes sobre la seva eficàcia en relació al cost; ¿es tant important la flexibilitat? ¿necessitem flexibilitat de cara al futur?

Major integració urbana del ferrocarril i el territori

Soterraments Ferroviaris: o L’Hospitalet – R2 o L’Hospitalet – R4 o Aeroport o Montcada

Altres aspectes a comentar de la proposta

Importància

Passeig de Gracia

Vallés Aeroport

Pl. Catalunya (Int. Sagrera - Meridiana)

(Terrassa – Sabadell) Ròtula Montcada Sagrera - Meridiana

Sagrera TAV

Pl. Cat – Pg. Gràcia


28

Serveix regionals en alta velocitat (ample; variable; tensió?) Línia Rodalies costa: Colon WTC – Estació Franca

B. GRANS INTERCANVIADORS METROPOLITANS (FERROVIARI - FERROVIARI I/O

TRANSPORT COL·LECTIU PER CARRETERA)


(1) Riu Sec (R8) + 2 línies Rodalies (R8 – R4) Prioritat xarxa del Vallès (nodes) (2) Sagrera AV: integració línies (tots menys R3 Moncada) (3) Torrassa: integració línies, amplia capacitat (4) El Prat: descentralitza Sants + Regionals AV de Aeroport – Sagrera - Franca

1

2

3

4


29


(1) Estableix una malla regional (2) Intercanviador general línies (3) Intercanviador general línies + aeroport (4) Descongestionar Sants


(1) Calen altres intercanviadors – R8 (2) Hi ha projecte urbà (3) i (4) Genera projecte urbà


(1) Polaritat regional (2) Node gran Nord BCN – Metro L9 Manca connexió Maresme i Vallès (3) Node gran Sud BCN – Metro L9 (4) Sub node Sud – aeroport Territori cobert – centre Pèrdua rodalies % Serveis a BCN no intercanvien molt: dèficit regional


30

C. INTEGRACIÓ URBANA FERROVIÀRIA (Soterraments Ferroviaris)

A. Moncada B. St. Feliu C. Hospitalet D. Estació Franca E. Sabadell Sud


Eliminació de passos a nivell Moncada i Sant Feliu Millora la seguretat


Oportunitat de resoldre cisallaments o connexions entre línies, que no única opció. Afavorir la intermodalitat (Ferrocarril-Ferrocarril; altres mitjans)


31


Eliminació de passos a nivell Moncada i Sant Feliu Permeabilitat / capil·laritat accessos edificis / vestíbuls estacions Generació noves centralitats Eliminació efecte frontera Passos a diferent nivell amplis, segurs, per tots els modes. Tractament paisatgístic – oxigenació dels espais


Primer pla serveis i després pla infraestructura Potenciar activitats terciàries entorn estacions Integració no pot comportar pèrdua espais ferroviaris necessaris per la seva operativa. Soterrament no és l’única opció per la integració urbana.

D. SERVEIS REGIONALS I XARXA DE SERVEIS FERROVIARIS DE MITJANA DISTÀNCIA EN

ALTA VELOCITAT


32


Aprofitar infraestructura d’alta velocitat o Túnel BCN

Serveis per l’interior del Camp de Tarragona Aeroport El Prat Replantejar estacions terminals

o Sant Andreu o Estació de França o L’Hospitalet


Diferents tipus de serveis regionals incloure “intercities” Potenciar intercanviadors Major integració de la xarxa Major connectivitat entre línies Mesures per donar més velocitat; Fer-los més atractius


NO HI HA CAP ASPECTE A DESTACAR


Serveis regionals no passants per BCN Serveis regionals a l’aeroport des del Sud


33

6.3.2 Resultats del treball individual ANÀLISI MULTICRITERI (Puntuació 0 al 5)

Xarxa vertebradora metropolitana de serveis ferroviaris de proximitat

Grans Intercanviadors Metropolitans (Ferro - Ferro i/o Bus)


34

Serveis Regionals i Xarxa de serveis ferro. MD en Alta Velocitat

Soterraments Ferroviaris. Integració Urbana


35




36

6.4 Comentaris dels assistents REFLEXIONS METROPOLITANES. SESSIÓ 2: NOTES TORN OBERT DE PARAULES

A continuació s’exposen de manera genèrica totes les aportacions que es van fer al torn obert

de paraules:

Es remarca l’obsessió que es té a la Regió Metropolitana amb el soterraments

ferroviaris. Aquestes obres són molt cares i no suposen cap avantatge per a la millora

dels serveis ferroviaris.

El problema de fons respecte l’optimització de la baixada de barreres i altres gestions

porta al debat del soterrament, que pot ser es pot fer d’una altra forma i que porta a

altres debats que segurament no lliguen en aquestes sessions.

6.5 Avaluació de la sessió


37


Context dels projectes• La definició d'un eix Aeroport - Vallès passant per Barcelona es

defineix com a eix prioritari d'actuació.• La configuració d'una xarxa amb més capacitat passa per la

interconnexió de les diferents línies a punts nodals, al nord i sud de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Priorització• Es considera prioritària la definició d'un xarxa vertebardora

ferroviària de serveis de proximitat.• Els soterraments de les línies de ferrocaril no tenen cap efecte en

la millora de la mobilitat sostenible o en el desens de la mobilitat privada.

Comentaris• Cal fer entendre a la societat que hi ha altres maneres d'integrar

urbanísticament les línies de tren sense anar a projectes tan costosos com els soterraments.

Avaluació• S'avaluen positivament el treball realitzat per els participants, així

com la organització i l'espai de la sessió.• Els assistents consideren que els objectius no s'han assolit de

manera òptima.

Ferroviari


38

7 Sessió 3: Transport Col·lectiu per Carretera

7.1 Assistents

S3. Transport Col·lectiu per Carretera Joan Guzman ABERTIS

Xavier Serra ABERTIS

Jose Antonio Malo AIM

Verònica Sánchez Aj. Barcelona



Marta Bunyesch Aj. Montcada i Reixac

David Prieto AMB

Martín Gullón AMB - Territori

Javier Ortigosa AMB-PDU

Roberto Páez AMTU

Sergi Martínez-Abarca ATM

Francesc Gasparín CENIT - UPC




Mercè Tarbena DIBA

Manel Larosa Fem Vallès

Cristina Pou GENCAT. TES

John Etherington PostCarCity

Lluís Serrano Serv. Català TRÀNSIT

Mar Baleta Serv. Català TRÀNSIT


Pau Noy TMB

Carlos Domínguez VAIC


39


7.3 Resultats del procés de treball 7.3.1 Resultats del treball en grup. Per als dos primers projectes es presenta en primer lloc el mapa elaborat, amb un límit de 4

projectes per mapa, i en segon lloc la justificació de cada proposta segons els criteris establerts.

Els següents dos projectes es mostren els resultats de la DAFO. Per a cada projecte es presenten

primer les aportacions del grup quer va iniciar el treball grupal i amb un pic diferent les dels

grups subsegüents.

Xarxa de plataformes reservades per al transport públic en superfície a la RMB i xarxa BRT. Xarxa d’estacions de busos interurbans i repartiment de serveis al territori metropolità. Xarxa d’aportació i transport a la demanda. Creació d’un programa per al disseny i re definició d’una nova xarxa de

busos de la RMB i la governança de la mateixa.


40

A. DE PLATAFORMES RESERVADES PER AL TRANSPORT PÚBLIC EN SUPERFÍCIE A LA RMB

I XARXA BRT


Tipologia 1 de vies segregades / corredors: aquesta tipologia proporciona més fiabilitat però menys permeabilitat

o B-23 / C-31 NORD o A-2 / C-32

Millora temps viatge Millor regularitat, més fiabilitat


Tipologia 2 de vies urbanes-metropolitanes: aquesta tipologia proporciona més permeabilitat però menys fiabilitat

o N-150 o C-245 o B-30 Vallés


41


Gestió del vehicle privat Governança de la xarxa viària (peatges) Pacte administracions Assegurar free low BRT + utilitzar capacitat (VAO / peatge dinàmic) Prioritat bus: ¿quan/on fer plataforma reservada?

o Plataforma segregada o Plataforma reservada o Plataforma fixa o Plataforma dinàmica o Mesures priorització o Sense plataforma (semafòrica)

B. XARXA D’ESTACIONS DE BUSOS INTERURBANS I REPARTIMENT DE SERVEIS AL

TERRITORI METROPOLITÀ


Velocitat comercial Jerarquia Rapidesa intercanvi Capacitat de absorció de la demanda de fora, inclòs bici.


42


Inter-modalitat Integració tarifaria amb tots el modes, bici inclòs.


Seguretat Amigable

C. XARXA D’APORTACIÓ I TRANSPORT A LA DEMANDA.

Debilitats:

Diferents institucions implicades Manca de dades per definir el projecte Projectes amb baixa rendibilitat econòmica. (un altre grup considera que és d’alta

rendibilitat econòmica) Manca de marc legal específic

Amenaces:

Ha d’estat ben definit i no competir amb transport públic a les grans ciutats. Manca de definició de l’objectiu. Cobertura territorial VS velocitat comercial. Nous actors com start-ups amb manca de marc legal. Està pensat com un servei social (caldria pensar-ho com una veritable xarxa o que

formo part del sistema de transport públic de superfície). REPTE: Gestionar bé l’algoritme de la flota de vehicles.

Fortaleses:

Projectes amb alta rendibilitat social Projectes que fomenten el reequilibri territorial Flexibilitat Reducció de contaminació i ús vehicle privat


43

Oportunitats:

Innovació (VTC, Mdds, etc.) Definició d’un model de gestió integral Planificació integrada i conjunta d’aquestes tipus de serveis a l’Àrea Metropolitana

(visió local ara) Incorporar-ho en la planificació supramunicipal (PMM, Pla Estratègic) T-Mobilitat (fàcil pagament) Know-how existent: Castella i lleó, Dinamarca i Hèlsinki. Tecnologia: oportunitat del t real pot donar un gran avantatge a la competitivitat del

transport públic. REPTE: Gestionar bé l’algoritme de la flota de vehicles.

D. CREACIÓ D’UN PROGRAMA PER AL DISSENY I REDEFINICIÓ D’UNA NOVA XARXA DE

BUSOS DE LA RMB I LA GOVERNANÇA DE LA MATEIXA

Debilitats:

Sistema actual concessions. Divisió territorial de competències. Manca de mecanismes de finançament. Absència d’anàlisis econòmic cost transportar persones (no vehicles) Manca de visió de conjunt d’una xarxa de transports integrada. Manca coneixement de la demanda. Se subvenciona l’oferta actual, no la demanda.

Amenaces:

Reticències polítiques a cedir competències. Pressions polítics locals per mantenir serveis preexistents ineficients. Plantejar xarxa bus de manera aïllada. Plantejar xarxa bus com a competència altres modes (ferroviaris). Exclusió demanda fora àmbit 18 municipis TMB.

Fortaleses:

Existència plans i llei finançament. Consciència social necessitat canvi. Know-how administracions/social/consultores plantejament redissenyi xarxes. Intermodalitat. Integració tarifària. Avesats a processos participatius Consciència ambiental.


44

Oportunitats:

Horitzó 2028: re definició mapa concessionat T-Mobilitat aportarà molta informació (Big data) de usuaris del transport públic. Trobar noves formes finançament transport públic Aprofitar noves tecnologies per pensar/optimitzar serveis. Definir Regió (oferta/demanda)

7.3.2 Resultats del treball individual.

ANÀLISI MULTICRITERI (Puntuació del 0 al 5)

Xarxa de plataformes reservades per al transport públic en superfície


45

Xarxa d’estacions de busos interurbans i repartiment de serveis al territori

Xarxa d’aportació i transport a la demanda.


46

Disseny, governança i re definició d’una nova xarxa de busos de la RMB


47




48

7.4 Comentaris dels assistents REFLEXIONS METROPOLITANES. SESSIÓ 3 TORN OBERT DE PARAULES

D’acord amb els resultats es necessari remarcar la opinió de tots els participants de que la manca de confiança per al treball coordinat entre administracions.

La principal mancança de la mobilitat al nostre entorn és la falta de visió integral de la xarxa, falta una jerarquia, qui fa què, i una subordinació de la infraestructura als serveis que es volen oferir. Intensificació dels serveis, cal impulsar-la, per tal d’aprofitar al màxim les infraestructures existents.

Cal adequar l’obra (les infraestructures) al servei de transport que es vol donar. Segons la infraestructura a emprar per a cada servei, per a infraestructures ja segregades no caldrà emprar mesures físiques de segregació, per a infraestructures amb un traçat més urbà, caldran mesures físiques per tal de donar fiabilitat als serveis.



49


Context dels projectes• Segons l'eix viari a cobrir (urbà o interurbà) caldrà incidir segons

el tipus d'eix en la permeabilitat o la fiabilitat.• Repte: cal apendre a gestionar bé els algoritmes de gestió de

flotes.• Treballar per a fer un canvi de gestió de la xarxa amb un horitzó

2028, any en que acaba el marc concessional actual.

Priorització• Els projectes per a la crecació d'una xarxa (línies i

intercambiadors) es consideren prioritaris.• La manca d'entesa a l'hora de cedir competències s'avalua molt

negativament.

Comentaris i debats• Dissenyar els serveis segons les necessitats, i subordinar la

infraestructura a aquest disseny.

Avaluació• La puntuació més baixa la opté l'assoliment d'objectius. Mentre

que el treball personal realitzat i l'organització es valoren millor, igual que a la resta de les sessions.

Trans. Col·lectiu per Carretera


50

8 Sessió 4: Distribució Urbana de Mercaderies 8.1 Assistents

S4. DUM Joan Guzman ABERTIS

Adolfo Martínez Martínez AGTC

Carlos Folchi AGTC

Xavier Cruzet Aj. Barcelona



Sergi Martínez-Abarca ATM

Jose Manuel Gutierrez BR

Cristian Bardají Cambra de Comerç

Francesc Gasparín CENIT - UPC




Mercè Tarbena DIBA

Albert Bigorra Estudiant Postgrau

Jose Manuel Gutiérrez Estudiant Postgrau

Maite Pérez IERMB


JUAN GUERRERO UGT

Magín Campos Cacheda UPC

Carlos Domínguez VAIC


51


8.3 Resultats del procés de treball 8.3.1 Resultats del treball en grup. Per a cada projecte i criteri es presenten primer les aportacions del grup quer va iniciar el DAFO

i amb un pic diferent les dels grups subsegüents.

A. HARMONITZACIÓ DE LES ORDENANCES DE CÀRREGA I DESCÀRREGA I CREACIÓ DE UN

APLICATIU DE GESTIÓ DE L’ÀREA DUM METROPOLITANA

Debilitats:

Dificultat per modificar ordenances municipals. Molta casuística i molt arrelada al territori. Necessitats molt diferents DUM del sector. Sector “precaritzat”: multes diferencies entre empreses i petits distribuïdors. Moltes tipes de càrrega y descàrrega, règim d’usos, etc.

Amenaces:

Recursos necessaris pel control i implementació. Aconseguir l’interès i acordo en tots els municipis, almenys el mínim. Diferencia de ritmes entre poder posar en marxa i com evoluciona el sector DUM: el

naixement de mobilitat associat. Emergència de la distribució immediata de mercaderies (e-commerce) que se salti

qualsevol regulació.

Harmonització de les ordenances de càrrega i descàrrega i creació d’un aplicatiu de gestió de l’ àrea DUM metropolitana Distribució nocturna de mercaderies Xarxa de microplataformes logístiques i punts d’entrega de proximitat Tarificació de l’àrea DUM i del transport urbà de mercaderies


52

Fortaleses:

Major enteniment. Gestió més senzilla i eficient. Millor y major compliment de la normativa. Bon moment a nivell de planificació de mobilitat, que ho contemplen.

Oportunitats:

Gestió de dades públiques Introducció de “nous” vehicles en aquest eines i normativa Ex. Rius vehicles elèctriques Sistemes de control metropolitanes per millorar el compliment. En fer una estratègia metropolitana, es més fàcil de justificar a nivell local / municipal. Un primer pas per regular també tot l’aparcament en superfície. Big data: dades de places de càrrega y descàrrega i APP (privada)

B. DISTRIBUCIÓ NOCTURNA DE MERCADERIES

Debilitats:

Canvi organitzatiu. Percepció d’inici dels veïns. Sobre costos al transport i responsables d’assumir-los. Manca de sistema normatiu.

Amenaces:

Confiança entre distints agents. E-commerce i necessitat de distribució immediata.

Fortaleses:

Reducció de la contaminació y la congestió. Optimització de l’ús de la ciutat (major velocitat comercial, etc.) Eficàcia de l’operador.

Oportunitats:

Disponibilitat de l’espai públic. Possibilitat de repartir a punts de recollida i consolidar càrrega. Facilitat d’imposició per part de l’Administració. Possibilitat d’implantació de nous solucions tecnològics (vehicle autònom).


53

C. XARXA DE MICROPLATAFORMES LOGÍSTIQUES I PUNTS D’ENTREGA DE PROXIMITAT

Debilitats:

Falta d’espai a la RMB per a la seva instal·lació. Diversitat de “courriers”. Transit no pacificat. Situació geogràfica Ciutat de Barcelona.

Amenaces:

Previsible increment de la demanda. Previsible diversitat de la demanda. Perill de col·lapse. Monopolista acaparador. El vehicle autònom s’haurà de descarregar. Espai publico difícil de regular per saturació. Pèrdua d’identitat / imatge / visibilitat de l’operador. Seguretat.

Fortaleses:

Monopolista tècnicament avançat. Flexibilitat dels operadors. Existència d’experiències prèvies. Flexibilitat d’accés a zones restringides.

Oportunitats:

Arribada del vehicle autònom. Arribada del vehicle elèctric. Nous models de negoci. Menys contaminació. Han de ser punts de recarrega dels vehicles elèctriques Regular la implantació dels operadors. Fer ús de la fiscalitat per incentivar. Possibilitat d’ordenar el comerç dels barris. Aprofitar associacions per treballar en aquests punts per afavorir inclusió social.

(Exemple: Koiki missatgeria http://koiki.es/)


54

D. TARIFICACIÓ D’ÀREA DUM I DEL TRANSPORT URBÀ DE MERCADERIES

Debilitats:

Receptor final del pagament està indefinit. Pot ser l’usuari, el transportista? Caldrà més control per compliment d’horaris i pagament. Segmentació dels usos de càrrega y descàrrega. Pot incrementar la indisciplina. Si pagar li permet estar més temps.

Amenaces:

El sector del transport Més degradació dels treballadors autònoms. Si tots no ho fan... no serà una bona mesura. APP’s diferents segons municipis .

Fortaleses:

Si acaba pagant el ciutadà, ja hi està acostumat. Canvi cultural, el transport no és gratuït. Conscienciació . Dubte: perquè s’està promovent? Perquè és més econòmic la compra per internet.

Oportunitats:

Obtenció de dades i més coneixement del sector (no es valida la sortida). Obligat a reflexionar i entrar en el sector. Solucionar els problemes actuals de reglamentació. Tarifa finalista per premiar els vehicles nets. Ús més eficient de l’àrea de càrrega i descàrrega. Reflexionar el model i tota la cadena.


55

8.3.2 Resultats del treball individual

ANÀLISI MULTICRITERI (Puntuació del 0 al 5)

Harmonització de les ordenances C/D i creació d’un aplicatiu metropolità

Distribució nocturna de mercaderies


56

Xarxa de microplataformes logístiques i punts d’entrega de proximitat

Tarificació de l’àrea DUM i del transport urbà de mercaderies


57




58

8.4 Comentaris dels assistents REFLEXIONS METROPOLITANES. SESSIÓ 4 TORN OBERT DE PARAULES

Durant el torn obert de paraules es va comentar que: la mesura més “contundent” i que,

segurament solucionaria abans les problemàtiques generades per la DUM, és la més complicada

d’aplicar, per la seva impopularitat. És per això que cal aplicar tot de mesures per fer una

aplicació progressiva, més coordinada... per tal d’arribar a una solució, a l’objectiu final. Aplicar

més d’una mesura seria la solució òptima.



59


Context dels projectes• Qui assumeix els costos del transport, la variabilitat d'empreses

transportistes, així com la precarietat dels seus treballadors, són punts a tenir en compte a l'hora de dissenyar projectes relacionats amb la DUM.

• La coordinació público-privada i la optimització de rutesson punts clau d'aquests projectes.

Priorització• La distribució nocturna és el projecte que es considera més fàcil

d'aplicar i el que podría tenir un impacte suficient en el desens de la mobilitat en vehicle privat.

Comentaris• El projecte de microplataformes és aquella que pot propiciar

major impacte sobre le desecens del vehicle privat, encara que, aquesta mesura és la que es veu més difícil d'implementar.

Avaluació• Es valora per sobre de la mitjana l'organització i espai, mentre

que el treball realitzat per els assistents i els objectius assolits es troben al mateix nivel es troben per sota.

DUM


60

9 Avaluació de les sessions

Durant les sessions es va demanar als assistents que valoressin el seu treball, l’assoliment dels

objectius de la sessió, així com el treball fet per els responsables d’organització, disseny i

facilitació. Aquestes dades es troben exposades al final de la síntesi de resultats de cada sessió.

Aquí les presentem agregades, i des de l’equip de coordinació i facilitació en fem una valoració.

Com es pot veure al gràfic hi ha una evolució positiva del assoliment d’objectius i del treball

personal. Entenem que aquesta evolució positiva es deu al manteniment del mateix esquema i

la repetició de les dinàmiques de treball. El comptar amb persones que van assistir a dues o més

sessions va facilitar el treball personal i l’assoliment dels objectius plantejats en un principi, ja

que hi havia participants més experts que altres que van contribuir a facilitar les sessions.

Pel que fa a la organització i espai hi ha una diferència entre la sessió realitzada a Ca l’Alier i la

resta d’espais, Espai Veïnal Calàbria 66 i Centre Cívic La Sedeta. Entenem doncs, que l’espai

òptim per a portar a terme aquest tipus de sessions són espais diàfans i amb espai i amb una

bona il·luminació exterior.

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

Vehicle Privat Ferroviari Transport Col. PerCarretera

Dist. Urbana deMercaderies

Evolució de les valoracions de les sessions

Treball Personal

Assoliment d'Objectius

Organització i Espai

Documents

INFORME DE RESULTATS PROJECTE DE COL ·LABORACIÓ …...PROJECTE DE COL ·LABORACIÓ PEMB – Planificació Estratè gica AMB ... públic, de recerca i de la societat civil, amb capacitat