Informe La contribució dels projectes de cooperació ... · 2 Informe final del Relator Especial El Hadji Guissé, Relació entre el gaudi dels drets econòmics, socials i culturals

Amb la col·laboració de

La contribució dels projectes de cooperació descentralitzada a la implementació del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament

Informe

Els autors i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres

Amb la col·laboració de

ÍndexIntroducció .......................................................................................................................Capítol 1El dret humà a l’aigua i al sanejament.......................................................................

a. La naturalesa del dret humà a l’aigua i al sanejament..................................1. Exigibilitat.................................................................................................................2. Dret de prestació: naturalesa del servei i preu...........................................3. Realització progressiva........................................................................................

b. El contingut essencial del dret humà a l’aigua i al sanejament.................1. El contingut essencial del dret humà a l’aigua i al sanejament: anàlisi dels criteris normatius................................................................................2. El contingut essencial del DHAS: anàlisi dels principis comuns............

c. Obligacions internacionals en matèria de protecció del DHAS................1. Les obligacions de respectar, de protegir i de complir..............................2. Les obligacions immediates i bàsiques...........................................................3. La dimensió internacional de les obligacions en matèria d’aigua: una especial mirada a l’obligació de cooperar i de prestar assistència mútua.............................................................................................................................

Capítol 2La cooperació internacional com a eina per al compliment del dret humà a l’aigua i sanejament....................................................................................................

a. Aportació de la cooperació municipal catalana a la garantia del dret humà a l’aigua i sanejament......................................................................................b. Exemples.....................................................................................................................

1. Millora de la gestió de l’aigua a la ciutat de Gibara. Experiència pilot per al control i l’estalvi en el sistema d’aqüeducte ,Cuba............................2. Enfortiment institucional a través de la millora a l’accés a l’aigua a San Miguelito, 2a fase, Nicaragua........................................................................3. Proveïment d’aigua i sanejament a la comunitat de Kwakwil a Puerto Cabezas, Nicaragua.....................................................................................4. Pla de millora dels torrents del municipi de Tarija, Bolívia......................

Conclusions i recomanacions.......................................................................................

4

56679

11

1215171719

21

24

2535

35

37

404244

Informe: La contribució dels projectes de cooperació descentralitzada a la implementació del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament

4

INTRODUCCIÓ

4

L’objectiu d’aquest estudi és definir què és el dret humà a l’aigua i al sanejament i les obligacions que se’n deriven per després incidir en la seva implementació. Per això, es posen en valor diferents iniciatives i pro-jectes de cooperació municipal descentralitzada dirigides a promocionar i garantir el dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS) i es mencionen determinades polítiques municipals que incideixen en la garantia efectiva del DHAS.

El primer capítol de l’estudi analitza el marc internacional sobre el que es fonamenta el reconeixement del DHAS. Així es determina la naturalesa i el contingut essencial del DHAS sobre la base dels informes i reso-lucions aprovades pels òrgans de Nacions Unides i, en menor mesura, es fa un esment a determinades ini-ciatives europees. En un segon apartat es defineix el contingut essencial del DHAS i s’analitzen els elements normatius que configuren la seva definició juntament amb els principis comuns. En un tercer apartat, es determinen les obligacions internacionals que es deriven d’aquest reconeixement i es classifiquen segons la seva naturalesa; bàsiques i immediates, de respectar, protegir i de garantir, i s’incideix finalment en l’obli-gació internacional de cooperació internacional dels Estats i la resta d’ens governamentals.

En un segon capítol, i lligant amb l’obligació internacional dels Estats i la resta d’ens locals de cooperar i de prestar assistència mútua en el sector de l’aigua i del sanejament analitzada en el primer capítol, s’analitza l’aportació de la cooperació municipal en la garantia del DHAS i es presenten alguns exemples concrets. En particular, el projecte de millora de la gestió de l’aigua a la ciutat de Gibara i l’experiència pilot per al control i l’estalvi en el sistema d’aqüeducte a Cuba; el projecte d’enfortiment institucional a través de la millora a l’accés a l’aigua a San Miguelito a Nicaragua; el projecte de proveïment d’aigua i sanejament a la comunitat de Kwakwil a Puerto Cabezas a Nicaragua; i el projecte d’aprovació d’un pla de millora de las quebradas a la ciutat de Tarija, Bolívia.

Finalment, s’aporten un conjunt de recomanacions i de conclusions al respecte que permetin avançar en la implementació del DHAS a tots els nivells.


5

CAPÍTOL 1 EL DRET HUMÀ A L’AIGUA I AL SANEJAMENT

5

En aquest capítol ens centrarem en l’anàlisi de la naturalesa del dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS), concretarem els elements que configuren el contingut essencial del dret humà a l’aigua i al sanejament i analitzarem les obligacions internacionals que es deriven del seu reconeixement.

Per això, en el primer apartat definirem la naturalesa del dret humà a l’aigua i al sanejament i, per tant, abor-darem la seva exigibilitat com a dret individual amb una dimensió col·lectiva, analitzarem el seu caràcter de dret de prestació i introduirem dos elements essencials per aquest estudi, la naturalesa del servei de l’aigua i el seu preu. En tercer lloc, abordarem el principi de realització progressiva del dret humà a l’aigua i al sanejament derivat de la seva consideració o classificació com a dret econòmic, social i cultural.

En un segon apartat, ens centrarem en la definició del contingut normatiu del dret humà a l’aigua i al sa-nejament a partir de les Resolucions i informes aprovats a nivell internacional sobre la matèria. En aquest sentit, analitzarem els elements normatius del DHAS juntament amb els principis comuns que considerats conjuntament proporcionen la definició essencial -que no mínima- sobre què és el dret humà a l’aigua i al sanejament.

Per últim, farem un esment a les obligacions internacionals derivades del seu reconeixement internacional seguint la seva classificació internacional.

Aquest capítol pretén determinar el marc general internacional sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament que ens serveixi per analitzar els casos d’estudi concrets, posant un especial èmfasi en aquells elements i factors que afecten a la dimensió econòmica del dret humà a l’aigua i al sanejament, especialment l’as-sequibilitat i l’accessibilitat econòmica.


6

a. La naturalesa del del dret humà a l’aigua i al sanejament

1. Exigibilitat

El dret humà a l’aigua i al sanejament es caracteritza per ser un dret individual pel fet que pot ser exigible per cada persona individualment, sense que això suposi un límit a la seva dimensió col·lectiva, aquella vin-culada amb la protecció de drets col·lectius, especialment els dels pobles indígenes, que el vinculen al seu dret als recursos naturals i el dret a la terra1.

De fet, aquesta dimensió col·lectiva del DHAS va ser introduïda en un informe del Relator especial de 2004 respecte el sanejament i on reconeixia expressament que els serveis de sanejament tenen una dimensió individual i col·lectiva. L’aspecte individual implicaria l’accés de tota persona a serveis, prestacions i instal·la-cions de sanejament a un preu assequible i que siguin adequats per la promoció i la protecció de la dignitat i la salut humana. A més a més, per a protegir plenament la salut de les persones reconeix que és necessari protegir el medi ambient de les desfetes d’origen humà i això només es pot aconseguir si les persones tenen i utilitzen serveis de sanejament adequats2.

En aquesta línia s’ha apel·lat a la seva dimensió col·lectiva com a límit als abusos mediambientals que puguin afectar a l’exigibilitat d’aquest dret front als poders públics. En aquest sentit, la Relatora especial sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament (abans Experta independent) exigeix als Estats que determinin mecanismes accessibles, no onerosos, ràpids i eficaços que estiguin “facultats per a respondre a la violació dels drets humans i fer que es compleixin les sentències”3.

Des del punt de vista del dret humà a l’aigua i al sanejament com un dret humà emergent –no previst als instruments normatius internacionals aprovats fins aleshores però sí a la Declaració de Drets Humans Emer-gents4 -tot dret pot tenir una dimensió individual i una dimensió col·lectiva, produint-se, per tant, com hem vist, una interacció entre els drets individuals i els drets col·lectius com, per exemple, podria ser el dret a un medi ambient sa o el dret a la terra.

1 Els pobles indígenes han reclamat la necessitat de reconèixer el seu dret sobre els recursos naturals, entre els que es troba l’aigua, de forma conjunta al dret a la terra des d’una concepció de titularitat col·lectiva i lligada als seus valors i tradicions ancestrals. Conveni OIT nº. 169 sobre pobles indígenes i tribals en països independents (art. 2-3), 76ª sessió de la Comissió de Dret Internacional, Ginebra, 27 de juny de 1989 i a la Declaració dels drets dels pobles indígenes (art. 25) aprovada per la Resolució 61/295 de l’Assemblea General de 13 de setembre de 2007. 2 Informe final del Relator Especial El Hadji Guissé, Relació entre el gaudi dels drets econòmics, socials i culturals i la promoció de l’exercici del dret a disposar d’aigua potable i serveis de sanejament, doc. E/CN.4/Sub.2/2004/20, 14 de juliol de 2004, par. 44. 3 Informe de l’Experta independent sobre la qüestió de les obligacions de drets humans relacionats amb l’accés a l’aigua potable i el sanejament, Catarina de Alburquerque. Adició: Informe sobre la marxa dels treballs de recull de bones pràctiques, doc. A/HRC/15/31/Add.1, de 1 de juliol de 2010, pars. 53-54.

4 De fet en aquesta Declaració es reconeix que “tots els éssers humans i totes les comunitats tenen dret a viure en condicions de dignitat, el que comporta que tinguin dret a disposar d’aigua potable i sanejament. Tota persona té dret a l’accés gratuït a l’aigua potable per a satisfer les seves necessitats (art.1)”. Institut de Drets Humans de Catalunya, Naturalesa i abast dels drets humans emergents: La carta de drets humans emergents i el dret a la renda bàsica, Barcelona, 2007.


7

2. Dret de prestació: naturalesa del servei i preu

El dret a l’aigua i al sanejament és un dret de prestació això vol dir que per a què aquest quedi garantit és condició sine qua non l’existència d’un servei d’aigua i de sanejament. En altres paraules, cal que existeixi un servei que garanteixi l’accés universal a l’aigua i al sanejament, ara bé el Dret internacional públic no es posiciona sobre qui deu prestar aquest servei o determina la naturalesa de l’operador que el presta. Ara bé, això no lleva, com ha reconegut el Síndic de Greuges en el seu darrer informe de 2014, que el servei d’aigua és un servei essencial i de naturalesa pública, més enllà de la naturalesa del operador que presti el servei. Expressament reconeix que “l’ordenament jurídic ha de reconèixer com a titulars del dret als subministra-ments bàsics totes les persones que compleixin els requisits per ser definides com a consumidores vulnera-bles, segons els paràmetres que estableixi la normativa per a cadascun dels serveis, inclosos els paràmetres relatius al consum (...) és el dret de tothom de gaudir dels subministraments bàsics a un preu assequible sempre que el seu consum estigui dins d’uns paràmetres de consum que siguin bàsics, essencials o no sumptuaris. I aquest dret als subministraments bàsics a un preu assequible també s’ha de reconèixer a les persones que no compleixen les condicions de vulnerabilitat a què s’ha fet referència anteriorment”5.

En aquesta línia i com ha assenyalat el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals i l’Experta indepen-dent en el seu informe del 2010, quan els serveis de subministrament siguin explotats o estiguin controlats per tercers, els Estats els hi deuen impedir que menyscabin l’accés físic en condicions d’igualtat i a un cost raonable a recursos d’aigua suficient, salubre, acceptable, i afegirem, assequible. Per evitar abusos en la prestació del servei, en tot cas “s’hauria de portar a terme una avaluació de l’impacte en els drets humans abans de prendre la decisió de privatitzar” i una vegada presa la decisió “imposar certes condicions als actors privats que s’encarreguen del servei” com per exemple, la determinació de preus màxims de l’aigua, la prohibició de talls indiscriminats –especialment per motius econòmics- i la reinversió en el servei, entre d’altres, condicions que s’haurien d’establir de forma detallada i clara a un acord o contracte, juntament amb l’aprovació de la resta de mesures legislatives o d’altre caire que siguin necessàries, incloent “un esquema regulador”6.

A més a més, es deu garantir un procés de participació amb tots els actors interessats i/o afectats per la gestió del servei per a que puguin decidir sobre la forma i les condicions en les que es presta el mateix. Per tant, en cap cas pot ser una decisió unilateral de les administracions competents sinó que ha d’haver un procés participatiu públic ampli i obert.

En qualsevol cas, el poders públics tenen l’obligació última de proveir de serveis d’aigua i sanejament a tota la població -garantir l’accés universal i de qualitat-, garantir el contingut essencial –que no mínim- d’aquest dret, així com assegurar la no ingerència de tercers en el gaudi del mateix, especialment quan els serveis són prestats per un tercer.

5 Síndic de Greuges de Catalunya, Informe sobre el dret als subministraments bàsics (electricitat, aigua i gas), desembre de 2014, p.8. 6 F. Gómez Isa: “El derecho al agua ante los procesos de privatización”, a C. Gutiérrez Espada et al. El agua como factor de cooperación y de conflicto en las relaciones internacionales contemporáneas, Fundación Instituto Euromediterráneo del Agua, Murcia, 2009, pp. 376-380. També: Comitè DESC: “Observación General nº 3. La índole de las obligaciones de los Estados Parte (artículo 2.1 del Pacto)”, doc. E/1991/23, anexo III, pár. 8.


8

Una altra de les qüestions relacionades amb la prestació del servei d’aigua és la del seu preu, que en tot cas ha de ser assequible. Sobre aquesta qüestió incidirem en els casos d’estudi així com en l’anàlisi de l’assequibilitat com a component del dret humà a l’aigua i al sanejament. Ara bé, val a dir que tampoc exis-teix un consens internacional sobre el preu de l’aigua i la forma de finançament del servei més idònia per a garantir el dret humà a l’aigua i al sanejament que parteixi o es basi en un enfocament de drets humans.

En aquest context cal tenir en compte que les polítiques de tarifació de l’aigua s’han de complementar amb polítiques de subsidis i ajuts en cas que les persones usuàries del servei no puguin fer front al pagament del subministrament. De fet, per a aconseguir l’objectiu de l’equitat, les polítiques tarifàries s’han de centrar en l’accés als consums mínims o bàsics, la capacitat de pagament dels usuaris i la incidència en la despe-sa familiar, en el sistema de subsidis, entre d’altres consideracions.”. Addicionalment, és desitjable que el disseny de l’estructura tarifaria compleixi amb objectius formals: practicitat, simplicitat, intel·ligibilitat, via-bilitat d’aplicació, acceptació pública, inexistència de controvèrsies d’interpretació, efectivitat en l’obtenció d’ingressos a l’hora que es garanteix la seva funció pública de servei seguint paràmetres de drets humans, estabilitat en les tarifes i els ingressos i equitat entre els diferents grups d’usos de la llar (incentivant l’estalvi i penalitzant els consums excessius) tot diferenciant-los de la resta d’usos no consumptius.

Tant per aconseguir els objectius d’eficiència, com d’equitat, el disseny tarifari pot contemplar la classifi-cació dels usuaris segons el consum oferint serveis i preus diferenciats i beneficiant l’aplicació de subsidis creuats. Des del punt de vista teòric, existeixen tarifes fixes o variables. Aquest segon cas no garanteix l’equitat en els casos en que el càrrec fix és elevat ja que alguns usuaris sense recursos econòmics es podrien quedar exclosos del servei per no poder fer front al pagament.

Quan es poden mesurar els consums és possible aplicar càrrecs volumètrics, els quals poden ser estruc-turats de forma uniforme per volum (lineal) o per blocs esglaonats entre certs intervals de consum (que poden ser creixents o decreixents). La dificultat radica en la determinació dels blocs de consum i decidir el nombre adequat, el fet de generar els intervals per cadascun d’ells i finalment determinar la tarifa co-rresponent a cada bloc tenint en compte diferents factors com el nombre d’habitants per llar, les rendes familiars, etcètera.

A més, és freqüent que els quadres tarifaris incloguin un càrrec per connexió que es factura una única vegada quan l’usuari es connecta a la xarxa, amb la finalitat de recuperar –total o parcialment- els costos derivats de la incorporació de nous usuaris a la xarxa i així afavorir la sostenibilitat financera de la prestació.

Si bé, pel que fa a l’equitat, pot haver usuaris que haurien de ser beneficiaris de subsidis o exempts d’aquest pagament ja que per regla general els dèficits de cobertura es donen en zones i/o famílies amb problemes econòmics i/o socials. Aquests subsidis poden classificar-se de diverses maneres: 1) en funció de la raó sub-jacent del mateix (promoure l’oferta i la demanda); 2) respecte a què es dóna el subsidi (connexió, consum o inversió); 3) per les persones que els reben (tots o algun prestador; tots o alguns usuaris) poden ser de naturalesa universal o per a un grup o dirigits; 4) segons les fonts dels fons (públics o consumidors); 5) segons la forma que es distribueixen (directes o creuats); o segons la naturalesa dels propis fons (públics o privats). Cal dir que en la pràctica es solen combinar múltiples esquemes de subsidis que són complemen-taris entre si7. En tot cas, i com veurem a l’analitzar els elements del dret humà a l’aigua i al sanejament i pel que fa especialment a l’assequibilitat econòmica, el percentatge dedicat a pagar la tarifa del servei que dóna cobertura al DHAS no ha de superar entre el 3% al 5% dels ingressos familiars.

7 E. J. Lentini y G. Ferro “Políticas tarifarias y regulatorias en el marco de los Objetivos de Desarrollo del Milenio y el derecho humano al agua y al saneamiento”, Serie recursos naturales e infraestructura, nº164, CEPAL, pp. 18-22.


9

8 Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, Resolució 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966, entrada en vigor el 3 de gener de 1976, de conformitat amb l’article 27. 9 Idem

10 Informe de la Relatora Especial sobre el dret humà a l’aigua potable i al sanejament, Catarina de Albuquerque, doc. A/66/255, 3 d’agost de 2011, pàr. 4.

3. Realització progressiva

En tercer lloc, es tracta d’un dret que ha estat categoritzat com un dret econòmic, social i cultural, i com a tal es tracta d’un dret de realització progressiva com així ho reconeix el propi PIDESC a l’art. 2.1 i per tant “cada Estat part del present Pacte es compromet a adoptar mesures, individualment o per mitjà de l’assistència i la cooperació internacionals, especialment econòmiques i tècniques, fins el màxim dels seus recursos dis-ponibles per aconseguir progressivament, per tots els mitjans apropiats, incloent particularment l’adopció de mesures legislatives, la plena efectivitat dels drets reconeguts en el present Pacte”8.

El caràcter progressiu d’aquests drets i la consideració de les circumstàncies econòmiques i altres se su-bordinen a l’objectiu d’assolir llur plena realització. En aquest sentit, el Comitè DESC de l’ONU ha insistit en múltiples ocasions en aquesta presumpció de què qualsevol regressió en els estàndards de drets assolits vulnera el Pacte considerant que “correspon a l’Estat Part demostrar que s’han aplicat després de realitzar un examen exhaustiu de totes les alternatives possibles i que aquestes mesures estan degudament justifica-des per referència a la totalitat dels drets enunciats al Pacte en relació amb la plena utilització dels recursos màxims disponibles de l’Estat Part”9.

Pel que fa al compliment d’aquest principi, en molts casos, des de l’esfera pública s’ha utilitzat com a justifi-cació a la manca d’adopció de mesures, especialment econòmiques, l’argument que la prestació dels serveis que donen cobertura al dret en concret, en aquest cas els serveis d’aigua i sanejament, porta associada una major inversió de recursos, especialment econòmics, que no suposa la garantia dels drets civils i polítics.

La idea que els drets civils i polítics comporten per l’Estat només obligacions negatives o d’abstenció, és a dir, que imposen únicament el deure dels Estats de no interferir en el seu exercici mentre que els DESC suposen sempre obligacions positives, de fer o de prestació de béns i serveis, i que com deien, suposen una major despesa per l’Estat, resulta avui en dia insostenible, pensem doncs en els diners que es dediquen a un dret civil i polític com el dret de vot i l’organització d’unes eleccions. Així doncs, tant la doctrina com la jurisprudència han reconegut que tots els drets humans comporten en la seva realització obligacions mixtes: positives i negatives, costoses i no costoses. D’alguna manera, tots els drets tenen implicacions en la política social, i alguns drets civils i polítics tenen clarament implicacions pressupostàries.

De forma més concreta, la pròpia Relatora en un informe presentat a l’Assemblea General de l’ONU sobre finançament, destaca que la veritable realització dels drets humans, costen diners. Aquests costos es cob-reixen per lo general mitjançant una combinació del recolzament estatal i les contribucions personals10. Així doncs, a nivell nacional, els Estats deuen assegurar que els pressupostos s’aprovin i executin de conformitat amb les normes internacionals de drets humans i ajustant les prioritats als marcs de política nacional i local, que deuen estar associades al desenvolupament econòmic, social i mediambiental de cada lloc concret i ser sensibles a les necessitats socials.


10

En aquest sentit, tots els nivells de govern d’un Estat, inclòs el govern nacional, les administracions regio-nals i els poders locals, tenen l’obligació d’avançar progressivament i amb la major rapidesa possible cap a la plena realització del DHAS, mitjançant una gestió concreta i ben orientada, i d’aprofitar al màxim els recursos disponibles. Per això hauran de vetllar per a què les seves actuacions segueixin el principi de no discriminació –evitar les mesures discriminatòries- i el principi d’equitat –satisfer les necessitats de totes les persones, atenint especialment a la dels grups vulnerables i marginats-11. A més a més, existeix una presumpció que segons el Pacte, no són permissibles, malgrat les circumstàncies econòmiques, socials o culturals del país, una regressió en els estàndards de drets humans ja aconseguits. La presumpció no és de dret i de fet– de iuris et de iure-, sinó que es pot revertir, però en tot cas s’ha de demostrar que s’han aplicat les mesures, en referència a la totalitat de drets. D’altra banda, no totes les dimensions dels drets recollits en el Pacte són de realització progressiva. Existeixen deures immediats i d’abast general, com ara, en tot cas, la prohibició de discriminació; i, per cada dret, allò que es pugui considerar el seu “contingut es-sencial” concretat a les Observacions Generals del Comitè dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) i que analitzarem més endavant.

La plena realització d’aquest contingut essencial no exigeix que sigui aconseguida en un període de temps curt. No obstant això, la realització progressiva no vol dir que els Estats estan exempts d’assumir cap obli-gació o que són lliures de triar les obligacions que assumeixen. Com subratlla el Comitè DESC, el fet que la realització en el temps, o en altres paraules, progressivament, s’hagi previst en el Pacte no ha de ser mal interpretat com el fet de que priva l’obligació de garantir el seu contingut significatiu i respecte al dret a l’aigua considera que l’Estat part no pot justificar l’incompliment de les obligacions bàsiques reconegudes a l’apartat 37 supra -a les que ens referirem detalladament en l’apartat següent dedicat a l’estudi de les obligacions bàsiques- les quals no poden ser suspeses o derogades en cap moment”12.

És més, en aquells nivells de realització ja aconseguits, com el fet que hi hagi serveis d’aigua i sanejament d’accés universal, no podrà, en temps de crisi, haver-hi un retrocés. De fet, la pròpia Relatora especial reco-neix que les administracions públiques es comprometen a implementar els drets humans a nivell interna-cional, creant institucions, les quals, en aplicació del principi de no regressió, no podran ser suprimides en temps de crisis. En el cas de l’aigua i el sanejament, s’entén que un cop creats els serveis públics d’aigua i de sanejament, aquests no podran ser suprimits. En aquest sentit, no s’admetrà un retrocés en els nivells de protecció del DHAS inferiors a aquells anteriorment consagrats o garantits pels Estats. Es més, clarifica que una mesura serà regressiva quan, directa o indirectament suposi un retrocés en el gaudi dels drets humans, el que en l’àmbit del DHAS s’emparenta, per exemple, amb mesures d’augment desproporcionat del preu dels serveis d’aigua i de sanejament de manera que les persones amb menys recursos no puguin pagar el preu del servei o es permeti el deteriorament de la infraestructura per falta d’inversió en el seu funcionament o manteniment13.

11 Informe del Relator especial, El Hadji Guisse, Realització del dret a l’aigua i el sanejament, doc. E/CN.4/Sub.2/2005/25, de 11 de juliol de 2005, par. 4-7.

12 Observació general nº15 (2002). El dret a l’aigua (art. 11 i 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals), Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, doc. E/C.12/2002/11, 20 de gener de 2003, par. 40.

13 Informe de la Relatora Especial sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament, Catarina de Albuquerque, doc. A/HRC/24/44, 11 de juliol de 2013, par. 14.


11

14 Art. 14.2 del Conveni sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones (1979). 15 Art. 24 del Conveni sobre els drets de la infància (1989).

16 Art. 28 del Conveni internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat (2006).

17 El Dret internacional humanitari regula la relació de les aigües, les seves fonts i les instal·lacions durant els conflictes armats o la guerra, i es reconeix expressament la prohibició d’utilitzar l’aigua com arma de guerra a l’art. 23. a) del IV Conveni de Ginebra de 1949 i a l’art. 54 del Protocol addicional primer de 1977.

18 Observació general nº15 (2002). El dret a l’aigua (art. 11 i 12 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals), Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals, doc. E/C.12/2002/11, 20 de gener de 2003, par. 6.

19 Resolució 64/292. El dret humà a l’aigua i al sanejament, doc. A/64/L.63/ Rev.1*, de 27 de juliol de 2010.

20 Resolució 15/9. Els drets humans i l’accés a l’aigua potable i al sanejament, doc. A/HRC/RES/15/9, 6 d’octubre de 2010, par. 3

En aquest apartat analitzarem el contingut essencial del dret humà a l’aigua i al sanejament que ha de ser objecte de les mesures aprovades progressivament en ares a aconseguir el seu ple compliment. En aquest sentit, i abans d’entrar a examinar la definició del dret humà a l’aigua i al sanejament, cal aclarir que a nivell internacional no existeix cap tractat internacional de caràcter universal que el reconegui ni el defineixi de forma expressa. Tot i així, existeixen alguns tractats internacionals específics respecte determinats grups vulnerables com les dones14, els drets de la infància15, les persones amb discapacitat16, inclús respecte els presoners de guerra17, que sí el reconeixen expressament especialment en relació al dret a gaudir d’un nivell de vida adequat.

De fet, és en relació a aquest dret previst a l’art. 11.1 del Protocol Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC en endavant)-i el seu art. 12.1 que preveu el dret al nivell més alt possible de salut- que es realitza la primera definició del dret a l’aigua. Aquesta es troba a l’Observació General nº15 aprovada pel Comitè dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) el 2002, on es reconeix que “el dret humà a l’aigua és el dret de tots a disposar d’aigua suficient, salubre, acceptable, accessible, assequible per l’ús personal i domèstic. Un abastament adequat d’aigua potable és necessari per evitar la mort per deshidratació, per reduir el risc de les malalties relacionades amb l’aigua i per a satisfer les necessitats de consum i de cuina i les necessitats d’higiene personal i domèstica”18.

En realitat fins el 2010 amb l’aprovació de la Resolució 64/292 per part de l’Assemblea General de l’ONU, cap instrument internacional de caràcter universal havia reconegut la vigència del dret humà a l’aigua i al sanejament amb caràcter general. I tot i així, aquesta proclamació, i la seva posterior ratificació per la Re-solució 15/9 del Consell de Drets Humans, s’ha formulat en textos amb caràcter no vinculant. En la resolució aprovada per l’Assemblea General es reconeix que el dret a l’aigua potable i al sanejament és “un dret humà essencial pel ple gaudi de la vida i de tots els drets humans”19. En aquest sentit, una de les virtuts d’aquesta resolució és la d’insistir en el caràcter instrumental del dret a l’aigua i al sanejament pel gaudi de tots els drets humans. Posteriorment, a l’octubre del 2010, el Consell de Drets Humans va afirmar que “el dret humà a l’aigua potable i al sanejament es deriva del dret a un nivell de vida adequat està indissolublement asso-ciat al dret al més alt nivell possible de salut física i mental, així com al dret a la vida i a la dignitat humana”20.

b. El contingut essencial del dret humà a l’aigua i al sanejament


12

1. El contingut essencial del dret humà a l’aigua i al sanejament: anàlisi dels criteris normatius

En aquest sentit, per determinar el contingut essencial del DHAS, és necessari tenir en compte, a més de les definicions esmentades anteriorment21, la resta de declaracions i d’informes aprovats en el si de l’Orga-nització de les Nacions Unides, especialment aquells aprovats per la Relatora especial sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament (abans Experta independent). Així doncs, la Relatora especial quan es refereix al dret humà a l’aigua i al sanejament determina cinc criteris normatius que són disponibilitat, qualitat i seguretat, acceptabilitat, accessibilitat i assequibilitat, i fa referència a certs principis comuns com el de no discrimi-nació, participació, responsabilitat, repercussió –efectivitat- i sostenibilitat que regeixen la seva definició i interpretació i que analitzarem al següent apartat22. Passem llavors a analitzar els elements que configuren el contingut normatiu del DHAS.

Disponibilitat. En aquest sentit, quan parlem de disponibilitat pressuposem que existeix el recurs -aigua- i el servei d’abastament. Ens referim a l’existència de l’aigua a partir de la que les persones poden obte-nir una quantitat suficient d’aigua per ús personal i domèstic. L’abastament d’aigua ha de ser continu i suficient per satisfer els usos personals i domèstics. En aquest sentit, es pot considerar que un abasta-ment continu correspon a l’existència d’un servei permanent i, per tant, pot associar-se normalment a “aigua corrent” derivada de l’existència dels serveis urbans però també dels rurals. Respecte al requisit de “suficient” pot significar diferents coses en funció de les circumstàncies geogràfiques, climàtiques, econòmiques i culturals de cada país. En aquest cas la Relatora especial considera que la quantitat míni-ma per persona i dia és entre 80 i 100 litres, si bé no ha determinat, respecte el sanejament, el nombre mínim de latrines imprescindibles per a garantir aquest dret23. Es tracta d’un dret de mínims i finalista, en el sentit que es tracta de garantir la quantitat necessària per a cobrir els usos personals i domèstics, a partir d’aquí, la resta d’usos –agrícoles a gran escala, industrials i energètics- ja no són considerats DHAS, malgrat que en alguns casos també s’hagi d’incloure en la definició d’aquest element, la quantitat d’aigua necessària per a l’agricultura familiar o de subsistència com s’ha reconegut en la definició d’aquest ele-ment. En aquest sentit, l’Observació general nº15 fa una referència als usos de l’aigua i reconeix que s’ha de donar prioritat als usos personals i domèstics per sobre dels usos relacionats amb l’aigua necessària per produir aliments (més enllà de l’aigua necessària per a garantir el dret a l’alimentació- mantenir l’agricultura de subsistència- i per gaudir de determinades pràctiques culturals24.

21 Especialment l’aprovada per l’Assemblea General, Resolució 64/92. El dret humà a l’aigua i al sanejament, doc. /64/L.63/Rev.1*, 28 de juliol de 2010 i l’aprovada posteriorment pel Consell de Drets Humans, Resolució 15/9. Els drets humans i l’accés a l’aigua potable i el sanejament, doc. A/HRC/RES/15/9, 6 d’octubre de 2010. 22 Informe de l’Experta independent sobre la qüestió de les obligacions de drets humans relacionades amb l’accés a l’aigua potable i el sanejament, Catarina de Alburquerque. Addició: Informe sobre la marxa dels treballs de recopilació de bones pràctiques”, doc. A/HRC/15/31/Add.1, de 1 de juliol de 2010, par. 11.

23 Informe de l’Experta independent sobre la qüestió de les obligacions de drets humans relacionades amb l’accés a l’aigua potable i el sanejament. Catarina de Albuquerque, doc. A/ HRC/15/31, 29 de juny de 2010, par. 34.

24 Observació general nº 15. El dret a l’aigua (2002), doc. E/C.12/2002/11, Op. cit., par. 6


13

25 L. Serrano. Aguas Dulces y Derecho internacional: el agua como bien común y como derecho humano desde la perspectiva del desarrollo sostenible, ed. Huygens, setembre 2014. p. 134

26 Per a determinar si l’aigua està o no contaminada, l’OMS aprova una Guies per la qualitat de l’aigua potable, que ja ha arribat a la seva tercera edició, el 2008. Aquestes es troben disponibles a: http://www.who.int/water_sanitation_health/dwq/guidelines/es/

27 Observació general nº15 (2002), doc. E/C.12/2002/11, Op. cit., par. 7.

Accessibilitat. Pel que fa a l’accessibilitat, aquesta ha estat dividida en quatre elements: accessibilitat física, econòmica, no discriminatòria i informada. Aquests dos últims, al tenir relació amb els principis que guien la configuració d’aquest dret humà, seran abordats més avall.

Pel que fa a l’accessibilitat física, s’emparenta en un primer moment amb proximitat i s’exigeix que la font no estigui a més de 250 metres de la llar. A més, requereix d’una instal·lació i el manteniment de la infraestructura adequada que garanteixi un accés als serveis de subministra-ment d’aigua potable, xarxes de sanejament i recollida i tractament d’aigües residuals. Aquestes instal·lacions deuen trobar-se dins o a prop de la llar, del lloc de treball, dels centres educatius i de salut, i la resta d’espais i institucions públiques. Implica, per tant, proximitat i seguretat, dos elements que van íntimament lligats, ja que a major distància, major risc per les persones que recullen l’aigua i/o que utilitzen les instal·lacions de sanejament. La Relatora especial ha estimat en els seus informes certs indicadors per a determinar si es garanteix aquest element: percen-tatge de temps i distància de desplaçament a la font més propera dels llocs a dalt esmentats; temps d’espera per recol·lectar l’aigua o fer cues pels lavabos, si bé no ha determinat el temps límit que deu comptar una trajectòria d’anada i tornada per anar a recollir aigua o accedir a uns serveis de sanejament adequats. En aquest sentit, i per a garantir la seguretat de les persones que accedeixen als serveis d’aigua i sanejament, s’hauran de tenir en compte les especificitats dels grups als que es dirigeixen; dones, nenes, persones amb discapacitat, etc.

Quan parlem de l’accessibilitat econòmica, ens referim essencialment al preu i és difícil determi-nar la seva diferència respecte a un altre dels components del DHAS, l’assequibilitat. En aquest cas s’ha estipulat que els costos directes i indirectes associats amb l’abastament de l’aigua -i el sanejament- han de ser assequibles i no han de comprometre ni posar en perill l’exercici d’altres drets reconeguts al PIDESC, com el dret a un habitatge adequat o el dret a l’educació, entre d’al-tres. Aquest component es troba íntimament lligat amb l’assequibilitat, analitzada a continuació, i amb la disponibilitat, donat que el criteri econòmic no ha de suposar un paràmetre que guiï la possibilitat de poder accedir als serveis d’aigua i de sanejament25.

Qualitat. Respecte a la qualitat de l’aigua, aquesta ha de ser adequada. Aquesta ha de ser salubre i l’olor, el color i el gust ha de ser acceptable. Per a poder garantir una aigua de qualitat, és molt important l’aprovació de polítiques públiques de sanejament adequades ja que l’aigua per ús personal i domèstic, no pot estar contaminada ni pot ser font de malalties. És necessari que la qualitat de l’aigua subminis-trada compleixi amb els estàndards mínims que garanteixin la salut de les persones i la conservació del medi ambient, especialment en un medi fortament degradat fruit d’una incontrolada industrialització i el conseqüent augment de la contaminació de les fonts d’aigua26.

Acceptabilitat. Pel que fa a l’acceptabilitat, el DHAS deu ser adequat i sensible a les necessitats culturals, de gènere, de cicle vital i de privacitat. La posada en pràctica del DHAS ha de ser sensible a les qüestions culturals i tradicionals de cada comunitat, per exemple, que hi hagi instal·lacions diferents per homes i dones en llocs públics i per a nens i nenes a l’escola27.


14

28 Pel que fa al 3%, dels ingressos d’una família en el cas dels serveis d’abastament el trobem a PNUD. Informe sobre el Desenvolupament Humà, 2006. Más allá de la escasez: Poder, pobreza y la crisis mundial del agua, Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament, 2006, p. 11. Pel que fa al 5% quan s’inclouen els serveis de sanejament, la referència més general a nivell de Nacions Unides la trobem a E. J. Lentini y G. Ferro “Infraestructura y equidad social: Experiencias en agua potable, saneamiento y transporte urbano de pasajeros en América Latina”, serie recursos naturales e infraestructura, nº158 , CEPAL, 2012,p. 36,

29 L. Serrano. Aguas Dulces y Derecho internacional...Op. cit., p. 135.

30 De forma simplificada, els titulars de drets són tots els éssers humans, totes les persones individuals donat què els titulars de drets és sempre la persona individual com hem vist anteriorment; els titulars d’obligacions són les institucions de l’Estat i la comunitat internacional –no existeixen drets si no existeix ningú que tingui obligació sobre ells- i per tant, l’Estat passa a ser subjecte d’obligacions jurídiques i morals en relació al compliment i desenvolupament efectiu dels drets humans, obligacions que analitzarem més endavant; i per últim, els titulars de responsabilitats són la resta d’actors socials com la família, la comunitat, les organitzacions socials, etc.

Assequibilitat: Així mateix, la qüestió de l’assequibilitat s’ha emparentat amb una qüestió del preu de l’ai-gua i el sanejament i s’ha estimat que els costos no deuen superar del 3% al 5% dels ingressos de la llar i no deuen afectar al gaudi de la resta de drets i serveis derivats28. Actualment, el debat sobre el preu del servei de l’aigua i el sanejament és un dels eixos centrals en la gestió del mateix, que ha de prendre com a base el principi d’equitat i no discriminació. Els Estats i la resta d’ens competents hauran de prendre decisions respecte la manera de subvencionar el servei en un determinat tram, preu o consum o establir mesures concretes, en funció de les persones i/o grups, per a garantir que totes les persones tenen accés a l’aigua potable i al sanejament amb independència de la seva situació personal. En aquest sentit, els Estats deuen desenvolupar una funció activa en la determinació i la reglamentació de les tarifes per garantir l’accés universal al servei d’aigua i sanejament a preus assequibles. La determinació del grau d’assequibilitat de l’abastament de l’aigua i el servei de sanejament no hauria de privar a cap persona en l’exercici de la resta de drets humans. Pel que es refereix a la participació dels contribuents, les contribu-cions, especialment els pagaments pel servei, es poden ajustar a mode que cada persona contribueixi a garantir l’accés a l’aigua i als serveis de sanejament en funció dels seus mitjans econòmics. Tot i així, la suma de la contribució personal no podrà superar el límit màxim de la suma considerada assequible, és a dir, que no privi del gaudi de la resta de drets humans. Del contrari, els grups més vulnerables es veuran obligats a limitar el seu consum d’aigua, a dependre de recursos hídrics de mala qualitat, a eliminar els desfets d’origen humà de manera perillosa per a la salut o la de la seva comunitat o a reduir la despesa en d’altres qüestions essencials com l’alimentació, l’educació o la salut. L’accés de tota persona a l’aigua potable i al sanejament no hauria d’estar subjecte a cap restricció en cap lloc ni en cap moment29.

Dins del contingut jurídic d’un mateix dret humà es poden percebre diferents dimensions que han de ser garantides pels titulars d’obligacions, respectades pels titulars de responsabilitats i amb possibilitat de ser exigides pels titulars del dret30. Aquestes dimensions i la interacció entre totes elles ens permetran identificar el contingut jurídic d’un dret humà o el grau de compliment o incompliment respecte a la seva implementació pràctica. Aquestes dimensions interactuen entre elles amb la finalitat d’aconseguir la plena garantia d’un dret humà. De fet, la interacció entre aquestes cinc dimensions -disponibilitat, accessibilitat, acceptabilitat, assequibilitat, qualitat- ,juntament amb la participació, es dóna amb la finalitat d’aconseguir la plena garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament. La interacció entre les dimensions o categories de drets humans ens permetrà percebre el grau de compliment o incompliment de les polítiques nacionals i internacionals en matèria de drets humans. No només podrem percebre les violacions d’alguna d’aquestes dimensions, sinó que també ens permetrà valorar les omissions que es produeixin per part de les mateixes


15

31 D. Bondia. “Derechos Humanos Emergentes: Los Derechos Humanos Fundamentales del Ciudadano Cosmopolita. El inicio del proceso de interacción de los derechos humanos” a VVAA., Historia de los Derechos Fundamentales, siglo XXI, Madrid, ed. Dykinson, S. L., 2012. pp. 118.

32 UN Response on Detroit: Disconnecting water from people who cannot pay – an affront to human rights, say UN experts, UN News Re-lease, Ginebra, 25 de juny de 2014.

autoritats amb relació a qualsevol de les dimensions de dret establertes i determinar concretament la dimensió on rau la vulneració d’aquest dret humà31. Podem exigir el compliment d’un dret des de les cinc perspectives diferents, per exemple, en aquest estudi ens centrarem en la seva dimensió econòmica lligada especialment a la seva dimensió d’accessibilitat però sense perdre de vista que totes les seves dimensions són centrals per la garantia del mateix.

Igualment existeixen un conjunt de principis que han de guiar la definició, la interpretació i la implementació del DHAS, així com assentar la base de la formulació, reglamentació i execució de les polítiques de finança-ment dels serveis d’aigua i sanejament.

En aquest apartat ens centrarem en el principi d’equitat i no discriminació, el principi de participació, el principi de rendició de comptes i control social i el principi de sostenibilitat.

El principi d’equitat i no discriminació: Aquest principi requereix que l’accés a l’aigua i al sanejament així com l’accés a les seves instal·lacions siguin accessibles per a totes les persones sense que càpiga cap tipus de discriminació de fet ni de dret. Per a garantir que es compleix aquest principi, cal que ens fixem en la manera que s’implementa el DHAS i es valora la seva plena realització, ja que és en aquest cas en que ens podem trobar amb casos de discriminació. Per exemple, en la definició dels indicadors per a de-terminar la forma en què es garanteix el DHAS modulats segons un criteri esbiaixat com el de: ric/pobre, home/dona, assentament formal/informal, ciutat/poble, sense tenir en compte d’altres paràmetres com l’equitat, l’accessibilitat –econòmica-, la qualitat o la universalitat. De fet, l’accés als serveis d’abastament no pot dependre de la situació d’una persona o d’un grup, sinó que els serveis s’han de distribuir d’una manera uniforme i les persones d’un determinat grup no poden ser objectes d’un tractament arbitrari pel simple fet de pertànyer a un determinat grup social o econòmic o a un determinat estrat de la societat. En aquest sentit, les polítiques que vagin destinades a garantir l’accés universal als serveis d’aigua i sa-nejament hauran de tenir com a base aquest principi.

És més, en aplicació del principi d’equitat i no discriminació, la falta de capacitat econòmica per a pagar el servei d’aigua i sanejament no deu constituir un obstacle per a què tota persona pugui gaudir d’aquest dret. De fet, el factor econòmic no pot portar als usuaris i usuàries del servei a patir talls del subminis-trament d’aigua i de sanejament per impagament de les factures. Com reconeixen tres relators especials de les Nacions Unides, la protecció dels drets humans simplement prohibeixen els talls d’aigua32.

El principi de participació i d’accés a la informació. La participació és un dret fonamental autònom que transcendeix la mera consulta i la divulgació de la informació, sinó que requereix una vertadera participa-ció i que suposa alhora una obligació de l’Estat i de qualsevol administració de proveir informació en ma-

2. El contingut essencial del DHAS: anàlisi dels principis comuns


16

33 L. Serrano; A. García; G, Marín. “El bien común, el derecho humano al agua y las políticas de privatización”, a Federación de Ingenierías Sin Fronteras y Ecologistas en Acción (ed.), El agua como la vida no es una mercancía. Propuestas de implementación del derecho humano al agua y al saneamiento,y luchas contra la privatización, Madrid/Barcelona, març 2013, p. 8. 34 Idem, pár. 20.

tèria d’explotació i d’aprofitament dels recursos naturals i de prevenció de qualsevol perill mediambiental que es dedueixi de la gestió de l’aigua, així com d’establir els mecanismes i òrgans necessaris per a fer efectiva aquesta participació i informació. En aquest sentit, no es tracta de garantir una mera formalitat, sinó de fer efectiu el dret a participar, de forma informada, lliure, activa i significativa a totes les persones afectades per qualsevol mesura que afecti a la gestió de l’aigua i/o que mostri una preocupació en la forma de gestionar el servei i que a més, vulgui influir en les decisions que es prenen al respecte.

En aquest sentit, és obligació de l’Estat i la resta d’administracions públiques de crear els mecanismes institucionals necessaris per a garantir la informació i participació significativa de tots els actors i perso-nes que tinguin un interès en la gestió del servei d’aigua i de sanejament i de considerar vinculants les seves opinions.

Els principis de transparència, rendició de comptes i control social. Aquests principis són una conseqüèn-cia del compliment del principi anterior, i es troben emparellats amb la facultat dels titulars de drets, en aquest cas del DHAS, per a controlar socialment als obligats de garantir la plena realització i efectivitat del DHAS. En aquest sentit, a més de garantir la participació de la ciutadania en les decisions que es prenen respecte a la gestió de l’aigua, cal que la mateixa estigui informada i que a més, s’estableixin mecanismes per a poder portar a terme la facultat de control. Aquests mecanismes deuen permetre identificar, arbitrar i inclús, enjudiciar les deficiències en l’aplicació de les polítiques de l’aigua i recoma-nar o exigir-ne millores, prestant atenció al compliment del principi d’equitat i no discriminació.

Igualment, els Estats hauran d’adoptar mesures per a prevenir, castigar, investigar o reparar el dany causats pels actes realitzats pels actors privats especialment en la gestió del servei de subministrament d’aigua i de sanejament pels danys socials i personals que la gestió del servei pugui ocasionar a les condicions de vida digna de les persones, amb independència de la seva situació social i/o econòmica.

El principi de sostenibilitat. Aquest principi estableix un límit a les transgressions mediambientals deri-vades de la gestió de l’aigua. Igualment, l’Experta independent assenyala dues dimensions addicionals: l’econòmica, relacionada de nou amb el preu i l’equitat; i la social, vinculada a l’equitat social i a l’ac-ceptabilitat. Es tracta d’un principi que actua com a límit a la possible discriminació en l’accés que pot constituir el preu de l’aigua i la seva acceptabilitat com a servei social33.

Inclús aquest principi pot ser aplicat a la sostenibilitat econòmica de la gestió del servei d’aigua i sane-jament. En aquest sentit, la Relatora reconeix que els recursos recaptats en el cobrament de la tarifa només es poden utilitzar per a l’explotació, el manteniment i la millora o l’ampliació dels serveis de dis-tribució d’aigua i sanejament i no es poden destinar–o desviar- a d’altres finalitats socials i molt menys econòmiques34.

Arribats a aquest punt cal recordar que el fet de conèixer bé el contingut normatiu d’aquest dret és fona-mental per poder detectar quan les mesures, els plans, les lleis o les polítiques tarifàries van en contra de la garantia i realització d’aquest dret. Per això, en l’apartat següent determinarem quines són les obligacions internacionals dels Estats respecte la garantia del DHAS. Obligacions que després han de ser traslladades al dret intern, i que, per tant, hauran de complir les administracions competents.


17

35 Observació general nº 3. La naturalesa de les obligacions dels Estats part (art. 2 pàr. 1 del Pacte), CDESC, 14 de desembre de 1990, par. 10. 36 Observació general nº 15, Op. cit. par. 20 a 29.37 A. García. El derecho humano al agua, Madrid, ed. Trotta, 2008, p. 418.

Un cop detallat el contingut essencial del DHAS, cal recordar que els Estats tenen l’obligació fonamental d’assegurar com a mínim, la satisfacció dels nivells essencials –del contingut essencial que detallàvem més amunt- de cadascun dels drets previstos en el PIDESC, com així ho reconeix el Comitè DESC a l’Observació general nº3 relativa a la naturalesa de les obligacions dels Estats derivades del PIDESC i al que s’ha vinculat el DHAS35.

En aquest sentit, el mateix Comitè DESC a l’Obligació general nº15 ha reconegut per als Estats part del PI-DESC una triple obligació respecte al dret a l’aigua: obligació de respectar (no ingerir-se en el dret); obliga-ció de protegir (impedir que tercers actors o persones menyscabin el gaudi del dret); i obligació de complir (facilitar, promoure i garantir l’exercici del dret)36. A continuació passem a abordar aquestes obligacions, posant l’accent en aquelles que estiguin relacionades amb la dimensió econòmica del DHAS.

a. Les obligacions de respectar: Aquestes es vinculen amb l’obligació dels Estats de no ingerir-se, di-rectament o indirectament, en el gaudi del DHAS, realitzant qualsevol acció o aprovant determinades polítiques que interfereixin negativament en el DHAS. Entre aquestes obligacions hi trobem:

• Abstenir-se de tota pràctica o activitat que denegui o restringeixi l’accés a l’aigua potable en con-dicions d’igualtat; per exemple, el tall injustificat del servei d’abastament; l’establiment de quotes altes per connexió que afectin a les persones i famílies amb menys recursos; o l’establiment de tarifes molt altes en el tram dedicat a satisfer les necessitats vitals bàsiques.

• Abstenir-se d’interferir en els sistemes tradicionals i consuetudinaris de gestió de l’aigua, és a dir, la necessitat de protegir els sistemes de gestió comunitària.

• Abstenir-se de limitar l’accés als serveis i les infraestructures de subministrament d’aigua o de destruir-los com a mesura punitiva, per exemple, durant un conflicte armat o inclús, com a mesu-ra de pressió per a obligar a una comunitat a desplaçar-se.

• Impedir a tercers que menyscabin de manera alguna el gaudi del DHAS. S’abstindran d’adoptar mesures regressives en matèria d’abastament d’aigua potable: com, per exemple, reduir el nucli al que arriba la xarxa del servei d’abastament d’aigua, reduir el nombre de persones que tenen accés al servei d’aigua i de sanejament; o reduir els pressupostos dedicats a la gestió del servei d’aigua i de sanejament. En tot cas, els Estats i els tercers hauran de garantir l’accés universal als serveis d’aigua i sanejament.

En essència del que es tracta en aquest primer nivell d’obligació és que els Estats han de respectar els recursos que posseeix l’individu, la seva llibertat d’aprofitar al màxim els seus coneixements, la llibertat de prendre les mesures necessàries i utilitzar els recursos que facin falta per a satisfer les seves necessitats. A més, aquesta obligació precisa de mesures legislatives i garanties jurisdiccionals: el reconeixement exprés del dret a l’aigua i al sanejament i la determinació concreta dels titulars d’obligacions i el tipus d’obligacions que aquest dret genera i el procediment per a exigir-lo davant del Jutge competent37.

c. Obligacions internacionals en matèria de protecció del DHAS

1. Les obligacions de respectar, de protegir i de complir


18

38 Informe de la Relatora Especial sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament. L’estigma i l’exercici dels drets a l’aigua i al sanejament. doc. A/HRC/21/42, 2 de juliol de 2012, pars. 58-77.

b. Obligació de protegir: estableix la responsabilitat dels Estats d’impedir que tercers interfereixin en el gaudi del DHAS, així com garantir el seu compliment mitjançant polítiques o instruments normatius, regulatoris, participatius, i en cas que sigui necessari, punitius.

• Adoptar mesures legislatives o d’un altre caire que siguin necessàries i efectives per impedir, per exemple, que tercers deneguin l’accés a l’aigua potable en condicions d’igualtat o explotin de forma no equitativa els recursos d’aigua, com fonts naturals o pous. Aquesta obligació suposa que quan els serveis estiguin delegats en tercers, els Estats hauran d’adoptar totes les mesures necessàries per impedir que menyscabin l’accés físic en condicions d’igualtat i a un cost raona-ble, que garanteixi aigua suficient, salubre i acceptable per a totes les persones.

• Adoptar mesures de supervisió independents, per a garantir que en tot moment es garanteixi l’accés universal als serveis d’aigua i de sanejament.

• Assegurar una vertadera participació pública en la gestió de l’aigua i en la definició del servei.• Incloure la possibilitat de sancionar (per exemple, posar multes) a tercers que no respectin el

DHAS. En aquest sentit, els Estats han d’establir mecanismes idonis per exigir responsabilitats en cas d‘incompliment d’aquesta obligació quan suposi la vulneració del dret a accedir a una quan-titat d’aigua suficient per satisfer, almenys, el contingut essencial del DHAS.

Es tracta de l’obligació dels Estats de garantir als seus nacionals el dret a viure en condicions mínimes per una vida decent i d’afavorir el desenvolupament harmoniós de la seva personalitat. Així, els Estats hauran de protegir a les persones contra les violacions de drets humans comeses per actors privats, entre ells, els proveïdors de serveis. La norma exigeix que els Estats vagin més enllà de la promulga-ció de la legislació i requereix que adoptin mesures positives per a complir les seves obligacions de manera efectiva i facin un esforç legítim i raonable per prevenir situacions de desigualtat. Per això, deuen promulgar legislació protectora i vetllar per a què les lleis s’apliquin i es facin complir38.

c. Obligació de complir: estableix l’exigència als Estats d’adoptar mesures addicionals que permetin la implementació i el ple exercici del DHAS. En aquest sentit els hi demana:

• Reconèixer el DHAS a l’ordenament polític i jurídic nacional.• Adoptar un pla d’acció o una estratègia de gestió de l’aigua que garanteixi l’exercici d’aquest dret.• Vetllar per a què el DHAS sigui assequible per a totes les persones.• Garantir un major accés sostenible i assequible a l’aigua, amb especial atenció als grups vulne-

rables.

De tota manera la mateixa Observació general nº15 disgrega aquesta última obligació en:1) Obligació de facilitar: l’Estat ha d’adoptar mesures que permetin i ajudin a les persones i a les comunitats exercir el DHAS, des de l’aprovació de mesures legals fins a l’assignació pressupostària adequada i inversions en determinats projectes relacionats amb l’aigua i el sanejament.2) Obligació de promoure: l’Estat ha de difondre informació sobre la higiene, la protecció de les fonts d’aigua i els mètodes per a reduir el consum excessiu.3) Obligació de garantir: l’Estat té l’obligació de fer efectiu el DHAS en aquells casos en que tercers no estan en condicions de fer-ho (especialment quan el servei d’aigua i de sanejament és prestat per un tercer actor).


19

39 C. de Albuquerque. Derechos hacia el final…Op. Cit., p.106.

A més de les obligacions esmentades anteriorment el compliment de les quals ve guiat pel principi de realització progressiva, els Estats part del PIDESC tenen obligacions immediates i obligacions bàsiques que deuen complir en tot moment sota qualsevol circumstància i de forma immediata. I aquestes són:

• Les obligacions immediates: Els Estats part del PIDESC tenen les obligacions immediates de “garantir que aquest dret sigui exercit sense discriminació alguna” (par. 2, art.2) i l’obligació d’adoptar mesures (par. 1, art. 2) en ares a aconseguir la plena realització del paràgraf 1 de l’art. 11 i de l’art 12 del Pacte. A més, respecte a les mesures regressives, el Comitè afirma que si s’adopten “correspon als Estats part demostrar que s’han aplicat després d’un examen summament exhaustiu de totes les alternatives possibles i que aquestes mesures estan degudament justificades per referència a la totalitat dels drets enunciats en el Pacte en el context de la plena realització del màxim dels recursos dels que disposa l’Estat part”.

Així doncs, és el deure i l’obligació de garantir que totes les persones tenen accés a l’aigua i al sanejament, en base al principi d’equitat i no discriminació, deduint que un gravamen per connexió probablement su-posaria una barrera a la garantia del DHAS i un desafiament a la pròpia assequibilitat del dret per a moltes persones, famílies i llars. Per tant, en els casos que es provi que les persones i/o les llars no poden fer front a aquesta despesa addicional, serà la pròpia Administració pública qui haurà de pagar els costos de connexió, per a garantir, un accés universal als serveis d’aigua i sanejament de totes les persones, sota tota circumstància, i en qualsevol indret.

Malgrat tot, és una mesura complexa que requereix, a més de voluntat política, que les administracions treballin juntament amb els operadors i d’altres serveis públics, com serveis socials. Ja que, com reconeix la Relatora especial, els Estats i ens competents tenen l’obligació immediata de garantir els nivells essencials d’aigua i sanejament, així com l’accés a les instal·lacions que el garanteixin, sota criteris no discriminatoris, garantint que sigui assequible i que, per tant, el cost dels serveis d’aigua i sanejament no impedeixi a les persones i les llars el gaudir d’altres drets humans, com l’alimentació, l’habitatge i el vestit39.

• Les obligacions bàsiques són: • Garantir l’accés a la quantitat essencial mínima d’aigua que sigui suficient i apta per l’ús personal

i domèstic i per prevenir les malalties.• Assegurar el dret d’accés a l’aigua i les instal·lacions i serveis d’aigua sobre una base no discri-

minatòria, en especial, als grups vulnerables o marginats.• Garantir l’accés físic a instal·lacions o serveis d’aigua que proporcionin un subministrament

suficient i regular d’aigua salubre.• Vetllar per a què no es vegi amenaçada la seguretat personal quan les persones s’hagin de

desplaçar a recollir aigua.• Vetllar per una distribució equitativa de totes les instal·lacions i serveis d’aigua disponibles.• Adoptar i aplicar una estratègia i un pla d’acció nacional sobre l’aigua per tota la població i

hauran de ser elaborats i periòdicament revisats en base a un procés participatiu i transparent.• Vigilar el grau de realització del dret a l’aigua.

2. Les obligacions immediates i bàsiques


20

• Posar en marxa programes d’aigua destinats a sectors concrets i amb un baix cost per a prote-gir als grups més marginats i vulnerables.

• Adoptar mesures per prevenir, tractar i controlar les malalties associades a l’aigua, en particular vetllant per l’accés a uns serveis de sanejament adequats.

Tampoc es pot oblidar la dimensió internacional de les obligacions dels Estats abans esmentades, i en aquest sentit el Comitè DESC ha reconegut que els Estats es deuen abstenir en tot moment de qualsevol mesura, com la imposició d’embargaments o de sancions (inclús la condicionalitat de les ajudes en el sector de l’aigua i el sanejament) que obstaculitzin, directament o indirectament, l’exercici del dret a l’aigua potable en d’altres països. A més, han d’adoptar mesures per impedir que la seva pròpia ciutadania i empreses violin el DHAS en altres països. Igualment, en funció de la disponibilitat dels recursos, els Estats part hauran de facilitar la realització del DHAS en altres països, per exemple, facilitant els recursos humans i assistència financera i tècnica i prestant l’ajuda necessària de qui la sol·liciti.

Un cop analitzat el contingut essencial del DHAS així com les obligacions que es deriven del seu reco-neixement, cal veure com es trasllada aquest marc en l’àmbit de la gestió dels serveis de subministrament d’aigua i de sanejament. Si bé, abans d’entrar a analitzar els diferents casos d’estudi cal tenir en compte les següents qüestions per aconseguir una gestió sostenible dels serveis que assegurin la garantia del DHAS.

En aquest sentit, primer, és necessari un enfocament interdisciplinari i transversal de les polítiques públi-ques d’aigua i de les activitats de gestió de l’aigua relacionades amb el servei d’abastament d’aigua i de sanejament, donat que generalment aquestes polítiques tendeixen a basar-se en un enfocament limitat, tècnic-infraestructural. En segon lloc, les intervencions polítiques destinades a millorar el servei han de ser sensibles a les condicions específiques de la regió o del país. Aquest enfocament necessari, donat que el llegat que ha deixar la visió tècnica-infraestructural com a model únic per a gestionar el servei de l’aigua i el sanejament ha descuidat considerar les circumstàncies i condicions sistèmiques que poden afectar el bon funcionament del servei de gestió de l’aigua i el sanejament i ha oblidat també considerar les relacions que existeixen entre la gestió del servei d’aigua i sanejament amb temes més generals com la gestió econòmi-ca-financera del país o la regió i les qüestions relacionades amb la justícia social i la salut mediambiental que permetin introduir una perspectiva més sistèmica i diversificada. Això ha comportat deficiències en la gestió del servei fruit d’una perspectiva fragmentada prevalent en el sector de l’aigua i en les polítiques pú-bliques relacionades. Finalment, en tercer lloc, serà essencial incloure un enfocament de drets humans en la configuració dels serveis públics d’abastament de l’aigua i el sanejament, per a garantir la plena realització del DHAS a tota la població, més enllà de la protecció del contingut essencial40.

40 L. Serrano. Aguas Dulces y Derecho internacional…Op. cit., p.168.


21

41 Resolució 51/229. Conveni sobre el dret dels usos dels cursos d’aigua internacional per finalitats diferents a la navegació, doc. A/RES/51/229, aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides, 21 de maig de 1997.

42 Resolució del Parlament Europeu sobre la Comunicació de la Comissió sobre política de gestió de l’aigua en els països en desenvolu-pament i prioritats de la cooperació al desenvolupament de la Unió Europea (COM(2002) 132 - C5-0335/2002 - 2002/2179(COS)), 4 de setembre de 2013.

L’obligació internacional de cooperar i de prestar assistència mútua és el principi bàsic en la gestió dels recursos naturals compartits i així va ser recollida a la normativa relacionada amb la gestió de les aigües compartides, especialment al Conveni sobre el dret dels usos dels cursos d’aigua internacional per finalitats diferents a la navegació41.

Es relaciona l’obligació general de cooperar entre tots els Estats en la preservació del medi ambient i en la gestió dels recursos compartits, com en el cas de les aigües dolces. Aquest principi s’erigeix, al seu torn, com a límit al principi de sobirania sobre els recursos naturals que radiquen al territori d’un Estat i suposa un límit tant al principi de sobirania dels Estats sobre els recursos hídrics que radiquen en el seu territori com un límit per l’ús excessiu de les aigües dolces que pugui condicionar la garantia dels drets humans , i en concret, la protecció del dret humà a l’aigua i al sanejament.

De fet, el propi Conveni reconeix l’obligació general de cooperar (art.8) de la que se’n deriven les obliga-cions concretes d’intercanviar informació i dades (art.9) i la possibilitat de constituir i formar part de les institucions del curs d’aigua –bàsicament destinades a la gestió comuna de les aigües compartides- i adop-tar mesures per intercanviar informació sobre les mesures projectades pels Estats sobre les aigües dolces compartides (art.11-19). Per això, aquest precepte recomana que aquesta cooperació es dugui a terme mitjançant comissions o altres mecanismes conjunts, que les parts considerin útils per facilitar la coopera-ció en relació amb les mesures i els procediments en la matèria, tenint en compte l’experiència adquirida mitjançant la cooperació en les comissions i els mecanismes conjunts existents en diverses regions, on s’han creat Comitès, Comissions o Agències, encarregades de coordinar la cooperació en l’ús i gestió de les aigües compartides entre diversos Estats riberencs.

Per la seva part, a escala europea, el Parlament Europeu en una Resolució sobre la Comunicació de la Comissió sobre política de gestió de l’aigua en els països en desenvolupament i prioritats de la cooperació de la Unió Europea al desenvolupament en base a l’obligació de cooperar i de proveir assistència interna-cional, crea el Fons Europeu per l’Aigua, reconeixent que l’accés a l’aigua potable neta en quantitat i qualitat suficient és un dret humà fonamental i considera que els governs nacionals tenen el deure de complir amb aquesta obligació i definir el marc jurídic per regular el treball dels operadors del sector de l’aigua i el sane-jament, tot i que deixa la decisió última sobre la decisió de l’operador que ha de prestar el servei als Estats receptors qui regularan la prestació del servei segons el dret nacional42.

Un pas més enllà ha anat la Carta Europea dels Drets Humans en la Ciutat, aprovada pels ens locals a la Conferència Europea “Ciutats pels Drets Humans” que reconeix:

3. La dimensió internacional de les obligacions en matèria d’aigua: una especial mirada a l’obligació de cooperar i de prestar assistència mútua.


22

1. Tota persona té dret a l’accés a l’aigua potable i al sanejament.2. Les autoritats locals afavoreixen un accés igual per a tots els ciutadans i ciutadanes a l’aigua

potable i als serveis de sanejament, amb independència dels seus recursos o de la situació geogràfica de l’usuari o usuària.

3. Les autoritats locals han de poder escollir lliurement la manera de gestionar els serveis d’aigua potable i de sanejament, en interès únic de la ciutadania i amb la preocupació de la gestió econò-mica d’un recurs escàs.

4. Les autoritats locals sol·liciten als seus governs la inclusió en el seu ordenament jurídic d’un article que garanteixi el dret a l’aigua potable; així com la inclusió d’aquest dret en els tractats internacionals pertinents.

5. Les autoritats locals es comprometen a impulsar davant els seus governs una ajuda al desen-volupament que sigui més coherent amb l’accés a l’aigua potable; i en el marc de la seva coo-peració internacional, recolzen als seus socis del Sud en la seva gestió de l’accés a l’aigua i al sanejament43.

De fet, com veurem més endavant els governs i les autoritats locals tenen un paper clau en la garantia del dret humà, a casa i arreu, d’aquí la importància de la cooperació internacional en matèria d’aigua que posi en valor aquesta obligació de cooperar i d’assistència mútua. L’aigua és representativa de les societats i ciutats que volem construir, per això és clau que hi hagi una vertadera i significativa participació, com veiem abans, en tots els nivells, en la gestió de l’aigua i dels serveis d’abastament i sanejament. Precisament el paper que juguen les ciutats, els pobles i les regions en la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament és vital.

Arribats a aquest punt no podem oblidar la dimensió internacional de les obligacions de l’Estat en la realit-zació del DHAS i en aquest sentit, i circumscrivint aquesta obligació en l’àmbit dels drets humans, cal recor-dar l’art. 2.1 del PIDESC on es reconeix que cada Estat part en el present Pacte es compromet a “adoptar mesures, individualment o mitjançant la cooperació internacional (...) per aconseguir la plena efectivitat dels drets humans”44.

De fet, el Comitè DESC ha dit al respecte que els Estats han d’abstenir-se en tot moment de qualsevol me-sura (com embargaments o sancions) “que obstaculitzin, directament o indirectament, l’exercici del dret a l’aigua potable en altres països” També “han d’adoptar mesures per impedir que els seus propis ciutadans i empreses violin el dret a l’aigua potable i de les persones d’altres països”. Finalment, “en funció de la dis-ponibilitat de recursos, els Estats part hauran de facilitar la realització del dret a l’aigua en d’altres països, per exemple, facilitant l’assistència financera i tècnica i prestant l’ajuda necessària que se’ls hi sol·liciti45.

A més a més, ha assenyalat que “incumbeix especialment als Estats part, així com a d’altres agents que estiguin en situació d’ajudar, prestar aquesta ajuda per tal de permetre als països en desenvolupament complir les seves obligacions bàsiques i d’altres obligacions a les que es fa referència al par. 37 supra”46.

43 Per a més informació sobre la Carta i el seu procés d’elaboració es pot consultar la pàgina web de l’Institut de Drets Humans de Cata-lunya: http://www.idhc.org/cat/131_ceuropea.asp44 Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, Resolució 2200 A (XXI), de 16 de desembre de 1966, entrada en vigor el 3 de gener de 1976, de conformitat amb l’article 27.45 Observació general nº 15, op. cit, par. 32-34.46 Observació general nº 15, op. cit, par. 38


23

De fet, aquesta obligació s’ha de veure plasmada en l’àmbit nacional i local amb l’aprovació de mesures, programes i polítiques destinades a implementar el DHAS a escala nacional i local que garanteixin la seva plena realització47.

És més, aquesta obligació a nivell nacional s’ha traduït en l’obligació d’aprovar plans i estratègies d’aigua i sanejament a nivell nacional, és a dir, a planificar la gestió de l’aigua de forma integrada, incloent un enfocament de drets humans, i a assignar un adequat finançament, seguint les pròpies recomanacions internacionals48.

Així doncs, pel que fa a la planificació, la Relatora de Nacions Unides reconeix que les estratègies i els plans nacionals són fonamentals per a portar a la pràctica l’objectiu de garantir la plena realització del DHAS, i el Consell de Drets Humans ha demanat que s’apliquin plans d’acció nacionals i/o locals “per abordar la falta de serveis de sanejament de forma integral”49.

Paral·lelament, el disseny i la implementació d’un bon pla, programa o estratègia sobre la gestió de l’aigua i del seu servei, ha d’anar acompanyat d’una adequada assignació pressupostària, tot garantint que els re-cursos recaptats mitjançant l’aplicació de tarifes derivades de la gestió del servei d’aigua i de sanejament, només s’utilitzen per a l’explotació, el manteniment i la millora o l’ampliació dels serveis de distribució d’aigua i sanejament, és a dir, es reinverteixen en el mateix50.

Un bon exemple dels mecanismes nacionals que tractin de corregir les desigualtats en la universalitat del servei d’aigua i sanejament és la Llei Oudin-Santini que autoritza a les autoritats locals franceses, les institucions públiques intercomunitàries i els sindicats de l’aigua i el sanejament a elevar fins l’1% del seu pressupost per l’aigua i el sanejament per a finançar accions de cooperació internacional en aquesta àrea51.. Un altre exemple és el d’Holanda, qui ha aprovat la Koppejan Motion, com a part de la Llei d’Aigua Potable que estableix que les empreses d’aigua voluntàriament poden destinar l’1% del seu volum de negocis a projectes d’aigua i sanejament en països en desenvolupament, per constituir Aliances o Associacions d’Ope-radors d’Aigua (WOP en anglès) entre empreses públiques, i el cas de Suïssa qui ha creat la Plataforma Solidarité Eau que promou la cooperació entre els municipis suïssos i les comunitats de països en vies de desenvolupament52.

I en el cas de les mesures internes, també és de destacar la llei Cambon aprovada a França i que crea un dispositiu d’ajudes a les persones que tenen dificultats per pagar la seva factura al país. El principi d’aques-ta llei és el de posar en marxa un mecanisme de solidaritat entre tots els consumidors i de donar cos al principi de “dret a l’aigua potable dins de les condicions econòmiques acceptables per tots” segons l’art. 1 de la llei sobre l’aigua i els medis aquàtics de 200653.

47 Resolució 24/18. El dret humà a l’aigua i al sanejament, doc. A/HRC/24/L.31, 23 de setembre de 2013, par. 14 declaratiu.48 Idem, par 13.c).49 Informe de la Relatora Especial sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament,, Catarina de Albuquerque, doc A/HRC/18/33, 4 de juliol de 2011, par. 17. 50 Informe de la Relatora Especial sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament,, Catarina de Albuquerque, doc. A/66/255, 3 d’agost de 2011, par. 20.51 Proposition de loi relative à la cooperation internationale des collectivités territoriales et des agences de l’eau dans les domaines de l’alimentation en eau et de l’assainissement, Assemblee Nationale, 9 de febrer de 2005. 52 Per a més informació sobre la Plataforma es pot consultar la seva web: http://www.pseau.org/53 Loi n° 2011-156 du 7 février 2011 relative à la solidarité dans les domaines de l’alimentation en eau et de l’assainissement, JORF n°0032 du 8 février 2011 page 2472 texte n° 1.


24

CAPÍTOL 2 LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL COM A EINA PER AL COMPLIMENT DEL DRET HUMÀ A L’AIGUA I SANEJAMENT.


25

Tal i com hem vist al primer capítol, el paper de les autoritats locals és clau per a contribuir al compliment del DHAS, no només pel fet de ser, a casa nostra, l’administració responsable de garantir el servei d’aigua, sinó que també ho és pel paper que juguen en l’àmbit de la cooperació internacional. Cal destacar que la cooperació directa descentralitzada o municipalista és aquella orientada a consolidar les institucions de-mocràtiques dels governs locals mitjançant el treball conjunt de les administracions sub estatals, com els governs autonòmics, les diputacions i els ajuntaments. Es caracteritza per la descentralització d’iniciatives i de relació amb el sud, per la incorporació de nous actors de la societat civil i per una major participació dels actors del sud en el model de desenvolupament. En aquest sentit, doncs, cal destacar les aportacions en l’àmbit de la transferència de coneixement, més enllà de les aportacions econòmiques.

De forma genèrica els projectes que impulsen i en els que participen els municipis catalans contribueixen a la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament mitjançant les següents línies de treball:

• El recolzament d’una gestió integral i participativa dels recursos, considerant el cicle integral de l’aigua.

• El reforç al sistema institucional dels països del sud per una adequada gestió del sector, centrant-se de forma particular en els nivells locals.

• La contribució a l’establiment de serveis sostenibles d’aigua i sanejament.

A Catalunya hi ha una llarga tradició de solidaritat a nivell local, en molts casos vinculada a agermanaments amb ciutats del sud, que fa que un gran nombre de municipis destinin recursos, des de finançament fins a assistència tècnica, a la realització de projectes de cooperació amb altres països, així com de sensibilització de la població del propi municipi.

En la següent taula es llista una mostra de projectes en l’àmbit del cicle de l’aigua en els que els municipis i altres institucions locals catalanes han participat. S’inclouen projectes en actiu i finalitzats, gestionats pel Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament (projectes de l’1 al 34) i per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (projectes del 35 al 41) en el període 2010-2014. No s’inclouen els projectes ni les accions que els propis ajuntaments o institucions locals han desenvolupat directament, pel que el nombre d’accions realitzades pot ser molt superior.

a. Aportació de la cooperació municipal catalana a la garantia del dret humà a l’aigua i sanejament.


26

Nom

del

pro

ject

ePa

ísRe

gió

Mun

icip

is i

inst

ituci

ons

part

icip

ants

Any

d’

inic

iTi

pus

Esta

tIm

port

del

proj

ecte

Apo

rtac

ió

Mun

icip

isvi

a Fo

ns /

Apo

rtac

ióAM

B

1Con

stru

cció

d’u

n po

u,

dist

ribuc

ió d

’aig

ua i

pro-

ducc

ió h

ortíc

ola

aSa

ndag

a

Sene

gal

Àfric

aAj

unta

men

t de

Mat

aró

- Aju

ntam

ent

de

Palle

jà -

Ajun

tam

ent

de S

itges

200

7Coo

pera

ció

Actiu

323.

678,

2018

5.16

6,21

Asso

ciac

ió d

’aju

t so

cial

i cu

ltura

l al

Sene

gal “

Sand

aga”

- AFD

EC-A

ssoc

iatio

n po

ur la

For

mat

ion,

le D

ével

opem

ent,

l’Edu

catio

n et

la C

ultu

re

2Pr

oveï

men

t d’

aigu

a i s

ane-

jam

ent

a la

com

unita

t de

Kw

akw

il a

Puer

to C

abez

as

Nic

arag

uaC

entr

eam

èric

aAj

unta

men

t d’

Alco

ver,

Ajun

tam

ent

d’Al

ella

, Aju

ntam

ent

de C

aste

llbis

bal,

Ajun

tam

ent

de la

Jon

quer

a, A

junt

amen

t de

San

t Pe

re d

e Ri

bes,

Aju

ntam

ent

de

Sant

a M

arga

rida

i els

Mon

jos,

Aju

nta-

men

t de

Vila

fran

ca d

el P

ened

ès, A

junt

a-m

ent

de V

ilass

ar d

e M

ar

2010

Coo

pera

ció

Actiu

185.

625,

00

143.

701,3

3

Asso

ciac

ió C

atal

ana

d’En

giny

eria

Sen

se

Fron

tere

s –

Wat

erai

d - A

lcal

día

mun

icip

al

de P

uert

o C

abez

as-B

ilwi

3En

fort

imen

t in

stitu

cion

al

a tr

avés

de

la m

illor

a a

l’acc

és a

l’ai

gua

a Sa

n M

igue

lito,

2a

fase

Nic

arag

uaC

entr

eam

èric

aAj

unta

men

t de

San

t Bo

i de

Llob

rega

t - A

junt

amen

t de

Tar

rago

na -

Àrea

Met

ro-

polit

ana

de B

arce

lona

Asso

ciac

ió C

atal

ana

d’En

giny

eria

Sen

se

Fron

tere

s - A

lcal

día

mun

icip

al d

e Sa

n M

igue

lito

2011

Coo

pera

ció

Actiu

125.

213,

1080

.110

,22

4D

otac

ió d

’aig

ua d

e re

g i

esta

blim

ent

de p

arce

l·les

ag

roec

ològ

ique

s a

les

subc

entr

als

de P

anam

á i N

ovie

llo a

l mun

icip

i d’

Aiqu

ile

Bolív

iaAm

èric

a de

l Su

dAj

unta

men

t de

Tor

tosa

2011

Coo

pera

ció

Actiu

73.6

44,0

611.

447,

05

Man

s U

nide

s-To

rtos

a

5Su

bmin

istr

amen

t d’

aigu

a po

tabl

e a

sis

pobl

es d

el

depa

rtam

ent

d’O

usso

uye,

fa

se 1

Sene

gal

Àfric

aAj

unta

men

t d’

Aigu

afre

da -

Ajun

tam

ent

d’Al

ella

- Aj

unta

men

t de

Cas

tellb

isba

l -

Ajun

tam

ent

de M

atar

ó - A

junt

amen

t de

l M

asno

u

2012

Coo

pera

ció

Actiu

148.

053

,53

125.

137,7

9

Asso

ciac

ió P

lane

ta


27

6Pr

oveï

men

t d’

aigu

a a

Burk

ina

Faso

mitj

ança

nt la

co

nstr

ucci

ó de

pou

s

Burk

ina

Faso

Àfric

aAj

unta

men

t de

San

ta C

olom

a de

Gra

-m

enet

2013

Coo

pera

ció

Actiu

92.5

00

,00

7.60

6,61

Aigu

a pe

r al

Sah

el

7Pe

rfor

ació

de

sis

pous

eq

uipa

ts a

mb

bom

ba

man

ual p

er a

l sub

min

istr

a-m

ent

d’ai

gua

pota

ble

a si

s vi

les

de la

com

unita

t ru

ral

de G

uiba

Burk

ina

Faso

Àfric

aAj

unta

men

t de

Cer

dany

ola

del V

a-llè

s - A

junt

amen

t de

San

ta C

olom

a de

G

ram

enet

2013

Coo

pera

ció

Actiu

41.9

59,0

913

.888

,96

ACAU

– A

ssoc

iaci

ó Coo

rdin

ador

a d’

Ajud

a U

nida

8El

dre

t hu

mà

a l’a

igua

i al

sa

neja

men

tC

atal

unya

Euro

paÀr

ea M

etro

polit

ana

de B

arce

lona

– A

jun-

tam

ent

El P

rat

de L

lobr

egat

2013

Sens

ibili

tzac

ióAc

tiu40

.00

0,0

032

.00

0,0

0

Asso

ciac

ió C

atal

ana

d’En

giny

eria

Sen

se

Fron

tere

s

9Con

stru

cció

d’u

n po

u a

Fadj

a Ku

nda

Gàm

bia

Àfric

aAj

unta

men

t de

Mal

grat

de

Mar

2013

Coo

pera

ció

Actiu

38.9

14,6

528

.863

,65

Asso

ciac

ió d

’Imm

igra

nts

de M

algr

at

10En

fort

imen

t de

l des

envo

-lu

pam

ent

prod

uctiu

de

les

com

unita

ts g

uara

nís

d’Iv

itipo

ra, Y

asita

ta, e

l Tu

nal i

Pot

reril

los

per

mitj

à de

l’ac

cés

a l’a

igua

, l’o

rgan

itzac

ió c

omun

itària

i el

man

eig

agro

pecu

ari.

Bolív

iaAm

èric

a de

l Su

dAj

unta

men

t de

Mol

ins

de R

ei -

Ajun

ta-

men

t de

San

ta C

olom

a de

Gra

men

et -

Ajun

tam

ent

de V

ilafr

anca

del

Pen

edès

2013

Coo

pera

ció

Actiu

203.

536,

3226

.393

,64

Cre

u Ro

ja d

e C

atal

unya

11M

illor

a en

la g

estió

de

recu

rsos

híd

rics

a tr

avés

de

la c

onst

rucc

ió d

’un

emba

ssam

ent

i de

la

crea

ció

de g

rups

d’u

suar

is

d’ai

gua

a la

com

unita

t ru

ral d

e N

ittur

u, d

istr

icte

d’

Anan

tapu

r

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t de

Cer

dany

ola

del V

allè

s20

13Coo

pera

ció

Actiu

48.8

43,3

26.

944,

00

Fund

ació

n Vi

cent

e Fe

rrer


28

Nom

del

pro

ject

ePa

ísRe

gió

Mun

icip

is i

inst

ituci

ons

part

icip

ants

Any

d’

inic

iTi

pus

Esta

tIm

port

del

proj

ecte

Apo

rtac

ió

Mun

icip

isvi

a Fo

ns /

Apo

rtac

ióAM

B

12Pr

ojec

te d

e re

habi

litac

ió

de s

iste

mes

d ́

aigu

a i s

anej

amen

t a

la z

ona

afec

tada

pel

tifó

Hai

yan

Filip

ines

Àsia

58 m

unic

ipis

– D

iput

ació

de

Barc

elon

a20

13Em

ergè

ncia

Actiu

64.18

3,25

41.5

00

,00

Fund

ació

Wor

ld V

isio

n In

tern

atio

nal

13Le

s ve

us d

e l'a

igua

Cat

alun

yaEu

ropa

Àrea

Met

ropo

litan

a de

Bar

celo

na –

Aju

n-ta

men

t de

San

ta C

olom

a de

Gra

men

et20

14Se

nsib

ilitz

ació

Actiu

12.5

00

,00

9.0

00

,00

Aigu

a pe

r al

Sah

el

14El

dre

t a

l'aig

ua c

om a

pre

-cu

rsor

a de

ls d

rets

hum

ans

Cat

alun

yaEu

ropa

Ajun

tam

ent

de G

avà

- Àre

a M

etro

polit

a-na

de

Barc

elon

a20

14Se

nsib

ilitz

ació

Actiu

13.7

50,0

011.

00

0,0

0

CC

ON

G A

juda

al D

esen

volu

pam

ent

15M

illor

a de

l'ac

cés

a l'́

ai-

gua

pota

ble

i san

ejam

ent

en p

obla

cion

s ru

rals

de

la

regi

ó de

Kar

a

Togo

Àfric

aAj

unta

men

t de

la G

arrig

a20

14Coo

pera

ció

Actiu

246.

022

,01

6.0

00

,00

Man

s U

nide

s-Va

llès

Orie

ntal

16El

dre

t hu

mà

a l'a

igua

i al

sa

neja

men

tC

atal

unya

Euro

paAj

unta

men

t de

San

t C

ugat

del

Val

lès

2014

Sens

ibili

tzac

ióAc

tiu14

.983

,00

6.24

5,44

Asso

ciac

ió C

atal

ana

d'En

giny

eria

Sen

se

Fron

tere

s

17Con

stru

cció

d'u

n po

u d'

aigu

a pe

r pr

ovei

r l'e

scol

a d'

infe

rmer

ia d

'Ébo

me-

Kibr

i

Cam

erun

Àfric

aAj

unta

men

t de

Pal

lejà

- Con

sell

Com

ar-

cal d

'Oso

na20

14Coo

pera

ció

Actiu

413.

948,

00

3.0

18,7

7

INSO

LÀFR

ICA

- Ass

ocia

ció

Infe

rmer

ia

Solid

ària

per

l´Àf

rica

18En

fort

imen

t in

stitu

cion

al

per

a la

ges

tió d

els

recu

r-so

s hí

dric

s d'

Ore

llana

Equa

dor

Amèr

ica

del

Sud

Ajun

tam

ent

de la

Roc

a de

l Val

lès

2014

Coo

pera

ció

Actiu

103.

500

,00

9.50

0,0

0

Asso

ciac

ió C

atal

ana

d'En

giny

eria

Sen

se

Fron

tere

s

19O

ptim

itzac

ió d

e l'ú

s de

ls r

ecur

sos

hídr

ics

mitj

ança

nt la

pro

moc

ió

de r

eg p

er a

sper

sió

al

dist

ricte

dÁ

nant

apur

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t de

Mat

aró

- Aju

ntam

ent

de

Sant

a Col

oma

de G

ram

enet

- Aj

unta

-m

ent

de T

orro

ella

de

Mon

tgrí

- Aju

nta-

men

t de

Vila

ssar

de

Mar

2010

Coo

pera

ció

Tanc

at23

7.19

2,40

14.4

06,

48

Fund

ació

n Vi

cent

e Fe

rrer


29

20O

ptim

itzac

ió d

e l'ú

s de

ls r

ecur

sos

hídr

ics

mitj

ança

nt la

pro

moc

ió

de r

eg p

er a

sper

sió

al

dist

ricte

dÁ

nant

apur

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t de

San

t C

ugat

del

Val

lès

2010

Coo

pera

ció

Tanc

at23

7.19

2,45

12.3

72,3

6

Fund

ació

n Vi

cent

e Fe

rrer

21Pr

ojec

te V

arun

a: c

onst

ruc-

ció

de 2

0 p

ous

d'ai

gua

pota

ble

a la

pob

laci

ó m

és

nece

ssita

da d

'Oris

sa

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t de

Man

lleu

2010

Coo

pera

ció

Tanc

at13

.90

0,0

02.

085

,00

Fund

ació

n D

anie

l Sha

h &

Núr

ia T

oneu

22Cob

ertu

ra d

e ne

cess

i-ta

ts b

àsiq

ues

en a

igua

i sa

neja

men

t pe

r a

done

s i i

nfan

ts a

fect

ats

per

les

inun

daci

ons

al P

akis

tan

Paki

stan

Àsia

73 m

unic

ipis

– C

onse

ll Com

arca

l del

G

arra

f – 7

ass

ocia

cion

s20

11Em

ergè

ncia

Tanc

at75

.00

0,0

075

.00

0,0

0

Fund

ació

Uni

cef C

omitè

Esp

anyo

l -

Cat

alun

ya

23M

illor

a de

la g

estió

i ap

ro-

fitam

ent

dels

rec

urso

s hí

dric

s a

la c

omun

itat

de

Gol

lapa

lli T

hand

a, K

adiri

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t d´

Alel

la -

Ajun

tam

ent

de

Cal

ella

- Aj

unta

men

t de

Cer

dany

ola

del

Vallè

s - A

junt

amen

t de

Gra

nolle

rs -

Ajun

-ta

men

t de

la P

era

- Aju

ntam

ent

de la

Ro

ca d

el V

allè

s - A

junt

amen

t de

Mat

aró

- Aju

ntam

ent

de P

alle

jà -

Ajun

tam

ent

de

Tort

osa

2011

Coo

pera

ció

Tanc

at16

9.72

2,0

010

5.99

1,91

Fund

ació

n Vi

cent

e Fe

rrer

24M

illor

a de

la g

estió

de

l'aig

ua a

la c

iuta

t de

Gib

a-ra

. Exp

eriè

ncia

pilo

t pe

r al

con

trol

i l'e

stal

vi e

n el

si

stem

a d'

aqüe

duct

e.

Cub

aC

arib

Ajun

tam

ent

El P

rat

de L

lobr

egat

– À

rea

Met

ropo

litan

a de

Bar

celo

na20

11Coo

pera

ció

Tanc

at21

6.26

7,55

11.94

7,65

Aigü

es d

el P

rat

S.A.

25Con

stru

cció

de

dues

bom

-be

s m

anua

ls p

er p

rove

ir d'

aigu

a po

tabl

e l'i

nstit

ut i

la C

hefe

rie d

e Ba

kou

Cam

erun

Àfric

aAj

unta

men

t de

Vila

deca

ns -

Àrea

Met

ro-

polit

ana

de B

arce

lona

2011

Coo

pera

ció

Tanc

at23

.165,

6410

.00

0,0

0

Asso

ciac

ió S

ocio

-Cul

tura

l Sel

va C

amer

un

26Ac

cés

a l'a

igua

a la

com

u-ni

tat

de T

iorib

ougo

u, r

egió

de

Kou

likor

o

Mal

iÀf

rica

Ajun

tam

ent

de S

ant

Cug

at d

el V

allè

s20

11Coo

pera

ció

Tanc

at31

.330

,00

8.0

92,2

2

Glo

bal P

lay,

Fun

daci

ó Pr

ivad

a


30

Nom

del

pro

ject

ePa

ísRe

gió

Mun

icip

is i

inst

ituci

ons

part

icip

ants

Any

d’

inic

iTi

pus

Esta

tIm

port

del

proj

ecte

Apo

rtac

ió

Mun

icip

isvi

a Fo

ns /

Apo

rtac

ióAM

B

27M

illor

a de

ls r

ecur

sos

hídr

ics

al d

istr

icte

dÁ

nan-

tapu

r a

trav

és d

e la

con

s-tr

ucci

ó d’

un e

mba

ssam

ent

i la

reco

nstr

ucci

ó d’

un

antic

can

al d

e di

strib

u-ci

ó a

les

com

unita

ts d

e C

hand

rana

ik T

hand

a i

Brah

mas

amud

ram

.

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t de

San

t C

ugat

del

Val

lès

2011

Coo

pera

ció

Tanc

at18

6.0

31,5

717

.020

,08

Fund

ació

n Vi

cent

e Fe

rrer

28G

aran

tir l’

accé

s so

sten

ible

al

s re

curs

os h

ídric

s pe

r a

com

unita

ts c

ampe

role

s de

la m

icro

con

ca d

e C

catc

cam

ayo

Perú

Amèr

ica

del

Sud

Ajun

tam

ent

de S

ant

Sadu

rní d

Áno

ia20

11Coo

pera

ció

Tanc

at34

7.87

6,11

10.16

8,12

Gru

p Te

rcer

Món

-Man

s U

nide

s

29M

illor

a de

la g

estió

de

recu

rsos

híd

rics

al d

istr

ic-

te d

Ána

ntap

ur a

tra

vés

de la

rec

onst

rucc

ió d

ún

antic

can

al d

e di

strib

ució

d´

aigu

a a

la c

omun

itat

de

Brah

mas

amud

ram

, àre

a de

Kan

ekal

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t de

Cer

dany

ola

del V

allè

s20

11Coo

pera

ció

Tanc

at91

.779

,08

9.53

9,37

Fund

ació

n Vi

cent

e Fe

rrer

30M

illor

a de

la g

estió

de

recu

rsos

híd

rics

al d

istr

ic-

te d

Ána

ntap

ur a

tra

vés

de la

rec

onst

rucc

ió d

ún

antic

can

al d

e di

strib

ució

d´

aigu

a a

la c

omun

itat

de

Brah

mas

amud

ram

, àre

a de

Kan

ekal

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t d'

Igua

lada

2012

Coo

pera

ció

Tanc

at91

.779

,08

4.61

5,0

0

Fund

ació

n Vi

cent

e Fe

rrer

31Va

runa

Dite

ya D

hani

tri:

cons

truc

ció

de 17

pou

s d’

aigu

a po

tabl

e pe

r al

pro

-ve

ïmen

t de

70

0 p

erso

nes

de la

pob

laci

ó de

Dha

nitr

i, O

rissa

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t de

Man

lleu

2012

Coo

pera

ció

Tanc

at14

.150

,00

3.66

0,7

2

Fund

ació

n D

anie

l Sha

h &

Núr

ia T

oneu


31

32M

illor

a en

la g

estió

del

s re

curs

os h

ídric

s a

trav

és

de la

rec

onst

rucc

ió d

e do

s an

tics

emba

ssam

ents

i l

a cr

eaci

ó de

com

itès

dús

uaris

dá

igua

a le

s co

mun

itats

de

Mad

hudi

i Pu

laga

mpa

lli

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t de

Pol

inyà

- Aj

unta

men

t de

Sa

nt C

ugat

del

Val

lès

- Aju

ntam

ent

de

Sant

a Col

oma

de G

ram

enet

2012

Coo

pera

ció

Tanc

at68

.40

1,59

26.3

45,9

2

Fund

ació

n Vi

cent

e Fe

rrer

33Pe

rfor

ació

de

vuit

pous

, eq

uipa

ts a

mb

bom

ba

man

ual,

per

al s

ubm

inis

-tr

amen

t d’

aigu

a po

tabl

e a

vuit

vile

s de

la c

omun

itat

rura

l de

Gui

ba

Burk

ina

Faso

Àfric

aAj

unta

men

t de

Cer

dany

ola

del V

a-llè

s - A

junt

amen

t de

San

ta C

olom

a de

G

ram

enet

2012

Coo

pera

ció

Tanc

at53

.478

,78

10.0

37,9

1

ACAU

-Ass

ocia

ció

Coo

rdin

ador

a d'

Ajud

a U

nida

34N

ijoru

pa V

arun

a: c

onst

ruc-

ció

de 18

pou

s d´

aigu

a po

-ta

ble

de g

ran

prof

undi

tat

per

al p

rove

ïmen

t de

740

pe

rson

es d

e la

pob

laci

ó de

Nijo

pura

, Oris

sa

Índi

aÀs

iaAj

unta

men

t de

Gra

nolle

rs –

Aju

ntam

ent

de M

anlle

u20

13Coo

pera

ció

Tanc

at15

.00

7,0

07.7

27,2

7

Fund

ació

n D

anie

l Sha

h &

Núr

ia T

oneu

35Sa

neja

men

t r

ural

: cap

aci-

taci

ó i c

onst

rucc

ió d

’uni

-ta

ts b

àsiq

ues

sani

tàrie

s en

la

com

unita

t de

Mal

al d

e la

pro

vínc

ia d

el C

añar

a

l’Equ

ador

.

Equa

dor

Amèr

ica

del

Sud

Àrea

Met

ropo

litan

a de

Bar

celo

na20

11Coo

pera

ció

Tanc

at13

.363

,00

SED

Cat

alun

ya –

FU

ND

EHU

36Po

us a

mb

bom

bes

d’ai

gua

per

al S

ahel

Burk

ina

Faso

Àfric

aÀr

ea M

etro

polit

ana

de B

arce

lona

– A

jun-

tam

ent

de L

leid

a20

11Coo

pera

ció

Tanc

at27

.175,

16

Aigu

a pe

r al

Sah

el

37Sa

fare

ig m

unic

ipal

per

D

inde

fello

Sene

gal

Àfric

aÀr

ea M

etro

polit

ana

de B

arce

lona

2011

Coo

pera

ció

Tanc

at17

.117,9

0

Fund

ació

Jan

e G

odal

l


32

Nom

del

pro

ject

ePa

ísRe

gió

Mun

icip

is i

inst

ituci

ons

part

icip

ants

Any

d’

inic

iTi

pus

Esta

tIm

port

del

proj

ecte

Apo

rtac

ió

Mun

icip

isvi

a Fo

ns /

Apo

rtac

ióAM

B

38“A

igüe

s co

mpa

rtid

es”:

Ges

tió u

rban

a de

ls r

ecur

-so

s hí

dric

s a

la r

egió

del

Tr

ifini

o C

entr

eam

eric

à.

El S

alva

dor,

Gua

tem

ala,

H

ondu

ras

Cen

trea

mèr

ica

Àrea

Met

ropo

litan

a de

Bar

celo

na20

14Coo

pera

ció

Actiu

318.

805,

00

160

.00

0

Man

com

unid

ad T

rinac

iona

l Fro

nter

iza

rio L

empa

39M

illor

ar l’

accé

s a

l’aig

ua

per

a ús

dom

èstic

i ag

ríco-

la d

e la

pob

laci

ó ru

ral

pale

stin

a de

la lo

calit

at

d’Al

Jud

eida

, dis

tric

te d

e Je

nin,

Cis

jord

ània

, Ter

rito-

ris O

cupa

ts P

ales

tins.

Terr

itoris

O

cupa

ts

Pale

stin

s

Àsia

Àrea

Met

ropo

litan

a de

Bar

celo

na20

11Coo

pera

ció

Tanc

at18

.125,

12

Asse

mbl

ea d

e Coo

pera

ció

per

la P

au -

Pale

stin

ian

Hid

rolo

gy G

roup

40Su

bmin

istr

amen

t d’

aigu

a po

tabl

e a

zone

s ru

rals

del

C

amer

un

Cam

erun

Àfric

aÀr

ea M

etro

polit

ana

de B

arce

lona

– A

jun-

tam

ent

de F

igue

res

2011

Coo

pera

ció

Tanc

at36

.102,

20

Ager

man

amen

t Se

nse

Fron

tere

s

41Con

stru

cció

d’u

na x

arxa

de

dis

trib

ució

d’a

igua

i do

taci

ó d’

un a

riet

hidr

àulic

d’

impu

ls d

’aig

ua a

la

com

unita

t El

Car

men

, al

depa

rtam

ent

de U

sulu

tán,

El

Sal

vado

r.

El S

alva

dor

Cen

trea

mèr

ica

Àrea

Met

ropo

litan

a de

Bar

celo

na20

11Coo

pera

ció

Tanc

at52

.243

,75

Red

de S

olid

arid

ad p

ara

la T

rans

form

a-ci

ón S

ocia

l (RE

DS)

4.54

6.0

58,9

11.2

36.5

33,6

8


33

És important destacar que el nombre d’entitats locals, principalment ajuntaments, que participen o han par-ticipat en aquests 41 projectes s’acosta al centenar, fet que indica la importància i l’abast de les polítiques de cooperació en matèria de dret humà a l’aigua i sanejament.

L’aportació econòmica que s’ha fet des dels municipis supera els 1,2 milions d’euros, i suposa el 27% del pressupost global dels projectes finançats. Cal recordar, però, l’aportació en matèria de suport institucional i millora a la gestió dels serveis públics de les ciutats i pobles del sud, en aquest cas l’aigua i el sanejament, que els municipis realitzen. Això es pot veure de forma més detallada en els casos que s’exposen més endavant.

S’observa com la gran majoria de projectes finançats corresponen a projectes de cooperació (85% del total), mentre que els de sensibilització i els d’ajut en situació d’emergència representen el 10% i el 5% respectivament. Analitzant l’aportació feta per les administracions locals per al desenvolupament d’aquestes accions aquesta es dirigeix, principalment, als projectes de cooperació, que representen el 86% del total de les aportacions, mentre que el 5% dels fons es destina a projectes de sensibilització.

Nombre de projectes per tipologia

Cooperació 85%

Sensibilització 10%

Emergència 5%

Aportació municipal als projectes per tipologia

Cooperació 86%

Emergència 9%

Sensibilització 5%


34

Les regions prioritàries pels governs locals, en vista al nombre de projectes finançats, són Àsia i Àfrica, on en el període considerat s’han executat 14 i 13 projectes respectivament. Si ens fixem en les aportacions econòmiques realitzades el continent Africà continua essent on més recursos es destinen, però destaca el cas de Centreamèrica, on s’ha destinat una mica més del 30% de les aportacions a través de 4 projectes.

Els país on s’han executat més projectes és l’Índia, amb un total d’11 accions. Les aportacions municipals a aquest país, però, representen un 17% del total, i estan per darrere de les que s’han fet al Senegal (que suposen el 25% del total de les aportacions fetes) i a Nicaragua (18%).

Àsia 34%

Àfrica 32%

América del Sud 12%

Europa 10%

Centreamèrica 10%

Carib 2%

Àfrica 32%

Centreamèrica 31%

Àsia 26%

Europa 5%

América del Sud 5%

Carib 1%

Nombre de projectes per regió

Aportació municipal als projectes per regió


35

Tot seguit es desenvolupen, a tall d’exemple, 4 projectes que, des de la perspectiva del municipalisme, incideixen en diversos aspectes que contribueixen a garantir el DHAS.

Institucions participants: Ajuntament d’El Prat de Llobregat, Àrea Metropolitana de Barcelona, Aigües del Prat S.A.

L’Ajuntament del Prat de Llobregat com a municipi agermanat amb Gibara, i l’empresa municipal d’Aigües del Prat col·laboren des de l’any 2007 en un projecte pilot de millora del sistema de gestió de l’aigua a la ciutat cubana de Gibara. Cal destacar que aquest projecte s’integra en un marc d’actuació més ampli en el que també hi participen el Fondo Andaluz de Municipios para la Solidaridad Internacional (FAMSI), les diputacions de Sevilla i Huelva i els seus respectius consorcis provincials.

El projecte consisteix en l’elaboració d’una estratègia de treball en el sector de l’abastament d’aigua potable que, a més d’augmentar els subministrament en el municipi de Gibara, també potenciï la posada en marxa d’una nova forma de gestió de l’aigua. Es planteja com un projecte pilot que es pugui replicar en d’altres municipis de Cuba

El municipi de Gibara compta amb prop de 70.000 habitants, 18.000 dels quals habiten a la capçalera muni-cipal. L’any 2007 hi havia poc més d’un terç de la població que s’abastia mitjançant un aqüeducte construït el 1961, i que bombejava l’aigua dels marges del riu Gibara, la transportava fins a l’estació depuradora i la distribuïa per una xarxa de més de 25 km. El sistema en general estava obsolet, ja que s’havia superat amb escreix la població de disseny, a més d’haver-hi unes pèrdues de l’ordre del 50% de l’aigua bombejada a causa de fuites existents tant en la línia que porta l’aigua fins a l’estació depuradora, com en la xarxa de distribució, fruit del mal estat de les canonades i de la manca d’elements de seguretat que permeten una millor gestió del sistema. A més, tampoc es disposava de cap tipus de comptador que permetés portar un control de l’aigua servida.

Per tot això el sistema no només no arribava al total de la població de la capçalera municipal, sinó que allà on ho feia hi havia problemes de baixes pressions i de continuïtat del subministrament. Cal tenir en compte que, a banda de la població el sistema també abasteix als 9 centres educatius i a les institucions de salut de l’àrea urbana.

La intensa sequera viscuda als últims anys i la falta d’un ús racional de l’aigua per part de la població obli-gaven a l’empresa pública a abastir a més 16.000 persones amb camions-cisterna.

b. Exemples

1. Millora de la gestió de l’aigua a la ciutat de Gibara. Experiència pilot per al control i l’estalvi en el sistema d’aqüeducte, Cuba.


36

Tot i les mancances exposades, el sistema de l’aqüeducte de Gibara comptava amb una certa infraestruc-tura de canalitzacions, equips de bombeig i xarxes, i amb el personal tècnic necessari per al manteniment de la xarxa i la implementació de noves infraestructures. Per aquest motiu el projecte planteja actuacions en dos apartats:

• Millora de les infraestructures, amb la implementació de reguladors de pressió, la reparació de fuites, la millora i ampliació de la xarxa de distribució i la instal·lació d’escomeses individualitzades i comptadors.• Millores en la gestió, amb l’actualització de la informació base, el diagnòstic i la programació; l’inter-canvi tècnic, formació i seminaris; la implementació d’eines informàtiques, comunicatives i equips per a la detecció de fuites; i campanyes de sensibilització d’estalvi de l’aigua i de gènere.

L’execució del projecte es preveu en 6 fases, amb una durada d’entre 2 i 3 anys cadascuna. La primera i la segona fase ja s’han realitzat, i actualment es treballa en la tercera fase del projecte.

En la primera fase, que va tenir lloc entre entre el 2007 i 2009, l’actuació es va centrar en la millora de la conducció principal que alimenta la planta de tractament d’aigua potable, amb l’objectiu d’augmentar el ca-bal que arriba a la planta. També es va ampliar la xarxa de distribució arribant a tres sectors, es va reforçar la capacitat de detecció i reparació de fuites a la xarxa d’abastament i es va dur a terme un projecte pilot en 100 habitatges per millorar-ne l’eficiència. A banda, es van realitzar campanyes de formació i sensibilització dirigides a la població en general amb l’objectiu de fomentar un ús racional de l’aigua.

En la segona fase del projecte, del 2010 al 2012, es va continuar amb les actuacions sobre la conducció principal on es va canviar un tram de gairebé 600 metres de canonada antiga. Pel que fa a la xarxa de distribució es van canviar 5.500 metres de canonada, i es van instal·lar comptadors en 750 habitatges més. També en aquesta fase es va dotar a l’operador d’eines, equips i maquinària per millorar la seva capacitat de gestió, i es va construir el «Aula del Agua», un espai de formació i sensibilització tant per al personal de l’empresa pública com per a la ciutadania en general.

Figura 1: Actuacions a la xarxa de distribució. Figura 2: Equip per a la detecció de fuites.


37

Es preveu que el projecte acabi beneficiant directament a prop de 18.000 persones, així com a centres edu-catius, de salut, socials, econòmics i industrials. A dia d’avui ja s’ha estès la xarxa arribant a més de 2.000 persones que fins ara no tenien accés a l’aigua.Cal destacar que en totes les fases s’han realitzat intercanvis i formacions entre els tècnics de l’operadora de Gibara i els d’Aigües del Prat i el Consorcio Provincial de Aguas de Sevilla.

Figura 3: Actuacions a la xarxa de distribució. Figura 4: Sensibilització en escoles.

Institucions participants: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Àrea Metropolitana de Barcelona, Alcaldia de San Miguelito, Enginyeria Sense Fronteres.

La col·laboració entre l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i l’Alcaldia de San Miguelito es remunta a més de 25 anys enrere. Les primeres relacions informals es produeixen l’any 1989, tot i que no és fins l’any 1991 que es comença a treballar en projectes conjunts. Arran d’aquest treball i fruit de les bones relacions, l’any 1994 es decideix formalitzar la relació mitjançant l’agermanament dels dos municipis. Durant aquests anys s’han anat executant diferents projectes amb la finalitat de millorar les condicions de vida de la població de San Miguelito, situat a la província de Río San Juan, a Nicaragua.

Aquest projecte, que és continuïtat d’un altre aprovat en el marc de la convocatòria 2008-2009 de la MMAMB, preveu avançar en el procés iniciat l’any 2009 amb San Miguelito per afavorir el lideratge de l’Al-caldia en la gestió pública de l’aigua amb l’objectiu últim de millorar les condicions de vida de la població. El projecte se centra en el foment de la planificació territorial des d’una estratègia d’ordenament territorial orientada a optimitzar els recursos públics i a impulsar una visió integral dels recursos hídrics que incorpori els diferents usos i diversos agents implicats. Concretament, i des d’una concepció de gestió pública de l’aigua, se centra en l’elaboració d’un Pla Director que, des d’una diagnosi del territori, alhora global i diferen-ciada segons les necessitats de cada comunitat, identifiqui sistemes d’abastament que garanteixin l’accés a l’aigua en qualitat, quantitat i de manera sostenible a tota la població.

2. Enfortiment institucional a través de la millora a l’accés a l’aigua a San Miguelito, 2a fase, Nicaragua.


38

D’acord amb això, durant la primera etapa del projecte es va crear una Unitat Tècnica a l’Alcaldia de San Miguelito. Amb el suport i l’assessorament d’Enginyeria Sense Fronteres, es va fer un estudi de tot el terri-tori per elaborar propostes d’abastament d’aigua i sanejament per millorar l’accés a uns 20.000 habitants distribuïts en 45 comunitats dins del municipi. Per portar a terme el Pla Director es van seguir els següents passos:

• Informar a les institucions locals i a les comunitats del municipi.• Aixecament de la informació de camp de cada comunitat.• Processament de la informació i obtenció dels resultats.• Càlcul de diferents alternatives per a cada comunitat.• Presentació a totes les comunitats de les diferents alternatives d’abastament d’aigua i sanejament calculades per a cada una.• Establiment de criteris per a prioritzar l’ordre d’execució de les propostes.

Tot aquest estudi ha comptat amb les aportacions de diversos agents socials i s’ha acompanyat d’un procés de sensibilització a la població i de capacitació als CAPS (Comitès d’Aigua Potable i Sanejament), que són els organismes que porten la gestió dels sistemes d’abastament i sanejament de cada comunitat.

En aquesta etapa, es va posar de manifest la necessitat d’aprofundir tant en el paper de lideratge que ha de desenvolupar l’Alcaldia en relació a altres agents socials i en la planificació del territori (aspecte vinculat a la necessitat de garantir unes capacitats tècniques), com també treballar aquest procés amb la població. En aquest sentit, Enginyeria Sense Fronteres, també ha estat donant suport , tant tècnic com organitzatiu, a la Unitat Tècnica d’aigua i sanejament de l’Alcaldia de San Miguelito durant tot el projecte, aportant l’expe-riència adquirida al llarg de la seva trajectòria.

Així, en una segona etapa, per una banda es va detectar la necessitat de crear mecanismes concrets per reforçar el paper de l’Alcaldia i continuar aprofundint amb els processos de sensibilització i formació adreçats a la població i, per l’altre, començar a executar les propostes d’abastament previstes a l’estudi del Pla Director.

Figura 5: Anàlisi de mostres d’aigua a camp Figura 6: Presentació d’alternatives calculades a una comunitat


39

Concretament les activitats que es van portar a terme varen ser:

• Actualització del Sistema d’Informació Geogràfica (SIG): actualització de les dades existents i ins-tal·lació del software lliure QGis als equips de l’Alcaldia.• Formació dels 3 tècnics de la Unitat Tècnica d’aigua de l’Alcaldia en la utilització de Sistemes d’In-formació Geogràfica per a poder gestionar la informació hídrica del municipi.• Formació de 4 tècnics de la Unitat de Cadastre de l’Alcaldia en la utilització de Sistemes d’Informa-ció Geogràfica per a poder gestionar la informació urbanística del municipi.• Capacitació del tècnic responsable de la Unitat Tècnica d’aigua de l’Alcaldia en el càlcul de siste-mes d’abastament d’aigua i sanejament, en una formació intensiva a Barcelona.• Suport tècnic a la Unitat Tècnica d’aigua de l’Alcaldia en projectes d’aigua i sanejament.

Mitjançant la formació en Sistemes d’Informació Geogràfica s’ha aconseguit posar les bases per a què l’Al-caldia de San Miguelito pugui gestionar la informació tant hídrica com urbanística millorant els processos de planificació i atenció a la població del municipi, optimitzant així les actuacions enfocades a la millora de les condicions de vida de la població beneficiària.

A més a més es van revisar els projectes d’abastament d’aigua potable de les comunitats de Santa María, El Tule i la Conquista #2 (formades per més de 1830 persones en conjunt), garantint la viabilitat tècnica d’aquests projectes.

També cal destacar la visita del tècnic responsable de la Unitat Tècnica d’aigua de l’Alcaldia de San Migue-lito a la regió metropolitana de Barcelona podent realitzar intercanvis de coneixements amb els tècnics de l’Ajuntament de Sant Boi i amb els tècnics de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i alhora conèixer diferents experiències que es porten a terme a la regió metropolitana de Barcelona.

Figura 7: Formació del tècnic responsable de la Unitat Tècnica d’aigua de San Miguelito a Barce-lona

Figura 8: Formació al personal de l’Alcaldia de San Miguelito


40

Institucions participants: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Alcaldia Municipal de Puerto Cabezas – Bilwi, Enginyeria Sense Fronteres, WaterAid. Altres: Ajuntament d’Alcover, Ajuntament d’Alella, Ajuntament de Castellbisbal, Ajuntament de la Jonquera, Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, Ajuntament de Vilassar de Mar.

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès manté una relació d’amistat amb l’Alcaldia de Puerto Cabezas (Nicaragua) des de fa més de 30 anys, una relació que també manté l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Aquestes relacions d’amistat, amb el temps, s’han transformat amb un agermanament dels dos pobles cata-lans amb el municipi de Puerto Cabezas (Bilwi en la llengua miskita, pròpia de la regió) que permeten una col·laboració entre els municipis per desenvolupar projectes de cooperació, sobretot després del terrible huracà que va destrossar la regió el 4 de setembre de 2007.

Aquest projecte forma part de les actuacions post emergència derivades d’aquest desastre natural. A partir del projecte a través del qual es van reconstruir les cases que el pas de l’huracà Fèlix va destruir a la comu-nitat de Kwakwil, que pertany al municipi de Puerto Cabezas a la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord (RAAN) de Nicaragua, es va detectar la necessitat d’abordar la situació dels serveis d’aigua potable i sanejament a la comunitat en una intervenció posterior.

El projecte consisteix en el disseny i execució d’un sistema d’abastament d’aigua potable i sanejament que permeti augmentar la dotació actual per família, sobretot a l’època seca de l’any, millorant l’accés a l’aigua de la seva població, així com la millora de la salut general de la comunitat. Davant la necessitat de comptar amb suport tècnic especialitzat, el Fons Català es va posar en contacte amb l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres per establir un marc d’aliança. Juntament amb l’Alcaldia de Puerto Cabezas, s’identifica, a més, com a prioritari, comptar amb una unitat municipal especialitzada que coordini tots els esforços sectorials, des de la gestió dels serveis fins a la dels recursos i la planificació d’intervenció, a tot l’àmbit de la seva jurisdicció i en coordinació amb ENACAL (empresa que gestiona l’aigua i el sanejament a nivell nacional).

La comunitat de Kwakwil pertany al Territorio de las Diez Comunidades i dins de la catalogació nacional es troba dins de la regió Llano Norte. Es troba a 40 km de Bilwi per carretera. La comunitat està formada per 451 persones distribuïdes en 84 cases. Referent a l’accés a l’aigua, durant l’època de pluges, el 98% de la població s’abasteix d’algun dels 16 pous que hi a la comunitat. A l’època seca, el panorama canvia una mica ja que alguns pous s’assequen de seguida però tot i això, un 68% de la població continua aconseguint aigua dels pous que no s’assequen en tot l’any, tot i que han de fer cues de prop de dues hores. Tot i això, hi ha un 31% de la població que manifesta que no pot aconseguir tota l’aigua que necessita dels pous que no s’assequen, i han d’anar a buscar l’aigua a un riu estancat que anomenen Krike.

En una primera fase, que va tenir lloc durant l’any 2011, es va portar a terme el disseny de la carpeta tècnica que va permetre crear el disseny, càlculs, plànols i valorar l’import necessari per a poder realitzar l’abasta-ment d’aigua potable i el sanejament que eren necessaris.

Es va començar fent una identificació de la situació de la comunitat mitjançant la realització d’una enquesta sobre hàbits hidro-sanitaris a totes les unitats familiars de la comunitat, així com una identificació de totes

3. Proveïment d’aigua i sanejament a la comunitat de Kwakwil a Puerto Cabezas, Nicaragua


41

les fonts d’aigua disponibles a la zona. També es va fer una identificació de les possibilitats hídriques de la zona i un anàlisi de l’eficiència dels diferents projectes d’abastament d’aigua potable executats prèviament a diferents comunitats del municipi.

Seguidament es va procedir a calcular diferents alternatives que posteriorment es van presentar a la comu-nitat perquè fos aquesta, la que decidís quina alternativa proposada els hi convenia més tenint en compte els avantatges i inconvenients de cada una. La comunitat va decidir que l’alternativa que els hi convenia més era la de:

• Construcció d’un tanc per emmagatzemar aigua de pluja per a cada unitat familiar.• Rehabilitació de 4 pous de la comunitat.

Una vegada ja es va conèixer l’alternativa escollida es va procedir a desenvolupar el projecte constructiu de les instal·lacions a dur a terme, referents a sanejament i proveïment d’aigua potable. Es van desenvolupar les diferents carpetes tècniques amb els elements necessaris per dur a terme la implementació: plànols, pressupost, càlculs, descripció d’equips i la corresponent memòria.

En una segona fase que va tenir lloc a l’abril de 2012, l’organisme WaterAid, va recolzar el projecte amb la posada en marxa d’una prova pilot en una de les cases de la comunitat. Aquesta, va consistir en la construc-ció de tot el sistema de canonades des del sostre de la vivenda fins al dipòsit, i la construcció d’aquest nou dipòsit de ferro-ciment de 4.000 litres de capacitat, amb el suport de mà d’obra local. Durant els mesos següents, Water Aid va anar fent el seguiment d’aquesta prova, tant a nivell tècnic com de satisfacció de la família beneficiada amb un resultat molt positiu, tant per la família beneficiària, com el de les persones de la resta de la comunitat que es van apropar a veure l’experiència. També es va portar a terme la construcció del mateix sistema de recollida d’aigua a l’escola de la comunitat, com una segona prova pilot, en aquest cas en un equipament educatiu.

Durant l’any 2013 es va portar a terme l’execució del projecte a la comunitat de Kwakwil replicant la prova pilot per cada una de les unitats familiars de la comunitat que finalment van acabar sent 90. Així mateix, també cal destacar que s’ha constituït la Unitat Municipal d’Aigua i Sanejament a l’alcaldia de Bilwi amb una oficina equipada amb el material i mobiliari adient i una tècnica específica que atén l’àrea corresponent.

Figura 9: Presentació de les alternatives propo-sades.

Figura 10: Realització de la prova pilot en una casa de la comunitat.


42

Institucions participants: Ajuntament de Sant Cugat, Ajuntament d’Azuqueca de Henares, Ajuntament de Palencia, Ajuntament d’Alcobendas, Diputació de Jaén, ONU-Hàbitat, Govern Autònom Municipal de Tarija, Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID).

El projecte s’emmarca en la Iniciativa “Ciutat-Ciutat” del projecte “Identificació de bones pràctiques, po-lítiques públiques i legislació per a la provisió de l’oferta local de Serveis Urbans Bàsics” del Programa ONU-HABITAT finançat per l’AECID, l’objectiu de la qual és enfortir la planificació urbana mitjançant l’establi-ment de cooperació tècnica entre les ciutats. Aquestes administracions estan treballant conjuntament per tal de posar en marxa plans locals de desenvolupament urbà i social, impulsar polítiques de cohesió social i territorial gràcies a l’aprenentatge i a l’intercanvi d’experiències.

En el marc d’aquest programa Sant Cugat i Tarija han iniciat una col·laboració per establir un pla de millora de les quebradas (torrents) de Víbora Negra, El Monte i San Pedro de la ciutat boliviana. L’objectiu últim és millorar la governabilitat local de la ciutat boliviana en l’àmbit del cicle de l’aigua i la gestió de residus.

Actualment les tres quebradas objecte del projecte es troben en una situació de degradació total com a conseqüència de la realització d’abocaments en les seves lleres de residus domèstics i de la construcció, així com d’aigües residuals tant domèstiques com industrials (es calcula que el 35% de la població hi aboca les seves aigües, així com el centre hospitalari). També cal destacar l’existència d’habitatges molt propers a la llera de las quebradas i l’execució d’obres de cobriment parcial d’aquesta que dificulten les tasques de neteja i manteniment. Aquesta situació té greus conseqüències sanitàries, higièniques i socio-ambientals (brutícia, plagues, malalties, inseguretat, etc.).

En aquest context l’objectiu del pla de millora de les quebradas de Víbora Negra, El Monte i San Pedro con-sisteix en l’elaboració d’un diagnòstic i un pla d’actuació per al sanejament ambiental de les tres quebradas que inclogui:

4. Pla de millora dels torrents del municipi de Tarija, Bolívia.

Figura 11: Habitatges i equipaments vora les lleres Figura 12: Estat actual de la llera.


43

• La definició de l’estat actual.• L’anàlisi dels factors que originen l’estat l’actual.• Els efectes sanitaris, higiènics i socio-ambientals.• La definició de les línies d’actuació a desenvolupar per a la seva recuperació. • La creació d’un model d’actuació extrapolable a altres quebradas i municipis. • La identificació dels agents implicats en el desenvolupament del Pla.

En concret, es preveuen actuacions a la xarxa de clavegueram d’ampliació i millora de la xarxa existent, construcció de plantes de tractament d’aigües residuals que garanteixin que les aigües s’aboquen a les lleres de las quebradas en condicions adequades, així com la revisió del sistema tarifari pel servei de clave-gueram per a què es faci en funció del volum d’aigua consumit.

Les actuacions per a l’avaluació ambiental de les tres quebradas inclouen l’anàlisi de la qualitat de l’aigua, l’estudi de l’entorn natural i la determinació de les zones d’interès per a la conservació, i l’elaboració d’un pla d’acció amb mesures per a la millora ambiental.

El pla d’acció també inclou actuacions en matèria de gestió dels residus tant a nivell domiciliari com indus-trial i d’obra.

Al llarg del projecte es planteja la realització d’estades a Tarija per part de tècnics de l’ajuntament de Sant Cugat, així com estades al municipi català de tècnics bolivians amb l’objectiu d’intercanviar experiències en tècniques i metodologies en el camp del sanejament ambiental.


44

El reconeixement del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament el 2010 per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides suposà una important fita a l’hora d’establir polítiques públiques encaminades a una major garantia dels drets més essencials.

En aquest context les polítiques de cooperació internacional en aigua i sanejament es veieren reforçades per una cobertura garantista en matèria de drets humans que les dotaren d’encara major legitimitat i, al-menys sobre el paper, hagueren permès un reimpuls i redoblament d’esforços per superar la punyent Crisi Mundial de l’Aigua.

Aquest reconeixement coincidí amb un alineament de polítiques internacionals en matèria d’aigua. Una d’elles, com s’ha comentat, és la promoció de la cooperació internacional al desenvolupament descentra-litzada, però també cal destacar aquí el decenni de l’aigua proclamat per la mateixa ONU entre el 2006 i el 2015, o el Pla Hashimoto, segons el qual, si són els operadors d’aigua a escala municipal els que tenen un major pes, coneixement i responsabilitat en la prestació del servei, haurien de ser aquests els que as-sumeixin un rol de lideratge més important i com a tal dissenyar i implementar els mecanismes de suport necessaris per a que puguin veure el seu paper reforçat.

Tanmateix, i de forma paral·lela, hem vist també com la situació econòmica dels darrers 8 anys s’ha degra-dat violentament, visibilitzant-se una crisi econòmica que s’ha sumat a la crisi ambiental i humanitària que viuen els milions de persones que no tenen accés a l’aigua potable ni a un sanejament adequat. Un context que ha portat a posar en dubte les prioritats dels estats en matèria de desenvolupament i solidaritat i molt concretament a deixar d’apostar en les polítiques de cooperació internacional. Les retallades pressupos-tàries que han realitzat nombroses administracions en aquest camp certifiquen el canvi de rumb en les prioritats de despesa i inversió pública i posen en risc els avenços realitzats durant anys al nostre país.

L’esclat de la crisi econòmica i la constatació de la importància que tenen els operadors d’aigua a escala municipal, així com les administracions locals, han posat de relleu el valor i la capacitat d’impacte que tenen les polítiques de cooperació internacional al desenvolupament descentralitzades.

En aquest sentit cal recordar que les corporacions locals són les més arrelades al seu territori, amb un ma-jor grau de coneixement del seu entorn i, també, amb un major potencial de democratització dels espais de governança, atesa la major facilitat per part de la població d’intercedir en els assumptes de la vida pública.

CONCLUSIONS I RECOMANACIONS


45

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com a la resta de Catalunya i de l’estat espanyol, les corporacions locals s’estan enfrontant a dificultats de finançament que tensionen les prioritats polítiques en matèria pressupostària, i la cooperació internacional al desenvolupament no sempre n’ha estat una excepció. Tot i així , cal destacar l’aposta que han continuat realitzant molts municipis per garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament no només a casa nostra sinó també amb aquelles poblacions del món que es troben en situació de major vulnerabilitat. Una política pública que ens reforça com a ciutadans i ciutadanes del món i que ens permet establir importants llaços de solidaritat, apostant per una societat madura i cohesionada que fuig d’altres opcions sovint demagògiques que no ofereixen visions integrals de la realitat i elitització de la població beneficiada pel sector públic.

Així doncs, s’estableixen una sèrie de recomanacions per als municipis en matèria de Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i polítiques de cooperació que permetin avançar en la seva garantia:

• Avançar en el reconeixement legal, a tots els nivells administratius, del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament en els termes en què ho fa l’Assemblea General de les Nacions Unides.

• Establir unes polítiques de cooperació internacional al desenvolupament que incloguin, entre els elements sectorials del seu pla director, la dimensió d’abastament i prestació del servei d’aigua, així com del sanejament.

• Assignar una partida pressupostària vinculada a les polítiques de cooperació internacional que n’asseguri un impacte real i efectiu, amb la mirada posada, quantitativament, en el 0,7% dels pres-supostos públics i a nivell qualitatiu que garanteixi tant una acció pública efectiva i eficaç com una estabilitat de treball que permeti treballar a llarg termini, garantint els impactes i resultats esperats.

• Dissenyar i implementar mecanismes de participació i decisió per part tant de la població local com de la població beneficiària, reforçant els canals en ares d’una major transparència i regulant i formalitzant els protocols necessaris que permetin un consens i base de treball comuns.

• A nivell de polítiques de cooperació, conceptualitzar els sistemes tarifaris de forma que fomenti l’estalvi i penalitzin el malbaratament de recursos escassos, implicant a la població en el seu disseny. Per aconseguir-ho caldria que les tarifes fossin progressives.

• Facilitar l’accessibilitat econòmica al servei a la major part de població possible, garantint sempre uns consums mínims lligats a la sostenibilitat de la vida que oscil·larien entre els 50 lpd i els 100 lpd.

• Considerar el nombre d’habitants a la llar en la prestació del servei en termes d’infraestructura i accessibilitat econòmica.

• Desenvolupar programes d’enfortiment institucional de les contraparts que puguin assumir el lideratge en la provisió de serveis públics.

• Cal fer accessible i entenedora tota la informació relacionada amb el cicle integral de l’aigua, i de forma especial aquella que suposi un càrrec per part dels usuaris dels serveis. Caldria que tota aquesta informació estigués integrada en un únic document, web, etc.

• Cal fer efectives les mesures de transparència i participació ciutadana, garantint la presència de la ciutadania en els òrgans de decisió municipals encarregats del cicle integral de l’aigua.

Documents

Informe La contribució dels projectes de cooperació ... · 2 Informe final del Relator Especial El Hadji Guissé, Relació entre el gaudi dels drets econòmics, socials i culturals