Embed Size (px)
Citation preview
INICI DELS TRÀMITS PER A LA RECUPERACIÓ DEL SINDICAT AGRÍCOLA I CAIXA RURAL
DE CONSTANTÍ
Josep M. Solé Barrufet
En acabar la guerra, «la Comisión Interministerial Calificadora de BienesSindicales Marxistas, en sesión de veinticinco de abril último, declaró de pro-piedad de la Delegación Nacional de Sindicatos de FET y de las JONS, conarreglo a lo dispuesto en la ley de veintitrés de Septiembre de mil novecientostrenta y nueve y su Reglamento de catorce de Diciembre de mil novecientoscuarenta, la finca número seis cientos noventa y siete y otra que pertenecieronal Sindicato Agrícola y Caja Rural de Constantí». Considerava de béns marxis-tes una entitat que anomenava sindicat, quan en realitat feia el que després esdeia cooperativa, caixa rural i ateneu cultural. L’entitat no era ni política ni sin-dical i el seu patrimoni era dels seus socis pagesos, no de cap partit polític nisindical.
És ben cert que la majoria dels socis era gent de diferents tendències d’es-querres, però l’entitat era agrícola, lloc de trobada i esbarjo dintre les diferentsseccions.
A l’inici de la dècada de 1970, el règim dictatorial del general Franco co-mença a donar signes que res és etern en aquest món. La salut del General esdeteriora, la presidència del govern per a l’almirall Carrero Blanco és l’últimapossibilitat de continuar el «rollo» col·locant un bon delfí per substituir-lo.
L’atemptat de 20 de desembre de1973, que acabà amb la vida de l’almirall,pràcticament evaporà l’última esperança del Franquisme.
Antics socis del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Constantí insistien a pre-guntar quan podrien tornar al Sindicat, del que tants bons records conservavendesprés de més de trenta anys d’espera. En aquells moments encara hi haviamolts socis antics, però tots eren gent molt gran. Tenien l’esperança que joveshereus d’antics socis ja traspassats, emprenguessin la tasca de recuperaciódel patrimoni, tenint en compte la nostra activitat professional.
És així com comencem a demanar informació a tècnics en la matèria itambé a partits polítics.
137
Estudis de Constantí, 34, 2018, pàgs. 137-195
Ens aconsellen paciència, les lleis més dures del Franquisme estan encaravigents encara que semblin congelades. Hi ha constància que es treballa perderogar moltes lleis, però de moment és prudent esperar. El dia 20 de novem-bre de 1975 mor el dictador Francisco Franco. La mort del dictador és com eltret de sortida per la recuperació, però les coses van lentes.
El dia 21 de març de 1977, al local de la «Hermandad Sindical de Labra-dores y Ganaderos de Constantí», es troba un grup de 18 veïns, antics socis ohereus d’altres ja traspassats de l’antic Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Cons-tantí, a efecte de demanar permís a l’alcalde, Sr. Francisco Roig Gasol, per ce-lebrar una assemblea en aquest local de la «Hermandad» a l’efecte de nomenaruna comissió gestora que treballi per la recuperació del patrimoni incautat des-prés de la Guerra Civil. Es proposa fer la reunió el dia 2 d’abril a les 20 h. Firmenla sol·licitud els següents veïns: Feliu Nicolau, Joan Folch, Magí Grau, LluísFerré, Josep Nicolau, Josep M. Alegret, Lluís Estil·les, Josep M. Roig, AvelinoSanahuja, Josep M. Solé, Lluís Golorons, Jaume Molné, Lluís Massó, JosepFortuny, Lluís Gil, Lluís Solé, Ismael Gil i Daniel Massó.
El dia 28 de març de 1977, el Sr. Feliu Nicolau Rivalt rep un ofici del Sr. Al-calde on diu haver rebut la instància dels antics socis del Sindicat i diu que envirtut de les atribucions que li dona la vigent legislació li és grat de concedir elcorresponent permís demanat per tractar els assumptes ressenyats a la sol·li-citud.
El dia 2 d’abril de 1977 a l’hora prevista comença la reunió general abansdescrita i posteriorment autoritzada. Era president de l’»Hermandad» el Sr. JoanPapiol Lladó i secretari el Sr. Josep M. Solé Barrufet. Per aclamació es demanaque el Sr. Papiol obri i coordini la reunió i que el Sr. Solé aixequi l’acta corres-ponent.
El Sr. Papiol obre l’acte donant lectura a la sol·licitud de permís per celebrarla present assemblea. Tot seguit, dona lectura a l’ofici del Sr. Alcalde dirigit alSr. Nicolau autoritzant aquesta assemblea. A continuació, el Sr. Papiol comentael 1r punt de l’ordre del dia, que ens ha decidit a convocar la present reunió iels següents:
1r. El govern de l’Estat, presidit pel Sr. Adolfo Suárez, ha aprovat una am-nistia, donant mostres de voler esborrar antigues discòrdies entre guanyadorsi vençuts de la Guerra Civil.
2n. La pressió de molts veïns que consideren que perquè existeixi una ve-ritable convivència han de desaparèixer el més aviat possible tots els símbolsexistents.
3r. El Sr. Feliu Nicolau explica que ell havia començat a investigar en buscade documentació al Registre de la Propietat Urbana i en diferents notaries deReus i Tarragona i arribant a aconseguir les còpies de les antigues escripturesdel Sindicat, que es van signar al Mas de Puig, el 19 de juliol de 1914, i els
138
certificats del registre, convidant a tots els presents a examinar-los. De momentno es troben altres documents administratius de l’entitat.
Manifesta el Sr. Nicolau, perquè quedi ben clar, que ell s’ha preocupat derecollir totes aquestes proves per col·laborar en un acte de justícia, per millorarla convivència entre els veïns i en cap cas per crear discòrdies ni revenges,que per sempre han de desaparèixer.
El 4t punt de l’ordre del dia és el nomenament de la junta gestora que, se-gons els estatuts, ha d’estar formada per nou membres i es proposen els se-güents: Feliu Nicolau Ribalt, Martí-Joan Vallès Bofarull, Josep Fortuny Cusidó,Joan Papiol Lladó, Lluís Golorons Martí, Lluís Gil Garriga, Josep Nicolau Roig,Magí Grau Font i Josep M. Solé Barrufet. Per unanimitat tots els designats ac-cepten el càrrec.
El Sr. Papiol demana disculpes a possibles hereus de socis del sindicatque no han sigut cridats ja que els noms de les escriptures són de primers desegle i alguns totalment desconeguts, de manera que també s’agrairia l’ajutd’alguns possibles no convocats.
Es clou la reunió aprovant tots els assumptes tractats.
Segons dades obtingudes de diferents documents: el dia 30 d’octubre de1956 s’inscriu al «Registro de la Propiedad Urbana de Tarragona» la compra-venda del local social del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Constantí, propietataleshores de la FET i de les JONS. El delegat sindical de Tarragona, FranciscoAromir Torrellas, el ven a l’Ajuntament de Constantí, representat pel Sr. AlcaldeRafael Magriñá Fortuny, per la quantitat de 64.649’80 ptes., pagades al comp-tat.
Degut al llarg protocol dels mateixos, que es repeteix en els dos certificats,em limito a transcriure les dades fonamentals del corresponent a la finca delmolí d’oli del carrer de Sant Pere número 49. S’extreuen les següents dades:té una amplada de façana de 9,90 m., una superfície de 205’42 m2, llinda perla dreta amb el camí de la Gavarra, per l’esquerra amb l’edifici d’Asunción Do-mingo, pel darrere amb terra de Magí Golorons i pel davant amb el carrer SantPere.
El Sr. Antonio Massó Grau havia comprat aquesta finca a la Sra. Assump-ció Domingo Plana i la ven al Sindicat Agrícola i Caixa Rura de Constantí, re-presentada pel president Sr. Josep Roig Rivalt i el secretari Sr. Simón GalofréMolné, el dia 1 de juny de 1919, per la quantitat de 5.000 ptes. (3.000 corres-ponents a la finca i 2.000 a la maquinària). A l’igual que el local del carrer Major,aquesta finca havia estat incautada per la «Comisión Interministerial Califica-dora de Bienes Marxistas» i declarada propietat de la FET i de les JONS.
El dia 27 de març de 1943 es ven en pública subhasta l’esmentada finca.El Sr. Feliu Massó Gavaldà és l’únic postor i se li adjudica la propietat per laquantitat de 14.506 ptes. Inscriu la finca al seu nom el 2 de novembre de 1954.
El Sr. Feliu Massó Gavaldà segrega del total de la finca la porció de 102’71m2 que ven al Sr. Josep Torrents Grau per la quantitat de 3.000 ptes., que espaguen al comptat el dia 2 de novembre de 1954.
139
En referència al reduït espai disponible dins dels «Estudis de Constantí»,el signant d’aquest article es compromet a condensar bona part de la docu-mentació existent, sempre procurant ser fidel al sentit comú d’explicar el quecreu més interessant dins de la retallada dels textos. Tenim el cas al que fa es-ment el Sr. Feliu Nicolau en el 3r punt de la reunió general del dia 2 d’abril de1977, sobre la troballa de l’escriptura de constitució del Sindicat Agrícola i CaixaRural de Constantí, el dia 19 de juliol de 1914 al Mas de Puig, al terme munici-pal de Reus.
Tenint en compte les referències verbals de gent gran que hem conegut,al 1905 ja es constitueix una primera societat entre uns quants veïns per de-fensar-se del «caciquisme» existent aleshores. Uns donen com a seu social elcarrer de la Peixateria núm. 18, altres diuen que abans del local que comprarenal carrer Major, el lloc social fou al carrer del Castell núm. 2.
Aquestes societats es regien per una llei d’associacions de 1887 que, se-gons sembla, no cobrien les mínimes expectatives del moment. El 1906 va sor-tir la llei regularitzadora de les entitats agràries.
El 1914, la majoria dels antics socis d’aquella societat de 1905, es conver-teixen en promotors de constituir-se en Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Cons-tantí, segons versió verbal de la gent gran esmentada, encara que no es trobaconstància escrita d’asquest fet. Aquest document-escriptura de 19 de juliol de1914 és molt extens, 168 pàgines manuscrites; en dona fe el Sr. Antonio deSoló y de Castaños, notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona, amb residènciaa Reus. Seleccionem una mostra representativa del que en podríem dir quatretrams del document. El primer és la compareixença dels promotors: noms, cog-noms, situació civil, professió, domicili i documents d’identitat. El segon tramés el reglament o estatuts, amb el nom i càrrecs de la junta rectora (aquest re-glament o estatuts té 49 articles). El tercer apartat consisteix en comprometrela responsabilitat civil de l’entitat amb el patrimoni que cada u aporta: casa,finca rústega amb les identificacions i valoració de les mateixes, etc. Finalitzaamb les firmes de tots els socis, el vistiplau del Sr. Notari i la inscripció al 24 desetembre de 1914.
Tot aquest temari dona per fer un bon llibre, però aquest no és el meu ob-jectiu, ni les circumstàncies ho permeten.
De tot aquest patrimoni dels antics socis i dels hereus dels que ja no hisón es disposen a reivindicar el que consideren les legítimes propietats de l’es-mentat sindicat.
El dia 19 d’agost de 1977 se celebra una assemblea general dels anticssocis del Sindicat Agrícola i Caixa Rural. El Sr. Papiol confirma que el local so-cial del carrer Generalísimo, número 18 és propietat de l’Ajuntament. Algunscomponents de la gestora s’entrevistaren a l’Ajuntament amb l’alcalde acciden-tal, el Sr. Josep Miret, i amb altres regidors. La impressió dels representantsdel Sindicat és força positiva, segons manifestacions dels membres de l’Ajun-tament asseguren que faran lo possible per a restituir el local. S’acorda que esbusqui entre tots o bé per separat la fórmula que permeti a l’Ajuntament de re-tornar de forma legal i elegant l’esmentat local.
140
141
Els Sr. Solé Maduell manifesta que l’assemblea es pot sentir satisfeta perla forma com treballa la gestora. També es recomana que es busqui un bon ju-rista que ens ben assessori, anotant totes les despeses que reporti i es prepariuna justa derrama per cobrir les despeses.
Un cop aprovats tots els punts es clou l’acta.
Dia 4 de gener de 1978. Després de la lectura i aprovació de l’acta de lareunió anterior, s’entra en el segon punt de l’ordre del dia, consistent en tramitarla inscripció de la societat al Registre Civil d’Associacions Sindicals, a l’efectede reivindicar el patrimoni. A continuació es procedeix a l’elecció dels càrrecs ila Junta Gestora queda formada de la següent manera:
President: Josep Fortuny CusidóVice-president: Lluís Solé MaduellDipositari: Feliu Nicolau RibaltSecretari: Josep M. Solé BarrufetVice-secretari: Josep M. Gil CollInterventor: Lluís Golorons MartíVocal 1r: Magí Grau FontVocal 2n: Lluís Gil GarrigaVocal 3r: Martí-Joan Vallès Bofarull.Tots els escollits accepten el càrrec i agraeixen la confiança.
Dia 4 de març de 1978. La reunió se celebra al local del Sindicat per pri-mera vegada des de 1939. El Sr. President dona una afectuosa benvinguda atots els socis a la casa, que tants anys han hagut d’esperar per retornar-hi.Confia que aquest dia marcarà la pauta per recuperar el que fou l’entitat. Ésben cert que han passat molts anys i que el temps ho canvia tot molt de pressa,però la seva voluntat està en recuperar allò perdut.
El Secretari Sr. Solé comenta l’intercanvi de contactes amb el Sr. Alcaldei regidors de l’Ajuntament, els documents presentats i altres de rebuts, tots entràmit per a la recuperació del local. El que remet el Sr. Alcalde és la cessió enprecari del local per a l’ús i gaudi de socis i hereus, com és el cas de la presentreunió. També hi ha autorització per netejar i fer unes cates per comprovar l’es-tat de les parets.
S’està treballant per l’adaptació dels estatuts i per la reinscripció de la so-cietat a la legislació vigent, però tenint en compte que Sindicat i Caixa Rural noho permet la llei. D’altra banda, no es pot perdre el nom, per no perdre la per-sonalitat jurídica com a propietaris del patrimoni. Els serveis jurídics d’EsquerraRepublicana de Catalunya a Barcelona ens ajuden a resoldre aquest problema.
El President Sr. Fortuny proposa que s’obri la societat a tots els veïns quetinguin interès en formar part i participar-ne amb tots els drets i obligacions quecomporta ser elector i elegit en el govern de l’entitat. També fa referència a lesdespeses que tots els tràmits representen i que cal determinar si s’aplicaranquotes o bé s’aportarà una derrama inicial de 500 ptes. per a l’inscripció, donantfacilitats per fer les aportacions fragmentades. S’aprova fer l’aportació de 500
ptes. i deixar l’opció de les quotes per a més endavant. També s’aproven perunanimitat tots els punts tractats.
Dia 27 de maig de 1978. Obre la sessió el President Sr. Fortuny donant labenvinguda a tots els presents. El dia d’avui és transcendental per a la societat.A l’última reunió celebrada el 4 de març passat s’aprova ampliar la societat atots els veïns que tinguessin interès en formar part del col·lectiu i es comunicaque el dia 4 de març hi havia 54 socis i a dia d’avui ja en som 121.
Continua el president exposant a tots els assistents que la junta està enfuncionament des que es van iniciar les tasques de recuperació, fent ressaltarque la junta té un pla de treball que es portarà a terme sempre que l’assembleali concedeixi un vot de confiança.
El Sr. Francisco Martí manifesta que no està d’acord amb la forma coms’ha dut a terme l’ampliació de la base de la societat, resultant que a la primerallista de convocatòria n’hi havia alguns als que no tocava ser-hi, mentre quemolts altres als quals sí que corresponia es quedaven fora. El Sr. Fortuny con-testa la interpel·lació del Sr. Martí demanant disculpes per les possibles errades,fetes de forma involuntària a la primera convocatòria.
El Sr. Solé exposa que és intenció de la junta posar a disposició de l’as-semblea els seus càrrecs directius, ja que van ser elegits per una base de 54socis i no pas 121 que són avui. El Sr. Jaume Roca manifesta que no és ne-cessari fer cap altre canvi de junta, ja que l’actual disposa de tota la confiançadels socis.
El Sr. Solé comenta que segons els serveis jurídics que tenen encarregatsper l’assumpte dels estatuts creuen que amb un petit retoc a l’inici es podrienadaptar a la llei vigent.
El Sr. Rafael Gibert, empresari de la construcció, manifesta que s’està tre-ballant amb el projecte d’obres, però considera que és aviat per concretardades, falta acabar el projecte i el pressupost de tot plegat, deixant per a unaaltra reunió la determinació de les obres.
Continua els secretari desenvolupant les directrius anunciades pel Sr. Pre-sident, consistents en formar comissions de treball per col·laborar amb la junta,ja que s’entra en un període de molta feina per tirar endavant el previst.
La proposta és la de crear quatre comissions: obres, finances, estatuts ijoventut i cultura, que començarien a treballar immediatament. La junta pot ano-menar les persones que consideri adients, sempre i quan els interessats ac-ceptin l’encàrrec i que el ple de l’assemblea l’aprovi.
La comissió d’obres la formarien: Rafael Gibert Coll, Jaume Martorell Fe-rran, Joan Roig Alasà, Josep M. Torrents Martorell, Jaume Roca Bofarull, JoanSendra Moragas i, en representació de la junta, Martí-Joan Vallès Bofarull iFeliu Nicolau Rivalt.
Comissió de finances: Lluís Maria Fortuny Canadell, Ricard Escarré Molné,Josep Franquès Sans i, per la junta, Lluís Solé Maduell i Lluís Golorons Martí.
142
143
Comissió d’Estatuts: Vicenç Mateu Aymi, Anton Guinovart Gausachs,Josep Bergadà Espanyol, Josep Franquès Nicolau i, per la junta, Josep M. GilColl i Josep M. Solé Barrufet.
Comissió de Cultura i Joventut: Joaquim Curull i Cerón, Francisco GibertColl, Lluís Domingo Dalmau Espanyol, Josep Español Cerdà, Marcel MaduellPalau, Joan Rovira Bofarull, Sebastià Sanahuja Bofarull i, per la junta, Lluís GilGarriga.
L’assemblea aprova per unanimitat tots els nomenaments i els interessatsaccepten el càrrec i no havent altres temes d’interès que tractar es dona pertancada la present reunió.
Dia 15 de juliol de 1978. El Sr. President exposa les gestions fetes i elstreballs inicials de les obres. El Sr. Feliu Nicolau informa sobre les obres i diuque els materials costarien 1,600.000 ptes., comptant que els treballs es po-drien fer de prestació personal i que al soci que no li fos possible podria pagarel jornal perquè un altre fes la feina.
El Sr. Lluís Roig Rivalt considera que no s’haurien de començar les obresfins que tinguessin el títol de propietat i la societat legalitzada. Després d’untorn de canvi d’impressions s’aprova tirar les obres endavant com més aviatmillor.
A la proposta del President de fer una derrrama per a les obres es posa avotació la quantia a aportar: 25.000, 30.000 i 35.000 ptes. El resultat de la vo-tació és el següent: 50 socis voten a favor de 25.000 ptes., 8 a favor de 30.000ptes. i 2 a favor de 35.000 ptes. En relació als terminis, 47 voten perquè siguial comptat, 16 en un any i 5 en dos anys. Es registren 17 paperetes en blanc.
El secretari exposa que hi ha 5 persones que han demanat ingressar coma socis. Totes estan vinculades al Sindicat. Finalment, s’aproven tots els as-sumptes tractats i es clou l’assemblea.
Dia 9 de setembre de 1978. El Sr. President manifesta que té el permís del’Ajuntament per començar les obres, sempre i quan siguin per apuntalar paretsi trencar els cups, on es podria fer una planta soterrani. De moment no es per-met fer més obres fins que els plànols estiguin complets i aprovats. En aquestpunt la junta creu que per començar les obres és necessari que com a mínim80 socis puguin col·laborar de manera esglaonada segons la direcció de l’obra.Els socis predisposats a col·laborar, però que tinguin la disponibilitat limitada auns dies concrets, ho han de comunicar per a una millor coordinació. El jornalque es fixa pels que no puguin cooperar directament serà de 1.200 ptes./dia.
Sobre l’aportació econòmica per part dels socis es decideix procedir de lasegüent manera: el pagament serà al comptat i l’ingrés a un banc o caixa d’es-talvis locals, entre el 15 d’octubre i el 15 de desembre.
La direcció de les obres estarà a càrrec de Rafael Gibert Coll i el dipositaride la Junta, Feliu Nicolau Rivalt. L’oficina provisional de la societat, mentre durinles obres, s’instal·larà als baixos de la casa del Sr. Gabriel Nicolau Papiol.
Tots els punts tractats queden aprovats.
Dia 19 de juliol de 1979. El Sr. president dona la benvinguda a tots els pre-sents i es disculpa per haver passat 11 mesos sense fer cap reunió. Explica laquantitat de feina que s’ha fet i la que encara queda per fer; tot i això, les obresestan en fase avançada, gràcies a l’entusiasta col·laboració dels socis.
El secretari exposa les gestions portades a terme a la Generalitat de Ca-talunya, amb l’ajuda de la secció jurídica d’Esquerra Republicana, als efectesde legalitzar l’abans possible la societat. Totes les opinions coincideixen queestan molt ben situats. Estan inscrits al primer foli del Registre de Reivindica-cions amb el número 35 que, en opinió dels experts consultats, suposa estarals primers llocs per quan surti l’esperat real decret que autoritzi la devoluciódel patrimoni sindical als seus legítims propietaris.
En Lluís M. Fortuny exposa la situació econòmica, que si bé en aquest mo-ment no és apurada, convé buscar solucions. També s’informa que falta perabonar la quota inicial per part d’alguns socis, que ja foren condicionats al seumoment, com també abonar l’import dels jornals dels que pogueren col·laborarcom a mà d’obra.
La junta proposa que la societat pugui autofinançar-se i deixar diners apréstec a termini fix, com a mínim a un any per part dels socis, al tipus d’interèsdel 10%, a entitats bancàries o certificats de dipòsit.
En aquest mateix punt també s’aprova aplicar una quota mensual de 200ptes. a tots els socis.
Moltes veus de l’assemblea insisteixen que per la Festa Major s’hauriad’inaugurar el Cafè-Bar. El secretari, Sr. Solé, afirma que si l’obra està a puntel 25 de juliol, que és el que està previst, la comissió jurídica faria tots els pos-sibles perquè tots els permisos estiguessin llestos per obrir el local, encara queno es podria inaugurar oficialment fins que la situació legal estigués més clara.El Sr. Nicolau, en nom de la comissió d’obres, afirma que en la data previstatot estarà a punt.
Acte seguit es procedeix a l’elecció del conserge, a triar entre dos socisque ho han sol·licitat, que són el Sr. Enric Gómez Contreras i el Sr. FlorenciFerré Bofarull. El president manifesta que ell personalment i acompanyat pelsecretari ha mantingut les corresponents negociacions amb els dos aspirants,arribant a un acord amb tots dos per fer un contracte verbal durant sis mesos.La societat anomenaria una comissió per controlar l’administració del cafè, per-què el conserge s’hi guanyi la vida i la societat en pugui treure un rendiment.
Confiant que durant aquest període de sis mesos la situació passarà a serlegal i es podrà negociar i formalitzar un contracte amb el postor que mereiximés confiança als socis i sigui més avantatjós per a la societat. Els dos preten-dents hi estigueren d’acord.
Se celebrà la corresponent votació i resultà elegit el Sr. Ferré Bofarull amb38 vots contra 27 que obtingué el Sr. Gómez Contreras. Per tant, el Sr. Ferréserà el conserge, amb les condicions abans estipulades.
La comissió de control del cafè-bar correspondrà als següents socis: LluísColl Sabaté, Joan Sendra Moragues, Rafael Pastor Martí, Lluís Dalmau Espa-nyol, Avelino Sanahuja Solanes i Lluís Roig Rivalt.
144
Totes les propostes quedaren aprovades.
Dia 30 de novembre de 1979. El president informa de la bona marxa del’entitat, fent ressaltar que els resultats són diferents segons els diversos frontsque té obert el sindicat: cafè-bar, situació jurídica, finances, obres i esbarjo i jo-ventut.
El cafè-bar, sense un excés d’alegries, funciona bé. La comissió controlamensualment els ingressos i despeses i, vistos els resultats, s’ha pactat ambel conserge, Sr. Ferré, que durant aquest període de sis mesos el 70 % delsingressos seran pel conserge, fent-se càrrec de totes les despeses de mante-niment del bar i el 30 % restant per a l’entitat. La junta considera que, en con-junt, el Sr. Ferré porta bé l’establiment i també demana comprensió als socisper les mancances que encara pateix el local (extractors, portes, calefacció,etc.). Es demana un vot de confiança pel Sr. Ferré i que passats els sis mesosprevistos es formalitzi el contracte, sempre i quan no es presenti cap soci quepretengui la consergeria que, en aquest cas, se sotmetria novament a la votacióde l’assemblea general, tal com està previst.
En tots els casos es podrà fer contracte a tant per cent o per lloguer deter-minat durant un any, prorrogable aplicant l’augment del cost de la vida. En casque alguna de les dues parts volgués trencar l’acord ho hauria de notificar al’altra part com a mínim un any abans. La proposta s’aprova.
El secretari manifesta que segons els informes rebuts, la legalització estàper caure; per tant, mentre això no passi cal anar a buscar formes d’organitza-ció interna dins de l’entitat, mentre s’està pendent dels estatuts legalitzats.
Referent a la situació econòmica, es proposa que per alleugerir la forta cà-rrega que representen els interessos dels crèdits, seria important que tots elssocis fessin una aportació econòmica reintegrable de 10.000 ptes. El Sr. LluísMassó proposa que aquesta aportació es faci sense pagar interès.
Les dues propostes s’aproven per unanimitat. També es fa evident que lesquotes del segon semestre de 1979 ja s’han posat a cobrament. Tant les apor-tacions com les quotes es poden ingressar a Banca Catalana, Caja Rural CVAo Caixa d’Estalvis.
Es posa en coneixement de l’assemblea que un grup de socis ha compratla casa de Josep M. Bofarull amb l’objectiu d’ampliar el local i tenir sortida pelcarrer del Mig i la puguin cedir en el moment que la situació econòmica del Sin-dicat s’ho pugui permetre.
S’informa que s’ha constituït una comissió de joves de la casa, que de-mana l’acabament de les obres previstes al soterrani el més aviat possible perportar a terme activitats culturals i recreatives. Presenten un pressupost perposar en marxa el projecte amb un cost d’un milió de pessetes. També es com-prometen a col·laborar en les obres. La junta considera la proposta de gran im-portància i, si rep l’aprovació de l’assemblea, es compromet a tirar-la endavantel més aviat possible. La proposta queda aprovada per unanimitat.
145
Dia 20 de febrer de 1980. Obre la sessió el Sr. Fortuny, president del Sin-dicat, fent incís que es tracta d’una reunió extraordinària, ja que és precís quel’assemblea ratifiqui acords d’altres reunions, com també sobre la legalitzacióde la societat. Després de la lectura i aprovació de l’acta anterior s’entra alsegon punt de l’ordre del dia, que és el de ratificar, si es considera oportú, elsacords de les reunions del 4 de gener i el 27 de maig de 1978 sobre l’eleccióde la junta gestora i l’aprovació dels antics estatuts. Diferents veus de l’assem-blea manifesten que l’elecció de la junta gestora es va fer de forma lliure i de-mocràtica en votació de la majoria dels socis. Es ratifica la present junta queporta a la legalització. Tot seguit, es ratifiquen els acords de 27 de maig de 1978sobre l’acceptació dels estatuts antics i adaptats a la legislació actual a l’efectede no perdre la personalitat jurídica.
Sobre la legalització del Sindicat, es manifesta que no s’ha produït amb larapidesa que es confiava en la reunió anterior. Els assessors jurídics aconsellenseguir els tràmits per una altra via, com és la d’inscriure’s en el Registre Civilde Societats. S’aprova la proposta i es recomana la màxima urgència en elstràmits.
En la situació econòmica hi ha poques variacions. Els socis van fent lesaportacions i paguen les quotes. Situació normal. S’informa que el soci LluísRàfols Bofarull ha demanat optar al lloc de conserge del cafè-bar; per tant, encompliment dels acords d’altres reunions, s’ha de procedir a una votació secretade tota l’assemblea per determinar si es continua amb l’actual conserge Sr. Flo-renci Ferré o amb l’aspirant Lluís Ràfols. Se celebra votació secreta amb pa-peretes i el resultat és: el Sr. Ferré, 65 vots; el Sr. Ràfols 4 vots i 9 vots nuls.Es ratifica la consergeria a favor del Sr. Florenci Ferrer.
D’altra banda, es comunica que els títols de socis i de crèdit seran enviatsa domicili per correu ordinari.
Es proposa també que la sala del soterrani on se celebra el present actees podria deixar als partits polítics que tinguin socis al Sindicat i que ells matei-xos es responsabilitzin per celebrar actes públics en aquesta campanya elec-toral al Parlament de Catalunya. El Sr. Jaume Roca manifesta ser contrari ales esmentades cessions; per tant, ell proposa que no es deixi a ningú. La Sra.Maria Plana opina el contrari i proposa que s’hi deixin fer els actes de la cam-panya electoral. Es realitza una votació secreta per determinar l’opció que escregui convenient. Resultat: 66 vots favorables a la proposta de la Sra. Plana i12 vots a l’opció del Sr. Roca. Surten 4 vots en blanc. S’aproven els resultatsde la votació. Es fa l’aclariment que aquesta aprovació només correspon a lapresent campanya electoral, única i exclusivament i, sense altres temes a trac-tar, es dona per acabada la reunió.
El dijous 21 d’agost de 1980, el «Boletín oficial de la Provincia de Tarra-gona» publica l’anunci conforme s’han presentat els Estatuts del Sindicat Agrí-cola al «Instituto de Mediación, Arbitraje y Conciliación del Ministerio deTrabajo». Vista la inscripció del Sindicat al citat organisme, es considera que la
146
funció de la comissió gestora ha d’acabar la seva competència convocant unareunió extraordinària perquè l’assemblea esculli la primera junta rectora del Sin-dicat Agrícola de Constantí en aquesta segona etapa.
L’acta d’aquesta reunió s’ha d’iniciar en un nou llibre d’actes degudamentdiligenciat per continuar durant molts anys sent l’ànima del Sindicat, amb unallarga i profitosa trajectòria, tal com sospiraven tots aquells antics socis que ha-vien viscut els anys més esplendorosos del Sindicat.
Aquesta Comissió Gestora dona per acabada la seva tasca inicial; per tant,no hi ha d’haver més actes que les descrites. Continuaran treballant i donantsuport els que continuaran portant la direcció del Sindicat.
El grupet de socis que hem format aquesta gestora sempre ens hem sentitben arropats per la societat en general, però en particular, per aquests anticssocis que amb tanta empenta i entusiasme desitjaven aquest moment; senseells hauria estat impossible d’arribar aquí a on som.
Hem portat l’encàrrec el més bé que hem sabut, sempre és millorable, enssentim satisfets i orgullosos per la feina feta, tenint en compte el moment polítici la nostra poca experiència en aquests afers, que finalment ha acabat bé.
Molt agraïts per tot i a tots.
Epíleg
A començaments del segle XX hi ha el gran moviment del món rural. Escreen sindicats a tot arreu, la majoria de petits propietaris, mitgers i jornalers al’efecte de defensar-se davant dels grans propietaris i «cacics». Aquests sindi-cats eren en part cooperatives, caixes de crèdit, d’ajuda mútua i ateneus cultu-rals. Els burgesos contraresten creant altres entitats com casinos, l’Agrària,centres catòlics i altres.
El gran moviment dels pagesos pobres no s’atura, molt al contrari creixamb molta força i això fa molta nosa a una determinada classe social que solsespera destruir, a la primera ocasió, i aquesta es presenta amb la guerra.
En acabar la guerra, la primera legislació, del 25 de gener de 1940, fouque només podia haver un sindicat en cada poble. El 2 de gener de 1942s’aprova la llei de la cooperació i el 1943 el reglament dels antics sindicats agra-ris, els quals a partir de llavors van ser rebatejats com a cooperatives agrícoles.De sindicat només hi podia haver el Vertical, de creació franquista. La impressiódels serveis jurídics que ens han ajudat és que el patrimoni que està en mansd’ajuntaments, diputacions i altres estaments oficials serà raonablement fàcilde recuperar. La política hi ha de jugar.
El patrimoni en mans de tercers particulars serà molt més difícil. S’estudiadonar subvencions per compensar les pèrdues i evitar conflictes entre veïns.
En acabar la dictadura, per entrar a la democràcia, es necessiten partitspolítics i sindicats de classe, entre moltes altres coses.
147
El cas de la nostra entitat, per no perdre la personalitat jurídica i poder rei-vindicar el patrimoni ha de continuar dient-se Sindicat Agrícola de Constantí;per tant, es legalitzen com a sindicats de classe igual que la Unió de Pagesos,la UGT, Comissions Obreres i tants altres. Només ens diferenciem en que somun sindicat local.
148
149
Antics socis del Sindicat sol·liciten permís a l’Alcalde de Constantí per celebrar una reunió al local de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos.
150
Acta de la reunió celebrada pels antics socis o hereus del Sindicat Agrícola per tractar sobre la possible reivindicació del local social (2-4-1977).
151
152
Certificat del Registre de la Propietat de Tarragona de béns del Sindicat.
153
154
155
156
157
158
159
Acta de la sessió d’antics socis del Sindicat d’aprovació de la voluntat desol·licitar la reinscripció del Sindicat Agrícola al Registre Civil d’Associa-cions Sindicals i la reivindicació del patrimoni de l’entitat (4-1-1978).
160
Notificació de l’acord del Ple de l’Ajuntament de Constantí de 24 degener de 1978 de cessió al Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Cons-
tantí de l’ús a precari del local del carrer Major, número 18.
161
Butlletí Oficial de la Província de tarragona de 21 d’agost de 1980 ambl’anunci de la presentació dels Estatuts del Sindicat Agrícola al «Insti-tuto de Mediación, Arbitraje y Conciliación del Ministerio de Trabajo».
162
Dues fotografies de l’estat en el qual es trobava el local del Sindicat Agrícola abans de les obres de rehabilitació.
163
164
Escriptura de la constitució del Sindicat Agrícola iCaixa Rural de Crèdit de Constantí (19-7-1914)
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
