Taller sobre els Insectes (Aquest material es complementa amb activitats d'observaci directa d'insectes amb una lupa ptica i amb una petita collecci d'insectes comuns, aix com un parell d'adreces d'internet assenyalades al final)

Eduard CONNOLLY Els insectes Els insectes sn invertebrats, s a dir, no tenen columna vertebral. Dins del grup dels artrpodes trobam el grup dels insectes. Tenen el cos dividit en tres parts: cap, trax i

abdomen, i tenen sis potes. Tenen un o dos parells d'ales encara que hi ha que les han perdut. La majoria sn ovpars (ponen ous) i molts passen per una metamorfosi. Hi ha gaireb un mili d'espcies d'insectes Viuen a quasi tot el mn, exceptuant les regions molt fredes. Viuen dins de la terra, a l'aire i fins i tot a l'aigua. Tenen una gran importncia, de vegades sn plagues agrcoles i forestals, i tamb com a productors de substncies tils a l'home. Aparegueren en la prehistria fa tres-cents milions d'anys.

Cigala

Formiga

Libllula

Marieta

Llagost

Mantis

Mosca

Abella

Papallona

El LlagostEl llagost s un insecte. T sis potes, i fa servir les seves potes de darrera per botar. Tots els llagost tenen ales que els serveixen per volar davant de qualsevol perill i per cercar menjar. Ponen els ous fent un clot a terra i el tapen amb la mateixa terra i ho protegeixen amb una substncia que treuen de la boca. Sn herbvors, s a dir mengen herba, per tamb mengen altres petits insectes. Al llagost li basta molt poc menjar per viure tota una setmana. Viu uns tres mesos. Els llagost poden ser de color verd, marr o vermell

Abella

LLagost

Mantis

Marieta

Libllula

Vespa

Es tracta del grup d'animals ms nombrs del planeta, format majoritriament per espcies terrestres, encara que algunes s'han adaptat a la vida aqutica. nicament sn escassos en les profunditats marines. Aquest dispersi es deu,

entre altres motius, a la facultat de volar que han adquirit molts d'ells, cosa que els confereix enormes avantatges respecte d'altres invertebrats. Al cos es distingeixen tres parts: cap, trax i abdomen. Es diferencien d'altres artrpodes en el fet que el trax s provet de tres parells de potes i generalment de dos parells d'ales. Les ales sn unes expansions primes de la cutcula, que s la capa que rodeja el cos i que forma les diferents parts de l'exoesquelet. Sn travessades per molts nervis de quitina, la qual cosa les fa ms resistents, es mouen per potents msculs situats a l'interior del trax. En insectes com els escarabats, les llagostes, el grills i les paneroles, les ales d'un dels dos parells es fan molt ms dures, per la qual cosa perden la seva funci voladora. A aquest tipus d'ales se les coneix amb le nom d'litres i la seva missi consisteix a cobrir i protegir el parell d'ales voladores quan estan plegades. En altres insectes, com s el cas de les mosques i mosquits, un parell d'ales es troba redut a un parell de diminuts rgans que permeten equilibrar el vol de l'insecte. El cap s provet d'un parell d'antenes, diversos ulls senzills denominats ocelles i un parell d'ulls compostos. A la part inferior es troba la boca, formada per una srie d'apndixs i peces que poden formes diferents depenent del tipus d'alimentaci. Aix doncs, podem trobar boques especialitzades a mastegar, xuclar, picar, mossegar, rascar, etc. L'abdomen consta de diversos metmers. A l'extrem hi ha l'anus, juntament amb d'altres rgans reproductors. A cada costat s'obren uns diminuta orificis denominats estigmes, per on entra l'aire a l'aparell respiratori, que s format per un sistema de trquees molt ramificat. L'aparell excretor, el circulatori i el sistema nervis sn semblants als dels altres artrpodes, encara que, en alguns casos, aquest ltim pot estar bastant ms desenvolupat, cosa que permet el complex comportament social que podem observar en insectes com les abelles i les formigues. L'aparell digestiu s molt llarg, la qual cosa els permet digerir els aliments amb ms eficcia que altres artrpodes. Es troba enrotllat sobre si mateix i ocupa gran part del volum total de l'abdomen. Els insectes sn unisexuals i es reprodueixen mitjanant ous que ponen amb un aparell especfic situat a l'extrem de l'abdomen. Els insectes sense ales, com els tisanurs i els collmbols, sn els ms primitius i neixen amb la mateixa forma que tenen quan sn adults, per la qual cosa nicament han de mudar l'exoesquelet peridicament a mesura que van creixent. No obstant aix, els insectes amb ales neixen sempre sense elles, per la qual cosa necessiten realitzar processos de metamorfosi per arribar a la forma adulta. En els ms evolucionats, el desenvolupament es produeix en dues etapes,una d'inicial en forma de larva, que pot ser fins i tot de vida aqutica, com passa amb els mosquits i les frignies, i una altra d'anomenada pupa, en la qual l'insecte deixa de moure's i d'alimentarse per patir la transformaci definitiva. En aquesta ltima fase la pupa se sol tancar en un capoll fabricat per ella mateixa, com s el cas de les papallones i de les arnes, o es cobreix d'una cutcula dura que trenquen una vegada han completat el seu desenvolupament, com passa amb les mosques, les formigues i les abelles. Encara que la majoria dels insectes sn de vida lliure, hi ha alguns grups parsits com els polls, les puces i altres que arriben a ser molt perjudicials per a l'home en convertir-se en plagues que poden devorar rpidament grans extensions de cultius, com s el cas de les llagostes, els corcs o les larves de diverses papallones i arnes que reben el nom d'erugues. Dintre de la complexitat i diversitat assolida per aquest grup zoolgic, que inclou ms de tres quartes parts de totes les espcies animals conegudes, una primera divisi en distingeix dues subclasses: apterigots i pterigots. Els apterigots sn insectes primitius que no tenen ales i que experimenten un desenvolupament directe, sense presentar metamorfosi. Els pterigots, que inclouen la resta d'insectes, tenen ales i pateixen una metamorfosi en el curs del

seu desenvolupament. http://www.xtec.es/~ccosta25/insectes.htm

Illustracions auxiliars

Ms recursos:

Generalitats insectes http://www.xtec.es/~ccosta25/insectes.htm Imatges per acolorir: http://www.educima.com/es-colorear-imagenes-dibujos-fotoinsectos-c185.html Un molt bon llibre per identificar: Insectes de les Illes Balears, Xavier Canyelles, Editorial Moll

Clic sobre invertebrats: http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3121