Instal·lació Solar Fotovoltaica de 69’3 kWp Connectada a ...deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1273pub.pdf · ANNEX I. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 84 1.1. Objecte de

Instal·lació Solar Fotovoltaica de 69’3 kWp Connectada a la Xarxa de Baixa Tensió

Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial esp. Electrònica Industrial

AUTORA: Georgina Segarrés Gisbert DIRECTOR: Joaquim Cruz Pérez DATA: Juny del 2008

1

1. ÍNDEX GENERAL

Instal·lació Solar Fotovoltaica Connectada a la Xarxa 1. Índex General

2

1. ÍNDEX GENERAL 1 2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 6

2.1. Introducció 7 2.2. Objecte del Projecte 9 2.3. Titular 9 2.4. Antecedents 9 2.5. Prescripcions Tècniques 10

2.5.1. Disposicions Legals i Normes Aplicades 10 2.5.2. Bibliografia 12 2.5.3. Programes de Càlcul 13 2.5.4. Definicions i Abreviatures 13

2.6. Descripció d’un Sistema de Connexió a la Xarxa 13 2.7. Possibles Solucions 15

2.7.1. Anàlisi de les Diferents Opcions de Captació Solar 15 2.7.2. Solució Adoptada 19

2.8. Situació i Emplaçament 19 2.8.1. Localització 19 2.8.2. Topografia de la Zona i Estudis Geotècnics 20 2.8.3. Requeriments i Serveis Necessaris 21 2.8.4. Superfície Utilitzada 24

2.9. Sistema Fotovoltaic 21 2.9.1. Panells Solars Fotovoltaics 21 2.9.2. Panells Fotovoltaics Disponibles al Mercat 22 2.9.3. Inversor de Corrent 24 2.9.4. Inversors de Corrent Disponibles al Mercat 24

2.10. Sistema Tècnic Constructiu 25 2.10.1. Moviment de Terres 25 2.10.2. Cimentació 26 2.10.3. Estructura que Suportarà els Panells 26 2.10.4. Coberta 27 2.10.5. Instal·lacions 27

2.10.5.1. Configuració i composició instal·lació fotovoltaica 27 2.10.5.2. Electricitat 28 2.10.5.3. Protecció contra incendis 30 2.10.5.4. Seguretat 30

2.11. Pla d’execució 30 2.12. Balanç Energètic 31 2.13. Cost de la Instal·lació 32 2.14. Comentaris 33

3. MEMÒRIA DE CÀLCUL 34 3.1. Càlculs de radiació solar 35

3.1.1. Estructura Fixa 36 3.1.2. Estructura Seguidor d’un Eix 36


3

3.2. Càlculs elèctrics 37 3.2.1. Introducció 37 3.2.2. Descripció de la instal·lació elèctrica 37

3.2.2.1. Instal·lació elèctrica en corrent continua 38 3.2.2.2. Instal·lació elèctrica en corrent alterna 38

3.2.3. Resultats dels càlculs elèctrics 39 3.2.4. Proteccions del Sistema elèctric 44

3.2.4.1. Interruptors diferencials 45 3.2.4.2. Interruptors Automàtics 45 3.2.4.3. Fusibles 45 3.2.4.4. Instal·lació de Posta a Terra 46

3.2.5. Càlcul de la corrent de curtcircuit 48 3.3. Fonaments i suports 48

3.3.1. Vent a la zona 48 3.3.2. Fonaments i suports 49

4. PLÀNOLS 52

4.1. Plànol 1: Plànol de Situació i emplaçament 54 4.2. Plànol 2: Plànol de Situació i emplaçament detallat 55 4.3. Plànol 3: Plànol en planta de la instal·lació solar fotovoltaica 56 4.4. Plànol 4: Esquema d’estructures amb panells 57 4.5. Plànol 5: Tanca perimetral 58 4.6. Plànol 6: Esquema elèctric unifilar 59

5. PLEC DE CONDICIONS 60

5.1. Condicions Administratives 61 5.1.1. Generalitats 61 5.1.2. Reglaments i normes 61 5.1.3. Materials utilitzats 62 5.1.4. Execució de les instal·lacions 62

5.1.4.1. Inici de les instal·lacions 62 5.1.4.2. Termini d’execució 63 5.1.4.3. Llibre d’ordres 63

5.1.5. Interpretació i desenvolupament del projecte 63 5.1.6. Obres complementàries 63 5.1.7. Modificacions 64 5.1.8. Obra Defectuosa 64 5.1.9. Medis Auxiliars 64 5.1.10. Conservació de les obres 64 5.1.11. Recepció de les obres 64

5.1.11.1. Recepció provisional 64 5.1.11.2. Termini de garantia 65 5.1.11.3. Recepció definitiva 65

5.2. Condicions Econòmiques 65


4

5.2.1. Abonament de l’obra 65 5.2.2. Preus 65 5.2.3. Revisió de preus 66 5.2.4. Penalitzacions 66 5.2.5. Contracte 66 5.2.6. Responsabilitats 66 5.2.7. Rescissió del contracte 66

5.2.7.1. Clàusules de rescissió 66 5.2.8. Liquidació en cas de rescissió del contracte 67

5.3. Condicions Facultatives 67 5.3.1. Normes a seguir 67 5.3.2. Personal 68 5.3.3. Reconeixement i assaigs previs 68 5.3.4. Assaigs 68 5.3.5. Aparellatge 68 5.3.6. Varis 69

5.4. Condicions Tècniques 69 5.4.1. Generalitats 69

5.5. Conclusió final 71 6. PRESSUPOST 72

6.1. Amidaments 73 6.2. Quadre de preus 76 6.3. Resum del pressupost 79 6.4. Estudi de viabilitat econòmica 79

7. ANNEXES. 83 ANNEX I. ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA: 1. ANNEX I. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 84

1.1. Objecte de l’estudi 84 1.2. Disposicions en matèria de seguretat 84 1.3. Característiques de les actuacions 85 1.4. Identificació dels riscs 85

1.4.1. Treballs inicials 85 1.4.2. Treballs de construcció 86 1.4.3. Treballs en alçada 86 1.4.4. Treballs en instal·lacions elèctriques 86 1.4.5. Treballs en instal·lacions en general 86

1.5. Mesures de prevenció i protecció 87 1.5.1. Planificació 87

1.5.1.1. Planificació dels treballs inicials 87 1.5.1.2. Planificació dels treballs de construcció 87 1.5.1.3. Planificació dels treballs elèctrics 88


5

1.5.1.4. Planificació dels treballs d’instal·lacions 88 1.5.2. Senyalització 89

1.5.2.1. Senyals d’advertiment 89 1.5.2.2. Senyals d’obligació 89

1.5.3. Llocs de treball 89 1.5.3.1. Bastides 89

1.5.4. Equips de protecció individual 89 1.5.4.1. Ús del casc 89 1.5.4.2. Protecció d’ulls 90 1.5.4.3. Protecció anticaigudes 90 1.5.4.4. Protecció contra descàrregues 90

1.5.5. Proteccions col·lectives 90 1.6. Confecció del pla de seguretat 90 1.7. Llibre d’incidències 91 1.8. Conclusions sobre seguretat 91

7.1. ANNEX II. CARACTERÍSTIQUES DE L’INVERSOR SOLAR 92 7.2. ANNEX III. CARACTERÍSTIQUES DEL PANELL SOLAR 93 7.3. ANNEX IV. MANUAL DE FUNCIONAMENT I CARACTERÍSTIQUES DE

LES ESTRUCTURES QUE SUPORTEN ELS PANELLS 94

6

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Instal·lació Solar Fotovoltaica Connectada a la Xarxa 2. Memòria descriptiva

7

2. Memòria Descriptiva 2.1. Introducció

L’aprofitament per l’home de les fonts d’energia renovables (solar, eòlica, hidràulica, etc.) és molt antic, des de molts segles abans de la nostra era ja s’utilitzaven i el seu ús va continuar durant tota la història fins l’arribada de la “Revolució Industrial”, en la qual, degut al baix cost del petroli, van ser abandonades.

Al llarg de les darreres dècades, la preocupació pel medi ambient a la nostra societat ha anat creixent de forma continuada. L’espectacular desenvolupament econòmic, industrial i social del segle XX ha comportat nous problemes per la humanitat, com ara la contaminació, la degradació del medi ambient, l’esgotament dels recursos, amb el conseqüent increment dels seus costos d’adquisició, i el canvi climàtic.

Una de les prioritats dels organismes internacionals en el camp de l’energia és la reducció de les emissions de CO2. Aquest gas és el principal responsable de l’efecte hivernacle, que pot produir un escalfament global de la Terra. Donat que els combustibles fòssils són els principals responsables del gran increment de les emissions de CO2, experimentat a les darreres dècades, la reducció de les emissions passa per la disminució del consum d’aquestes formes d’energia.

Segons l’Agència Internacional de l’Energia, els països de l’OCDE són els responsables de més de la meitat de les emissions de CO2 a escala mundial. La Comissió Europea va preparar una comunicació sobre el canvi climàtic que es va celebrar l’any 1997 a Kyoto, en què s’estimava que l’increment de les emissions de CO2 a la Unió Europea per al període 1990-2010 podia arribar al 8% si se seguia la tendència actual de consum. Per tant, les mesures més urgents per reduir aquestes emissions haurien de ser implantades per aquests països més desenvolupats. Aquestes mesures són la millora de l’eficiència energètica i a la substitució dels combustibles fòssils per altres fonts d’energia, preferentment per fonts renovables.

A més a més de l’impacte positiu sobre el medi ambient, la utilització d’energies renovables, comporta, des del punt de vista de la Unió Europea, altres beneficis:

• La utilització de fonts renovables d’energia redueix la dependència energètica exterior i augmenta la seguretat del subministrament. Ja que els recursos propis de combustibles fòssils de la majoria de països industrialitzats són molt limitats.

• El desenvolupament d’un sector d’activitat potent al voltant de les energies renovables pot contribuir a la creació d’ocupació.

• L’ús dels recursos energètics locals incideix favorablement sobre el desenvolupament regional, per la qual cosa l’ús de les energies renovables es converteix en un aspecte important de la cohesió regional dins de la Unió europea.

• El desenvolupament econòmic de tercers països comportarà l’increment de la seva demanda d’energia. Si aquest increment es cobreix, total o parcialment, amb energies renovables, s’obre una bona oportunitat de negoci per a les empreses europees del sector.

L’aprofitament de les energies renovables presenta un seguit d’inconvenients que,

fins ara, n’han limitat una utilització més estesa. El principal és de tipus econòmic ja que aquestes tecnologies requereixen inversions relativament importants, amb temps de retorn considerables, si bé en un càlcul rigorós hauria d’incorporar els costos ambientals, la qual cosa no és usual de fer. D’altra banda, el Llibre Verd de la Comissió Europea “Energia per


8

al futur: Fonts d’energies renovables” esmenta altres punts febles que també cal tenir presents:

• La resistència general al canvi. • Problemes tècnics en la connexió a xarxes centralitzades. • Dificultats provocades per les variacions estacionals en el cas de les energies

eòlica i solar.

Per això, la pràctica totalitat dels governs dels països industrialitzats han adoptat mesures de promoció de les energies renovables. El seu objectiu és millorar la rendibilitat de les inversions mitjançant subvencions directes, préstecs, exempció d’impostos o assegurant la compra, a preus atractius, de l’electricitat d’origen renovable venuda a la xarxa. El desenvolupament i l’aplicació de les energies renovables tenen el suport de l’opinió pública, com a conseqüència de la conscienciació del públic sobre les qüestions ambientals, i això ha contribuït a la incorporació de polítiques de suport en els programes de govern.

Aquest no ha estat l’únic factor, ja que els tractats internacionals exigeixen un suport a llarg termini d’aquestes fonts d’energia. Per als estats membres de la Unió Europea tenen l’objectiu d’arribar a cobrir un 12% de la demanda energètica europea amb recursos renovables abans del 2010. En el Llibre Verd s’estima que seran necessàries unes inversions de 165.000 milions d’euros en el període 1997-2010 per assolir aquest compromisos.

A la Taula 1 es mostra la demanda actual d’energies renovables a la Unió Europea i la prevista per a l’any 2010.

Tipus d'EnergiaEòlica (GW) 2,5 40Gran Hidràulica (GW) 82,5 91Minihidràulica (GW) 9,5 14Fotovoltaica (GWp) 0,03 3Biomassa (milions de tep) 45 135Geotèrmica per generació elèctrica (GW) 0,5 1Aprofitament directe del calor geotèrmic (GWh) 1,3 5Solar tèrmica (milions de m2) 6,5 100Elements solars passius (milions de tep) - 1

Estat actual Previsió 2010

Taula 1. Demanda actual d’energies renovables a la Unió Europea i prevista l’any 2010.

Durant l’any 2001 la generació elèctrica a partir de fonts d’energia renovables va suposar un 22,3% de la generació bruta nacional. Aquest percentatge ha d’augmentar, segons la proposta de la Directiva de la Comissió Europea, fins el 29,4% de la producció elèctrica de l’Estat a l’any 2010. En la Figura 1-1 es pot observar la distribució de la potència elèctrica fotovoltaica a Espanya, per Comunitats Autònomes l’any 1999 i 2000.

Durant el 2001 s’han instal·lat a Espanya 2596 kWp en plaques solars fotovoltaiques. Aquest increment confirma la tendència a l’augment en la instal·lació d’aquest tipus de sistema de producció energètica renovable. Les previsions per l’any 2010, situen la potència instal·lada a Espanya, en 143,7 MWp.


9

El gran problema amb el que es trobem és que la demanda d’energia al món augmenta contínuament, però la distribució del consum energètic per sectors ha canviat considerablement en els darrers anys.

Com a conseqüència de la crisi energètica dels primers anys 70, la indústria va adoptar tecnologies més eficients. Els altres sectors (el transport i els edificis) no han assolit encara el mateix grau de millora en l’aprofitament energètic. Al sector del transport, tot i que ara els vehicles consumeixen menys, l’augment del nombre de vehicles i de la seva mobilitat han fet créixer les estadístiques globals. Anàlogament, el grau de confort que s’exigeix actualment als edificis és molt superior al de fa uns anys, cosa que provoca un increment del consum d’energia als edificis.

L’aplicació d’energies renovables als edificis representa un pas més endavant, ja que els edificis no només estalvien energia sinó que, fins i tot, en produeixen (en forma de calor i electricitat) sense contaminar el medi ambient i a partir de fonts inesgotables.

La tradicional contradicció entre el confort (que representa una gran demanda energètica) i el respecte al medi ambient ha desaparegut gràcies a les noves tecnologies que utilitzen els recursos renovables i que permeten, construir una nova generació d’edificis sostenibles. Les energies renovables són inesgotables, netes i es poden utilitzar de forma autogestionada (ja que es poden aprofitar en el mateix lloc en el que es produeixen).

2.2. Objecte del Projecte Aquest projecte té l’objectiu d’especificar el disseny, l’ordenació i les fases

d’execució de l’obra per la instal·lació fotovoltaica connectada a la xarxa de baixa tensió de la companyia elèctrica. També es realitzarà l’estudi de viabilitat tècnica econòmica de la instal·lació mitjançant energies renovables, en concret l’energia solar fotovoltaica. També es pressuposta el cost de cada una de les fases de la instal·lació, garantint i respectant el paràmetres urbanístics.

2.3. Titular El titular del projecte és Josep Homedes, propietari del Restaurant Masia Can

Savall, amb DNI 77.881.344-A i amb domicili a Crtra. Reus – Cambrils, TV-3141, pk. 2,5 del terme municipal de Riudoms.

2.4. Antecedents El promotor del projecte i propietari del restaurant, Josep Homedes, es dedica al món

de la restauració des de fa més d’una dècada.

Per tal d’obtenir un rendiment extra de la masia, es va realitzar una proposta per tal d’instal·lar una planta fotovoltaica en una part de la parcel·la destinada a l’aparcament de vehicles, actualment sobre dimensionat ja que el restaurant té capacitat per a 50 comensals i la zona d’aparcament, un cop feta la instal·lació, continuarà tenint capacitat per a 30 vehicles. El present projecte és totalment nou i coexistirà juntament amb el restaurant.

El projecte de la instal·lació generadora d’energia solar fotovoltaica de baixa tensió connectada a la xarxa de distribució elèctrica en el municipi de Riudoms (Tarragona), preveu una instal·lació de 69’3 kWp i una superfície ocupada de 0’18 Ha (uns 1800 m2 ).


10

Les estructures que suportaran els mòduls FV seran de tipus fix i no s’elevaran per sobre dels 1’5 m. Per esmorteir el petit impacte que aquestes estructures podrien suposar, es construirà una tanca perimetral amb un alçada de 1,90 m recoberta amb vegetació arbustiva pròpia de la zona utilitzant patrons de plantació aleatoris, tot i que actualment, la parcel·la ja compta amb un tancat arbustiu que fa de barrera natural i no deixa que es divisi la zona on es col·locarà la instal·lació. D’altra banda. les estructures no aniran ancorades al terra amb formigó sinó que es fixaran al sòl directament amb pressió pneumàtica evitant residus d’obra al final de la seva vida útil.

Les condicions geomorfològiques del terreny, evitarà encara més la visió des de l’exterior de la instal·lació. A més, els convertidors de DC/AC es col·locaran dins un armari que s’habilitarà dins el mateix tancat de la instal·lació. Cal destacar que dins la parcel·la ja hi ha una torre de mitja tensió, fet que farà innecessària la instal·lació de cap altre torre per a l’evacuació de l’energia generada.

A la finca hi conflueixen l’existència de sol, la disponibilitat del terreny, l’accessibilitat de l’àrea i, l’existència d’una línia elèctrica d’evacuació a la mateixa finca. A més es troba en una zona de sensibilitat ambiental baixa. No hi ha constància ni evidència a la zona d’espècies de flora protegida, ni considerada rara, vulnerable o endèmica. No existeixen espais naturals inclosos a la Xarxa Natura 2000, ni hàbitat d’interès comentari (segons la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig).

En els últims anys ha augmentat la preocupació pel medi ambient. Les empreses, i particulars, han de respectar el medi ambient sense contaminar-lo mitjançant l’aplicació de les energies renovables. De totes les energies renovables, en aquest projecte s’ha escollit un sistema solar fotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica de baixa tensió, perquè l’energia solar fotovoltaica és una energia purament neta i la principal font és inesgotable. A part, les instal·lacions solars fotovoltaiques que estan connectades a la xarxa elèctrica de baixa tensió tenen una bona rendibilitat perquè el seu funcionament consisteix en transformar l’energia solar en energia elèctrica, que posteriorment serà venuda a la companyia elèctrica.

El present projecte serà aplicable als components, equips, característiques i condicions de servei de la instal·lació solar fotovoltaica des dels equips de captació solar fins el punt de connexió a la xarxa de baixa tensió.

La instal·lació estarà formada, per un total de 396 panells solar fotovoltaics i dos inversors solars de 30 kW que es connectaran al transformador que abocarà l’energia generada a la xarxa elèctrica.

2.5. Prescripcions Tècniques

2.5.1 Disposicions Legals i Normes Aplicades

• Llei 40/1994, de 30 de desembre, d’Ordenació del Sistema Elèctric Nacional. (BOE 31-12-94).

• Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric. (BOE 28-11-97).

• Llei 66/1997 de 30 de desembre, sobre producció d’energia elèctrica obtinguda per fonts d’energia renovables residus i cogeneració.

• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental.


11

• NBE AE-88 i NTE ECV-88 “Accions en l’edificació i Normes tecnològiques de l’edificació”.

• Norma UNE 157001:2002.- “Criteris generals per l’elaboració de projectes” i les corresponents normes de consulta interiors.

• Ordre de 28 de febrer de 2003, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la inclusió d’actuacions en matèria d’estalvi, eficiència energètica i aprofitament dels recursos energètics renovables en el Pla d’eficiència energètica i el Pla d’energies renovables del Pla d’energia a Catalunya a l’horitzó 2010 i s’obre la convocatòria per a l’any 2003.

• Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) i les seves corresponents instruccions tècniques complementàries (ITC), segons RD 842/2002, de 2 d’agost..

• Reial Decret 2.313/1985, de 8 de novembre, pel qual s’estableix la subjecció a especificacions tècniques de les cèl·lules i mòduls fotovoltaics. (BOE 13-12-85).

• Reial Decret Legislatiu 1.302/1986 del 28 de juny, sobre avaluació de l’impacte ambiental. (BOE 30-6-86).

• Reial Decret del 30 de setembre de 1988. Reglament per l’execució del Reial Decret Legislatiu 1.302/1986, de 28 de juny, d’avaluació de l’impacte ambiental.

• Reial Decret 2366/1994, de 9 de desembre, sobre producció d’energia elèctrica per instal·lacions hidràuliques, de cogeneració i altres, proveïts per subministres o fonts d’energia renovables.

• Reial Decret 2224/1998, de 16 de octubre, pel que s’estableix el certificat de professionalitat de l’ocupació d’instal·lador de sistemes fotovoltaics i eòlics de petita potència. (BOE 10-11-98).

• Reial Decret 2818/1998, de 23 de desembre, sobre producció d’energia elèctrica per instal·lacions abastades per recursos o fonts d’energia renovables, residus i cogeneració. (BOE 30-12-98).

• Reial Decret 1663/2000, de 29 de setembre, sobre connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió.

• Reial Decret 436/2004, de 12 de març, s’estableix la metodologia per l’actualització de la sistematització del règim jurídic i econòmic de l’activitat de la producció d’energia elèctrica en règim especial.

• Reial Decret 661/2007, de 25 de maig, pel qual es reula l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial. (BOE 126, de 26-5-2007)

• Reial Decret 1802/2003, de 26 de desembre, per el que s’estableix la tarifa elèctrica per al 2004.

• Reial Decret 352/2001, de 18 de desembre, sobre procediment administratiu aplicable a les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica connectades a la xarxa elèctrica.

• Reial Decret 136/1999, de 18 de maig, (modificat pel Decret 143/2003, de 10 de juny) en que s’aprova el Reglament de Desplegament de la Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de la Administració Ambiental.


12

• Resolució de 26 de febrer de 1988, de la Direcció General d’Innovació i Tecnologia, pel qual s’autoritza a l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) per assumir les funcions de normalització en l’àmbit de l’Energia Solar. (BOE 29-3-88)

• Plec de condicions tècniques de instal·lacions connectades a la xarxa, redactat pel IDAE a octubre de 2002.

• Normes Subsidiàries corresponents al Municipi en qüestió, referents a l’activitat i a la pròpia edificació en zones urbanitzables.

• Condicions tècniques que tenen de complir les instal·lacions fotovoltaiques per la seva connexió a la xarxa de distribució de Fecsa-Endesa.

2.5.2 Bibliografia

Publicacions escrites:

• ALONSO ABELLA, M. Sistemas fotovoltaicos: Introducción al diseño y dimensionado de instalaciones de energía solar fotovoltaica. Era Solar. Ed. SAPT, 2001.

• GARCÍA TRASANCOS, J. Instalaciones eléctricas en media y baja tensión. Ed. Paraninfo, Madrid, 1999.

• GENERALITAT DE CATALUNYA. Atlas de radiació solar a Catalunya. Estudis monogràfics Nº7. Biblioteca de Catalunya. Edició 2000.

• IDAE. Manuales de energías renovables Nº6. Energía solar fotovoltaica. Colección Cinco Días. MICYT. Madrid, 1992.

• MITJÀ SARVISÉ, A. Curs de formació d’energia solar fotovoltaica. 1ª Edició. Biblioteca de Catalunya. ICAEN, 2002.

• ORTEGA RODRÍGUEZ, M. Energías renovables. Ed. Paraninfo, 2000.

Pàgines web:

www.atersa.com

www.bpsolar.com

www.chintsolar.com

www.climacity.com

www.energuia.com

www.icaen.net

www.idae.es

www.isofoton.es

www.googlearth.com

www.portalsolar.com

www.schneiderelectric.es


13

www.ses-energia.com

www.shell.com

www.sigpac.es

www.simon.es

www.solarweb.net

www.technosun.com

www.xantrex.com

2.5.3 Programes de Càlcul

• Microsoft Excel.

2.5.4 Definicions i Abreviatures

• Irradiància: és la potencia de la radiació solar per unitat de superfície i s’expressa en la unitat corresponent del S.I., watts por metre quadrat (W/m2), també es poden emprar altres unitats Joules per metre quadrat(J/m2).

• Irradiació: és l’energia que incideix per unitat de superfície en un temps determinat, i que s’expressa en les unitats corresponents del S.I. Joules per metre quadrat (J/m2), també s’empra una unitat d’energia molt freqüent el kilowatt hora per metre quadrat (kWh/m2).

1 kWh = 3,6 MJ

• Capacitat d’acumulació elèctrica: és la quantitat d’energia elèctrica que pot obtenir-se durant una descàrrega completa de l’acumulador, mantenint-se la tensió entre bornes pròxima al valor nominal. La unitat de càrrega elèctrica en el S.I. és el coulomb, la seva unitat és igual a 1 amper x 1segon. La capacitat dels acumuladors es mesura en ampers-hora (Ah).

• IDAE: Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía.

• ICAEN: Institut Català de l’Energia.

• RD: Real decret.

• FV: Fotovoltaica.

• RITE: Reglament d’instal·lacions tèrmiques.

• REBT: Reglament electrotècnic de baixa tensió.

• ITC: Instrucció tècnica complementaria

2.6. Descripció d’un sistema de connexió a la xarxa

La instal·lació fotovoltaica de connexió a xarxa respon al senzill esquema de la figura 1.. El generador fotovoltaic està format per una sèrie de mòduls del mateix model i característiques connectats elèctricament entre sí que s’encarreguen de transformar l’energia del sol en energia elèctrica, generant una corrent contínua proporcional a la irradiància solar


14

que incideix sobre ells. En canvi, no és possible injectar directament l’energia del generador fotovoltaic a la xarxa elèctrica precisant ser transformada en corrent alterna per a acoblar-se a la mateixa.

Aquesta corrent es condueix a l’inversor que, utilitzant la tecnologia de potència, la converteix en corrent alterna a la mateixa freqüència i tensió que la xarxa elèctrica i d’aquesta manera queda disponible per a qualsevol usuari.

L’energia generada, mesurada pel seu corresponent comptador de sortida, es vendrà a l’empresa distribuïdora tal i com marca el Reial Decret 661/2007.

Electricitat en Forma de Corrent Continua Corrent Alterna Corrent Alterna

Inversor

Mòdul Fotovoltàic Xarxa de Distribució Consum

Figura 1. Esquema bàsic d’instal·lació fotovoltaica connectada a xarxa.

Així mateix, la instal·lació compta amb un comptador d’entrada per a descomptar possibles consums de la instal·lació (stand-by nocturn de l’inversor, principalment). D’aquesta manera, la instal·lació de connexió a xarxa es planteja com una inversió, facturant-se l’energia de la instal·lació fotovoltaica de manera independent a la factura de consum de la vivenda. Aquest últim fet permet reduir el període d’amortització que depèn dels següents factors:

Potencial solar de la instal·lació: latitud, inclinació i orientació del generador, existència o no d’ombres.

Percentatge subvencionat: ja que existeixen subvencions tant a nivell estatal (IDAE) com per a cada Comunitat Autònoma en particular.

Potència nominal de la instal·lació: com ja hem vist, el preu de l’energia depèn de la potència nominal de la instal·lació. Respecte a aquest punt, és important destacar que la potència nominal d’una instal·lació es calcula com la suma de les potències nominals dels inversors.


15

En una mateixa instal·lació es poden utilitzar inversors de diverses potències, cada un amb el seu generador fotovoltaic de forma independent.

Això permet realitzar operacions de manteniment en una part de la instal·lació sense interferir en la resta i confereix una gran modularitat al sistema.

La instal·lació fotovoltaica serà de connexió a la xarxa, per tant, serà necessària l’existència dels següents components (a banda d’altres menys significatius que es tractaran en altres apartats):

• Subsistema de captació d’energia, els panells fotovoltaics

• Subsistema de regulació, l’inversor CC/AC.

• Subsistema de transformació per abocar l’energia generada a la xarxa de distribució, en aquest cas dependrà de la companya subministradora el disseny del transformador requerit per a la instal·lació objecte del projecte.

2.7. Possibles Solucions Les instal·lacions solars fotovoltaiques es divideixen en sistemes aïllats i sistemes

connectats a la xarxa elèctrica de baixa tensió.

La instal·lació solar fotovoltaica que s’ha realitzat en aquest projecte es tracta d’una instal·lació connectada a la xarxa elèctrica de baixa tensió, ja que aquest tipus d’instal·lacions tenen un menor cost d’inversió, no s’han d’instal·lar bateries, tenen un menor cost de manteniment i cal tenir amb compte que l’energia generada en ven a la companyia elèctrica d’acord amb els barems del Reial Decret 661/2007, de 25 de maig, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim especial. («BOE» 126, de 26-5-2007.), “…el titular de la instal·lació pot optar per vendre la seva energia a una tarifa regulada, única per a tots els períodes de programació, o bé vendre aquesta energia directament al mercat diari, al mercat a termini o a través d’un contracte bilateral, i percebre en aquest cas el preu negociat al mercat més una prima”.

En funció del tipus d’estructura que suporta els panells, ens trobem amb diferents solucions per a realitzar la captació solar:

A) Estructura de captació solar fixa amb els panells inclinats a 30º respecte l’eix horitzontal, per a la instal·lació solar fotovoltaica connectada a la xarxa elèctrica de baixa tensió.

B) Sistema de captació solar mitjançant seguidors solars inclinables

B.1) Amb un eix, en aquest cas sempre s’inclinen respecte l’eix horitzontal, en funció de l’època de l’any els panells s’inclinen des dels 10º a 50º respecte l’eix horitzontal.

B.2) Amb doble eix, inclinable amb els dos eixos per tal de fer un seguiment total de la radiació solar.

2.7.1. Anàlisi de les diferents Opcions de Captació Solar.

Sempre que es disposa d’un sistema basat en l’energia solar s’ha de prendre una gran atenció a la manera en que es realitza la captació. Aquest sistema ha de ser capaç de realitzar una captació amb el màxim rendiment possible, el que s’aconsegueix intentant


16

optimitzar-la al màxim, pel que serà necessari un bon coneixement de les característiques de la zona geogràfica on s’ha d’ubicar la instal·lació. Aquest coneixement permetrà la realització d’un estudi de la captació solar que es podrà dur a terme, atenent als factors astronòmics, meteorològics i geogràfics que influeixen en el procés de captació.

La captació d’energia solar es realitza mitjançant el camp de mòduls fotovoltaics. Aquesta captació depèn de forma directa de:

• Superfície total de captació

• Localització geogràfica

• Orientació i inclinació dels mòduls fotovoltaics

• Tipus de sistema de captació (fixa o mòbil)

D’aquestes diferents variants, la localització geogràfica ve imposada per la situació de la superfície de la zona on es troba la parcel·la, i la superfície total de captació depèn directament del sistema de captació escollit, així com l’orientació i la inclinació dels panells. Aquesta situació demostra la importància que té aquesta elecció.

De les estacions meteorològiques de, que recullen dades de radiació solar sobre una

superfície inclinada, es dóna la coincidència que al mateix municipi de Riudoms hi ha una estació meteorològica de referència (Fonts: Meteocat i Atlas de radiació solar de Catalunya, 2000).

Inclinació Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual0º 7,28 10,37 14,86 19,72 23,51 25,24 24,41 21,21 16,56 11,72 7,97 6,33 15,795º 8,26 11,37 15,78 20,38 23,86 25,42 24,67 21,73 17,39 12,67 8,93 7,28 16,5010º 9,20 12,31 16,60 20,95 24,06 25,44 24,77 22,13 18,12 13,54 9,85 8,19 17,1215º 10,09 13,17 17,33 21,39 24,11 25,31 24,72 22,42 18,73 14,34 10,70 9,05 17,6320º 10,91 13,95 17,95 21,70 24,01 25,01 24,52 22,60 19,23 15,04 11,49 9,85 18,0425º 11,67 14,64 18,46 21,87 23,84 24,59 24,22 22,63 19,61 15,66 12,21 10,59 18,3530º 12,35 15,24 18,85 21,91 23,53 24,09 23,81 22,53 19,87 16,17 12,86 11,27 18,5535º 12,95 15,74 19,13 21,81 23,08 23,46 23,25 22,29 20,00 16,58 13,41 11,87 18,6440º 13,46 16,15 19,28 21,58 22,48 22,67 22,56 21,92 20,01 16,89 13,89 12,39 18,6245º 13,89 16,45 1,31 21,21 21,75 21,75 21,72 21,40 19,90 17,09 14,27 12,83 18,4750º 14,23 16,64 19,23 20,71 20,88 20,70 20,76 20,75 19,66 17,18 14,56 13,19 18,2155º 14,47 16,73 19,02 20,09 19,89 19,53 19,67 19,98 19,30 17,16 14,75 13,46 17,8460º 14,62 16,70 18,69 19,34 18,78 18,29 18,47 19,08 18,82 17,04 14,85 13,64 17,3665º 14,66 16,57 18,25 18,48 17,62 17,03 17,28 18,08 18,22 16,80 14,85 13,73 16,8070º 14,62 16,34 17,69 17,51 16,40 15,67 15,98 16,98 17,51 16,46 14,75 13,72 16,1375º 14,47 15,99 17,02 16,43 15,10 14,23 14,60 15,84 16,70 16,01 14,56 13,63 15,3880º 14,23 15,55 16,25 15,28 13,71 12,71 13,14 14,61 15,79 15,47 14,27 13,44 14,5385º 13,90 15,01 15,38 14,08 12,25 11,21 11,62 13,30 14,78 14,83 13,89 13,17 13,6190º 13,47 14,37 14,42 12,80 10,75 9,77 10,19 11,93 13,69 14,09 13,42 12,81 12,63

Radiació solar global diària sobre superfícies inclinades (MJ/m2/dia). Estació: Tarragona

Orientació: 0º

Taula 2. Radiació solar global diària sobre superfícies inclinades (MJ/m2/dia).amb 0º d’orientació. Estació: Tarragona.

Dades de l’Atlas de Radiació solar de Catalunya, 2000.


17

Captació fixa Aquest sistema consisteix en col·locar els mòduls fotovoltaics en una estructura,

normalment metàl·lica, que els manté fixes i inclinats certs graus respecte l’horitzontal.

És el sistema més utilitzat, ja que és el més fàcil, simple i econòmic d’instal·lar, sobretot en zones de difícil accés com les teulades, ja siguin particulars o de naus industrials. Com a contrapartida té l’inconvenient que no aprofita tota la radiació solar possible ja que no segueix el moviment relatiu del Sol respecte la superfície destinada a la captació solar.

La màxima producció elèctrica per part dels panells es produeix quan els raigs solars incideixen perpendicularment sobre la superfície de captació. Per tant, en un sistema de captació amb inclinació i orientació fixes, no sempre es mantindrà aquesta perpendicularitat desitjada, solament hi haurà una posició òptima del Sol per la qual s’obtindrà una captació solar màxima. Per aquest motiu quan s’instal·la un camp de captació solar fotovoltaic en una zona geogràfica concreta, s’ha de buscar la inclinació i la orientació azimutal (Sud per una zona de l’hemisferi Nord) que permeti l’obtenció d’un valor mitjà d’energia el més alt possible intentant compensar els períodes de baixa captació energètica, que varien diàriament i estacional, amb els períodes en els que s’obté una màxima captació.

S’ha de tenir en compte que per la zona de Riudoms, una inclinació elevada respecte al pla horitzontal del captador fotovoltaic afavoreix la captació durant l’hivern mentre que una orientació azimutal Sud (0º) permet obtenir una major mitjana anual d’energia sola captada (Font: Atlas de radiació solar de Catalunya, 2000).

Inclinació Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual0º 7,28 10,37 14,86 19,72 23,51 25,24 24,41 21,21 16,56 11,72 7,97 6,33 15,795º 8,26 11,37 15,78 20,38 23,86 25,42 24,67 21,73 17,39 12,67 8,93 7,28 16,5010º 9,20 12,31 16,60 20,95 24,06 25,44 24,77 22,13 18,12 13,54 9,85 8,19 17,1215º 10,09 13,17 17,33 21,39 24,11 25,31 24,72 22,42 18,73 14,34 10,70 9,05 17,6320º 10,91 13,95 17,95 21,70 24,01 25,01 24,52 22,60 19,23 15,04 11,49 9,85 18,0425º 11,67 14,64 18,46 21,87 23,84 24,59 24,22 22,63 19,61 15,66 12,21 10,59 18,3530º 12,35 15,24 18,85 21,91 23,53 24,09 23,81 22,53 19,87 16,17 12,86 11,27 18,5535º 12,95 15,74 19,13 21,81 23,08 23,46 23,25 22,29 20,00 16,58 13,41 11,87 18,6440º 13,46 16,15 19,28 21,58 22,48 22,67 22,56 21,92 20,01 16,89 13,89 12,39 18,6245º 13,89 16,45 19,31 21,21 21,75 21,75 21,72 21,40 19,90 17,09 14,27 12,83 18,4750º 14,23 16,64 19,23 20,71 20,88 20,70 20,76 20,75 19,66 17,18 14,56 13,19 18,2155º 14,47 16,73 19,02 20,09 19,89 19,53 19,67 19,98 19,30 17,16 14,75 13,46 17,8460º 14,62 16,70 18,69 19,34 18,78 18,29 18,47 19,08 18,82 17,04 14,85 13,64 17,36

Orientació: 0º

Radiació solar global diària sobre superfícies inclinades (MJ/m2/dia). Estació: Tarragona

Taula 3. Dades en groc: orientació 0º amb una inclinació fixa de 35º durant tot l’any.

Dades en blau: orientació 0º i graus d’inclinació que ha d’adoptar l’estructura al llarg de l’any.

Tal i com es veu a la Taula 3, amb color de fons amb groc, s’estableix que el màxim de radiació solar captada mitjançant una superfície de captació fixa es donarà amb una inclinació de 35º respecte al pla horitzontal i una orientació Sud (0º).


18

Amb aquests valors d’inclinació i azimut fixes durant tot l’any a 35º, s’obté una captació de 3.529’51 kWh/dia, equivalents a 107.427’1 kWh·anuals, equiparables a 1.645’6 hores de sol (resultats extrets de la Taula 21 de la Memòria de Càlcul).

Captació fixa inclinable amb un eix Aquest sistema és anàleg a l’anterior però es diferencia perquè disposa d’un sistema

preparat per a realitzar uns moviments en l’eix nord-sud tantes vegades com sigui convenient. Aquests moviments es poden realitzar a través d’un sistema manual o motoritzat, en aquest segon cas tindrà un cost d’adquisició més elevat, més possibilitat de patir averies i a la vegada requerirà d’un manteniment més persistent.

Els moviments estan condicionats a la incidència de radiació depenent dels graus d’inclinació que tingui el sol al llarg dels mesos de l’any, aquestes dades s’obtenen de l’Atlas de Radiació de Catalunya, on les taules a 0º Sud contemplen les radiacions en funció de l’angle d’orientació del panell solar.

Per tant, l’augment de la captació amb aquest sistema es tradueix en gairebé en un 12%, per tant, la producció augmenta amb el mateix factor.

Amb aquest sistema inclinable, si observem els valora amb fons blau de la Taula 3, s’haurien de fer 7 moviments al llarg de l’any, tal i com demostren les dades obtingudes de l’Atlas de radiació solar de Catalunya. S’ha de tenir amb compte que els sistema d’inclinació escollit, els moviments només són de 10º, 20º, 30º, 40º i 50º.

Amb aquests valors d’inclinació i azimut fixes durant tot l’any, s’obté una captació de 3.691’32 kWh/dia, equivalents a 112.349’7 kWh anuals equiparables a 1.721 hores (resultats extrets de la Taula 22 de la Memòria de Càlcul).

Captació fixa inclinable amb dos eixos, o també de seguiment automàtic Durant els últims anys, el desenvolupament de la tecnologia ha permès la utilització

de sistemes capaços de realitzar un seguiment continu del desplaçament solar. Aquests elements consisteixen en suports articulats, amb la capacitat de sostenir una sèrie de mòduls fotovoltaics, controlats electrònicament. Amb aquest sistema s’aconsegueix localitzar la posició del Sol i orientar els panells de manera que els raigs solars incideixen de forma perpendicular a ells, aconseguint així la màxima eficiència en captació de radiació solar.

Aquests sistemes, anomenats “gira-sol”, es divideixen en seguidors d’un sol eix o de dos eixos segons siguin capaços d’orientar-se durant el dia (azimutalment) o també modificar la inclinació respecte al terra (estacionalment), amb seguidors de doble eix es capta la màxima energia per unitat de superfície i per mes de l’any.

El major inconvenient d’aquests seguidors és el seu elevat cost econòmic d’instal·lació, però el seu major aprofitament de l’energia solar en favor d’una major producció elèctrica pot aconsellar la seva instal·lació degut a que es podria amortitzar la instal·lació en menor temps que en el cas de disposar d’un camp de panells fixes.

Els estudis fets per empreses del sector, mostren com la diferència d’energia produïda d’un sistema de captació fixa a un sistema seguidor amb un eix pot incrementar un 5 % i en el cas d’un seguidor de dos eixos pot tenir fins a un 14% d’increment de producció.


19

2.7.2. Solució Adoptada Atenent als càlculs de captació solar realitzats per elaboració pròpia, en els

corresponents apartats d’aquest projecte, s’ha estimat una major quantitat d’energia captada per el cas de col·locar seguidors solars d’un eix estacional que és de 112.349’7 kWh·anuals, i per la captació fixa a 35º és de 107.427’1 kWh anuals, és a dir, un 4’58% de diferència en generació d’energia, complint les dades esperades.

Un cop estudiades les possibles solucions per la instal·lació, es decideix realitzar la instal·lació solar fotovoltaica amb la solució de seguidor solar d’un eix, i per diferència econòmica, el moviment es farà de forma manual d’acord amb les dades obtingudes de les taules de radiació solar.

2.8. Situació i Emplaçament

2.8.1. Localització La parcel·la objecte de l’estudi per a la instal·lació solar fotovoltaica està situada a la

carretera C-14, que comunica Reus i Cambrils, dins el terme municipal de Riudoms, al pk.2’5, i. amb coordenades UTM X: 339575, Y: 4552557. Consta d’una superfície de 1’86 Ha, de les quals se n’utilitzaran 0’18 de la zona d’aparcament per a ubicar la instal·lació, corresponen al 10% de la superfície total de la parcel·la.

Polígon 12, parcel·la 24. (veure plànol emplaçament).

Localitat: Riudoms (Tarragona).

Figura 2. Ubicació de la instal·lació FV


20

Parcel·la Masia Can Savall

Restaurant Instal·lació FV

0’18 Ha

pK.2’5

25 mts

Figura 3. Ubicació de la instal·lació FV respecte la Masia

2.8.2. Topografia de la Zona i Estudis Geotècnics El terreny que ocuparà la instal·lació es caracteritza per la seva uniformitat, i un relleu

pla, sense zones abruptes.

Figura 4. Topografia de la zona de la instal·lació


21

2.8.3. Requeriments i Serveis Necessaris Per poder portar a terme les diferents fases de l’obra el contractista es farà càrrec de

les infraestructures necessàries que necessiti, que seran mínimes, ja que com a molt es necessitarà d’un grup electrogen per efectuar les rases del cablejat.

Els suports de l’estructura fotovoltaica aniran clavats al terreny, on es farà l’ús d’una màquina per clavar els suports (part portada a terme per una empresa especialitzada en instal·lacions d’aquest tipus “Entecsa”).

Pel què fa als camins i accessos a la zona destinada a la instal·lació, es troben en òptimes condicions.

2.8.4. Superfície Utilitzada La superfície utilitzada per a la instal·lació serà de 0’18 Ha, d’un total de 1’8 Ha de la

superfície total de la parcel·la, tal com es pot veure a la figura 3 de la pàgina anterior.

2.9. Sistema Fotovoltaic

2.9.1. Panells Solars Fotovoltaics Per a l’obtenció de les dades de radiació solar s’ha utilitzat l’arxiu de radiació solar de

Catalunya, que està disponible a la pàgina del ICAEN (Institut Català de l’Energia). En aquest document s’hi troben recopilades les dades de radiació solar sobre superfícies planes i inclinades, obtingudes a les diferents estacions meteorològiques instal·lades per el ICAEN, essent la més propera la de l’estació de Tarragona.

Mes Energia disponible

(kWh/m2 dia) Gener 2,02 Febrer 2,88 Març 4,13 Abril 5,48 Maig 6,53 Juny 7,09 Juliol 6,78 Agost 5,89

Setembre 4,60 Octubre 3,26

Novembre 2,21 Desembre 1,76

Taula 4. Taula de radiació solar a l’estació de Tarragona

Un cop obtingudes les dades de radiació solar global horària es pot realitzar una estimació de la potència que generarien els panells fotovoltaics.

El subsistema de captació d’energia està format per un conjunt de mòduls o panells fotovoltaics, connectats convenientment, que realitzen la captació de l’energia procedent del sol i la transformen, directament, en energia elèctrica, en forma de tensió i corrent continua.


22

El tipus d’estructura que s’utilitzarà per suportar els panells serà de tipus fix però a la vegada es podran inclinar, manualment, depenent de l’època de l’any en què ens trobem par tal d’aprofitar al màxim la radiació solar i generar d’aquesta manera la màxima potència, i a la vegada, optimitzar la inversió econòmica de la instal·lació.

Les diferents tecnologies en cèl·lules fotovoltaiques que es poden trobar són:

• Silici cristal·lí (ja sigui monocristal·lí o policristal·lí), és una tecnologia provada i robusta (amb una esperança de vida de: 30 anys), el rendiment del qual és de l’ordre del 13 % al 18 %. Aquestes cèl·lules estan adaptades per a potencies d’uns cents de watts fins a algunes desenes de kilowatts.

• Silici policristal·lí: aquestes cèl·lules, gracies al seu potencial de major productivitat, s’ha imposat avui en dia: representa el 49 % de tota la producció mundial a l’any 2000. L’avantatge d’aquestes cèl·lules respecte al silici monocristal·lí és que produeixen poques restes al tallar-les i que necessita menys energia per a la seva fabricació.

• Silici monocristal·lí: el seu procés de fabricació és llarg i requereix molta energia; tot i que és més costós, és més eficaç que el silici policristal·lí.

• Silici amorf: el cost de fabricació és sensiblement més econòmic que el del silici cristal·lí. Les cèl·lules amorfes són utilitzades allà on es busca una alternativa més econòmica o quan se requereix molt poca electricitat (per exemple, alimentació de rellotges, calculadores, llums d’emergència). Per contrapartida, el rendiment és més de dues vegades inferior al del silici cristal·lí i requereix per tant, de més superfície per a instal·lar la mateixa potencia.

Figura 5. Cèl·lula monocristal·lina

Figura 6. Cèl·lula policristal·lina

Figura 7. Cèl·lula amorfa 2.9.2. Panells Fotovoltaics Disponibles al Mercat TB Poli:

Tipus de cèl·lules fotovoltaiques Policristal·lines Potencia Pic 175 W

Tensió nominal 35’6 V

Corrent a la Pmàx. 43’2 A Corrent de curtcircuit 5’4 A Tensió en circuit obert 43,2 V

Eficiència mòdul 12 %

Taula 5. Característiques del TB Poli 175

Figura 8. Panell fotovoltaic TB Poli 175


23

Sharp:

Suntech:

Chint Solar CHSM-175M:

El tema de l’eficiència energètica dels panells fotovoltaics és una tasca pendent a dia d’avui en aquest tipus de tecnologies.

S’han tingut amb compte dos criteris a l’hora de la selecció del panell fotovoltaic més adient:

1.- Per a instal·lacions fixes és més recomanable l’ús de panells policristal·lins, però per a instal·lacions que optimitzin la radiació, és a dir, que le estructures es puguin inclinar és més recomanable l’ús de panells monocristal·lins.

2.- S’ha tingut amb compte el criteri econòmic a l’hora d’escollir dos panells monocristal·lins amb les mateixes característiques.

Per a realitzar la instal·lació s’ha optat per utilitzar el panell Chint Solar de 175 Wp.

Tipus de cèl·lules fotovoltaiques Monocristal·lines Potencia Pic 175 W

Tensió nominal 35,4 V Tensió a la Pmàx. 42,3 V

Corrent de curtcircuit 5,4 A Tensió en circuit obert 44,4 V

Eficiència mòdul 13 %

Taula 6. Característiques del Sharp 175

Figura 9. Panell fotovoltaic Sharp 175


Tensió nominal 24 V Tensió en la Pmàx. 34,4 V Corrent a la Pmàx. 4,51 A


Eficiència mòdul 18’5 %

Taula 7. Característiques del TECH 155

Figura 10. Panell fotovoltaic TECH 155


Tensió nominal 36,33 V Tensió en la Pmàx. 17,2 V Corrent a la Pmàx. 4,95 A


Eficiència mòdul 24,22 %

Taula 8. Característiques del CHSM-175M

Figura 11. Panell fotovoltaic CHSM-175M


24

2.9.3. Inversor de Corrent La missió del subsistema d’adaptació consisteix en fer compatibles entre si les

característiques elèctriques (tensió, intensitat, freqüència,...) dels diferents subsistemes que composen la instal·lació fotovoltaica, inclosos els receptors.

L’inversor serà el dispositiu que transformarà la corrent continua (CC) subministrada pels panells fotovoltaics en corrent alterna (CA), per tal d’abocar-la al transformador que farà la connexió i la sincronització amb la xarxa elèctrica.

La majoria dels inversors accepten tensions continues d’entrada de 12, 24, 32 o 48V i subministren a la sortida tensió alterna de 230 V i 50 Hz. Les potencies nominals abracen des dels 50 W als 5 kW, tot i que en el mercat existeixen inversores de potencies molt superiors, bàsicament per a aplicacions de gran potencia.

Els inversores de menor potencia acostumen a subministrar tensió alterna monofàsica, mentre que els de major potencia poden ser també monofàsics o bé subministrar directament tensió trifàsica.

El tipus d’inversor a utilitzar serà l’electrònic (estàtic), on la transformació de CC a CA es realitza mitjançant components d’estat sòlid, assolint rendiments d’entre el 60 % i el 90 %. Aquests inversores utilitzen un únic transformador de mida i potencia reduïts, resultant sistemes molt més llivians que els inversors rotatius (funcionen mitjançant motors de CC que mouen un generador de tensió alterna).

L’electricitat provinent de la instal·lació passa, en aquest tipus d’inversors, per dos circuits trossejadors. El primer d’aquests circuits transforma l’elevada corrent d’entrada (de molt baixa tensió) en corrent alterna (també de molt baixa tensió) d’alta freqüència (25 kHz). La commutació a alta freqüència permet l’ús d’un transformador petit.

El transformador eleva el nivell de tensió de la CA sortint del primer circuit “chopper”, deixant inalterada la freqüència. Seguidament, la CA de tensió elevada i alta freqüència és rectificada, passant a ser corrent continua a tensió elevada. Finalment, aquesta CC passa al segon circuit trossejador que la converteix en CA de 230 V i 50 Hz.

2.9.4. Inversors de Corrent Disponibles al Mercat.

Xantrex GT30E:

Tensió nominal 840 Vdc

Tensió de sortida 230 Vac Freqüència nominal 50-60 Hz

Potencia. 25-35 kW Corrent a la Pmàx. 77 A

Corrent de curtcircuit 53A Eficiència 96 %

Taula 9. Característiques de l’inversor Xantrex sèrie GT Figura 12. Inversor Xantrex sèrie GT


25

Solar Max:

Conergy:

Steca:

L’inversor que s’ha escollit és el Xantrex GT30, ja que és el que s’ajusta millor per característiques i prestacions a la potencia que s’ha de tractar en el subministre elèctric. Per a la configuració de la instal·lació es necessitaran 2 inversors.

2.10. Sistema Tècnic Constructiu

2.10.1 .Moviment de terres El moviment de terres serà mínim, ja que la superfície del terra és suficientment

regular i només caldrà habilitar el terreny per poder executar tasques de la instal·lació tals com:

- Eliminació de les canyes i les herbes existents a la parcel·la.


Tensió de sortida 230 Vac Freqüència nominal 50 Hz

Potencia. 40 kW Corrent a la Pmàx. 75 A

Corrent de curtcircuit 59 A Eficiència 94 %

Taula 10. Característiques de l’inversor Solar Max 30C Figura 13. Inversor Solar Max 30C




Corrent de curtcircuit 65 A Eficiència 95%

Taula 11. Característiques del inversor Phoenix Figura 14. Inversor Phoenix




Corrent de curtcircuit 43 A Eficiència 92 %

Taula 12. Característiques del Steca AJ 2400 Figura 15. Steca AJ 2400


26

- Extracció dels arbres (amb la seva corresponent replantació) que es veuran afectats per la instal·lació.

- Les rases a realitzar per a les canalitzacions elèctriques seran del següent tipus:

Figura 16. Mides de la rasa per a l’estesa de cables subterranis 0,6/1 kV

Protecció mecànica Número de línies

BT Amplada (A) Profunditat rasa(H)

Cinta senyalització

cable Tub Placa 1 2 0,35 1 -

3 0,50 0,70 1

1 1

Taula 13. Resum de les mides de les rases.

2.10.2. Cimentació La cimentació serà mínima ja que tan sols s’utilitzarà per a la instal·lació del CT

(Centre de Transformació que s’encarregarà de dissenyar, subministrar i instal·lar la pròpia companyia elèctrica), no és objecte d’aquest projecte. A més l’estructura que suportarà els panells fotovoltaics anirà clavada al sòl sense necessitat de utilitzar formigó en les bases de l’estructura.

2.10.3. Estructura que Suportà els Panells

L’estructura a utilitzar pera suportar els panells, serà de suport fix per a les plaques fotovoltaiques, i a la vegada, inclinables manualment en l’eix Nord-Sud per tal d’augmentar la captació de radiació solar.

Al mercat hi ha varis models i opcions, però per al projecte s’ha optat pel model Yata Move que fabrica el Group-Insas, Bilbao. Aquest mecanisme de seguiment permet


27

incrementar aproximadament un 6% la producció d’energia elèctrica respecte les estructures fixes immòbils.

Per a la instal·lació es necessitaran un total de 36 estructures d’onze panells fotovoltaics cadascuna. Cada estructura té tres punts d’anclatge amb el terra, per tant, es necessitaran un total 108 suports clavats al terreny.

Figura 17 . Estructura fixa inclinable sencera i detall del suport inclinable

Característiques tècniques de les estructures:

• Estructura metàl·lica: Galvanitzada • Mètode d’inclinació: Manual • Angle gir Nord – Sud: 230 º • Angle inclinació: 10º, 20º, 30º, 40º, 50 º • Pes total: 65 kg

Taula 14.- Característiques de l’estructura.

2.10.4. Coberta La instal·lació que pertany als panells fotovoltaics serà al descobert ja que necessita la incidència de llum solar per a la producció d’energia. Totes les caixes de connexions de la instal·lació disposaran del seu grau de protecció/estanqueneïtat. Els convertidors cc/ac aniran allotjats a dins una caseta prefabricada i homologada a la zona nord de dins el perímetre de la instal·lació. 2.10.5. Instal·lacions

2.10.5.1. Configuració i composició instal·lació fotovoltaica La instal·lació constarà de 396 panells fotovoltaics de 175 Wp o similar que donaran

una potència de 69,3 kWp.


28

Característiques tècniques del mòdul fv:

FISIQUES Mòdul CHSM-175M Longitud (mm) 1580 Amplada (mm) 808 Gruix (mm) 45 Pes (kg) 16,5 Nombre de cèl·lules 72 Àrea efectiva (m²) 1,276

Taula 15.- Característiques del mòdul

La següent taula presenta les característiques elèctriques nominals en Condicions Estàndard de Mesura, STC (1000 W/m², 25 ºC i espectre AM1.5G) del generador fotovoltaic:

Paràmetre Mòdul FV Ramal Paral·lel Inversor Camp FV Tipus de connexió

18 mòduls en sèrie

11 ramals en paral·lel

1 grup de 11x18

2 inversors

Núm. mòduls

1 18 198 198 396

Pmàx. (W) 175 3.150 34.650 34.650 69.300 Vmp (V) 36,33 653,94 653,94 653,94 Imp (A) 4,95 4,95 54,45 54,45 Voc (V) 44,3 797,4 797,4 797,4 Isc (A) 5,50 5,50 60,5 60,5 Àrea (m²) 1,29 23,22 255,42 255,42 510,84

Taula 16.- Paràmetres del generador fotovoltaic i del mòdul.

Cada inversor transmetrà l’energia convertida (DC a AC) a la CGP que la companyia a donat com a punt de connexió.

Els positius i negatius de cada grup de mòduls es condueixen separats i protegits d’acord a la normativa vigent.

2.10.5.2. Electricitat

Instal·lació elèctrica en corrent continua Constitueix el tram de xarxa elèctrica que uneix els mòduls solars entre ells fins a

formar un ramal de 18 mòduls (“string”) i fer 11 branques com aquest, que aniran connectades a un embarrat dc per poder fer la distribució fins a l’entrada de l’inversor.

• Instal·lació individual o ramals: correspon a la instal·lació elèctrica d’evacuació d’energia produïda per cada mòdul solar. Uneixen els mòduls en sèrie fins a la caixa de connexions, per medi d’un conductor unipolar del tipus 1x2,5 mm2 FLEX-SOL SN 1kV, especials per a aplicacions d’energia solar, procedents de l’empresa Multi-Contact. S’instal·larà grapejat sota els propis panells i l’estructura. Aquesta línia estarà protegida per un fusible del conductor positiu. Connectarà amb la xarxa de distribució DC per medi de la caixa de connexions IP65, de doble aïllament, on s’allotgen els fusibles.


29

- Corrent elèctrica: corrent contínua (CC) - Tensió màxima: 797,4 V - Intensitat màxima: 5,5 A - Cablejat: 2 Unipolar Coure 1 x 2,5 mm2 FLEX-SOL SN - Disposició: Sota tub rígid PVC - Protecció: 2 Fusibles de 10 A

La màxima caiguda de tensió permesa en el tram de més longitud entre panells i entrada CC de convertidors, en cap cas, no superarà l’1,5% del voltatge màxim en corrent continu.

Per a cada inversor es formaran 1 grup (mitjançant embarrats dc, amb el respectius fusibles per a cada branca) de 11 branques x 18 panells de “string”.

Els cables utilitzats compleixen amb la normativa vigent quant a aïllament i grau de protecció. En particular posseeixen un aïllament major de 1000 V i són de doble aïllament (classe II). Els tipus d'aïllament permesos són: Policlorur de vinil, Goma butílica (butil), Etilèpropilé o Polietilé reticular. Els cables utilitzats per a la interconnexió dels mòduls FV estaran protegits contra la degradació per efecte de la intempèrie: radiació solar, UV i condicions ambientals d’elevada temperatura ambient. Cablejat entre mòduls i branques i inversors serà H 7 RN-F (o VV 0.6/1kV).

Inversors de connexió a xarxa S’utilitzaran 2 inversors d’iguals característiques. Es tracta d’inversors per a connexió

a la xarxa elèctrica del fabricant Xantrex (Canada), model GT30E.

Característiques tècniques del inversor:

Entrada (DC) 25-35 kWp Rang de tensió MPP (Vdc) 450-800

Màxima tensió 840 Vdc Màxima intensitat (DC) 74 A Màxima intensitat (AC) 53 A

Sortida (AC) 400 Potència Nominal 30 kW Potència Màxima 33 kW

Tensió, Freqüència Nominal 3 x 400 Vac, 50/60 Hz Distorsió harmònica < 4% (THD) Factor de potència >0,99 Eficiència màxima > 94,2 %

Consum en operació < 100 W Consum nocturn 1 W Grau de protecció IP 21

Taula 17.- Paràmetres i característiques de l’inversor.

La instal·lació elèctrica que es realitzarà serà la de la pròpia generació dels panells fv, que es farà subterrània fins als convertidors cc/ac de tensió i d’aquestos fins al nínxol de la CGP de companyia.

Instal·lació elèctrica en corrent alterna


30

Comprèn la instal·lació elèctrica que uneix els 2 convertidors amb la CGP. Inclou: Proteccions elèctriques (IA, protecció contra sobretensions). La instal·lació es realitzarà amb conductors unipolars del tipus 4 x 35 mm2 CU XLPE

1 kV que transcurrirà per el mateix per el mateix centre prefabricat del CT. La màxima caiguda de tensió permesa en el tram de més longitud entre la sortida AC

de convertidors i el punt de connexió amb la xarxa de distribució, no superarà el 1,5% del voltatge en corrent altern.

Les proteccions que la instal·lació disposarà seran: - IA regulat al 130% de la potència de la instal·lació com a màxim. - Protecció diferencial de 30 mA. - La posta a terra d’aquesta instal·lació serà comuna a la xarxa de corrent

continua (camp fv), però independent de la del neutre de l’empresa distribuïdora així com de les masses de la resta del subministrament.

Connexió a la xarxa de distribució

La connexió a la xarxa de distribució es realitzarà en baixa tensió a la CGP que la companyia a donat com a punt de connexió. El comptatge de l’energia produïda es farà mitjançant un comptador electrònic Multifunció, bidireccional (IMPORT/EXPORT) d’activa i ubicat al interior de caixes de doble aïllament precintades.

El transformador que hi ha al PT serà substituït per un CT de transformació prefabricat que anirà al costat de l’actual suport de MT, aquests treballs no són objecte d’aquest projecte. 2.10.5.3. Protecció contra incendis

Degut al tipus d’instal·lació que es farà, fotovoltaica en BT, no existirà cap recinte tancat en la instal·lació i les característiques constructives dels materials utilitzats són d’un Nivell de Risc Intrínsec Baix, tenint una afectació mínima a la fauna i a la massa forestal del voltant.

A més seguint el RSIEI (R.D. 2267/2004 del 3 desembre) la instal·lació a realitzar no correspon a cap de les tipologies d’establiments industrials que exposa el reglament.

Els armaris dels inversors aniran ubicats a l’extrem més al nord de la instal·lació solar, dins una caseta prefabricada homologada del tipus comercial, amb les mides i ventilació corresponents, on s’hi ubicaran 2 extintors CO2 per a risc elèctric.

2.10.5.4. Seguretat

La seguretat de la instal·lació no serà objecte del projecte. Actualment, el propietari de restaurant ja compta amb el servei de seguretat per al restaurant que hi ha a la mateixa parcel·la, per tant, ell mateix s’encarregarà d’ampliar el servei. No serà objecte del projecte. 2.11. Pla d’execució

El pla d’execució mostra la previsió de la consecució de cadascuna de les tasques a desenvolupar i la previsió de la seva durada per a la finalització de la instal·lació.

En aquest apartat es realitza una aproximació dels temps necessaris per a l’acondicionament del terreny, el muntatge de la instal·lació solar fotovoltaica.


31

S’ha realitzat un diagrama de Gant de les diferents tasques a desenvolupar per l’execució de la instal·lació amb el temps assignat per a cada tasca. Les tasques, ordenades cronològicament, per a cada instal·lació son les següents:

1. Condicionament del terreny, treure el canyissar, replantar els arbres destinats per a fer ombra a l’antiga zona d’aparcament, i anivellar el terreny: Temps assignat de 3 dies.

2. Instal·lació dels suports, els postes de la subestructura: Temps assignat de 2 dies.

3. Instal·lació tanca perimetral: Temps assignat de 4 dies.

4. Fer les rases par al cablejat de les estructures i els armaris. Temps assignat de 2 dies.

5. Muntatge de l’estructura de suportació de mòduls FV (superestructures). Temps assignat de 3 dies.

6. Instal·lació mòduls FV a l'estructura i cablejat. Temps assignat de 4 dies.

7. Caixes de connexions i cablejat CC. Temps assignat de 2 dies.

8. Convertidors i connexions/ Cablejat CA/ Proteccions CA. Temps assignat de 2 dies.

9. Connexió de presa de terra. Temps assignat de 1 dia.

10. Posta en marxa inicial. Temps assignat de 1 dia.

11. Posta en marxa final (RIPRE definitiu). Temps assignat de 4 dies.

DIA 1 DIA 2 DIA 3 DIA 4 DIA 5 DIA 6 DIA 7 DIA 8 DIA 9 DIA 10 DIA 11 DIA 12 DIA 13 DIA 14 DIA 15 DIA 16 DIA 17 DIA 18 DIA 19 DIA 20

1 Acondicionament del terreny 3 dies

2 Instal·lació dels suports (subestrctura) 2 dies

3 Instal·lació tanca perimetral 4 dies

4 Rases/ Armaris 2 dies

5 Estructura de Suportació de mòduls FV (superestructure) 3 dies

6 Instal·lació mòduls FV a l'estructura i cablejat 4 dies

7 Caixes de connexions i cablejat CC 2 dies

8 Convertidors i connexions/ Cablejat CA/ Protecions CA 2 dies

9 Connexió de presa de terra 1 dia

10 Posta en marxa inicial 1 dia

11 Posta en marxa final (RIPRE definitiu) 4 dies

TASCAId. DURADA SETMANA 1 SETMANA 2 SETMANA 3 SETMANA 4

Taula 18. Diagrama de Gant d’execució de la instal·lació solar fotovoltaica.

2.12. Balanç Energètic Aquest tipus d’instal·lacions eviten l’emissió de partícules contaminats a l’atmosfera

com Sofre, CO2, CO, Plom, (per cada 10 kWh generats s’emeten 10 kg de CO2 a l’atmosfera) etc., ja que introdueixen a la xarxa nacional energia neta generada amb radiació


32

solar i eviten la generació d’electricitat mitjançant altres formes d’energia com tèrmica, nuclear, etc., que són perjudicials pel medi ambient.

L’energia solar fotovoltaica ajuda a disminuir problemes medi ambientals ja que evita l’emissió a l’atmosfera de gasos contaminants tals com:

- CO2, gasos responsables en gran part de l’efecte hivernacle

- SO2, la seva emissió provoca la pluja àcida.

Radiació diaria mitja

amb inclinació manual

(kWh/m²·dia)

Energia generada

mitja kWh/dia

Energia total

generada mensual

kWh

CO2 (Tm) 1 kWh=0,001052

SOX (kg) 1kWh=0,002948 kg SO

Gener 3,96 224,57 6.961,6 7,3 20,5Febrer 4,64 262,60 7.352,8 7,7 21,7 Març 5,37 304,26 9.432,2 9,9 27,8Abril 6,10 345,77 10.373,1 10,9 30,6Maig 6,69 378,91 11.746,2 12,4 34,6Juny 7,09 401,48 12.044,3 12,7 35,5Juliol 6,90 390,90 12.118,0 12,7 35,7 Agost 6,30 356,66 11.056,4 11,6 32,6

Setembre 5,58 315,78 9.473,5 10,0 27,9Ocutubre 4,79 271,12 8.404,8 8,8 24,8 Noembre 4,06 229,78 6.893,3 7,3 20,3 Desembre 3,68 208,16 6.452,8 6,8 19,0

Anual 5,43 3.689,99 112.309,2 118,1 331,1 Taula 19. Quantitats de CO2 i SOx que es deixen d’emetre a l’atmosfera anuals.

Les quantitats que es deixen d’emetre a l’atmosfera per a una energia total generada de 112.309’2 kWh anuals:

118’1 Tm de CO2 anuals

331’1 kg de SOx

Tenint amb compte que el consum mig d’una llar espanyola és de 2125 kWh/any, la producció d’electricitat d’aquesta instal·lació fotovoltaica connectada a la xarxa representa 52’85 vegades aquest consum,. (les dades obtingudes comparen les emissions de gasos que es desprenen de la combustió de carbó convencional amb les de l’energia solar fotovoltaica, comptabilitzant-se les fases de construcció i operació de les plantes, però no les d’extracció del component).

2.13. Cost de la Instal·lació D’acord amb els paràmetres utilitzats i aplicats a l’apartat 6. Pressupost del present

document, el pressupost total del projecte ascendeix a la quantitat de QUATRE-CENTS SET MIL CENT CINQUANTA-DOS EUROS amb CINQUANTA-CINC CÈNTIMS.


33

2.14. Comentaris Amb la confecció d’aquest projecte, s’exposa el projecte complet d’una instal·lació

solar fotovoltaica de 69,3 kW de connexió a xarxa de baixa tensió.

La instal·lació ocuparà el 10% del total de la parcel·la i conviurà amb l’activitat de restauració que actualment es desenvolupa al terreny objecte del projecte. Tindrà una ocupació de 0’18 Ha.

Per realitzar la captació fotovoltaica s’ha escollit un grup de 396 mòduls CHSM-175M pel seu bon rendiment, qualitat i relació producció elèctrica-preu.

Els mòduls fotovoltaics s’instal·len sobre unes estructures amb un seguiment solar accionat manualment set vegades al llarg de l’any, model Yata-Move de l’empresa Insas-Group, que permeten una major captació solar respecte una estructura fixa, i amb bona relació qualitat preu.

Per transformar el corrent continu de la instal·lació solar al corrent altern apte per a poder injectar l’electricitat produïda a la xarxa de baixa tensió, s’instal·len dos inversors Xantrex GT30E.

En aquest projecte s’han realitzat els càlculs de l’energia produïda amb el sistema solar fotovoltaic, el dimensionat de les línies elèctriques, de les proteccions i la viabilitat del projecte a partir del retorn obtingut.

La inversió total per realitzar la instal·lació és de 407.152’55€, i d’acord amb el RD 661/2007, que regula els productors d’energia en règim especial, l’estimació dels beneficis obtinguts anualment són de 49.459’72 €, els quals situen la instal·lació solar fotovoltaica amb un període de retorn de 10 anys del total del període de 25 anys de la vida útil que tindrà.

L’Hospitalet de l’Infant, maig de 2008

L’enginyer Tècnic Industrial

Signat. Georgina Segarrés Gisbert

34

3. MEMÒRIA DE CÀLCUL

Instal·lació Solar Fotovoltaica connectada a la Xarxa 3. Memòria de Càlcul

35

3. Memòria de Càlcul 3.1. Càlculs de radiació solar.

La instal·lació la configuren 396 panells de 175 Wp cadascun, amb una potencia total de 69.300 Wp, és a dir 69’3 kWp i dos inversors solars de 30 kW nominals cadascun. Utilitzarem els següents paràmetres:

Font Localització

0 º Latitud 41,08 Inclinació 300% P. orientació 0,0% Prima 0,44038 €

Inversor P. nominal AC (W) 60.000 Rend. Estand. 94,7%Nº inversors Trifàssic Rend. Punta 96,0%

Mòdulo 396Pot. Generador FV 73.500 Wp

Pèrdues en CC 1,50% Pèrdues per dispersió 0,75% P espectral 0,75%Pèrdues en CA 1,50% Pèrdues per brutícia 1,25% P Trafos 2,00%

BALANÇ ENERGÈTICDades deRadiació

METEOCAT TARRAGONA ( Riudoms )Orientació respecte al SUDPèrdues per sombres projectades

InversorSOLARMAX 30C

2 Sortida AC

Generador FV

Estudi de pèrdues

TSM 175 Nº Total Módulos modulos/inversor 198Dimensions panell 1580 x 810 mm

Taula 20. Paràmetres de la instal·lació per tal d’obtenir les pèrdues.

S’utilitzaran aquests paràmetres per al càlcul d’obtenció de les dades de radiació, i a la vegada, obtenir la prima econòmica que suposa aquest tipus

S’utilitzarà com a factor de conversió per mesurar la radiació solar:

3’598 MJ/m2 = 1 kWh (3’598 Mega Joule/m2 = 1 kilo Watt hora)

Rendiment que obtenim de les cèl·lules solars vindrà en funció de l’energia que podran captar i entregar als inversors, és a dir, la superfície de captació que tindrem amb tots els panells solars, la potència que poden generar, i cal tenir amb compte les pèrdues que es generaran per temperatura, ja que els panells perden eficiència amb l’augment de temperatura, caigudes de tensió pel cablejat en CC i en CA, caiguda per dispersió, per la brutícia de la superfície dels panells, i les pèrdues en el transformador.

Superfície de captació i generació d’energia:

396 panells x 0’175 kilo Watts pic = 69’3 kWp

Rendiment per temperatura 97’2% de mitjana anual

Rendiment total de l’energia que vé condicionat per:

Rendiment inversor estandard: 94’7 % Rendiment inversor en punta: 96 % Pèrdues en CC: 1’5 % Pèrdues en CA: 1’5 % Pèrdues per dispersió: 0’75 %


36

Pèrdues per brutícia: 1’25 % Pèrdues per dispersió espectral 0’75 % Pèrdues al tansformador: 2 % El rendiment total el considerarem del 87’62 % Apliquem tots aquests factors a la taula de radiació i tenim amb compte la radiació

mitjana mensual obtinguda de l’atlas de radiació, el nombre de dies que té cada mes de l’any i el rendiment que s’obté d’acord amb les pèrdues acumulades. Analitzarem els valor obtinguts depenent de si utilitzarem una estructura fixa o l’inclinarem per tal d’aprofitar millor la radiació.

3.1.1. Estructura Fixa Partim de les dades de radiació solar obtingudes de la zona de Tarragona, amb una

orientació de 0º de l’Atlas de Radiació Solar de Catalunya, 2000.

Analitzem les dades a la taula i amb les constants de les pèrdues, analitzarem el cas amb estructura fixa a 35º.

T célula ºC

ŋ temperat ŋ total


a 35º (MJ/m²·dia)

Radiació diaria mitja a

35º (kWh/m²·dia)

Energia generada

mitja kWh/dia

Energia total generada

mensual kWh

Gener 19,10 102,2% 92,11% 12,95 3,61 204,37 6.335,4Febrer 22,46 100,9% 90,98% 15,74 4,39 248,40 6.955,2 Març 28,61 98,7% 88,93% 19,13 5,33 301,90 9.358,8Abril 32,37 97,3% 87,68% 21,81 6,08 344,19 10.325,7Maig 37,73 95,3% 85,89% 23,08 6,43 364,23 11.291,2Juny 42,82 93,4% 84,19% 23,46 6,54 370,23 11.106,9Juliol 47,11 91,8% 82,76% 23,25 6,48 366,92 11.374,4 Agost 45,04 92,6% 83,45% 22,29 6,21 351,77 10.904,7

Setembre 39,07 94,8% 85,45% 20,00 5,57 315,63 9.468,8Ocutubre 32,08 97,4% 87,78% 16,58 4,62 261,65 8.111,3 Noembre 24,69 100,1% 90,24% 13,41 3,74 211,63 6.348,8 Desembre 19,43 102,1% 92,00% 11,87 3,31 187,32 5.807,1

Anual 32,54 97,2% 87,62% 18,64 5,19 3.528,23 107.388,4

1.645,6Hores equivalents Taula 21. Paràmetres de la instal·lació obtinguts amb orientació de 0º i inclinació fixa a 35º.

3.1.2. Estructura Seguidor d’un Eix Partim de les dades de radiació solar obtingudes de la zona de Tarragona, amb una

orientació de 0º de l’Atlas de Radiació Solar de Catalunya, 2000.

Analitzem les dades a la taula i amb les constants de les pèrdues, analitzarem el cas optimitzant la millor radiació i inclinant l’estructura.


37

T célula ºC



amb inclinacio manual

(MJ/m²·dia)


amb inclinació manual

(kWh/m²·dia)

Energia generada

mitja kWh/dia


mensual kWh

Gener 19,10 102,2% 92,11% 14,23 3,96 224,57 6.961,6Febrer 22,46 100,9% 90,98% 16,64 4,64 262,60 7.352,8 Març 28,61 98,7% 88,93% 19,28 5,37 304,26 9.432,2Abril 32,37 97,3% 87,68% 21,91 6,10 345,77 10.373,1Maig 37,73 95,3% 85,89% 24,01 6,69 378,91 11.746,2Juny 42,82 93,4% 84,19% 25,44 7,09 401,48 12.044,3Juliol 47,11 91,8% 82,76% 24,77 6,90 390,90 12.118,0 Agost 45,04 92,6% 83,45% 22,60 6,30 356,66 11.056,4

Setembre 39,07 94,8% 85,45% 20,01 5,58 315,78 9.473,5Ocutubre 32,08 97,4% 87,78% 17,18 4,79 271,12 8.404,8 Noembre 24,69 100,1% 90,24% 14,56 4,06 229,78 6.893,3 Desembre 19,43 102,1% 92,00% 13,19 3,68 208,16 6.452,8

Anual 32,54 97,2% 87,62% 19,49 5,43 3.689,99 112.309,2 Taula 22. Paràmetres de la instal·lació obtinguts amb orientació de 0º i inclinació orientable amb un eix.

3.2. Càlculs elèctrics

3.2.1. Introducció Els càlculs de les instal·lacions objecte del present Projecte, es realitzaran d’acord amb

el que estipulen les corresponents Normatives i Reglaments en vigència per cada un dels punts.

Així pel que fa referència a la instal·lació elèctrica tindrem en compte principalment el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques Complementàries.

Per a punts concrets de la instal·lació, hi han tota una sèrie de Normatives a complir, tal com es pot veure en l’apartat de la Memòria Descriptiva.

3.2.2. Descripció de la instal·lació elèctrica La instal·lació elèctrica objecte d’aquest annex correspon exclusivament a la xarxa de

producció d’energia elèctrica. D’acord amb l’article 8 del RD 1663/2000, en el circuit de generació fins als comptadors no s’hi podrà connectar altre generador que no sigui fotovoltaic, ni d’acumulació ni de consum.

La instal·lació elèctrica es dissenya per tal de canalitzar l’energia produïda pels panells solars fotovoltaics i entregar-la a la xarxa de distribució de la companyia. Consta de dos parts diferenciades:


38

3.2.2.1 Instal·lació elèctrica en corrent continua Constitueix tota la instal·lació elèctrica entre els panells solars i el convertidor/s o

inversor/s, tal com es descriu en el punt de la Memòria Descriptiva. Les característiques dels generadors fotovoltaics es descriuen en el punt de la Memòria Descriptiva:

La instal·lació consta de 2 parts (de 34,65 kWp cadascuna) que compartiran una mateixa tipologia

Es realitzaran 11 branques amb 18 panells en sèrie que mitjançant embarrats en cc aniran a les entrades del inversor, aquesta tipologia es repetirà dos vegades (veure plànol de l’esquema unifilar).

Tensió i corrent a cada branca: - Tensió màxima: 797,4 V - Intensitat màxima: 5,50 A - Cablejat: 2 Unipolar Coure 1 x 2,5 mm2 H 7 RN-F 1kV - Protecció: 2 Fusibles de 10 A L’embarrat en cc (on aniran connectats les 11 branques de 18 panells) tindrem una

tensió i corrent:

- Tensió màxima: 797,4 V - Intensitat màxima: 11x 5,5 A= 60,5 A - Cablejat: 2 unipolar Coure 1 x16 mm2 XLPE 1kV - Protecció: 2 Fusibles de 100 A El doble embarrat utilitzat seran d’una secció de 45 mm2, amb una carga en corrent

contínua de 175 A (segons DIN 43671).

La màxima caiguda de tensió permesa en el tram de més longitud entre panells i entrada DC de convertidors, en cap cas, no superarà l’1,5% del voltatge màxim en corrent continu.

La formula utilitzada pel càlcul de les seccions dels conductors és:

s=(2·ρe·I·L)/(ΔV·V)

on:

s es la secció del conductor, en mm² L es la longitud de la línia, en m I es la intensitat eficaç, en A ΔV es la caiguda de tensió màxima permesa en la línia, en V ρe es la resistivitat del conductor, pel coure és 0,01724 Ω·mm2·m-1. (*) Al final d’aquest apartat es poden veure el resultat dels càlculs.

3.2.2.2. Instal·lació en corrent alterna Comprèn la instal·lació elèctrica que uneix els convertidors amb la CGP que la

companyia a donat com a punt de connexió. La distància entre inversors i la CGP serà petita ja que estaran ubicats al mateix centre prefabricat.


39

TENSIÓ I CORRENT A CADA BRANCA: - Tensió màxima: 400 V - Intensitat màxima: 53 A - Cablejat: 3 Unipolar Coure 1 x 35 mm2 H 7 RN-F 1kV - Protecció: IA de 3 P a 160 A

POTÈNCIA NOMINAL La potència nominal de la instal·lació ve marcada per la potència de l’inversors. - Potència nominal inversor: 3 kW - Nombre d’inversors: 2 - Potència nominal instal·lació: 60 kW (*) Al final d’aquest apartat es poden veure el resultat dels càlculs.

EQUIPS DE MESURA I PROTECCIÓ

La centralització de comptadors serà del tipus TMF10 de 80-160 A, (d’acord amb la companyia subministradora),formada per:

- Comptador electrònic Multifunció, bidireccional (IMPORT/EXPORT) d’activa i ubicats al interior de caixes de doble aïllament precintades. - Interruptor general automàtic de calibre 160A, calibrat a 160A, de tensió nominal 400 V i poder de tall de 50 kA. - Diferencial d’alta sensibilitat, 30 mA. - Fusibles d’abonat de 250 A - L’accés a la centralització serà des de l’exterior.

POTÈNCIA MÀXIMA ADMISSIBLE

Coneixent la intensitat màxima admissible per a aquests conductors, podem saber la càrrega elèctrica màxima què pot suportar.

Tenint en compte que la instal·lació, d’acord amb la reglamentació, la configuració de la instal·lació i les seves proteccions, la potència màxima admissible per a aquesta línia serà de:

P màx. Admissible =√2 · V ·I · cos φ = √2 ··400 V ·190 A 1 = 107.480 kW

3.2.3. Resultats dels càlculs elèctrics

PANELL

FOTOVOLTAIC

Marca: Chint-Solar Pmax (Wp): 175,00

Voc (V): 44,30 Vmp (V): 36,33 Isc (A): 5,50 Imp (A): 4,95

Dimensions (mm): 1580,00 808,00 45 a b c


40

INVERSOR

Marca: Xantrex Pnominal (kW): 33,00

Pfv_sugerida (kW): 25-35 Rang_Vcc (V): 450-800 Max_Vcc (V): 840,00 Imax_cc (A): 77,00

Càlcul panells en sèrie:

V = [(450+800)/2]/(Vmp) 17,20 18,00 Vmax_cc (V): 653,94 < 800

Comprovació Voc_cc (V): 797,40 < 840,00

V_func_cc (V)

(80%): 523,15 > 450 Imax_cc(A) 60,50 < 77,00

Tipus de distribució cc:

Panells en sèrie: 18,00 Branques 11,00

Entrades inversor: 1

Càlcul instal·lació:

Potencia panell (Wp): 175,00 Nombre panells/inversor: 396,00

Potencia_fv (Wp): 69300,00Potencia_inversor (kWn): 30,00

Nombre_inversors: 1,00 Num._panells_concentrador: 396,00

Nombre_concentradors: 1,00

Càlcul a cada estructura:

CONCEPTE

Caixa a peu

d'estructuraNº branques 11,00

Nº panells sèrie 18,00 Longitud cc (m) 30,00 Imáx branca (A) 5,50 Vmax branca (V) 797,40

cdt permesa cc (%) 1,50% Secció calculada

(mm2) 0,50

Secció escollida (mm2) 2,50

Imáx. adm de la secc. (A) ---

cdt resultant cc (V) 0,19%

Est

ruct

ura

Fusibles cc (A) 2x10

Taula.23 . Càlculs elèctrics a cada estructura


41

Convertidor 1:

UBICACIÓ CONCEPTE

Caixa estructur

a 1

Caixa estructur

a 2

Caixa estructur

a 3

Caixa estructur

a 4

Caixa estructur

a 5

Nº branques 11,00 11,00 11,00 11,00 11,00 Nº panells serie 18,00 18,00 18,00 18,00 18,00 Longitud cc (m) 30,00 30,00 45,00 15,00 35,00 Imáx branca (A) 5,50 5,50 5,50 5,50 5,50 Vmax branca (V) 797,40 797,40 797,40 797,40 797,40 cdt permesa cc

(%) 1,50% 1,50% 1,50% 1,50% 1,50%

Secció calculada (mm2) 0,50 0,50 0,74 0,25 0,58

Secció escollida (mm2) 2,50 2,50 2,50 2,50 2,50

Imáx. adm de la secc. (A) --- --- --- --- ---

cdt resultant cc (V) 0,30% 0,30% 0,45% 0,15% 0,35%

De

les e

stru

ctur

es

cap

al c

once

ntra

dor

Fusibles cc (A) 2x10 2x10 2x10 2x10 2x10

UBICACIÓ CONCEPTE

Caixa estructur

a 7

Caixa estructur

a 8

Caixa estructur

a 9

Caixa estructur

a 10

Caixa estructur

a 11


(%) 1,50% 1,50% 1,50% 1,50% 1,50%





De

les e

stru

ctur

es

cap

a el

con

cent

rado

r



42

Taula 24. Càlculs elèctrics convertidor 1

Longitud cc (m) 40,00 Imáx ramal (A) 60,50 Vmax ramal (V) 797,40 cdt permesa cc

(%) 1,50%

Secció calculada (mm2) 7,28


Imáx. adm de la secc. 125,00


Del

con

cent

rado

r ca

p a

el in

vers

or

Fusibles cc (A) 2x100 Longitud ca (m) 85,00 Imáx ramal (A) 53,00 Vmax ramal (V) 400,00 cdt permesa ca

(%) 1,50%




cdt resultant ca (V) 1,16%

Del

inve

rsor

ca

p a

la C

GP

IA en cc (A) 3p a 160



43

Convertidor 2:

UBICACIÓ CONCEPTE Caixa

estructura1

Caixa estructura

2

Caixa estructura

3

Caixa estructura

4

Caixa estructura

5

Caixa estructura

6

Nº branques 11,00 11,00 11,00 11,00 11,00 11,00 Nº panells serie 18,00 18,00 18,00 18,00 18,00 18,00 Longitud cc (m) 30,00 40,00 45,00 30,00 20,00 40,00 Imáx branca (A) 5,50 5,50 5,50 5,50 5,50 5,50 Vmax branca (V) 797,40 797,40 797,40 797,40 797,40 797,40 cdt permesa cc

(%) 1,50% 1,50% 1,50% 1,50% 1,50% 1,50%

Secció calculada (mm2) 0,50 0,66 0,74 0,50 0,33 0,66

Secció escollida (mm2) 2,50 2,50 2,50 2,50 2,50 2,50

Imáx. adm de la secc. (A) --- --- --- --- --- ---

cdt resultant cc (V) 0,30% 0,40% 0,45% 0,30% 0,20% 0,40%

De

les e

stru

ctur

es

cap

a el

con

cent

rado

r

Fusibles cc (A) 2x10 2x10 2x10 2x10 2x10 2x10

UBICACIÓ CONCEPTE Caixa

estructura7

Caixa estructura

8

Caixa estructura

9

Caixa estructura

10

Caixa estructura

11


(%) 1,50% 1,50% 1,50% 1,50% 1,50%





De

les e

stru

ctur

es

cap

a el

con

cent

rado

r


Taula26. Càlculs elèctrics convertidor 2


44

Longitud cc (m) 40,00 Imáx ramal (A) 60,50 Vmax ramal (V) 797,40 cdt permesa cc

(%) 1,50%





Del

con

cent

rado

r ca

p a

el in

vers

or

Fusibles cc (A) 2x100 Longitud ca (m) 85,00 Imáx ramal (A) 53,00 Vmax ramal (V) 400,00 cdt permesa ca

(%) 1,50%




cdt resultant ca (V) 1,16%

Del

inve

rsor

ca

p a

la C

GP

IA en cc (A) 3p a 160


3.2.4. Proteccions del Sistema Elèctric Per a protegir les línies de la instal·lació de possibles sobrecàrregues o curtcircuits,

es disposa d’elements com magnetotèrmics (interruptors automàtics), interruptors de control de potència, fusibles, etc., mentre que per a salvaguardar als usuaris de contactes directes o indirectes s’utilitzen els diferencials, que actuen quan detecten que en la línia hi ha una fuga a terra. Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció mínims a instal·lar vénen donats pel Reglament de Baixa Tensió (RBT). A nivell general, són:

· Un interruptor general automàtic (IGA) de tall omnipolar, que permeti el seu accionament manual i que estigui dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits.

· Uns interruptors diferencials (ID), destinats a la protecció de cada una de les línies o grup de línies contra contactes indirectes.


45

· Uns interruptors automàtics (IA) de tall omnipolar, destinats a la protecció de cada una de les línies contra sobrecàrregues i curtcircuits.

En la instal·lació elèctrica d’aquest projecte, es disposa d’una caixa de protecció i mesura situada a l’exterior de la nau industrial, on s’han instal·lat el comptador i un fusible. També es disposa d’un quadre separat anomenat quadre de distribució situat a l’interior de la nau industrial en la zona anomenada taller 1, on s’han instal·lat un dispositiu general de protecció (interruptor general automàtic) i uns dispositius individuals de protecció (interruptors automàtics e interruptors diferencials).

La caixa de protecció i mesura (CPM) i el quadre de distribució a utilitzar correspondran a un dels tipus recollits en les especificacions tècniques de l’empresa subministradora que hagin estat aprovades per l’Administració pública competent, en funció del nombre i naturalesa del subministrament. Aquestes caixes seran de Classe II (doble aïllament) però la caixa de protecció i mesura està situada a l’exterior de la nau industrial amb un grau de protecció IP 55, en canvi, el quadre de distribució està situat a l’interior de la nau industrial amb un grau de protecció IP 40.

De cada interruptor automàtic instal·lat en el quadre de distribució per a protegir les parts amb subministrament monofàsic, surt un circuit independent format per dos conductors actius (fase i neutre) i un tercer conductor (que no passa pel magnetotèrmic), el de protecció (terra). Per a les parts amb corrent trifàsica, els interruptors automàtics disposen de tres conductors a part del neutre; a més, la línia a la qual protegeixen tindrà un conductor de protecció (terra).

En els apartats que segueixen es detallen les funcions de cada element en particular, per a posteriorment detallar els elements a instal·lar en la nostra instal·lació.

3.2.4.1. Interruptors diferencials Els ID s’encarreguen de protegir a les persones contra contactescindirectes. Estan

dissenyats de tal forma que no permeten el pas d’intensitats de defecte que puguin ser perjudicials per a les persones. En el nostre cas, s’instal·laran ID d’alta sensibilitat, aquesta sensibilitat màxima serà de 30 mA. amb un temps de resposta de 50 mil·lisegons en cada línia. Alhora, aporten una protecció molt eficaç contra incendis, al limitar a potències molt baixes a les eventuals fugues d’energia elèctrica per defecte d’aïllament. A més, es requerirà que els seus pols estiguin protegits (els corresponents a la fase al neutre en el subministrament monofàsic i a les tres fases i al neutre en el trifàsic).

3.2.4.2. Interruptors automàtics La missió dels interruptors automàtics o magnetotèrmics és protegir contra

sobrecàrregues i curtcircuits als conductors que formen les diferents línies elèctriques i, alhora, als receptors connectats a elles. S’instal·larà un interruptor automàtic per a cada línia i la seva capacitat de tall serà de 4500 A com a mínim.

3.2.4.3. Fusibles Els fusibles són elements de protecció de conductors, aparells i instal·lacions contra

sobreintensitats, que desconnecten amb seguretat corrents de curtcircuit molt elevades. Per tant, la seva missió és anàloga a la dels interruptors automàtics. Precisament per aquesta igualtat en la finalitat amb els interruptors automàtics, en la instal·lació elèctrica del


46

projecte no es van a instal·lar fusibles que protegeixin als conductors en tot el que és la xarxa interior.

Únicament s’instal·larà un fusible abans del comptador, tal i com exigeix el Reglament de Baixa Tensió en la ITC-BT-12. No obstant, és convenient que cada màquina o element connectat a la xarxa disposi del seu fusible de protecció.

El tipus de fusible a instal·lar en l’inici de la xarxa serà de tipus INF250 (veure l’apartat 2.10.) amb una intensitat nominal de 250 A i una tensió de 500 V.

3.2.4.4. Instal·lació de posta a terra La posta a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni protecció alguna, per

una part del circuit elèctric o per una part conductora no pertanyent al mateix mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o grup d’elèctrodes enterrats al terra.

Mitjançant la instal·lació de posta a terra s’aconseguirà que en el conjunt de la nau industrial no apareguin diferències de potencial perilloses, permetent al mateix temps el pas a terra dels corrents de defecte o les descàrregues de tipus atmosfèriques (llamps).

D’aquí es desprèn que l’objecte d’aquesta part de la instal·lació elèctrica és limitar la tensió que, pel que fa a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria en els materials elèctrics utilitzats.

Figura 18 . Representació esquemàtica d’un circuit de posta a terra.

Els elements que s’indiquen són:

· 1: Conductor de protecció

· 2: Conductor d’unió equipotencial principal

· 3: Conductor de terra o línia d’enllaç amb l’elèctrode de posta a terra

· 4: Conductor de equipotencialitat suplementària

· B: Born principal de terra o punt de posta a terra

· M: Massa


47

· C: Element conductor

· P: Canalització metàl·lica principal d’aigua

· T: Presa de terra.

- Presa de terra

La posada a terra de la instal·lació fotovoltaica es farà de manera que no alteri les condicions de posada a terra de l’empresa distribuïdora, assegurant que no es produeixen transferències de defectes a la xarxa de distribució.

Disposarà de separació galvànica entre la xarxa de distribució de baixa tensió i les plaques fotovoltaiques per medi de transformador d’aïllament incorporat a l’inversor.

Les masses de la instal·lació fotovoltaica estaran connectades a un terra independent del neutre de l’empresa distribuïdora. Les línies de terra es connectaran a les carcasses i les parts metàl·liques de la instal·lació elèctrica que no estiguin sota tensió.

Els conductors de la xarxa de terra s’instal·laran a les mateixes rases que els conductors actius, però amb total independència d’aquests.

Les connexions i derivacions es faran mitjançant dispositius i elements que assegurin una perfecta continuïtat elèctrica, sense que existeixi cap tipus de seccionament en el sistema general de terres.

El conductor que uneix les dos piques serà de Cu sense aïllament de 35 mm2 de secció, enterrat a una profunditat mai inferior als 0,5 m.

El Conductor de Terra, es a dir, el que uneix la presa de terra pròpiament dita i la borna Principal de Terra tindrà una secció de 35 mm2.

El Conductor de Protecció tindrà una secció de 35 mm2, que unirà els suports dels panells solars amb el terra de l’inversor i amb el terra del quadre de la instal·lació d’exportació.

• CÀLCUL DE LA RESISTÈNCIA DE LA XARXA DE TERRA.

Essent el tipus de terreny “graverós” de 100 Ω /m de resistivitat i utilitzant piques verticals de 1,5 metres de longitud i cable nu de coure de 35 mm2 per la unió d’elles amb una longitud de 10 m, tenim el següent:

1/RT = 1/R1 + 1/R2,

on:

R1 = K*( ρe / n*L) piques verticals K=1,06 = 1,06*(100/2*1,5)= 34,62 Ω

R2 = 2*( ρe / L) conductor enterrat = 2* (98 /10) =19,8 Ω

Per tant:

1/RT =1/34,62 + 1/19,8= 0,028 + 0,05 =0,078 Ω

Per tant:

RT = 1/0,078= 12,82 Ω, que es un valor acceptable.


48

3.2.5 Càlcul de la corrent de curt circuit. Segons annex 3 del REBT, per al càlcul de la corrent de curtcircuit, s’utilitzarà la

fórmula següent :

Icc = 0,8*U / R; d’on:

Icc Intensitat de curtcircuit màxima en el punt considerat

U tensió d’alimentació fase- fase (400V)

R resistència del conductor de fase entre el punt considerat i l’alimentació.

Per al càlcul de la resistència es considerarà que els conductors es trobin a una temperatura de 20ºC. El defecte més desfavorable es quan existeix un curtcircuit entre fases, llavors la intensitat generada serà la major que pot aparèixer.

R = ρe * L / S; d’on:

ρe resistivitat del coure a 20ºC es 0,018 Ω mm2 / m

L Longitud del conductor (anada i tornada)

S secció del conductor

Per a la elecció del elements de protecció de la línia elèctrica d’escomesa o LGA, es calcula la Intensitat de curtcircuit aigües amunt de la instal·lació :

Tensió : 400 V

Longitud escomesa: 15 m

Secció cable: 35 mm2

R = ρe * L / S = 0,018 *30/ =0,00771 Ω

Icc = 0,8*U / R = 0,8 *400/0,007 = 41504 A = 42 kA

Per tant, la elecció de ICP y IGA s’haurà d’ajustar a aquest valor.

3.3. Fonaments, Suport i Estructures.

3.3.1. Vent a la Zona.

Les dades de vent a la zona han estat extretes del Meteocat, veure quadre resum de les

dades Meteorològiques:

O r g a n is m e M u n ic ip i : X U T M ( m ) : Y U T M ( m ) : A l t i t u d ( m ) :

M E T E O C A T R iu d o m s 3 3 4 2 7 0 4 5 5 6 0 9 8 1 5 4

E S T A C IÓ M E T E O R O L Ò G IC A D E R E F E R È N C IA

Taula 28. Ubicació de l’estació meteorològica


49

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des

T mitjana 9,21 11,01 12,17 13,46 16,08 21,40 23,19 22,36 20,07 17,02 13,68 10,79 15,87 ºC

Precipitació 16,89 5,23 61,49 62,53 83,61 33,37 1,20 30,56 79,18 57,69 48,45 24,11 504,31 mm

Mitjana de T màx. 13,86 16,80 16,77 18,88 21,23 27,13 28,98 27,79 25,05 22,53 18,42 15,00 21,04 ºC

Mitjana de T mín. 4,77 5,85 7,73 8,56 11,26 15,52 18,22 17,69 15,88 12,30 9,22 7,24 11,19 ºC

T màx. absoluta 19,30 23,50 26,50 27,90 26,50 31,50 32,70 32,20 29,30 25,90 25,40 20,90 32,70 ºC

T mín. absoluta 0,80 1,40 2,80 4,30 6,30 11,40 14,90 13,40 10,20 8,70 5,10 2,80 0,00 ºC

Humitat relativa mitjana 70,51 60,94 71,28 70,39 65,03 54,76 61,19 65,60 70,21 70,80 64,21 70,54 66,29 %

Irradiació mitjana diària 8,80 13,97 13,24 18,98 22,30 26,44 26,10 21,14 16,69 13,10 8,89 6,55 16,35 MJ/ m2

Velocitat mitjana 0,86 1,86 1,29 1,38 1,31 1,09 1,07 0,97 0,86 0,83 1,07 1,01 1,13 m/ s

any

Taula 29. Dades meteorològiques extretes del Meteocat

Com es pot apreciar a les dades de la velocitat mitjana de vent a Riudoms tenim com el valor més gran la velocitat de 1,13 m/s que si la traslladem a la escala de vents “Beafourt” (escala adoptada pel Comitè Internacional de Meteorologia) es dona una velocitat de 4,07 km/h (grau 1) que correspon a una ventolina (veure quadre afegit).

F Definició Velocitat (km/h) Observacions en la terra

0 Calma < 1 El fum puja verticalmet 1 Ventolina 1 - 5 La direcció del vent es defineix per la del fum. 2 Brisa molt feble 6 – 11 El vent se sent a la cara. 3 Brisa feble 12 – 19 Les fulles dels arbres s’agiten constantment. 4 Brisa moderada 20 – 28 El vent aixeca els arbres petits. 5 Brisa fresca 29 – 38 Es mouen els arbres petits. 6 Brisa forta 39 - 49 Es mouen les branques dels arbres grans. 7 Vent fort 50 - 61 Tots els arbres es mouen. 8 Temporal 62 - 74 Es trenquen les branques primes dels arbres.

9 Temporal fort 75 - 88 Ocorren desperfectes en les parts sortints dels edificis.

10 Temporal dur 89 - 102 Arrenca arbres 11 Temporal molt dur 103 - 117 Provoca destrosses a totes parts. 12 Huracà 118 - 133 “Escampi qui pugui”

Taula 30. Escala Beafourt del vents

3.3.2. Fonaments i Suports. Després de realitzar el estudi geològic i haver estudiat les possibles solucions en quant

als fonaments i suportació de l’estructura fixa inclinable, l’empresa estructurista recomana una suportació mitjançant clavat de pals a 1,2 m de fondària. Aquest pals estan formats per perfils d’acer galvanitzat.


50




52

4. PLÀNOLS

Instal·lació solar Fotovoltaica Connectada a la Xarxa 4. Plànols

53

4. Plànols

Plànol 1: Plànol de situació i emplaçament

Plànol 2: Plànol de situació i emplaçament

Plànol 3: Plànol en planta de la instal·lació fotovoltaica

Plànol 4: Esquema d’estructures amb panells

Plànol 5: Tanca perimetral

Plànol 6: Esquema unifilar

60

5. PLEC DE CONDICIONS

Instal·lació Solar Fotovoltaica Connectada a la Xarxa 5. Plec de Condicions

61

5 Plec de Condicions

5.1 Condicions Administratives

5.1.1 Generalitats El present Plec de Prescripcions reuneix el conjunt de Normes, Especificacions i

característiques tècniques, que han de complir, les obres i instal·lacions a realitzar, per a poder legalitzar l’activitat.

S’haurà de tenir present en tot moment el capítol de la Memòria Descriptiva, que fa referència a les Normatives a tenir en compte en la realització de les instal·lacions.

Per qualsevol Especificació Tècnica, o Normativa que no aparegui en el present Plec de Condicions, ni en el punt de la Memòria Descriptiva, s’haurà de consultar en el Reglament específic de manera obligatòria, i en tot cas comunicar-ho al Director Tècnic de l’obra, per al seu coneixement.

Les condicions Tècniques Generals incloses en el Plec de Condicions i en general en el conjunt del Projecte, tindran vigència mentre no siguin modificades les Prescripcions Tècniques Particulars que fan referència al present Projecte, durant el transcurs de la realització de les obres i instal·lacions.

Els documents de que consta el present Projecte, són els següents:

- Índex General.

- Memòria Descriptiva.

- Memòria de Càlcul.

- Plànols.

- Plec de condicions.

- Pressupost.

- Annexes

- Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

Els continguts dels anteriors documents, es troben detallats en els corresponents punts del Projecte.

El treball elèctric consistirà en la verificació de la correcta instal·lació pel bon funcionament del programa i posterior verificació del mateix.

5.1.2 Reglaments i Normes Totes les unitats d'obra s'executaran complint les prescripcions indicades en els

Reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d'obligat compliment per a aquest tipus d'instal·lacions, tant d'àmbit nacional, autonòmic com municipal, així com, totes les altres que s'estableixin en la Memòria Descriptiva del present projecte.

Hauran de complir-se també totes les Normes i Especificacions que siguin obligatòries per al present Projecte, i que s’especifiquen en l’apartat de la Memòria

Instal·lació solar Fotovoltaica Connectada a la Xarxa 5. Plec de Condicions

62

Descriptiva, on es diferencien Normes referents a l’obra, a la seguretat, i altres parts importants de les instal·lacions.

S'adaptaran, a més a més, a les presents condicions particulars que complementaran les indicades pels Reglaments i Normes anomenades.

5.1.3 Materials utilitzats Tots els materials, tant elèctrics, com constructius, com d’ús, hauran de ser de

primera qualitat, per al que hauran de complir les especificacions tècniques que se’ls hi exigeixi, i hauran de tenir les característiques mínimes exigides en el present Projecte i en les Normes Tècniques generals.

Per als components d’alimentació i tall de la instal·lació, hauran de tenir-se en compte les Normes i Especificacions exigides per la Companyia Distribuïdora de l’energia Elèctrica, i com és lògic les exigides per la corresponent reglamentació.

Els materials constructius han de complir les condicions de classificació a efectes de la seva reacció davant el foc, tal com s’ha especificat en els diferents apartats de la Memòria. Es podran exigir al fabricant documents acreditatius referents als materials utilitzats.

Tota característica o especificació d’un material, que figuri en un sol apartat del Projecte, encara que no figuri en els altres, és igualment obligatòria.

En cas d’existir alguna contradicció u omissió en els documents del Projecte, el contractista de la present instal·lació tindrà la obligació de posar-ho de manifest al Director Tècnic de la instal·lació, el qual decidirà sobre el tema en qüestió; en cap cas podrà suplir la falta directament sense l’autorització expressa del Director.

Un cop adjudicada la realització de la instal·lació u obra del Present Projecte, el contractista haurà de presentar al Director de la instal·lació els catàlegs, certificats de garantia dels materials, certificats d’homologació en el seu cas, dels materials que s’hagin d’utilitzar, no podent utilitzar-se materials que no hagin estat acceptats pel Director Tècnic.

Per la instal·lació de l’escomesa d’alimentació s’hauran de complir les condicions exigides en el Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió, i en el seu cas, les exigides per la Companyia Subministradora.

L’aparament elèctric s’instal·larà d’acord amb les característiques exigides en la Memòria de Càlcul, i haurà de complir les Normes específiques de la instal·lació. Qualsevol equip o dispositiu, haurà de ser sotmès a l’aprovació del Director Tècnic de la instal·lació.

5.1.4 Execució de les Instal·lacions

5.1.4.1 Inici de les Instal·lacions

El Contractista donarà començament a l'obra en el termini que figuri en el Contracte establert amb la Propietat, o en el seu defecte als quinze dies de l'adjudicació definitiva o de la firma del Contracte.

El Contractista està obligat a notificar per escrit o personalment de forma directa a l’Enginyer Tècnic Director la data de començament dels treballs.


63

5.1.4.2 Termini d'Execució L'obra s'executarà en el termini que s'estipuli en el Contracte subscrit amb la Propietat

o en el seu defecte en el que figuri en les condicions d'aquest Plec de Condicions.

Quan el Contractista, d'acord, amb algun dels extrems continguts en el present Plec de Condicions, o bé en el Contracte establert amb la Propietat, sol·liciti una inspecció per tal de poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per la mateixa, vindrà obligat a tenir preparada per a tal inspecció, una quantitat d'obra que correspongui a un ritme normal de treball.

Quan el ritme de treball establert pel Contractista, no sigui el normal, o bé a petició d'una de les parts, es podrà convenir una programació d'inspeccions obligatòries d'acord amb el pla d'obra.

5.1.4.3 Llibre d'Ordres El Contractista disposarà en l'obra d'un Llibre d'Ordres en el que s'escriuran les que el

Tècnic Director estimi donar-li a través de l'encarregat o persona responsable, sense perjudici de les que se li doni per ofici quan ho cregui necessari i que tindrà que firmar l'interessat.

5.1.5 Interpretació i Desenvolupament del Projecte La interpretació tècnica dels documents del Projecte, correspon al Tècnic Director. El

Contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte, aclariment o contradicció que sorgeixi durant l'execució de l'obra per causa del Projecte, o circumstància aliena, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l'assumpte.

El Contractista es fa responsable de qualsevol error de l'execució motivat per l'omissió d'aquesta obligació i de manera conseqüent haurà de refer a costa seva els treballs que correspondran a la correcta interpretació del Projecte.

El Contractista està obligat a realitzar tot el que sigui necessari per a la bona execució de l'obra, fins i tot quan no es trobi explícitament expressat en el Plec de Condicions o en els documents del Projecte.

El Contractista notificarà per escrit o personalment en forma directa al Tècnic Director i amb la suficient antelació les dates en que quedaran preparades per a inspecció, cadascuna de les parts d'obra per a les que s'ha indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per a aquelles que, total o parcialment hagin de quedar ocultes posteriorment. De les unitats d'obra que hagin de quedar ocultes, es prendran abans, les dades precises per a la seva mesura, als efectes de liquidació i que siguin subscrits pel Tècnic Director de trobar-los correctes. De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a les dades o criteris de mesura aportats per aquest.

5.1.6 Obres Complementàries El Contractista té l'obligació de realitzar totes les obres complementaries que siguin

indispensables per a executar qualsevol de les unitats d'obra especificades en qualsevol dels documents del Projecte, encara que en ell, no figuren explícitament esmentades aquestes obres complementaries. Tot això sense variació de l'import contractat.


64

5.1.7 Modificacions El Contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin resultants de

modificacions del projecte, tant en augment com en disminució o simplement variació, sempre i quan l'import de les mateixes no alteri en més o menys d'un 25% del valor contractat.

La valoració de les mateixes es farà d'acord amb els valors establerts en el pressupost donat pel Contractista i que ha estat pres com a base del Contracte. El Tècnic Director d'obra està facultat per a introduir les modificacions d'acord amb el seu criteri, en qualsevol unitat d'obra, durant la construcció, sempre que es compleixin les condicions tècniques referides en el Projecte i de manera que això no variï l'import total de l'obra.

En la realització de instal·lació, el contractista està obligat a fer complir tots els Reglaments de Seguretat i Higiene en el Treball vigents, i a utilitzar els mitjans adequats per la protecció dels operaris que realitzin la instal·lació.

5.1.8 Obra Defectuosa Quan el Contractista trobi qualsevol unitat d'obra que no s'ajusti a l'especificat en el

Projecte o en aquest Plec de Condicions, el Tècnic Director podrà acceptar-lo o rebutjar-lo; en el primer cas, aquest fixarà el preu que cregui just amb arreglo a les diferències que hi hagués, estant obligat el Contractista a acceptar aquesta valoració, en l'altre cas, es reconstruirà a expenses del Contractista la part mal executada sense que això sigui motiu de reclamació econòmica o d'ampliació del termini d'execució.

5.1.9 Medis Auxiliars Seran a conta del Contractista tots els medis i màquines auxiliars que siguin precises

per a l'execució de l'obra. En l'ús dels mateixos estarà obligat a fer complir tots els Reglaments de Seguretat en el treball vigents i a utilitzar els medis de protecció als seus operaris.

5.1.10 Conservació de les Obres És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats d'obra

realitzades fins a la data de recepció definitiva per la Propietat, i corren al seu càrrec les despeses derivades d'això.

Un cop acabada la instal·lació, el Director Tècnic de l’obra, haurà de realitzar-ne un detingut reconeixement en presència del contractista, i donar-li el Vist i Plau.

En cas d’observar algun defecte, es donaran les instruccions al contractista per arreglar els defectes. Un cop arreglat el defecte, es procedirà a un nou reconeixement, a fi de procedir a la recepció provisional de les instal·lacions.

5.1.11 Recepció de les Obres

5.1.11.1. Recepció Provisional Un cop acabades les instal·lacions, tindrà lloc la recepció provisional i per a tal fi es

practicarà en elles un acurat reconeixement pel Tècnic Director i la Propietat en presència del


65

Contractista, aixecant acta i començant a transcórrer des d'aquest dia el termini de garantia si es troben en estat de ser admeses.

De no ser admeses es farà constar en l'acta i es donaran instruccions al Contractista per tal de corregir els defectes observats, fixant-se un termini per a tal fet, expirant el qual es procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional.

Tot seguit el Director Tècnic de les obres, haurà de realitzar el Certificat de Direcció i Acabament d’Obra de la instal·lació, el qual haurà d’estar visat pel Col·legi Oficial pertinent.

5.1.11.2 Termini de Garantia El termini de garantia serà el que s’estableixi en el contracte signat entre el

contractista de l’obra i el seu titular. Durant el període de validesa de la garantia, és obligació del contractista la conservació de les obres i instal·lacions, i arreglar els desperfectes que puguin aparèixer causats per assentament o mala construcció; aquests arranjaments correran totalment a càrrec del contractista, en cas de que no s’especifiqui el contrari en el contracte entre les parts.

Aquesta relació s’acabarà en el moment en que s’acabi el període de garantia fixat, encara que subsistiran les responsabilitats que puguin aparèixer per deficiències de causa dubtosa en la confecció de la instal·lació.

5.1.11.3. Recepció Definitiva Es realitzarà després de que hagi transcorregut el termini de garantia d'igual forma que

la provisional. A partir d'aquesta data cessarà l'obligació del Contractista de conservar i reparar al seu càrrec les obres si bé subsistiran les responsabilitats que poguessin tenir per defectes ocults i defectes de causa dubtosa.

5.2 Condicions Econòmiques

5.2.1 Abonament de l'Obra En el Contracte s'haurà de fixar detalladament la forma i terminis que s'abonaran les

obres. Les liquidacions parcials que puguin establir-se tindran caràcter de documents provisionals a bon compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final. No suposant, aquestes liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s'efectuarà d'acord amb els criteris establerts en el Contracte.

5.2.2 Preus

El Contractista presentarà, al formalitzar-se el Contracte, relació dels preus de les unitats d'obra que integrin el Projecte, els quals de ser acceptats tindran valor contractual i s'aplicaran a les possibles variacions que puguin haver.

Aquests preus unitaris, s'entén que comprenen l'execució total de la unitat d'obra, incloent-hi tots els treballs fins i tot els complementaris i els materials així com la part


66

proporcional d'imposició fiscal, les càrregues laborals i altres despeses que hi puguin repercutir.

En cas d'haver-se de realitzar unitats d'obra no previstes en el Projecte, es fixarà el seu preu entre el Tècnic Director i el Contractista abans d'iniciar l'obra i es presentarà a la Propietat per a la seva acceptació o no.

5.2.3. Revisió de Preus En el Contracte s'establirà si el Contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a

aplicar per a calcular-la. En defecte d'aquesta última, s'aplicarà a criteri del Tècnic Director algun dels criteris oficials acceptats.

5.2.4 Penalitzacions Per retràs en els terminis de lliurament de les obres, es podran establir taules de

penalització la quantia i retards de les quals es fixaran en el Contracte.

5.2.5 Contracte El Contracte es formalitzarà per mitjà d'un document privat, que es podrà elevar a

escriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà la adquisició de tots els materials, transport, mà d'obra, medis auxiliars per a l'execució de l'obra projectada en el termini estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementaries i les derivades de les modificacions que s'introdueixin durant l'execució, aquestes últimes en els terminis prevists.

La totalitat dels documents que composen el Projecte Tècnic de l'obra seran incorporats al Contracte i tant el Contractista com la Propietat hauran de firmar-los en testimoni de que els coneixen i accepten.

5.2.6 Responsabilitats El Contractista és el responsable de l'execució de la instal·lació sota les condicions

establertes en el Projecte i en el Contracte. Com a conseqüència d'això vindrà obligada la demolició del que estigui mal executat i a la seva correcta reconstrucció sense que serveixi d'excusa el que el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres.

El Contractista és l'únic responsable de totes les controvèrsies que ell o el seu personal cometin durant l'execució de les obres o operacions relacionades amb les mateixes. També és el responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiència o ús de mètodes impropis es produeixin a la propietat dels veïns o tercers en general.

El Contractista és l'únic responsable de l'incompliment de les disposicions vigents en la matèria laboral respecte del seu personal i per tant dels accidents que puguin sorgir i dels drets que pugui derivar-se d'ells.

5.2.7 Rescissió del Contracte

5.2.7.1 Clàusules de Rescissió

Es consideraran causes suficients per a la rescissió del Contracte les següents:


67

Primera: Mort o incapacitació del Contractista.

Segona: La fallida del Contractista.

Tercera: Modificació del Projecte quan produeixi alteració en més o menys 25 % del valor contractat.

Quarta: Modificació de les unitats d'obra en nombre superior al 40 % de l'original.

Cinquena: La no inicialització de les obres en el termini estipulat quan sigui per causes alienes a la Propietat.

Sisena: La suspensió de les obres ja iniciades sempre que el termini de suspensió sigui major de sis mesos.

Setena: Incompliment de les condicions del Contracte quan impliqui mala fe.

Vuitena: Finalització del termini d'execució de l'obra sense que aquesta s'hagi arribat a completar.

Novena: Actuació de mala fe en l'execució dels treballs.

Desena: Subcontractar la totalitat o part de l'obra a tercers sense l’autorització del Tècnic Director i la Propietat.

5.2.8 Liquidació en el cas de Rescissió del Contracte Sempre que es rescindeixi el Contracte per causes descrites anteriorment o bé per

acord entre ambdues parts, s'abonarà al Contractista les unitats d'obra executades i els materials a peu d'obra i que reuneixin les condicions i siguin necessaris per a la mateixa.

Quan es rescindeixi el Contracte portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir les possibles despeses de conservació del període de garantia i les derivades del manteniment fins a la data de nova adjudicació.

5.3 Condicions Facultatives

5.3.1 Normes a Seguir El disseny de la instal·lació, tot el muntatge i material es realitzarà seguint les

exigències o recomanacions exposades a l'última edició dels següents codis:

- Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions Complementàries.

- Normes UNE.

- Publicacions del Comitè Electrotècnic Internacional (CEI).

- Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball.

- Normes ANSI.

- Normes ISO.

- L'indicat en aquest Plec de Condicions amb preferència a tots els codis i normes.


68

5.3.2 Personal El Contractista tindrà al davant de l'obra un encarregat amb autoritat sobre els demés

operaris i coneixements acreditats i suficients per a l'execució de l'obra.

L'encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del Tècnic Director de l'obra.

El Contractista tindrà a la obra, el nombre i classe d'operaris que faci falta pel volum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l'ofici. El Contractista estarà obligat a separar de l'obra, a aquell personal que a judici del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball de manera defectuosa, bé per falta de coneixements o bé per obrar de mala fe.

5.3.3 Reconeixement i Assaigs Previs Quan ho estimi oportú el Tècnic Director, podrà encarregar i ordenar l'anàlisi, assaig o

comprovació dels materials, elements o instal·lacions, bé sigui a fàbrica d'origen, laboratoris oficials o en la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara que aquests no estiguin indicats en el Plec de Condicions.

En el cas de discrepància, els assaigs o proves s'efectuaran en el laboratori oficial que el Tècnic Director d'obra designi.

Les despeses ocasionades per a aquestes proves i comprovacions, correran a compte del Contractista.

5.3.4 Assaigs 1.- Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el Contractista haurà de fer els

assaigs oportuns per provar, a la completa satisfacció del Tècnic Director d'obra, que tot equip, aparells i cablejat han estat instal·lats correctament d'acord amb les normes establertes i estan en condicions satisfactòries de treball.

2.- Tots els assaigs seran presenciats per l'Enginyer que representa el Tècnic Director d'obra

3.- Els resultats dels assaigs seran passats a certificats indicant data i nom de la persona a càrrec de l'assaig, així com categoria professional.

4.- Els cables, abans de posar-se en funcionament, es sometran a un assaig de resistència d'aïllament entre les fases i entre fases i terra, que es farà de la forma següent:

5.- Enllumenat i força, excepte motors. Mesurar la resistència d'aïllament de tots els aparells (armadures, preses de corrent, etç...), que hagin estat connectats, a excepció de la col·locació de les làmpades.

6.- En els cables enterrats, aquests assaigs de resistència d'aïllament es faran abans i després d'efectuar el reomplert i compactat.

5.3.5 Aparellatge 1.- Abans de posar l'aparellatge sota tensió, es mesurarà la resistència d'aïllament de

cada embarrat entre fases i entre fases i terra. Les mesures s'hauran de repetir amb els interruptors en posició de funcionament i contactes oberts.


69

2.- Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat, utilitzant comptador de cicles, caixa de càrrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti.

3.- Es disposarà, en la mesura del possible, d'un sistema de protecció selectiva. D'acord amb això, els relés de protecció s'escolliran i coordinaran per tal d'aconseguir un sistema que permeti actuar primer el dispositiu d'interrupció més pròxim a la falta.

4.- El Contractista prepararà corbes de coordinació de relés i calibrat d'aquests per tots els sistemes de protecció previstos.

5.- Es comprovaran els circuits secundaris dels transformadors d'intensitat i tensió aplicant corrents o tensió als enrotllaments secundaris dels transformadors i comprovant que els instruments connectats a aquests secundaris funcionen.

6.- Tots els interruptors automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor serà tancat i disparat des del seu interruptor de control. Els interruptors han d'ésser disparats per accionament manual i aplicant corrent als relés de protecció. Es comprovaran tots els enclavaments.

5.3.6 Varis 1.- Es comprovarà la posada a terra per determinar la continuïtat dels cables de terra i

les seves connexions i es mesurarà la resistència dels elèctrodes de terra.

2.- Es comprovaran totes les alarmes de l'equip elèctric per tal de comprovar el funcionament adequat, fent-les activar simulant condicions anormals.

5.4 Condicions Tècniques

5.4.1 Generalitats L'oferent serà el responsable tant del subministrament dels equips i elements elèctrics,

com de la fixació, instal·lació i verificació d'aquesta part (no del funcionament integrat en el programa) i garantir tot el que fa referència al RBT (Reglament de Baixa Tensió).

Així doncs, l'oferent serà el responsable en cas de qualsevol irregularitat en el compliment del que s'estableix a continuació en aquest Plec de Condicions i per tant únic responsable de resoldre i reparar els possibles problemes que se'n puguin derivar.

Control Es realitzaran tants anàlisis, verificacions, comprovacions, assaigs, proves i

experiències amb els materials, elements o parts de l'obra, muntatge o instal·lació que s'ordenin per part del Tècnic Director de la mateixa, sent executats pel laboratori que designi la direcció, amb càrrec a la contrata.

Abans de ser utilitzats, muntats o instal·lats en l'obra, tots els materials a usar, les característiques tècniques de les quals, així com les de la seva posta en obra, han quedat ja especificades en l'anterior apartat d'execució, seran reconegudes pel Tècnic Director o persona en la que aquest delegui, sense la aprovació del qual no es podran fer servir. Els que per la seva mala qualitat, falta de protecció o aïllament o altres defectes no siguin admesos per el Tècnic Director, hauran de ser retirats immediatament.


70

Aquest reconeixement previ dels materials no constituirà la seva recepció definitiva, i el Tècnic Director podrà retirar en qualsevol moment aquells que presentin algun defecte no apreciat amb anterioritat, encara que, si fós precís, s'hagués de desfer l'obra, muntatge o instal·lació executada per ells. Per tant, la responsabilitat del Contractista en el compliment de les especificacions dels materials no acabarà mentre no siguin rebuts definitivament els treballs en els que s'hagin utilitzat.

Seguretat En general, basant-nos en l' Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo

i les especificacions de les normes NTE, es compliran, entre d'altres, les següents condicions de seguretat:

- Sempre que es vagi a intervenir en una instal·lació elèctrica, tant en l'execució de la mateixa com en el seu manteniment, els treballs es realitzaran sense tensió, assegurant-se de la inexistència d'aquesta per mitjà dels corresponents aparells de mesura i comprovació.

- En el lloc de treball es trobaran sempre un mínim de dos operaris. - S'utilitzaran guants i eines aïllants. - Quan es facin servir aparells o eines elèctriques, a més a més de connectar-

los a terra quan així ho precisin, estaran dotats d'un grau d'aïllament II, o estaran alimentats amb una tensió inferior a 50 V. per mitjà de transformadors de seguretat.

- Seran bloquejats en posició d'obertura, si és possible, cadascun dels aparells de protecció, seccionament i maniobra, col·locant en el seu comandament un cartell amb la prohibició de maniobrar-lo.

- No es restablirà el servei al finalitzar els treballs abans d'haver comprovat que no existeix cap perill.

- En general, mentres els operaris treballin en circuits o equips a tensió o en proximitat, faran servir roba sense accessoris metàl·lics i evitaran l'ús innecessari d'objectes de metall o articles inflamables, portaran les eines o equips en bosses i utilitzaran calçat aïllant o, com a mínim, sense ferradures ni claus a les soles.

- Es compliran també totes les disposicions generals de seguretat d'obligat compliment relatives a Seguretat i Higiene en el treball, i les Ordenances Municipals que siguin d'aplicació.

Mesura Les unitats d'obra seran mesurades respecte a l'especificat a la normativa vigent, o bé,

en el cas que aquesta no sigui suficientment explícita, en la forma definida en el Plec Particular de Condicions que els hi sigui d'aplicació, o inclús tal com figurin aquestes unitats en l'Estat de Medicions del Projecte. A les unitats de mesura se'ls aplicarà els preus que figurin en el Pressupost, en els quals es consideren incloses totes les despeses de transport, indemnitzacions i l'import dels drets fiscals amb els que es trobin gravats per les diferents Administracions, a més a més de les despeses generals de la contrata. Si hi hagués necessitat de realitzar alguna unitat d'obra no compresa en el Projecte, es formalitzarà el corresponent preu contradictori.


71

Manteniment Quan sigui necessari intervenir novament en la instal·lació, bé sigui a causa d'averies o

per efectuar modificacions en la mateixa, hauran de tenir-se en compte totes les especificacions anomenades en els apartats d'execució, control i seguretat, de la mateixa manera que si es tractés d'una instal·lació nova. S'aprofitarà l'ocasió per comprovar l'estat general de la instal·lació, substituint o reparant aquells elements que ho necessitin, utilitzant materials de característiques similars als substituits.

5.5. Conclusió final

Totes les parts interessades, manifesten que coneixen els termes del present Plec de Condicions i del propi Projecte.




Instal·lació Solar Fotovoltaica Connectada a la Xarxa 5. Plec de Condicions

72

6. PRESSUPOST

Instal·lació Solar Fotovoltaica connectada a la Xarxa 6. Pressupost

73

6.1. Amidaments.

CAPÍTOL 1: EQUIP SOLAR FOTOVOLTAIC

Codi Amidament UT Descripció Total

CAP1-001 396 ut

Subministrament i muntatge panell Solar CHSM-175M DE 175 Wp, de cèl·lules monocristal·lines, muntat sobre bastidor d'alumini. Pnominal Pmax: 175 W, Tensió nominal Vn: 24 V, Intensitat de pic màxima, Imp: 4,35 A, Dimensions: 1580 mm x 800 mm x 55 mm.

396

CAP1-002 36 ut

Subministrament i col·locació de l'estructura INSAS YATA HS Move 1050 d'Inclinació manual per a suportació de 11 panells fotovoltaics

36

CAP1-003 108 ut Subministrament i col·locació dels suports clavats al

terreny, per a les estructures INSAS Yata Move. 108

CAPÍTOL 2: ELEMENTS INVERSORS EQUIP SOLAR


CAP2-001 2 ut Subministrament, instal·lació i connexió de l'Inversor

Xantrex GT 30E 2

CAP2-002 1 ut Subministrament i instal·lació del Contador Homologat

Trifàssic Electrònic Bidireccional 1

CAP2-003 1 ut

Subministrament i instal·lació del Sistema de monitorizació per al comandament i control de la instal·lació solar

1

CAPÍTOL 3: MOVIMENT DE TERRES, EXCAVACIO I REBLERT DE RASES


CAP3-001 1800 m2 Neteja i esbroçada del terreny amb mitjans mecànics, amb

càrrega i transport a l’abocador. 1800

CAP3-002 720 m3

Excavació mecànica en terreny dur, incloent rassantejat, càrrega i transport a escombrera del material sobrant. Inclòs part proporcional de roca (en proporció inferior al 10%).

720

CAP3-003 300 m3

Rebliment i compactació de rases, pous i fonaments, amb material tolerable procedent de préstec o de la mateixa obra, estesa i compactació, al 95 % del PM, mesurat sobre perfil real.

300


74

CAPÍTOL 4: XARXA ELÈCTRICA (EN CORRENT CONTINUA)


CAP4-001 950 m

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l’exterior, de 63 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència al impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

950

CAP4-002 2.500 m

Subministrament i col·locació de conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat de fums, unipolar de secció 1x2,5 mm2, col·locat en tub en conducció soterrada

2.500

CAP4-003 100 m

Subministrament i col·locació de conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat fums, unipolar de secció 1x16 mm2, col·locat en tub en conducció soterrada

100

CAP4-004 20 ut

Subministrament i col·locació de presa de terra formada per: 1 ut pica de terra de 2 m de longitud. 1 ut grapa per a connexió a pica de terra.3 ml conductor Cu nu de 35 mm2.

20

CAP4-005 2 ut

Subministrament i col·locació dels quadres de proteccions en corrent continu, compost per: 44 Fusibles de 10 A i 4 Fusibles de 100 A amb base portafusibles col·locats en 24 caixes de connexió IP65 al peu de les estructures, 24 interruptors magnetotèrmics DC de 4p/250A en cofret modular tipus mini Pragma o similar. Tot completament instal·lat i provat. Inclosa l’obra civil necessària.

2


75

CAPÍTOL 5: XARXA ELÈCTRICA (EN CORRENT ALTERN)


CAP5-001 200 m


200

CAP5-002 1 ut

Subministrament i col·locació del quadre de proteccions en corrent alterna, compost per: 2 interruptors magnetotèrmics de 3p+n/160A, 2 interruptors diferencials 4/40/30, tot instal·lat en 2 cofrets modulars tipus mini Pragma o similar. 1 Conjunt de mesura segons normativa de Fecsa Endesa amb quadre de comptatge TMF10 amb proteccions diferencials, IGA i ICP, Equip de comptatge bidireccional segons cia. elèctrica i connexió a CGP amb fusibles de 3 x 250 A. Completament acabat i provat. Inclusa l’obra civil necessària.

1

CAPÍTOL 6: TANCAMENT PERIMETRAL


CAP6-001 175 m

Subministrament i col·locació de tanca metàl·lica de simple torsió galvanitzada de 2 metres d'altura, col·locada amb postes de suport metàl·lics amb base de cimentació al terreny, totalment acabada en terreny irregular.

175

CAP6-002 1 ut

Unitat de porta d'accés al recinte tanca de la planta solar, de dues fulles i 3 metres totals d'amplada útil, de tub metàl·lic galvanitzat i recoberta de tanca metàl·lica de simple torsió galvanitzada de 2 metres d'altura, tancada amb pany amb codi electrònic, totalment acabada i muntada.

1


76

6.2. Quadre de Preus.

CAPÍTOL 1: EQUIP SOLAR FOTOVOLTAIC

Codi UT Descripció Quantitat Preu Ut.(€) Total

CAP1-001 ut

Subministrament i muntatge panell Solar CHSM-175M DE 175 Wp , de cèl·lules monocristal·lines, muntat sobre bastidor d'alumini. Pnominal Pmax: 175 W, Tensió nominal Vn: 24 V, Intensitat de pic màxima, Imp: 4,35 A, Dimensions: 1580 mm x 800 mm x 55 mm.

396 568,75 225.225,00 €

CAP1-002 ut

Subministrament i col·locació de l'estructura INSAS YATA HS Move 1050 d'Inclinació manual per a suportació de 11 panells fotovoltaics

36 469,80 16.912,80 €

CAP1-003 ut Subministrament i col·locació dels suports clavats al terreny, per a les estructures INSAS Yata Move.

108 43,20 4.665,60 €

Total Capítol 1: EQUIP SOLAR FOTOVOLTAIC 246.803,40 €

CAPÍTOL 2: ELEMENTS INVERSORS EQUIP SOLAR


CAP2-001 ut Subministrament, instal·lació i connexió de l'Inversor Xantrex GT 30E 2 568,75 1.137,50 €

CAP2-002 ut Subministrament i instal·lació del Contador Homologat Trifàssic Electrònic Bidireccional 1 13580,48 13.580,48 €

CAP2-003 ut Subministrament i instal·lació del Sistema de monitorizació per al comandament i control de la instal·lació solar

1 469,80 469,80 €

Total Capítol 2: ELEMENTS INVERSORS EQUIP SOLAR 15.187,78 €


77

CAPÍTOL 3: MOVIMENT DE TERRES, EXCAVACIO I REBLERT DE RASES


CAP3-001 m2 Neteja i esbroçada del terreny amb mitjans

mecànics, amb càrrega i transport a l’abocador. 1800 0,55 990,00 €

CAP3-002 m3

Excavació mecànica en terreny dur, incloent rassantejat, càrrega i transport a escombrera del material sobrant. Inclòs part proporcional de roca (en proporció inferior al 10%).

720 3,99 2.872,80 €

CAP3-003 m3

Rebliment i compactació de rases, pous i fonaments, amb material tolerable procedent de préstec o de la mateixa obra, estesa i compactació, al 95 % del PM, mesurat sobre perfil real.

300 6,3 1.890,00 €

Total Capítol 3: MOVIMENT DE TERRES, EXCAVACIÓ I REBLERT DE RASES 5.752,80 €

CAPÍTOL 4: XARXA ELÈCTRICA (EN CORRENT CONTINUA)


CAP4-001 m

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l’exterior, de 63 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència al impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

950 8,56 8.132,00 €

CAP4-002 m

Subministrament i col·locació de conductor de coure de designació UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV, amb baixa emissivitat de fums, unipolar de secció 1x2,5 mm2, col·locat en tub en conducció soterrada

2500 2,01 5.025,00 €

CAP4-003 m


100 6,38 638,00 €

CAP4-004 ut

Subministrament i col·locació de presa de terra formada per: 1 ut pica de terra de 2 m de longitud. 1 ut grapa per a connexió a pica de terra.3 ml conductor Cu nu de 35 mm2.

20 35,2 704,00 €

CAP4-005 ut

Subministrament i col·locació dels quadres de proteccions en corrent continu, compost per: 44 Fusibles de 10 A i 4 Fusibles de 100 A amb base portafusibles col·locats en 24 caixes de connexió IP65 al peu de les estructures, 24 interruptors magnetotèrmics DC de 4p/250A en cofret modular tipus mini Pragma o similar. Tot completament instal·lat i provat. Inclosa l’obra civil necessària.

2 3235 6.470,00 €

Total Capítol 4: XARXA ELÈCTRICA (EN CORRENT CONTINUA) 20.969,00 €


78

CAPÍTOL 5: XARXA ELÈCTRICA (EN CORRENT ALTERN) Codi UT Descripció Quantitat Preu Total

CAP5-001 m


200 15,35 3.070,00 €

CAP5-002 ut

Subministrament i col·locació del quadre de proteccions en corrent alterna, compost per: 2 interruptors magnetotèrmics de 3p+n/160A, 2 interruptors diferencials 4/40/30, tot instal·lat en 2 cofrets modulars tipus mini Pragma o similar. 1 Conjunt de mesura segons normativa de Fecsa Endesa amb quadre de comptatge TMF10 amb proteccions diferencials, IGA i ICP, Equip de comptatge bidireccional segons cia. elèctrica i connexió a CGP amb fusibles de 3 x 250 A. Completament acabat i provat. Inclusa l’obra civil necessària.

1 3560 3.560,00 €

Total Capítol 5: XARXA ELÈCTRICA (EN CORRENT ALTERNA) 6.630,00 €

CAPÍTOL 6: TANCAMENT PERIMETRAL


CAP6-001 m

Subministrament i col·locació de tanca metàl·lica de simple torsió galvanitzada de 2 metres d'altura, col·locada amb postes de suport metàl·lics amb base de cimentació al terreny, totalment acabada en terreny irregular.

175 33,56 5.873,00 €

CAP6-002 ut

Unitat de porta d'accés al recinte tanca de la planta solar, de dues fulles i 3 metres totals d'amplada útil, de tub metàl·lic galvanitzat i recoberta de tanca metàl·lica de simple torsió galvanitzada de 2 metres d'altura, tancada amb pany amb codi electrònic, totalment acabada i muntada.

1 378,5 378,50 €

Total Capítol 6: TANCAMENT PERIMETRAL 6.251,50 €


79

6.3. Resum del Pressupost.

RESUM DEL PRESSUPOST

Capítol Descripció

Import % del Total

Total Capítol 1: EQUIP SOLAR FOTOVOLTAIC 246.803,40 € 68,77%

Total Capítol 2: ELEMENTS INVERSORS EQUIP SOLAR 15.187,78 € 4,23%

Total Capítol 3: MOVIMENT DE TERRES, EXCAVACIÓ I RASES 5.752,80 € 1,60%

Total Capítol 4: XARXA ELÈCTRICA (EN CORRENT CONTINUA) 20.969,00 € 5,84%

Total Capítol 5: XARXA ELÈCTRICA (EN CORRENT ALTERNA) 6.630,00 € 1,85%

Total Capítol 6: TANCAMENT PERIMETRAL 6.251,50 € 1,74%

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 301.594,48 €

13 % Despeses Generals 39.207,28 € 6 % Benefici Industrial 18.095,67 € SUMA G.G. i B.I. 57.302,95 € 16 % I.V.A. 48.255,12 €

TOTAL PRESSUPOST GENERAL 407.152,55 €

El pressupost total del projecte ascendeix a la quantitat de QUATRE-CENTS SET MIL CENT CINQUANTA-DOS EUROS AMB CINQUANTA-CINC CÈNTIMS.

6.4. Estudi de Viabilitat del Projecte L’objectiu d’aquest estudi de viabilitat econòmica es determinar el període de retorn

del capital invertit de la instal·lació solar fotovoltaica. És a dir, el nombre d’anys que hauran de transcórrer des de l’inici de la vida útil del sistema per tal que l’estalvi econòmic generat compensi la inversió inicial.

D’acord amb l’article 2 del RD 661/2007, les instal·lacions solars fotovoltaiques poden ser inscrites com a productors d’energia elèctrica en règim especial, i obtenir la corresponent autorització administrativa per a transferir al sistema a través de la companyia elèctrica distribuïdora l’energia produïda, i gaudir dels preus de venda dels kWh produïts indicats en l’article 33 del citat RD.


80

Article 2. Àmbit d’aplicació.

1. Es poden acollir al règim especial que estableix aquest Reial decret les

instal·lacions de producció d’energia elèctrica que preveu l’article 27.1 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre. Aquestes instal·lacions es classifiquen en les categories, grups i subgrups següents, en funció de les energies primàries utilitzades, de les tecnologies de producció utilitzades i dels rendiments energètics obtinguts:

a) Categoria a): productors que utilitzin la cogeneració o altres formes de producció d’electricitat a partir d’energies residuals.

b) Categoria b): instal·lacions que utilitzen com a energia primària alguna de les energies renovables no consumibles, biomassa, o qualsevol tipus de biocarburant, sempre que el seu titular no realitzi activitats de producció en el règim ordinari.

Aquesta categoria b) es classifica al seu torn en vuit grups:

1r Grup b.1 Instal·lacions que utilitzen com a energia primària l’energia solar. Aquest grup es divideix en dos subgrups:

Subgrup b.1.1 Instal·lacions que únicament utilitzen la radiació solar com a energia primària mitjançant la tecnologia fotovoltaica.

Taula 31. Taula 3 del RD 661/2007 on especifica de la retribució d’aquest tipus d’instal·lacions.

En aquest cas no s’han considerat altres factors com són l’increment del preu de l’energia o del diner ja que les instal·lacions fotovoltaiques són casos especials, en que el preu de venda va regulat pel govern i es modifica cada quatre anys independentment de l’augment de la inflació. Per tant, s’ha considerat que la relació entre el cost de l’energia elèctrica i la prima per la venda d’electricitat obtinguda a partir d’energia solar es manté constant durant els pròxims anys.


81

D’acord amb la retribució, apliquem la tarifa i obtenim.

T célula ºC



amb inclinacio

manual (MJ/m²·dia)


amb inclinació

manual (kWh/m²·dia)

Energia generada

mitja kWh/dia


mensual kWh

Prima econòmica

mensual 0,44038€/W

Gener 19,10 102,2% 92,11% 14,23 3,96 224,57 6.961,6 3.065,76 €Febrer 22,46 100,9% 90,98% 16,64 4,64 262,60 7.352,8 3.238,04 € Març 28,61 98,7% 88,93% 19,28 5,37 304,26 9.432,2 4.153,75 €Abril 32,37 97,3% 87,68% 21,91 6,10 345,77 10.373,1 4.568,10 €Maig 37,73 95,3% 85,89% 24,01 6,69 378,91 11.746,2 5.172,80 €Juny 42,82 93,4% 84,19% 25,44 7,09 401,48 12.044,3 5.304,08 €Juliol 47,11 91,8% 82,76% 24,77 6,90 390,90 12.118,0 5.336,53 € Agost 45,04 92,6% 83,45% 22,60 6,30 356,66 11.056,4 4.869,02 €

Setembre 39,07 94,8% 85,45% 20,01 5,58 315,78 9.473,5 4.171,96 €Ocutubre 32,08 97,4% 87,78% 17,18 4,79 271,12 8.404,8 3.701,32 € Noembre 24,69 100,1% 90,24% 14,56 4,06 229,78 6.893,3 3.035,67 € Desembre 19,43 102,1% 92,00% 13,19 3,68 208,16 6.452,8 2.841,70 €

Anual 32,54 97,2% 87,62% 19,49 5,43 3.689,99 112.309,2 49.458,72 € Taula 32. Taula amb el càlcul de la retribució obtinguda per la instal·lacions.

Aplicant la retribució de la prima econòmica, s’obté que els ingressos anuals previstos per la venda d’energia elèctrica son de 49.459’72 €/any. A continuació s’ha elaborat la Taula 32, en la qual hi han dades que s’utilitzaran per al càlcul del Payback.

Per a calcular el període de retorn (Payback), tenint amb compte que per aquest tipus d’instal·lacions la retribució es mantindrà els següents 25 anys, s’estudia en quants anys la instal·lació solar fotovoltaica s’haurà amortitzat per tal de veure a partir de quin any començarà a donar beneficis. S’estima una vida útil d’una instal·lació solar fotovoltaica d’uns 25 anys. Els resultats del càlcul del període de retorn i dels beneficis de la instal·lació solar fotovoltaica es mostren a la Taula 33.

Payback (Anys) Ingressos (€) Benefici (€) Payback

(Anys) Ingressos (€) Benefici (€)

1 49.458,72 € -407.152,55 € 14 692.422,04 € 235.810,78 €2 98.917,43 € -357.693,83 € 15 741.880,76 € 285.269,49 €3 148.376,15 € -308.235,11 € 16 791.339,48 € 334.728,21 €4 197.834,87 € -258.776,40 € 17 840.798,19 € 384.186,93 €5 247.293,59 € -209.317,68 € 18 890.256,91 € 433.645,64 €6 296.752,30 € -159.858,96 € 19 939.715,63 € 483.104,36 €7 346.211,02 € -110.400,24 € 20 989.174,34 € 532.563,08 €8 395.669,74 € -60.941,53 € 21 1.038.633,06 € 582.021,80 €9 445.128,45 € -11.482,81 € 22 1.088.091,78 € 631.480,51 €

10 494.587,17 € 37.975,91 € 23 1.137.550,50 € 680.939,23 €11 544.045,89 € 87.434,62 € 24 1.187.009,21 € 730.397,95 €12 593.504,61 € 136.893,34 € 25 1.236.467,93 € 779.856,66 €13 642.963,32 € 186.352,06 €

Taula 33. Taula amb el càlcul de la payback d’acord amb el càlcul de la retribució obtinguda.


82

Tant a la Taula 33 com a la Figura 19 es pot veure el període de retorn de la instal·lació solar fotovoltaica és de 10 anys. Per tant la instal·lació solar fotovoltaica és àmpliament rentable.

Amortització de la instal·lació

-450000

-350000

-250000

-150000

-50000

50000

150000

250000

350000

450000

550000

650000

750000

850000

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Anys

Impo

rt (€

)

Benefici (€)

Figura 19. Taula amb el càlcul de la payback d’acord amb el càlcul de la retribució obtinguda.




83

7. ANNEXES

Instal·lació Solar Fotovoltaica Connectada a la Xarxa 7. ANNEXES

84

ANNEX I. ESTUDI AMB ENTITAT PRÒPIA. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT. 1. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

1.1 Objecte de l’estudi El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant la construcció

d’aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscs d’accidents i malalties professionals, Així com les derivades dels treballs de reparació, conservació, manteniment, i les instal·lacions preceptives d’higiene i benestar dels treballadors.

Així mateix servirà per a fixar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora, per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscs professionals, facilitant el seu desenvolupament, sota control de la Direcció Facultativa, d’acord amb el Real Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, en el que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.

L’objecte principal de l’estudi, es pot reduir a:

- Evitar els riscos laborals.

- Avaluar els riscos que no es puguin evitar.

- Combatre els riscos en el seu origen.

- Adaptar el treball a la persona.

- Tenir en compte la evolució de la tècnica.

- Reduir els índexs de perillositat.

- Reduir els accidents de treball.

- Planificar la prevenció.

- Adoptar mesures preventives.

- Donar instruccions als treballadors.

- Mantenir l’obra en bon estat d’ordre i neteja.

- Emmagatzematge i evacuació de residus i runes.

L’empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d’acord amb els principis citats anteriorment.

L’empresari aportarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.

1.2. Disposicions en matèria de seguretat. - Llei 31/1995, de 8 de novembre de la Prevenció de Riscos Laborals, publicada en

el BOE núm. 269, de 10 de novembre.

- Reial Decret 39/1997, de 17 de gener per el que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, publicat en el BOE núm. 27, de 31 de gener.


85

- Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions en matèria de senyalització de seguretat i de salut en el treball, (BOE núm. 97 de 23 d’abril).

- Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, per el qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball, (BOE núm. 97 de 23 d’abril).

- Reial Decret 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de seguretat i de salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars als treballadors, (BOE núm. 97 de 23 d’abril).

- Reial Decret 488/1997, de 14 d’abril, per el qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut al treball amb equips que incloguin pantalles de visualització, (BOE núm. 97 de 23 d’abril).

- Reial Decret 664/1997, de 12 de maig sobre la protecció dels treballadors contra riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball, (BOE núm. 124 de 24 de maig).

- Reial Decret 665/1997, de 12 de maig sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball, (BOE núm. 124 de 24 de maig).

- Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors dels equips de protecció individual, (BOE núm. 140 de12 de juny).

- Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors dels equips de treball, (BOE núm. 188 de 7 d’agost).

- Reial Decret 1216/1997, de 18 de juliol, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball a bord dels vaixells de pesca, (BOE núm. 188 de 7 d’agost).

- Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, (BOE núm. 256 de 25 d’octubre).

- Altres Normatives en matèria de Seguretat i Salut.

1.3. Característiques de les actuacions Les obres a realitzar queden descrites en els capítols corresponents de la memoria

d’aquest document.

1.4. Identificació dels riscs

1.4.1. Treballs inicials Entre altres es poden destacar aquests riscs:

- Caigudes al mateix nivell.

- Cops, ensopegades, talls, etc.

- Sobre esforços per postures de treball incorrectes.

- Volcada de piles de materials.

- Fallida d’encofrats, amb risc de sepultacions.


86

- Descàrregues elèctriques per contactes.

- Altres.

1.4.2. Treballs de construcció Entre d’altres es poden destacar:

- Caigudes al mateix nivell o d’alçada.

- Cops, ensopegades, talls.


- Descàrregues elèctriques.

- Volcat de piles de materials.

- Fallida d’encofrats.

- Altres.

1.4.3. Treballs en alçada Inclou els treballs damunt de bastides i els de treball en els sostres, alçades i

cobertes, tant pel que fa a la construcció com a la confecció d’instal·lacions; entre altres es poden destacar els següents riscs:

- Caigudes d’alçada, que són les mes perilloses.

- Cops, talls, etc.


- Fallida de taulons de bastides.

- Altres.

1.4.4. Treballs en instal·lacions elèctriques Inclou tots els treballs en instal·lacions elèctriques, i entre altres es poden identificar

aquests riscs:

- Possible electrocució del personal de treball.

- Possible electrocució a tercers.

- Risc de provocar incendis per arcs o espurnes de parts d’instal·lació defectuoses.

- Altres.

1.4.5.- Treballs en instal·lacions en general

Inclou tots els treballs en altres instal·lacions, ja siguin de fontaneria, tèrmiques, de gas, fusteria, i entre altres es poden identificar aquests riscs:

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic, (aigua, llum, gas, etc.).

- Projecció de partícules durant els treballs.

- Caigudes des de punts elevats, o d’elements provisionals d’accés, (escales,


87

plataformes, etc.).

- Riscos derivats de l’accés a les plantes i bastides.

- Possible electrocució per contactes, directes o indirectes.

- Risc de provocar incendis per arcs o xispes, durant les execució d’instal·lacions.

- Cops, ensopegades, talls.


- Possible inhalació de vapors i gasos tòxics del personal.

- Possible inhalació de gas del personal.

- Cremades provocades pel treball amb bufador, i pels propis tubs recent soldats.

- Explosions provocades pel treball amb bufador amb contacte amb elements d’una instal·lació de gas a reformar.

1.5. Mesures de Prevenció i Protecció S’hauran de tenir en compte les mesures de prevenció i protecció col·lectives així

com les individuals.

Anem a assenyalar una sèrie de mesures de prevenció i protecció que es podran aplicar a la present obra de construcció.

1.5.1. Planificació S’han d’organitzar i planificar els treballs, de cara a evitar interferències entre les

diferents feines i treballs que es facin a l’obra.

Aquesta planificació s’haurà de fer entre les parts que intervenen en la confecció de les obres de construcció.

1.5.1.1 Planificació els treballs inicials De cara a planificar els treballs inicials, cal tenir present:

- Correcta senyalització de les zones de treball.

- Definició dels plans de treball.

- Definir clarament les obligacions del personal, tant en les feines de treball, com en les obligacions davant la seguretat.

1.5.1.2. Planificació del treballs de construcció

S’hauran de tenir en compte aquests punts:

- Manipulació de materials de construcció amb les proteccions individuals adequades, guants, botes de seguretat, casc, etc.

- Per muntatges en alçada, cal portar cinturons de seguretat, cinturons portaeines, etc.


88

- Pel treballs de preparació de formigons morters i altres, s’han de portar proteccions individuals.

- En les instal·lacions d’energia elèctrica, s’haurà de disposar de la presa de terra correctament instal·lada, juntament amb la protecció diferencial i magnetotèrmica de cada una de les línies.

- Els vibradors elèctrics tindran doble aïllament.

- Es suspendran els treballs exteriors quan plogui, nevi o i hagi vent amb velocitat superior a 50 km/h.

1.5.1.3. Planificació en els treballs elèctrics - Sempre que es vagi a intervenir en una instal·lació elèctrica, tant en la execució de

la mateixa com en el seu manteniment, els treballs es realitzaran sense tensió, assegurant-se de la inexistència d’aquesta mitjançant els corresponents aparells de mesura i comprovació.

- S’utilitzaran guants i estris aïllants.

- Quan s’usin aparells o estris elèctrics, a més de connectar-los a terra quan

així ho precisin, estaran dotats d’un grau d’aïllament II, o estaran alimentats

amb una tensió inferior a 50 V, mitjançant transformadors de seguretat.

- Estaran bloquejats en posició d’obertura, si és possible, cadascun dels aparells de protecció, seccionament i maniobra, col·locant en el seu comandament un cartell amb la prohibició de maniobrar-hi.

- No es restablirà el servei al finalitzar els treballs abans d’haver comprovat que no existeixi cap perill.

1.5.1.4. Planificació dels treballs d’instal·lacions S’hauran de tenir en compte aquests punts:

- Per muntatges en alçada, cal portar cinturons de seguretat, cinturons portaeines, etc.

- Proteccions individuals quan es treballi amb els elements de soldadura.

- Sempre que es vagi a intervenir en una instal·lació de gas, tant en la execució de la mateixa com en el seu manteniment, els treballs es realitzaran sense combustible, assegurant-se de la inexistència d’aquest mitjançant els corresponents aparells de mesura i comprovació.

- S’utilitzaran els estris de treball de manera adequada, de cara a preservar la

inexistència d’espurnes quan es repari alguna instal·lació per evitar explosions de gas.

- En les instal·lacions d’energia elèctrica, s’haurà de disposar de la presa de terra correctament instal·lada, juntament amb la protecció diferencial i magnetotèrmica de cada una de les línies.

- Es suspendran els treballs exteriors quan plogui, nevi o i hagi vent amb velocitat superior a 50 km/h.


89

1.5.2. Senyalització Fa referència al RD 485/1997, i en ell es poden diferenciar per al cas concret els

següents punts. Es obligació de l’empresari el fer complir la Llei de Prevenció de Riscs Laborals.

1.5.2.1. Senyals d’advertiment En el cas de la construcció que es preveu, s’hauran de senyalitzar les zones de

treball, en el seu radi d’acció amb senyals d’advertiment de perill general, pel que fa a la possible caiguda d’objectes de les bastides.

Si hi ha un provisional d’obres, s’ha de senyalar el corresponent risc elèctric que suposa la manipulació indeguda del mateix.

1.5.2.2. Senyals d’obligació Únicament s’assenyala la obligatorietat d’assenyalar la protecció del cap amb un

casc adequat, encara que donat que serà una obra amb pocs treballadors, no es considera primordial el fet de la senyalització.

1.5.3. Llocs de treball Fa referència al RD 486/1997, i també al RD 1627/1997, i en aquest es pot

assenyalar.

1.5.3.1. Bastides Serà el lloc de treball que més risc oferirà, donada la seva alçada final; així les

condicions que haurà de complir aquesta serà:

- Estabilitat i solidesa de muntatge de les bastides.

- Protecció amb baranes o sistema equivalent, que tindran una alçada mínima de 90 cm.

- Utilitzar xarxes anticaigudes o cinturons de seguretat en els casos en que no sigui possible la protecció col·lectiva, sobretot en alçades elevades.

1.5.4. Equips de protecció individual

Fa referència al RD 773/1997, i es poden assenyalar els següents punts.

1.5.4.1. Us de casc Tots els treballadors de l’obra hauran d’ utilitzar el casc de seguretat en el moment

en que estiguin treballant en l’obra.


90

1.5.4.2.Protecció d’ulls S’hauran de fer servir ulleres adequades, quan es faci servir la mola per tallar o

esmerçar acer o altres materials.

També s’haurà de fer servir pantalles de filtres UVA quan es facin treballs de soldadura.

1.5.4.3.Protecció anticaigudes Si les bastides no es consideren suficientment segures, caldrà utilitzar cinturons de

seguretat individuals contra les caigudes. En aquest cas, es preveuen uns treballs a poca alçaria.

1.5.4.4.Protecció contra descàrregues Els operaris s’hauran de col·locar elements de protecció contra descàrregues

elèctriques, utilitzant:

- Guants de protecció homologats.

- Roba de treball adequada, amb cinturó per les eines de treball.

1.5.5.Proteccions col·lectives. Es faran servir aquests sistemes de protecció col·lectiva pels treballadors:

- Marquesines de protecció, xarxes, i viseres per protegir contra la caiguda d’objectes.

- Tota la instal·lació elèctrica tindrà presa de terra i les proteccions adequades.

- No estarà permès el pas per sota de les zones de formigons.

- Les bastides hauran de tenir plataformes de 60 cm d’amplada mínima.

- Cable en les bastides per fixar els cinturons de seguretat.

1.6. Confecció del pla de Seguretat. En compliment de l’article 7 del Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre de 1997,

cada contractista elaborarà un pla de seguretat i salut i adaptarà aquest estudi bàsic de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d’execució.

Cada pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat abans de l’inici de les obres, pel coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d’obra. Aquest pla juntament amb l’aprovació del coordinador, l’enviarà el contractista als serveis territorials de Treball de la Generalitat de Tarragona, amb la comunicació d’obertura de centre de treball, com es preceptiu.

Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l’execució de l’obra o bé per variacions en el projecte d’execució que ha servit de base per elaborar aquest estudi bàsic de seguretat i salut, requerirà l’aprovació del coordinador.


91

1.7. Llibre d’incidències. A l’obra hi haurà un llibre d’incidències, sota control del coordinador de seguretat

en fase d’execució, i a disposició de la direcció facultativa, i l’autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes amb la finalitat de control de compliment. En cas d’una anotació, el coordinador enviarà una còpia de l’anotació a la Inspecció de Treball de Tarragona dins el termini de 24 hores.

1.8. Conclusions sobre Seguretat. Donades les característiques generals de l’obra, amb la realització d’un Estudi

Bàsic de Seguretat i Salut, és suficient per poder-les executar, tenint en compte que s’haurà de confeccionar per part de l’empresari el corresponent pla de seguretat, i que aquest haurà de ser aprovat pel coordinador de les obres.





92

ANNEX II. CARACTERÍSTIQUES DE L’INVERSOR SOLAR.


93

ANNEX III. CARACTERÍSTIQUES DEL PANELL SOLAR


94

ANNEX IV. MANUAL DE FUNCIONAMENT I CARACTERÍSTIQUES DE LES ESTRUCTURES QUE SUPORTEN ELS PANELLS

Documents

Instal·lació Solar Fotovoltaica de 69’3 kWp Connectada a ...deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/1273pub.pdf · ANNEX I. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 84 1.1. Objecte de