Itinerari_2_Sant Gabriel

  • Upload
    sonia-g

  • View
    215

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Aquest és el nostre treball sobre l'itinerari 2.

Citation preview

Hola Enric,

Som els teus amics i amigues del collegi Sant Gabriel de Barcelona. Com ests? Nosaltres et trobem a faltar. Tenim ganes de comenar les videoconferncies per tornar-te a veure!

Saps? Sempre ens ha apassionat saber com es va formar Montserrat i per qu t aquesta forma tan extranya.

Hem aprs que al llarg dels millennis, els moviments isosttics i tectnics, els canvis climtics i l'erosi han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosi de tipus crstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

La matriu s el material fi (sorres, argiles...) que omple els buits entre els cdols. Aquests dos elements sedimentaris sn units per un ciment calcari, dut per les aiges que s'infiltraven quan la roca s'estava formant.Estem convenuts que tu en saps molt ms. Ens podries ampliar una miqueta d'informaci, si us plau?

Ens plantejaves una activitat on havem de relacionar cada imatge amb els arbres i arbustos corresponents.

Pensem que l'Alzina era la lletra B perqu l'Alzina t la fulla serrada com ho deia a l'activitat, tamb pel color de les fulles, qu s un verd fosc. l'Alzina es un arbre amb el tronc i les branques primes.Estem convenuts que el boix correspon a la fotografia A. Ho hem descobert per les fulles ovalades i els fruits de color negre, i que en una sola branca hi ha molts brots.Hem dedut que el marfull s la imatge D perqu ens hem informat i hem vist marfulls de color blanc i lleugerament rosats.Hem decidit que la corona de reina s la fotografia E perqu s verda i gruixuda i perqu t les puntes blanques per culpa de la cal.Per tant, l'heura correspon a la foto: C. Ho hem endevinat pel tipus de fulles que sn groguenques i tamb perqu s'enfilen per parets mitjanant unes petites arrels. A la foto surt la planta (heura) enfilada per unes parets rocoses i es veu un color groguenc per aix creiem que s aquesta. Quant als animals hem pogut observar que es forma una cadena alimentria amb la quantitat d'animals que hi viuen all.

El que ms ens va agradar va ser el conill, vam veure que era un mamfer que es pot trobar a les zones baixes i mitjanes de la muntanya. Tamb hem vist que el grup de conills est disminuint, per culpa de l'home. El conill s hervbor, per tant no menja cap dels altres animals.

L'animal que ms ens ha cridat l'atenci ha estat la guilla, que s un animal mamfer, la seva alimentaci s molt variada i s un animal que est disminuint a causa de la pressi de l'home. Menja conills, merles, i molts altres animals. s un gran depredador.

El que ens va donar ms por va ser l'escur ibric, perqu la seva mossegada s extremadament verinosa, fa uns 60 o 75 cm. Es pot identificar perqu el seu cap acaba en una petita banya o berruga. s un animal que sol fugir de la presncia de l'home. S'alimenta de petits mamfers, ocells i altres rptils.

El que ens ha fet ms grcia ha estat el porc senglar, s el mamfer ms gran de Montserrat, pot arribar a pesar 110 kg. Es seu cos est cobert d'un pelatge esps i s d'un fort color grisenc. s omnvor. Per sobretot s'alimenta de glans.

El ms bonic s la merla, mesura uns 25 cm, s omnvor, menja petits insectes i fruits. El mascle t el bec de color groc i la femella marrons com la resta del cos.

El ms lleig va ser l'liga cuabarrada. s un rapinyaire que pot arribar a mesurar 1'70cm. S'alimenta de petits mossegadors com els conills.

T'adjuntem la cadena alimentria que hem fet.

Hem buscat els grans recorreguts de Catalunya a diferents webs. Pensem que l'ordre s el segent:

PORTBOU-COLSEROLA: Portbou, Port Selva, Cadaqus, Roses, Castell d'Empries, Torroella de Montgr, Pals, Begur, Llafranc, Palams, Sant Feliu de Guxols, Tossa, Lloret de Mar, Blanes, Tordera, Sant Mart de Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, Puig Castellar, Montcada, i serra de Collserola.

COLLSEROLA-MONTSERRAT: Serra de Collserola, Sant Cugat del Valls, les Fonts, tur de Montagut, Olesa de Montserrat, el Cairat, Coll de la Serra Llarga, Sant Miquel i monestir de Montserrat.

MONESTIR DE MONTSERRAT: s situat a la muntanya de Montserrat, al municipi de Monistrol a una alaria de 720m sobre el nivell del mar. s un smbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge i de visita obligada per els turistes.

SANT BENET DE BAGES s una antiga abadia fundada al segle X. Del conjunt d'edificis destaca el seu claustre i l'esglsia acabada a principis del segle XIII.s un dels monuments ms emblemtics i significatius de la comarca del Bages, pertany al municipi de Sant Fruits i s'accedeix per una derivaci a la dreta de la carretera N-141 de Maresa a Vic.ROVIRALTA: tamb coneguda com el Frare Blanc, s una casa situada a la part alta de Barcelona. D'estil modernista que recorda a Puig i Cadafalch.

SANT JAUME DE CASTBELL: Situat a la vall del Llobregat, pel terme discorrenles rieres del Marganell i de Rellionars. El sector occidental s accidentat , culmina al tur de Comellats (575m), mentre l'oriental est format pels estrepsque davallen de la serra de l'bac.

Esperem haver fet una gran feina i que estiguis content amb tot el que estem aprenent sobre Montserrat.

A reveure!

Els alumnes de 6 del collegi Sant Gabriel.