Joan miró. mar reixach

  • Published on
    19-Dec-2014

  • View
    118

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Transcript

<ul><li> 1. Joan Mir Barcelona, 1893 Palma de Mallorca, 1983 </li></ul> <p> 2. Biografia Neix a Barcelona, per pass llargues temporades a Mon-troig. Lany 1919 contact amb el grup dels surrealistes. A partir dels anys 30 comena una etapa dexperimentaci. La guerra Civil espanyola provoc una srie de quadres amb elements expressionistes Lany 1939, per fugir de la II Guerra Mundial es refugi en un poble de la costa de Normandia. 3. Etapes ELS ORIGENS EL SURREALSIME POCA DE CRISI I DE GUERRA LES CONSTELLACIONS PLENITUD 4. Prades, el poble La Masia Retrat de E.C .Ricart Els orgens 5. Res de simplificacions ni abstraccions. Ara com ara el que m'interessa ms s la calligrafia d'un arbre o d'una teulada, fulla per fulla, branqueta per branqueta, herba per herba, teula per teula. Aix no vol dir que aquests paisatges al final acabin sent cubistes o rabiosament sinttics. En fi, ja veurem. El que si em proposo s treballar molt de temps a les teles i deixar-les el ms acabades possible, aix s que al final de temporada i desprs d'haver treballat molt si tinc poques teles; no passa res. Durant l'hivern segent continuaran els senyors crtics dient que persisteixo en la meva desorientaci. 6. Joan Mir Biografia Neix a Barcelona, per pass llargues temporades a Mon-troig. Estudia a la Llotja i rep la influncia dels fauves i cubistes que exposen a Barcelona (1912 i1916). Lany 1919 viatj a Pars on conegu Picasso i contact amb el grup dels surrealistes. La influncia surrealista el port a pintar les coses tal com les sentia, i no com les veia. A partir dels anys 30 comena una etapa dexperimentaci on treballa lescultura i el collage. La guerra Civil espanyola provoc una srie de quadres amb elements expressionistes com el Segador o Aidez lEspagne. Lany 1939, per fugir de la II Guerra Mundial es refugi en un poble de la costa de Normandia, on inici la srie coneguda com de les "constellacions. Als anys 50 aconsegueix una casa a Mallorca amb un gran taller on treballar a ms de pintura escultura, cermica, gravat. 7. Els origens Es caracteritza per una pintura figurativa amb influncies postimpressionistes, cubistes i fauvistes. S'interessa pel paisatge rural, el camp, les eines, els animals, els arbres. Al llarg de 1921 i 1922, durant nou mesos de dura elaboraci, Joan Mir va pintarLa masia, que seria l'obra culminant d'aquesta poca detallista. La relaci mtica mantinguda per Mir amb la terra es resumeix en aquest quadre, que representa elMas Mir, la masia de la seva famlia a Mont-roig. Cal destacar el grafisme realista de tots els objectes, els animals domstics i les plantes amb les quals l'sser hum treballa i s'hi relaciona, aix com la resta objectes quotidians 8. el surrealisme Mir entra en contacte amb els surrealistes i encara que no se considera del grup, se sent atret per la llibertat dacci i les seves premisses. Deixar dimitar la realitat i crea un vocabulari de signes que fan referncia a l'sser hum, als animals, a la vegetaci al cosmos... Aquest perode, principalment, va servir perqu Mir abandons la seva poca detallista i sintetitzs la mgia ja apuntada en aquesta etapa anterior. s en l'inconscient i el que s onric, en aquest potencial que li oferia el surrealisme, on va trobar el material idoni per a les seves futures obres. Aix es pot copsar aLa terra llaurada 9. El surrealsime Terra llaurada 10. Carnaval Arlequ 11. Carnaval de larlequi Aquesta obra s considerada com l'inici de la plenitud de l'etapa surrealista de Joan Mir. Realitzada entre 1924 i 1925, la va executar en una poca en qu l'artista passava per moments difcils i de gran penria, tamb alimentria. Segons va explicar el mateix artista: VAig intentar `as,ar es alucinacions que me produia la fam que passava. No es que pintes el que veia en el somnis, com deien alesmores breton i els seus, sin que la fam em provocava una manera de transit semblant al que experimentaven els orientals. Del realisme de La masia va passar a la fantasia desbordant de Carnaval de l'Arlequ (1924-25), plena de figures i smbols. Les pintures que executava aleshores representaven un tall radical respecte a les obres anteriors. Fins a aquell moment havia estat la realitat fsica, sobretot el paisatge, el que havia posat en marxa la imaginaci creativa de Mir. A partir deCarnaval de l'Arlequ serien els estats mentals, com les allucinacions, els que farien de desencadenant de la forma pictrica. 12. poca de crisi i de guerra i les constellacions Aidez, Lespagne Despertar a la matinada 13. Epoca de crisi i les constalacions Mir s'installa a Varengeville-dur-Mer en 1939 i comena una srie de pintures conegudes com Constellacions. La srie Constel-lacions, inspirada en la natura i la msica, est formada per vint-i-tres aiguades damunt paper que representen elements del cosmos: estrelles, llunes, sols... La srie Constel-lacions, inspirada en la natura i la msica, est formada per vint-i-tres aiguades damunt paper que representen elements del cosmos: estrelles, llunes, sols...Mir comena poc abans de la guerra civil a introduir en la seva pintura elements expressius, tensi...Experimenta amb lescultura i el collage. 14. Plenitud Triptic blau 15. Plenitud Durant la seva estada a Estats Units en 1947 t locasi de treballar en obres de grans dimensions que a partir daquest moment ser una constant en la seva producci.A la dcada dels 50 s'installa a Mallorca on tindr un gran taller.El vocabulari de signes mironians est perfectament codificat.Realitza obres amb diversos materials: murals de cermica, tapissos, escultures amb trencads, assamblages... L'element dominant en aquest trptic s clarament el color blau, que ocupa gaireb tota la superfcie de les tres obres. Es tracta d'un color simblic per a Mir. Segons ell mateix va declarar en un altre quadre de 1925, aquest s el color dels meus somnis.[3] El blau representa el cel, i la Mar Mediterrnia. En aquest trptic el color no s homogeni. El pintor va comentar que no es tractava simplement d'aplicar el color, com els pintors de parets: tots els moviments del pinzell, els del puny, la respiraci de la m, tamb hi intervenien. </p>