Resultaria molt difícil trobar un barceloní o una barceloni-na que no hagi visitat alguna vegada la Ciutadella. Proba-blement hi ha indrets més coneguts, amb més simbolis-me o més famosos internacionalment, però la Ciutadella pertany a l’àmbit de la nostra essència més íntima com a barcelonins. És la nostra memòria d’infants, el nostre present com a adults i esdevindrà un dels actius més im-portants del futur de la ciutat.La Ciutadella és molt més que un parc; és el parc de Bar-celona. Certament, durant molts anys va ser l’únic i, tot i que, afortunadament, avui comptem amb molts més es-pais verds, la Ciutadella continua sent el parc de Barcelo-na per antonomàsia.Potser la sòlida presència de la Ciutadella en el nostre imaginari col·lectiu es deriva del fet que cap altre indret representa tan bé l’ànsia de llibertat que també forma part del moll de l’os de l’esperit barceloní. La fortalesa i presó que Felip V va ordenar edificar per mantenir la ciutat sotmesa va ser enderrocada per la cons-tància i per la voluntat dels nostres rebesavis, i sobre les pedres de l’oprobi van construir un espai que encara avui és objecte de l’orgull i de l’estimació de tots nosaltres. La Ciutadella va prendre forma amb l’Exposició Universal de 1888 que, a més dels actuals edificis de l’umbracle, l’hivernacle i els museus de Zoologia i Geologia, va dei-xar per a la ciutat els terrenys i les instal·lacions del Parc Zoològic de Barcelona.

El Parc Zoològic de Barcelona, aquell que va néixer l’any 1892 i a poc a poc es va posar al dia, viurà ara una extra-ordinària transformació. El naixement del nou zoo marí, en terrenys guanyats al mar a la zona del Fòrum, com a part integral del Parc Zoològic de Barcelona, permetrà endegar un canvi profund que el convertirà en un verita-ble centre de recursos de la natura en la línia de la nova Estratègia Mundial de Zoos i Aquaris per a la Conserva-ció, que estableix com a missió d’aquests equipaments el desenvolupament d’accions de recerca, de conservació, d’educació i de divulgació.Amb les noves instal·lacions del zoo marí, el zoo de la Ciutadella alliberarà tres hectàrees que s’integraran al parc, amb la qual cosa es recuperarà la flora mediterrà-nia i la traça del jardí històric, amb més espai obert per al públic. També permeabilitzarà la Ciutadella, perquè es connectarà el passeig de Lluís Companys amb la Barce-loneta i l’entorn de l’estació de França, i perquè millorarà en conjunt la convivència del parc amb els barris d’una zona neuràlgica de la ciutat.El coneixement, la ciència, la innovació i la sostenibilitat són valors del present i sobretot del futur, i Barcelona n’és capdavantera. Són els valors que conviuran en har-monia en el nou parc zoològic dins de la Ciutadella de sempre i que es multiplicaran en els nous espais que es crearan a llevant.

Jordi Hereu i BoherAlcalde de Barcelona

16 Agustí Alcoberro i Pericay Símbol de vida i llibertat16 Juan Pedro Yániz La lenta deriva de fortalesa a jardí públic18 Gabriel Cardona La Ciutadella, el miracle de la ciutat18 Cançó popular22 Gabriel Pernau Bressol esportiu26 Pasqual Maragall i Mira Imatges polièdriques26 Josep M. Ainaud de Lasarte El meu Parc de la Ciutadella28 Daniel Romaní El mamut centenari32 Joan Pallarès-Personat El parque36 Raimon Martínez Fraile Tres records44 Antoni Traveria El globus i l’Avi 44 La hiena Festival en el Parque de la Ciudadela50 Antoni Segura Aquella espurna de llum50 Esteve Barandica i Pairet Un parc de densitat educativa i cívica56 Jordi Sabater Pi Floquet de Neu, una troballa sensacional56 Joan de Sagarra Floquet de Lautreamont

72 Pere Calders L’Arca de Noé 76 Jordi-Joan Alsina i Canudas La nostra Arca de Noé78 Salvador Filella Cornadó Mitja vida al zoo80 Eugeni Madueño Ulisses, història d’un desamor a Barcelona82 Santi Millán L’atracció inesperada82 Xavier Moret El baobab del zoo84 Mayka Navarro L’abraçada furtiva92 Susanna Ruiz Gust de poma caramel·litzada92 Javier Mariscal Impressions98 Lluís Colom i Guasch Tréballar al zoo, la il·lusió de la nostra vida98 Comitè d’empresa del zoo La gran família del zoo102 Judit Mascó El Parc Zoològic de Barcelona102 Pere Duran i Vall-llossera La Ciutadella i el Zoològic de Barcelona106 Equip Verd del zoo L’Equip Verd124 Maria Mercè Roca Els gats del parc124 Una turista canadenca No t’ho perdis126 Pepe Navarro Primavera132 Ernest Benach i Pascual Conquerir el passat134 Mone Teruel Diumenge, 14/09/08144 Laura Agüera L’obligació d’emocionar144 Jordi Indiano Del cistell de vímet a l’oferta global

156 Jorge Wagensberg Una realitat per inventar ficcions 156 Rosa Cullell La selva dels pigmeus158 Ferran Adrià Fascinació158 Philip Banks Lloc de conflicte, lloc de pau160 Josep M. Cadena Millores que no facin desaparèixer els bons costums160 Miquel Fañanàs Un zoo fascinant162 Jordi García-Soler Trajectòria162 Anna Omedes Un parc per a la ciència166 Juan-José López Burniol Un matí al parque170 Rosa Regàs Benestar versus llibertat170 Josep Maria Pou Inspiració animal174 Joan Antoni Samaranch Un parc barceloní174 Carlos Sentís Sobre goril·les i altres espècies fràgils184 Árni Matthíasson i Björg Sveinsdóttir El turista accidental184 Jaume Sobrequés i Callicó Un indret amb tradició198 Francisco Pérez El primer espai del zoo marí198 Luis Miguel Guerra Anirem al zoo!

15 Daniel Venteo La Ciutadella i el Zoo, una història ciutadana paral·lela

17 La ciutadella militar21 L’acció de la picota27 La incidència de l’Exposició Universal de 188830 Els efectes devastadors de la guerra civil i la postguerra31 L’obertura del Zoo de Barcelona35 L’origen de les col·leccions zoològiques39 Les seccions històriques del zoo40 El vessant científic del zoo41 L’atractiu dels animals més emblemàtics49 Les millores del temps de la Segona República52 Les penúries de la guerra i la postguerra 57 Antoni Jonch i la modernització del zoo

61 Àlbum fotogràfic de Floquet de Neu64 Breu memòria gràfica del Zoo de Barcelona

55 Anna Cabanillas Un zoològic d’avui

73 1988-2009. Cap a un zoo modern81 Dies tristos i dies feliços83 Dels goril·les a la granota Goliat94 Un jardí d’escultures96 Un zoològic al vostre servei97 Un club de més de 100.000 «zoocis»99 Els pilars del zoològic100 Una aula oberta a l’educació del ciutadà103 La conservació i la protecció de les espècies animals107 La promoció de la recerca

120 El Parc de la Ciutadella120 Un parc urbà de 1.000 cares122 Un dia qualsevol al parc125 El gran pulmó verd de la ciutat128 Un museu a l’aire lliure131 Edificis on es respira cultura136 Una font d’inspiració i de somnis

142 Artur Margalef Un zoo compromès145 ¿Què és B:SM?

153 Miquel Trepat El nou Zoo de Barcelona

154 Estem immersos en un canvi global161 I els zoos, quin paper tenen en tot això? 163 L’Estratègia Mundial de Zoos i Aquaris per a la Conservació165 I, per la seva banda, la legislació què hi diu?168 Els zoos del segle XXI169 Les noves funcions d’un parc zoològic169 1. La conservació175 2. El maneig i benestar dels animals179 3. La recerca179 4. L’educació i la sensibilització180 5. La sostenibilitat182 6. L’ètica

182 Barcelona i la biodiversitat183 Per qué un nou projecte zoològic per a Barcelona?186 Les directrius del nou model zoològic189 La renovació del Zoo de la Ciutadella195 El nou zoo marí197 Els zoològics: una eina per preservar el planeta

142 Ferran Ferrer Viana The job is done and I go out203 Gràcies per descobrir-nos el Zoo de Barcelona!205 Gràcies, guapos!

La conquesta del passat

Un parc de mil colors

Cap al zoo del futur

12 Itziar González Virós, regidora del districte de Ciutat Vella

68 Alfredo Morales González, director general de B:SM 150 Ignasi Cardelús i Fontdevila, delegat de Presidència i Relacions Institucionals

Índex

LA CONQUESTA DEL PASSAT

Primer vam aprendre a mirar-los detingudament, a fixar-nos en les seves singularitats d’espècie, de regió, d’origen, de color, de mida, etc. Alguns vistosos i amb plomatge, d’altres fugissers i esquius, amagant-se i camuflant-se amb l’entorn. Alguns simpàtics i juganers, d’altres altius i indiferents a tota la quitxalla que ens apilotàvem a la tanca un dia de visita amb el col·legi al zoo del Parc de la Ciutadella. El que apreníem era, en certa mesura, les diferències que hi havia entre tots aquells mamífers, aus, rèptils i nosaltres. I alhora també era la constatació que hi ha molta humanitat en els animals, i que te n’adones especialment quan pots estar entre ells. Les visites al zoo ens permetien humanitzar la natura i naturalitzar la nos-tra humanitat. Ens retornaven al món de la jungla amb el qual tot infant fantasieja quan se sent com un explorador lliure, el Mowgli d’El llibre de la selva i, per què no, l’Ícar del mite grec, volant fins al sol.Després vam aprendre a dibuixar-los detalladament. Eren les classes de biologia del batxillerat. Els nostres ulls s’apropaven i s’allunyaven com si fossin lents d’un teleobjectiu. Havíem de copsar les proporcions i la mida, però també totes les petites coses que els caracterit-zaven i que, la veritat, volien temps per ser observades detingudament. I escric temps perquè aquesta és una al-tra de les coses màgiques que passen al zoo. El temps sembla aturar-se en un present etern. Segurament la captivitat dels animals fa que els visitants sapiguem que

encara que marxem ells romandran, i que sempre que tornem els trobarem. Per aquest motiu, precisament, sa-bem que són patrimoni nostre. Esperen que tornem i per això sentim que ens pertanyen i, encara diria més, que els pertanyem. I, finalment, com a estudiant d’arquitectura, vam conèi-xer que grans arquitectes del moviment modern, com ara Lubetkin, havien dissenyat algunes de les seves llars, com ara la gàbia dels goril·les i la piscina i la rampa heli-coïdal dels pingüins del Zoo de Londres durant els anys trenta del segle passat. Quin gran encàrrec fer la casa d’aquests amics a l’exili! Quin gran repte fer-los sentir com a casa! I quina fortuna poder veure com a regidora del districte de Ciutat Vella que, en el seu estimat i entra-nyable Parc de la Ciutadella, iniciem el projecte de cons-truir-los molt més que una casa: un hàbitat, un veritable tros de natura, un territori fet a mida. Legítima ofrena als animals que durant tants anys han esperat pacientment que la humanitat aprengués no només a mirar-los i di-buixar-los sinó, sobretot, a reconèixer el vincle profund i sagrat que ens uneix.

Itziar González Virós Regidora del districte de Ciutat Vella

<

Fot

ogra

fia

aèri

a ob

liq

ua

del

pas

seig

de

Llu

ís C

om-

pan

ys

i de

la C

iuta

del

la f

eta

el 6

de

nov

embr

e de

196

0.

(I

CC

-Fon

s S

AC

E)

La

con

qu

esta

del

pas

sat

12 ·

13

La Ciutadella i el Zoo, una història ciutadana paral·lela

Daniel Venteo escriptor i periodista

«Ja estaria ben content que trobéssiu en la lectura d’aquest llibre el mateix plaer que jo he obtingut en els passos que m’han calgut fer per escriure’l.» L’any 1931, amb aquestes belles paraules desitjava Bernat Montsià –pseudònim de l’escriptor Cèsar August Jordana– que la lectura del seu llibre Les bèsties del parc fos profitosa per als seus lectors. La nostra intenció no és altra que renovar, una vegada més, l’interès pel Parc Zoològic de Barcelona amb una nova redescoberta de la seva rica història i del parc que l’acull, la Ciutadella.

No hi ha dubte que el Parc de la Ciutadella és un dels espais urbans més emblemàtics de Barcelo-na. Durant bona part de la història contemporània de la ciutat, la Ciutadella ha estat «el parc» de Bar-celona. La seva centralitat dins de la ciutat i la seva densitat històrica el converteixen en un dels prin-cipals atractius ciutadans. Ho és, també, perquè és una de les grans realitzacions i alhora un dels grans símbols de la societat barcelonina. Primer, és símbol de la repressió sobre la capital catalana en els segles XVIII i XIX, fins que la seva apropiació cívica el va convertir en el gran jardí de la ciutat, que acolliria la celebració de la primera de les exposicions internaci-onals, la de 1888. Unes dècades més tard, la Ciutade-

< Fotografia aèria de la cascada a principis dels anys 60. A baix, a l’esquerra, entre la cascada i el llac, es veu el restaurant que va funcionar des de 1915 fins a 1964. (AFB- ICUB. Treballs Aeris i Fotogramètrics)< Plànol de la ciutat de Barcelona, que forma part de la Introducción a la fortificación de Nicolás de Fer, amb data entre 1690 i 1695 aproximadament, gravat per Inselin. (ICC)

lla encara renovaria un nou aspecte del seu caràcter simbòlic, habilitant en l’antic arsenal el nou Parla-ment de Catalunya, el principal espai de les llibertats polítiques del país.

El seu origen, però, es troba en un dels episodis més dramàtics de la història contemporània de la ca-pital catalana: la Guerra de Successió (1705-1714). El nom de l’actual Parc de la Ciutadella ens parla, preci-sament, de la seva vinculació amb la repressió desfer-mada sobre la societat catalana, i especialment sobre Barcelona, després de la victòria definitiva de Felip V al plet dinàstic de la monarquia hispànica. L’origen de l’actual parc no és altre que el de la ciutadella mi-litar construïda per garantir el control de les tropes espanyoles sobre Barcelona.

La ciutadella militarEs va construir una ciutadella que va ser una de les principals mesures de repressió després de la guer-ra. La seva construcció va ser motivada per la volun-tat manifesta de «dominar al pueblo de Barcelona». De fet, ja abans del final del setge que va culminar amb l’ocupació borbònica de la ciutat després de l’11 de se-tembre de 1714, el cap de les forces atacants al servei

de Felip V, el duc de Berwick, havia afirmat que cal-dria enderrocar totes les fortificacions existents a la ciutat per construir-ne una de nova «para enteramen-te sujetar aquellos perversos humanos». Aquesta va ser la intenció del responsable del disseny de la nova forti-ficació, l’enginyer militar flamenc Próspero de Ver-boom, quan argumentava que calia aixecar «una ciu-dadela para ponerles (als barcelonins i als catalans) un freno capaz de contenerlos en todos los tiempos en la debida obediencia». De fet, al llarg dels cent anys després del final de la guerra, Barcelona i el conjunt de Catalu-nya van patir una ocupació militar permanent.

El projecte de la nova ciutadella semblava, als ulls dels barcelonins, un projecte quimèric que mai es duria a terme perquè implicava l’enderroc d’una part considerable del teixit urbà a l’entorn del rec Comtal al seu pas pel barri de la Ribera per crear l’es-pai de defensa preventiva de l’esplanada a l’entorn de la nova fortificació. Albert Garcia Espuche va expli-car les dues lògiques que van conviure durant els pri-mers anys de la postguerra: la dels militars, dirigida a la construcció de la ciutadella, i la dels ciutadans, que intentaven refer la seva vida. És per això que, tot i l’amenaça de construcció de la fortalesa, molts bar-

Símbol de vida i llibertatLa Ciutadella militar, construïda a Barcelona a partir de 1715 per ordre de les autoritats d’ocupació borbòniques, es va alçar amb un únic objectiu: controlar i reprimir la ciutat. La nova fortalesa se sumava a les ja existents (la muralla, Montjuïc, les drassanes, entre d’altres) i a la resta d’edificis privats i públics que van esdevenir llavors caserna, com la universitat, que fins aleshores havia hostatjat uns 1.500 alumnes a la rambla dels Estudis.La nova fortalesa va suposar la destrucció de més de mil cases i d’un gran nombre d’edificis productius; en total, un 17% de la superfície urbana. De fet, es va ordenar als mateixos propietaris que enderroquessin els habitatges per bastir al seu damunt la fortalesa i la gran esplanada que la separava de la ciutat, i que en garantia l’eficàcia de l’artilleria. Durant la Revolució de 1868, un segle i mig després de la seva construcció, el poble de Barcelona en va iniciar l’enderrocament. En els anys següents, es van aterrar les muralles de la fortalesa i la sinistra torre de la Ciutadella –l’antiga torre de Sant Joan–, que havia esdevingut presó. Tan sols restaren dempeus el palau del governador (avui institut d’ensenyament secundari), el gran arsenal (ara seu del Parlament) i la capella.S’inicià, així, la reconquesta de la Ciutadella per part de la ciutat. Aquest procés ha tingut dues dates emblemàtiques: l’Exposició Universal de 1888 (que permeté la creació del parc i d’alguns dels seus edificis i museus més característics) i la recuperació de l’autogovern de Catalunya, l’any 1932 (que, com hem dit, transformà l’arsenal en la seu del nostre poder legislatiu). Com no podia ser d’altra manera, el Parlament recuperà el seu edifici amb el restabliment de l’autonomia, l’any 1979.El Parc de la Ciutadella simbolitza, doncs, la voluntat de viure, prosperar i governar-nos per damunt de tota adversitat. Avui s’hi celebren els actes institucionals de l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya.

Agustí Alcoberro i Pericay director del Museu d’Història de Catalunya

La lenta deriva de fortalesa a jardí públicLa metabolització d’una fosca fortalesa i presidi –potser, el seu hoste forçós més famós va ser Giacomo Casanova, venecià–, construïda a partir de 1714 sobre les ruïnes del barri de la Ribera, no va ser cosa d’un dia, a pesar de l’estímul afegit dels mals records com a lloc d’execucions. Hi va haver fases intermèdies, com ara la construcció d’un gran passeig a finals del segle XVIII, que donaria lloc al Jardí del General. La idea de lloc d’execucions va sobreviure a la fortalesa mateixa i ja a la dècada dels anys setanta del segle XIX hi van haver alguns afusellaments d’implicats en els motins de les quintes, sufocats al canó.A l’esplanada havien estat torturats o penjats els patriotes que van conspirar contra l’ocupació francesa, l’any 1809, i conspiradors lliberals o absolutistes, segons el govern en qüestió.Després del decret de Prim, de 1869, aviat es van enderrocar les muralles exteriors, tot i que es va tenir l’encert de preservar i recondicionar diverses construccions. L’arsenal ha estat palau reial –l’any 1888–, museu, quarter, parlament autonòmic i seu de la presidència republicana, des de finals de 1936 fins a maig de 1937.El palau del governador va ser quarter de bombers, seu de l’assemblea de parlamentaris –l’any 1917– i institut d’ensenyament secundari o batxillerat.Més original, encara, ha estat el destí de la capella castrense, que segueix conservant la seva funció primigènia i és una joia del neoclàssic. Als anys trenta, es va pensar que es podia convertir en una espècie de «panteó de les glòries catalanes» per enterrar-hi l’avi Macià, o com a mínim el seu cor. Però l’acceleració d’esdeveniments de la dècada dels anys trenta del segle XX ho va reduir tot a història-ficció.Com a capella castrense, ha servit per a les exèquies de figures militars i agents de l’ordre públic morts en acte de servei, acompanyades de gran solemnitat.Molt particularment sonats van ser els funerals de dos capitans generals de la IV regió militar, morts en l’exercici de les seves funcions. L’any 1957, el del tinent general Bautista Sánchez González, i l’any 1976, el de Salvador Bañuls Navarro, amb el mateix càrrec; tots dos van destacar en temps agitats. El parc és moltes coses més, des de pulmó verd a jardí d’estàtues i lloc d’oci.

Juan Pedro Yániz periodista

< Plànol de la ciutat i del port de Barcelona, fet per Moulinier cap a 1806, que mostra clarament el sistema defensiu del s. XVIII. (AHCB)

< Planta de la ciutadella, de l’enginyer militar Jorge Próspero de Verboom. A la part central es llegeix «Aprovat per S. M. el 7 de desembre de 1715». (AHCB)

La

con

qu

esta

del

pas

sat

16 ·

17

celonins van reconstruir les seves cases malmeses per la guerra, unes cases que posteriorment serien enderrocades.

La primera pedra de la ciutadella es va posar, finalment, l’1 de març de 1716. Les obres van avan-çar, tanmateix, amb molta lentitud. Ben aviat, però, els enderrocs van començar a ser una realitat i a principi de 1718 ja s’havia destruït la majoria d’edi-ficis entre la futura fortificació i la ciutat, enderrocs que havien de dur a terme els mateixos propietaris dels immobles. L’amputació del rec Comtal –que no només era un centre d’activitat econòmica per als tin-torers, blanquers, guanters i assaonadors, entre al-tres professions, sinó també una infraestructura ur-bana de sanejament de gran importància–, l’enderroc de diverses illes marineres i les botigues de pesca sa-lada, la supressió dels escorxadors i la desaparició dels molins fariners i dels molins de vent que també es van esvair per a la construcció de la ciutadella van afectar sectors altament productius de Barcelona. En total, es calcula que es van arribar a enderrocar un miler de cases, la qual cosa representa un 17% de la superfície de la ciutat. Prop d’una tercera part de la po- blació afectada pels enderrocs es va reubicar en al-

tres barris de la ciutat, però la majoria va optar per marxar de Barcelona i establir-se a les seves rodalies. En total, unes sis mil persones van patir de manera directa les conseqüències dels enderrocs.

Les obres de construcció de la ciutadella encara es van prolongar fins al 25 de gener de 1725, quan es van donar per enllestides. La fortalesa tenia cinc balu-ards que rebien el nom de la reina, del rei, del príncep, de Felip i de Ferran, units tots ells per cortines de mura-lles. Tot el conjunt estava envoltat per un gran espai defensiu que creava un solar buit de grans dimensions entre la fortificació i la trama urbana.

Des de final del segle XVIII es van prendre una sèrie de mesures destinades a millorar la qualitat ur-bana dels entorns de la ciutadella militar, encara ple-nament sotmesa a la lògica militar. D’ençà de la cons-trucció del barri mariner de la Barceloneta a partir de 1753, per iniciativa del capità general de Catalunya, marquès de la Mina, i segons el projecte de l’engi-nyer militar Juan Martín Cermeño, en aquest sector de la ciutat es van succeir alguns projectes de mi-llora, com ara la construcció a partir de 1770 d’una nova filera de cases a tocar de l’antic rec Comtal, que presentaven les mateixes característiques que les de

La Ciutadella, el miracle de la ciutatExisteix gran diferència inicial entre el castell de Montjuïc i la fortalesa de la Ciutadella, les dues grans fortificacions històriques de Barcelona. El reducte de la primera va ser aixecat per defensar la ciutat durant la Guerra dels Segadors. En canvi, la Ciutadella va ser edificada per Felip V amb la finalitat de vigilar i amenaçar la Barcelona rebel, que havia lluitat contra els seus exèrcits.Era una fortificació gran, amb cinc baluards en forma d’estrella, d’acord amb els usos militars de l’absolutisme francès, aplicats per l’enginyer flamenc Verboon. Tenia capacitat per albergar 8.000 soldats, suficients per a la guarnició, i la precedia una gran esplanada, on van començar a executar-se condemnats.Les tropes de Napoleó s’hi van instal·lar i van desallotjar els batallons del rei d’Espanya, que van buscar acomodament als convents de la Rambla. La fortalesa es va utilitzar llavors com a presó militar i a la seva esplanada es van portar a terme les execucions de 1809, que van posar fi a la resistència barcelonina, la qual cosa va incrementar la mala fama de la Ciutadella. Aquesta va arribar al seu punt culminant amb el capità general Roger d’Espagne de Ramefort, el famós comte d’Espanya, que gratificava la seva negra consciència de mercenari penjant liberals a l’esplanada.Malgrat tot, Barcelona era molt més i la seva vitalitat destruiria finalment aquell mal símbol. Des de finals del segle XVIII, es van succeir les peticions per enderrocar la fortalesa, pugna no resolta fins que el general català i progressista Joan Prim la va donar a la ciutat l’any 1869.Des de llavors, la Ciutadella, que havia simbolitzat la repressió, va expressar la vitalitat de Barcelona, amb l’Exposició Universal de 1888, per exemple, que va transformar rotundament l’espai, perquè va passar de ser lloc d’amenaça a solar d’orgull barceloní i català.De l’antiga fortalesa absolutista només van quedar tres edificis que es van intercalar amb els de la resta de l’Exposició Universal i, a poc a poc, aquell espai va servir de referència urbana, de lloc per a concentracions populars i de gran jardí esquitxat de museus, on els barcelonins podien moure’s entre les plantes que faltaven a la ciutat i gaudir de l’evasió romàntica del parc zoològic.Si la Ciutadella no és el cor de Barcelona, és molt a prop de ser-ho. S’hi han desenvolupat paisatges cabdals de la nostra història, s’hi va construir l’Institut Escola, constància de renovació pedagògica, i s’hi va instal·lar el Parlament, llar de les lleis de Catalunya. Avui el Parlament torna a ser a la Ciutadella, gràcies a la normalitat democràtica que supera el malson de la dictadura. A la Ciutadella es fan les lleis catalanes, mentre els ciutadans passegen pel jardí, prenen el sol o fan que els seus fills imaginin terres exòtiques, amb els lleons, els elefants i els ocells multicolor.

Gabriel Cardona historiador, Universitat de Barcelona

Cançó popularHe vist, he vist, he vistdalt de la Ciutadellacom es gronxa el penjatd’una creu guerxa.

El pare m’ha donatuna gran plantofadaperquè me’n recordi bé,perquè la por em faci serbon hereu de casa.

< Gravat d’una de les execucions ordenades per les forces d’ocupació franceses a la ciutadella per promoure la sublevació popular, les de Julià Portet, esparter; Ramon Mas, fuster, i Pere Lastortras, serraller, penjats el 27 de juny de 1809. (AHCB)

< Execució per garrot del capellà castrense Joaquim Pou i del rector de la parròquia de la ciutadella Juan Gallifa, el 3 de juny de 1809. Bonaventura Planella «ho va veure i ho va dibuixar». (AHCB)<< Atac de la ciutadella durant la revolta de la Jamància. Gravat d’Escenas de la revolu- ción y bombardeo de Barcelona en el año 1842. (AHCB)

< Vista del Jardí del General l’any 1870, on s’ubicava una petita col·lecció zoològica. (AFB-ICUB. Joan Martí)

La

con

qu

esta

del

pas

sat

18 ·

19