JORNADA DE PRESENTACIÓ

22 de MARÇ 2014

22 de MARÇ 2014

- EIX 1 IDENTITAT I CULTURA- EIX 2 ECONOMIA- EIX 3 EUROPA SOCIAL

EIX 1. IDENTITAT I CULTURA

DRETS LINGÜÍSTICS

• Situar la llengua catalana en un pla de normalitat i oficialitat en l'àmbit internacional

• Concebre la diversitat lingüística com un valor que permeti la participació efectiva de totes les comunitats lingüístiques

• Aprofitar l'expertesa catalana en la gestió de la diversitat lingüística, aportant el propi model realitzat

• Situar la llengua catalana en un pla de normalitat i oficialitat en l'àmbit internacional

• Concebre la diversitat lingüística com un valor que permeti la participació efectiva de totes les comunitats lingüístiques

• Aprofitar l'expertesa catalana en la gestió de la diversitat lingüística, aportant el propi model realitzat

DRETS CULTURALS

• La cultura és indissociable de l'aportació internacional de pobles i nacions

• Projecció cultural exterior des d'una perspectiva àmplia ( en consonància PECC 2021)

• Barcelona com a capital de creació cultural, creativa i innovadora, del sud d'Europa

ESPORT

• L'esport com a via perquè el món conegui la realitat catalana

• Fomentar la pertinença a federacions internacionals esportives ( actualment 21)

• Aconseguir reconeixement internacional de seleccions, Comitè Olímpic Català, etc

EIX 2 ECONOMIA

Per una economia productiva catalana al servei de les Persones

• Reconstruir un teixit econòmic productiu arrelat al país i al servei de tota la ciutadania

• Crear un teixit econòmic social, sostenible, responsable i cooperatiu en l’acció exterior

• La internacionalització de l’economia ha de ser contemplada en termes de cooperació, complementarietat i responsabilitat econòmica, social i ambiental

INTERNACIONALITZACIÓ

• Catalunya està ben posicionada pel que fa la internacionalització del seu teixit empresarial.

• Mantenir aquesta capacitat precisa d’inversions i d’un veritable full de ruta per a la internacionalització empresarial

• La internacionalització ha de respectar la transparència, i evitar la corrupció i l’evasió fiscal que afecten la marxa de l’economia global.

• La internacionalització ha de prioritzar l’economia productiva al servei de les persones: sostenible a nivell social, ambiental i financer (no especulativa).

COMERÇ I FINANCES• Un marc de relacions comercials justes que permeti desenvolupar-se a tots els

països i respecti condicions socials i ambientals (matèries primes...)• Fomentar la producció local descentralitzada i la compra pública ètica per influir

sobre proveïdors de béns i serveis en termes de sostenibilitat.• Accés de tots els països als recursos pel finançament del seu sector públic• Controlar l’activitat financera evitant l’especulació i la tolerància amb els

paradisos fiscals, amb l’evasió i amb l’excessiva mobilitat de capitals financers• Auditar el deute públic per evitar que aquest s’utilitzi per eixugar deliberadament

deutes privats.

LABORAL• Respectar i promoure la llibertat d’associació i llibertat sindical, el reconeixement

efectiu de la negociació col·lectiva i el dret de vaga. Eliminació del treball forçós, del treball infantil i eliminació de la discriminació en matèria d’ocupació

• Per construir societats justes i inclusives cal aturar la competència a la baixa i respectar el treball digne (ocupació, drets, protecció i diàleg social), també pels joves.

• Els agents socials i econòmics catalans han de vetllar perquè en l’acció exterior es respectin aquests principis irrenunciables per crear perspectives de progrés social

• TECNOLOGIA: Reduir l’excessiu pes de la política de patents i els drets abusius, reforçar la innovació a Catalunya, facilitar l’accés a la tecnologia i reforçar el paper de les Universitats com actors clau en la recerca, el desenvolupament i la innovació.

EIX 3 L’EUROPA SOCIALLa construcció d’una Europa més social és un objectiu

irrenunciable per a tots els pobles i nacions que la conformen.

ON SOM• Retrocés en la cohesió social.

Afebliment dels pilars bàsics de l’estat del benestar.

• Regressió en la dimensió democràtica i participativa.

• Crisi econòmica i increment de desigualtat de les rendes.

• Augment dels discursos racistes, xenòfobs i intolerants vers qui és diferent. Increment de partits neofeixistes i neonazis.

• Tensió entre la lògica política més tradicional i les noves lògiques participatives.

CAP A ON VOLEM ANAR

• La Política de Cohesió social ha d’ocupar el centre dels principis de la Unió Europea.

• Manteniment dels mecanismes de protecció i inclusió social. Major dotació pressupostaria als fons de polítiques socials.

• Canvis en la política macroeconòmica i l’estratègia contra la crisi econòmica.

• Aprofundiment en clau de governança democràtica, més participativa i per tant més inclusiva.

CATALUNYA HA DE PARTICIPAR I S’HA DE COMPROMETRE PER FER UNA EUROPA FEDERAL I UNIDA. UNA EUROPA DE LES CIUTADANES I ELS CIUTADANS QUE RECONEGUI ELS POBLES COM A SUBJECTE D’ACTUACIÓ POLÍTICA I INSTITUCIONAL

22 de MARÇ 2014

- EIX 4 REP. INST. EXTERIOR- EIX 5 COOPERACIÓ- EIX 6 PAU, SEGURETAT I DEFENSA

4. PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL EXTERIOR

CONCEPCIÓ i DEFINICIÓ:

• Catalunya és un país obert i dinàmic amb una diplomàcia pública forta que duu al seu ADN la voluntat de tenir una presència internacional activa: és un dret i és un deure. Les 250 entitats catalanes que han assolit el reconeixement són els ambaixadors catalans a les organitzacions internacionals.• Participa a tota mena de xarxes: europees i internacionals; formals i informals; de moviments socials; universitàries…

OBJECTIUS• Projectar Catalunya al món• Donar a conèixer la realitat del nostre país• Promoure les relacions exteriors multinivell• Promoure una governança global• Concebre la diplomàcia des d’una doble vessant: oficial

i no oficial (la de la ciutadania organitzada). • Incloure tots els actors que fan acció exterior:

universitats; col·legis professionals (malgrat encara no poden estar en organismes internacionals); ONG; entitats i associacions de sector diferents; institucions governamentals…

REPRESENTACIÓ EXTERIOR A TRAVÉS DE:

• Àmbit institucional: aconseguir situar-se en l’esfera internacional en el lloc que li correspon com a societat democràtica i com a subjecte polític i de dret. Ha de promoure la presència institucional multinivell on es promoguin especialment espais d’interlocució del municipalisme.

• Diplomàcia pública (àmbit cívico-social): presència a les xarxes internacionals per obtenir el ple reconeixement i presència com a delegació catalana, sinònim de l’expressió plural del dinamisme de la nostra societat.

EL FUTUR:

• L’acció exterior catalana ha d’estar basada en les accions que es faran des del Govern, el Parlament i els municipis (entre d’altres) així com la diplomàcia pública (societat civil a l’exterior, que podrà arribar a espais on l’acció governamental no arriba).

• Presentar Catalunya al món com un país del s. XXI comporta assumir uns drets i uns deures i, per tant, volem que el nostre país esdevingui un motor d’un nou model de relacions internacionals: participatiu, compromès socialment, nacionalment i internacionalment.

EIX 5 COOPERACIÓ INTERNACIONAL AL DESENVOLUPAMENT

CATALUNYA COMPROMESA AMB EL REPTE GLOBAL DEL DESENVOLUPAMENT

• La cooperació és una de les bases per demostrar al món que un país és responsable i està compromès amb els reptes globals i amb l'eradicació de les desigualtats.

• El benestar i la seguretat del nostre país estan relacionats directament amb el futur de la resta de països del planeta.

• Els tractats internacionals insten a la cooperació i assistència mútues.

LA COOPERACIÓ CATALANA, UN VALOR DE LA NOSTRA SOCIETAT

• La cooperació catalana ha estat producte de l'esforç de la seva societat civil.

• La solidaritat i la cooperació amb les persones més desafavorides ha de ser un principi rector de país.

• Catalunya ha de desplegar els diferents mecanismes de cooperació dins d’un marc de competències pròpies en matèria d’actuació exterior.

• La cooperació catalana reconeix les entitats de la societat civil com a actors internacionals amb legitimitat i capacitat de generar impactes en l’eradicació de la pobresa.

COOPERACIÓ MUNICIPAL• La cooperació municipal catalana va ser el primer nivell de l’administració

que es va implicar a promoure iniciatives de cooperació al desenvolupament.

• Caldrà una estratègia de política multilateral de cooperació per garantir un control i seguiment dels recursos.

• Molts municipis tenen iniciatives de cooperació que han generat dinàmiques locals molt actives.

EIX 6 PAU, SEGURETAT I DEFENSA

Els estats, al segle XXI, s’han de plantejar la seguretat i la defensa a partir d’un nou paradigma que doni respostes als reptes actuals i al concepte de

SEGURETAT HUMANA

Imatges de l’Exèrcit Popular Català

PRINCIPIS D’ACTUACIÓ• Política de defensa: màxima eficàcia en

objectius, màxima eficiència de mitjans, màxima flexibiliat de resposta.

• El subjecte de protecció és la ciutadania de Catalunya (no l’Estat) i l’objectiu és col·laborar en la construcció d’un món segur i en pau.

• Catalunya pot contribuir-hi activament provoment la democràcia participativa, la mediació en situacions de conflicte i la no violència.

• L’esdeveniment d’una cultura de pau és un procés lent, que requereix passes intermèdies ( algunes de les quals de caràcter militar no ofensiu)

PERILLS I RISCOS PER LA SEGURETAT DE CATALUNYA

• Agressions militars exteriors• Agressions terroristes• Delinqüència organitzada• Desastres ecològics• Dificultats d’accés de la població a béns

essencials.• Desestabilització regional• Vella política europea de defensa• Proliferació nuclear• Pobresa i exclusió• Violència de grup

Els exèrcits convencionals no són un instrument vàlid per resoldre els principals perills i amenaces a la seguretat (i de vegades els agreugen). Una Catalunya sense exèrcit no sols és possible, sinó desitjable.

UN MÓN SEGUR I EN PAU

• Catalunya ha de col·laborar econòmicament en operacions de pau legals i legítimes, destinant una part del “dividend de pau” per a això.

• Cal aprofitar la rica experiència d’organitzacions socials, moviments i centres per la pau.

• Apostem per establir polítiques que redueixin les violències directes, estructurals i culturals i perquè Catalunya sigui un actor protagonista en les institucions de pau, convivència i diàleg entre països.

22 de MARÇ 2014

- EIX 7 SOCIO AMBIENTAL- EIX 8 MIGRACIONS - EIX 9 POLITIQUES DE DONES- EIX 10 CONEIXEMENT

EIX 7 SOCIO-AMBIENTAL

PETJADA ECOLÒGICA de CATALUNYA● Forta base industrial,

especialitzada (18,5% al 2010)

● Sector serveis diversificat (71,2% 2010)

● Agricultura (1,1% al 2010)

Any Petjada .CAT

1998 6,19

2003 7,77

2006 8,39

Acaparament d'espai vital aliè!

Forta dependència exterior● Model energètic● Model agroalimentari● Sobre-emissions de CO2

RESPONSABILITAT GLOBAL .CAT?● Convé adaptar el nostre propi model a

la realitat contemporània, especialment en relació a una governança ambiental per a un bon (con-)viure global.

● Nous enfocaments (límits planetaris, coherència de polítiques per al desenvolupament, principi d'extraterritorialitat, etc).

Impulsar l'economia ecològica● Substitució d'energies fòssils, nuclears

i centralitzades. Estalvi i eficiència. Transport públic, etc.

● Relocalització model agroa-alimentari i energètic, etc.

ESPAIS POLÍTICS PER A UNA CATALUNYA AUTODETERMINADA I SOCIO-AMBIENTALMENT RESPONSABLE

1. Pèrdua de biodiversitat global .CAT

Analitzar i reduir la contribució catalana, via:

● Importacions (fusta, d'energètics, peix, soja, manufactures..)

● Emissions GEI● IED CAT● Instruments públics d'internacionalització.

3. Anticooperació ambiental global, en general

● Model agroalimentari de proximitat● Re-localització energètica● Estalvi i eficiència (energia i

materials).

2. Escalfament global: reducció dels GEI .CAT

● Transició a les energies renovables i descentralitzades. Apostar per mobilitat sostenible.

● Edificació i urbanisme sostenible. ● Agricultura ecològica i de proximitat.

EIX 8 MIGRACIONS I PROTECCIÓ INTERNACIONALCatalunya sempre s’havia definit com a terra d’acollida: des dels inicis del segle passat les migracions havien sigut una constant amb alts i baixos depenent del moment històric i econòmic.

Amb la globalitat els moviments humans s’han intensificat i s’han convertit en un fenomen natural en un món cada

vegada més comunicat a tots els nivells. ____________________________________________

A. UNA NOVA VISIÓ SOBRE LES MIGRACIONS. Des de Catalunya s’han elaborat instruments legals i de consens per assolir la igualtat de drets i deures, la cohesió social i la ciutadania plena de les persones immigrades:

- El Pacte Nacional per a la Immigració (Desembre 2008).- La Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya

(abril 2010)

B. IMMIGRANTS I EMIGRANTS

La Crisi econòmica i social a Catalunya, l'augment de l'atur han transformat la realitat del flux migratori. Catalunya és ara a la vegada país d'immigració i d'emigració.

C. L’ASIL EN UNA CATALUNYA AMB ESTAT PROPI

Catalunya, garant dels drets humans, haurà de ser garant necessàriament del dret d’asil.

Catalunya hauria de recuperar l’esperit de la Convenció de Ginebra i complir amb l’obligació d’atorgar protecció internacional a aquelles persones que acreditin “un temor fonamentat de persecució”.

En resum i el que és cert és que a Catalunya mai no hauria de passar això:

EIX 9 POLÍTIQUES DE DONES: GOVERNANÇA DEMOCRÀTICA PER A L’EQUITAT

Catalunya, en les seves relacions internacionals,

ha de vetllar perquè s’insti els governs a

promoure els drets de les dones.

Participació i visibilitat de les dones:•Reconèixer i donar valors als sabers i als coneixements de les dones.

•Igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació, al treball, a l’economia, al poder

•Aconseguir una societat més equilibrada, justa i equitativa entre dones i homes.

Drets sexuals i reproductius i salut•Dret al propi cos.

•Promoure la formació afectivosexual d’infants i adolescents.

•Tenir en compte les diferències entre dones i homes en temes relacionats a la salut.

•Establir mesures específiques perquè les dones grans tinguin una vellesa digna.

Treballs, temps i cura de les persones:

•Igualtat d’oportunitats en la promoció i accés a professions i activitats, salaris i condicions laborals.

•Impulsar polítiques de temps que contemplin el del treball remunerat, el de cura i el de realització personal.

•Coresponsabilitat en les tasques de cura de les persones i el treball domèstic.

•Anàlisi crítica de la realitat de la globalització del treball de cura.

Polítiques públiques i pressupostos per a l’equitat de gènere:

•Promoure l’equitat efectiva en les polítiques públiques.

•Anàlisi dels pressupostos amb perspectiva de gènere per a reduir les desigualtats existents.

Eradicació de la violència masclista:

•Eradicar els estereotips de gènere que possibiliten exercir violència contra les dones (en l’àmbit cultural, educatiu, dels mitjans de comunicació...)

EIX 10 CONEIXEMENT, CIÈNCIA I TECNOLOGIA

EL CONEIXEMENT ÉS UNS DELS BENS MÉS VALUOSOS DELS QUE DISPOSA EL PAÍS

LA SOCIALITZACIÓ• CATALUNYA ÉS MOTOR DE CREACIÓ I CONEIXEMENT

CIENTÍFIC AL SUD D’EUROPA I CALEN POLÍTIQUES QUE POTENCIEN UN SISTEMA EDUCATIU ARTICULAT EN LA RECERCA I LA INNOVACIÓ DESDE TOTS ELS NIVELLS

• LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES HAN DE MIRAR DE TREBALLAR A FONS PER ENFORTIR ACTUACIONS ADREÇADES A REDOBLAR LA CAPACITAT DEL COL·LECTIU QUE TREBALLA EN I+D, ESPECIALMENT AQUELLS QUE ES DEDIQUEN A LA RECERCA. A TRAVÉS D’AQUELLES INSTÀNCIES EUROPEES QUE AFAVOREIXIN LES OPORTUNITATS PER ACCEDIR A PROJECTES I CONSORCIS TANT DE L’ÀMBIT PRIVAT COM DEL PÚBLIC

• CATALUNYA NO POT RESTAR AL MARGE D'UNA POLÍTICA QUE REFORCI EN EL SEU PLA INTERIOR I EXTERIOR EL DESENVOLUPAMENT TECNOLÓGIC. ENS CAL UNA RESPOSTA PRÒPIA A BASE DEL FOMENT DE LA FORMACIÓ EDUCATIVA EN TOTS ELS SEUS CICLES I UNIVERSITÀRIA, D’ESTÍMUL DE LA INNOVACIÓ I TAMBÉ DE CONSTRUCCIÓ DE LES ALIANCES NECESSÀRIES

LA INTERNACIONALITZACIÓ• EL CAMP DEL CONEIXEMENT ÉS L’OPORTUNITAT PER

POSICIONAR CATALUNYA AL MÓN I EL MÓN A CATALUNYA. ENS CAL POSAR EN VALOR LA NOSTRA DIPLOMÀCIA CIENTÍFICA.EL NOSTRE TALENT I EL SEU POSICIONAMENT EN EL CONTEXT GLOBAL ÉS I SERÀ LA MILLOR MANERA DE SITUAR EL PAÍS I ELS SEUS VALORS AL MÓN I PER POSICIONAR ALHORA EL MÓN A CATALUNYA.

• NO TÉ CAP FUTUR, UNA POLÍTICA CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA QUE NO CERQUI LA CREACIÓ I PARTICIPACIÓ EN XARXES TRANSNACIONALS COM A OBJECTIU PRIORITARI

• L’ACCIÓ EXTERIOR HAURIA D'AFAVORIR LES XARXES DE COOPERACIÓ DE CONEIXEMENT OBERT I LLIURE, ON ES RECONEGUI L'AUTORIA PERÒ ON AQUEST CONEIXEMENT NO QUEDI MONOPOLITZAT PEL CONTROL D'UNS QUANTS.

ELS VALORS• CONEIXEMENT I RECERCA S’HAN DE FER EN BASE A

LA COHERÈNCA DE POLÍTIQUES DOMÈSTIQUES AMB ELS GRANS PROBLEMES GLOBALS COM COM ARA EL RESPECTE ALS DRETS HUMANS, EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT O EL CANVI CLIMÀTIC.

• CAL DONCS UNA VISIÓ HOLÍSTICA, GLOBAL I DE VALORS HUMANÍSTICS DEL CONEIXEMENT, AIXÍ COM DE LES POLÍTIQUES QUE SE’N DERIVEN.

• HEM DE VOLER I TREBALLAR PERQUÈ EL NOSTRE SISTEMA DEL CONEIXMENT ESTIGUI SUSTENTAT PER VALORS I PRINCIPIS AL SERVEI DEL BÉ COMÚ DE LES GENERACIONS PRESENTS I FUTURES.

JORNADA DE PRESENTACIÓ

22 de MARÇ 2014