2. NDEXPG
Introducci.........................................................................................3
Carles II, El
Fetillat...............................................................................4
Larxiduc
Carles..................................................................................5
Felip
V..................................................................................................6
Causes de la
Batalla..........................................................................7
Els bndols de la
batalla...................................................................8
Lentrada natural des de
Castella...................................................9 La
batalla
(exrcit)............................................................................10
Disposici de la batalla segons
Berwick.........................................11 Disposici de la
batalla segons Galwey.........................................12
Desenvolupament del
Combat.......................................................13
Conseqncies de la batalla sobre Valncia i Catalunya..........14
Quan el mal ve
dAlmansa...............................................................16
El monument de la
batalla................................................................17
On es troba
Almansa...........................................................................18
Conclusi.............................................................................................19
3. INTRODUCCI Va tenir lloc el 25 d'abril de 1707 a les proximitats
del port del mateix nom a Albacete. La batalla es va dur a terme
entre els partidaris de Felip V de Borb i els seguidors de
l'Arxiduc Carles d'ustria. Aquesta batalla s'insereix en el marc de
la Guerra de Successi al tro hispnic que es va produir desprs del
vacant produda per la mort de Carles II el Fetillat.Felip V 4.
Carles II, el Fetillat Era fill de Felip IV i la seva segona dona
Marianna d'ustria. Segon diuen, va nixer raqutic i es va criar
malalt. La seva educaci va anar parallela a aquella debilitat fsica
i mental que tenia. Va morir abans de complir els 40 anys, sense
deixar cap descendncia directe al tro dEspanya. Aix comporta les
ambicions de les nacions europees per fer-se amb lherncia hispnica.
5. LARXIDUC CARLES Segon fill de lemperador Leopold I. Estava
destinat a succeir al seu tiet Carles II en la Corona Hispnica. Al
1707 contrau matrimoni amb Isabel Cristina de Brunswick. Fou
proclamat emperador al 1711 A pesar de tot, no aconsegueix la
corona . 6. FELIP V Era el duc d'Anjou, fill de Llus de Frana i nt
del rei francs Llus XIV i de la seva esposa Maria Teresa, filla de
Felip IV d'Espanya. Carles II li entrega la corona quan tan sols t
17 anys Fou proclamat rei dEspanya al 1700. Aquest fet es va
convertir en un motiu de preocupaci per a les potncies martimes que
temien una aliana entre Frana i Espanya. Va morir l'any 1746,
succeit l'hereu Ferran VI. 7. CAUSES DE LA BATALLA La falta dun
hereu directe al tron dEspanya El testament atorgava el tro a Felip
dAnjou (nt del poders monarca francs llus XIV) Pasos com
Anglaterra, Portugal i Holanda, van veure aquest augment de poder
indirecte i van voler deslligar els trons de la guerra contra ells.
A l'interior, molt aviat la correlaci de forces va canviar
bruscament i es van crear dos bndols clarament definits i
enfrontats. Uns van recolzar a l'Arxiduc Carles, allegat drets
dinstics i, altres al monarca Borb Felip V. 8. ELS BNDOLS DE LA
BATALLA Tot i que al principi Barcelona va acatar al nou monarca
Felip V, la veritat s que poc desprs es decantaria per l'Arxiduc
Carles al que va nomenar emperador a 1711. A Arag i Valncia la
situaci era ben diferent i comenava a plantejar-se una qesti de
centralisme castell enfront del federalisme aragons decantant pel
suport a l'Arxiduc. Aquest suport va ser decisiu per la prdua dels
seus drets forals desprs de l'aplicaci dels decrets de Nova Planta.
9. LENTRADA NATURAL DES DE CASTELLAEls generals austriacistes
Galway i Das Minas es van anticipar a l'exrcit borbnic i van
elaborar un pla per donar un cop dur a les tropes de Berwick.
Aquest es trobava a les proximitats d'Almansa esperant els reforos
que havien d'arribar pel nord a crrec del duc d'Orleans. El factor
sorpresa va ser insuficient per contrarestar la superioritat de la
cavalleria borbnica que va acabar amb el desorganitzat exrcit
austriacista. La seva derrota va aclarir i va aplanar el cam de les
tropes borbniques cap a Valncia que va caure un mes ms tard, al
costat de nombroses ciutats i viles de tota la regi. 10. LA BATALLA
(EXRCIT)Fou la topada entre dos exrcits duns 25 000 homes cada un:
castellans i francesos pel bndol filipista, amb una nombrosa
cavalleria (ms dun ter dels efectius), i portuguesos (la majoria),
britnics i holandesos pel bndol aliat, amb cavalleria ms escassa.
11. DISPOSICI DE LA BATALLA, SEGONS BERWICK Berwick va comptar amb
la cavalleria Castellana i la francesa, a ms d'una unitat
irlandesa. Va formar el seu exrcit en dues lnies davant d'Almansa,
amb la cavalleria espanyola en l'ala dreta i la cavalleria francesa
en l'ala esquerra. La infanteria al centre. 12. DISPOSICI DE LA
BATALLA, SEGONS GALWAYL'ordre de la disposici de Galway va ser
lleugerament diferent: Va disposar les seves forces en dues lnies
per va barrejar la cavalleria i la infanteria en ambdues ales.
Componia aquest exrcit un total aproximat de 15-16.000 homes de
molt diversa procedncia, holandesos, hugonots, britnics i
portuguesos. Das Minas havia sollicitat que la cavalleria
portuguesa es colloqus en l'ala dreta. 13. DESENVOLUPAMENT DEL
COMBAT Ocupant una llarga lnia que cobria tot lest del corredor
dAlmansa, incloent els turons de ambds costats, lexrcit confederat
es dirigia amb gran resoluci a trobar-se amb el de Berwick, que
desprs duna reorganitzaci de les seves lnies, que Galway va
interpretar com una nova defugida del combat, estava esperant
disposat en dos lnies, molt prxim del nucli urb de Almansa. 14.
CONSEQNCIES DE LA BATALLA SOBRE VALNCIA I CATALUNYA -Noves i
doloses imposicions fiscals, imposici del "Catastro", "Equivalent"
o "Talla general" que castigaven a valencians, mallorquins i
catalans del Principat i afavorien a la nova oligarquia local
borbnica als nostres territoris, eliminaci de qualsevol llei,
privilegi, s o costum anterior a l'arribada del Borb.-Penes de
mort, repressi generalitzada, segrest de bns, saquejos i crema de
ciutats que van provocar un important flux d'exiliats cap al
Principat de Catalunya la participaci de valencians en la defensa
de Barcelona en 1714 va ser considerable- i desprs cap a
Viena.-Imposicions de normes, lleis, usos, costum i llengua
castellana, canvis toponmics, prohibici de festivitats
tradicionals, ocupaci militar castellana, prdua de sobirania i de
l'entitat poltica valenciana.-Runa de part del comer i del port de
Valncia. 15. -Inici i foment per part de les autoritats
centralistes d'importants moviments migratoris castellans cap al
territori valenci, i incorporaci arbitraria de la comarca de La
Plana de Utiel-Requena, Chera i Sinarcas amb l'objecte d'afeblir la
identitat i llengua prpia dels valencians i estendre el
castell.-Prohibici de la llengua prpia en l'ensenyament, documents
escrits, teatres, tribunals i vida pblica, procs destinat a fer
desaparixer el fet diferencial en l'antic regne de Valncia,
Principat de Catalunya i regne de Mallorca.-Desvertebraci i
fragmentaci dels territoris de cultura catalana, refor de la imatge
de Felipe V, estratgia de desqualificaci obsessiva del fet
diferencial catal i reforament ideolgic de les poltiques
centralistes i de l'universalisme homogenetzador borbnic.-Prohibici
dels trets diferencials nacionals. Desmoralitzaci generalitzada,
desaparici de la conscincia de poble i de la solidaritat nacional,
i desinters per les qestions nacionals, afebliment del tradicional
carcter combatiu dels valencians. 16. QUAN EL MAL VE DALMANSA.Dita
valenciana per rememorar la derrota a la batalla d'Almansa. Can:
17. EL MONUMENT DE LA BATALLAA Almansa es va aixecar un monument en
memria de la batalla i es va crear tot un regiment amb el nom de la
mateixa ciutat per commemorar el triomf borbnic. 18. ON ES TROBA
ALMANSA ?Almansa s una ciutat situada al sud-est d'Espanya, a la
provncia d'Albacete. 19. CONCLUSIAquest treball, quan vaig decidir
fer-lo, el vaig dir sense pensar, no el tenia clar, ni sabia que
era tan important. No s perqu per volia fer aquest treball, aix que
vaig comenar-lo amb una setmana i mitja d'antelaci. Al principi em
va costar una mica trobar la informaci necessria per al final ho
vaig trobar tot en una pgina i en un llibre. Mica en mica fent el
treball minteressava ms tot aquest tema de la batalla, tots els que
hi participen, el que acaben fent, etc... Aix que en resum en
aquest treball, he treballat bastant a gust i entenent les coses
daquest. Espero que a qui el pugui veure tamb li hagi agradat.
