La càrregaRamon Casas

Pintura segle XX

1.- Documentació

            Títol: La càrrega o Barcelona 1902            Autor: Ramon Casas            Cronologia de l’obra: 1899-1903       País: Catalunya

Estil: Modernisme           

2.- Tema

    Crítica social. Representació d’una brutal repressió policíaca sobre uns treballadors que protesten per les seves indignes i dures condicions de treball.

3.- Descripció:

• Es tracta d’una tela pintada amb la tècnica de l’oli.

• La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport).

• L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

En un escenari urbà que vol ser Barcelona (al fons sembla que es destaquen “les tres senyoretes del Paral·lel”, cases, fàbriques i una església), la Guàrdia Civil, a cavall i sabre en mà, reprimeix una protesta obrera. En primer terme, un obrer caigut és a punt de ser atropellat per un guàrdia civil a cavall.

4.- Elements formals i compositius

a.- Forma oberta o pictòrica.

b.- Composició oberta

c.- Perspectiva geomètrica + aèria.

d.- Línia de l’horitzó: Alta. L’espectador està dins l’escena, encara que amb un punt de vista enlairat respecte a aquesta (com si ho miréssim des d’un balcó).

e.- Asimetria: Més pes de la meitat dreta amb la figura, en primer terme, del guàrdia civil a cavall i el manifestant a terra.

f.- Geometria: Predomini de les línies compositives horitzontals i en semicercle. Casas deixa un buit a la part central de la composició que fa que ressaltin molt més la caiguda de l’obrer i el guàrdia civil a cavall.

g.-Llum: Molt matisada per l’ambient boirós i el fum de les fàbriques destaca el tema obrerista.

h.- Comatisme: predomini del color per damunt la línia, amb pinzellades soltes i esvaïdes, però amb els personatges de primer terme una mica més definits respecte dels més allunyats. Domini dels colors foscos: dels ocres en l’ample espai buit central; dels grisos i marronosos en la massa de gent, contrastats amb tocs de blanc que ressalten algun element, com els pantalons dels guàrdies. Al fons, el cel està treballat amb tons més clars, rosats i blaus.

5.- Antecedents i influències posteriors.

És molt clara en aquesta obra la influència de l’impressionista Degas:

- representació de l’instant fugaç- grans espais buits que centren la composició.- tipus de pinzellada- tractament de la llum- interès pels espais urbans

• Influències posteriors:El gran domini tècnic i formal de Ramon Casas fa que aquesta obra sigui considerada una de les més representatives del modernisme català. La influència i el mestratge de Casas en el modernisme català van ser determinants per a molts artistes que s’iniciaren en aquest moviment i que van donar origen a una segona generació de pintors modernistes (Mir, Nonell, Anglada Camarasa, etc.) i d’altres que, després, passaren a les avantguardes, com Picasso o Gargallo.

6.- Relacions amb obres similars de l’autor

Casas va tractar diverses vegades el tema de la repressió de la protesta obrera. En aquest sentit hem de parlar d’una versió de 1910 de la mateixa obra que analitzem amb algunes diferències: l’escenari és un poble i la guàrdia civil va a peu. S’hi mantenen, però, les similituds compositives.També cal relacionar la Càrrega amb dues altres obres de denúncia: Sortida de Corpus i El garrot vil; Alguns historiadors de l’art hi han volgut veure un compromís polític. En realitat, Casas només pretenia fer pintures testimonials, més com un document gràfic que com una denúncia.

El garrote vil

Sortida de la processó de Corpus de l’església de Santa Maria

Plen Air

Interior a l’aire lliure

Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem

Dona conduint

Cartells

7.- Diferències amb altres solucions coetànies

Contemporani de Casas serà el pintor Henry Matisse, un dels fundadors del Fauvisme. Les seves obres són totalment oposades ja que pel fauvisme el gran protagonista del quadre és el color. Pel fauvisme, el color és autònom respecte la forma i és el que dóna l’expressivitat i el sentit vitalista a aquest estil. Els fauvistes utilitzen colors primaris i complementaris i no utilitzen el negre; apliquen el color amb pinzellades gruixudes i amb abundant pasta.

8.- Significat i funcióSignificat:        

Funció: Estètica. El públic burgès de l’època va acollir les compocisions de Casas amb una gran acceptació ja que les considerava obres d’història o costumistes.

           

En aquest quadre, res no és autèntic: ni la Barcelona que pretén mostrar no és cap vista veritable de la ciutat, ni l’escena no correspon a la vaga general barcelonina de 1902 com es va presentar en el seu moment, ni la data que figura al peu no és la data en què el quadre fou veritablement pintat, ni l’home abatut pel guàrdia civil no era en realitat cap manifestant ferit.

En aquell moment els treballadors catalans protestaven per les seves precàries condicions de vida i s’organitzaven en sindicats; l’anarquisme tenia un gran ressò. Davant la repressió del moviment obrer, l’anarquisme respongué amb una onada d’atemptats que donaren a Barcelona el sobrenom de “ciutat de les bombes” (bomba del Liceu, a la processó de Corpus....)

9.- Context històric i artísticHistòric:

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i reafirmació nacional. L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.

Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.

Ramon Casas va ser, juntament amb Santiago Rusiñol, el gran introductor de l’esperit i de les formes impressionistes a Catalunya. El seu origen burgès li va permetr viure còmodament la bohèmia parisenca; en tornar a catalunya, després d’alguns problemes amb l’estil i la temàtoca que va introduir, esdevingué el pintor per excel·lència de la burgesia i de la pintura modernista catalana. Va participar en moltes activitats artístiques i en tertúlies com les d’Els Quatre Gats, i va ser un introductor del cartellisme publicitari a Espanya.