PREGUNTES SOBRE L’ANÀLISI DE LA INTRODUCCIÓ DEL

QUARTET Nº 19 EN DO MAJOR K.465

W.A. Mozart

Fet per Josep Rovira Poblet

5è Grau Professional

Curs 2014-2015

1

ÍNDEX

Preguntes........................................................ pàgines 3-4

Bibliografia.......................................................pàgina 5

Annex, partitura introducció.............................pàgina 6

Annex, article Ligetti.........................................pàgina 7-10

2

PREGUNTES

1. La introducció comença amb un Do al violoncel, però no s’estableix la tonalitat de Do Major fins a l’inici de l’Allegro. Quin és el procés que efectua Mozart per arribar a la dominant de Do Major?

Mozart “juga” amb petites modulacions de tonalitat en espais de temps més aviat curts (no més de 4-5 compassos d’espai entre tonalitat i tonalitat) que no permeten establir una tonalitat clara.

Pel que fa les tonalitats, comença en Sol major amb una Napolitana (compàs 1 i 2), seguida de la dominant (compàs 3) i la tònica (compàs 4) i al compàs 4 comença a introduir notes característiques de la següent tonalitat (Fa major): repeteix el mateix patró en els següents 4 compassos però en la tonalitat de Fa major i introduint al final . Així són els dos primers períodes.

Entre els compassos 9 i 15 passa per la tonalitat de Mib major i en els compassos 13 i 14 realitza una cadència perfecta amb la dominant de Do, tot i que no sabem si major o menor. Finalment, del compàs 16 al 21 són només variacions de l’acord perfecte major de Sol (en funció de dominant) i conclou amb un acord de tònica do però que no té tercera i no ens permet saber si és major o menor. Immediatament després el violí canvia el do per un si, fet que converteix l’acord en una dominant de do una altre vegada.

És per això que no queda en cap moment definida la tonalitat.

2. Explica el do# del compàs 19 com a al·lusió a la dominant secundària del compàs 3 i de la doble dominant del compàs 20.

En el compàs 19 hi ha un acord sol-si-re-fa que és la dominant de do. El do# que apareix és la sensible, és a dir la nota característica de l’acord de dominant de la dominant de do major, per això apareix en el compàs. Al compàs 3 apareix l’acord de dominant de la dominant de do major, però en aquest cas fa funció de dominant de sol major.

3. Explica la diferència de tensió entre l’acord de dominant del compàs 3 i la del compàs 20.

En l’acord del compàs 3, les notes de l’acord són el la, do# i el sol com a sèptima. El si del baix sembla la novena. L’acord del compàs 20 és sol-si-re-fa i per canviar de nota en els violins fa servir el do# (record de l’acord de dominant secundària) i el la#. Tot i no contenir tantes notes estranyes, l’acord del compàs 3 és més tens ja que els instruments toquen en crescendo, la nota alterada entra en primera instància i es manté en el temps fort i està invertit i no en estat fonamental.

4. Explica el camuflatge de la cadència perfecta dels compassos 13 i 14.

En el dos compassos, hi ha veus que tenen una certa melodia ascendent i descendent que ens ajuden a entendre les altre veus. En la pujada (violí 2 i cello) la melodia es troba en mode major. La baixada (violí 2 i viola) la fa en mode menor introduint les alteracions Lab i Sib mentre que el violí fa un acompanyament de 3 negres en les que hi ha un Mi becaire i un Mi b, causant la ambigüitat tonal (do major/menor). LA cadència es pot veure, si ens hi fixem bé, en

3

la caiguda del compàs 14 on trobem do-mi-sol (el re del segon violí és un retard), la resolució de l’acord immediatament anterior sol-si-re-fa, és a dir, la dominant.

5. Realitza una reducció schenkeriana dels primers cinc compassos, i explica la falsa relació cromàtica.

La falsa relació cromàtica és un cromatisme que té lloc en veus diferents.

6. Detecta les imitacions motíviques que hi ha als primers 4 compassos. Indica-ho a la reducció de l’exercici anterior.

7. Realitza un gràfic a l’estic “Gárdonyi” i indica les tonalitats per les que transita la introducció.

4

8. A partir de les reflexions de l’últim paràgraf de l’assaig, explica quina diferència existeix entre l’ús de la modulació als compositors de la 1a Escola de Viena –Haydn, Mozart i Beethoven- i Schubert.

5

6

7