SETEMBRE 2012 Núm. 358 Preu 2,50PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la PalancaMés Diada que mai

La retalladaes nota,però la Firase’n surt

PrimeraJornadade PortesObertes altúmul deSeró

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Més Diada que mai

La Diada d’enguany ha estat especialmentreivindicativa i el clam independentista éscada dia més gran. La Fira i el Túmul deSeró són dos dels altres temes destacatsdel mes

Fotos portada: Marta Serret

24

la Palanca 3

7

16 40

15

36

34

13

27

4217

19

44

45

20

37

43

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALCatalunya independent?

NOTICIARILa Diada més reivindicativaEl cinquè Cuniplec reuneix 130 personesNou sistema de gestió a l’Escola de MúsicaExpectació per descobrir l’edifici del Túmul

MUNICIPISFesta Major de Montclar 2012Festes d’agost a CubellsAniversari de l’associació Mareselva

LA NOGUERA

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECPER QUÈ DIEM...?

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMA

FILATÈLIASegona trobada d’intercanvi de segells

CARTES A LA REDACCIÓ

VIDA SOCIAL

TEMA DEL MESLa Fira planta cara a l’austeritat

PARLEN LES ENTITATSEl GRTP homenatja Rafel Gomà (i III)XI Jornades de Prehistòria del MarquesatFem Cau, fem poble!Nou número de la revista “Lectures”Il·lusions i realitats

ESPORTS

PARTITS POLÍTICS

IN MEMORIAM

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERAL’aviació

FA 25 ANYS

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR

VIATGESBeja: un mercat a la frontera (i III)

HUMOR

DÈRIA GASTRONÒMICA“Noguera Cuina” amb el meló21

23

39

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

JULIOL i AGOST

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:18 jul.: Marwan Dahmani, fill de Said i de Khadija20 jul.: Leire Juàrez i Jou, filla d’Enrique i de Cristina25 jul.: Raul Daniel Dolha, fill de Florin D. i de Monica E.1 ago.: Walid Lachheb, fill de Jillali i de Fatima15 ago.: Blanca Maria Bajas, filla de Florin i d’Eva17 ago.: Nil Trepat i Torrelles, fill de Jordi i d’Anna22 ago.: Milana Pishch, filla de Dzmitry i de Hanna

Defuncions:2 jul.: Josefa Monsonís i Tor (90 anys), natural d’Artesa deSegre Maria Tarroja i Solé (89 anys), natural de Lleidajul.: Javier Marín i Villanueva (32 anys), natural d’Hellín(Albacete)17 jul.: Josefa Gallardo i Barragán (79 anys), natural deMàlagajul.: Fernando Llorens i Cugueró (57 anys), natural deGuissona30 jul.: M. Rosa París i Galceran (63 anys), natural d’Artesade Segre1 ago.: Genoveva Baró i Brescó (88 anys), natural d’Artesade Segre10 ago.: Josep Torres i Camps (76 anys), natural deMontmagastre11 ago.: Jacqueline Laporte Ramonet (60 anys), de França(accident)17 ago.: José Espinosa i Bravo (87 anys), natural d’Antequera(Màlaga) Ramona Sabartés i Oliva (85 anys), natural d’Artesade Segre

19 ago.: Pere Capell i Espinal (94 anys), natural d’Artesa deSegre

Matrimonis:15 jul.: Eva Galceran i Rovira (veïna d’Artesa) Jaume Riera i Torné (veí de Collfred)25 ago.: Tània Duran i Cruz (veïna d’Artesa) Daniel Martínez i Domènech (veí d’Artesa)

Municipi de Foradada

Defuncions:11 ago.: Carme Guàrdia i Canela (62 anys), natural deBalaguer

Municipi de Vilanova de Meià

Naixements:14 jul.: Pau Vellvé i Urbano, fill de Víctor i d’Elisabet

Defuncions:15 jul.: Leocàdia Eroles i Capella (88 anys), natural deCamarasa17 jul.: Lluís Bullich i Coll (33 anys), natural de la Seu d’Urgell13 ago.: Neus París i Ferrando (86 anys), natural de Vilanovade Meià26 ago.: Ramon Bernaus i Tarrat (88 anys), natural deVilanova de Meià

FESTES MAJORSMontargull: 22 i 23 de setembreArtesa de Segre: del 26 al 30 de setembre (veure pàg. 42)

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. Ajuntament

JULIOL AGOSTTemperatura mitjana: 24,2° 26,8°Temperatura màxima: 37° (dia 18) 39º (dia 3 i altresTemperatura mínima: 12º (dia 16) 12º (dia 31)Dies amb precipitacions: 3 3Precipitació màxima: 20 mm (dia 1) 15,5 mm (dia 30)Total precipitacions: 39,5 mm 23,5 mmb) Observatori Baldomar

JULIOL AGOSTTemperatura mitjana: 23,3° 26,2°Temperatura màxima: 36,5° (dia 18) 39,6° (dia 10)Temperatura mínima: 9,5º (dies 2) 10,3° (dia 31)Dies amb precipitacions: 4 5Precipitació màxima: 30,8 mm (dia 5) 15,6 mm (dia 30)Total precipitacions: 38,8 mm 20,8 mm

Municipi de Vilanova de MeiàJULIOL AGOST

Temperatura mitjana: 22,5°Temperatura màxima: 36,3° (dia 18)Temperatura mínima: 10,4º (dia 2) (senseDies amb precipitacions: 4 dades)Precipitació màxima: 50,6 mm (dia 5)Total precipitacions: 59 mm

Municipi de ForadadaJULIOL AGOST

Dies amb precipitacions: 2 2Precipitació màxima: 17 mm (dia 5) 38 mm (dia 30)Total precipitacions: 22 mm 44 mm

JULIOL i AGOST

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Nic Boliart,Ramon I. Canyelles, Antoni Español, JosepM. Espinal, Noemí Farré, David Fusté, JosepGalceran, Josep Manel Gil, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra, NoemíTorras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

11 d’octubre

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Catalunya independent?Tornem amb les piles carregades després d’un mes de vacan-ces. El tema d’actualitat és el fervor independentista que s’hadesfermat durant les últimes setmanes. La Diada va servir perquè la ciutadania parlés clar al carrer, imés d’1,5 milions de persones es van manifestar a Barcelonaamb el lema inequívoc “Catalunya, nou Estat d’Europa”. L’àmplia majoria de catalans i catalanes ja estem tips de sermaltractats per un Estat espanyol que no reconeix la nostra iden-titat i que sembla que només ens vol per seguir-nos expriminteconòmicament. Tipes d’aquesta situació, moltes persones que no eren inde-pendentistes, se n’han tornat. O això és el que sembla. Faltaveure si es tracta d’independentistes convençuts o si és una flord’estiu, amb gent “calenta” per la crisi que patim o amb personesque es tiraran enrere quan vegin que el procés cap a la indepen-dència pot comportar sacrificis personals. En cas que la cosa tirés endavant, la caverna mediàtica espa-nyola, inclosos els botiflers autòctons, ja s’encarregarien de pin-tar-nos un futur negre i de ficar-nos la por al cos amb allò de si nocobrarem les pensions, si no hi haurà diners per pagar els funci-onaris, si boicotejaran les empreses catalanes i els nostres pro-ductes, si no ens voldran a Europa o, fins i tot, amenaçant-nosd’enviar-nos els tancs. Certament hi pot haver un temps d’impàs, en què hi hagi unbreu col·lapse social, de l’administració i de la nostra economia.Però està clar que la gent ha d’estar ben informada i preparadapel que significa la independència, i dels pros que sens dubtecomportaria, però també de les privacions que hauríem de sofriral principi. I si realment la majoria de ciutadans al final la volem, hemd’estar-ne convençuts i hem de ser conscients que amb el sol fetd’aconseguir-la, no s’arreglarà l’economia per si sola ni tot seranflors i violes i que, possiblement, continuarem tenint una classepolítica mediocre i que seguirà vetllant més pels seus interessosque pels de la societat. Falta veure també si aquells partits polítics que s’omplen laboca amb allò de “la sobirania plena” se seguiran venent, ara perun pacte fiscal a la baixa com abans ho van fer per un Estatutretallat, o si seran valents per liderar un projecte que per a moltscentenars de milers de catalans ja no té marxa enrere: la inde-pendència.

la Palanca 7

NOTICIARI

La Diada més reivindicativa

L’ esperit reivindicatiu que hamarcat la celebració de laDiada d’aquest any també

s’ha reflectit en el tradicional acteque Artesa celebra a la Roca delCudòs. Després que l’any passat laComissió 300 col·loqués una granestelada al Forat Rodó, aquest anyla bandera independentista haocupat el lloc que fins ara esreservava per la senyera a la Roca. A banda d’aquest canvi, l’actecommemoratiu també va tenir uncaràcter més solemne que enanteriors edicions. Així, després dedonar la benvinguda als assistents,l’alcalde, Mingo Sabanés, va cedirla paraula al regidor de Cultura,Francesc Puigpinós. El regidor, queprimer va fer una crida a tots elsregidors del consistori perquèl’acompanyessin en la pronunciaciódel discurs, va fer, precisament unacrida a la unitat per aconseguir la“llibertat” de Catalunya. “Ara és elmoment, no hem d’esperar que hoacabin els nostres fills”, va afirmar. Els Esporrets d’Artesa, quehavien acompanyat la comitiva desdel punt de concentració, a la Plaçade la Nació Catalana, fins a la Roca,també van acompanyar amb el cant A dalt, la Roca i l’estelada. A baix, el repartiment d’esmorzar

dels Segadors la hissada del’Estelada. A continuació, i ja en un to mésdistès, es va repartir coca i beureper tothom. L’acte va reunircentenars de persones. Val a dirque el programa d’actes de lacelebració de la Diada a Artesa jahavia començat el dia abans ambun concert del cantautor CescFreixas, a la Plaça de la NacióCatalana, que també va tenir moltbona acollida.

NOTICIARI

8 la Palanca

El cinquè Cuniplec reuneix 130 persones

E l Cuniplec és ja una cita marcada al calendaride festes artesenc i enguany, tot i coincidir ambla multitudinària manifestació de la Diada a

Barcelona, l’Associació de Comerciants va optar perno canviar la festa de dates, precisament perquè finsara s’ha pogut fer sempre el mateix dia. Finalment laparticipació va ser notable i aquesta festa inèdita varegistrar xifres acceptables, tot i ser molt inferiors ales darreres convocatòries. Va aplegar mitja dotzenade colles que en total sumaven unes 130 persones detotes les edats. Com cada any, durant el dinar es vanvotar la colla més ben equipada i la que tenia la taulamés ben parada. Així mateix, en acabar el dinar es vafer ball i durant la tarda els més petits van poder gau-dir d’un berenar de coca amb xocolata desfeta.

la Palanca 9

NOTICIARI

Nou sistema de gestió a l’Escola de Músicaescola de música ha deixat de sermunicipal i ara la gestiona una empresaexterna. Segons dades de l’Ajuntament,

suposarà un estalvi de fins a 100.000 euros anuals.El canvi de gestió coincideix també amb la novaubicació, al Casal Cultural. El canvi pretén acabar amb el dèficit quesuposava l’anterior sistema de funcionament. Així,aquest curs, el cost del servei d’escola de músicaper les arques municipals serà d’uns 120.000euros, mentre que el passat va ser de 220.000. Entre les condicions fixades en l’adjudicació delservei hi ha el pagament per part de l’Ajuntamentde 672 euros per alumne i curs a l’empresa, unaquantitat que s’haurà de revisar a l’alça perl’augment de l’IVA. Tenint en compte que l’escolaté 134 alumnes, suposa 92.000 euros. Així mateix,l’Ajuntament també pagarà els costos d’energia ifacilitarà les instal·lacions, que en total suma uns26.000 euros. En aquest aspecte també s’haestalviat, ja que fins ara, a les dependènciesantigues, el cost en electricitat i calefacció era de

30.000 euros l’any. L’escola continuarà oferint els mateixosserveis, tot i que s’augmenta la ràtio d’alumnes a les classescol·lectives i les classes d’instrument es faran en grup alsprimers cursos. Per altra banda, i també en matèria educativa, el ple delmes d’agost també va aprovar un increment del 10 per centa la quota de la llar d’infants.

L’

El divendres dia 7 de setembre es van fer portes obertes a l’escola

la Palanca 11

NOTICIARI

Expectació per descobrir l’edifici del Túmula resposta ciutadana a la convocatòria de por-tes obertes que va tenir lloc el dia 19 d’agost al’edifici de l’Espai Transmissor del Túmul de

Seró va desbordar totes les previsions. Més d’un cen-tenar de persones es van acostar al centre d’interpre-tació, les obres del qual estan pràcticament acaba-des. No obstant, no té data d’obertura al públic i preci-sament aquest fet, la incògnita sobre quan es podràvisitar, va fer que moltes persones s’hi acostessin. Consta d’una sala polivalent, una sala-museu, unabotiga i l’espai de les estel·les funeràries, el que téforma de laberint i on s’instal·laran les restes que hanmotivat la construcció de l’immoble. A banda, hi haserveis com petites sales de magatzem o lavabos. Aixímateix, la coberta també és transitable. El mateix dia de les portes obertes, els assistentsvan poder veure també les estel·les, que encara nosón a la ubicació definitiva per protegir-les.

L

La jornada de portes obertes es va fer coincidint amb la festa major

D’esquerra a dreta, la sala-museu, les estel·les, que encara no són a l’edifici, i un detall de la botiga, que té la paret coberta d’ampolles

Inscripció per grups al Soparde Germanor

La Comissió de festes informa que les persones quevulguin assistir juntes al sopar de germanor de la FestaMajor, que tindrà lloc el 27 de setembre, caldrà que s’ins-criguin per grups a l’ajuntament. Per més informació,podeu dirigir-vos a l’ajuntament, al primer pis, o al telèfon973400013 (extensions 31 o 33).

MUNICIPIS

12 la Palanca

Festa Major de Montclar 2012l cap de setmana del 20 al22 de juliol es va celebrar laFesta Major de Montclar.

Les activitats van començar el di-vendres amb el repic de campanes,que van anunciar l’inici d’un emo-tiu però a la vegada divertit pregó,que es va realitzar per primer copdes del balcó de l’Ajuntament. Acabats els parlaments i al crit de“Visca Montclar i visca Sant Jaume”,es va encendre el “txupinazo” quedonava el tret de sortida a la festagran del poble, i va començar unapluja de globus i caramels. Acteseguit, es va fer el tradicional so-par de germanor, amb prop de 400persones. Amb l’estómac ben ple,va arribar un dels moments més es-perats. Es van apagar tots els llumsdel poble i enmig d’una musica tè-trica va començar un castell de focsque anunciava l’arribada del fantas-ma Jaumet. El gegant de tres me-tres va ser un any més l’encarregatde fer el primer ball de la festa major. Just després, va començar el balla càrrec de Ramon Pelay i entradala nit va donar pas al grup de versi-ons Munt-Band, que actuava aMontclar per tercer any consecutiu. Dissabte, com cada any, durantla tarda es va fer el torneig de boti-

farra. Després, el ballde tarda, que un anymés va anar a càrrecde l’orquestraMediterránea i desprésd’una pausa per sopar,van seguir amb el ballde nit. La festa va du-rar tota la nit, primeramb Tremendos, elsguanyadors del premiARC al millor grup deversions del país. Van fer que el jo-vent, de tots els indrets de la pro-víncia, gaudis d’allò més d’aques-ta vetllada tan especial. La festa vacontinuar amb el grup de versionsSéptimo A, que amb cançons moltanimades va fer saltar i ballar el jo-vent fins ben entrada la matinada.Quan el sol ja feia estona que ha-via sortit, una disco-mòbil va conti-nuar la celebració fins que a les 8del matí va aparèixer el fantasmaJaumet. Amb moltes ganes degresca i acompanyats de tambors ipetards, una cercavila va recórrerels carrers del poble amb els queencara tenien ganes de gresca. El diumenge, la quitxalla va po-der gaudir durant tot el dia d’un parcd’inflables i altres atraccions. Almigdia, es va fer una missa en ho-

nor al patró i a la sortida, es va en-cendre la tradicional traca amb ca-ramels per la canalla. Al capvespre,l’orquestra Saturno va delectar elsassistents amb un concert i unasessió contínua de ball en què nova faltar el de rams. El dilluns es va realitzar la pinta-da de murals i el dimecres 25, dia-da de Sant Jaume, una missa so-lemne en honor al patró clausura-va una festa major amb més activi-tats que mai. Pel jovent de Montclaraquesta ha estat una festa majormolt especial, amb la que feia anysque somniàvem i que gràcies a moltd’esforç, hem aconseguit fer reali-tat. Moltes gràcies a tots els assis-tents, us esperem l’any vinent.

David Hernández Galceran

EDAVID HERNÁNDEZ

El públic es va bolcar en totes les propostes del programa

la Palanca 13

MUNICIPIS

Festes d’agost a Cubellsls dies 16, 17, 18 i 19 d’agostes van dur a terme les fes-tes d’agost de Cubells, les

FAC. Dijous es va fer una gimcanaon els petits, acompanyats delspares van descobrir el municipi. Ala nit va arribar el gran sopar de ger-manor, precedit per unes breus pa-raules de la regidora ClàudiaBellostas i un gran discurs del di-putat del Parlament Antoni Balasch,de la Noguera. Després del sopar,Jeff Toussant va dirigir una sessiód’hipnosi col·lectiva que va deixarbocabadats bona part dels assis-tents. Acabat l’àpat i l’espectacle,els joves i no tan joves es van diri-gir al Club Joc d’Ous on, des de famolts anys, se celebra el final decada nit d’estiu amb música finsque el cos aguanta. El divendres va ser un dia demolta feina per la majoria de joventdel poble, que van treballar tota latarda preparant la 28ena nit de Foci Rock de Cubells. A quarts d’una,els Diables Bèsties Feréstegues deBalaguer van fer un espectacularcorrefoc que va acabar a la plaçade la Castella, on els Buhos van co-mençar la seva brillant actuació

interpretant La presó del reide França de la CompanyiaElèctrica Dharma i continu-ant amb el seu gran reper-tori. Mentre la plaça s’ana-va omplint, va arribar l’ho-ra de La Banda Puig, queva seguir animant la festaamb temes clàssics i unagran posada en escena.Amb la plaça de gom agom, van tornar a tocar elsBuhos i de nou la BandaPuig fins que va sortir el sol. Dissabte va començaramb l’espectacle Corsaris de l’es-puma a càrrec del grup Xip Xap queva fer les delícies dels més petits ialgun que altre adult que es va dei-xar endur per l’espuma que va om-plir la placeta de la font de SantJulià. Al vespre, el trio De Gala vaoferir un concert preciós seguit d’unball de tarda que va dur els assis-tents fins a l’hora de sopar. A la nit,ells mateixos van fer ball fins bentard. Com no podia ser d’altra ma-nera, els que encara no en tenienprou van acabar la nit al Club Jocd’Ous. El diumenge hi va haver unagran sessió de ball a càrrec de l’or-

E

questra Cadillac que va posar punti final a les FAC 2012. Des d’aquestes línies, l’ajunta-ment de Cubells vol agrair a totesles entitats que hi ha col·laborat, laPenya Barcelonista el Centenari,l’associació de dones Maresselva,la comissió de festes i moltespecialment l’associació de jovesJo Qblls, de la que forma part gai-rebé tot el jovent del municipi i quecada any aconsegueix amb el seuesforç fer una de les festes de mésrenom de les nostres contrades.

Martí Regué i Roig

MARTÍ REGUÉ I ROIG

Aniversari de l’associació Mareselval diumenge 5 d’agost es vafer a Cubells un sopar pertal de commemorar el vintè

aniversari de la constitució legal del’associació de dones Mareselva deCubells. El col·lectiu femení deCubells ja feia ben bé des del 1986que es movia i promovia algunesactivitats, però no va ser fins al 22de juliol de 1992 que ho van comen-çar a fer de manera oficial. Comp-ten amb una vuitantena de sòcies,tot i que les activitats i viatges queorganitzen estan oberts a tothom.Des d’aleshores ençà han realitzatcursos i exposicions de matèriestan variades com ‘patchwork’, co-ral, teatre, gimnàstica, manualitats,fotografia, etc… A part de tot això,

sempre passen al davant a l’horade participar en els grans esdeve-niments anuals com Carnestoltes,la Castanyada, Sant Jordi, SantaÀgueda, la festa major o la Diadade Catalunya, així com muntantanualment una recol·lecta per tald’ajudar el col·lectiu que central’atenció a la Marató de TV3, quees fa just abans de Nadal. El dia de la celebració hi haviamuntada una exposició de‘patchwork’ al local de l’associació,a la carretera, on es van poder veu-re unes exquisides mostres del queles diferents dones del poble hanaprès durant el curset. Després dela visita a l’exposició, els més decent trenta assistents es van dirigir

a la pista poliesportiva, on hi haviapreparat un sopar de gala. Desprésd’unes breus paraules de l’alcalde,Josep Regué, i d’un discurs moltsentit de la presidenta de l’associ-ació, Montserrat Ros, els convidatsvan començar a degustar un sucu-lent àpat que va servir per fer tertú-lia i xerinola al voltant d’una taulaque aplegava ben bé quatre gene-racions de cubelleses i cubellesos.Després de sopar, es va gaudird’una actuació de ball que va ser-vir per clausurar una vetllada moltespecial. Des d’aquestes línies vo-lem desitjar a l’associació moltsmés anys de vida.

Martí Regué i Roig

E

La nit de divendres, un dels moments més multitudinaris

la Palanca 15

LA NOGUERA

Montgai Màgic reunirà més de 80 magsLa Fira Montgai Màgic tindrà lloc del 5 al 7 d’octubre ija hi ha confirmada l’assistència de, com a mínim, unavuitantena de mags. Els seus espectacles es podranveure, seguint el format habitual, en 18 escenaris delpoble, la majoria a l’aire lliure. El divendres tindrà elcol·lectiu de discapacitats com a protagonista, ambactivitats pensades per a ells, mentre que dissabte almatí serà el torn dels espectacles per a escolars i, apartir de la tarda i durant tot el diumenge, hi hauràactivitats pel públic en general. Destaquen els concur-sos i demostracions de mags, un de màgia en gene-ral, que ja es va fer l’any passat, i un de nou, de màgiad’a prop, com per exemple trucs amb cartes. La Firacompta amb la col·laboració d’un centenar de volun-taris del poble.

Acord amb AspidEl Consell Comarcal i l’Ajuntament de Balaguer hanrenovat el conveni amb l’Associació de Paraplègics iDiscapacitats Físics de Lleida (Aspid), per fomentar lacontractació de persones amb discapacitat a travésdel Servei d’Intermediació Laboral (SIL) de l’entitat.Podeu posar-vos-hi en contacte al 973 448 933 o aaspid@aspid.cat.

Camp de treball a PenellesUns 15 adolescents d’arreu de Catalunya han partici-pat aquest estiu al camp de treball Rocafinestres dePenelles. Els joves han netejat i senyalitzar un espaidels afores del poble. Els han acompanyat altres jo-ves del projecte Jova de l’Oficina Jove de la Noguera.

Plafó informatiu a CamarasaL’Ajuntament de Camarasa ha instal·lat aquest estiual costat del riu Segre un plafó informatiu en què s’in-

dica que la zona no està habilitada per al bany al nodisposar de mesures de seguretat i de salvament.Aquesta iniciativa sorgeix després que en deu anyshagin mort set persones ofegades en aquesta zona.

Reparacions a la passarel·la de BalaguerLa nova passarel·la de Balaguer ha hagut de ser re-parada per l’empresa que la va construir, Excover, alpresentar esquerdes en la pavimentació i altres de-fectes. L’empresa ha assumit els costos de la repara-ció i ha constatat una tara en el material utilitzat.

Creuant l’estret de GibraltarUn nedador del CEN Balaguer, Gerard Nadal, ha acon-seguit creuar l’estret de Gibraltar nedant. Va sortir deTarifa amb cinc companys més i van arribar a PuntaAhmiar (Marroc) al cap de 4 hores i 33 minuts. El re-corregut, de 18,1 quilòmetres, va haver de ser modifi-cat degut a les condicions meteorològiques.

El Consell Comarcal crea MiraTVEl Consell Comarcal de la Noguera ha impulsat unanova eina web per als ajuntaments de la comarca. Estracta de MiraTV, un portal multimèdia que permetpublicar i visualitzar vídeos, àudios, imatges i docu-ments: www.miratv.cat Aquesta plataforma també estàpreparada per veure’s a través de l’Iphone, l’Android iIpad.

Man teniment del pantà de Sant LlorençEl pantà de Sant Llorenç de Montgai serà buidat par-cialment l’octubre per reparar dues de les comportesdel sobreeixidor, on els sediments acumulats amb elsanys poden impedir el tancament de les taules.

Anna M. Vilanova

PER QUÈ DIEM...

16 la Palanca

Dura com la bota de Sant Ferriol?ixò es diu quan alguna cosadura molt de temps; pot seruna activitat, un espectacle

o, fins i tot, un àpat que s’allargamés del que seria normal. Abansque res, una precisió: al santoralcatalà hi trobem dos Sant Ferriol,encara que de cap se’n tenen mas-sa notícies fidedignes. Un era pre-vere i l’altre, un tribú romà que esva convertir al cristianisme: els dosvan ser màrtirs de la seva fe. El pri-mer, celebra la seva festa patronalel 16 de juny i el segon, el 18 desetembre. La llegenda, la tradició, però, vaper altres camins, segurament mésromàntics però, alhora, més fanta-siosos. Així doncs, diu la llegendaque Sant Ferriol, abans de ser sant,era el capità d’una banda de lladres ique després de cometre un crim se

n’anava a confessar tot exigint alcapellà la seva absolució. Vist que elmossèn de torn no podia acceptaraquesta imposició, Ferriol el matava. Un cop, però, trobà un capellàqui, després d’engegar-li un con-tundent sermó, li va prometre quel’absoldria si li jurava que mai mésno faria cap crim. Les paraules delclergue van arribar a l‘endurit cordel bandit fins al punt que va deci-dir fer-li cas. El seus homes, però,s’ho van prendre com acte de co-vardia i van matar Ferriol en unhostal, enterrant el seu cos sota lesbotes del celler. Va passar molt de temps fins quea l’hostaler se li fes evident que unade les botes rajava més del queseria normal i abastia de més vi delque caldria esperar vista la sevacapacitat. Estranyat per aquesta

circumstància, va alçar la bota i vacomprovar, amb sorpresa, que sotad’ella un braç sortia de terra i queun dit la tocava. En cavar en aquelllloc va aparèixer el cos del bando-ler mort però en perfecte estat deconservació, com si talment l’aca-bessin d’enterrar. I això és el queva manifestar la seva indubtablesantedat per a la gent de l’època. Hi ha una lleugera variant de lallegenda que diu que el capellà vadonar a Ferriol un anell en què hihavia escrit, amb caràcters moltgrans, la paraula ‘moriràs’. Al tenirsempre al davant aquest mot, elbandit recordà constantment el ser-mó que li havia etzibat i es penedíde les seves malifetes. La resta dela llegenda continua igual, tal comhem explicat.

Albert Vidal

A

el Mira-Pallars al Tossal de lesles Torretes, la Cova de l’Aigua,el Forat del Gel, de l’Hostal Roig

a l’avenc del Gos, de la Font Blanca ala Cova de les Monges, Santa Cecília iColl de Cabeces són sis detallats i inte-ressants itineraris que enriqueixen elconeixement del nostrat Montsec dis-ponibles a l’adreça electrònica http://montsecdemeia.wordpress.com. L’haelaborat, després de variades sortidesacompanyat sovint de Ramon M. Puigi qui subscriu, Jordi López Camps

(Barcelona, 1950), llicenciat en Biolo-gia i estiuejant a Vilanova des de 1981.Viu a l’històric casal del Sr. Pere, antigacasa de cal Metge a la plaça Major, seude l’Ajuntament fins al 1991. Va ser sergent de complement aBerga, on es relacionà amb MossènJaume Armengol. També fou candidata senador pel PSUC, del movimentCristians pel Socialisme, director de ser-veis de personal de l’Ajuntament deSanta Coloma de Gramenet, directord’Afers Religiosos i president del Pa-

tronat de la Muntanya de Montserratamb el president Montilla, cap del ser-vei de formació de la Diputació deBarcelona. Ara és gerent dels serveisde cultura d’aquest ens. Ha escrit icoescrit nombrosos llibres, entre ells As-sumptes religiosos: una proposta depolítica pública, El pluralisme polític delscristians, Montserrat és: forma relleu,natura, història, santuari de tots iAprender Liderazgo Político, entremolts d’altres.

Ferran Sànchez

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC

D

Camins vells i belles rutes pel Montsec

la Palanca 17

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats d’agost

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 28

25730 ARTESA DE SEGREBiblioteca.artesadesegre@gencat.cat

Tel: 973400754

Préstec de llibres, revistes iaudiovisuals

Servei d’internet i multimèdiaConexió wifi

ADULTS

El llibre de les ànimes. GlennCooper. Ed. Alisis.El futur de la humanitat és un se-cret ocult entre les pàgines d’aquestllibre, que va ser escrit amb sangl’any 1297 per una orde d’escrivansde cabells vermells i ulls verds quesemblaven tocats per la gràcia di-vina o bé per la mà del diable. Elllibre de les ànimes no pot sortir ala llum, perquè el secret que ocultaés el nostre destí.

El metge d’Atenes. Premi Ciutat dePalma Llorenç Villalonga de Novel·-la 2010. Teresa Pous. Ed. Moll.Alexandre -un metge d’Atenes,condeixeble d’Hipòcrates- escriules seves memòries... I l’autora hofa de manera excepcional i tendra.Ambientada a la Grècia de Pericles,Teresa Pous ens descriu la vidad’aquest metge inventat però pos-sible.

Una novel·la francesa. FrédéricBeigbeder. Ed. Amsterdam.El 28 de gener de 2008, FrédéricBeigbeder era detingut per consumde cocaïna en la via pública i pas-sava quaranta-vuit hores sota de-tenció preventiva. Irònicament, unsdies més tard, el seu germà, l’em-presari Charles Beigbeder, rebia laLegió d’Honor de mans del presi-dent francès. D’aquest succés realnaixeria poc temps després Unanovel·la francesa.

HorariDe dilluns a divendres de 16:30a 20:30 h.Dissabtes de 10 a 13 h.

El prisionero del cielo. Carlos RuizZafón. Ed. Planeta.És la tercera part de la tetralogiad’El cementiri dels llibres oblidatsiniciada amb L’ombra del vent i Eljoc de l’àngel.

Escenografies de l’oblit. NorbertTomàs. Consell Insular deMenorca.

NOVEL·LA JUVENIL

La porta dels tres panys. SòniaFernández-Vidal. Ed. Narrativa Sin-gular.Niko és un noi de 14 anys que unbon matí tria un altre camí per anara l’institut i troba una casa que nohavia vist mai. Atret pel misteri, hientra i es troba immers en un uni-vers estrany. Dins del món quànticpassen coses sorprenents.

la Palanca 19

EL CAP INFORMA

Caminada ‘Enganxa’t a la Fira’er segon any consecutiuhem començat la Fira fentesport. Aquesta vegada

hem estat 150 persones de totesles edats les que hem compartit elcamí, en bicicleta, corrent o cami-nant. Abans de sortir hem recollitla motxilla i l’aigua i hem fet escal-fament per evitar lesions. A l’arri-bar al CAP, ens esperava una bonaselecció de fruits secs i fruita fres-ca per proveïr energies. Després, hem fet entrega delspremis del concurs de cuina infan-til i juvenil. Hi ha hagut 9 participantsamb 17 receptes, totes elles sanesi suculentes i assequibles de ferpels nens, amb una mica d’ajuda.Els primer premi ha estat per JuditAlgué, pel postre d’Ous ferrats ambpatates i ketchup. El segon, perGerard Algué, per l’Amanida com-plerta, i el tercer, per Gemma Salud,

amb les Torradetes d’escalivadaper aperitiu. Tots els participants han tingut unobsequi i un premi. Els professionalsdel CAP us animem que seguiu fentaquestes activitats: caminar, córrer,sortir en bicicleta i practicar a la cui-na, també amb els menuts. Agraïm la participació de tots iespecialment d’aquells qui heu col-laborat en què aquestes activitats

P

hagin estat possibles: Ajuntament d’Artesa, Cudos,Gimnàs Altis, Cal Rellotger, LaTaberneta, Puigredon begudes, Co-operativa d’Artesa, Quitxalla, OlisJ.Macià, Calçats Maribel, Pastisse-ria Solé, Casa Mianes, Cal Morera,Pastisseria Borrell, L’Escaleta, FlorsLeonor, Flors Joana, Massana Es-tanc, Josep Ma Espinal, TeresaDalmau, Paquita Marsà.

20 la Palanca

FILATÈLIA

Segona trobada d’intercanvi de segellsquest mes he de fer mencióde la trobada que organitzoa Artesa, que com molts ja

sabeu s’ha celebrat durant la Firade Sant Bartomeu. Una de les co-ses que em va animar a fer aquestspetits escrits sobre filatèlia aquí aLa Palanca va ser el fet de fer difu-sió de la trobada i així donar a co-nèixer a tothom aquest fascinantmón de la filatèlia. Ni en les millors previsions hau-ria encertat l’èxit que va tenir la tro-bada en aquesta edició, en part grà-cies a la nova ubicació. Dins el ca-sal acabat d’estrenar, vàrem gau-dir d’un matí magnífic, amb granquantitat d’assistents i interessatsen el tema. Cal esmentar l’assistèn-cia de diversos membres de laFecafil (Federació Catalana de Fi-latèlia) i d’un company de l’àgoraque també es d’aquí Artesa, a mesde les autoritats locals i membresde Correus. Cap a les vuit del matí ja vaigarribar al casal i ja vaig començar apreparar les taules i altres coses perfer mes entretingut el matí. Vaig co-mençar per penjar diversos fulls ambsegells que havia confeccionat durant

la setmana, perquè així la gent po-gués veure diferents tipus de col·-leccionisme. Hi vaig posar uns fullsamb vinyetes separatistes de la UnióCatalanista emeses el 1900, tambées va poder veure una petita mostrade segells locals del temps de laGuerra Civil espanyola, tant del cos-tat nacional com del republicà, aixícom també vinyetes polítiques delsdos bàndols. Per acabar, vaig posarla sèrie de Colon de 1930 i una peti-ta mostra de la meva col·lecció del’Edifil 48. Vaig organitzar un petit sorteigen què vaig incloure material diversrelacionat amb els segells, unalupa, unes pinces, un petit classifi-cador amb 100 segells, els anys 77,78, 79 i 80 complerts i en nou, mun-tats sobre fulls de col·lecció, duescartes prefilatèliques i dues cartesamb segells clàssics. A part, a totsels nens que van voler els hi vaigregalar un sobret amb entre 25 i 30segells diferents, cal dir que tot allòsortejat va ser adjudicat i vaig aca-bar repartint entre 80 i 90 sobretsamb segells, ni en somnis espera-va que hi hagués tanta participa-ció. També portava gran quantitat

de punts de llibre i calendarispromocionals amb imatges filatèli-ques, i a mig mati ja no en queda-va ni un. El tema dels altres col-leccionismes, xapes, sobrets de su-cre, calendaris i escuradents, perel que em van dir les companyes,també va tenir un gran èxit de pú-blic i va marxar tothom molt satis-fet. Ja tinc ganes que arribi la se-güent edició, que serà la tercera,però no em vull acomiadar de vo-saltres sense agrair a tothom laseva assistència, especialment vullagrair al personal de l’Ajuntamentl’ajuda que m’han donat i la paci-ència que han tingut amb mi, sen-se ells res d’això hagués estat pos-sible, moltes gracies Janette, Maria,Samarra i, com no, Mingo. Gràciesper la vostra paciència. Per finalitzar, us diré que vaigenviar un total de 93 sobres, entreels que vaig fer el diumenge i elsque vaig fer per amics de tot Espa-nya, i aquí podeu veure el bonicsque van quedar.

Bernardí Mota

A

la Palanca 21

CARTES A LA REDACCIÓ

Beijing (Xina), 25 de maigJa fa dues hores que camina ambla nena lligada al seu cos, camu-flada entre les seves amples robes.Ara dorm i els seus plors insistentsja no se li claven a les temples. Feiaestona que pregava perquè s’ador-mís i no fos descoberta. La Xingyu te només 12 hores devida i és una nena preciosa, s’as-sembla tan a la Xue-Lee que quanse la mira no pot deixar de pensarsi no és ella, que els déus li hantornat, li han donat una altra opor-tunitat per ser valenta i salvar laseva filleta. La Xue-Lee li van prendre nomésnéixer, el seu marit va ser inflexible“un fill per família, i ha de ser mas-cle”, cap més paraula, cap mésexplicació, res a dir, res a discutir.Li va agafar dels braços, encaratenia l’escalfor del seu propi cos,només havia tingut temps de mirar-la i sentir la seva olor, que ja maimés es podria treure del cap. Ellas’hi va voler oposar tot i la debilitatdel part recent. La resposta del seumarit va ser un ull blau i l’os del nastrencat. No la va tornar a veure mai més.

Sap per experiència que el dolorfísic serveix, però, perquè el cordeixi d’estar encongit, perquè larespiració torni a ser profunda i llar-ga, i també aconsegueix que el seucap, per uns moments, tingui com-passió del seu esperit. Sovint provoca expressament elseu marit perquè la pegui, sapexactament fins a quin punt l’ha defer enfadar perquè la pallissa siguisuficient per fer-li més suportableel dolor vertader que no la deixaviure, el dolor del seu cor, però notan forta com perquè li impedeixicontinuar vivint la seva existènciamiserable. Quan va saber que tornava aportar una criatura al ventre, vadecidir que aquest cop ell no po-dria arravatar-li, aquest cop ellaseria més forta i faria ús de la sevaastúcia i intel·ligència, dues virtutsamb les quals els déus l’havienobsequiat en quantitats superiors alque fóra desitjable en una dona alseu país. Arribat el moment, va saber or-dir un pla per donar a llum a la sevafilla, ella sabia d’antuvi que seria

una nena, de manera que el seumarit quan s’adonés del que pas-sava ja pogués ser ben lluny. No-més havia de seguir les instrucci-ons que li havia donat la mainade-ra quan l’havia ajudat a parir, i quefeia d’enllaç entre dones en la sevasituació i unes persones que podi-en ajudar-la. Però abans, havia de trobar for-ces per seguir caminant i vènceraquella por que semblava una ali-ada del seu marit i que la paralit-zava, l’impedia avançar i fins i totpensar amb claredat. Seguir cami-nant, seguir caminant, només caliaseguir caminant per trobar-se al fi-nal amb la llum que li permetriaestimar i veure créixer la seva filla. L’altre camí era la foscor abso-luta, la mort.

Per totes les famílies que han tin-gut la generositat d’adoptar nenesa la Xina i donar-los l’oportunitatd’una vida millor. I en especial a laFina i la seva família. Sou uns va-lents!

Paquita Martí

la Palanca 23

Trobada dels 50

VIDA SOCIAL

Visca la quinta del 1987

Sabem que uns us sorprendreu, altres us emociona-reu, potser, fins i tot, us enfadareu... Us demanem dis-culpes per endavant, però “alguns” de nosaltres hempensat que estaria bé fer una petita difusió del que vapassar el dissabte 30 de juny. La quinta del 87 va celebrar un sopar molt especial,de retrobament dels que vam néixer el 87. Ja feia tempsque teníem ganes de reunir-nos per explicar les nos-tres actuals vides i, de fet, això va ser possible gràciesa aquest sopar, que va ser tot un èxit. Recordant vellstemps vam riure molt, amb les anècdotes d’infància quecompartim i, entre brindis i somriures, vam fer memòria

Artesenques, comarcanes, conegudes i saludadesnascudes el 1962. Si voleu i us va bé, podeu venir eldissabte dia 20 d’octubre a les 10:30 hores al bar de lespiscines d’Artesa de Segre per celebrar-ho. El programaprevist és: 10.30 h: Concentració al bar de les piscines A continuació, visita al Celler Vinya l’Hereu de Seró 14.30 Dinar a l’Hostal Muntanya Serà un dia de retrobaments, de veure cares que famolts anys que no veus. No et perdis l’ocasió i vine! Ifes córrer la veu! Si coneixes algú de l’any 1962, avisa’l. Per contactar-nos i aclarir dubtes, truqueu a

d’històries i historietes que alguns no recordàvem. Sobre-tot, anàvem recordant tots i totes els que no van podervenir per algun que altre motiu. Nois i noies, aquest sopar ens ha servit per comprovarque els anys passen però les persones no canviem, lesamistats de sempre perduren! Esperem que puguem fermolts més sopars i reunions com aquesta, sou genialstots!!! Visca la quinta del 1987, moltes gràcies a tots i totesper haver fet possible aquesta gran vetllada. Ens veiem el2017, que canviarem de dècada! Sigueu feliços!!

Generosa (653 68 21 67), Antonio (659 19 72 97) o JosepM. (638 31 55 40). També ens pots escriure atrobada1962@gmail.com. És requisit imprescindible per ser-hi comptat haver fetel pagament abans del 15 d’octubre, dels 40• que val lajornada al compte del BBVA, sucursal d’Artesa de Segre0182 – 0530 – 99 – 0201532090. Sobretot penseu a indicarel vostre nom al fer l’ingrés.

La Comissió 1962

PS: Ah, i portar la parella es optatiu.

24 la Palanca

TEMA DEL MES

La Fira planta cara a l’austeritatLes mesures d’estalvi es noten però no impedeixen el desenvolupament del certamen

er el mateix amb la meitat dediners. D’entrada, unamissió impossible. Tot i això,

els dies 25 i 26 d’agost Artesa vacelebrar la Fira del Meló. De fet, elmateix alcalde, Mingo Sabanés, vareconèixer que l’edició d’enguanyhavia estat en perill i que algunesveus dins el mateix equip degovern havien proposat convertirel certamen en bianual, és a dir,que aquest estiu no se celebrés.“Però sóc molt tossut i tenia moltclar que si es deixava de fer unany, es podia perdre per sempre”,va afirmar. Les retallades es van notar enaspectes com l ’ incrementd’alguns preus o la desapariciód’actes, entre ells la desfiladacanina i la degustació de vins. Elnombre d’expositors va mantenirla tendència a la baixa delsdarrers anys i es va quedar en unavuitantena, vint menys que el2011. No obstant, també hi va

haver novetats, per exemple elstastos i la cuina del formatge, quevan tenir molt bona acollida i vandeixar molta gent amb ganes departicipar-hi. L’estalvi es va aconseguir ambel canvi d’ubicació i ,concretament, l’estrena del Casal.S’hi van situar els comerciants iles entitats, un canvi en generalben valorat, i elsestands ded e g u s t a c i ó .També s’hi vanfer la trobadad’intercanvis iles xerrades ide-gustacions. El trasllat delsestands dedegusta-ció esva no-tar,sobretot, la nit dedis-sabte, quanpuntualment esvan fer llargues

L’Ajuntament va xifrar en 14.000 el total de visites que entre els dos dies van rebre el recinte firal, la mateixa xifra que l’any passat

F

El canvi d’ubicació d’entitats i comerciants va ser força ben valorat

cues per comprar els tiquets irecollir el menjar. De fet,l’Ajuntament ha atribuït aquest fettambé a l’increment d’assistents, jaque enguany es van vendre 3.750tiquets de degustació i hi van haverunes 1.500 persones. Aquestesdades, facilitades per l’Ajuntament,suposen un increment del 60 percent respecte l’any passat. Pel que

la Palanca 25

TEMA DEL MES

fa al total de visites, l’alcalde va afirmar el diumengeque s’havia el diumenge que s’havia assolit l’objectiude les 14.000 que s’havia plantejat inicialment. Entre els aspectes positius cal destacar la granafluència en algunes propostes, tant noves com con-solidades. El debut del formatge entre els personat-ges principals de la Fira va ser un èxit, i totes lesactivitats vinculades a aquest producte van penjar elcartell de complet. N’és una bona mostra el fet queels 50 tiquets disponibles per la demostració de cui-na amb formatge del diumenge a la tarda es van es-gotar abans que els de la de meló, protagonista in-discutible de la Fira. No obstant, aquesta segona tam-bé va omplir les 50 places. El dia abans, el tast guiatde formatges també va assolir el màxim de 50 assis-tents. Entre les propostes consolidades, destacal’acaparador èxit del concurs de cuina de conill, ambnovetats en la classificació dels premis, amb méscategories. Així mateix, la jornada d’intercanvi de col·-leccionistes també va tenir gran afluència i a últimahora del matí desenes de curiosos i aficionats enca-ra passejaven per les diferents taules. Tampoc podem oblidar una proposta que, per sernomés al segon any, creix exponencialment. Es tractade la caminada, que enguany es complementava ambestiraments abans i després de l’activitat i consellssobre l’exercici físic.

A dalt, venda de melons i, a sota, d’olives. A continuació, dos detalls, al’esquerra, de la demostració de cuina amb meló i a la dreta, del concursde cuina de conill. Sobre aquestes línies, un moment de la degustacióde formatge, una de les novetats d’enguany. A l’esquerra, el repartimentde la paella, que també es va canviar d’ubicació.

26 la Palanca

TEMA DEL MES

La trobada de puntaires va tenir lloc el diumenge almatí al carrer Sant Cosme i Sant Damià que, un anymés, es va omplir amb participants de tot Catalunya.

Col·leccionistes de tot tipus, des de segells fins a xa-pes de cava, es van trobar el diumenge al matí a lacada any més multitudinària jornada.

La caminada, l’activitat més matinera de la Fira, vareunir desenes de persones que van recórrer l’hortad’Artesa amb els millors consells per fer esport.

El concurs de Botifarra va reunir dissabte a la tarda50 persones. Els campions d’aquesta edició van serJoan Farré i Ramon Novelles.

la Palanca 27

PARLEN LES ENTITATS

El GRTP homenatja Rafel Gomà (i III)l 7 de juliol es va celebrar ala sala d’actes del Centred’Entitats d’Artesa de Segre

la presentació del llibre que contéles actes de la XL Jornada del Grupde Recerques de les Terres de Po-nent (GRTP) i que du per títol Ritu-als i simbolismes, de la prehistòriaa l’actualitat, del qual ja en vam des-glossar el contingut presentant-locom a primícia en el número delmes de juny d’aquesta revista. L’acte, al qual van assistir unacinquantena de persones, va estarpresidit per Rafael Gomà, homenat-jat a la jornada, Mingo Sabanés, al-calde d’Artesa de Segre, Maria Àn-gels Petit, presidenta de l’Associa-ció Catalana d’Arqueologia, i MiquelTorres, president del GRTP. Rafel Gomà va agrair novamentdavant els assistents ser guardo-nat amb la distinció Athanàgia ambla qual el grup reconeix les perso-nes que han destacat en l’estudi ila recerca a les Terres de Ponent. L’alcalde va fer una glosa de lafigura d’en Rafel Gomà manifestantla seva satisfacció pel que ha apor-tat i aporta a la ciutat d’Artesa i, tam-bé, perquè la jornada se celebrésa la nostra ciutat, mostrant la joiade representar un municipi ambtanta diversitat de restes històriquesi prehistòriques, en especial la queels diversos especialistes, per mit-jà del seu treball, han plasmat a lespàgines d’aquest llibre. Maria Àngels Petit va fer referèn-cia a la figura de Rafel Gomà i tam-bé a la seva esposa, i a l’aportacióque va fer amb el descobriment del’important jaciment de la Cova delParco. Petit prosseguí el parlamentreferint-se al treball arqueològic engeneral i la seva situació a partir dela llei dels anys 1980 que el regula,tal com indica al pròleg del llibre lamateixa autora. Va destacar la col·-laboració dels afeccionats que ac-tuen de suport incondicional alsprofessionals i institucions, elsquals com a millors coneixedors delterritori que ningú, fan una tasca de

salvaguarda del patrimoni digna demenció. En l’aspecte motiu de lajornada, l’arqueòloga va manifes-tar que el món del simbolisme ésmolt ampli i que, a la vegada, al serquelcom consubstancial a la con-dició humana, és perfectament le-gítim que els humans ens sentimatrets per aquest fenomen, provad’això ha estat la profusió de tre-balls presentats. Miquel Torres tancà la roda depresentacions agraint a les autori-tats d’Artesa i col·laboradors,especialment a l’alcalde, el suport ila predisposició perquè aquesta jor-nada arribés a bon port. El presi-dent del GRTP va aprofitar el seuparlament per reblar el clau en elque havia dit Petit sobre el paperde l’afeccionat, recordant que elGrup de Recerques va néixer ambla voluntat d’estudiar a fons el terri-tori i en aquest estudi hi tenen ca-buda els estudiosos professionalsi els afeccionats que basen el seutreball en l’autocrítica i un cert graude prudència en les seves afinaci-ons teòriques. En definitiva, un es-pai de trobada on l’afeccionat s’alli-çona amb el professional i el pro-fessional rep les informacions deprimera mà, que en el conjunt dels

associats al grup ja porten moltsanys trepitjant territori. La presentació i tancamentd’aquest acte va anar a càrrec delqui signa aquest article, el qual vaacomiadar als assistents amb elmissatge que publicacions comaquesta ajuden a escampar el nomi el patrimoni d’Artesa de Segre ar-reu i, en aquest cas concret, desd’una visió científica que dóna en-titat al conjunt de tot el municipi. No volem tancar aquest articlesense agrair, un cop més, la plenapredisposició de l’Ajuntamentd’Artesa i sobre tot a la figura delseu alcalde i, també, al Club de Lec-tures Artesenc i al seu representantJosep M. Espinal, pel suport i col·-laboració que en tot moment ensha dispensat en els diferents aspec-tes de l’organització d’aquesta pre-sentació. A més del nostre reconei-xement a la revista La Palanca perfer d’altaveu d’aquesta jornada i ho-menatge. Aprofitem aquestes línies per in-formar-vos que podeu adquirir elllibre amb les actes d’aquesta jor-nada a Cal Mianes.

Ramon I. CanyellesVocal del GRTP

E

la Palanca 29

PARLEN LES ENTITATS

XI Jornades de Prehistòria del Marquesatl 7 de juliol a la tarda, a ladoctora Maria Àngels Petit,professora de Prehistòria de

la Universitat de Barcelona, se li vagirar una mica de feina. Després depresentar a Artesa de Segre el lli-bre de la 40a Jornada de Treballdel Grup de Recerques de les Ter-res de Ponent, es va desplaçar aAlòs de Balaguer on, en el marc deles XI Jornades de la Prehistòria or-ganitzades per l’Associació Cultu-ral de les Terres del Marquesat, vapronunciar la conferència que por-ta per títol Ötzi, l’home dels gels. Val a dir que la capacitat de con-vocatòria de la conferenciant i l’in-terès que susciten tradicionalmentaquestes conferències de cita anualvan fer que la sala del Casal Cultu-ral d’Alòs s’omplís a vessar. Ötzi és una de les troballes mésimportants en els darrers anys pelque fa a la investigació arqueològi-ca. Es tracta d’una mòmia de lesdenominades humides, descober-ta l’any 1991 per un matrimoni ex-cursionista que la va trobar en unaglacera dels Alps, a la regió d’Ötz,

E al Tirol del Sud(Bolzano, Itàlia),d’aquí el seu nom.Aquest cos con-gelat, mort percausa violenta, vaser assassinat, téuna antiguitat de5.000 anys i se’lva trobar amb totel seu vestuari il’aixovar complet,la qual cosa hadonat la possibili-tat d’estudiar com es vivia en aquelltemps des del punt de vista biolò-gic, analitzant el seu cos i les res-tes de menjar que es van trobar alseu estómac. Fins i tot s’ha deter-minat el tipus de sang i el seu ADN. A partir d’una sèrie de tatuatges,prop de 60, escampats per el seucos situats en llocs estratègics, s’hapogut saber que Ötzi es tractava elsseus mals en aquest punts. Al tro-bar intactes els vestits i els utensi-lis s’ha pogut tenir constància realde com es tractaven els elementsperennes que, amb el pas dels

anys, fins ara no havíem pogut co-nèixer, així com el sarró, els mà-necs de destrals i ganivets i altresutensilis que Ötzi portava al damunten el moment de morir. Una interessant conferènciaque es pot complementar amb lavisita a l’exposició de la rèplica dela mòmia i objectes que el museude Bolzano ha cedit temporalmental Museu Arqueològic deBarcelona.

Ramon I. Canyellesper a l’Associació Cultural de les

Terres del Marquesat

Visites d’estiu de l’entitatL’associació ha fet nombroses activitats al llarg de l’es-tiu, de les quals us n’oferim un breu recull. El 9 d’agostvan visitar el romànic de les Valls d’Àneu, l’EcomuseuCasa Pairal Gassia d’Esterri i Sant pere del Burgal,lloc d’inspiració de la novel·la Jo Confesso. El 13d’agost el destí va ser Sant Llorenç de Montgai, al ja-ciment de la Roca dels Bous. Quatre dies més tardvan ser a la Vall d’Ariet, mentre que la cloenda de l’es-tiu es va fer el dia 23 a Alberola, a Os de Balaguer.

30 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

n cop més, el Cau ha finalit-zat el curs amb uns campa-ments meravellosos a la

Pobleta de Bellveí, aquesta vega-da amb instal·lacions per estrenar iun terreny fantàstic! Els anys vanpassant i és fantàstic veure com elnostre Agrupament d’Escoltes iGuies perdura en el temps i en unasocietat tant “complexa”. Aquest any hi ha hagut forçanovetats. Per falta de caps, s’hahagut de tancar la branca de Cas-tors incorporant els de segon anya la branca de Llops, fet que hacomportat una dificultat extra pelscaps d’aquest branca però que hanpogut superar amb força èxit. D’al-tra banda, els Ràngers han tingutun bon any amb activitats com larecollida de regals de Reis o de jo-guines per als més necessitats. Lanovetat més positiva ha estat labranca de Pioners i Caravel·les,que hem reobert després de dosanys. Vam realitzar un projecte peresbrinar les causes de la falta derelleu de caps amb entrevistes adiferents persones que han escritla història antiga i recent de l’Agru-pament. Han permès reflexionarsobre la importància del paper delcap i del que significa el Cau pel

nostre poble. Aquí us en detallemles conclusions principals. En primer lloc, la majoria del jo-vent actual fa moltes activitats cen-trades en els estudis, els esports il’oci, i el compromís que exigeix elCau i la falta de remuneració els fatirar enrere. El que impacta, peròés el temps que es dedica a lesxarxes socials i als videojocs i lapèrdua de valors i experiències ple-

nes que comporta. Així mateix, la participació en elCau és una manera eficaç per llui-tar contra la dependència a les no-ves tecnologies de la societat ac-tual. Actualment, amb la crisi, elCau juga un paper molt importantper ajudar a desconnectar d’unasituació delicada com la que vivimi saber trobar la felicitat i els mo-ments d’alegria en espais de con-

Fem Cau, fem poble!

UAEiG MARE DE DÉU DEL PLA

la Palanca 31

PARLEN LES ENTITATS

vivència amb els altres i la natura,lluny del consumisme. A més, elCau és un espai perfecte per esta-blir relacions socials i vincles afec-tius amb els infants, amb especialimportància pels qui resideixen forad’Artesa però que hi continuen te-nint la primera o segona residèn-cia. Per les dades que ens cons-ten, aproximadament un 35% de lapoblació ha passat pel Cau, per tantels valors d’aquest són un factormolt important en la formació de laidentitat del poble. La conclusió més positiva haestat la que es reflecteix en lessamarretes que hem venut: “jo degran.. vull ser cap”. Amb aquesta fra-se s’ha definit el desig dels PiCs, undesig que fa que l’Agrupament trobiuna esperança de continuïtat davantles dificultats dels últims anys i l’ob-jectiu principal que des de l’equip decaps s’havia plantejat per al curs. A més a més, durant els campa-

ments, els PiCs van muntar i des-muntar el campament, fent que partde la càrrega de feina dels caps esreduís una mica i aprenent de ma-nera significativa a fer-ho nosaltresmateixos. Una de les claus més importantsd’aquest èxit va ser incorporar unasetmana a Galícia com a recom-pensa pel treball realitzat i per l’in-crement de la motivació, una set-mana definida per Pioners iCaravel·les com la millor experièn-cia de les nostres vides. Durantaquesta setmana hem conegut deprop la cultura gallega, les sevesfestes i tradicions, la gastronomia,la pesca, els paisatges, monu-ments, símbols emblemàtics... I finsi tot hem sigut protagonistes al dia-ri més venut de la comunitat, La Vozde Galicia, per participar a les fes-tes del poble de Baio cantant Lacançó de les balances traduïda algallec, cançó que va ser ovaciona-

da pel públic i que donava pas da-vant d’unes 300 persones a la mis-sa oficial de les festes de SanCristòfol. A part, hem sabut conviu-re i hem après a compartir. Cal des-tacar que a principis de curs éremun grup dividit entre noies i nois i apartir de les noves experièncieshem après a conviure tots junts iformar una gran cercle d’amistat. Esperem de tot cor quedar im-pregnats de la salut del Cau i aga-far el relleu amb força entusiasme ipreparació en un futur pròxim, hemdemostrat que si volem, podem! Per acabar, volem agrair a totesles persones que s’han apropat anosaltres a l’estand de la Fira delMeló, que han pogut observar partde nostre treball durant l’any i quevan fer possible la venda d’unes 50samarretes més. Gràcies pel vos-tre suport.

AEiG Mare de Déu del Pla

la Palanca 33

PARLEN LES ENTITATS

Nou número de la revista ‘Lectures’urant els dies de la Fira deSant Bartomeu s’ha posat ala venda el número 14 de la

revista Lectures que edita el Clubde Lectures Artesenc (CLAAC).Volem agrair la bona acollida queha tingut, tant entre els socis comentre el públic en general, i dir-vosque si la voleu comprar la trobareua Estanc Massana, Casa Mianes iDetalls. Els socis que la vulgueu, lateniu gratis al liquidar la quota anual. La revista duu per títol El Caste-llot i el Sagrat Cor: l’anima del Turóde Sant Jordi, i hi podreu trobar unarticle d’Anna Camats sobre la his-tòria del Castell d’Artesa, un altresobre la història del Monument alSagrat Cor, un altre on DomingoAldavó ens recorda la creació de laColla del Castellot i, per acabar, enFerran Anell ens explica la històriade la primera antena. També volem dir-vos que ens hem

saltat el número 13, i que quan arribiel moment ja el publicarem. Anirà so-bre els 50 anys del Club de Lectures(de fet, ara ja són 56, els anys).Així mateix, volem donar les gràci-es a l’Ajuntament d’Artesa i en es-pecial a l’organització de la fira perles facilitats donades, i agrair l’aju-da dels joves Xavier Capell, JoanMorros i Amadeu Roca.

Il·lusions i realitatss diu que el conreu de il·-lusions és bo en funció delsresultats que se’n derivin

quan arriben a transformar-se enrealitats concretes de vàlua. Lanostra Associació Cultural Amics deVilves, enguany, tot enriquint el ven-tall i alhora la diversitat de les acti-vitats dutes a terme al llarg delsanys de la nostra existència, hempogut gaudir de l’assoliment dedues fites que ens seduïen iprimaven actualment la nostra líniade treball. Així, al bell mig de la primavera,el 19 de maig, empreníem rumbvers el cor de la nostra estimadaCatalunya, la ciutat de Terrassa,l’antiga Ègara. Llur objectiu eraaprofundir i ampliar el coneixementde la riquesa cultural arquitectòni-ca en l’àmbit del preromànic, romà-nic i modern amb la qual està dota-da la nostra terra, fruit d’una muniód’artistes preclars que honren lanostra història i les nostres arrels

personals com a po-ble. Tenint coneixementde l’existència de va-lors arquitectònics atenir en compte, a lavegada, el sector quevenera la memòria a laCiència i Tecnologiaprofundament vincula-des al nostre territori.La jornada ens va dei-xar una magnífica pet-jada en tots concep-tes. Fins i tot, varemtenir l’obsequi d’un diaesplendorós, tot compartint el gau-dir de la bona amistat en aquellmarc magnífic de bellesa. Darrerament, hem d’esmentarl’altre objectiu assolit: l’embellimentde la plaça del nostre poble i carrerproper amb el baranament ienjardinament que li corresponia. Les il·lusions ens ajuden a fercamí, tot esperant-nos a cada ins-

tant del nostre viure per ajudar-nosa créixer com a persones. Quan unail·lusió acaronada de temps se’nsconverteix en aquella realitat somni-ada, ens sentim molt gratificats. Quan una il·lusií s’ha acomplert,cal fer-ne florir una altra...

Associació culturalAmics de Vilves

D

E

PS: Per a tots aquells que us vareuinteressar per la foto delsescolanets, els seus noms, d’es-querra a dreta, són Francesc“Sisco” Farràs, Francesc Bellido,Lluís Canes i Jaume Ros.

Josep M. Espinal i AubetSecretari del Club de Lectures

Artesenc

ESPORTS

L’Artesa ret homenatge a Jaume Campabadall Camp Municipal d’Esports va acollir a prin-cipis d’agost un triangular molt especial. Estracta de l’homenatge organitzat pel Club

Esportiu Artesa de Segre al futbolista local JaumeCampabadal. Al torneig hi van participar tres equipsque l’homenatjat coneix molt bé, ja que ha estat ales files de tots ells en algun moment de la sevacarrera esportiva. Així, a l’homenatge hi van partici-par el CE Artesa, el UE Balaguer i Lleida Esportiu,hereu de la UE Lleida. Els partits i els resultats vanser CE Artesa 0-UE Balaguer 1, CE Artesa 0-LleidaEsportiu 2, UE Balaguer 0-Lleida 1. L’acte va comp-tar amb la presència d’amics, familiars i autoritatsdestacades del món de l’esport i el futbol català.

E

Distinció als jugadors que deixen el clubl club també va lliurar tres plaques comme-moratives als tres jugadors que aquest anydeixen de formar part de la plantilla de

l’equip, Carles Galceran, Donís Mas i Àlex Trepat.No obstant, continuen vinculats al projecte, algunsfins i tot a la nova junta directiva. Les plaques commemoratives es van lliurar enel marc de la disputa del trofeu Fira del Meló el dia26 d’agost. En aquesta ocasió, se’l disputaven elCE Artesa i el Lleida Juvenil, que van empatar a unpunt. Durant la pausa de la mitja part, es va fer efec-tiva l’entrega de la placa als exjugadors, en reco-neixement de la seva dedicació durant tots aquestsanys al projecte futbolístic del CE Artesa de Segre.

E

34 la Palanca

CE ARTESA DE SEGRE

CE ARTESA DE SEGRE

Carles Galceran, Donís Mas i Àlex Trepat

Campabadal va ser el protagonista de la vetllada

la Palanca 35

ESPORTS

El CUDOS culmina la Travessa dels Pirineusl CUDOS ha completataquest estiu la Travessadels Pirineus que va iniciar

l’any passat. Van començar a la VallFosca, a l’alberg de la Torre deCabdella, i van acabar a la platjad’Hondarribia, al País Basc, un diu-menge de plena afluència. Van ser 10 dies en total damuntde la bicicleta, 590 quilòmetres i14.470 metres de desnivell acumu-lat positiu, però la dificultat mésgran van ser alguns trams de ca-mins i carrerons amb molta pedra:als trams que pujaven tocava em-pènyer i carregar-te la bici, i als debaixada, anar amb cura de no cau-re, tot portant sempre l’equipatge asobre. El paisatge, meravellós: la ver-dor malgrat la sequera, les altes iescarpades muntanyes del Pirineuaragonès, l’impressionant canyód’Añisclo, els boscos de fagedes iavets com el d’Irati, les muntanyesarrodonides amb els típics caseriusdisseminats,... I el que més ensimpressionà: l’etapa “reina” afegi-da, a vista d’ocell, la Vall d’Ordesa.Tota una fantàstica experiència!!

CUDOS

E

El CUDOS va completar aquesta exigent travessa en BTT iniciada fa un any

Recorregut Quilòmetres Desnivell(metres)

1r dia Torre de Cabdella-Pont de Suert 50,63 1.440

2n dia Pont de Suert-Campo 62 1.439

3r dia Campo-Nerín 58,15 1.841

4t dia Nerín-Ordesa-Fiscal 51,36 1.205

5è dia Fiscal-Senegüé 51,13 1.300

6è dia Senegüé-Aragüés do Puerto 60,34 1.605

7è dia Aragüés do Puerto-Izaba 55,27 1.276

8è dia Izaba-Roncesvalles 77,4 1.585

9è dia Roncesvalles-Etxalar 71,18 1.647

10è dia Etxalar-Hondarribia 53,45 1.132

TOTAL 590,91 14.470

CUDOS

36 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

La Fira dels Melonsa tornem a estar a la bretxa,i com sempre, ens farem res-sò del que ens diuen els nos-

tres veïns, ja que si no ho fem no-saltres això sembla una bassa d’oli,i no és el cas! Començant per la Fira i per lesnovetats que ens ha portat aquestany, per fi hem fet ús del Casal Cul-tural, altrament dit popularment “LaSagrada Família”. Però, no haguésestat més correcte inaugurar-lo pri-mer? Potser és un problema de pro-tocol, però com sempre aquí fem lescoses a l’inrevés. A més, desconeixem si aquestdesgavell té a veure amb la reduc-ció considerable del pressupost perla Fira o la posada en marxa delCasal, però el dissabte es produï-ren molts talls en el subministramentelèctric. Potser la falta de previsiódel consum desorbitat del edifici enscomença a passar factura? També sembla que els responsa-

bles de la Fira no volien que s’aca-bés mai, perquè els altaveus varenestar sonant a “tot drap” fins a dosquarts de dotze de la nit del diumen-ge. A veure si pensen una mica enels veïns que treballen els dilluns. Un altre dels problemes endèmicsque s’ha vist accentuat durant la Firaes que aquí, quan hi ha el mercatsetmanal, tothom aparca on vol. Sor-tosament, els membres de Protec-ció Civil van poder ordenar una micaaquest caos, però mentre des delconsistori no permetin l’entrada alpoble als Mossos d’Esquadra per aque aquests facin la seva feina, elsdiumenges continuaran així de caò-tics. Ja s’ha donat algun cas de pro-blemes d’accés dels vehiclesd’emergència, sobretot al CAP, i aixòés molt greu. Una possible solucióseria ubicar el mercat de maneraque no perjudiqués el comerç i faci-lités la circulació. D’una manera oaltra, però que facin alguna cosa!

D’altra banda, i continuant amb undels “culebrots” de l’estiu, semblaser que a les piscines la pintura estàtornant a caure. Cap problema, elproper any, quan faltin dues setma-nes per obrir-les, se’n recordaranque tenen unes piscines fetes“caldo” i correran a gastar els dinersdels artesencs per fer una altra re-paració d’urgència. Un consell: siplanifiquem les coses amb uns me-sos d’anterioritat –no amb dies comfeu fins ara- això no us passarà. Per acabar, desitjar-vos una moltbona Festa Major. Estem segurs quetot i la notable reducció en el pres-supost d’enguany, hi haurà activitats,balls i concerts per a tots els gustosi edats. Gaudiu-la!

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

J

Carta oberta a l’alcalde de CubellsSr. Josep Regué,Ens adrecem a vostè desprès de 13mesos que exerceix com alcalde.Els que teníem l’esperança d’iniciaruna nova etapa amb el seu nome-nament, ens adonem que anàvemmolt equivocats. Avui, el nostre ajun-tament continua amb certes man-cances de gestió del passat. Ambl’agreujant de la seva conducta pre-potent i fatxenda que només fa queenredar uns temes que s’hauriend’afrontar amb tota tranquil·litat i latransparència que mereixen tots elsnostres veïns. Vostè ja ens va demostrar el seucompromís poc ètic i molt egoistaquan es va aprovar un sou, tot i es-tar jubilat. Com a pensionista que és,ser alcalde li hauria de suposar unadistracció i no fer-se un sobresou,que va a les esquenes de tot un po-ble. Com es pot tenir tanta barra!!!Per això no té cap mena d’autoritatmoral per desacreditar ningú i,menys encara, els regidors -de l’opo-

sició que tant li agrada anomenar-que no li riem les seves gràcies, peròque vam estar tan legítimament i de-mocràticament elegits com vostè,amb els vots d’una gent que prete-nien canviar algunes coses que noagradaven prou. En tot aquest temps ens hem di-rigit a vostè més d’una vegada, per-què posi fi a l’insuficient control dela despesa. No pot ser que el muni-cipi de Cubells sigui el que paga mésper contribució de tot Lleida pelsseus immobles. Per la seva respos-ta tan decebedora, li fem saber queaquest esforç contributiu és, avui, elque sustenta el nostre ajuntament.També se li ha notificat una sèrie depossibles irregularitats comeses enaquest Ajuntament, proposant-li elseu rescabalament econòmic enqüestió. Després de sis mesos, en-cara esperem una resposta. Pen-sem que qui no defensa assumptesde gestió pública com cal es algúque no mereix confiança futura per

a gestionar el que és de tots. El nostre desconcert es va fermolt més gran en l’últim ple, on sen-se cap mena d’exposició prèvia niperjudici, vostè va presentar unabateria de propostes referents alvedat que afectaven els drets delspropietaris. Totes elles encamina-des a ratificar i a aprovar una menade despropòsits, més dignes dequalsevol dirigent d’una república“bananera” que d’un alcalde preo-cupat per garantir els drets de tot-hom. Reconsideri la seva manera d’ac-tuar i sigui molt més objectiu. Sin-cerament, li demanem que aprofitil’oportunitat que li dóna el seu càr-rec per ser l’alcalde de tots. Si ésaixí, ja sap on trobar-nos.

Salvador Soldevila i PedrolGrup Municipal d’Esquerra

Republicana de Catalunya al’Ajuntament de Cubells

la Palanca 37

IN MEMORIAM

Josefa GallardoFa poc, el 17 de juliol, ens va deixar la nostra esposa, mare i padrina, Josefa GallardoBarragán, coneguda a la nostra ciutat pel seu caràcter jovial i pel tracte familiar quetenia amb totes les persones que la coneixien. La família Cerrillo-Gallardo volem agrair les nombroses mostres de condol rebu-des durant aquest moments tan difícils per a nosaltres i també expressar el nostrereconeixement i gratitud a tot el personal sanitari del nostre CAP especialment a ladoctora Montserrat Coma, infermeres Fina Cregenzan i Pepita Pont, al personal tècnicde les ambulàncies i a totes les persones que han contribuït a alleujar i fer més supor-table les dolències que patia.

Moltes gràcies per tot.La família

A la nostra iaiaUna vegada, un senyor de capital comentava un diumenge al mercat d’Artesa que el quemés envejava dels pobles, deixant de banda la tranquil·litat i el bon menjar, era que aqueststenien ànima. Una ànima que no havia trobat mai enmig de la impersonalitat i fredor d’unagran ciutat. Coses banals per nosaltres, la gent de poble, com que et saludin pel carrer, quela gent et pregunti com estàs o que puguis deixar els nens a la plaça una estona a càrrecd’algun amic, veí o conegut del poble esdevenen pels urbanites un gran què. Potser el que nosaltres els hi podríem envejar als de ciutat és, a estones, una petita dosid’anonimat. I és que als pobles, ja ho sabeu, tot es comenta i tot se sap!

Aquest juliol es va morir la nostra iaia, la Cobatxeta. Era una dona coneguda a tot el terme d’Artesa. Una dona treballadora i enamorada del seu hort. Una dona queajudava al mossèn, escombrava l’església i recollia l’almoina quan es celebrava una missa. També va ser unagran cosidora. Era alegre, juganera i no s’estava mai quieta. Sempre amunt i avall fent coses. Va tenir el millor company de viatge, amb qui va compartir molts anys, el padrí Ton, i dos fills, el Sisco i l’Antonieta,que sempre van estar al seu costat.

La iaia estava molt orgullosa d’haver format una gran família amb fills, néts i besnéts. Amb aquestes línies, hem volgut donar-li un últim adéu. La recordarem sempre. I és que no sabem si els poblestenen aquesta ànima de la que parlàvem abans, però el que sí que és cert és que quan mor la persona, neix elpersonatge. Arreveure, iaia.

Els teus néts i nétes

AgraïmentLa família de la Bepeta Monsonís donem les gràcies de tot cor als familiars i amics per les mostres decondol i estima que ens heu mostrat per la mort de la mare i iaia, i molt especialment al personal de laResidència d’Artesa per haver-la tractat amb tan afecte durant el temps que va estar al centre.

A la meva mare GenovevaGràcies mare per haver-me donat la vida i la capacitat d’estimar.Gràcies per oferir-me el teu somriure i la teva companyia durant tots aquests anys.Gràcies pel teu exemple de lluita, entrega i estima incondicional.Per acabar el meu comiat, utilitzaré la paraula més bella i la que menys em costa de dir-te:T’estimo mama.

La família agraeix les mostres de condol rebudes de tot el poble i el suport dels companysi companyes de la residència.

Carme

la Palanca 39

Sóc la Pilar Porta i al meu poble, Baldomar, em coneixen com la Pilar decal Porta. Vaig néixer l’any 1925. De quan era petita recordo molt bé totslos companys i companyes d’estudi i totes les coses que cridaven l’aten-ció a una criatura. En acabar la guerra ja no vaig anar més a escola, ajudava a casa iquan calia treballava al tros amb los meus germans. Ni més ni menys queles altres noies d’aquella època. A mesura que creixia m’adonava que apagès no hi havia altra sortida que casar-se. Això m’amoïnava, i cavil·-lava com podria triar el meu futur lliurement. Quan tenia 23 anys, vaig decidir que volia estudiar i, amb molt d’es-forç, als 27 anys vaig acabar la carrera de mestra, feina que he fet tota lavida fins la meva jubilació. Los fets que vam viure de petits durant lo terrible període de la GuerraCivil i de la postguerra, anys que anomeno sense primavera, mos hanmarcat moltíssim i una manera d’evitar que tornin a succeir és donar-los

a conèixer. Als humils relats que escric hi trobareu los meus petits records, de vegades tràgics i d’altres còmics, tendreso durs però no per això menys importants per la memòria d’un poble.

l meus anys, quan ni los ullsni la ment volen descansar,procuro rememorar la meva

infantesa. Lo que em va marcarmés va ser la guerra. Mentre eralluny, no hi posava gaire esment,però al sentir-la a prop em va col-pir. Avions, canonades, metrallado-res. Estàvem a la zona republica-na, molt a prop del front. Davant de casa hi havia la rec-toria, una casa molt gran ocupadaper una estació de telecomunica-cions. Los soldats eren molt correc-tes i respectuosos. Un d’ells crida-va l’atenció, un soldat petit i esca-nyolit que semblava de joguina: eralo sabater de la companyia. En aquells dies no teníem esco-la, i veure tanta gent de fora i tantmoviment era com un joc. Lo queja no preníem com un joc eren losavions. Tots portàvem un bastonetde fusta penjat al coll amb un cor-

L’aviació

A

revista@la palanca.cat

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERA

dó per posar-lo entre les dents pertal que el soroll de les explosionsno mos fes malbé los timpans. Alcostat del meu carrer hi havia unrefugi que, vist avui, fóra més aviatun parany. A mitja costa, una petitabalma de pedra on una dona mésaviat grossa havia cavat un sot ona penes hi cabia. Quan passava l’aviació amb lacàrrega de bombes, lo petit saba-ter corria a posar-se sota aquellapedrassa i quasi sempre la troba-va ocupada per aquella dona. Ellno desistia i li pregava que per fa-vor li fes una mica de lloc. Era unamena de tragicomèdia, lo que pas-sava. Els avions em tenien aterrida.Quan sentia el rum-rum de l’avia-ció corria cap a casa, picava benfort a la porta i cridava: “Mama,mama, l’aviació”. Es veu que alssoldats els servia d’avís i quan em

sentien sortien corrent a posar-seal peu d’algun marge. Una tarda,era jugant a la plaça amb les me-ves amigues i em va semblar sen-tir soroll d’avions. Corrent cap a casa: “Mama,mama, l’aviació!”. I los soldats acórrer com sempre. Però al refugino hi havia ningú. Es veu que m’ha-via equivocat. Al tornar a casa, lossoldats de la rectoria semblava quem’esperessin i, en efecte, així era. “Què, nena, on són los avions?Mos faràs tornar bojos amb los teuscrits. Sempre estàs igual!” Jo, totavermella i sufocada que aquellshomes em cridessin, no sabia onposar-me. Fins que vaig reaccionari vaig dir: “A veure, algú de vatresha sentit mai que digués: soldats,l’aviació? Jo dic: Mama, l’aviació”.Van trobar que tenia raó. Malgrat tot, quan jo avisava quevenia l’aviació, corrien tots.

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Agost i setembre de 1987aturada del mes d’agostimplica l’acumulació dedues revistes per tal de

mantenir-nos al dia, de manera quela limitació d’espai m’obliga aquestmes a ser més sintètic que de cos-tum. Pel que fa a les portadesd’aquests dos mesos, ens trobemamb dos clàssics d’aquesta època:la Fira i La Festa Major. En la pri-mera, una foto del Sícoris, i en lasegona, un simpàtic dibuix delVilella.

Agost de 1987 (núm. 68) EDITORIAL. Ens parla de l’estiuen general. Títol: Quin estiu, oi? DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez Agustíescriu Torres de guaita al SegreMitjà (I). En aquesta primera part,després d’una introducció general,ens parla d’Alòs de Balaguer. CARTES A LA REDACCIÓ. Ambel títol Torna la foscor i la por, JesúsMartí i Fernàndez critica el mal gustde les persones que envien cartesanònimes d’aquelles que impliquenuna cadena que si es trenca, portamala sort. COMARCA. Des de Tudela,se’ns informa del programa d’actesde la Festa Major (aleshores del 4al 6 de setembre), del qual desta-co la representació de teatre i l’ac-tuació del grup d’animació localTres Trossos de Tres. Jaume Armengol, des de Fora-dada, ens informa de l’activitat delnou consistori municipal, d’un abo-cament incontrolat de purins alSegre i de l’ambient durant l’estiu. Els Amics de Montsonís ens fansaber que han aconseguit 800.000ptes. del Departament de Culturaper ajudar al condicionament del’església de Sant Urbà com a lo-cal social. Vicent Galceran i Sellart ens in-forma que el 17 de juliol es van in-augurar els primers 10 telèfons ur-bans de Baldomar i també d’algunsactes de la seua Festa Major.

CULTURA.Josep M.Martínez ensofereix unain teressantavaluació mu-sical del con-cert del Quar-tet Sonor queva tenir lloc al ’ e s g l é s i ad’Artesa a fi-nals de juliol. ES-PORTS. JoanFontanet i Pa-rís ens expli-ca el desen-volupamentdel campionatd’estiu de fut-bol sala, gua-nyat perl’equip SATSolés, amb lapart icipacióde 19 equipsi gran afluèn-cia de públic. FIRA DES A N TBARTOMEU.La Palancaentrevista alsnous regidors(2 mesos en el càrrec) responsablesde la Fira: Miquel Ortiz i AntoniFernàndez. En destaco la idea d’unpossible canvi de dates i “el futur in-cert del meló com a producte apromocionar a la Fira”. INFORMACIÓ MUNICIPAL. S’hiexposa els acords del ple de 31 dejuliol en què es va aprovar, entrealtres, l’acceptació de la integraciódel municipi a la Noguera, previstaa la Llei 6/1987 d’organització co-marcal de Catalunya. També incloula nova distribució de responsabili-tats entre els regidors del Consis-tori. OPINIÓ. En l’article L’ofici d’ex-plicar-se les coses, Joan Aranès iClua reflexiona sobre la dicotomia

art i ciència. En Els amics del Segre s’hanpassat la pròpia revista ha de do-nar explicacions sobre unes infor-macions errònies relacionades ambLa Palanca i publicades al diariSegre. A propòsit del mal humor és unarticle de Josep M. Forcada iCasanova, de l’Àmbit Maria Corral. DE LA VELLA ARTESA. Enaquesta ocasió, a més d’algunspersonatges, el Brunet d’Artesa ensparla del “tachó” (el monyo d’unadona). HUMOR. Tres acudits de Quimeti Cosme, un de forques i dos demelons, omplen la penúltima pà-gina.

L’

la Palanca 41

FA 25 ANYS

Setembre de 1987 (núm. 69) EDITORIAL. Amb el títol Som dela Noguera, es planteja diversesqüestions comarcals que ens afec-ten, com la hipotètica creació de lacomarca del Mig Segre o el possi-ble canvi de nom de la Noguera pelde Comtat d’Urgell. FIRA DE SANT BARTOMEU.Amb el seu característic estil, elSícoris fa una lloança de la Firad’aquell any i una evocació de lesantigues fires d’agost. Al final, apro-fita l’avinentesa per reivindicar lacapitalitat d’Artesa davant la possi-ble segregació de la Noguera. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez Agustíens fa una sinopsi del llibre La his-tòria de la vila de l’Albi i la sevaantiga Baronia, de l’historiadorJosep Lladonosa i Pujol. COMARCA. Els Amics deMontsonís ens ofereixen una crò-nica sobre el desenvolupament dela Festa Major del poble, que vaestar una mica passada per aigua. IMATGES D’AHIR. La secció enspresenta una foto datada al 1918 imolt malmesa. Es tracta dels “alum-nes de la classe del mestre Marcelode Cal Martinet, a les escoles ve-lles a sobre l’escorxador...” Si nom’equivoco, és on avui tenim elMuseu del Montsec. FESTA MAJOR. Tres pàginesocupa la informació dels actes dela festa gran d’Artesa. La primerarepeteix el dibuix de portada i in-clou les dates (del 24 al 27 de se-tembre). Algunes diferències: enca-ra no es feia el Sopar de Germa-nor, però hi havia sessions de cineal Cinema Catalunya de divendresa diumenge. ASSOCIACIONS. En El repte defer escoltisme l’Agrupament Escol-ta d’Artesa ens explica les impor-tants fites assolides, tant a nivellquantitatiu com qualitatiu, desprésde 13 anys d’existència. OPINIÓ. Viure amb renovat en-

tusiasme ésun article deConxi Ayala,de l’ÀmbitMaria Corral. El somriu-re, signat perRosita, és unabreu reflexiósobre la mà-gia d’aquestsenzill movi-ment dels lla-vis. DE LA VE-LLA ARTESA.En aquestasecció delB r u n e td’Artesa esrepeteix eltext de fa dosmesos sobrela pintorescadescripció decom es des-envolupava laFira de SantB a r t o m e u .Cal suposarque va ser unerror de ma-quetació, comens passatambé avuidia. Al final, però, hi trobem unatèrbola història sobre un personat-ge que matava carreters entreFolquer i la Conca de Tremp(1920-1925). COMARCA. Jaume Armengol,des de Foradada, ens informa dela reincorporació a la parròquia,després de 4 mesos per una inter-venció quirúrgica, de Mn. JosepMorros. Vicent Galceran i Sellart ens par-la de l’èxit de la Festa Major deBaldomar, malgrat haver desubstituir una orquestra a últimahora per un accident. POLÍTICA. Joan Hortalà, alesho-

res secretari general d’ERC, acom-panyat de Víctor Torres, Àngel Co-lom i dirigents locals va fer una xer-rada a la sala d’actes de l’Ajunta-ment: “Amb la pau i la sobiranianacional assolirem la independèn-cia”. ENSENYAMENT. Josep serra iTeixidó ens explica els motius del’èxit de l’Escola Anglo-Francesa,recent instal·lada a Artesa.. HUMOR. Tres nous acudits deQuimet i Cosme tanquen el contin-gut de la revista.

Ramon Giribet i Boneta

Fe d’erratesEn la darrera revista es fa menció de la secció DES DEL MONTSEC. El nom correcte és DES DEL MIRA-DOR DEL MONTSEC.

42 la Palanca

festa major d´Arfesta major d´Arfesta major d´Arfesta major d´Arfesta major d´Artesa de Segrtesa de Segrtesa de Segrtesa de Segrtesa de Segreeeee

PROGRAMA FESTA MAJOR D’ARTESA

DIMECRES 26 DE SETEMBRE

Hora: 21.30Lloc: SALA ACTES AJUNTAMENTActe: SORTEIG PÚBLIC DE LLOT-GES

Hora: 22.00Lloc: PL. BALLActe: HAVANERES I CREMADA DEROM AMB EL GRUP PORT BO

DIJOUS 27 DE SETEMBRE

Hora: 17.30Lloc: BISBE BERNAUS i PL. BALLActe: TRACA I REPIC DE CAMPA-NESSEGUIDAMENT, AL CAMP MUNICI-PAL D’ESPORTS, BERENAR INFAN-TIL I FESTA DE L’ESCUMA

Hora: 22.00Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: XXI SOPAR DE GERMANORA CONTINUACIÓ, BALL AMB L’OR-QUESTRA MERCURY BANDTOT SEGUIT, MARXA AMB DJ’S ROI

DIVENDRES 28 DE SETEMBRE

Hora: 8.55Lloc: ESGLÉSIA PARROQUIALActe: MISSA

Hora: 12.00Lloc: ESGLÉSIA PARROQUIALActe: MISSA

Hora: 13.00Lloc: PL. BALLActe: SARDANES AMB LA COBLARIELLA

Hora: 16.00Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: XVII CONCURS DE BOTIFAR-RA

Hora: 18.00Lloc: PL. BALLActe: ESPECTACLE INFANTIL PIRA-TES DE SECÀ AMB EL GRUP XIP-XAP

Hora: 18.00Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: CONCERT A CÀRREC DEL’ORQUESTRA SATURNO

Hora: 20.00Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: BALL DE TARDA AMB L’OR-QUESTRA SATURNO

Hora: 23.30Lloc: BISBE BERNAUSActe: ORGIA DE FOC (Correfocs) ACÀRREC DELS FOLLETSD’ARTESA DE SEGRE

Hora: 00.30Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: BALL DE NIT AMB L‘ORQUES-TRA SATURNOTOT SEGUIT, MARXA AMB EL GRUPLA COSA NOSTRA

DISSABTE 29 DE SETEMBRE

Hora: 9.00Lloc: PL. AJUNTAMENTActe: 1a TROBADA DE MOTOSCLÀSSIQUES A ARTESA DE SEGRE

Hora: A PARTIR DE LES 10.30Lloc: CAMP MUNICIPAL D’ESPORTSActe: PARTITS DE FUTBOL (ESCO-LA DE FUTBOL ARTESA)

Hora: 13.00Lloc: PL. BALLActe: SARDANES AMB LA COBLALA TRIOMFAL D’IGUALADA

Hora: A PARTIR DE LES 17.00Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: PARTITS DE BÀSQUET (CENG)

Hora: A PARTIR DE LES 17.00Lloc: CAMP MUNICIPAL D’ES-PORTSActe: PARTITS DE FUTBOL (ESCO-LA DE FUTBOL ARTESA)

Hora: 18.00Lloc: PL. BALLActe: ESPECTACLE INFANTIL DEMÀGIA A CÀRREC DE MAG EUGENI

Hora: 18.00Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: CONCERT A CÀRREC DEL’ORQUESTRA SWING LATINO

Hora: 20.00Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: BALL DE TARDA AMB L’OR-QUESTRA SWING LATINO

Hora: 20.30Lloc: ESGLÉSIA PARROQUIALActe: MISSA VESPERTINA

Hora: 23.30Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: ESPECTACLE DE VARIETATSAMB SAM (presentador i humorista),“LOLITA Y SUS MUÑECOS”,XTREME (màgia) i DUO ACROBÀTIC

Hora: 0.30Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: BALL DE NIT AMB L’ORQUES-TRA SWING LATINOTOT SEGUIT, MARXA AMB EL GRUPLA PORTA DELS SOMNIS

DIUMENGE 30 DE SETEMBRE

Hora: 8.55Lloc: ESGLÉSIA PARROQUIALActe: MISSA

Hora: 9.00Lloc: CAMP DE TIR ANTONAActe: TIR AL PLAT

Hora: 12.00Lloc: ESGLÉSIA PARROQUIALActe: MISSA

Hora: 13.00Lloc: PL. BALLActe: SARDANES AMB LA COBLAJOVENÍVOLA D’AGRAMUNT I VER-MUT DE FESTA MAJOR

Hora: 16.30Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: PARTITS DE BÀSQUET (CENG)

Hora: 17.30Lloc: CAMP MUNICIPAL D’ESPORTSActe: PARTIT DE FUTBOL, CEARTESA DE SEGRE - CF BORGESBLANQUES

Hora: 18.00Lloc: PL. BALLActe: ESPECTACLE INFANTIL AMBEL GRUP TRES DE RES

Hora: 18.30Lloc: PAVELLÓ POLIESPORTIUActe: CONCERT A CÀRREC DEL’ORQUESTRA ATALAIASEGUIDAMENT, SESSIÓ LLARGA DEBALL AMB LA MATEIXA ORQUESTRA

festa major d´Arfesta major d´Arfesta major d´Arfesta major d´Arfesta major d´Artesa de Segrtesa de Segrtesa de Segrtesa de Segrtesa de Segreeeee

la Palanca 43

VIATGES

Beja: un mercat a la frontera (i III)stem fent una passejada perla gastronomia Tunisiana... Ooh... No recordo si us

havia comentat el sistemamulticullera que fan anar a les ca-feteries. Està molt pensat, crec queval molt la pena aplicar-lo perexemple començant pel Zapatero(el nostre expresident), així s’acos-tuma a ser pràctic i net. A totaAlgèria i alguna part de Tunísia etserveixen el cafè sense sucre it’ofereixen una sucrera de sucreblanc i un got petit on hi ha diver-ses culleres. Aquestes culleresacostumen a estar banyant-se, lapart ampla, diguem, en una aiguad’un color translúcid que pot anaren tota una gamma de matisos desdel beige fins al marró. La sistemà-tica és la següent: s’agafa una cu-llera, si voleu després de remenar-la una mica, i es posa directamenta la sucrera, encara que faci gru-molls foscos. S’omple amb el su-cre desitjat el nostre cafè, i es re-mena ben remenat per a què esdesfaci el sucre. Tot seguit es tor-na la cullera directament al got ori-gen comunal i estèril, i si pot ser,sense xupar-la. És a dir, la cullera

us l’heu de mirar però no la podeuxupar. Si la xupeu, no val, i va al’aigüera a rentar. Rentar entre co-metes. Si el tema s’ha fet amb cura is’han seguit els passos estipulats,us puc assegurar que sobre el pa-per, és totalment higiènic, o al-menys no transmet massa malalti-es, per tant, a seguir el reglament,és a dir, de got a got i tiro “porquéme toca”, sense brutícies annexes.L’únic perill és si algú, com jo ma-teix, té el costum de xupar la culle-ra. Llavors no, ah no no, en aquestcas s’ha de treure aquest costum.De vegades em quedo mirant lacullera una bona estona, cedint ala temptació. Però jo sóc fort i m’hesobreposat als instints. Finalment, queda el sopar. Bé,jo no us en puc explicar molt, per-què normalment em compro unafruita durant el dia, i això és el quesopo. Però hi ha ciutats on val lapena sopar, i és el millor àpat deldia, important per no agafar‘cagarrines’ o anèmies. En algunsllocs tenen peix, en altres noméshi ha la truita de riu com a peix, oqualsevol carn menys el porquet.

La ‘chorba’, que és com una sopa-escudella amb cigrons i multitudd’altres elements, és possible tro-bar-la, i també algun pollastret ipatates fregides. També hi ha pas-tisseries. A mi, per sopar m’agradauna amanida que fan, que és tottalladet petit, tomata, ceba, pebrotverd, espècies i altres coses queno sé identificar. Per acabar us comento què hedinat avui, que sembla ser que ésmolt típic aTunísia. He menjat, tot en un solplat, una pasta amb una mena detomàquet, que eren com uns col-zes (no eren ni galets) picants, quedevia ser la ’harissa’ aquesta famo-sa, un trist peix petit fregit al da-munt, també per atipar, un que eracom en escabetx, i un tros de pe-brot verd cuit. “E basta”, com diuenels italians. I fins aquí la lliçó de gastrono-mia descontruïda. I que bulli, quesinó igual agafem alguna grip ma-laia.

Joan Giribet i Carlí

E

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà arenovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres dia 19 de setembre i di-mecres 24 d’octubreArtesa de Segre: dimecres dia 19 de setembre i di-mecres 24 d’octubre (només en casos molt justificats,que no puguin anar directament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objec-tes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

44 la Palanca

J. G

alce

ran

Aquí teniu el llibret de la Festa Major!Quedeu convidats. Què us sembla si ve-niu el diumenge després de dinar, ambtemps per anar al ball, i en fer-se fosc,abans de sopar, marxeu xino-xano cap acasa?

Entre parentsEntre parentsEntre parentsEntre parentsEntre parents

HUMOR

la Palanca 45

DÈRIA GASTRONÒMICA

“Noguera Cuina” amb el melóurant la passada Fira de Sant Bartomeu, l’associacióde restaurants ”Noguera Cuina” va presentar 4 recep-tes que giren al voltant del meló, aquesta fruita autòc-

tona que durant anys ha donat nom a la nostra fira. Va ser enun acte celebrat al recent estrenat Casal Cultural, que vacomptar amb 50 assistents i va ser un èxit. Esperem quel’activitat tingui continuïtat en propers certàmens, ja que ésuna idea magnífica per potenciar els nostres productes i lanostra gastronomia. “Noguera Cuina” és una associació fundada el 2007 queagrupa 10 restaurants de casa nostra, i que té per finalitatpromoure la gastronomia de qualitat, sostenible i de proximi-tat. Al llarg d’aquests anys han presentat la cuina de la No-guera a la Fira Terra Madre de Torí, al Fòrum Gastronòmicde Compostel·la, han col·laborat en el programa Gústum ihan assumit la campanya “La Cuina de la Mel”. Són socis del Club de Turisme Gastronòmic de l’ACT i hanrebut diversos tour-operadors i crítics gastronòmics europeus que després han fet ressò de la nostra cuina alsseus països d’origen.

Text: Miquel Regué Fotos: Josep M. Espinal i Agustí Solé

Tàrtar de salmó amb meló i mango(Per Josep A. Sánchez de LA SOLANA DE FORADADA)

Ingredients: 1 meló de secà d’Artesa, 2 mangos madurs (o ½ l de mangoliquat), 3 fulles de gelatina. Per al tàrtar: 100 g de salmó fumat, ½ cebetatendra, 1 cogombret mitjà en vinagre, una cullereta de tàperes en salmorra, 2ous durs, uns brins de porradell, un polsim de pebre vermell dolç, pebre negremòlt, oli d’oliva extra verge. Per a la vinagreta: 2 parts d’oli d’oliva extra ver-ge, 1 part de vinagre de poma i 1 part de mel

Elaboració: El tàrtar: Piquem molt finament la ½ cebeta, el cogombret i lestàperes. Afegim el salmó també picat finament i ho barregem. Afegim l’ou dur igualment picat, cuidant que noes desfaci excessivament. Amanim amb el porradell tallat molt petit, els pebres i un raig d’oli d’oliva. Reservemen fred. L’escuma de mango: ½ l de mango liquat, 3 fulles de gelatina. Estovem les fulles de gelatina ambaigua freda. Les barregem, un cop desfetes, amb el suc del mango tebi i ho colem. Deixem refredar a la neverai un cop quallat, ho fiquem al sifó, i reservem en fred. La vinagreta: Barregem l’oli, el vinagre de poma i la melprèviament liquada escalfant-la el mínim imprescindible i hi afegim un pessic de sal. Presentació: Tallem 4llesques molt fines de meló, a tot el llarg. Les disposem paral·leles a la base d’un plat quadrat i seguides unarere l’altra. Aixequem la primera i farcim el sota amb el tàrtar de salmó. Fem igual amb la tercera. La segona iquarta llesca, per contra, aniran farcides de l’escuma de mango. Amanim el conjunt amb la vinagreta demel. Podem acabar amb unes fulles de mesclum a la base, i un bon raig d’oli d’oliva. Aquesta recepta potsimplificar-se fent una pasta triturant la carn dels mangos, que substituirà l’escuma, en cas de no disposar del sifó.

Gelat de meló(Per Mercè Camins de CASA MERCÈ de Fontdepou)

Ingredients: 1 meló mitjà, 50 g de sucre, 250 ml de most o cava, el suc d’unallimona, pernil salat

Elaboració: Triturem el meló (sense pela ni llavors), afegim el sucre, el most iel suc de la llimona, barregem i congelem. Ho deixem unes hores i ho remenembé per desfer els cristalls. Servir en una copa i tirar-hi pel damunt el pernil tallat.

D

46 la Palanca

Meló cruixent amb sardines marinades i amani-da de pebrot escalivat(Per Enric Millà del restaurant EL DIEN de Vallfogona de Balaguer)

Ingredients: ¼ de meló, 8 sardines, 250 ml d’aigua, 125 ml de ver-mut blanc, 125 ml de vinagre de vi blanc, 100 g de pebrot escalivat,20 g de sucre de canya, 10 canonges, 10 begònies, oli d’oliverestrobades, sal de Vilanova, farina

Elaboració: Per les sardines: Netegem les sardines i les filetegem,les deixem marinar a la nevera amb l’aigua, el vinagre i el vermutdurant 8 hores, posteriorment cal assecar-les amb paper de cuina iguardar amb oli. Les espines les enfarinem i les fregim fins que esti-guin ben cruixents, reservar. El meló: Tallem el meló amb rectangles de 2 cm x 8 cm amb un gruix de 3 cm,calentem una paella amb oli d’oliva i marquem el meló fins que quedi daurat, el propi sucre del meló ens faràagafar un color caramel·litzat. La confitura de pebrot: Caramelitzem el sucre de canya, afegim els pebrotsescalivats i 40 cl de vermut, redum i afegim aigua, fem bullir uns 50 minuts fins que redueixi, triturem aquestamelmelada i deixem refredar. Acabat final: Fiquem el meló al plat, damunt d’ell dos filets de sardina amb la pellcap a dalt, fiquem uns quants canonges, les flors de begònia, una llàgrima de melmelada de pebrot, un raigd’oli, unes escames de flor de sal i clavem l’espina cruixent de sardina a la confitura.

Gin tònic de meló d’Artesa de Segre(Per RAMON GASPÀ del restaurant LO PONTS)

Ingredients: Una cullerada de ginebrons, 20 g de sucre, suc d’una llimona,dues tòniques, meló d’Artesa madur però encara cruixent

Elaboració: Pel granizat de ginebrons: Fem una infusió amb l’aigua i elsginebrons. Afegim el sucre i deixem reposar uns minuts. Colem i reservem a lanevera. Un cop freda, afegim el suc de llimona. Congelem, tot remenant cadamitja hora per aconseguir la textura de granitzat. Disposem en una copa depostres el granitzat al fons, les boles de meló ben fresques i tirem l’aiguatònica. Acabarem les postres amb un polset de pebre negre acabat de moldre.

DÈRIA GASTRONÒMICA

www.lapalanca.cat

LA FOTO

S’acosta el final de l’estiu i és moment d’acomiadar-nos d’imatges com aquesta, la festa del final delscursets de natació, que va tenir lloc a les piscines municipals el 18 d’agost. Foto: Dolors Puig