Embed Size (px)
Citation preview
10173860
A C A B A D O S
D i S E Ñ A D O R
E D I T O R
C O R R E C T O R
E S P E C I F I C A C I O N E S
nombre: Silvia
nombre: Marta V., Iván
nombre:
Nº de TINTAS: 4/0
TINTAS DIRECTAS:
LAMINADO:
PLASTIFICADO:
brillo mate
uvi brillo uvi mate
relieve
falso relieve
purpurina:
estampación:
troquel
título: El momento de volar
encuadernación: Rústica con solapas
medidas tripa: 13 x 19,5 cm.
medidas frontal cubierta: 13,2 x 19,5
medidas contra cubierta: 13,2 x 19,5
medidas solapas: 8
ancho lomo definitivo: mm
OBSERVACIONES:
Fecha:
T. R
adic
e S
. Tur
coni
El m
om
ent
de
vola
r
1
La Lila té gairebé deu anys i sempre està
viatjant... La seva casa és una carpa de ratlles grogues i vermelles i els membres del Cirque de la Lune
són la seva família.
Aquest matí la Lila s’ha despertat a Amsterdam, la ciutat de les tulipes i els canals,
i també el lloc on va néixer el seu pare. S’hi celebra un important concurs científic i el papa Konrad està més content que un
gínjol perquè presentarà el Goliat,un coleòpter gegant que va trobar
a la selva tropical. Llàstima que algú l’ha robat...
La Lila i els seus amics l’estan buscant, però tenen els
minuts comptats!
La Lila, eixerida i optimista, aconsegueix
capgirar qualsevol contratemps i provocar
sempre un somriure amable.
Passeu, passeu... Que comenci l’espectacle!
La Teresa i l’Stefano van néixer a mitjan anys
setanta del segle xx, tot i que no es van conèixer fins el 2004. Ella es dedicava a escriure relats; ell
dibuixava. Es van agradar des del primer moment i es van
casar al cap d’un any.
Tots dos són viatgers curiosos, lectors omnívors i somiadors indomables. Amb la motxilla a l’esquena i les botes, sovint van
a descobrir el món. Després de cada exploració, tornen a
casa amb un diari de bord ple d’apunts, esbossos i aquarel·les. Així va néixer La volta al món
de la Lila.
El moment de volar
Teresa Radice Stefano Turconi
La volta al món de laLa volta al món de la
Tots els noms, personatges i detalls dins d'aquest llibre, copyright Atlantyca Dreamfarm S.r.l., són llicència exclusiva d'Atlantyca S.p.A en la seva versió original. Tots els drets reservats. Es protegeixen els drets morals de l'autor.
Text de Teresa RadiceIl·lustracions de Stefano TurconiTítol original: Viola Giramondo. Il momento per volare© de la traducció, Maria Dolors Ventós, 2017© 2016 Atlantyca Dreamfarm S.r.l. Drets internacionals © Atlantyca SpA, Via Leopardi 8, 20123 Milà,Itàlia - [email protected] / www.atlantyca.com© Editorial Planeta, S.A., 2017© de les característiques d’aquesta edició: 2017, Grup Editorial 62, s.l.u.Estrella Polar, Av. Diagonal, 662-664, 08034 [email protected] edició: gener del 2017ISBN: 978-84-9137-152-6Dipòsit legal: B. 24.507-2016Imprès a Espanya – Printed in Spain
El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre és cent per cent lliure de clor i està qualificat com a paper ecològic.
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de repro-ducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Re-prográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
Teresa Radice · Stefano Turconi
El moment de volar
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 2 16/12/16 13:38
Teresa Radice · Stefano Turconi
El moment de volar
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 3 16/12/16 13:38
1
La Lila
Voladora
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 7 16/12/16 13:39
98
«
Ai, no! Per què m’he ficat en aquest embo-
lic? Com se m’ha acudit aquesta idea de
bombera?!».
La Lila s’empassa saliva. Els batecs del cor
li ressonen a les orelles i s’arronsa encara més.
Porta un mallot amb un estampat d’estrelles i, al
cap, un casc que li va tan gran que l’ha hagut de
farcir de palla perquè no li balli.
«Mira que fer cas del somiatruites d’en Samir!
Com si no n’hi hagués prou amb un cap ple de
pardals: el seu!».
—Oi tant que pots volar, Lila, creu-me! —l’ha-
via engrescat poc abans el seu amic sirià fent-li un
somriure de mil dents—. Només cal treure el canó
de la teva mare fora de la carpa... i fer la prova!
—Fora de la carpa? Per què?
—Per seguretat, no? Imagina’t que no calcu-
lem bé el llançament... No m’agradaria gens que
rebotessis a la lona i t’estavellessis a les graderies!
—E-e-estavellar-me...? —havia balbucejat la Li-
la, fent uns ulls com unes taronges i empal·lidint.
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 8 16/12/16 13:39
98
En Samir havia esclatat en una rialla sorollosa,
una de les seves inconfusibles rialles que tenen
l’estrany poder de desvetllar els endormiscats i
retornar el bon humor als emmurriats, i s’havia
afanyat a donar-li dos sonors copets a les espat-
lles.
—Que és broma, dona! Tot anirà bé! —havia
afegit.
I ara la Lila s’espera dins de la panxa negra
del canó..., però ja no té tan clar que sigui una
idea gaire bona.
—Preparada? —En la veu d’en Samir hi
ressona l’entusiasme que ja fa estona que ha
perdut ella. Dalt de la boca-ull de bou d’aque-
lla peça d’artilleria que ara és una finestra
apuntada cap al cel, la Lila hi veu de reüll el
Simbad, el gibó, que la saluda agitant els seus
llargs braços.
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 9 16/12/16 13:39
10
Després, ja no sent res més, a part del fregadís
del llumí que encén el seu millor amic...
PUUUUUUM!
Un soroll eixordador!
Abans de tenir temps de recuperar-se d’aquell
xiulet tan empipador que sent a les orelles, la
Lila ja és un puntet acolorit que travessa un cel
infi nit. Tot l’univers es fa petit sota seu i cases,
carrers, granges, carros, camps i molins es tor-
nen minúsculs com peces d’un món de joguina...
I déu n’hi do les persones! Allà a baix, per exem-
ple, hi ha una aranyeta que belluga les potes i
crida alguna cosa... Que està enfadada amb ella?
Ostres! És en Samir! Però el vent s’emporta les
seves paraules...
—Obre’l, Lila! Què esperes? Obre’l ara ma-
teeeeix!
—Hooolaaa! —El saluda la Lila amb la mà,
lliure com un núvol, gaudint d’aquella inespe-
rada sensació de lleugeresa—. Tot és fantàstic,
aquí dalt! Quina meravella!
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 10 16/12/16 13:39
10
ABANS DE TENIR TEMPS DE RECUPERAR-SE D’AQUELL XIU-
LET TAN EMPIPADOR QUE SENT A LES ORELLES, LA LILA JA
ÉS UN PUNTET ACOLORIT QUE TRAVESSA UN CEL INFINIT.
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 11 16/12/16 13:39
1312
I, just en aquell moment, la nena comença a
caure!
Cases, granges, camps, carros i molins se li
acosten a gran velocitat. I en Samir i el mico tam-
bé són cada vegada més a prop; tots dos mouen
els braços i xisclen:
—Obre el paraigua, Lila, obre el...
ZAS!
La Lila obre el paraigua quan el seu amic i el
gibó ja s’han tapat els ulls tement el pitjor: ras i
curt... s’havia oblidat d’obrir-lo, ui!
Aquella cúpula de tela de triangles li fa de pa-
racaigudes instantani, i el vent hi juga, la torna a
xuclar cap amunt, augmentant la distància entre
la nena rossa i el terra.
Ara, la Lila baixa molt més lentament, bresso-
lada per la brisa que bufa darrere seu i que, de tots
els llocs possibles per aterrar, en aquella plana tan
extensa i sense obstacles, l’empeny cap a un arbre
altíssim, l’únic que hi ha al centre del prat!
És inútil que el Simbad i en Samir es belluguin
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 12 16/12/16 13:39
1312
tant i agitin els braços donant-li unes indicacions
incomprensibles. Els peus de la Lila freguen les
fulles i, per un instant, es fa la il·lusió que ater-
rarà damunt de l’arbre, sana i estàlvia i tan con-
tenta, però així que la toca, la branca més alta
es doblega de cop i la Lila cau... ai!... al bell mig
de la capçada de l’arbre... ei!... atrapada en una
matussera... ui!... i esgarrinxadora abraçada... a
quinze metres per damunt de la gespa.
—Lila! Estàs sencera? —li pregunta una veu
prou coneguda més enllà del fullatge.
—E-e-em penso... que sí!
—Podràs baixar tota sola?
—Que em prens el pèl? M’he quedat travada i
estic plena d’esgarrinxades: no tinc la més míni-
ma intenció de moure’m i empitjorar la situació!
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 13 16/12/16 13:39
1514
—Hum... em sap greu, hauré d’anar a buscar
algú que t’ajudi a baixar.
—Que et sap... greu? Què vols dir, Samir?
Silenci.
—Samir! SAMIIIIIIR!
L’única resposta que obté és un doble res-
sò de passos que s’allunyen: l’amic i el gibó se
n’han anat.
El temps d’espera de la Lila passa lentament,
impregnat de pensaments foscos. Ho acaba
d’entendre: en Samir no havia demanat permís
per utilitzar el canó. I ella que es pensava que sí!
Idea d’en Samir igual a embolic. Ja s’ho podia
haver imaginat!
Un parell d’anys més que ella, originari de
Damasc, trapezista experimentat com la Fàtima,
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 14 16/12/16 13:39
1514
la seva germana gran, en Samir és un col·leccio-
nista d’ocurrències d’èxit imprevisible. Però no
n’hi ha prou de saber-ho per evitar seguir-li la
veta: qui es pot resistir a aquell aire de murri i al
seu entusiasme contagiós? I la Lila hi ha tornat
a caure de quatre potes. En fi, això tant se val,
ara: el que importa és que algú vingui a ajudar-la
a baixar.
Ostres, sí que triguen a tornar!
Ep! S’acosta un murmuri de veus agitades. Per
fi! No entén gens el que diuen, però reconeix les
passes lleugeres de tota la colla de xinesos. Farà
falta tota la seva fantasiosa habilitat acrobàtica
per construir un pilar prou alt per arribar allà
dalt, i prou estable per mantenir l’equilibri i no
deixar-la caure un cop l’hagin agafat!
—Lila! Encara ets allà dalt? —li demana el
penques d’en Samir, que és qui els ha guiat fins
allà.
—No, me n’he anat a fer un volt! —replica
ella, empipada.
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 15 16/12/16 13:39
16
Poc després, una mà li subjecta un turmell, una
altra li desenganxa els rínxols de les branques... i, en
un tres i no res, els peus de la nena es posen damunt
del prat que il·lumina la càlida llum de la posta.
La Lila dóna les gràcies a tothom, una mica
avergonyida; després dedica una mirada ambi-
gua a en Samir. Ell fa un gest amb la mà, com
volent dir: «No et preocupis».
I és justament això el que la preocupa.
Unes quantes hores més tard, la Nou Mos-
cada li aboca al plat una pasterada fumejant: la
Lila no s’atreveix a preguntar amb quins ingre-
dients l’ha fet; després, l’anciana cuinera, amb el
seu vestit de colors llampants, el davantal lligat a
la cintura i la trena de cabells blancs que amaga
parcialment el mocador que li cobreix el cap, re-
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 16 16/12/16 13:39
16
gala a la nena un somriure sense
dents i una alenada d’optimisme
indi:
—Au, va, dona, no t’hi amoï-
nis! Has organitzat un merder de
ca l’ample: els teus pares
s’han preocupat mol-
tíssim, el circ ha hagut
d’endarrerir la partida
i, per arribar a temps
a la pròxima destina-
ció, haurem de viat-
jar de nit i... és clar, això
ha fet posar com una fúria
el teu tiet Arseni, però...
podia haver sigut molt
pitjor, oi?
Molt pitjor,
ha dit? De
debò? Ha! La
Lila ho dubta.
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 17 16/12/16 13:39
Quan està a punt d’empassar-se la primera
cullerada, un xof sobtat li llança al damunt una
cascada d’esquitxades especiades: el Goliat, el
coleòpter gegant que el seu pare, en Conrad, va
trobar en un viatge recent del Cirque a la selva
pluvial... acaba d’aterrar a la sopa! La Lila el res-
cata amb la punta dels dits mentre l’insecte mou
les potes brunzint enmig de la pasteta fosca: sa i
estalvi, per sort! Però, aneu a saber per què, a la
Lila li ha passat la gana.
T_10173833-ElMomentoDeVolar.indd 18 16/12/16 13:39
