Upload
others
View
3
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
LA MADURESA DELS BOSCOS A
CATALUNYA
VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español
Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Novembre de 2016
Lluís Comas i Boronat
Els boscos a Catalunya
Quina importància tenen els boscos a Catalunya?
Són tots iguals?
Quina paper tenen per a la biodiversitat?
Els boscos a Catalunya
Terrenys forestals: 20.581 Km2 – 64%
Urbà/artificial:
1.988 Km2
6%
Conreus:
9.352 Km2
29%
Aigües:
183 Km2 – 1%
Boscos:
12.843 Km2
40%
Prats:
1.696 km2
5%
Matollars:
5.228 Km2 – 16%
Nu
na
tura
l: 81
5 K
m2
–3%
Mapa de cobertes de Catalunya 2009
Evolució dels boscos
Coberta Superfície Km2 %
Artificial 650 48,6
Conreus -17.157 -15,5
Aigües 25 16,1
Nu natural 53 7,0
Prats 405 31,4
Matollars -710 -1,3
Boscos 657 5,4
-3.000
2.000
7.000
12.000
17.000
22.000
27.000
32.000
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Su
pe
rfíc
ie,
Km
2
Artificial Conreus Aigües Nu natural
Boscos Matollars Prats
Diferències entre 1993 i 2009
Superfície d’incendis entre 1994 i 2009
Boscos 230 Km2
Evolució dels boscos
El paisatge fa més de 100 anys!
El bosc actual és el resultat de processos naturals i socials
1800 1900 2000
Vinyes Filoxera Abandonament rural Successió Focs
Els boscos de Catalunya són joves
La successió ecològica
Bosc madur?
Desgavell terminològic
•Bosc madur
•Bosc primari
•“Oldg-growth forest”
•“Forêt naturelle”
•Bosc verge
•Bosc vell
•Bosc singular
•Bosc monumental
•Bosc pristí
A jungle of words (Vallauri et al., 2013)
La idea de bosc madur
• Idea (romàntica) de com seria un bosc abans
de la intervenció de l’home
• Són boscos molt escassos
• La seva pèrdua és irreversible (a escala de
temps humana)
• La seva monumentalitat (excepcionalitat)
• Ofereixen un complexitat estructural i de
processos alta
• Tenen un paper important a escala de
paisatge en les estratègies de conservació
Criteris de la definició de bosc madur
0 5 10 15 20
Relativament vell
Grans arbres vells
Molts arbres morts a terra
Molts arbres morts en peu
Comunitat diversa d'arbres
Multiestratíficat
No pertorbat per l'home
Complexitat estructural
Clarianes
Dinàmica de clarianes
Bosc climàcic
Estat final de desenvolupament
Fusta morta en descomposició
Estat estacionari
Distància entre arbres gran
Torn de tala no comercial
Estructura irregular
Retenció de nutrients
Edat del bosc supera la durada dels arbres
Creixement net anual és igual a zero
Àrea mínima
Augment de la productivitat del sotabosc
Xarxes tròfiques complexes
Més vell que l'interval de pertorbacions naturals
Topografia boteruda
Aspecte de catedral
Nombre d’estudis
Estructural
Successional
Biogeoquímic
Altra
Arbres d’edat avançada, senescents
Jove Madur Vell
Arbres sense competència Arbres de bosc
La vida de l’arbre
Arbres d’edat avançada, senescents
0
100
200
300
400
500
600
Edat màxima mesurada
509
399
385
369 (730)
325
263 (15 cm)
Inventari de boscos singulars de Catalunya (CREAF-DMAH)
0
50
100
150
200
250
300
350
Màxim Mitjana
Arbres grans
Inventari de boscos singulars de Catalunya (CREAF-DMAH)
Fusta morta de grans dimensions
• En peu
Temps
Fusta morta de grans dimensions
• A terra
Temps
Fusta morta de grans dimensions
• El cicle de la fusta
Troncs i branques a terra
Peu viu
Peu mort
Mort
Mort
Fragmentació
Virosta
Fullaraca/Humus/Sòl
Fulles i branquillons
Fulles i branquillons
Fragmentació
Fragmentació
Cap al sòl
Cap al sòl
Transformació
Transformació
Processos:
•Químics
•Físics
•Biològics
Estructura forestal
• Heterogeneïtat d’edats i mides
• Heterogeneïtat d’espècies
Estructura forestal
• Heterogeneïtat horitzontal i vertical
Règim de pertorbacions naturals
• Sistema viu i dinàmic
Clarianes
Pertorbacions mitjanes
•Insectes
•Ventades
•Nevades
La dinàmica natural
• Les pertorbacions
• L’escala de temps
• L’escala d’espai
Altres característiques
• Sòl forestal
• Estat estacionari
• Continuïtat al lloc
• Sense senyals de
pertorbació humana
Els boscos madurs: claus per a la biodiversitat
Els boscos madurs: claus per a la biodiversitat
Els boscos madurs: claus per a la biodiversitat
Els boscos madurs: claus per a la biodiversitat
Quin s’acosta al bosc madur?
Bosc regular
Bosc adevesat
Bosc biestratificat
Bosc irregular
Arbres grans i vells
Fusta morta
Estructura irregular
Diverses espècies
Sotabosc
Clarianes
Altres
Claus per la biodiversitat
• Hi ha més o menys espècies?
On és la biodiversitat?
• Principals microhàbitats relacionats amb la fusta morta
1. Branques mortes en arbres vius
2. Cavitats petites
3. Cavitats grans amb fusta en descomposició
4. Peus grans morts
5. Peus grans trencats per tempesta o altres peus
6. Peus petits morts drets (dominats per la
competència)
7. Peus morts a terra
8. Peus morts mig suspesos
9. Branques mortes a terra
10. Escorça més o menys arrancada
11. Soca tallada
12. Branques fines
13. Restes de tala
14. Virosta
15. Arrels mortes
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1011
12
13
1415
La diversitat augmenta amb el temps
-4
-2
0
2
4
6
8
10
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200Índ
ex d
e d
ifer
ènci
a d
e ri
qu
esa
Anys des de l'abandonament del bosc
Plantes vasculars Briòfits Líquens
Aus Caràbids Escarpats saproxílics
Escarabats no saproxílics Fongs
Cavitats i fauna associada
Fauna
Fongs
Líquens, molses, falgueres
Projecte BioBosc
• Els boscos del parc nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici
PuBPuBPuBPuBPuBPuBPuBPuBPuB
PuCPuCPuCPuCPuCPuCPuCPuCPuC
PuAPuAPuAPuAPuAPuAPuAPuAPuA
PuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_A
PuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_B
PuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_C
PuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_B
PuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_C
334
334
335
335
336
336
337
337
338
338
339
339
340
340
341
341
342
342
343
343
344
344
345
345
346
346
4721 4721
4720 4720
4719 4719
4718 4718
4717 4717
4716 4716
4715 4715
4714 4714
4713 4713
Parc Nacional
Parc Nacional
Zona Perifèrica de Protecció
Parcel·les
3100
3100
3200
3200
3300
3300
3400
3400
3500
3500
47300 47300
47200 47200
47100 47100
47000 47000
PuBPuBPuBPuBPuBPuBPuBPuBPuB
PuCPuCPuCPuCPuCPuCPuCPuCPuC
PuAPuAPuAPuAPuAPuAPuAPuAPuA
PuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_APuO_A
PuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_BPuO_B
PuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_CPuO_C
PuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_APuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_BPuT_B
PuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_CPuT_C
334
334
335
335
336
336
337
337
338
338
339
339
340
340
341
341
342
342
343
343
344
344
345
345
346
346
4721 4721
4720 4720
4719 4719
4718 4718
4717 4717
4716 4716
4715 4715
4714 4714
4713 4713
Parc Nacional
Parc Nacional
Zona Perifèrica de Protecció
Parcel·les
3100
3100
3200
3200
3300
3300
3400
3400
3500
3500
47300 47300
47200 47200
47100 47100
47000 47000
Betula pendula
Abies alba
Salix caprea
Populus tremula
Pinus uncinata
Sorbus aucuparia
Betula pendula
Abies alba
Salix caprea
Populus tremula
Pinus uncinata
Sorbus aucuparia
Projecte BioBosc
• Les comunitats de formigues de bosc en boscos de
muntanya
0
500
1000
1500
2000
2500
Pasturat RegularAbu
ndàn
cia
form
igue
s(in
d/tr
ampa
/set
man
a)
Madur
c
a
b
A
0
500
1000
1500
2000
2500
Pasturat RegularAbu
ndàn
cia
form
igue
s(in
d/tr
ampa
/set
man
a)
Madur
c
a
b
A
0
0,1
0,2
0,3
0,4
Div
ersi
tatf
orm
igue
sa
b
a
Pasturat Regular Madur
C
0
0,1
0,2
0,3
0,4
Div
ersi
tatf
orm
igue
sa
b
a
Pasturat Regular Madur
C
Projecte BioBosc
• Les comunitats de himenòpters
voladors
Superfamília Família Spp. Núm.
Proctotrupoidea Diapriidae 101 1098
Ichneumonoidea Ichneumonidae 179 817
Ichneumonoidea Braconidae 90 440
Apoidea Andrenidae 7 134
Sphecoidea Crabronidae 28 111
Apoidea Colletidae 15 100
Chalcidoidea Pteromalidae 27 86
Ceraphronoidea Ceraphronidae 22 78
Proctotrupoidea Platygastridae 19 43
Chalcidoidea Mymaridae 6 41
Chalcidoidea Eulophidae 16 39
Vespoidea Pompilidae 13 31
Ceraphronoidea Megaspilidae 12 27
Apoidea Halictidae 10 26
Chalcidoidea Encyrtidae 15 24
Apoidea Megachilidae 8 23
Cynipoidea Figitidae 8 21
Vespoidea Vespidae 9 18
Tenthredinoidea Tenthredinidae 11 16
Apoidea Apidae 6 15
Proctotrupoidea Scelionidae 5 13
Chrysidoidea Dryinidae 4 10
Proctotrupoidea Proctotrupidae 4 6
Chalcidoidea Eupelmidae 3 4
Evanioidea Evaniidae 1 4
Chalcidoidea Eurytomidae 2 3
Sphecoidea Sphecidae 2 3
Chrysidoidea Chrysididae 2 2
Chalcidoidea Aphelinidae 2 2
Chalcidoidea Torymidae 1 1
Chalcidoidea Signiphoridae 1 1
Pamphilioidea Pamphilidae 1 1
Total: 630 espècies en 6 ha de bosc
Projecte BioBosc
Variable dependent R 2 P Variables en el model Beta Estandarditzada n
Abundància 0.13 <0.0001 Fusta morta classe 2 +0.251 137
Recobriment frondoses -0.231
Riquesa d’espècies 0.22 <0.0001 Fusta morta classe 2 +0.400 137
Recobriment herbaci +0.202
Recobriment frondoses -0.178
Riquesa de famílies 0.35 <0.0001 Recobriment herbaci +0.383 137
Fusta morta classe 2 +0.259
Recobriment frondoses -0.263
Recobriment Abies alba -0.201
Diversitat d’espècies 0.13 <0.0001 Recobriment frondoses -0.331 137
Recobriment herbaci +0.208
Diversitat de famílies 0.25 <0.0001 Recobriment herbaci +0.419 137
Recobriment frondoses -0.345
AaA AaB AaC PuA PuB PuC
Parcela
5,0
7,5
10,0
12,5
Ab
un
dan
cia
esta
nd
ariz
ada
��
�
�
�
�
AaA AaB AaC PuA PuB PuC
Parcela
5,0
7,5
10,0
12,5
Ab
un
dan
cia
esta
nd
ariz
ada
��
�
�
�
�
AaA AaB AaC PuA PuB PuC
Parcela
10
15
20
25
Riq
ueza
mor
foes
pec
ies
�
�
�
�
�
�
AaA AaB AaC PuA PuB PuC
Parcela
1,4
1,6
1,8
2,0
Div
ersi
dad
mor
foes
peci
es
�
�
�
�
�
�
AaA AaB AaC PuA PuB PuC
Parcela
10
15
20
25
Riq
ueza
mor
foes
pec
ies
�
�
�
�
�
�
AaA AaB AaC PuA PuB PuC
Parcela
10
15
20
25
Riq
ueza
mor
foes
pec
ies
�
�
�
�
�
�
AaA AaB AaC PuA PuB PuC
Parcela
1,4
1,6
1,8
2,0
Div
ersi
dad
mor
foes
peci
es
�
�
�
�
�
�
AaA AaB AaC PuA PuB PuC
Parcela
1,4
1,6
1,8
2,0
Div
ersi
dad
mor
foes
peci
es
�
�
�
�
�
�
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
depredadores fitófagos florícolas parasitoides
Abu
ndan
cia
esta
ndar
izad
a re
lativ
a
Abetal
Pinar de pino negro
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
depredadores fitófagos florícolas parasitoides
Abu
ndan
cia
esta
ndar
izad
a re
lativ
a
Abetal
Pinar de pino negro
Abundància Riquesa d’espècies Diversitat H d’espècies Gremis
Característiques Bosc Singular
• Lligat a l’edat
• Té un caràcter relatiu
• Considera tots els valors / interessos del bosc
• Ha de ser quantificable, “fàcil” d’obtenir al camp i comparable
Singularitat
• Valor concret que se li pot assignar a un bosc i que ve definit per un conjunt d’indicadors
concrets, quantificables i amb una interpretació clara
Què busquem?
Inventari de Boscos Singulars de Catalunya
Singularitats Maduresa Biodiversitat Producció Social
Arbres senescens de grans dimensions
Fusta morta en peu
Complexitat demofràfica
Diversitat estructural
Complexitat de processos
Espècies amb requeriments específcs
Alta diversitat
Fauna ben representada
L’especie principal rarament forma boscos
Arbres pare de qualitat
Bosccatedral
Gestió sostenible
Devesa
Arbres de grans dimensions
Inventari de Boscos Singulars de Catalunya
Singularitat
ReconeixementCerca Inventari
Propostes Fotointerpretació Visita a camp Parcel.la forestal
3.262 2.994 796 292
Inventari de Boscos Singulars de Catalunya
Metodologia
0
100
200
300
400
500
600
700
800
15 25 35 45 55 65 75 85 95 105 125
Pinus nigra
Pinus sylvestris
p95=58,0 cm
p95=48,4 cm
Inventari de Boscos Singulars de Catalunya
Metodologia
Radi (m) Variables quantitatives
5 • Regeneració i peus menors
10
• Recobriment del substrat
• Estratificació vertical de la vegetació Espècies llenyoses
• Peus majors
• Fusta morta
Variable (màx. 30)
• Peus majors amb diàmetre singular
• Fusta morta en peu
Regió Boscos %Alt Pirineu i Aran 72 24,7Àmbit de Ponent 13 4,5Àmbit Metropolità 32 11,0Camp de Tarragona 17 5,8Comarques Centrals 56 19,2Comarques Gironines 78 26,7Terres de l'Ebre 24 8,2
Total singulars 292
0
20
40
60
80
100
120
140
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 105 110 115 120 125
Nom
bre
de b
osco
s
Àrea (ha)
68,5% Àrea (ha)Mitjana 10,96Suma 3.201,06Màxim 128,67Mínim 0,29
% Territori 0,1% Bosc 0,3
Inventari de Boscos Singulars de Catalunya
0 10 20 30 40 50 60 70
Quercus petraea
Taxus baccata
Quercus suber
Pinus pinea
Populus alba
Quercus cerrioides
Pinus halepensis
Pinus uncinata
Abies alba
Quercus humilis
Pinus nigra
Fagus sylvatica
Quercus ilex
Pinus sylvestris
Nombre de boscos
Espè
cie
prin
cipa
l
3 boscosCastanea sativa
2 boscosQuercus robur
Acer opalus
Acer monspessulanum
Alnus glutinosa
Pinus pinaster
1 boscUlmus glabra
Sorbus aria
Salix alba
Quercus faginea
Populus tremula
Buxus sempervirens
Populus nigra
27 espècies
Resultats
Indicadors de singularitat Diàmetre normal màxim de peus vius
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130
%
IFN3
BS-Catalunya
BS-Alt Pirineu
0
10
20
30
40
50
60
70
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160
%
IFN3
BS-Catalunya
BS-Alt Pirineu
Pinus sylvestris
Fagus sylvatica
Inventari de Boscos Singulars de Catalunya
Resultats
0
5
10
15
20
25
30
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
%
IFN3
BS-Catalunya
BS-Alt Pirineu
0
20
40
60
80
100
120
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110
%
IFN3
BS-Catalunya
BS-Alt Pirineu
Indicadors de singularitat
Diàmetre màxim peus morts a terra
Nombre de classes diamètriques
Inventari de Boscos Singulars de Catalunya
Resultats
• Quina és la seva biodiversitat?
• Quines són les funcions i processos?
• I quin és el futur d’aquests boscos?
I ara què?
Moltes gràcies