La mano de FáLa mano de FáLa mano de FáLa mano de Fáttttimaimaimaima

Dimarts 25 de setembre a

les 19:00 h.

LLIBRES SOBRE ELS MORISCOS QUE POTS TROBAR A LES BIBLIOTEQUES

DE L’HOSPITALET � Ana Echevarría: Los Moriscos

� Antonio Moliner Prada: La expulsión de los moriscos

� Rafael Carrasco: Deportados en nombre de Dios: la expulsión de los moriscos

� Joan Francesc Mira: Vida y final de los moriscos valencianos

� Antonio Dominguez Ortiz: Historia de los moriscos: vida y tragedia de una

minoría

LLIBRES D’ILDEFONSO FALCONES QUE POTS TROBAR A LA BIBLIOTECA

BELLVITGE � La Catedral del mar

� La mano de Fátima

BIBLIOTECA BELLVITGE

Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet

Tel. 93 264 15 72

Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es

Ildefonso Falcones

L’AUTOR I L’OBRA ELS MORISCOS

Ildefonso Falcones va néixer a Barcelona, l’any 1959. El seu pare era advocat, però

va morir quan l’Ildefonso només tenia disset anys. Llavors estudiava al Col·legi dels

jesuïtes de Sant Ignasi, al barri de Sarrià. En aquella època el noi destacava en la pràctica

dels esports. Va arribar a ser campió d’Espanya junior d’Hípica en la categoria de salt.

També practicava l’hoquei sobre herba. La mort del pare el va obligar a abandonar la seva

carrera esportiva.

Va començar dues carreres a la Universitat de Barcelona, dret i econòmiques, però

va haver de deixar la darrera per poder compaginar els estudis amb una feina. Durant uns

anys va treballar en un bingo de Barcelona. Després d’acabar la carrera de dret va

començar a treballar com a advocat i actualment posseeix el seu propi bufet. Ildefonso

Falcones està casat i es pare de quatre fills.

A Ildefonso Falcones sempre l’havia interessat la literatura, però no va ser fins el

segle XXI que va seguir la seva vocació. Va començar a escriure la seva primera novel·la

en estones lliures que li deixava la seva dedicació a l’advocacia. Es va marcar un horari

estricte, i s’obligava a treballar dues hores cada dia en la seva obra. Normalment al matí

abans d’anar a la feina i al vespre en tornar-ne. Finalment va acabar la novel·la, que titulà

La catedral del mar, l’any 2006.

La novel·la fou un èxit de vendes sorprenent. Va ser la més venuda del Sant Jordi

d’aquell any, i la més venuda a tot l’estat espanyol l’any 2007. Narrà la vida d’un serf

barceloní del segle XIV, l’Arnau Estanyol, i la història de la construcció del temple potser

més barceloní de tots, l’església de Santa Maria del Mar..

Després de l’èxit de la seva primera obra, Falcones va començar a

treballar en la segona i fins ara darrera novel·la. La mano de Fátima

ens narra la vida d’Hernando, un morisc de les Alpujarres, que de

fet és el fil conductor per que l’autor ens narrí la revolta que van dur

a terme els moriscs granadins l’any 1568, la posterior derrota i

obligada conversió al cristianisme, i la seva definitiva expulsió

d’Espanya l’any 1609.

Aragó. Per motius obvis eren molt nombrosos als territoris de l’antic regne de

Granada. Als seus habitants se’ls havia promès que podrien conservar la seva religió,

però davant les pressions de la corona per convertir-los es revelaren l’any 1500.

Derrotats l’any següent, foren forçats a convertir-se o a abandonar la península.

Els moriscos es convertiren en una comunitat marginada i explotada, sotmesa a

un règim de semi-esclavitud per part de la noblesa espanyola que, precisament per

això, formava el principal grup d’oposició a la definitiva expulsió dels moriscos.

Aquesta postura era defensada per l’Església Catòlica, que considerava que la seva

conversió era només superficial, i per la monarquia que temia que s’aliessin amb els

pirates barbarescos i amb l’imperi otomà. La pressió a que foren sotmesos esclatà

l’any 1568 en la rebel·lió de les Alpujarres, la muntanyosa comarca granadina que

s’estén entre la Sierra Nevada i el mar.

Definitivament derrotats l’any 1571, els moriscos del regne de Granada van ser

deportats a Castella. Cal recordar que Andalusia formava part del regne de Castella,

motiu pel qual el protagonista de la novel·la va a parar a la ciutat de Còrdova. Tot i

així la desconfiança i animadversió contra ells no minvà gens, exacerbada per la situa-

L’any 1492 la ciutat de Granada es rendia

als reis catòlics. Amb la fi del darrer regne

musulmà independent de la península ibèrica

començava també l’últim capítol de la història

de les comunitats islàmiques ibèriques: la

aventura dels moriscos.

Amb el nom de moriscos es coneixeria a

partir d’aleshores a les comunitats musulmanes,

o d’origen musulmà, dels regnes de Castella i

ció de guerra religiosa que vivia Espanya, tant contra

l’Islam, personificat en l’Imperi Otomà, com contra

els protestants europeus. Obsedit per l’amenaça

d’una quinta columna interna, finalment el rei Felip

III ordenar l’expulsió dels moriscos de tots els seus

regnes. L’ordre es donà l’any 1609, i l’expulsió es

perllongà fins 1614.

Moriscos de Granada segons un gravat del segle XVI.