LA NOSTRA ADHESIÓ - quimics.cat · a l’estil del projecte de la Unió Europea que ... en el pròleg de l’Esta-tut de Catalunya figura o no que Catalunya és una nació. Decideixi

l passat 26 de novembre es va pu-blicar als diaris catalans mésimportants un editorial comú de po-sicionament en relació a l’Estatutde Catalunya, que està pendent de

sentència final del Tribunal Constitucional i queva ocasionar una allau d’adhesions, entre ellesles d’alguns col·legis professionals.

És norma d’aquestCol·legi no posicionar-se sobre temes polí-tics, i ens mantenimfidels a aquest princi-pi, però aquest temaultrapassa l’àmbit polí-tic, i com a organismeens volem manifestaraprofitant aquesta re-vista, la nostra.

Naturalment quesubscrivim aquell edi-torial que clama peruna Espanya plural onCatalunya pugui encai-xar, una Espanya queaccepti la identitat ca-talana tal com és, ambla seva llengua, amb laseva cultura, amb elsseus símbols, amb lesseves tradicions. UnaEspanya que consideritots aquests valors com a propis d’una Espa-nya plural. D’acord amb el principi científic deacció-reacció, si a Catalunya prolifera el sepa-ratisme és, sens dubte, perquè a Espanya hiha cada vegada més separadors, més perso-nes que menyspreen tots els nostres valors,ens titllen d’insolidaris i malfien de tot allò queve de Catalunya.

El TC té ara a les seves mans una decisióprou important per donar un pas endavant capa aquesta Espanya plural on Catalunya es pu-gui sentir bé. Un Estatut, que ja va passar elsfiltres democràtics del Parlament de Catalunyai de les Corts Generals, no admet lògicament ni

una retallada més. Hauria de ser un mer tràmitjurídic –no polític–. És ara el TC qui ha de deci-dir si Espanya ens vol així; són només deu per-sones les que en teoria han de prendre aquestadecisió, però està clar que al darrera d’ells hiha unes pressions més que considerables (i noem refereixo a l’editorial de la premsa catala-na) que fan difícil emetre el seu veredicte.

És evident que siEspanya vol avançar isituar-se al capdavantdels països industria-litzats, al capdavantd’Europa, tenir veu ipes específic a les re-unions dels G-7, G-10o G-20, els seus polí-tics i els seus jutgeshan de superar el mo-del d’una Espanyamonocord pel d’una ve-ritable Unió Espanyolaa l’estil del projecte dela Unió Europea quepreconitzem, i emprarel seu temps en cosesmés importants que sien el pròleg de l’Esta-tut de Catalunya figurao no que Catalunya ésuna nació.

Decideixi el que de-cideixi el TC, la realitat experimental (els químicssom experimentals) és que per a molts cata-lans Catalunya és una nació.

No oblidem la constatació històrica –experi-mental també– que el model que sempre hafuncionat millor ha estat la constitució de Naci-ons Unides, Estats Units, Regne Unit, RepúblicaFederal, Confederació d’Estats, etc., és a dir,un model comú sociopolític plural respectantles diverses nacionalitats.

José CostaDegà CQC

President AQC

LA NOSTRA ADHESIÓ

UNA SOLUCIÓ ENERGÈTICA:

LA CLOSCA D’OU!

TERCERA ÈPOCA ANY XLINÚM. 448 NOV. - DES. 2009

Director:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

PORTADA: Sant Climent de Taüll.Fotografia: Montse Pons.

l diari el Periódico, a la secció d’Opinió (pàgina 13 del di-jous 5 de novembre de 2009), un ciutadà de Rubí (Barcelona)plantejava la següent pregunta: «Per què la closca d’ou ésun residu orgànic?».

Resposta firmada per un periodista ambiental (sic): «Lesclosques d’ou, siguin de l’animal que siguin, estan considerades un resi-du orgànic perquè estan compostes exclusivament de matèria orgànica,majoritàriament carbonat de calci (fins al 95 %), que l’au genera demanera natural i que, per tant, es biodegrada perfectament en el mediambient.»

No tindrem petroli, però tenim molt carbonat de calci natural –recor-deu que la molècula de fórmula CaCO3 és la mateixa sigui quin sigui elseu origen, animal o no–. La conclusió és clara: biometanitzem (¡!) elcarbonat de calci i tindrem una solució energètica alternativa. Sensecomentaris.

Crec que cada vegada és més necessari i urgent que la societatestigui químicament formada i informada: més hores de química obligatò-ria en l’ensenyament secundari, molta divulgació social de lliçons dequímica quotidiana, etc., etc.

En el diario el Periódico, en la sección de Opinión (página 13 deljueves 5 de noviembre de 2009), un ciudadano de Rubí (Barcelona)planteaba la siguiente pregunta: «Por qué la cáscara del huevo es unresiduo orgánico?».

Respuesta firmada por un periodista ambiental (sic): «Las cáscarasde huevo, sean del animal que sean, están consideradas un residuoorgánico porque están compuestas exclusivamente de materia orgánica,mayoritariamente carbonato de calcio (hasta el 95 %), que el ave generade manera natural y que, por lo tanto, se biodegrada perfectamente en elmedio ambiente.»

No tendremos petróleo, pero tenemos mucho carbonato de calcionatural –recordad que la molécula de fórmula CaCO3 es la misma seacual sea su origen, animal o no–. La conclusión es clara: biometanice-mos (¡!) el carbonato de calcio y tendremos una solución energéticaalternativa. Sin comentarios.

Creo que cada vez es más necesario y urgente que la sociedad estéquímicamente formada e informada: más horas de química obligatoria enla enseñanza secundaria, mucha divulgación social de lecciones de quí-mica cotidiana, etc., etc.

José CostaDegà CQC

President AQC

NPQ 448 • novembre-desembre 2009 3

editorial

4 NPQ 448 • novembre-desembre 2009

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Borsa de Serveis

• Ofereix el servei de col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb Mutua Madrileña.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

EDITORIALSLa nostra adhesió ....................................................................... 2

Una solució energètica: la closca d’ou! ...................................... 3

COL·LABORACIONSL’Atzuvieta.

Un despoblat morisc 400 anys després de l’expulsió .......... 5

Didàctica de la química ............................................................ 11

Visita a la nueva terminal 1 del aeropuerto de Barcelona ...... 15

Traduccions/traïcions (orals, escrites...), símbols, fórmules... 20

L’element amb número atòmic 112 ......................................... 21

Històries per matar l’aranya ..................................................... 22

INFORMACIÓRepercusiones de una subida de 4 oC

en la temperatura media del planeta .................................. 24

Notícies d’interès ...................................................................... 27

ACTIVITATSEl futur de la química passa pels estudiants

de primer any d’universitat .................................................. 28

Jornada técnica de corrosión ................................................... 30

Jornada técnica de medio ambiente ........................................ 31

Secció tècnica de qualitat. Activitats ....................................... 32

Escapada a Londres ................................................................ 33

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Aureli Calvet.

NPQ: Joan Astor.

Olimpíada Química: Carme González.

COMISSIONS:

• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:

• Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Roser Fusté.

• Medi Ambient: Xavier Albort.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:Joan Antoni Bas.

• Patents: Pascual Segura.

• Qualitat: Meritxell Ventura.

• Química Forense: José Costa.

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegans: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, M. Glòria Aguilera,Joan Bertrán, Jordi Bonet, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Sebastià Estrades, Enrique Julve, AnnaLlobet, Claudi Mans, Juan Carlos Montoro,Enrique Morillas, Roger Palau, JosepManuel Ricart, Pascual Segura, Alfred Vara,Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas, ÀngelYagüe.

Empreses col·laboradores:

BASELLBASF Española S.A.DSM Group Spain 2000 S.L.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresidents: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, CarmeBorés, Francisco José España, Jordi Galván,Marta García, Anna Llobet, Claudi Mans,Pere Molera, Josep Manuel Ricart, PascualSegura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. G. Aguilera, A.Agustí, J. Astor, J. A. Bas, C. Borés, A.Calvet, F. J. España, S. Esplugas, R. Fusté,M. García, C. González, E. Julve, A. Llobet,M. Luria, P. Molera, E. Morillas, P. Segura,E. Tijero, A. Tuells, A. Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, AlfredoVara, Antoni Portela.


col·laboracions

Si viatgem per terres valencianesde l’interior, on el desenfrenamenturbanístic encara no ha fet gairesestralls, ens trobarem amb nombro-sos despoblats moriscos dignes deser visitats.

Concretament, a l’extrem occi-dental de la comarca de la MarinaAlta, situada al límit nord de la pro-víncia d’Alacant, trobem un conjuntde quatre valls, la vall d’Alcalà, lavall d’Ebo, la vall de Laguar i la vallde Gallinera, que constituïren el cen-tre d’un poderós senyoriu musulmàque va arribar a la seva més granesplendor durant el segle XIII, sotael govern del llegendari cabdill àrabMohamed Abu Abdalà Ben Hudzäilal Sähuir (la vall d’Alcalà 1230 - Alcoi1276), més conegut com Al-Azraq(el d’ulls blaus) (figura 1), fill del valíHudzäil al Sähuir i de mare cristia-na. És per això que aquestes vallsforen al llarg de molts anys terra demoriscos fins a la seva expulsió l’any1609. Després de l’expulsió les vallsvan quedar pràcticament desertes,fins que van ser parcialment repo-blades amb famílies mallorquines.Però alguns pobles quedaren des-poblats per sempre, i encara actu-alment podem seguir una sèrie derutes, val a dir que molt mal senya-litzades, on trobem diversos des-poblats moriscos de gran interèsarqueològic.

UNA MICA D’HISTÒRIA

Les capitulacions per a la rendi-ció de Granada l’any 1492 establi-en unes condicions força favorablesper als musulmans: podien conser-

var la seva llengua, la seva religió,els seus costums, les seves propie-tats... Però set anys més tard, l’any1499, el cardenal Cisneros va im-posar la seva cristianització forço-sa, al mateix temps que restringiadràsticament els seus antics drets,ja que eliminava la seva cultura, es-tablia nous i carregosos impostos isuprimia la seva autonomia adminis-trativa. Tot seguit començà la cre-ma de llibres, primer els Alcorans idesprés la biblioteca de Granada: lli-bres de poesia, matemàtiques, ci-ència, filosofia, història, novel·les,contes, etc. El nombrede llibres cremats a laplaça de la Bibrambla, lamés gran de Granada,s’estima en un milió.Tots aquests fets con-vertien els anomenatscristians nous o moris-cos, expressions que enaquella època tenien uncaire clarament pejora-tiu, en persones explo-tades i alhora odiadesper part dels cristiansvells.

El 9 d’abril de 1609,ara fa per tant 400 anys,Francisco Gómez deSandoval y Rojas duc deLerma, considerat comel paradigma de la cor-rupció a Espanya, firmal’expulsió dels moriscosdecretada pel rei Fe-lip III; un episodi més dela xenofòbia, plenamentavalada per bisbes i car-denals, que ha produït lahistòria d’Espanya.

Causes i antecedents del’expulsió

La decisió d’expulsar als moris-cos ve determinada per diversescauses:

• La majoria de la població moris-ca, després de més d’un seglede la seva conversió forçada alcristianisme, continuava sent ungrup social a banda, malgratque, excepte a València, la ma-joria de les comunitats havienperdut l’ús de la llengua àrab en

l’ATZUVIETA

UN DESPOBLAT MORISC 400 ANYS DESPRÉS DE L’EXPULSIÓ

Joan Astor

Figura 1. Font de la plaça Major d’Alcalà de la Jovadaamb la imatge d’Al-Azraq.


col·laboracions

CRONOLOGIA

711. Invasió de la península Ibèrica per alguns pobles de religió musulmana.

1492. Rendició de Granada. En la capitulació es respectava la religió islàmi-ca dels seus habitants.

1499. Conversió forçosa dels granadins pel Cardenal Cisneros.

1501-02. Pragmàtica del Cardenal Cisneros donant a triar als musulmansdel Regne de Castella entre l’exili i la conversió: els mudèjars van passara ser així, pura i simplement, moriscos.

1516. S’els força a abandonar la seva vestimenta i costums, encara que lamesura queda en suspens per espai de deu anys.

1525-26. Conversió per edicte dels moriscos d’Aragó i València.

1526. Rebel·lió d’Espadà, en la serra del mateix nom prop de Sogorb, al sudde la província actual de Castelló.

1562. Una junta composta d’eclesiàstics, juristes i membres de la Inquisicióprohibeix als granadins l’ús de la llengua àrab.

1568-71. Rebel·lió de Las Alpujarras i guerres de Granada. Els moriscosd’aquestes terres són reassentats i dispersats per terres de Castella laVella.

1588-1599. Apareixen a Granada els manuscrits de la Torre Turpiana i elsfalsos Ploms del Sacromonte, intent desesperat d’un grup de moriscosper legitimar la seva estada a Espanya.

1609, 9 d’abril. El duc de Lerma firma l’expulsió dels moriscos de tots elsregnes d’Espanya.

1609, 30 de setembre. Comença l’expulsió dels moriscos valencians.

1609, 20 d’octubre. Es produeix una rebel·lió morisca contra l’expulsió, peròels rebels són reduïts al novembre.

1610. S’expulsa als moriscos aragonesos.

1610, setembre. S’expulsa als moriscos catalans.

1611-1614. S’expulsa als moriscos de les terres de Castella.

favor del castellà, i que el seuconeixement del dogma i els ri-tus de l’islam, religió que practi-caven en secret, era en generalmolt pobre.

• Després de la rebel·lió de LasAlpujarras (1568 a 1571), prota-gonitzada per moriscos grana-dins sota el regnat de Felip II,es va anar imposant l’opinió queaquesta minoria religiosa cons-tituïa un vertader problema deseguretat nacional. Aquesta opi-nió es veia reforçada per lesnombroses incursions de piratesbarbarescos, que a vegadeseren facilitades o festejades per

la població morisca, i que asso-laven contínuament tota la cos-ta llevantina. Els moriscos vancomençar a ser considerats unspotencials aliats de turcs i fran-cesos. Com a conseqüènciad’aquesta rebel·lió, es dispersa-ren arreu de la península mésde 80.000 moriscos.

• El començament d’una etapa derecessió el 1604 derivada d’unadisminució en l’arribada de re-cursos d’Amèrica. La reducciódels estàndards de vida va por-tar a la població cristiana a mi-rar amb ressentiment i enveja ala morisca.

• Una radicalització en el pensa-ment de molts governants des-prés del fracàs per acabar ambel protestantisme als PaïsosBaixos.

• L’intent d’acabar amb el pensa-ment crític que feia temps corriaper Europa sobre la discutiblecristiandat d’Espanya per la per-manència d’algunes minories re-ligioses. Amb aquesta decisiós’acabava amb el procés homo-geneïtzador que havia començatamb l’expulsió dels jueus (1492)i ratificava la cristiandat dels reg-nes d’Espanya. Encara queaquesta no era l’opinió popular,que només la veia amb cert res-sentiment per competència derecursos i treball.

L’opinió pública sobre els moris-cos es trobava molt dividida entreels que consideraven que s’havia dedonar temps a la seva cristianitza-ció, els que consideraven que s’ha-via de continuar tolerant i els queproposaven expulsar-los.

La població morisca estava cons-tituïda per unes 325.000 personesen un país d’uns 8,5 milions d’habi-tants. Estaven concentrats al Reg-ne de València, on representaven un33 % de la població, i d’Aragó, en elque constituïen un 20 % del totald’habitants. A això cal afegir que elcreixement de la població moriscaera prou superior al de la cristiana.Les terres riques i els centres urbansd’aqueixos regnes eren majoritària-ment cristians, mentre que els mo-riscos ocupaven la major part de lesterres pobres i es concentraven enels suburbis de les ciutats.

A Castella la situació era moltdiferent: d’una població de 6 mili-ons de persones, entre moriscos imudèjars només ajuntaven uns100.000 habitants. A causa d’aquestmolt menor percentatge de pobla-ció i a la positiva experiència ambels antics mudèjars, els quals por-taven segles convivint amb la po-


col·laboracions

Figura 2. L’expulsió dels moriscos al port de Dénia (Alacant), quadre pintat perVicent Mestre al segle XVII.

blació cristiana, el ressentiment capals moriscos en la corona de Cas-tella era menor al de la població cris-tiana de la corona d’Aragó.

Un gran nombre d’eclesiàsticsrecolzava l’opció de donar temps,perquè consideraven que una totalconversió requeria d’una prolonga-da assimilació de les creences isocietat cristianes. La noblesa ara-gonesa i valenciana era partidàriade deixar les coses com estaven,perquè aquests eren els grups quemés es beneficiaven de la màd’obra morisca a les seves terres.Els pagesos, no obstant, els veiaamb ressentiment i els considera-va rivals.

A València, on el percentatge depoblació morisca era el més elevat,l’inquisidor dominicà Jaime Bleda,caracteritzat per la seva intoleràn-cia, és qui proposà al rei l’expulsiódels moriscos. En un principi la ideano fou considerada pel govern, peròla mateixa acció va ser proposadade nou per l’arquebisbe Juan de Ri-bera, que recolzava l’expulsió enconsiderar-los heretges i traïdors, ala qual cosa l’arquebisbe va afegirun suggeriment que va fer la propo-sició prou més atractiva: el rei es po-dria beneficiar de la confiscació debéns i propietats de la població mo-risca i inclús podria esclavitzar-los.

La política sobre la població mo-risca fins el 1608 havia estat la deconversió, encara que amb anteri-oritat Carles I (el 1526) i Felip II (el1582) hagueren insinuat i pretèsuna mesura més radical. No obs-tant, va ser a partir de 1608 quanel Consell d’Estat va començar aconsiderar l’opció de l’expulsió i el1609 va recomanar al rei prendreaquesta mesura.

Desenvolupament del’expulsió

El 9 d’abril de 1609 es va pren-dre la decisió d’expulsar als moris-

cos. Però el procés podia compor-tar molts problemes a causa delnombre d’habitants afectats. Es vadecidir començar per València, onla població morisca era major, i elspreparatius van ser portats en elmés estricte secret. Des de comen-çaments de setembre, terços arri-bats d’Itàlia van prendre posicionsal nord i al sud del Regne de Valèn-cia, i el 22 del mateix mes el virreiva ordenar la publicació del decret.L’aristocràcia valenciana es va reu-nir amb representants del governper protestar per l’expulsió, no perraons humanitàries sinó perquèaquesta suposaria una disminuciódels seus ingressos, però l’oposicióal decret va disminuir davant del’oferta de quedar-se amb part de lapropietat territorial dels moriscos. Ala població morisca se li va perme-tre emportar-se tot allò que pogue-ren, però les seves cases i terrenyspassarien a mans dels seus se-nyors, amb pena de mort en cas decrema o destrucció abans de latransferència.

A partir del 30 de setembre vanser portats als ports del Grau deValència, Vinaròs i Dénia (figura 2),on com a ofensa última van ser obli-gats a pagar el passatge. Els pri-mers moriscos van ser transportats

al nord d’Àfrica, on a vegades vanser atacats per la població dels paï-sos receptors. Això va causar te-mors en la població morisca restanta València, i el 20 d’octubre es vaproduir una rebel·lió contra l’expul-sió. Els rebels van ser reduïts alnovembre i es va acabar amb l’ex-pulsió dels últims moriscos valenci-ans. A principis de 1610 es varealitzar l’expulsió dels moriscosaragonesos i al setembre la dels mo-riscos catalans.

L’expulsió dels moriscos de Cas-tella era una tasca més àrdua, jaque estaven molt més dispersosdesprés d’haver estat repartits el1571 pel regne com a conseqüèn-cia de la rebel·lió de Las Alpujarras.A causa d’això, a la població moris-ca se li va donar una primera opcióde sortida voluntària del país, po-dent emportar-se les seves posses-sions més valuoses i tot allò quepogueren vendre. Així, a Castellal’expulsió va durar tres anys (de1611 a 1614) i inclús alguns vanaconseguir evadir l’expulsió i roman-dre a Espanya.

En total es van expulsar aproxi-madament 300.000 moriscos, delsquals uns 135.000 a València, uns61.000 a Aragó, uns 7.000 a Ca-


col·laboracions

talunya, uns 16.000 a Múrcia, uns45.000 a Extremadura i a les duescastelles, i finalment a Andalusia uns32.000.

Conseqüències de l’expulsió

El Consell de Castella va avalu-ar l’expulsió el 1619 i va concloureque no havia tingut efectes econò-mics per al país. Això és cert peral Regne de Castella, ja que algunsestudiosos del fenomen no han tro-bat conseqüències econòmiques enels sectors on la població moriscaera més important. De fet, el de-crement demogràfic no podia com-parar-se, ni de lluny, al mig milióde víctimes de la gran pesta de1598-1602, cinc vegades més queel nombre de moriscos expulsats enaquell regne. Per contra, al Regnede València va suposar un abandódels camps i un buit en certs sec-tors on la població cristiana no vapoder ocupar el gran espai deixatper la nombrosa població morisca.En efecte, com s’ha dit abans s’es-tima que en el moment de l’expul-sió un 33 % dels habitants delRegne de València eren moriscos,i algunes comarques del nord d’Ala-cant van perdre pràcticament totala seva població, que tant enaquesta com en altres zones va ser

necessari reposar ambincentius a la repoblaciódes d’altres punts d’Es-panya.

L’expulsió d’un 4 % dela població pot semblar depoca importància, però calconsiderar que la població moriscaera una part important de la massatreballadora, perquè no constituïennobles, gentilhomes, soldats ni sa-cerdots. Per tant, això va suposaruna minva en la recaptació d’impos-tos, i per a les zones més afectades(València i Aragó) va tenir uns efec-tes despobladors que van durar dè-cades i van causar un buit impor-tant en l’artesanat, la producció deteles, el comerç i els treballs delcamp. Molts pagesos cristians, amés a més, veien com les terresdeixades per la població moriscapassaven a les mans de la noblesa,la qual pretenia que el pagesos lesexplotaren a canvi d’uns lloguers icondicions abusives per recuperarles seves pèrdues a curt termini.D’altra banda, l’expulsió va nodrirles files dels pirates barbarescosque van assaltar les costes medi-terrànies espanyoles durant propd’un segle.

Així començà la major crisi eco-nòmica, social i cultural de tots els

territoris pertanyents a la coronad’Aragó.

LA VALL D’ALCALÀ I ELDESPOBLAT MORISC DEL’ATZUVIETA

La vall d’Alcalà va estar forma-da per set poblacions, denomina-des Alcalà de la Jovada, Beniaia,l’Atzuvieta, la Criola, la Roca, Beni-alí i Benixarco, però a l’actualitat alterme municipal d’aquesta vall no-més resten dos nuclis de població:Alcalà de la Jovada i Beniaia. A laplaça Major d’Alcalà de la Jovadaés on la tradició situa el palau d’Al-Azraq (figura 3).

Dels diversos despoblats moris-cos que es troben en aquesta vall,l’Atzuvieta, la Criola, la Roca i Be-nialí, cal destacar el primer, el des-poblat de l’Atzuvieta, situat al peud’un rierol a menys d’un quilòme-tre d’Alcalà de la Jovada, al centrede la depressió de la vall per on

Figura 3. Placa commemorativa del lloc on la tradició situa el palaud’Al-Azraq a la façana de l’església d’Alcalà de la Jovada.

Figura 4. Cartell explicatiu del despoblat morisc del’Atzuvieta.


col·laboracions

passava l’antic camí que anavad’aquest poble a la vall de Ga-llinera, concretament a la Carroja.Es tracta d’un dels despoblats mo-riscos més ben conservats, malgratque d’allò que fou l’alqueria nomésen queden murs ruïnosos, algunesarcades de les cases i parets sen-se teulades, però és més que sufi-cient per fer-se una idea de la vidadels darrers moriscos que l’habita-ren i que l’hagueren d’abandonarper la força de les armes i per cul-pa de la religió.

A l’entrada del despoblat hi haun cartell explicatiu (figura 4) ambfotografies, una vista aèria (figura 5)i una recreació del que fou el poblat(figura 6). En aquest cartell s’expo-sa en tres idiomes (català, castellà ianglès) la següent informació:

«La primera referència docu-mental que tenim del despoblat del’Atzuvieta data de 1356, però al-guns materials arqueològics indi-quen una cronologia inicial anteriora la conquesta de Jaume I. Justabans de l’expulsió dels moriscos el1609, hi vivien 17 famílies. Fou ocu-pada per repobladors cristians alllarg de tot el segle XVII. S’abando-nà definitivament a principis del se-gle XVIII, encara que els seus habi-tatges han estat reutilitzats com acorrals de ramat fins èpoques moltrecents. El gran interès de l’Atzuvi-eta resideix en l’excel·lent grau de

Figura 6. Recreació del poblat.

Figures 7 i 8. Patis i habitacions de les cases.

Figura 5. Vista aèria del despoblat.


col·laboracions

conservació amb què ha mantingutfossilitzades les fàbriques i morfo-logies d’època mudèjar i morisca.

»Les cases te-nen una estructu-ra senzilla, són deplanta quadrangu-lar, amb una habi-tació paral·lela a lafaçana principal iun pati que ocupagran part de l’edi-fici. A vegades esconstruïx altre ha-bitacle al fons delpati o es recolza,formant una “L” enun dels costats.Els escassos de-partaments servi-en per a dormir,

com a taller, magatzem, cuina, etc.Les tècniques constructives més an-tigues es basen en les tàpies fetes

amb terra, pedres i morter de calç,pastades, premsades dins d’un en-cofrat de fusta i assecades a l’aire.»

L’Atzuvieta degué ser en el seutemps un dels més rics enclava-ments rurals de l’interior de la Mari-na i, de fet, l’expulsió dels moriscosno va suposar un despoblament de-finitiu. Els nous pobladors van deci-dir quedar-se en aquest enclava-ment fins a principis del segle XVIII.Després no s’han tornat a utilitzarels habitatges, llevat d’algun quealtre pastor que ha fet ús del lloc,convertint part de les cases en cor-rals per a bestiar, fins ben entrat elsegle XX.

L’Atzuvieta és un dels millors tes-timonis de l’arquitectura i l’urbanis-me en el món rural dels musulmans,i com podem veure a les fotografies(figures 7 a 10) es troba en un estatd’abandó total i absolut. Caldria,doncs, que aquestes restes fossinprotegides i restaurades per evitarla seva degradació i pèrdua definiti-va. Però sembla ser que protegir elpatrimoni cultural i paisatgístic no ésun dels objectius de les autoritats va-lencianes, ans al contrari malmetre’li destrossar-lo; només cal passejarper aquelles terres i contemplar lesbarbaritats urbanístiques que s’hanfet i s’estan fent arreu del país.

RECOMANACIÓ

Recentment s’ha publicat unanova novel·la d’Ildefonso Falcones,titulada La mano de Fátima, ambi-entada en la segona meitat del se-gle XVI i principis del XVII. Amb unspersonatges ficticis es fa un recor-regut històric, excepcionalment bendocumentat, per terres morisquesdes de l’inici de la rebel·lió de LasAlpujarras (1568) fins acabada l’ex-pulsió de tots els moriscos (1612).En conjunt un llibre que alhora queuna bona novel·la molt agradable dellegir és un document històric forçainteressant. Si us agrada el tema usel recomano. ☯

Figura 10. Arcadad’una de les cases.

Figura 9. Façanes d’una casa. A primer terme, tallada a la roca, podem veure partd’una premsa de vi.


col·laboracions

Miquel ParairaDepartament d’Enginyeria QuímicaUniversitat Politècnica de Catalunya

EL COURE I ELS SEUS COMPOSTOS

un estudi teòric i pràctic

INTRODUCCIÓ

El coure és un dels metalls de major consum mun-dial, després del ferro i l’alumini, per la seva massivautilització en la fabricació de cables elèctrics de catenà-ries, fils conductors, bobinat de motors i alternadors, idarrerament en poms de portes, safates, aixetes… decentres de salut i hospitals per les seves qualitats an-tibacterianes.

Es tracta d’un metall fàcil de reciclar, d’alta estabili-tat química. També és peça valuosa de delinqüentspel seu alt preu en el mercat que ha arribat a nivellsde 6 euro/kg, encara que els constants robatoris enempreses del sector han fet baixar la seva cotitzaciófins els 2 euro/kg.

En aquest article es farà un estudi teòric i així mateixpràctic d’aquest important metall i dels seus principalscompostos.

OBTENCIÓ DEL COURE

La fabricació del coure comença amb l’extracció delmineral, normalment a cel obert, seguida d’una tritu-ració que condueix a una pols amb un 1 % de coure.A continuació el mineral es concentra per obtenir unapasta amb un 15 % de coure, per acabar amb un se-cat. Arribats a aquest punt, el procés d’obtenció potseguir dos camins diferents que s’exposen a conti-nuació.

Mètode A

La pasta es lixivia amb àcid sulfúric, per obtenir unadissolució de sulfat de coure(II), que es sotmet a unaelectròlisi, obtenint-se coure al càtode:

Càtode (pol –): Cu2+(aq) + 2e → Cu(s)

Aquest mètode es coneix com SX/EW, Solution ex-traction/Electrowinning.

Mètode B

El material enriquit es mescla amb els fundents adi-ents per obtenir el coure blister, que refinat tèrmicamentes transforma en ànodes, que per electròlisi d’ànodesoluble es transforma en coure pur en el càtode, i delsfangs dipositats sota dels ànodes s’hi recupera plata, ori platí.

PROPIETATS GENERALS DEL COURE

Tot seguit es resumeixen les principals propietatsd’aquest element:

Símbol i nombre atòmic Cu, 29

Sèrie química Metall de transició

Grup, període i bloc 11, 4, d

Densitat 8960 kg/m3


col·laboracions

Duresa (Mohs) 3

Aspecte Metàl·lic rogenc

Massa atòmica relativa 63,536

Radi atòmic mitjà 135 pm

Radi covalent 138 pm

Configuració electrònica [Ar] 3d104s1

Estats d’oxidació +1, +2

Estructura cristal·lina Cúbica centrada enles cares

Estat de la matèria Sòlid diamagnètic

Punt de fusió 1357,7 K(1084,6 oC)

Punt d’ebullició 3200 K (2927 oC)

Entalpia de vaporització 300 kJ/mol

Entalpia de fusió 13,1 kJ/mol

Electronegativitat (Pauling) 1,9

Electroafinitat 118,4 kJ/mol

Capacitat calòrica específica 385 J/kgK

Conductivitat elèctrica 5,8·107 Ω–1m–1

Conductivitat tèrmica 400 W/mK

Coeficient de dilatació 1,65·10–5 K–1

Potencial estàndard de reducció +0,34 V

Primera energia de ionització 745,5 kJ/mol

Segona energia de ionització 1957,9 kJ/mol

Isòtops més estables Cu-63; Cu-64;Cu-65; Cu-67

EL COURE A LA NATURA

Encara que el metall es pot trobar lliure a la natura,en la forma que coneixem com a coure nadiu, la granmajoria del coure natural es troba combinat, formantcompostos minerals. Els minerals més importants delcoure són la calcopirita, de fórmula CuFeS2, és a dir, eldisulfur de coure(II) i ferro(II), i dos minerals de la famí-lia dels carbonats, com són els dos carbonats bàsics decoure coneguts com malaquita i atzurita. La malaquitaés el dihidroxicarbonat de coure(II), Cu2(OH)2CO3, men-tre que l’atzurita correspon al dihidroxidicarbonat decoure(II), Cu3(OH)2(CO3)2. Altres minerals de coure im-portants són la calcosina i la covel·lina que són sulfursde coure, la bornita un sulfur mixt, i la cuprita que és unòxid mineral. Un 25 % de les reserves mundials de cou-re es troben a Xile, que des de 1980 n’és el principal

productor. Les mines de coure constitueixen un perillpotencial, ja que el procés d’extracció del mineral potser un focus de contaminació del sòl i sobretot de lesaigües, representant un perill per a les persones, sentun paràmetre a controlar. La Unió Europea recomanano sobrepassar els 2 mg/L, mentre la legislació ameri-cana ho limita a 1,3 mg/L.

PROPIETATS QUÍMIQUES DEL COURE

El coure és un metall relativament noble, i s’oxidaamb dificultat a temperatura ambient, però en calent esva transformant en òxid de coure(II) de color negre:

Cu(s) + ½ O2 (g) → CuO(s)

No és atacat pels àcids minerals forts d’anió no oxi-dant, com ara l’àcid clorhídric o el sulfúric diluït, mentreque l’àcid nítric i el sulfúric concentrat i calent l’oxiden acoure(II):

3 Cu(s) + 8 HNO3(aq) →→ 3 Cu(NO3)2(aq) + 2 NO(g) +4 H2O(l)

En el cas de l’àcid nítric, s’alliberen òxids de nitrogencom NO i NO2 en funció de la concentració de l’àcid, igeneralment mescles dels dos òxids de color rogenc.

L’àcid sulfúric concentrat i calent l’oxida, reduint elseu anió sulfat a diòxid de sofre:

Cu(s) + 2 H2SO4(aq) →→ CuSO4(aq) + SO2(g) +2 H2O(l)

L’estat d’oxidació +2 és l’estat d’oxidació més esta-ble del coure; no obstant això, poden aïllar-se compos-tos en els que el coure presenta estat d’oxidació +1,com ara l’òxid de coure(I) de color vermell, que es potobtenir per reducció suau d’una sal de coure(II) en medibàsic emprant glucosa com a reductor en presència d’unagent complexant dels ions coure(II), reacció que és elfonament de la detecció de reductors orgànics, conegu-da com a reacció de Fehling. Aquest òxid és poc esta-ble i lentament es va transformant en l’òxid de coure(II):

Cu2O(s) +½ O2 (g) → 2 CuO(s)

COMPOSTOS DE COURE

Els principals compostos de coure són el sulfat decoure(II)-1/5-aigua o vidriol blau emprat com a fungici-da, el naftenat de coure(II) per a la prevenció de la pu-trefacció de la fusta i dels teixits, i també l’òxid decoure(II) i l’acetat de coure(II) emprats com a pigments,


col·laboracions

així com el verd de Bordeus i el verd de París empratscom a colorants.

USOS DEL COURE

Com ja s’ha comentat a la introducció, el coure és unmetall de gran importància estratègica per les sevesmúltiples prestacions. Vegem les més importants:

a) En la construcció, ja que forma part del cablejat d’edi-ficis, canonades d’aigua i gas, sistemes tèrmics icomponents estructurals. Una casa moderna contéuns 200 kg de coure, el doble de fa 40 anys.

b) En la generació i distribució d’energia elèctrica.

c) En tecnologies de la informació. Un ordinador potcontenir fins a 2 kg de coure.

d) En la confecció de joies, monedes, estris de cuina,objectes d’art, estàtues, etc.

e) En el transport. Un cotxe modern pot contenir 20 kgde coure, enfront dels 10 kg del cotxes antics.

f) Molts compostos de coure, com ara el sulfat decoure(II), són emprats en agricultura.

g) Com antibacterià. Els bacteris MRSA, que poden pro-vocar la mort en poques hores, es mantenen en vidadamunt de la majoria de metalls com ara el ferro il’acer, solament 5 hores damunt del llautó i uns45 minuts damunt del coure, que no els hi permetrespirar i els hi elimina l’oxigen. Les proves científi-ques realitzades en un hospital de Birmingham, em-prant el coure en aixetes, safates, poms de portes,etc., han demostrat la seva eficiència antibacteriana.

PART EXPERIMENTAL

Reacció del coure amb àcids minerals forts

Traieu el plàstic d’un tros de fil elèctric i feu-ne bo-cins. Agafeu 4 bocins, i col·loqueu-los en 4 tubs d’as-saig A, B, C, D recolzats a la gradeta. Al tub A hi afegiu2 mL d’àcid clorhídric concentrat, agiteu suaument i ob-serveu si es produeixen canvis. Al tub B hi afegiu 2 mLd’àcid sulfúric 2 M, i així mateix observeu els canvis. Altercer tub d’assaig hi afegiu 2 mL d’àcid nítric concen-trat i en uns 15 segons afegiu al tub 5 mL d’aigua (solu-ció A). Quins canvis s’han produït? Al darrer tub d’assaighi afegiu 2 mL d’àcid sulfúric 18 M, escalfeu amb moltesprecaucions el tub i, quan s’observi algun canvi, recol-zeu ràpidament el tub a la gradeta. Quins canvis s’han

produït? En quins casos resulta atacat el coure? Sabri-es escriure les equacions de les reaccions en els casosen què hi ha atac?

Obtenció de l’hidròxid de coure(II) i de l’òxidde coure(II)

A la meitat de la solució A resultant de l’atac del cou-re amb àcid nítric, que col·locareu en un vas de precipi-tats de 100 mL, s’afegeixen amb precaució 2 o 3 llenties

Calcopirita procedent de Picher (Oklahoma, EUA), malaquitaconcrecionada procedent de Shaba (Zaire) i atzurita proce-dent de Montgaillard (Aude, França). Fotografies: Joan Astor.


col·laboracions

de NaOH. Quins canvis s’observen? De què és la gela-tina blava que es va formant? Col·loca el vas damuntd’una reixeta recolzada en un trespeus i escalfa’l lenta-ment. Què li passa a la gelatina blava? De quin color esel compost que es va formant? Escriviu les equacionsde les reaccions que tenen lloc. Guardeu la suspensiófinal que resulta.

L’ió complex tetraamminacoure(II)

A l’altra meitat de la solució A resultant de l’atac delcoure amb àcid nítric, s’hi va afegint amb precaució ambun comptagotes amoníac 11 M. Què s’observa? L’iócoure(II) s’uneix amb 4 lligands amoníac, formant elcomplex tetraamminacoure(II). De quin color és el com-plex? Escriviu l’equació de la reacció.

Obtenció del sulfat de coure(II)-1/5-aigua apartir de l’òxid de coure(II)

A la suspensió final de l’experiència anterior que estroba dins del vas de precipitats de 100 mL, s’hi afegei-xen amb molta precaució i gota a gota 2 mL d’àcid sul-fúric concentrat. Què s’observa? Escriviu l’equació dela reacció entre l’àcid sulfúric i l’òxid de coure(II). La dis-solució resultant s’escalfa, concentrant-la fins a la mei-tat del volum i a continuació es refreda. Apareixeranpetits cristalls blaus de sulfat de coure(II)-1/5-aigua.

Obtenció de l’òxid de coure(I)

Es prepara una dissolució de sulfat de coure(II) enun tub d’assaig, dissolent uns cristallets de la sal en 5 mLd’aigua, i un cop dissolta s’hi afegeixen uns cristalletsde tartrat de sodi o potassi, una llentia d’hidròxid de sodii una punta d’espàtula de glucosa. S’escalfa el contin-gut del tub suaument i s’observa l’evolució de la reac-ció. De quin color és l’òxid de coure(I) que es va formant?

Es pot filtrar el contingut del tub, i el residu que quedaen el filtre se’l deixa a l’aire lliure. Com evoluciona elprecipitat vermellós?

Determinació de l’aigua de cristal·lització desulfat de coure(II) hidratat

Es col·loca una càpsula de porcellana damunt delplat d’una balança sensible al centigram, es prem tara ia continuació s’afegeixen a la càpsula entre 1 i 2 g desulfat de coure(II) hidratat ben polvoritzat. Es col·loca lacàpsula damunt la reixeta recolzada en un trespeus oen un cercle fixat a un suport, i s’escalfa amb un bec deBunsen durant uns 2 minuts. Passat el temps es deixarefredar la càpsula, i es mesura novament la massa.Aquestes operacions d’escalfament, refredament i pe-sada es repeteixen fins que la pesada doni una massaconstant.

DADES I CÀLCULS

Massa de sal inicial = m1 = .......................

Massa final constant = m2 = .......................

Massa d’aigua perduda = m1 – m2 = .......................

Mol de CuSO4 presents a m2 = .......................

Mol d’aigua perduda = .......................

Relació mol de CuSO4/mol d’aigua = .......................

Fórmula de la sal hidratada: CuSO4·xH2O.

Nota: Manipuleu amb molta precaució els àcids mi-nerals forts i les bases fortes. ☯


col·laboracions

INTRODUCCIÓN

El pasado día 2 de ju-lio de este año 2009 lajunta directiva de la Aso-ciación Iberoamericana dePeriodistas Especializa-dos y Técnicos (AIPET),de la que soy miembro, vi-sitó, por invitación de ladirección de AeropuertosEspañoles y NavegaciónAérea (AENA), su nuevaobra en España: la Termi-nal 1 (T1) del aeropuertode Barcelona, recién inau-gurada y ya en servicioactualmente (aunque sólocon el 25 % de su capaci-dad).

Acompañados por D.Agustín Rodríguez Mas,responsable de comunica-ción de AENA, D.ª AndreaWaring, responsable derelaciones públicas deAENA y D. Lucas GarcíaSerrano, ingeniero aero-náutico de AENA, inicia-mos la visita de tres horasde duración, durante la cual reco-rrimos todo el recinto de esa Ter-minal 1 y pudimos contemplar laarquitectura y dispositivos automá-ticos de la misma, especialmentela sala de control total de toda suenvergadura (incluidas pistas deaeronaves y fingers de esta partedel aeropuerto).

Según nos contaron nuestrosanfitriones y pudimos observar, estaTerminal 1, obra del arquitecto D.

VISITA A LA NUEVA TERMINAL 1 (T1)

DEL AEROPUERTO DE BARCELONA

Enrique Julve

Ricardo Bofill, está diseñada comocentro de distribución y conexión devuelos, así como gran centro deservicios, permitiendo procesar ensolitario más de 30 millones de pa-sajeros al año.

La inversión realizada en la mis-ma ha sido de 1.258 millones deeuros, habiendo utilizado en estaterminal los más recientes sistemastecnológicos y otros sistemas mo-dernos a ellos asociados.

ORGANIZACIÓN DELA TERMINAL 1

Esta terminal, queconsta de cuatro plantas(planta 0, planta 1, planta2 y planta 3), está organi-zada en tres elementos:

1. Edificio procesador,que aloja la facturación, larecogida de equipajes y lazona comercial, obra de:Construcciones Rubau,Ferrovial y FCC.

2. Diques: dos lateralesy uno central, destinadosa embarque de pasajeros,disponiendo de 43 pasare-las telescópicas de acce-so directo a los aviones,obra de: Proinosa, Conci-sa, OHL y Acciona.

3. Centro de transpor-te o vestíbulo intermodal,en el que confluyen los di-ferentes medios de trans-porte, obra de: ACS, Dra-gados y Comsa.

Esta nueva terminal dispone deseis zonas de embarque, 101 puer-tas de embarque, 43 fingers, 166mostradores de facturación, 15 cin-tas de recogida de equipajes, unacinta de recogida de equipajesespeciales, 52 máquinas auto-checking, 130 cabinas de teléfonospúblicos, 30 cajeros de pago deaparcamiento, 6.400 carros porta-equipajes y una capilla multiconfe-sional.

Terminal 1.


col·laboracions

CARACTERÍSTICASTÉCNICAS

La T1, además de las cuatroplantas citadas, posee una plantasubterránea (-1). En la planta 0 sehalla el vial de llegada; en la planta1 se halla la recogida de equipajes,además del corredor Barcelona-Madrid; en la planta 2 están, ade-más de otros servicios, las salasVIP, y en la planta 3 se hallan la fac-turación y los filtros de seguridad.

Esta terminal posee una plata-forma de estacionamiento de aero-naves de 600.000 m2, con 74plazas de estacionamiento. La su-perficie de patios exteriores (ladotierra norte, lado aire norte, lado tie-rra sur y lado aire sur) es de20.363 m2 y la superficie terminal(comprendiendo: zonas públicas depasajeros, zonas comerciales, zonade operadores handling, áreas téc-nicas, oficinas de alquiler, zona deAENA, zona de aparcamientos, sa-las de recogida de equipajes yotros) es de 544.066 m2. De estacifra, 23.866 m2 corresponden alárea comercial, que incluye unagran diversidad de tiendas demoda, de alimentación, de ocio, deprensa, de complementos y de dutyfree. Existen además servicios de:

restauración, peluquería, gimnasio,spa, masajes y zonas para el des-canso individual. Firmas comercia-les de alimentación (como La Far-ga, Onza, Chocolat Factory, SecretSucré, Sibarium, The Airport Mar-ket, etc.) ofrecen aquí sus produc-tos, al mismo tiempo que firmas demoda (como Adolfo Domínguez,Zara, Mássimo Dutti, Gonzalo Co-mella, Desigual, Hugo Boss, Tim-berland, etc.) exhiben sus mercan-cías y firmas de complementos(como Tous-Rolex, Cottet, Piqua-dro, Travel Mate, Majorica, SBT oSwarosky) lo hacen de sus fabri-cados. Se hallan presentes aquítambién tiendas de artículos de re-galo (como Natura, La Mallorquina,etc.), tiendas de artículos de ocio(como Cristal Media Shop’s, News& Books, Imaginarium, Adidas, Fe-rrari, etc.), tiendas de prensa, dedutty free, de alquiler de coches(como Rent a car) y oficinas de en-tidades bancarias (como la Caixa).Entre los locales de restauraciónexistentes cabe incluir: Jamaica,Caffé di Fiore, Gambrinus, Pasta-fiore, Pan’s & Company, Mac-Donald’s, Lizarrán, Medas Beer,Asador del Mar, Häagen Dazs, Caf-fé di Roma, Fresh & Ready, Mus-lo, Cantina Mariachi, Sun Food yEl Gaig del Aeroport.

Por otra parte, los pasajeros queusan las instalaciones de la T1 tie-nen a su disposición 14 puntos deatención, más de 250 pantallas in-formativas y más de 1.000 elemen-tos de señalización, a fin de facilitarsus movimientos en este aeropuer-to. En cuanto a seguridad se refie-re existen 28 controles (escáneres),52 controles de pasaportes y 1.200cámaras de seguridad.

En cuanto a facilidad de accesode los pasajeros en el interior de laterminal, hay que indicar que en ellatodos los accesos están totalmenteadaptados para personas de movi-lidad reducida. Además, el edificiocuenta con tapices y rampas rodan-tes que facilitan el tránsito de lospasajeros. Así, hay 19 entradas ala terminal y 3.600 puertas, 49 tapi-ces rodantes, 26 rampas rodantes,48 escaleras mecánicas y 125 as-censores. Para personas de movili-dad reducida existen ocho monolitosy dos mostradores, perfectamenteseñalizados.

Por otra parte, esta T1 posee11.000 plazas de aparcamiento devehículos, de ellas 9.400 cubiertas.Hay además 1.015 plazas de largaestancia, 1.000 plazas de aparca-miento VIP y 63 plazas de estacio-namiento de autobús.

Para la construcción de la termi-nal se emplearon diferentes tipos demateriales de distinta procedenciay en gran cuantía. Así, se utilizaron90.277 m2 de cristales exteriorespara el muro-cortina, 169.041 m2 depavimento de granito, 532.009 m2

de pavimento industrial, 55.220 m2

de pavimento gres, 259.512 m2 decubiertas de aluminio, 736.344 m3

de hormigón armado y 110.452 to-neladas de acero estructural. El con-junto de la cubierta montada y losfalsos techos se importaron de Po-lonia, los pavimentos de China yTurquía, la estructura de Portugal,la albañilería de Pakistán, Ecuadory Norte de África y los alicatados yel gres de India.

Vista desde la plataforma.


col·laboracions

Tanto en la construcción comoen las instalaciones de esta termi-nal se implementaron sistemas to-talmente respetuosos con el medioambiente. A este respecto cabe in-dicar que, por ejemplo, para calen-tar parte del agua utilizada en lossanitarios se han instalado placassolares. En lo que se refiere a ali-mentación energética existen doslíneas de 220.000 voltios (cada unade las cuales puede transportar30 MWs), además de una centralpropia (dotada de cinco grupos elec-trógenos de 9.500 CV cada uno,produciendo 7.500 kVA y totalizan-do 37.500 kVA). Hay aquí también696 placas solares (con captadoresde 2,2 m2/ud) que calientan, a tra-vés de colectores térmicos, el 70 %del volumen de agua utilizado parauso sanitario.

Otra medida, involucrada con elrespeto al medio ambiente, ha sidola concentración de equipos de pro-ducción de frío y calor, con objetode optimizar el funcionamiento glo-bal del sistema y mejorar la eficaciadel conjunto. Además, el nuevo edi-ficio aprovecha la luz natural me-diante muros de vidrio serigrafiado,que crean una tenue iluminación yahorran consumo energético. Seutiliza para ello el sistema Dali deregulación automática de alumbra-do a la vez que tubos fluorescentesdel modelo T5 de bajo consumo.

Esta terminal cuenta con un sis-tema de recogida de residuos únicoen toda España y uno de los másavanzados a nivel internacional, res-petuoso en grado sumo con elmedio ambiente. Se trata del de-nominado Sistema de RecogidaNeumática (SRN) para cuatro frac-ciones de residuos (basura, materialorgánico, papel-cartón y envases),que permite la retirada de desechosen cualquier momento del día sinnecesidad de ceñirse a horarios pre-establecidos del método tradicional.El circuito neumático selectivo, fue-ra del alcance de los usuarios,dispone de 16 puntos de recogida,

divididos en las cuatro fraccionescitadas. La gran ventaja de este pro-cedimiento reside en la posibilidadde recoger el material en el momen-to justo, independientemente de lahora o el número de veces. Ade-más este SRN cuenta con unsistema que optimiza el consumode energía existente, gracias al con-

trol de velocidad variable que per-mite arrancar suavemente, aplicarla velocidad necesaria en cada casoe incluso enlazar recogidas sin elparo total de ventiladores.

En caso de emergencia, paragarantizar la seguridad de los viaje-ros, existe en esta terminal un sis-

Croquis de las plantas 0, 1, 2 y 3.


col·laboracions

tema de extinción, con extintoresautomáticos actuando con aguanebulizada. Hay 2.396 extintores,649 bocas de incendio convenien-temente equipadas, 68 bocas de rie-go, 46.450 aspersores, 12.214detectores, 1.352 pulsadores y 651sirenas. Además, en el aparcamien-to hay: 782 extintores, 434 bocas deincendio equipadas, 34 bocas de rie-go, 1.025 aspersores, 14.013 detec-tores y 549 pulsadores.

Una de las grandes novedadesde la T1 lo constituye un novísimo

sistema de tratamiento de equipa-jes: el denominado Sistema Auto-mático de Tratamiento de Equipajes(SATE). Se trata de un mecanismoque facilita el traslado de maletas,de gran fiabilidad, garantizando laentrega y clasificación del equipaje.Utiliza para ello unas bandejas, so-bre las cuales se depositan las ma-letas, que posibilitan alcanzar unavelocidad de entrega de seis male-tas por segundo. Estas bandejas in-corporan, además, tecnología deidentificación por radiofrecuenciaREDI, que permite realizar un se-

guimiento de las mismas a lo largode todo el extenso recorrido de lastransportadoras. La longitud total deeste SATE es de 24,4 km (utilizan-do 7.392 cintas transportadoras) yposee 4.000 bandejas transportado-ras, además de 6.629 motores detransporte y cuatro montacargaspara equipajes especiales, siendo elnúmero de maletas que procesa de8.000 por hora.

Este sistema SATE de la nuevaterminal dispondrá de conexión concruceros y tren, seis líneas de co-nexión de transferencias, más de160 mostradores de facturación, 20hipódromos de formación y 15 derecogida de equipajes, dos almace-nes automáticos con capacidadpara más de 1.400 maletas para lafacturación anticipada y pernocta deequipajes, tres clasificadores deequipajes (dos convencionales debandejas basculantes y uno de altavelocidad) y cinco niveles de inspec-ción de maletas.

Mención especial merece la salade control total, cerebro de la T1,donde se siguen las incidencias quepueden ocurrir a través de un grannúmero de pantallas y operadoresy donde se refleja en todo momen-to lo que ocurre en cada una de laszonas de esta gran terminal, pudien-do subsanarse con gran rapidezcualquier percance o avería, inclu-so en las zonas de embarque, fin-gers o pistas.

ACCESO A LA TERMINAL 1

Para acceder a la Terminal 1 delaeropuerto de Barcelona existendistintas alternativas:

a) Utilización de los FerrocarrilesRENFE.

b) Utilización de autobuses lanza-dera que conectan la T1 y laestación de RENFE de la T2,coincidiendo con la llegada delos trenes. O bien, utilización de

Interior de la terminal: zona de embarque y comercial.

Plantas de la Terminal 1.


col·laboracions

lanzaderas de AENA que co-munican la T1 y la T2 cada5-6 minutos.

c) Utilización del aerobús, que co-necta el aeropuerto T1 con pla-za Cataluña y aeropuerto T2 conplaza Cataluña.

d) Bus (líneas 46, 105, L 77, PR 1y N 17).

e) Autocares Plana.

f) Directbus, que conecta el aero-puerto con estación de Sants-Andorra-Sant Julià de Lòria yNovatel Autocars, que conecta elaeropuerto con Andorra.

g) Rápid Aeroport, que conecta elaeropuerto con Figueres, Girona,Lleida y Tarragona.

h) Mon-bus, que conecta el aero-puerto con localidades de Ta-rragona.

Hay además un servicio de taxi,con 750 plazas en espera y taxis delujo VTC.

En suma, esta Terminal 1 man-tiene todos los aspectos positivosde una terminal clásica, pero con-sigue, con su alta tecnología,procesos de transferencia sencillosy rápidos. Al mismo tiempo, en suejecución, mantiene un equilibrioentre las características del ladoaire y del lado tierra, constituyendopor todo lo citado un excelente ae-ropuerto de conexión para viajeros

de avión, de tren o de carretera,mejorando también la calidad delservicio tanto en pasarelas como enaeronaves. La luminosidad, losgrandes espacios, la accesibilidaden su interior –evitando cambios denivel– y la confortabilidad podríanser, junto a la alta tecnología en sudiseño y operabilidad, los atributosde esta nueva Terminal 1 a los ojosde este visitante. ☯

Vista de la terminal desde la marisma.

Bo

n N

ad

al.

..B

on

An

y..

.B

on

a D

èca

da


col·laboracions

Pels anys cinquanta del seglepassat, a una càtedra del pati deCiències de la Universitat de Bar-celona...

—Piensa usted en la tesis, Rius?

—No, verá, doctor: yo tengo queincorporarme al servicio militar den-tro de unos ocho meses; ahora doyclases en una academia por la tardey me gustaría trabajar en su labora-torio por la mañana, ayudando enlo que hiciera falta, para adquirir lapráctica y la experiencia de un quí-mico medio.

—Hombre, algo podremos ha-cer.

Prem un botó i, quan entra el bi-dell, li diu:

—Bustamante, vaya usted al la-boratorio de alumnos y diga al doc-tor Planas y al señor Muñoz quehagan el favor de venir al despacho.

Entren tots dos.

—Planas, y usted también, Mu-ñoz: ya conocen a Rius; trabajaráunos meses con nosotros; no, noquiere hacer el doctorado, dice quequiere convertirse en un químicomedio. Confío en que salga de aquíhecho un químico de cuerpo ente-ro. Podría ayudarle en las prácticasde cuarto, Planas, y a Muñoz en laparte experimental de su tesis. Em-pezará el lunes. Muchas gracias.

El doctor Planas i el senyorMuñoz van a fer un cafè al Hei-delberg; quan tornen, mentre espe-

ren per travessar el carrer de Corts,el senyor Muñoz diu:

—Està bé, això de ser un més allaboratori, oi, doctor?

—Sí, però no ens podem fermassa il·lusions, que en Rius ha ditque el que ell vol és arribar a migquímic.

A aquella casa mai no es podienestalviar d’atendre peticions d’altrescàtedres, fins i tot d’altres facultats;coses que, sovint per desconeixe-ment dels que les demanaven o perno tenir clara la frontera entre laquímica i l’alquímia, eren molt com-plicades. També calia rebre, escol-tar i desenganyar algunes personesde procedència molt diversa i ambformació i informació no especifica-des que venien amb propostes sor-prenents: reaccions de síntesi ambrendiments del 200 %, aplicacionsdel 5è principi de la termodinàmica...

Quan en Bustamante entrava allaboratori i deia, rient per sota el nas,«Doctor, tenemos otra visita deaquellas» el que passava era sem-pre el mateix, amb petites variants:el doctor Planas i el senyor Muñozes miraven i un deia a l’altre: «aixòés de bon pentinar, n’hi haurà prouamb mig químic; Bustamante, quela atienda Rius».

1964. Transcripció literal d’uneslínies de la traducció, feta a un paísde parla castellana, d’un llibre deQuímica Analítica publicat als EUA:«... para recoger cuantitativamenteel precipitado y pasarlo al papel de

filtro, es aconsejable ayudarse deuna varilla gendarme...».

1975. Del prospecte d’un produc-te nou, revolucionari, amb moltesaplicacions. Entre d’altres: english,«... Remove cyanides...»; español,«... Remover cianidas...».

2005. A la pàgina de passatempsd’un diari editat a Barcelona. Motsenreixats, problema núm... Horitzon-tals 7, símbol químic del fòsfor. L’en-demà, solució al problema anterior...Horitzontals 7, F.

2007, Brussel·les. El represen-tant espanyol que pren part en unareunió d’experts comunitaris sobreles garanties de qualitat als labora-toris de control li costa seguir, pelcanal en castellà, la intervenció d’unorador que parla en anglès. Escoltaara i adés «... de los treinta y cincomateriales...», «... todos los treintay cinco materiales...», «... los trein-ta y cinco materiales...». Quan, des-esperat de no poder seguir el fil del’exposició decideix, tot i el seu mo-dest domini de l’anglès, prescindirde la traducció, el que li repeteixenara és: «... certified materials».

2008. A una ciutat propera aBarcelona, dos estudiants de secun-dària esperen l’autobús a la sortidade la classe de Química. Un diu: «Ésben gros que l’empresa d’aquestscamions cisterna que traginen sal-fumant encara no s’hagi adaptat ala formulació oficial i segueixin po-sant, en lletres grosses i vermelles,CLH en lloc d’HCl». El seu companyli respon: «I mira que en tenen, decamions!». ☯

TRADUCCIONS/TRAÏCIONS (ORALS,

ESCRITES...), SÍMBOLS, FÓRMULES...

Ludovicus


col·laboracions

A continuació presento la traduc-ció de l’article Discovery of theelement with atomic number 112,aparegut al número de juliol-agostd’enguany de la revista ChemistryInternational, revista subtitulada TheNews Magazine of the InternationalUnion of Pure and Applied Chemis-try (IUPAC).

La prioritat pel descobriment del’element amb número atòmic 112ha estat assignada, d’acord amb elscriteris convinguts, a la Gesellschaftfür Schwerionenforschung (GSI)(Centre per la Recerca d’Ions Pe-sats), ubicat a Darmstadt, Alema-nya. L’evidència del descobrimentha estat recentment revisada i re-coneguda per un grup conjunt detreball IUPAC/IUPAP **. La IUPACha confirmat el reconeixement del’element en una carta enviada alcap de l’equip que ha efectuat eldescobriment, Sigurd Hofmann.

L’ELEMENT AMB NÚMERO ATÒMIC 112 *

Josep Castells Guardiola

El grup conjunt de treball IUPAC/IUPAP (JWP, de les inicials dels ter-mes Joint Working Party), sobre laprioritat de les reivindicacions refe-rents als descobriments de nous ele-ments, ha revisat la literaturarellevant relacionada amb diferentsreclamacions. D’acord amb els crite-ris sobre el descobriment d’ele-ments, prèviament establerts pel1992 IUPAC/IUPAP TransfermiumWorking Group i reiterats el 1999 iel 2003 pels IUPAC/IUPAP JWPs,es va determinar que les reclama-cions fetes el 1996 i el 2002 perHofmann i col., referents al desco-briment (al GSI) de l’element de nú-mero atòmic 112, estaven d’acordamb els criteris establerts.

En un report tècnic publicat on-line a la revista Pure and AppliedChemistry, del 25 de maig del 2009,es presenta una sinopsi dels expe-riments més rellevants i d’una sèrie

d’esforços relacionats. El nou ele-ment és, aproximadament, unes 277vegades més pesant que l’hidrogen,el que significa que és l’element méspesant *** de la Taula periòdica.

Havent establert la prioritatd’aquest descobriment, el laborato-ri de Darmstadt serà invitat a pro-posar un nom per a aquest elementsuper-pesat. El nom suggerit pas-sarà llavors a través d’un procés derevisió, abans de la seva adopció pelIUPC Council. ☯

* Tinc clar que, en català, el nombre deprotons present en el nucli atòmic s’ano-mena nombre atòmic, però el que ja notinc tan clar és si s’ha de dir element ambnombre atòmic 112 o element amb nú-mero atòmic 112.

** International Union of Pure and AppliedChemistry / International Union of Pureand Applied Physics.

*** O pesat?


col·laboracions

ÉS L’INFERN EXOTÈRMIC

O ENDOTÈRMIC?

L’INFERN ESPANYOL

En un examen de química es vafer la següent pregunta: És l’infernexotèrmic (desprèn calor) o endo-tèrmic (absorbeix calor)?

La majoria d’estudiants van es-criure els seus comentaris sobre lallei de Boyle (el gas es refreda quans’expandeix i s’escalfa quan es com-primeix).

Un estudiant, no obstant, va es-criure el següent:

En primer lloc, necessitem saberen quina mesura la massa total del’infern varia amb el temps. Per aaixò hem de saber a quin ritme en-tren les ànimes a l’infern i a quin rit-me surten. Tinc no obstant entèsque, una vegada dins de l’infern, lesànimes ja no surten d’ell. Per tant,no es produeixen sortides. Quant aquantes ànimes entren, la majoriade religions declaren que si no per-

tanys a elles aniràs a l’infern. Atèsque la gent no pertany a més d’unareligió, podem concloure que totesles ànimes van a l’infern.

Amb les taxes de naixements imorts existents, podem deduir queel nombre d’ànimes a l’infern creixde forma exponencial.

Vegem ara com varia el volumde l’infern: segons la llei de Boyle,perquè la temperatura i la pressióde l’infern es mantinguin estables,el volum ha d’expandir-se en pro-porció a l’entrada d’ànimes. Hi hados possibilitats:

1. Si l’infern s’expandeix a una ve-locitat menor que la d’entradad’ànimes, la temperatura i la

pressió a l’infern s’incrementaranfins que aquest es desintegri.

2. Si l’infern s’expandeix a una ve-locitat major que la de l’entradad’ànimes, la temperatura i lapressió disminuiran fins que l’in-fern es congeli.

Quina possibilitat és la vertade-ra? Si acceptem el que em va dirl’Anna durant el meu primer any decarrera («farà fred a l’infern abansque jegui amb tu»), i tenint encompte que vam jeure plegats anit,la segona possibilitat és la vertade-ra i, per tant, donarem com cert quel’infern és exotèrmic i que ja estàcongelat. El corol·lari d’aquesta te-oria és que, atès que l’infern ja estàcongelat, ja no accepta més ànimesi està extingit, deixant al cel com aúnica prova de l’existència d’un serdiví, la qual cosa explica per quèanit l’Anna no parava de cridar «Oh,Déu meu!».

Cal suposar que aquest estudi-ant va ser l’únic que va treure ex-cel·lent. ☯

Un home mor i va a l’infern. Allíes troba que n’hi ha un per a cadapaís. Va primer a l’infern alemany ipregunta:

—Què et fan aquí?

—Aquí primer et posen damuntd’una graella elèctrica durant unahora, després t’ajeuen en un llit plede claus punxeguts durant una al-tra hora, i la resta del dia ve el dia-ble alemany i no para de donar-tefuetades.

Al personatge no li va agradargens i se’n va anar a veure en quèconsistien els altres inferns. Tantl’anglès com el rus i la resta dels in-ferns de les diferents nacions feienel mateix que l’alemany; llavors, veuque a l’infern espanyol hi ha una cuamolt llarga de gent esperant entrar.Intrigat pregunta a l’últim de la fila:

—Què és el que fan aquí?

—Aquí et posen damunt d’unagraella elèctrica durant una hora,

després a sobre d’un llit ple de clausdurant una altra hora i la resta deldia ve el diable espanyol i et dónade fuetades.

—Però això és exactament igualals altres inferns, per què aquí hi hatanta gent volent entrar?

—Perquè la graella no funciona,han robat tots els claus del llit i eldiable és un funcionari que arribatard, fitxa, revisa els e-mails i tocael dos. ☯


col·laboracions

Tot seguit s’exposen quatre pe-tits enigmes per resoldre:

1. Un automobilista conduïa el seucotxe a 70 km/h amb totes lesllums apagades per una carre-tera deserta. Ell no es va moles-tar a encendre els fars i la llunano brillava en el cel. Súbitamentuna persona tota vestida de ne-gre travessa la carretera a curtadistància del cotxe, que frena ila deixa passar. Com va veurepassar l’automobilista a aquestapersona?

2. Dins un nou edifici, els propieta-ris han decidit anomenar els pi-sos de la manera següent: general primer pis, febrer al segon,

març al tercer, i així successiva-ment fins al dotzè pis amb elnom de desembre. Curiosamentl’edifici conté 12 pisos i comptaamb 365 veïns, 52 famílies i7 empleats de manteniment. Sa-bent tot això, com criden l’as-censor?

3. El meu desenvolupament potsemblar il·lògic, però és així comjo estic fet: la criança està abansque l’embaràs; l’adolescènciaestà abans que la infància; lacarrera està abans que la mar-xa; l’escriptura està abans que lalectura; els deures estan abansque la lliçó; i la mort està abansque la vida. Però res és il·lògic.Qui sóc?

TEST DE LÒGICA (exercici mental)

4. El 5 % dels habitants d’una vilatenen un número de telèfonconfidencial. Si triem 100 nomsa l’atzar dins de la guia telefòni-ca, quantes d’aquestes personestindran com a mitjana un núme-ro confidencial?

RESPOSTES

Creus haver resolt els quatreenigmes? Si tens dubtes heus aquíles respostes correctes:

1. L’automobilista conduïa en pledia. 2. Criden a l’ascensor pitjant elbotó. 3. Sóc el diccionari. 4. Cap!Els números confidencials no apa-reixen a la guia telefònica.

El chico del PARTIDO termina elbachillerato y no tiene ganas de es-tudiar nada. Como el padre que tam-bién es del PARTIDO es un tipo depocas pulgas, lo aprieta:

—¿Ah? ¿No quieres estudiar?Bueno, yo no mantengo vagos, asíque vas a trabajar.

El padre, que tiene algunos ami-gos políticos dada su larga trayec-toria, trata de conseguirle un empleoen la Junta y habla con un amigo:

—Oye, Manolo, ¿te acuerdas demi hijo? Bueno, acabó el bachillera-to y no quiere estudiar por ahora.Necesitaría un puesto para queempiece a trabajar mientras decidesi va a seguir una carrera... El asun-to es que haga algo y no vaguee,¿entiendes?

A los tres días llama Manolo:

—¡Oye! Ya está, he encontradoalgo para tu hijo. Asesor de la Co-misión de Salud de la Junta. Unos9.000 euros por mes. Está guay,¿no?

—¡Nooo, Manolo! ¡Es una lo-cura! Tiene que comenzar desdeabajo.

A los dos días, de nuevo Manolo:

—Ya lo tengo. Le conseguí uncargo de secretario privado de undiputado. El sueldo es más modes-to, de 5.000 euros al mes.

—¡No, Manolo! No quiero quela vida se le haga tan fácil de en-trada. Quiero que sienta la necesi-dad de estudiar, ¿me entiendes? Si

gana esa pasta no querrá estudiarnada.

Al otro día:

—Tío, ¡ahora sí! Ayudante delencargado del archivo, con algo deinformática, claro que el sueldo seva muy abajo... serían 2.800 euros,nada más.

—Pero Manolo, ¡por favor!, con-sigue algo más modesto. Es un niñoaún. Algo de unos 500 euros.

—No tío, eso es muy difícil...

—¿Por qué?

—Verás... esos cargos son poroposiciones, se necesita currículum,título universitario, masters... ¿Meentiendes? ☯

EL CHICO DEL PARTIDO

☯


informació

REPERCUSIONES DE UNA SUBIDA DE 4 oC

EN LA TEMPERATURA MEDIA DEL PLANETA

Del 7 al 18 de diciembre de 2009se celebrará la XV Conferencia In-ternacional sobre el Cambio Climá-tico (COP15) en la ciudad de Co-penhague, Dinamarca. Se trata deun evento crucial en el que exper-tos en medio ambiente, organizacio-nes no gubernamentales, ministrosy jefes de estado debatirán acercadel futuro del planeta.

El gobierno británico ha presen-tado un nuevo mapa que ilustra lasconsecuencias globales del fracasode mantener el cambio climático pordebajo de 2 grados centígrados.

Este mapa, presentado en el Mu-seo de Ciencias Naturales de Lon-dres, ha sido desarrollado usandola información y análisis científicomás actualizado del Centro Hadleyde la Oficina Meteorológica británi-ca y de otros científicos de primerorden. En él se destacan algunosde los impactos en el mundo quepuede provocar una subida de latemperatura media de 2 grados porencima de la media del clima pre-industrial.

El mapa demuestra que una su-bida media de 4 grados no será uni-

forme a lo largo y ancho del globo.La tierra se calentará más rápida-mente que el mar y las latitudes másaltas, en particular el Ártico, tendránmayores aumentos de temperatura.

Los impactos sobre la actividadhumana que aparecen en el mapason sólo una selección de aquellosque pueden llegar a ocurrir, y seña-lan los efectos severos sobre elabastecimiento de agua, la pro-ducción agrícola, temperaturasextremas y sequía, el peligro de in-cendios forestales y el aumento delnivel del mar.


informació

1. Se prevé que el alto riesgo de incendio en los bosques afecte a todos los continentes poblados. Las regiones que se aproximan ala categoría de alto riesgo son, entre otras: grandes áreas de Estados Unidos; México; Sudamérica, al este de los Andes; Áfricameridional y oriental; el Sahel; Australia meridional y oriental; y Europa meridional.

2. Las cosechas de maíz y trigo se reducirán en hasta un 40 % en las latitudes bajas.

3. Las cosechas de semillas de soja podrían decrecer en todas las regiones productivas, como América del Norte y del Sur, Asiameridional y oriental.

4. Reducción de la cosecha de arroz en hasta un 30 % en China, la India, Bangladesh e Indonesia.

5. Recursos hídricos afectados por una reducción de hasta un 70 % en el agua de escorrentía en la región del Mediterráneo, Áfricameridional y grandes áreas de Sudamérica.

6. La subida del nivel del mar y las marejadas ciclónicas podrían suponer un peligro grave para la población y los bienes materiales enlos Países Bajos y algunas zonas del sudeste del Reino Unido.

7. El nivel del mar podría subir hasta 80 cm en el siglo actual. A largo plazo, un aumento de 4 oC podría ocasionar una subida del niveldel mar mucho mayor.

La subida del nivel del mar será probablemente aún mayor en latitudes bajas, afectando de un modo desproporcionado a las islastropicales y otras regiones bajas, como Bangladesh.

Para la población del año 2075, una subida media del nivel del mar de 53 cm significa que, cada año, hasta 150 millones depersonas más podrían sufrir inundaciones debido a subidas extremas del nivel del mar. El 75 % de estas personas viven en Asia.Hasta 56 millones de personas sufrirían inundaciones en la costa del Océano Índico, 25 millones en la costa oriental de Asia, y33 millones en la costa del sudeste asiático. Entre otras regiones vulnerables destacan África, las Antillas, las islas del Índico y lasislas menores del Pacífico.

8. La mitad de los glaciares del Himalaya se habrán reducido considerablemente para el año 2050, aunque la temperatura media delplaneta suba menos de 4 oC. La cuenca del Indo recibe el 70 % de su caudal estival del deshielo glacial. En China, el 23 % de lapoblación vive en las regiones occidentales donde el deshielo glacial constituye la principal fuente hídrica en la estación seca.

9. Desaparición absoluta de los glaciares de muchas regiones de Sudamérica. En la Cordillera Blanca de Perú, la escorrentía estivalde los glaciares se reducirá hasta en un 69 %, paralelamente al decrecimiento del área glacial en un 75 %.

10. Los ecosistemas marinos podrían verse alterados de un modo radical por la acidificación oceánica, que tendría unas repercusionesconsiderables en los caladeros. Esta situación podría ocasionar pérdidas considerables en ingresos y puestos de trabajo en elsector pesquero. La pérdida de arrecifes de coral debido a la acidificación podría afectar gravemente a muchas especies comercia-les de pescado, lo cual sería catastrófico para las comunidades costeras que dependen de la pesca de subsistencia de esasespecies.

11. La frecuencia de ocurrencia de sequías se ha doblado en toda África meridional, el sudeste asiático y la cuenca del Mediterráneo.

12. Desaparición casi absoluta de las capas superficiales del permafrost del norte de Siberia. Reducción del permafrost de Canadá yAlaska. Riesgos para la infraestructura construida sobre los cimientos del permafrost.

13. No se conoce bien el grado de estabilidad de la capa de hielo de la Antártida occidental, ni se sabe si un aumento de 4 oC en latemperatura del planeta provocaría un deterioro irreversible de la misma. Si esta capa se derritiera, provocaría un aumento de otros3,3 m en el nivel del mar en todo el mundo.

14. La capa de hielo de Groenlandia presenta una probabilidad del 60 % de deterioro irreversible, lo cual, muy a largo plazo, provocaríaun aumento de hasta 7 m en el nivel del mar del planeta.

15. Los ciclones tropicales podrían ser más intensos y destructivos. El aumento en la población mundial, especialmente en las zonascosteras, y la subida del nivel del mar suponen unas mayores pérdidas a causa de ciclones y huracanes, problemas en las infraes-tructuras y pérdidas humanas a causa de marejadas ciclónicas. En las catástrofes producidas por ciclones, la primera causa demuerte han sido las inundaciones por marejadas ciclónicas.

16. Los días más calurosos del año podrían aumentar su temperatura en hasta 6 oC en las zonas de alta densidad de población de laChina oriental.

17. Los días más calurosos del año podrían aumentar su temperatura en hasta 10-12 oC en la zona oriental de América del Norte, locual afectaría a Toronto, Chicago, Ottawa, Nueva York y Washington (DC).

18. Los días más calurosos del año en toda Europa podrían aumentar su temperatura en hasta 8 oC con respecto a las cotas actuales.

La selva amazónica

Con la intensidad del cambioclimático, grandes áreas de la sel-va amazónica podrían desaparecerdebido a la presión de la sequía enla vegetación o a la propagaciónincontrolada de incendios. Estapredicción depende en gran me-dida de la posible disminución de

la pluviosidad en la región ama-zónica.

Aunque algunos modelos climá-ticos prevén un posible aumento enlas precipitaciones, algunos de losmodelos más realistas pronosticanuna gran reducción del cauce delAmazonas, lo que provocaría unmayor riesgo de sequías graves.

La agricultura

El cambio climático afecta direc-tamente a la productividad de loscultivos y la producción de alimen-tos. Los cambios en las diferenciasregionales de los patrones climáti-cos podrían agrandar la distanciaentre los países desarrollados y lasregiones en vías de desarrollo en


informació

cuanto a producción y consumo. Losestudios actuales se limitan princi-palmente a las alteraciones en elclima medio, pero los sucesos me-teorológicos extremos o la retiradade los glaciares podrían aceleraraún más el descenso de la produc-tividad.

Una vez que la temperatura me-dia del planeta aumente más de3 oC, se prevé que las cosechas detodos los cultivos principales de ce-reales disminuirán en todas las re-giones productivas más importantesdel planeta. Las cosechas de cier-tos cultivos podrían reducirse enmás de un 20 % en latitudes bajas,donde las repercusiones serán ma-yores. Esta situación podría resul-tar en un aumento del riesgo dehambruna para decenas o cientosde millones de personas (lo cualsupondría un incremento en tornoal 10-20 %). Se prevé que este au-mento se produzca principalmenteen el África subsahariana y en al-gunas regiones del Asia meridionaly de Centroamérica, especialmenteen los niveles de desnutrición infan-til. En el año 2050, el número de ni-ños con desnutrición podría alcan-zar los 24 millones.

Disponibilidad de agua

Un aumento de 4 oC en la tem-peratura media del planeta tendríaun efecto importante en el caudal delos ríos y en la disponibilidad deagua.

Teniendo en cuenta el aumentode la población en el año 2080, sincambio climático, es posible quealgo más de 3.000 millones de per-sonas –de una población mundialde 7.500 millones– viva en zonascon una disponibilidad de aguaper cápita limitada (menos de1.000 m3/persona/año). Al reducirla escorrentía fluvial, el cambio cli-mático podría implicar una conside-rable disminución en la cantidad deagua disponible para aproximada-

mente mil millones de estas perso-nas (en un rango de 400 a 2.000millones), lo cual supondría una pre-sión mucho mayor sobre la gestiónde las reservas hídricas.

Asimismo, con la retirada de losglaciares, las comunidades que de-penden del agua del deshielo gla-cial se verán aún más amenazadas.

La subida del nivel del mar

La subida del nivel del mar es unaconsecuencia inevitable del aumen-to en las temperaturas del planeta.Las zonas costeras bajas estaráncada vez más expuestas a las inun-daciones y a la pérdida de terrenos.Teniendo en cuenta que estas zo-nas suelen caracterizarse por unaalta densidad de población, infraes-tructuras importantes, tierras agríco-las y biodiversidad de gran valor, seprevé que las repercusiones de lassubidas sean importantes. A co-mienzos del siglo XXI, se estima quealrededor de 600 millones de per-sonas viven a menos de 10 m porencima del nivel del mar actual.

Las regiones meridionales yorientales de Asia cuentan con losmayores núcleos de población endeltas bajos, pero las islas meno-res también son vulnerables a lasubida del nivel del mar y las mare-jadas ciclónicas. Las inundacionesdebido a la subida del nivel del marcausarían pérdidas de terrenos, co-sechas y reservas de agua dulce,lo cual supondría un riesgo para laestabilidad y la seguridad de estaszonas. En muchos casos, la emigra-ción forzosa será inevitable.

El ciclo del carbono

El aumento en la concentracióndel CO2 que se produjo en el si-glo XX supone sólo el 40-50 % dela tasa actual de emisiones, ya queel resto fue absorbido por los eco-sistemas y los océanos del planeta.

Este proceso podría verse perjudi-cado por el cambio climático, demodo que el efecto de las emisio-nes en las concentraciones atmos-féricas podría ser mayor en el futu-ro. Con un aumento de 4 oC en latemperatura media del planeta, laproporción de emisiones de CO2que permanecería en la atmósferapodría aumentar hasta en un 70 %.Cuanto más se retrasen los recor-tes en las emisiones, menos efica-ces serán estas medidas para esta-bilizar el CO2 en la atmósfera.

Aumento de las temperaturas

El aumento medio de 4 oC en latemperatura del planeta no se pro-ducirá de un modo uniforme, ya quelos océanos se calentarán más len-tamente que la tierra, y las latitudesaltas, especialmente la región árti-ca, experimentarán un incrementomás pronunciado de las temperatu-ras. La temperatura de los días máscalurosos también aumentará ymuchas zonas densamente pobla-das sufrirán un cambio aún mayoren sus cotas más altas, lo cual ten-drá un efecto importante en la sa-lud de la población.

La subida de las temperaturasafectará a la disponibilidad de agua,la productividad agrícola, el riesgode incendio, la reducción de las ca-pas de hielo y el deshielo del per-mafrost. La actividad comercialtambién se verá afectada debido auna pérdida de productividad encondiciones de calor extremo o acausa del coste de mantener en-tornos laborales climatizados. Esmuy probable que aumenten con-siderablemente tanto la mortalidadcomo otros efectos adversos en lasalud a causa del calor, incluso te-niendo en cuenta la aclimatización,la adaptación y una menor inciden-cia de mortalidad a consecuenciadel frío. En 2003, por ejemplo, laola de calor que se produjo en Eu-ropa causó la muerte a unas35.000 personas. ☯


informació

NOTÍCIES D’INTERÈS

NUEVAS TECNOLOGÍASPARA CAPTURAR YALMACENAR CO2

El Centre for Innovation in Car-bon Capture and Storage (CICCS),de la universidad de Nottingham (In-glaterra), se creó con el fin de de-sarrollar nuevas tecnologías paracapturar el CO2, principal gas deefecto invernadero, y almacenarlopermanentemente de modo seguropara que no vuelva a salir a la at-mósfera.

La Dra. Mercedes Maroto-Valer,profesora asociada de tecnologíaenergética y miembro de la Facul-tad de Ingeniería Química y Medio-ambiental de la universidad, recibióuna subvención de más de millón ymedio de euros del Engineering &Physical Sciences Research Coun-cil (EPSRC) para la puesta en mar-cha del centro, con la intención deque llegue a ser líder mundial en eldesarrollo de nuevos procesos parala Captura y Almacenamiento delCarbono (CAC) a través de colabo-raciones con importantes empresasy centros de investigación interna-cionales.

El CO2 es el principal culpabledel calentamiento global y se calcu-la que en el Reino Unido casi la ter-cera parte de las emisiones de CO2procede de las centrales térmicas.Los métodos de almacenaje que sedesarrollen en el CICCS podríancapturar todas esas emisiones demanera segura y fiable. Sus cientí-ficos investigan en el límite entre laciencia y la ingeniería, con la cola-boración de industrias de todo elmundo, para acelerar la innovación

en este campo y ser líderes en laaplicación más amplia de la tecno-logía de CAC.

El CICCS desarrolla además unintenso programa de intercambio detecnología y formación, con una se-rie de programas de colaboraciónindustrial. La idea es desarrollar unaactividad interdisciplinaria, tomandoideas básicas de varias cienciaspara desarrollarlas en nuevos pro-ductos, procesos y servicios, tratan-do además temas como la acepta-ción pública de estas tecnologías.

El centro va a formar a una nue-va generación de expertos en CAC,dotándolos de un amplio y variadoconjunto de conocimientos teóricosy prácticos para que puedan aplicar-los a la industria, la investigación ola función pública.

Una de las tecnologías en lasque trabaja el centro se basa en unproceso natural en el que intervie-nen rocas silíceas, como la serpen-tina que, según los científicos, secalcula que en el mundo hay sufi-ciente como para almacenar todo elcarbono (en forma de CO2) produ-cido si se quemaran todas las re-servas conocidas de combustiblesfósiles.

La nueva tecnología que se in-vestiga consiste en que el CO2 pro-cedente de la quema del carbón seintroduce en un reactor con la ser-pentina y, mediante una reacciónquímica, se ligan ambos elemen-tos permanentemente. La reacciónse produce también en la naturale-za, aunque mucho más lentamen-te, a lo largo de millones de años.

Cuando el nuevo proceso esté to-talmente desarrollado, se calculaque la reacción durará sólo algu-nos minutos.

El producto final es un mineralcomo la magnesita, que se utilizacomo árido para construir carrete-ras o como material de construcciónpara fabricar ladrillos. El CO2 cons-tituye casi el 40 % de este materialen peso y ocupa 1.500 veces me-nos que si se almacenara en formade gas.

Comparado con cualquier otrosistema de almacenaje del carbo-no, como el de las formacionesgeológicas submarinas, una vezque el carbono se liga a la serpen-tina con el proceso del CICCS, sucaptura ya es irreversible. Esto tie-ne una enorme importancia, pueshasta ahora el punto más contro-vertido de la técnica del enterra-miento submarino ha sido el de sumantenimiento en el tiempo. Ade-más, el proceso del CICCS es unnuevo producto. Las centrales tér-micas de carbón o gasóleo podríanaprovechar el nuevo proceso cons-truyendo reactores anejos a sussistemas de tratamiento de emisio-nes, donde se obtendría directa-mente el nuevo material.

El objetivo final del CICCS es fir-mar acuerdos de colaboración concompañías eléctricas y fabricantesde materiales de construcción convistas a la comercialización de sunueva tecnología. El proceso pue-de ser también atractivo para lascompañías petrolíferas, las fábricasde productos químicos y otros gran-des consumidores de energía. ☯


activitats

EL FUTUR DE LA QUÍMICA PASSA PELS

ESTUDIANTS DE PRIMER ANY D’UNIVERSITAT

A casa nostra, al jovent de se-cundària i batxillerat del segle XXI,dins de la matèria de química se’lsensenya el mètode científic, l’estruc-tura de l’àtom, l’oxidació dels me-talls, l’estequiometria, la química in-orgànica i l’orgànica, les reaccionsquímiques, i molt més. Els diferentscurrículums de l’ESO i del batxille-rat es troben a disposició de tothom[1,2]. En els estudis universitarisactuals, els nous graus segons Bo-lonya, l’assignatura de química éspresent en tots els de caire cientí-fic. S’aprofundeixen i amplien elsconeixements adquirits en les eta-pes anteriors tot depenent del grauen qüestió; el seu currículum tambées pot consultar a les web de lesdiferents universitats i/o facultats.

Però aquesta informació no potamagar que, actualment, un delsproblemes més importants en l’en-senyament de la química és la pèr-

dua d’interès cap a la ciència engeneral i a la química en particularper part d’aquest jovent [3]. Aquestfenomen no es detecta només a Es-panya [4,5], també a tot Europa [6].

No podem quedar-nos sense ferres al respecte. Tenim l’obligació dereconduir aquesta situació, cadas-cun de nosaltres en l’àmbit que enspertoqui. A l’ESO i batxillerat calpotenciar les pràctiques i els treballsde recerca al laboratori com ja s’haplasmat en les pàgines d’aquestarevista.

I després dels estudis de secun-dària? Podem fer quelcom mésquan ja estan encaminats dins dela universitat? Sincerament crec quesí. Cal aprofitar l’oportunitat quese’ns presenta amb la química (ge-neral?) de primer curs, independent-ment de si és en el grau de química,d’enginyeria química, de biologia o

de bioquímica, mitjançant la realit-zació de treballs voluntaris, en elsque una part d’aquest alumnat elsporti a terme durant una o dues set-manes al laboratori. Això és possi-ble i ja s’ha posat en pràctica.

Aquests treballs sempre són moltimportants per a l’alumnat, en cascontrari ja no els farien (recordemque són voluntaris), i normalment elsporten a terme en època de vacan-ces. A més a més i gràcies a laSecció Tècnica d’Ensenyament delnostre Col·legi, enguany dos futurscientífics han presentat el seu tre-ball a les III Jornadas sobre laEnseñanza de la Química que esvan realitzar de l’1 al 4 d’octubre ala universitat de València [7].

Un punt important d’aquesta ex-periència és saber què han tret elsalumnes de la realització del treballal laboratori i de la seva presenta-ció pública. Es pot sintetitzar en ques’han implicat a fons en el treball,en la seva exposició i en la prepa-ració del pòster amb que es vapresentar a les III Jornades. Enaquesta implicació, a part del pro-fessorat, també hi té part de culpala predisposició dels estudiants dedoctorat que com en el cas de laMireia, llicenciada en química, tam-bé va participar d’aquest treball.

Els temes de treball en lesIII Jornadas de València abastavenquatre punts:

• Tendències actuals en la didàc-tica de la química amb diferentspropostes metodològiques, pràc-tiques de laboratori i les novestecnologies aplicades a l’ense-nyament de la química.

ESTUDIO DE LA SEPARACIÓN DE PROTEÍNASEN UN GEL DE SDS

Genís Valentín Gesé3, Alicia Pérez Saturnino3, Mireia Díaz Lobo1,3 yJosep M. Fernández-Novell1,2

1 Departament de Bioquímica i Biologia Molecular. Universitat de Barcelona.2 Col·legi Oficial de Químics de Catalunya.

3 Estudiante Universitat de Barcelona.

RESUMEN

La SDS-PAGE es un tipo de electroforesis donde la separación de lasmacromoléculas, a través de un campo eléctrico, se produce en un soporte de ungel de poliacrilamida. Se han preparado geles con tres concentraciones diferentesde poliacrilamida y se ha experimentado con variaciones en las concentraciones

de dos reactivos, persulfato amónico y N,N,N',N'-tetrametiletilendiamina(TEMED), para estudiar su efecto sobre la polimerización.

Palabras clave: SDS-PAGE, polimerización, catalizadores.

Títol i resum del treball presentat a les III Jornadas a València.


activitats

• Química per a un món contem-porani, amb referències a aques-ta nova assignatura del batxille-rat i les aportacions que des delcamp de la química es poden fera aquesta assignatura.

• L’ensenyament de la químicaen el nou marc europeu ambles innovacions curriculars quecomporta i proposta de con-tinguts.

• Tendències en la formació delprofessorat amb el nou mestrat-ge (màster) i la importància dela formació permanent.

En aquelles III Jornadas, l’Aso-ciación Nacional de Químicos deEspaña (ANQUE) perseguia, comuna finalitat bàsica, fer divulgació delpaper que té la química en la nostrasocietat i contrarestar la imatge de-teriorada que des d’alguns sectorsde la informació es transmet. Peraquest motiu els organitzadors va-

ren creure valuosa la participaciód’estudiants universitaris de quími-ca en les jornades.

Fer divulgació del paper de laquímica en la nostra societat tambéés un dels objectius de qualsevolquímic. Això es pot aconseguir im-plicant als estudiants de ciències,facin o no la carrera o el grau dequímica, ja que aquells i aquellesque han treballat i sentit part de laquímica al laboratori de forma es-pontània i volguda sempre serancrítics amb aquells altres que nomésveuen la part dolenta d’aquesta ci-ència, i així ajudaran a millorar laseva percepció social.

REFERÈNCIES

1 www.x tec .es /es tud i s /eso /curriculum.eso.htm.

2. www.xtec.es/estudis/batxillerat/curriculum.bat.htm.

PUBLICACIONSDEL COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE CATALUNYA

Lluís Eek i Mercè CartañàConversa sobre la ciència16 × 23 cm · 57 pàgines · 5 euros

Miquel Paraira i Joan M. BarcelóDidàctica de la química19 × 27 cm · 147 pàgines · 15 euros

Armand Lattes i Josep CastellsI si tots els químics es declaressin en vaga?15 × 21 cm · 8 pàgines · 3 euros

Claudi MansLa truita cremada24 lliçons de química16 × 23 cm · 288 pàgines · 15 euros

Pere Molera et alterMaterials: ciència i tecnologia16,5 × 23,5 cm · 153 pàgines

Miquel Paraira et alterOlimpíades químiques de CatalunyaEd. en CD-ROM · 219 pàgines · 10 euros

Claudi Mans i Pilarín BayésPetita història de la química a Catalunya22,5 × 27 cm · 16 pàgines · 10 euros

Matthew E. JohllQuímica e investigación criminal20,5 × 26 cm · 480 pàgines · 42 euros

Miquel Paraira et alterQuimitestEl llibre de les Proves test d’Elecció Múltiple (PEM)de química al batxillerat19 × 27 cm · 129 pàgines · 15 euros

Francesc A. Centelles et alterUna nova mirada a la química experimental de batxillerat17 × 24 cm · 124 pàgines

3. Fensham, P. J. (2004). Scienceand Technology Education for aDiverse World. Beyond knowl-edge: Other Scientific Qualitiesas Outcomes for School Sci-ence Education. pp 23-25. EnR. M. Janiuk i E. Samonek-Mi-ciuk (ed.).

4. IV Encuesta de Percepción So-cial de la Ciencia. FECYT 2008.

5. www.fecyt.es.

6. Europeans, Science and Tech-nology (2001). Eurobarometer55.2. European Commission.

7. Valentín, G., Pérez, A., Díaz, M.& Fernández-Novell, J. M.(2009). Estudio de la separaciónde proteínas en un gel SDS-PAGE. Proyecto la casa del sa-ber. Ed. Santillana, Dep. Legal:U-3482-2009.

Josep M. Fernández-Novell


activitats

El pasado día 6 de octubre tuvolugar esta jornada, organizada porla Sección Técnica de Corrosión yProtección de la Associació de Quí-mics de Catalunya. Comenzó conunas palabras de presentación y debienvenida a los asistentes por par-te del presidente de esa sección téc-nica, el Dr. Enrique Julve. A conti-nuación, como ponente, hablóacerca de Procedimientos de pro-tección de metales industriales ypreparación de las piezas a prote-ger. Comenzó refiriéndose a lo quese conoce como corrosión metálicapor parte del hombre de la calle ysu definición desde el punto de vis-ta científico. Habló seguidamente delos diferentes tipos de corrosiónmetálica: atmosférica, acuosa (ríosy océanos), galvánica, mecánica yquímica, y luego de la prevenciónde esa corrosión metálica, citandolos diversos procedimientos existen-tes en la actualidad: protección me-diante modificación del medio querodea al metal, protección median-te modificación de las propiedadesde la superficie del metal, protecciónmediante recubrimientos metálicos,protección mediante recubrimientosorgánicos, protección mediante re-cubrimientos no metálicos (entreellos los recubrimientos inorgánicos)y la protección mediante corrienteeléctrica contraria (protección cató-dica). Después de referirse a cadauno de estos procedimientos de pro-tección detalladamente, en especiala los recubrimientos inorgánicos:pavonado, oxidación selectiva deco-rativa y otros, habló de la prepara-ción de las piezas a proteger antesde que a las mismas se aplique unrecubrimiento protector. Citó, así,las operaciones previas de prepa-ración: pulido, decapado (desoxida-do) y desengrasado, esencialespara obtener un buen agarre del re-cubrimiento protector. Dentro de las

JORNADA TÉCNICA DE CORROSIÓN

operaciones de pulido habló del pu-lido mecánico manual y automático,del pulido en tambor rotatorio y porvibración, del pulido electrolítico ydel pulido químico. Dentro de lasoperaciones de decapado habló deldecapado en disoluciones acuosas,del decapado en sales fundidas y deldecapado en atmósfera reductora;y dentro de las operaciones del des-engrasado habló del desengrasecon disolventes orgánicos, desen-grase por emulsión, desengrasequímico, desengrase electrolítico ydesengrase con ultrasonidos.

A continuación D. Matias Ordi-nas, director de asistencia técnicade Mac Dermid Española, S. A., ha-bló de Pavonado. Después de ha-cer un pequeño resumen de laintroducción del pavonado en laprotección y decoración de hierrosy aceros pasó a referirse al pavo-nado actual de hierro y aceros. In-dicó que el pavonado del acerotiene dos campos principales: el de-corativo y el industrial. Dentro delcampo industrial, el pavonado pre-senta un inconveniente comparadocon otros procedimientos de protec-ción del acero, y es el de tener unamucho menor capacidad de resis-tencia a la corrosión de ese mate-rial. Esa menor resistencia a lacorrosión del pavonado se puedecorregir sensiblemente con el tra-tamiento del mismo mediante acei-tes protectores, lo que ya se veníahaciendo tradicionalmente desdemuchas décadas anteriores. Mos-tró el efecto de diferentes aceitesy otros productos sobre la resisten-cia a la corrosión de piezas pavo-nadas sometidas al ensayo decorrosión de la niebla salina neu-tra, indicando que algunos de losproductos que mejoran esa resis-tencia cuando se aplican a otros ti-pos de recubrimientos no son

eficaces sobre el pavonado. Ahorabien, con la elección del productoadecuado se puede conseguir unaresistencia a la corrosión del pavo-nado semejante a la que poseenlas capas de fosfato de capa grue-sa llevando un posterior aceitado.

Por último, D. Miguel Majuelos,director comercial de Atotech Es-paña, S. A., habló de Coloraciónprotectora de metales. Comenzócomentando que algunos metalesexpuestos al medio exterior adquie-ren una capa superficial (compues-ta por diferentes óxidos metálicos,hidróxidos, carbonatos y sulfuros)que cambian su aspecto. En algu-nos metales, esta capa es protec-tora, retrasando la posterior oxida-ción del metal-base. Estas capasde oxidación naturales se asociana una cierta belleza y nobleza,como es el caso de piezas y obje-tos antiguos (esculturas, herrajes,campanas, etc.) o de piezas de hie-rro forjado (pavonado). Para obte-ner artificialmente este aspectoatractivo se han utilizado desdetiempos antiguos formulaciones yprocesos de envejecimiento acele-rado (a base de sulfuros, carbona-tos, seleniatos, oxidantes, etc.), enlos que el resultado dependía engran parte de la pericia del artesa-no. Actualmente, para obtener es-tas capas se puede utilizar, comobase, tanto el propio metal a tratar(cobre, hierro, estaño, latón o bron-ce), como el recubrimiento electro-lítico que se ha aplicado previamen-te sobre él. El ponente se refirióseguidamente al proceso emplea-do para obtener estas oxidacionesartificiales, proceso que consta decuatro etapas: a) preparación delmetal-base u obtención del recubri-miento electrolítico correspondien-te, b) obtención de la capa de oxi-dación por inmersión o aplicación


activitats

La jornada técnica celebrada eldía 15 de octubre de 2009 en la sededel Col·legi de Químics de Cata-lunya sobre la IPPC en la industriaquímica y farmacéutica, trascurriócon notable éxito con la asistenciade los principales responsables delas áreas de medio ambiente y se-guridad industrial de las empresasmás representativas del sector.

Los ponentes, D. Enric Morillas(jefe del área de gestión y calidadde Aquaplan-Agbar), D. Alejo To-rres (director de prevención y me-dio ambiente del grupo Uriach), yD. Xavier Albort (presidente de me-dio ambiente del CQC), expusieronlos parámetros técnicos necesariospara controlar las emisiones indus-triales de acuerdo con la normativaIPPC, el registro PRTR y EPER, contoda una serie de razonamientostécnico-legales para economizar yrentabilizar la actividad industrialconforme a la normativa vigente.

Los tres ponentes diseccionaronla Ley b16/2002 de 1 de julio, deprevención y control integrados dela contaminación, y basaron sus ex-posiciones en la solicitud y conce-sión de la autorización ambientalintegrada y los parámetros necesa-rios (contenido y tramitación de laautorización) para su obtención, jun-

to con la especificación que marcadicha legislación en los anexos I, II,III y IV, y la disociación que existeentre esta ley y la normativa catala-na a la hora de identificar y correla-cionar las distintas actividades y re-siduos en las mismas categorías yparágrafos.

A la par que se manifestaba elrigor de dicha normativa y tambiénse invocaba la disparidad de crite-rios en su aplicación según laszonas geográficas, y el nivel de exi-gencia según la administracióncompetente, lo que consecuente-mente creaba cierto caos.

El debate posterior, en el que seunió D. Marcel Riera Reberté (abo-gado medioambiental e industrial)del despacho LLobet AbogadosS. L. de Barcelona, como invitadoespecial a la jornada, se centró bá-sicamente en esa misma disparidadde niveles de exigibilidad de las dis-tintas administraciones y la dificul-tad de cumplimiento estricto de lanormativa, incluso del excesivo pa-peleo y de la poca formación de losagentes administrativos que contro-lan in situ la habilitación y concesiónde las autorizaciones ambientalesintegradas. La segunda parte del de-bate derivó en la Ley de Responsa-bilidad Medioambiental 26/2007 de

23 de octubre, y concretamente enla obligatoriedad de la presentaciónde las garantías financieras, de caraal año 2010, que la empresa sus-ceptible de ocasionar daños al me-dio ambiente está obligada a pre-sentar a través de tres diferentesfórmulas: primero, mediante una pó-liza de seguro, segundo, a través deun aval bancario, y tercero, la cons-titución de una reserva técnica conun fondo ad hoc. También se discu-tió qué tipo de empresas estabanexentas y de la dificultad que se di-lucidaba a la hora de concretar laevaluación de los posibles dañosmedioambientales (quantum) paraefectuar la garantía financiera queexige la ley.

La finalización del acto se forma-lizó por parte del presidente delCQC D. Xaxier Albort con la expo-sición de conclusiones de la jorna-da técnica, aclaración de dudas ysugerencias y el emplazamientopara la nueva jornada que se reali-zará en fecha de 10 de diciembrede 2009 sobre riesgos, sanciones ysoluciones para empresas en elámbito medioambiental, en el queparticiparán diferentes ponentes delámbito empresarial privado y de laadministración.

Marcel Riera Reberté

JORNADA TÉCNICA DE MEDIO AMBIENTE

local, c) eliminación parcial de lacapa oxidada en relieves para ob-tener contrastes (en algunos ca-sos), y d) aplicación de un barniz,laca, cera o grasa para mantenerel aspecto atractivo de la capa ob-tenida y retrasar la oxidación irre-gular. En el caso especial del alu-minio y sus aleaciones, la obtenciónde la capa de oxidación (anodiza-

do) se realiza por medio de la co-rriente eléctrica continua, colocan-do la pieza de aluminio como ánodode una célula electrolítica. La pelí-cula de óxido obtenida, porosa, po-see buena resistencia mecánica yquímica y permite ser coloreadamediante diferentes técnicas, sien-do finalmente sometida a un sella-do (por hidratación o impregnación)

que cierra los poros y le confiereuna gran resistencia a la corrosión.

Acto seguido tuvo lugar un colo-quio, al final del cual se dio por fina-lizada esta jornada, invitando a losasistentes a otros actos a desarro-llar dentro de los próximos meses.

J. E.


activitats

A finals de l’any passat es va pre-sentar en societat la Secció Tècnicade Qualitat del Col·legi Oficial deQuímics de Catalunya. La seva pri-mera activitat va ser una taularodona dedicada a la gestió de lainnovació titulada Gestió de la inno-vació - Norma UNE 166002:2006.Aquesta activitat es va fer dins delmarc de la XIV.ª Setmana Europeade la Qualitat que l’any 2008 teniacom a lema Calidad: la base de tunegocio.

La primera ponència la va fer Li-dia Herrera, coordinadora d’innova-ció d’INGECAL, S. L., i portava pertítol Implantación de sistemas degestión de la innovación: UNE166002:2006. Primer va fer una pre-sentació d’INGECAL S. L., la qualva ser fundada l’any 2000 i continual’activitat professional iniciada perEvaristo Gutiérrez l’any 1992, cen-trada en la consultoria i formació endiverses àrees del coneixement comsón la qualitat i la innovació. LidiaHerrera amb la seva ponència vadonar una visió detallada dels requi-sits de la norma UNE 166002:2006i dels avantatges que suposa certi-ficar-se.

Xavier Plantà, director d’innova-ció de la Fundació ASCAMM, vaparticipar amb la ponència UNE 166002 a Fundació ASCAMM. Desprésde fer una presentació de la Fun-dació que té els seus orígens en elmón del metall va explicar què im-plica la innovació, per què vandecidir certificar-se i com gestiona-ven els projectes que portaven. Unade les qüestions més destacablesés l’actual gestió de totes les fasesdels seus projectes mitjançant elprograma informàtic IDInet, desen-

SECCIÓ TÈCNICA DE QUALITAT

ACTIVITATS

volupat per ells mateixos i imple-mentat l’any 2007. Va finalitzarplantejant les línies de futur de Fun-dació ASCAMM.

Miquel Àngel Pérez, responsabled’innovació de LEITAT Technologi-cal Center, va desenvolupar la ter-cera ponència amb el títol Gestiónde la Innovación UNE 166002:2006.La particularidad de los CentrosTecnológicos. Va presentar el cen-tre que té els seus orígens en el móntèxtil i va explicar l’aplicació de re-quisits concrets de la norma a lagestió de projectes del centre, aixícom l’estructura del departament deR+D+i en les seves dues vessantstècnica i de gestió. Aquest va ser undels punts més destacables, juntamb el pòster Gestionar la innova-ció... una necessitat que tenen pen-jat a l’àrea de disseny i prototips deLEITAT.

Tant Fundació ASCAMM comLEITAT Technological Center sónempreses de tarannàs, orígens, fi-losofies i formes de gestionar elsprojectes diferents, però totes duesestan certificades per la normativaUNE 166002:2006.

Finalment va participar AntoniRuíz, consultor de DTC (Develop-ment Team Consulting), amb la po-nència Gestió de la Innovació - Nor-ma UNE 166002:2006. Quality byDesign a la Indústria Químic-Farma-cèutica. El ponent va explicar perquè innovar a la indústria farmacèu-tica i les seves particularitats, el ci-cle de vida del producte farmacèu-tic, els mètodes en la fabricació, laqualitat en la fabricació dels medi-caments, els marcs legals i regula-dors i els resultats obtinguts a l’ho-

ra d’aplicar-los, el concepte de Qua-lity by Design i l’avaluació de riscosi sistemàtica PAT. Per acabar va ferun resum de les eines de les quedisposa la indústria farmacèutica pergestionar el disseny de nous mèto-des i fàrmacs. També va situar elmarc internacional comparant la in-dústria farmacèutica amb la indús-tria nord-americana.

Després de les ponències es vaobrir un debat interessant que es vahaver de finalitzar, donat que ja s’ha-via passat amb escreix l’hora de clo-enda de l’activitat.

La segona activitat de la SeccióTècnica de Qualitat va tenir lloc elpassat 17 de març. Va ser una con-ferència dedicada als canvis de lanorma ISO 9001, de la qual va sor-tir una nova versió el novembre de2008.

Evaristo Gutiérrez, director d’IN-GECAL, S. L., va presentar la po-nència ISO 9001:2008 - Explicaciódels canvis, on va fer una introduc-ció a la gestió de la qualitat, pas-sant per l’evolució futura dels siste-mes de gestió, presentant el marcnormatiu vigent relacionat amb lafamília de normes 9000 i acabant enl’explicació de les novetats de l’ISO9001:2008.

Els objectius de la revisió sónmillorar la norma actual, proporcio-nar major claredat i facilitat d’ús imillorar la comptabilitat amb ISO14001:2004. La norma manté laseva estructura i el seu caràctergenèric i aplicable a qualsevol tipusi mida d’organització i sector, no hiha canvis en els vuit principis degestió de la qualitat, es manté l’en-


activitats

focament a processos i la consistèn-cia ISO 9001 i ISO 9004 que esmodificarà més endavant.

En general, no hi ha canvis con-ceptuals o de fons. Els canvisd’aquesta nova versió ens porten amodificar el manual de qualitat i lapolítica i objectius de qualitat. Peraltra banda, s’incorpora la vessantlegal en l’objecte i el camp d’aplica-ció de la norma.

Els requisits relacionats amb laresponsabilitat de la direcció tambées veuen afectats en el compromísde la direcció, l’enfocament al client,la planificació, la responsabilitat,autoritat i comunicació, i la revisióper la direcció.

Els punts afectats en la gestiódels recursos són la provisió, elsrecursos humans, la infrastructura il’ambient de treball.

La realització del producte es veuafectada en la planificació, els pro-cessos relacionats amb el client, eldisseny i desenvolupament, com-pres, la producció i prestació delservei i el control dels equips deseguiment i mesura.

I finalment l’apartat dedicat a lamesura, anàlisi i millora es veu afec-tat en el seguiment i mesura de sa-tisfacció del client, auditoria, etc., enel control del producte no conforme,en l’anàlisi de les dades i en la mi-llora contínua.

Per acabar aquest recull de lesactivitats de la Secció Tècnica deQualitat us informem que cada unade les ponències indicades enaquest article van ser penjades alweb del Col·legi de Químics (http://www.quimics.cat), dins de l’anuncide cada una de les activitats, pertal que les poguéssiu baixar i con-sultar.

Si voleu rebre informació de lesproperes activitats de la secció odonar suggeriments, com per exem-ple temes que us agradaria que trac-téssim en properes activitats, podeuenviar un correu electrònic a l’adre-ça [email protected].

Meritxell Ventura Garcia

El dia 29 de juny un grup de vuitpersones, químics, familiars i amics,vam iniciar una escapada de quatredies a Londres, aprofitant el dillunsde Pasqua. A l’arribar vam tenir laprimera sorpresa agradable: feia soli el cel era blau sense ni un núvol,això ja va ser un bon presagi. Unmicrobús va portar-nos fins a l’hotela prop d’Oxford street, carrer delcentre ple de botigues. Desprésd’instal·lar-nos, primer passeig perOxford street, Regents street, i comno!, Carnaby street, perquè les ex-nenes ye-yes del grup recordessinvells temps. Sopar prop de PicadillyCircus i després una copeta en unpub on ens va costar grans esfor-ços arribar a la barra. L’endemà ses-sió de museus : the National Galeryi l’ exposició temporal dedicada a Pi-casso. Després visita al British Mu-seum, on un petit grup va desapa-rèixer dins d’un ascensor; un coprecuperat, vam iniciar un especta-cular recorregut a través dels temps.

ESCAPADA A LONDRES

Al vespre teatre: El Rey León,que ens va encantar amb els seusanimals fantàstics. Al sortir un petit

passeig, taxis i cap a l’hotel. Cal re-marcar que sempre que agafàvemun taxi, i sota la influència del famós

Sherlock Holmes, els ocupants delsegon taxi deien: segueixi aquestcotxe... per tal de no despistar-nos.I l’endemà, seguia el bon temps queno va deixar-nos, vam començar laruta pujant al bus turístic: Bucking-ham, Big Ben, Westminster, St.Paul’s, la Torre de Londres, el Tà-mesis amb tots els seus bridges...Ohhh! Què maco!... deien les duesnovelles que no hi havien estat mai.I encara ens faltava el Tate Muse-um. A l’acabar aquesta visita un petitferri va dur-nos fins el Tate Modernque vam seguir amb una certa de-cepció, ja que després de tot el quehavíem vist... En sortir altre cop «se-gueixi aquest taxi» i sopar en un llocon semblava que no soparíem, peròper fi vam aconseguir-ho. I l’últimdia, què ens quedava per fer? doncsuna bona caminada pel Hyde Parkamb bany de peus inclòs, i una visi-ta obligada als magatzems Harrods.I ohhhh!... això ja s’acaba, altre copel microbús i cap a l’aeroport, peròcal dir que el taxista que era gallec imolt xerraire va dedicar-nos un re-corregut especial, passant pel bo-nic barri de Nothing Hill amb les se-ves casetes de colors. I cap aBarcelona... van ser quatre dies moltben aprofitats, i molt ben organit-zats, que ens han deixat moltes ga-nes de tornar-hi.

Anna Rexach

El Big Ben o també la Campana grande Westminster és la campana de leshores del rellotge que corona la torredel Parlament Britànic a Londres. Té unpes de 13 tones.

A sota, el pont de la Torre de Londres(Tower Bridge) i Piccadilly Circus.


activitats

Documents

LA NOSTRA ADHESIÓ - quimics.cat · a l’estil del projecte de la Unió Europea que ... en el pròleg de l’Esta-tut de Catalunya figura o no que Catalunya és una nació. Decideixi