La Principal Del Vallès. Revista Quadern 48, 1985

Embed Size (px)

Citation preview

  • 8/10/2019 La Principal Del Valls. Revista Quadern 48, 1985

    1/2

    474

    ardones

    C obla L a Principal del V alles (1920-1939)

    per Jaume Nonell i Juncosa

    J- j 'ac t iv i tat sardan i sta

    a

    Sabadel l

    s'inicia amb forca l'any 1906. Un anys

    mes tard, coincidint amb els fets de la

    SetmanaTrgica (1909)

    i

    la vaga Sey-

    doux (1910), sofreix una forta daval la-

    da que no es detura fins l'any 1919. En

    aquell any

    acta

    per la Festa Major la

    cob la Els Montgrins la seva presen

    cia a la nostra ciutat sovinteja,aix c o m

    la de les prestigioses Principal de la

    Bisbal i Principal de Perelada . L a

    cob la de Torroe l la comptava com

    a

    capdavanterartstic amb el compositor

    Vicenc Bou, aleshores en un moment de

    gran popularitatidinspracexhube-

    rant. Bou tenia molts amics a Sabadel l .

    A la fil ia d'un d'ells dedica la popular

    sardana Angelina i els sabadellencs

    Papell i Serracant posaren lletra a la co-

    neguda

    Girona Aimada .

    Aqestesactuacions eren seguides

    am binerspels components de la Ban

    da Municipal. S'interessaren pels ins-

    truments tipies de la cobla i un grup de

    mscs

    va veure la possibilitat de fer

    una cobla de sardanes a Sabadel l . La

    Joventut Nacional ista elsajud

    a

    f inancar la compra deis instruments.

    Elpropsit d'aquests

    mscs

    era

    constituir la cobla sense deixar de for

    mar part de la Banda Municipal. El di

    rector d'aquesta, e l mestre Masl lovet ,

    va dir que no ho permetria puix consi-

    derava que no era possible utilitzar,

    amb bonsresutsartistics, instru

    ments d'embocadures tan diferents com

    eren els clarinets enreacais saxofons

    i les tenores amb els tibies. Davant

    d'aquesta acti tud els

    mscs

    presenta

    ren la

    dmssi

    a la Banda amb data 26

    de juny de 1920, com a mesura de forca

    ensserels signants les primeres parts

    de la Banda; tais com el primer clarinet,

    Josep MfEcoo el bombardino Mi-

    quel Ferrer,ambdsprofessors de l 'Es-

    cola de

    Msica

    Masllovet no

    ced, i

    en un informe

    adrecat a l 'Ajuntamentaconseld'ac-

    ceptar les dimissions. Els

    mscs

    dissi-

    dents van formar aleshores la Banda

    Moderna , la qual va debutar el 20 de

    jul iol de 1920. Mentrestant anaven es-

    tudiant els nous instruments per tal de

    preparar la

    presenac

    de lacobla

    Principal del Valles .

    L'aprenentatge

    fou a cura d'el ls mateixos, ajudats pels

    c o n s e l l s d e i s

    mscs

    deEs

    Montgrins . Tots eren

    mscs

    d'expe-

    rinciai de bona solvenciaartstica fets

    que facilitaren el prompte debut de la

    nova cob la .Tngu l loc el dia 3 de se-

    tembre de 1920, divendres, a les 9 de la

    nit , en e l Catalunya Park. El programa

    interpretat fou:

    Aires de ma

    rra ,

    Matinal , Sortida de sol , Are de

    triomf La font deis petons i Eli-

    sa .

    Els components de la cobla en aque

    llaefemrdesforen:

    Flabiol: Josep Cabeza, tocava

    el

    bombo a la Banda.

    Trompeta segon: Mar iusMonn

    propietari delttol de Principal del

    Valles , feia les func ions de represen-

    tant de la cobla.

    Trompeta primer: Fel iu Fuster, l lau-

    ner, mes tard fou empresari del Teatre

    Principal.

    Trombo: Artur Ventosa, a la Banda

    tocava la tuba.

    Fiscorn primer: Miquel Ferrer, bom

    bardinoiprofessor d' instruments de

    metal l .

    f

    A n y 1 92 0 : L A P R I N C I P A L D E L V A L L E S .Formacif u n d a d o r a . D r e l s :Mrius

    Monn

    F el i u F u s t e . M i q u e l

    F errer , P ere V i d a l , Art u r Ven t o saiCel es t i E sco l a . Asseg u t s : J o sep Ca b eza , J o sep S a rre t , J o sepGarca J o s e p M '

    Ecoi I s i d re Reg u a n t , ( f o t o ced i d a p er An t o n i a Arch , e sp o sa d e F e l i u F u s t er )

    Tibie segon: Josep Sarret , segon cla

    rinet i sabater de

    professi

    Tibie primer: JosepGarca primer

    clarinet i empleat a laTeefnca

    Tenora primer: Josep M.aEcot

    primer clarinet , gran dominadorde

    l ' instrument. Sastre, fou cunyat del

    composi torAgust Borguny

    Tenora segon: Isidre Reguant,

    tamb

    tocava el clarinet.

    cbssc

    c l u

    Sant A . M? Claret ,

    2

    T e l . 7 2 5 0 1 2 6 - S A B A D E L L

    Fiscorn segon: Pere Vidal , tocava el

    baix a la Banda.

    Contrabaix: Celest i Escola, va for

    mar part del quintet Pedro.

    Fou ben rebuda ja en els seus princi-

    pis.

    Les primeres actuacions t ingueren

    l loc al Catalunya Park, en uns progra

    mes bencaractersticsd'aquel ls temps.

    Com a mostra veiem el del diumente

    de setembre: Tarda a 2/4 de 5, ball i ci

    ne per la Banda Moderna , nit a les 9.

    Sardanes

    i

    cine per la Principal

    e l

    Valles .

    La cobla assajava elcaDel i c ie s , d d

    carrer de la Salut, tocavaarrenjamoB

    fetspecompo si tor Josep Blanch ai -

    nal t, director de la Principal de ere-

    lada . Els primers canv isvnguerea

    mitjans de 1924, quanEcodecl

    cobla per dedicar-se al seu ofici desas-

    tre. Per a suplir-lo es contracta

  • 8/10/2019 La Principal Del Valls. Revista Quadern 48, 1985

    2/2

    475

    Colom, de Calonge, f i l l de Rafael Co-

    lom, mestre de molts

    mscs

    calongins ,

    com el destacat instrumentis ta de teno

    ra Ricard Viladesau. Josep Colom fa

    gestions per la vinguda del seu

    germ

    Narcs,

    un excel.lent tibie. La reestruc

    turado per la temporada 1925-1926 es

    completa amb el f labiol S . Porta, e l se

    gon tenora P. Garcia, e l pas de Fel iu

    Fuste de trompeta a contrabaix, i la in

    corporado del trompeta Francesc Saba-

    ts.

    Amb la presencia deis dos e lements

    empordanesos i la major experiencia en

    cobla de la resta de

    mscs

    la cobla va

    agafant nom i prestigi. L any 1924 in-

    terv

    en la I Festa de Germanor Sarda-

    nista a Les Fonts juntament amb La

    Principal de Terrassa

    i VAntiga

    Pep

    de Figueres . Anys succes ius

    daqestes

    importants festes celebrades

    al bosc de Can Feu, al terna amb cobles

    de tan prestigi, com la Barcelona o

    Els Montgrins .

    El destacat f labiolaire i compositor

    NarcsPaus

    va actuar a la Principal

    del Valles

    en un curtperodede 1930.

    Havia deixat la

    drecc

    de

    Els Mont

    grins

    per anar a residir a Barcelona.

    Sintegr

    poc mes tard a la cobla

    Barcelona-Albert

    Mart .

    Fou relle-

    vat per Ernest Llenas, fi l l de

    Mp

    i un

    bo nmsc

    A principis de 1930, el tenora Josep

    Co lom retorna a Calon ge per motius

    familiars deixant un bon record a Saba

    del l . (1) . El 2 de mar? el seusubstitues

    presenta alpbiclocal en unaaudc

    al Teatre Principal. Es tractava de Jo

    sep Juvert,

    tamb

    de Calonge i proce-

    dent de la cobla

    Antiga Principal de la

    Bisbal .

    Com exemp le demo stratiu , no

    tan sois deis desigs del nou element per

    demostrar la seva capacitat, sino del

    bon nivell assolit per la cobla i la cate

    gora musical deis programes interpre

    tsen aquells anys, cal considerar les

    sardanes escollides per aquell acte:

    Heroica

    (Enric

    Cass) La noia

    alegre que no sap plorar

    (Serra, fi l l),

    La sardana de Ripoll

    (Bote i ) ,

    Sol

    ixent (Todr), El Cavaller enamo-

    rat (Manen) i Dintre el bosc (Prea

    M o y a ) .

    L agost de 1930 la cobla es

    trasllad

    a

    Nica juntament amb

    l Orfe

    de Terras

    sa .Desprsd una accidentada traves-

    sia , arribaren al migd ia del da 15 a la

    localitat francesa. Varen celebrar audi-

    cions i un concert junt amb

    l Orfe

    amb unxtextraordinari. Mostra de la

    bon a ac ollida, n s la senyera am b la

    qual els obsequia el batllefrancsen la

    qual figura l endreca: La ville de Nice

    a La Principal del Valles-1930 .

    La cobla comptava amb una parel la

    de fusta

    -Narcs

    Colom-Josep Juvert -

    F r u i t a S e c a , X a r c u t e r i a , F o r m a t g e r i a ,

    Cafetera

    Cerera B o d e g a , G a l e t e s .

    C r o i s s a n t e r i a

    Despatx i vendes:

    Les Valls, 15 al 19 -Jess5 a l l

    Tefon726 17 49

    S A B A D E L L

    de grancategoraLes obl igades d en

    Ciset

    Colom eren sempre un esdeve-

    n iment(2) .

    Ambds

    portaren tensions a

    la cobla i en esser acomiadats per la tar-

    dor de 1932 fundaren la cobla Princi

    pal de Sabadell (3). Les seves vaca nts

    foren cobertes per altres dos elements

    empordanesos: e l tenora Baldomer

    Castel

    tamb

    bon violinista, i el tibie

    Narcs

    Parde Palafrugel l queactu

    els anys 1939-1948 i 1966-1970 a La

    Principal de la Bisbal i

    desprs

    en al

    tres destacades c obles . En l actual i tat

    actaa la BaixEmpord de Pa

    ms.

    A la temporada 1933-34 formaven la

    Principal del Valles :

    Ernest Llenas

    (f labiol) ,

    Narcs

    Par i Josep Sarret (ti

    bies) , BaldomerCastei Francesc Jor

    ba (tenores) , Andreu Vilanova i Fran

    cesc

    Sabas

    (trompetes) , Marius Mon

    n (tro m bo) , Miquel Ferrer i Pere Vidal

    (f iscorns) i Joan Roca (contrabaix) . Hi

    trobem 4 fundadors: Sarret ,

    Monn

    Ferrer i Vidal. Cap d ells vivia ex clusi-

    vament de lamscaHi havien fusters,

    sabaters , ebenistes , etc . Poc mes tard,

    Salvador Illa ocupava el l loc de tenor

    primer.(4).

    Desprsde 1936, la cobla va teir un

    efmerrenaixement l any 1939. A ins-

    tncesde 1 Alcalde Esteve M aria R elat,

    Pere Vidal iagnaltre company van

    reunir els pocs

    mscs

    disponibles i amb

    l ajut delfams

    divo

    de la tenora Al

    bertMart i altres elements foranis, po-

    gueren celebrar ballades de sardanes el

    dia 14 de maig de 1939 amb motiu de les

    festes de l Ap lec de la Salut; el 18 de

    m a i g , con motivo de las festividades

    nacionales de la Victoria ;

    i el 29 de ju-

    liol en els actes de la Festa Major.

    L a Principal del Valles es consti

    tuida de nou l any 1947.

    Bbiografa:

    Diaris i revistes de Sabadell de

    poca

    Els butlletins Dansa i Portaveu del Foment

    de la Sardana de Sabadell deis anys 1929 al

    1936.

    Programes de les estes de Germanor Sardanista.

    Entrevistes

    personis

    amb Pere Vidal,l'

    membre fundador encara viu;

    Narcs

    Par;els

    miliars de components de la cobla: Antonia Aren

    (esposa de Feliu Fuster), Manel Llenas (fill d'Er

    nest Llenas),MercSarret (filia de Josep Sarret),

    Caterina Pareru iRosaaJorba (esposa i ilia de

    Francesc Jorba),

    aix

    com les valuoses aporta-

    cions de Daniel Sanahuja i SantigoOena

    (1) Josep Colom se'n va , Dansa n? 12, Marc

    1930.

    (2) Vegi's

    Narcs

    Colom , Quadern, gener-

    febrer 1984 nf 37

    (3) Vegi's per mes detalls, La Principal de Saba

    dell , una cobla en el oblit. Quadern n? 41

    setembre-octubre 1984.

    (4) Illaormaral'any 1940 i per espai de mol es

    temporades a la Cobla Molins ( Sabadell ).