La Revista del QL - Hivern 2016.pdf

8/19/2019 La Revista del QL - Hivern 2016.pdf

1/51


2/51

NOVETATS 4

CINEMA 8

MÚSICA 12

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA 14

HORÒSCOP LITERARI 31

ART

34

MODA LITERÀRIA

40

CONCURSOS 42

JOCS 46

PUBLICITAT 48

CRÈDITS 50


3/51

L’hivern està a punt prendre’s unes vacances i canviar de torn amb

la primavera, però prou que s’ha encarregat de deixar-nos amb un

regust de tot menys insípid com la neu...

Dolç per l’arribada de nous integrants als fórums...

Salat per tots els emocionants concursos organitzats...

Amargant per la sentida pèrdua per a la nostra comunitat

de grans escriptors...

Agredolç per la meravellosa i colpidora Lectura Com-

partida de “Un cel de plom”...

...I picant per tots els versos poètics que comencen a florir al

fòrum perquè... Al març inundem el QL amb poesia!

Primavera

(Núria Albó)

Aquest matí, d'amagat,

ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec

tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol

i amb un cop d'ala lleugera

ha segat un raig de sol

i ha florit tota la terra.

La Redacció

Papallona

(Ricard Bonmatí)

Papallona encisadora,

escriptora i dibuixant,

com que ets tan bona lectora,

passes pàgines volant.

Amb ta ploma enrotlladora

suques tinta en tantes flors...

El teu llibre m'enamora,

poetessa dels meus horts.

http://www.quellegeixes.cat/blog/2016/02/29/inundem-de-poesia-el-ql-durant-el-mes-de-marchttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/02/29/inundem-de-poesia-el-ql-durant-el-mes-de-marchttp://bibliopoemes.blogspot.com.es/search/label/Ricard%20Bonmat%C3%ADhttp://bibliopoemes.blogspot.com.es/search/label/Ricard%20Bonmat%C3%ADhttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/02/29/inundem-de-poesia-el-ql-durant-el-mes-de-marc


4/51

4

El 14 de Febrer (dia dels enamorats) va tenirlloc la cloenda presencial de la Lectura Com-partida “Un cel de plom. La vida de Neus Ca-talà” a la seu de la Institució de les Lletres

Catalanes. La LC, moderada per la música i mes-tre Rosabel Bofarull, ens ha permès gaudirde la novel·la de Carme Martí en molts nive-lls i ens ha deixat un regust d’esperança i corat-ge. Resumir les intenses sis sessions de debat alQL seria realment complicat, però d’elles po-dríem remarcar la inestimable participació del’autora en persona, les lliçons d’art i música

complementàries i el bonic homenatge que en-tre tots hem intentat fer-li arribar a la Neus Ca-talà.

De fet, en un principi la cloenda de la LC con-sistia en visitar-la en persona al seu poble na-tal, els Guiamets, però malauradament la ma-

joria de visites previstes es van cancel·lar degutal delicat estat de salut de la Neus. Enllocd’això vam gaudir d’un matí ben emotiu a Bar-

celona en companyia de Ester F. Matalí, ad-min i coordinadora del QL, Rosabel Bofa-rull, moderadora de la LC, i Laura Borràs,

directora de la ILC, quetan sols ens va poderacompanyar durant la pri-mera part de la cloendadegut a l’ Ametller Florit,

l’homenatge al poeta JoanMaragall que cada any peraquestes dates té lloc alcementiri de Sant Gervasidavant de la seva tomba.

De totes maneres, Borràs ens va poder obse-quiar amb un petit gran discurs sobre la litera-tura de camp i el testimoni de Neus Català il’impacte que la novel·la de Carme Martí ha

causat en la gent -

“De vegades les paraules ensajuden a fixar el dolor.” A més a més, també vaaprofitar per agrair el guiatge a Rosabel Bofa-rull, qui va tenir el gran repte de prendre eltorn de paraula a continuació: “Parlar desprésde la Laura sempre és un suïcidi.” va comentarentre els riures dels assistents.

Tot i així, ens va arribar al cor sentir-la explicar-nos amb molt de respecte l’actual situació de

la Neus i donar-

nos les gràcies de part de Car-me Martí, que degut a la baixa laboral quepateix des de fa uns mesos tampoc ens va po-der acompanyar en persona a la cloenda.

Tot seguit vam veure dos punyents documen-tals sobre Neus Català (“Retorn a Ravens-

brück” i “Any Neus Català”) intercalats amb un bonic concert d’acordió de Rosabel Bofarull perrebaixar l’emoció a flor de pell que es respirava

a la sala d’actes.

“La presó de Llei-da” i “L’estaca” van ser les dos peces que va

CLOENDA DE LA LECTURA COMPARTIDA “UN CEL DE PLOM”

http://www.quellegeixes.cat/lectura-colectiva/un-cel-de-plom-al-gener-i-trobada-neus-catalahttp://www.quellegeixes.cat/lectura-colectiva/un-cel-de-plom-al-gener-i-trobada-neus-catalahttp://www.quellegeixes.cat/lectura-colectiva/un-cel-de-plom-al-gener-i-trobada-neus-catalahttp://www.bnc.cat/Visita-ns/Activitats/Ametller-florit-2016-homenatge-a-Joan-Maragallhttp://www.bnc.cat/Visita-ns/Activitats/Ametller-florit-2016-homenatge-a-Joan-Maragallhttps://www.youtube.com/watch?v=_AxRBaxYnJQhttps://www.youtube.com/watch?v=_AxRBaxYnJQhttps://www.youtube.com/watch?v=_AxRBaxYnJQhttps://www.youtube.com/watch?v=B2yogjTNmeghttps://www.youtube.com/watch?v=B2yogjTNmeghttps://www.youtube.com/watch?v=B2yogjTNmeghttps://www.youtube.com/watch?v=_AxRBaxYnJQhttps://www.youtube.com/watch?v=_AxRBaxYnJQhttp://www.bnc.cat/Visita-ns/Activitats/Ametller-florit-2016-homenatge-a-Joan-Maragallhttp://www.quellegeixes.cat/lectura-colectiva/un-cel-de-plom-al-gener-i-trobada-neus-catalahttp://www.quellegeixes.cat/lectura-colectiva/un-cel-de-plom-al-gener-i-trobada-neus-catala


5/51

interpretar per a nosaltres, igual que havia fet anteriorment per a Neus Català en una de les seves visites.

I entre l’amargor del debat sobre uns fets que van marcar per sempre la història de la humanitat ila dolçor dels pastissets expressament portats dels Guiamets, va transcorre el matí. Abans ded’acomiadar-nos, però, tots i cadascun de nosaltres vam dipositar un paper amb els nostres mi-

llors desitjos en un gran pot de vidre per a que la Neus els llegís, als que se’ls hi afegiran la restade granets de sorra que els quellegistes hem anat deixant enaquest suro virtual.

Quan vaig sortir al carrer i vaig alçar la vista, el cel tenia color d’esperança.

Mx

5

http://padlet.com/Quellegeixes/HomenatgeNeusCatalahttp://padlet.com/Quellegeixes/HomenatgeNeusCatalahttp://padlet.com/Quellegeixes/HomenatgeNeusCatala


6/516

◄Parlem del fet de llegir► Un article del Blog del QL

Segur que molts de vosaltres sabeuquè fem al QL, a hores d'ara. Però, jaconeixeu el Fòrum del QL? És unapartat ple de debats, missatges i filsde discussió sobre temes relacionatsamb els llibres. Avui volem destacar-ne un especialment però abans fem unrecordatori de tot el que hi ha, a banda

de les fitxes dels llibres, les lecturescompartides...

1. Parlem del fet de llegir: en aquest apartat parlem de les nostres manies lectores, dels nostresrituals de lectura, d'aquelles coses que no són pròpiament "literatura" però que tenen molt a veu-re (o tot) amb els llibres i la lectura.

2. Llibres i temàtiques diverses: us agraden els llibres amb una temàtica en concret? Els llibresque passen a París, per exemple? Doncs en aquest espai trobareu debats sobre temàtiques de lli-

bres en concret.

3. Jocs: com que el joc és fonamental per viure i riure i com que tant per als Quellegistes com peral QL, la part lúdica és important, hem pensat que aquest espai el podem reservar per aquestsdesafiaments que apareixen sovint. Avís: enganxa!

4. Personatges: aquest és un espai per parlar dels protagonistes dels llibres. Per exemple: quinpersonatge us ha robat el cor i per què?

5. La cafeteria: al Quèllegeixes som més que lectors, som amics dels llibres però també amics en-tre molts de nosaltres (virtuals i reals, moltes vegades!). Doncs aquest és l'espai per a tots aquellsQuellegistes que vulguin fer bullir l'olla, fora de la temàtica llibresca.

La secció que volem destacar avui és la primera: Parlem del fet de llegir

Voleu saber quins debats hi ha en aquesta secció? Doncs temes tan variats com per exemple llegiral transport públic, les biblioteques, sobre les escoles d'escriptura o quin és el primer llibre querecordes haver llegit. Però això són només quatre exemples, n'hi ha per triar i remenar! Ah, i elmillor de tot és que podeu proposar temes de debat vosaltres mateixos. Passegeu pel fòrum, trieui remeneu tots aquests debats i el més important: participeu-hi!

ELS FORUMS DEL QL DESPERTEN MICA EN MICA DE LA SEVAHIVERNACIÓ

http://www.quellegeixes.cat/forum/39531http://www.quellegeixes.cat/forum/39531http://www.quellegeixes.cat/forum/39534http://www.quellegeixes.cat/forum/39534http://www.quellegeixes.cat/forum/39537http://www.quellegeixes.cat/forum/39537http://www.quellegeixes.cat/forum/39540http://www.quellegeixes.cat/forum/39540http://www.quellegeixes.cat/quin-personatge-us-ha-robat-el-cor-i-quehttp://www.quellegeixes.cat/quin-personatge-us-ha-robat-el-cor-i-quehttp://www.quellegeixes.cat/quin-personatge-us-ha-robat-el-cor-i-quehttp://www.quellegeixes.cat/forum/39544http://www.quellegeixes.cat/forum/39544http://www.quellegeixes.cat/forum/39531http://www.quellegeixes.cat/forum/39531http://www.quellegeixes.cat/llegir-al-transport-publichttp://www.quellegeixes.cat/llegir-al-transport-publichttp://www.quellegeixes.cat/llegir-al-transport-publichttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/quin-es-el-primer-llibre-que-vas-llegirhttp://www.quellegeixes.cat/llegir-al-transport-publichttp://www.quellegeixes.cat/llegir-al-transport-publichttp://www.quellegeixes.cat/forum/39531http://www.quellegeixes.cat/forum/39544http://www.quellegeixes.cat/quin-personatge-us-ha-robat-el-cor-i-quehttp://www.quellegeixes.cat/quin-personatge-us-ha-robat-el-cor-i-quehttp://www.quellegeixes.cat/forum/39540http://www.quellegeixes.cat/forum/39537http://www.quellegeixes.cat/forum/39534http://www.quellegeixes.cat/forum/39531


7/517

NOTÍCIES LITERÀRIES EXPRESS

◄Barcelona donarà suport a l l ibreries de proximitat►

Barcelona s’emmiralla amb el model de llibreries de proximitat de París. La comissionada de Cultura deBarcelona, Berta Sureda, va anunciar el passat 19de gener que l'Ajuntament promourà ajudes a l'ac-tivitat de llibreries de proximitat. A més, el governmunicipal també es planteja la possibilitat de donarajudes per pagar el lloguer o la compra de locals d’a-quests establiments, tal com fan a la capital de França.

En declaracions als periodistes a la comissió munici-

pal de Drets Socials, Cultura i Esports, Sureda va as-senyalar que estan creant un "segell de comerç cultu-ral de proximitat d'interès cultural" perquè es puguin acollir a ajudes promogudes des del'Ajuntament.

Va explicar que s'han reunit amb entre 12 i 14 llibreries per abordar -ne les necessitats, i que lesmesures que impulsi el consistori en podrien beneficiar gairebé 40 repartides als barris, des-

prés de la qual cosa va ressaltat que impulsaran també campanyes de foment a la lectura, una per aSant Jordi.

◄Harper Lee i Umberto Eco, entre els més venuts després de la seva mort►

L'italià Umberto Eco va morir el 20 de febrer, un dia després de la nord -americana Harper Lee, ila seva desaparició ha provocat un renovat interès enles seves obres, algunes de les quals es colen aquestasetmana a les llistes de llibres més venuts.

En el cas d'Eco és el seu últim treball, “Numero zero”, publicat l'any passat, el que s'ha situat al número 3 envendes a Itàlia i Portugal, mateixos països en què hanaugmentat les vendes de "Matar un rossinyol", de Lee,que està en segon i primer lloc, respectivament. Sortque l’Atticus Finch i el Guillem de Baskerville no mo-

riran mai, i sempre els recordarem amb la cara de Gregory Peck i Sean Connery.

http://www.quellegeixes.cat/llibres/numero-zerohttp://www.quellegeixes.cat/llibres/numero-zerohttp://www.quellegeixes.cat/llibres/matar-un-rossinyol-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/matar-un-rossinyol-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/matar-un-rossinyol-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/numero-zero


8/51

Atenció fans dels Jocs de la Fam! Us heu preguntat mai la his-tòria de la traducció de noms com “muntagarlaire” en català o“sinsajo” en castellà? Segons un article del Periódico... va sertota una odissea per les editorials catalanes i castellanes! Totseguit us el tradueixo...

L’autora de la trilogia de novel·les “Els Jocs de la Fam” vaplantar en el primer llibre de la sèrie una mina que acabaria ex-plotant sota els peus dels traductors d’altres llengües. O potserhauríem de dir trampa per ocells. En el seu llibre, SuzanneCollins va fer aparèixer dos aus imaginàries, que en l’anglès ori-ginal tindrien el de nom de “jabberjay” (creada per enginyeriamecànica i capaç d’espiar i reproduir veus humanes) i “mockingjay” (la barreja entre laprimera i el famós, y aquest sí real, “mockingbird”, mal traduir com rossinyol en la no-

vel·la de Harper Lee). Però com traslladar-les a altres llengües? La traductora al castellà,Pilar Ramírez, va decidir seguir la pista a l’origen dels dos termes.

“Jay” és la denominació en anglès del “Garrulus glanda-rius”, el colorit còrvid (blanc, negre, marró i blau) que ésconegut en castellà com “arrendajo”, i de tota una sèrie d’o-cells del Nou Món que guarden certa semblança amb ell.Entre ells el “blue jay” (en castellà “arrendajo azul”, o“azulejo”) i el “Steller’s jay” (arrendajo de Steller).

Collins va imaginar que el pervers Capitoli havia creat un“arrendajo charlatán” (“jabberjay”), que descriu fosc i ambcresta, més semblant al de Steller que al blau com es veu en

una làmina que el pervers líder del Capitoli té al seu des-patx, en la que tot i així apareix amb un nom més semblanta la denominació científica del “arrendajo azul”, i que la tra-ductora va convertir en “charlajo”.

I aquí entra el “mockingbird”. Aquest ocell, l’ocell burleta,de color discret i amb la capacitat d’imitar unes 200 veus, síexisteix, i és conegut a l’Amèrica Llatina com“sinsote” (l’origen del seu nom és la paraula nàhuatl

“cenzontle”, que significa “ocell de 400 veus”).

Així que, si a l’hora de creuar un “mockingbird” i un “jabberjay”, Collins va inventar el“mockingjay”, en la traducció al castellà del “sinsote” i el “arrendajo” va néixer el“sinsajo”, l’ocell prohibit que ja no podia imitar veus humanes, només cants, que va deixar

MUNTAGARLA... QUÈ?

8

El “arrendajo azul” (dalt) i el“arrendajo de Steller” (baix), ambdósamb les seves crestes distintives.


9/519

de ser utilitzat com espia i que per tant és escollit com asímbol de la resistència. La musicalitat del nom en an-glès i la del castellà no es precisament la mateixa.

Tenim un problema: han escollit la bestiola peltítol

Però llavors va arribar l’ensurt. Quan es va traduir elprimer llibre i es va decidir batejar al “sinsajo” com a tal,aquest mot no havia de tenir especial protagonisme: la tercera entrega encara no estavaescrita ni es coneixia el títol, ni tampoc que aquest es convertiria en el d’una superproduc-ció cinematogràfica. Per desgràcia dels editors en castellà, aviat va arribar la notícia:“Mockingjay” seria el títol del final de la trilogia. Així que, capcots, van accedir a titular -laa Espanya amb el gens eufòric ni comercial “Sinsajo”

En català hauria sigut encara pitjor

Però les coses encara poden ser pitjor: aquest és el cas

del català. El nom del “sinsote” en català és mim. I eldel “arrendajo”, gaig. Així que si el traductor, ArmandCarabén, hagués seguit el mateix camí que la sevacol·lega, el resultat hauria sigut un “Mimgaig”. Terri-

ble. Així que van decidir inventar un nom des de zero.I l’escollit fou “muntagarlaire” (bé... potser allò de“mimgaig” no estava tan malament).

Evidentment, quan es va saber el títol de la tercerapart de la sèrie, la possibilitat de titular-la Muntagar-laire va quedar descartada al cap d’un mil·lèsima de

segon. D’aquí que en la traducció al català, el títol de la tercera novel·la i les dospel·lícules que n’han sortit no hagi sigut ni “sinsaig”, ni “mimgaig”, ni “muntagarlaire”,sinó, tirant per elevació, “L’ocell de la revolta”. La mateixa solució, per cert, que en fran-cès.

P.D. En el transcurs d’un llarg diàleg a Facebook amb la traductora al castellà, Pilar Ra-mírez, i varis dels seus seguidors a les xearxes socials, ha quedat clar que hi ha molt lec-tors de Collins a qui la veu del “sinsajo” no només no els resulta xocant sinó que conside-ren com una autèntica descoberta la solució per la qual va optar la traductora.

Probablement és la millor de totes les imaginables. I a mesura que s’han anat consolidantel seu ús, cada vegada sona millor. Encara que, per ser més precís, les objeccions que re-cull aquest article van ser bàsicament llavors de qüestionable eficàcia com a reclam co-mercial en forma de títol de llibre o pel·lícula.

De fet, cada vegada existeixen més reticències a que els títols de “best-sellers”, especial-ment juvenils, i de “blockbusters” a les pantalles, s’allunyin gaire de l’original en anglès,fins al punt de renunciar sovint a traduir el títol original. Vegeu per exemple la sèrie“After”.

Aquí podeu llegir l’article original...

“Por què el sinsajo se llama sinsajo (y en catalàn Muntagarlaire)”►

Un sinsote

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/por-que-titulo-sinsajo-juegos-hambre-4702713http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/por-que-titulo-sinsajo-juegos-hambre-4702713http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/por-que-titulo-sinsajo-juegos-hambre-4702713


10/51

10

Fins a quin punt esteu d’acord amb l’Ernest Alós, el redactor de l’article?

Què en penseu de les solucions que han escollit els traductors catalans i castellans respecte “Els Jocs de la Fam”? Quina és la vostra preferida?

I el més important... Esteu a favor d’aquesta mena de traduccions o preferiu mantenirels noms originals?

Uneix-te als debats del QL sobre aquestes preguntes aquí...

Traductors i traduccions

Guia dels bons traductors

http://www.quellegeixes.cat/traductors-i-traduccionshttp://www.quellegeixes.cat/traductors-i-traduccionshttp://www.quellegeixes.cat/guia-dels-bons-traductors?page=1http://www.quellegeixes.cat/guia-dels-bons-traductors?page=1http://www.quellegeixes.cat/guia-dels-bons-traductors?page=1http://www.quellegeixes.cat/traductors-i-traduccions


11/5111

PROPERES ESTRENES A LA GRAN PANTALLA...

◄Una nova adaptació de “El llibre de la selva” al 2016►

Sinopsis: El conte de Rudyard Kipling torna a la vida amb una adaptació de la pròpiaDisney per a la nova generació, barrejant imatge real amb noves tecnologies d'animació.La història segueix sent la mateixa, amb Mowgli sent adoptat per una família de llops iconvertint-se en part important del grup d'animals que conviu a la selva, excepte pel re-

buig del Shere Khan, que només veu en ell el record dels homes que el van maltractar. Es-tà dirigida pel polifacètic Jon Favreau, conegut per dirigir la saga del superheroi IronMan, i escrita por Justin Marks ( Street Fighter: La leyenda).

S’estrenarà el 15 d’Abril a Espanya i Estats Units

Fitxa al QL de “El llibre de la selva”

Tràiler en castellà

http://www.quellegeixes.cat/llibres/el-llibre-de-la-selvahttp://www.quellegeixes.cat/llibres/el-llibre-de-la-selvahttps://www.youtube.com/watch?v=bUMNUhfUBbghttps://www.youtube.com/watch?v=bUMNUhfUBbghttps://www.youtube.com/watch?v=bUMNUhfUBbghttp://www.quellegeixes.cat/llibres/el-llibre-de-la-selva


12/51

HOMENATGES DIVERTITS I EMOTIUS A ESCRIPTORS !

12

Heu sentit a parlar mai de la col·lecció “Esa horriblehistoria”? Va ser escrita per Terry Deary iil·lustrats per Martin Brown fa més de 20anys, té més de 80 títols traduïts a varis idio-mes, i va comptar amb especial èxit a Angla-terra.

A més a més, “Horrible Histories” (nom original) es va convertir en una gran franquícia d'entretenimenteducatiu a través de tota mena de mitjans de comu-

nicació, com revistes, audi-llibres, espectacles, programes de televisió, i molt més. No us dic capmentida a l’afirmar que més d’un estudiant va aprovar Història gràcies als divertits llibres deTerry Deary i les seves sonades adaptacions au-diovisuals!

I us estareu preguntant... A què ve tot això si enstrobem a la secció de Música? Doncs ja us ho acabode dir! La sèrie de televisió, a part d’estar formadaper una pila de sketches i paròdies sobre tota lahistòria del món (sobretot la britànica) compta amés a més amb cançons i coreografies amb les queés impossible no deixar anar més d’una riallada!

Us recomano que en veieu tantes com pugueu... Però la que avui ens ocupa , en honor al 400aniversari d’un famós dramaturg britànic, és “La cançó de Shakespea-

re” (Shakespeare’s song), una actuació protagonitzada pel mateix Shakespeare amb la queaprendrem totes les frases fetes extretes de les seves obres que avui en dia els anglesos encara fanservir... I nosaltres també!

◄ La cançó de Shakespeare►

https://es.wikipedia.org/wiki/Horrible_Histories_(serie_de_libros)https://es.wikipedia.org/wiki/Horrible_Histories_(serie_de_libros)https://es.wikipedia.org/wiki/Horrible_Histories_(serie_de_libros)https://www.youtube.com/watch?v=65Cy4-rfd24&list=PL088079E4BD8F5B43&index=3https://www.youtube.com/watch?v=65Cy4-rfd24&list=PL088079E4BD8F5B43&index=3https://www.youtube.com/watch?v=65Cy4-rfd24&list=PL088079E4BD8F5B43&index=3https://www.youtube.com/watch?v=65Cy4-rfd24&list=PL088079E4BD8F5B43&index=3https://www.youtube.com/watch?v=65Cy4-rfd24&list=PL088079E4BD8F5B43&index=3https://es.wikipedia.org/wiki/Horrible_Histories_(serie_de_libros)https://es.wikipedia.org/wiki/Horrible_Histories_(serie_de_libros)


13/5113

◄ “Solia Ser Jo”, un tribut musical a Sir Terry Pratchett ►

Per homenatjar un altre escriptor, TerryPratchett, la mort del qual és molt més re-cent (12 de març de 2015), Vicki Lanarch

Hare, co-escritora de l’adaptació musical dela novel·la “Buenos presagios”, va composaruna cançó sobre la dura batalla que Prat-chett va lliurar a l’Alzheimer els seus últims

vuit anys de vida. Això sí, amb el toc d’hu-mor i cinisme que tant el caracteritzaven!

Vicki Hare ho explica així:

“Trobo a faltar en Terry Pratchett cada dia. Vaig tenir el gran privilegi de d’asseure’m amb ellvaries vegades a l’hora del te o de dinar per parlar sobre la meva adaptació musical de l’apreci-ada novel·la escita per ell i Neil Gaiman, “Buenos presagios”. Sir Terry era formidable. Era aguti enginyós, molt directae i una de les ànimes més amables i generoses que he conegut.

Últimament he estat pensant molt en ell, i em vaig sentir obligada a escriure aquesta cançó persubratllar i destacar el seu viatge amb la malaltia d'Alzheimer. Es diu encertadament I Used To

Be Me (Solia Ser Jo).

Lachlan O'Brien canta amb tanta sensibilitat i bellesa, que em deixa sense alè. Gràcies al meumarit Jim Hare, el meu col·laborador a “Buenos Presagios”, per ajudar-me a dissenyar el vídeo

plegats. Espero us agradi i gaudiu cantant. Si us plau, compartiu-ho.”

“Solia Ser Jo”

Vicki Hare

https://www.youtube.com/watch?v=UGPGObF1_2Yhttps://www.youtube.com/watch?v=UGPGObF1_2Yhttps://www.youtube.com/watch?v=UGPGObF1_2Y&feature=youtu.behttps://www.youtube.com/watch?v=UGPGObF1_2Y


14/51

Entrevista a... L’Aina Li!

Hola Aina Li, primer de tot moltes grà-cies per donar-me l'oportunitat de rea-litzar-te aquesta entrevista. Encanta-da.

Hola. De res, estic encantada de que em vul-guis fer una entrevista.

Ets una noia que estudia el batxilleratcientífic, peròassegures estar interes-sada en la literatura i el món de la lec-tura. Què penses fer en acabar batxille-rat? La publicació del teu llibre ha fetcanviar els teus projectes futurs?

Doncs la veritat és que tinc unes quantes ca-

rreres al cap, però encara res definitiu, tot ique reconec que totes les carreres que m’esticplantejant ara mateix són científiques. La ve-ritat és que no, no crec que el fet d’haver es-crit un llibre m’estigui condicionant en capsentit el que faré després del batxillerat. És

veritat que ara tinc aquesta porta oberta i po-dria seguir per aquest camí, però de momentsegueixo bastant indecisa.

Quin consell donaries als joves comnosaltres a l’hora d’escriure?

Uff.. L’únic consell que crec que us puc donarés que res és impossible i que si us agradarescriure, endavant! Tot i que un consell quepot ser útil a alguna persona és que si arribauna moment en que no et ve la inspiració, no

cal estressar-se, a tothom li va per moments.Com vas rebre la notícia de la teva pu- blicació de la teva obra?

La vaig rebre en persona a l’edifici de l’edito-rial durant una reunió. Recordo que quan

vaig sortir de l’edifici encara no em creia quefos veritat, però amb una mica de temps em

vaig anar fent a la idea.

Quins són els teus llibres favorits?

En aquest moment el meu llibre preferit és“El vigilant en el camp de sègol”, crec quequeda bastant reflexat en la novel·la i en elmeu blog. Us el recomanaria per llegir, peròreconec que no és un llibre per tothom i no usasseguro que us agradi, tanmateix us animo allegir-lo!

Explica’ns quin ha sigut el procés desque vas redactar la teva novel·la fins

que va arribar a les mans dels lectors.

14

La Quellegista i Blogger Layla Ze ha compartit amb laRevista del QL l’entrevista en exclusiva que li va fer a la

joveníssima autora Aina Li, que l’any passat va veure

publicada per l’editorial Grup62 la seva primera novel·la, “El noi del bus”. Llegiu-ne les primeres pàgines AQUÍ!

http://www.perdudaentreparaules.blogspot.com.es/http://www.perdudaentreparaules.blogspot.com.es/http://historiestrobades.blogspot.com.es/http://historiestrobades.blogspot.com.es/http://www.grup62.cat/llibre-el-noi-del-bus-203323.htmlhttp://www.grup62.cat/llibre-el-noi-del-bus-203323.htmlhttp://www.grup62.cat/llibres_contingut_extra/31/30909_El_noi_del_bus.pdfhttp://www.grup62.cat/llibres_contingut_extra/31/30909_El_noi_del_bus.pdfhttp://www.grup62.cat/llibres_contingut_extra/31/30909_El_noi_del_bus.pdfhttp://www.grup62.cat/llibre-el-noi-del-bus-203323.htmlhttp://historiestrobades.blogspot.com.es/http://www.perdudaentreparaules.blogspot.com.es/


15/5115

Crec que t’hauré de fer un resum perquè sinóaquesta entrevista seria eterna. Tot va co-mençar amb un blog, un pròleg i unpseudònim el dia vint-i-sis de desembre.M’explico, vaig obrir un blog on vaig penjarun pròleg i el primer capítol d’una història

que encara no sabia si tindria continuació,però la gent ho va llegir i em van dir que vo-lien saber més, així que jo vaig continuardesenvolupant la història publicant un capí-tol de la història cada dia. Quan anava pelcapítol deu, vaig rebre un comentari d’unanoia que m’animava a intentar publicar el lli-

bre, així que em vaig preguntar “I per quèno?”, així que vaig enviar un mail al Grup 62,em van contestar i aquí estic.

Si haguessis d’identificar-te amb algunpersonatge que apareix en El NOI DELBUS, quin seria?

Definitivament i sense cap dubte amb elJoan. Crec que a través d’ell he reflexat d’unaforma indirecta com és la meva personalitatmés que amb qualsevol altre personatge.

Com vas desenvolupar els teus perso-

natges? Estan basats en alguna perso-na coneguda o simplement són creacióde la teva imaginació?

Es van desenvolupar dia a dia, a través de lahistòria, cada dia quan escrivia un capítol elshi posava una mica més de personalitat. Jocrec que són absolutament fruit de la imagi-nació, però també és veritat que totsels escriptors posem una mica de nosaltres

en els personatges, així que podria ser quem’hagués basat una mica en la meva vida.

En la novel·la El joc de Candy Crush ju-ga un paper molt important, esta moltconstant en ella, et consideres una ju-gadora constant d’aquest joc? Perquèhas escollit aquest joc?

Actualment no, però reconec que durant una

època, durant la qual vaig escriure el llibre,era una jugadora compulsiva del joc i crecque un gran percentatge dels adolescentstambé ho eren. Ara mateix ja no tinc ni l’apli-

cació en el mòbil. Doncs vaig escollir aquest joc perquè tenint en compte que hi haviamolta gent que hi jugava, ajudava a donar untoc de realitat a la novel·la, com els busos, elCandy Crush és una cosa que la gent veu comcotidiana i totalment normal.

Quin consell ens donaries als bloggers joves?

No us preocupeu pel número de seguidors irealment disfruteu del fet de tenir un blog.Els blogs són una forma d’expressar-se, so-

bretot si són anònims, així que és una opor-tunitat per deixar anar la imaginació i lacreativitat sense cap por.

Explica’ns, per a aquells que no et co-neguin, com és l’Aina Li.

A veure, com sóc jo? La veritat és que emconsidero una persona bastant discreta, peròa la vegada sociable sempre que faci falta.També sóc bastant creativa i sovint em dis-trec pintant o dibuixant. A vegades sóc unamica impulsiva, però això m’ha portat fins onestic, així que no sé si dir que és un tret nega-

tiu...Quan vas començar a interessar-te perla literatura?

La veritat és que la literatura sempre ha estatpresent en la meva vida, és com una cons-tant. Quan era petita els meus pares cada nitem llegien un conte, quan vaig fer-me gran

vaig començar a llegir-los jo sola i doncs aquíhe acabat, amb un llibre escrit.

Que et va impulsar a escriure?

Sent absolutament franca, l’avorriment, lesganes de fer alguna cosa nova. Sent sincera,mai m’havia plantejat escriure un llibre, sim-plement un dia vaig decidir obrir un blog iallà va començar tot, no era res planejat, vaser molt espontani.

Sempre es diu que al jovent no li agra-da llegir. Creus que és un tòpic o tépart de veritat?


16/51

Crec que té part de veritat perquè no a tot el jovent li agrada llegir, de forma que una mica de veritat si que té. Però crec que no és pot generalitzar tant, perquè el jovent som masses perso-nes com per poder englobar-nos a tots sota una mateixa etiqueta com la de que no ens agradallegir.

Tu que ets jove i que, per tant, coneixes els gustos literaris dels adolescents, pen-ses que els llibres que es fan llegir a l’escola fomenten la lectura o a l’inrevés?

Uff, aquí vec una pregunta controversial. Doncs crec que depén dels llibres i dels gustos litera-ris de cadascú. A mi personalment m’han agradat bastants dels llibres que m’han fet llegir al’escola, però tinc amics als quals no els hi han agradat gens. En definitiva, crec que tot depéndel llibre i de la persona.

Moltes gràcies per la teva paciència i el teu temps.

De res, ha estat tot un plaer.

Layla Zaoui E. per a la Revista del QL, Febrer 2016

16

http://perdudaentreparaules.blogspot.com/http://perdudaentreparaules.blogspot.com/http://perdudaentreparaules.blogspot.com/


17/5117

◄13 còmics amb el professor Tornassol►

Qui no coneix els meravellosos còmicsde Tintín? El peculiar traçat d’Hergé(l’autor), juntament amb les seves en-tretingudes històries, l’estricte rigorhistòric i científic i l’amagada crítica decerts esdeveniments contemporanisl’han convertida en una de les sèriesd’historieta europees més importants

del segle XX. L’estudi que s’ha fet deTintín és increïblement extens, moltmés que el d’altres sèries d’èxit com ara

Astèrix i Obèlix .

Quan la meva companya i amiga Mariai jo, a 1r de Batxillerat, ens vam trobaren el complicat moment d’escollir el te-ma pel nostre Treball de Recerca, no-més sabíem que volíem informar-nossobre quelcom entre científic i literari,

per unir les nostres dues grans passi-ons. Vam sospesar molts temes diferents, però cap ens acabava de convèncer. Va ser llavors quan el nostre tutor, Albert Balasch, a qui aprofitem per agrair tota l’ajuda que ensha proporcionat, ens va proposar fer un treball sobre el professor Tornassol: un recone-gut i original científic del món del còmic, o més ben dit de l’art, perquè Tintín és una pe-tita obra d’art.

El nostre objectiu? Realitzar un detallat retrat del cèlebre professor, amb l’esperança deconèixer tots els racons de la seva personalitat: els seus trets principals, les seves relaci-ons, les seves aparicions, la seva raó de ser, els seus precedents i, naturalment, els seusinvents.

El procediment? Fer un minuciós buidatge de totes les escenes en què apareix, i com-plementar-lo amb el que se’n sap d’ell gràcies a coses que fa o que diu, amb entrevistes aHergé, amb reflexions nostres, amb el que en diuen altres personatges i amb altres tre-

balls i llibres dins l’àmbit tintinaire. També vam comptar amb una entrevista a JoanManuel Soldevilla, tintinòleg (estudiós de Tintín) català amb una obra força extensa itintinòfil (amant de Tintín) des de ben petit.

El resultat? Una redescoberta dels còmics de Tintín, perquè llegir-los de gran no és elmateix que llegir-los de nen. I també un reivindicació de la importància del nostre esti-

mat Tornassol: un personatge esplèndid, complex, politècnic i molt més profund delque la seva sordesa i el seu estar sempre a la lluna semblen afirmar.

Per acabar, en adonar-nos que aquest treball no tenia cap sentit sense un suport digital,

L’ARTICLE


18/51

perquè una sèrie com Tintín es nodreix de les as-sociacions i pàgines web que trobem a la xarxa,

vam crear un blog. Per a llegir el treball es pot ac-cedir a tot el seu contingut a través del menú horit-zontal de la capçalera, cosa que recomanem. Tam-

bé es pot, si es vol, descarregar el treball en format pdf a la pàgina inicial.

Convidem a tots els entusiastes de Tintín a donar-hi un cop d’ull. Segur que a partir d’ara no torna-reu a mirar a Tornassol amb els mateixos ulls. I aaquells que encara no heu llegit la sèrie... com, queno l’heu llegida? I a què espereu?

http://treballrecercatornassol.blogspot.com

Per acabar us deixo una frase del professor a Hemcaminat damunt la Lluna, que tanca el nostre tre-

ball i on exclama: “És meravellós!... És prodigi-ós!... És increïble!... Dir que en pocs minuts o bé estarem caminant damunt la Lluna o béestarem tots morts. És meravellós!...”. La frase ho diu tot, de Tornassol, és clar. Mostra laseva passió, la seva curiositat i el seu punt de bogeria tan i tan tendre.

Kim Scarlet

També us pot interessar:

Hergé, pare de Tintín - Blog del QL

http://treballrecercatornassol.blogspot.com/http://treballrecercatornassol.blogspot.com/http://treballrecercatornassol.blogspot.com/http://migranviajeliterario.blogspot.com.es/http://migranviajeliterario.blogspot.com.es/http://www.quellegeixes.cat/blog/2016/01/11/herge-el-pare-de-tintinhttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/01/11/herge-el-pare-de-tintinhttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/01/11/herge-el-pare-de-tintinhttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/01/11/herge-el-pare-de-tintinhttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/01/11/herge-el-pare-de-tintinhttp://migranviajeliterario.blogspot.com.es/http://treballrecercatornassol.blogspot.com/http://treballrecercatornassol.blogspot.com/


19/5119

◄...El dia 20 de febrer va ser ni més ni menys que el dia mundial del

gat? ►

Quina millor ocasió per fer un petit homenatge als gats a la literatura!

Els gats són criatures independents que enamoren degut aaquesta qualitat. Sembla que no necessitin res. Però sotatota aquesta independència hi ha molt d’afecte i necessitat.Són companys fidels i no necessiten tantes atencions comels gossos. Per això, milers d’escriptors de totes lesèpoques s’han acompanyat de gats.

Diuen que Hemingway va arribar a conviure amb 60 gatsi Baudelaire els hi va escriure poemes com un enamorat.H.G. Wells va tenir un gat anomenat Mr. Peter Wells.Charlotte i Emily Brontë tingueren un gat anomenatTiger, que jugava amb Emily mentre ella escrivia “Cims

borrascosos”. Alejandro Dumas va tenir tres gats Mi-souff I, Misouff II (el seu preferit, de color blanc i negre,tot i que una vegada se li mengés tots els ocells exòtics dela casa) i Le Docteur. Charles Dickens va tenir una gataanomenada William, a la que va rebatejar com Willaminaquan aquesta va parir una camada de gatets dins el seuestudi. Mark Twain va tenir molts gats (Apollinaris, Bel-zebub, Blathherskite, Buffalo Bill, Satán, Sin, SourMash...), Lord Byron cinc (que inclús viatjaven amb ell) ila gata d’Edgar Allan Poe es deia Catarina (la qual s’asse-ia a al seva espatlla mentre ell escrivia i li va servir d’inspi-ració per “El gat negre”). La llista és increïblement llarga!Però, com acabem de veure amb el cas de Poe, encara hoés més la llista de llibres que contenen o estan protagonit-zats per gats!

Els gats han aparegut des dels contes més populars (comés el cas d’”El Gat amb Botes” o “Alicia al País de les Me-

ravelles” ) fins als més surrealistes (com “Sóc un gat” deNatsume Soseki o “ Kafka a la platja” de Haruki Muraka-mi) passant pel món dels còmics (“Garfield ”,“ Doraemon”)! A mi m’encanta la gateta blanca “Tu”, queacaba robant el cor de Yaya Ceravieja a la saga Mundo-disco (Terry Pratchett). I vosaltres... Teniu algun perso-natge gat preferit?

Debats oberts al QL..

Quina animalada! (BOLI)

(LLAPIS) Llibres i animals!

SABIES QUE...?

Hemingway

Murakami

http://www.quellegeixes.cat/quina-animalada-llibres-i-animalshttp://www.quellegeixes.cat/quina-animalada-llibres-i-animalshttp://www.quellegeixes.cat/llibres-i-animalshttp://www.quellegeixes.cat/llibres-i-animalshttp://www.quellegeixes.cat/llibres-i-animalshttp://www.quellegeixes.cat/quina-animalada-llibres-i-animals


20/51

◄ Llegir beneficia la nostra salut mental ►

Augment de reserva cognitiva

Gènere, autor, idioma... No importa com estiguin escrits els llibres que devorem cadadia. Llegir amb regularitat ens aporta molts beneficis a nivell cognitiu.

Ens ajuda a millorar la nostra capacitat d'imaginació i la nostra memòria. També aju-dem a millorar la comprensió i la indiferència creant noves connexions neuronals alnostre cervell. Per tant fa que el nostre cervell ens doni millors teixits connectius per molt temps i faràque quan siguem grans tinguem menys possibilitats de tenir malalties degenerativescom l'Alzheimer

Redueix l'estrès

Tu, jo i tots els lectors ho sabem... No hi ha més relaxant que llegir. Arribar a casa des-prés d'un dia dur de treball o classes, estirar-nos al llit i abans de dormir llegir algun

fragment d'aquell llibre que ens espera a la tauleta de nit. Ens ajuda a alliberar les ten-sions acumulades durant el dia i a oblidar una mica els problemes, també ajuda a intro-duir-nos dins la historia i formar part d'ella, provocant una desconnexió. Ens obre laporta a nous escenaris per introduir-nos a la pell dels personatges i aprendre coses no-

ves.

Millora la memòria

Llegir cada dia farà que el teu vocabulari augmenti i disposis d'una biblioteca mental depersonatges, histories, noves paraules, expressions...

Això millora notablement la nostra memòria i com hem dit anteriorment la capacitatcognitiva.

Estimulació cerebral i aprenentatge continu

La carrega emocional dels llibres afavoreix l'aprenentatge i la memòria, ens aporta mo-tivació per seguir llegint i emmagatzemar dades, escenes i informacions.

Permet anar aprenent més fàcilment, millora el raonament, la inducció lògica i la ima-ginació. És un motor econòmic i senzill amb el qual ajudem a l'engranatge de les nos-tres capacitats cerebrals.

Lady Acacia https://ladyacacia.wordpress.com/

20

https://ladyacacia.wordpress.com/https://ladyacacia.wordpress.com/https://ladyacacia.wordpress.com/


21/51

Quins altres beneficis de la lecturaafegirieu a la llista de Lady Acacia?

Explica’ns-ho a…

[email protected]

...i publicarem totes

les respostes al proper número!!!

LA PREGUNTA

21


22/51

ESDEVENIMENTS

Enguany se celebren 400 anys de la mortde William Shakespeare(#400Shakespeare) i la Institució de lesLletres Catalanes es va voler sumar a lescelebracions en el seu honor convidant-nos

a un seminari sobre una de les obres mésconegudes del dramaturg: Hamlet, impar-tit per la Laura Borràs (Directora de la ILC)a la seu de la institució.

La conferència va tenir lloc el proppassatdia 25 de gener davant la impossibilitat deBorràs d’assistir a la projecció de l’obra deteatre “Hamlet” al cinema Icària el properdia 28, ja que ha de participar a la inaugu-ració de l’exposició “Paraules Pixelades” alcentre Arts Santa Mònica el mateix dia.

Tanmateix, aquells que no assistiren al se-minari no es van perdre cap detall gràcies ales xarxes socials (#SeminariHamlet) i vanpoder seguir-lo a través de Periscope. Algu-nes hores després fins a 100 espectadorsseguien veient-ho!

Tot començà quan Laura Borràs va arribara la velocitat de la llum i puntual com sem-pre després del primer Consell de Direcciódel nou Departament de Cultura (onsegueix al capdavant de la ILC -sota ame-naça per part nostra de manifestacions po-pulars en cas contrari- ;-D) Amb més rapi-desa de la que havia arribat, es posà en si-tuació i començà a submergir-nos en el fa-

bulós món de les paraules, paraules, pa-raules... ;-)

El seminari va durar més de dues hores ple-nes a vessar de l’emoció i entusiasme alsque Laura Borràs ja ens té acostumats, ambel valor afegit d’un espai molt més íntimque les sales del Caixa Fòrum i sense el lí-mit imposat per cap cronòmetre. “Tinc un

problema” digué Borràs entre els somriuresdels assistents “i és que trigo gairebé tantcom l’obra a parlar de Hamlet”.

De la mà de les projeccions que la directorade la ILC va fer servir per acompanyar lesseves paraules, vam navegar des dels inicisde la creació de l’obra –l’única que Shakes-peare seguir reescrivint al llarg de la seva

vida- fins a tota mena d’interpretacions inoves històries que ens ha donat la filoso-fia, l’art, el cinema, la poesia, la literatura (iles seves traduccions) i que ha corroboratun dels punts forts de Hamlet: la seva con-temporaneïtat.

“Llegir Shakespeare és extraordinari” afir-mava Borràs “Hamlet vol investigar l’àni-ma humana, ens obliga a reflexionar sobreles interioritats dels éssers humans.”

Certament, Hamlet –igual que molts altresclàssics- s’ha convertit en una obra insepa-rable del nom de Shakespeare, encara queinnumerables versions l’han succeït i inclúsprecedit com és el cas de l’Ur-Hamlet deThomas Kyd.

“Shakespeare era un rapinyaire” deia Bor-ràs quan parlàvem de la inspiració de lesseves obres (com també es debat a la

SEMINARI HAMLET 25.1.16

22

https://twitter.com/hashtag/400Shakespeare?src=hashhttps://twitter.com/hashtag/400Shakespeare?src=hashhttp://www.quellegeixes.cat/activitats/seminari-hamlet-carrec-de-laura-borras#comment-262506http://www.quellegeixes.cat/activitats/seminari-hamlet-carrec-de-laura-borras#comment-262506http://www.teatrebarcelona.com/revista/el-hamlet-de-benedict-cumberbatch-a-licariahttp://www.teatrebarcelona.com/revista/el-hamlet-de-benedict-cumberbatch-a-licariahttp://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Paraules-pixeladeshttp://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Paraules-pixeladeshttps://twitter.com/hashtag/SeminariHamlet?src=hashhttps://twitter.com/hashtag/SeminariHamlet?src=hashhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Kydhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Kydhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Kydhttps://twitter.com/hashtag/SeminariHamlet?src=hashhttp://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Paraules-pixeladeshttp://www.teatrebarcelona.com/revista/el-hamlet-de-benedict-cumberbatch-a-licariahttp://www.quellegeixes.cat/activitats/seminari-hamlet-carrec-de-laura-borras#comment-262506https://twitter.com/hashtag/400Shakespeare?src=hash


23/5123

pel·lícula “Anonymous” ). “Converteix unargument mediocre amb modificacionsminses però indispensables i l’acaba deter-minant.” En el cas de Hamlet, aquest estàinspirat en les Gesta Danorum o Historiae

Danicae, la història dels Reis de Dinamarca,i els únics canvis que pateix la història origi-nal són un parell de noms (els de Hamletpare i Claudi), una estratègia (la bogeria in-tencionada del Hamlet original amb la in-tenció de preservar la vida enlloc de per po-sar a prova els altres) i el passat d’un perso-natge (el pare de Hamlet anteriorment ha-

via assassinat al marit de Gertrudis per po-der-se fer amb el tron, fet que Shakespeareesborra per donar-li més valor moral enllocde prendre de la seva pròpia medecina).

“Hamlet és la història d’una decisió.” expli-cava Borràs “Als dubtes és a on fascina.” Iespecificava que no els dubtes de saber quimor: “Aquí no importa el qui sinó el com.” Un fet ben diferent en el cas de les novel·lesnegres, com Laura Borràs va poder compro-

var a la inauguració del Tiana Negra el pas-sat cap de setmana.

La veritat és que les tragèdies del famós dra-maturg no són cap secret per a ningú. Ve-ient el divertit gràfic que he inclòs al text,molts vam coincidir amb l’opinió del críticliterari Frank Kermode “Shakespeare ésuna assassí en sèrie i parla com un àngel”. Encara que parlant de crítiques, no n’hi hamés dispars que les de T. S. Elliot (que vaqualificar Hamlet d’un “fracàs artístic”) iFreud (que hi va veure, com no, una mani-festació del complex d’Èdip).

I és que cadascú treu de la lectura la sevapròpia interpretació, sobretot els directorsde cinema, que ajuden a fer les obres més

properes i les traslladen al llenguatge audiovisual. En aquest aspecte vam reflexionar icomparar llargament les adaptacions deFranco Zefirelli i Kenneth Branagh , tant elscanvis que els directors van imposar, les di-ferents perspectives des d’on els van enfocari les interpretacions dels personatges. Res-pecte aquest últim aspecte, l’únic personat-ge que va igualar Hamlet en controvèrsiafou Ofèlia (encarnada per Helena BonhamCarter i Kate Winslet respectivament), de laqual Borràs se sent defensora i a qui li vadedicar un gran ventall de pensaments i ma-tisos que ens van deixar sense paraules.

Personalment, per anar resumint, m’agra-daria quedar-me amb la frase de Borràs:“Shakespeare és una coctelera” , perquè tansols a Hamlet els ingredients ja són força

variats: entre d’altres, compta amb gransproporcions de mort i venjança, el toc justde dolçor i acidesa que proporciona de l’a-mor i la seva volubilitat, traïció i honor, va-lor i covardia, violència, acció i inacció, fo-llia fingida i real, ironia i un toc de crítica ala societat.

Per últim, vam tancar el seminari amb lamissa de rèquiem de la banda sonora de lapel·lícula de Kenneth Branagh (que fouexpressament composada per interpretar-separal·lelament a la història). La lletra de lacançó (“In pace” executada per Plácido Do-mingo) dóna la oportunitat a Hamlet i Ofè-

lia de viure en l’eternitat l’amor que no vanpoder viure en vida, com si els perdonés del

judici final. ►

https://www.youtube.com/watch?v=iNLyKAP3HZohttps://www.youtube.com/watch?v=iNLyKAP3HZohttp://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/1217-laura-borras-la-novel-la-negra-es-una-bona-porta-d-entrada-a-la-lecturahttp://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/1217-laura-borras-la-novel-la-negra-es-una-bona-porta-d-entrada-a-la-lecturahttp://i.kinja-img.com/gawker-media/image/upload/s--fnjyx6xz--/bj559elqxtqeigfk7llp.jpghttp://i.kinja-img.com/gawker-media/image/upload/s--fnjyx6xz--/bj559elqxtqeigfk7llp.jpghttps://www.youtube.com/watch?v=Zp6gh_aT8N8https://www.youtube.com/watch?v=Zp6gh_aT8N8https://www.youtube.com/watch?v=-rd74Gniz-Ahttps://www.youtube.com/watch?v=-rd74Gniz-Ahttps://ca.wikipedia.org/wiki/Helena_Bonham_Carterhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Helena_Bonham_Carterhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Helena_Bonham_Carterhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Kate_Winslethttps://ca.wikipedia.org/wiki/Kate_Winslethttps://www.youtube.com/watch?v=iNLyKAP3HZohttps://www.youtube.com/watch?v=iNLyKAP3HZohttps://www.youtube.com/watch?v=iNLyKAP3HZohttps://ca.wikipedia.org/wiki/Kate_Winslethttps://ca.wikipedia.org/wiki/Helena_Bonham_Carterhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Helena_Bonham_Carterhttps://www.youtube.com/watch?v=-rd74Gniz-Ahttps://www.youtube.com/watch?v=Zp6gh_aT8N8http://i.kinja-img.com/gawker-media/image/upload/s--fnjyx6xz--/bj559elqxtqeigfk7llp.jpghttp://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/1217-laura-borras-la-novel-la-negra-es-una-bona-porta-d-entrada-a-la-lecturahttps://www.youtube.com/watch?v=iNLyKAP3HZo


24/5124

“Princeps autem justus, illi autem sunt in pace” (El prín-cep just descansa en pau)

Mx

Si us heu quedat amb ganes de més...

- Veieu el vídeo del seminari en aquest post del blog ontambé trobareu la piuladissa generada amb l'etiqueta#SeminariHamlet

- Llegiu la versió amb què Laura Borràs va estudiar(Hamlet – Traducción José Maria Valverde)

- O amb la que avui en dia ella fa estudiar als seus alum-nes (Hamlet – Traducció de Joan Sellent)

- Estigueu a l’aguait i no us perdeu la propera oportunitat

de venir i viure-

ho vosaltres mateixos!

http://www.quellegeixes.cat/blog/2016/01/26/seminari-hamlet-lletreshttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/01/26/seminari-hamlet-lletreshttp://www.casadellibro.com/libro-hamletmacbeth/9788408021001/559195http://www.casadellibro.com/libro-hamletmacbeth/9788408021001/559195http://www.quadernscrema.com/llibres/hamlet-butxacahttp://www.quadernscrema.com/llibres/hamlet-butxacahttp://www.quadernscrema.com/llibres/hamlet-butxacahttp://www.casadellibro.com/libro-hamletmacbeth/9788408021001/559195http://www.quellegeixes.cat/blog/2016/01/26/seminari-hamlet-lletres


25/5125

CRÒNICA DE LA SEGONA #KEDADA #BOOKTUBER#RECOMANOLLEGIR

31/1/16

Tots cridem a la vegada: - Ens llegiiiim!

Flaix! La càmera es dispara i immortalitza el

moment: la foto de família com a clausura

de la segona #kedada #booktuber

#recomanollegir a la biblioteca Vila de

Gràcia! Aquest matí ha passat volant i real-

ment ens ha deixat una pila de coses en les

que pensar! Hem rigut, ens hem divertit,

hem rebut un munt de consells i els hem po-

sat en pràctica, però per sobre tot ens hem

quedat amb ganes de sortir a gravar els nos-

tres propis vídeos per al concurs!

Sí, aquesta segona trobada #recomanollegirha superat amb escreix a la primera: més de

vint joves ens hem deixat portar de la mà

de l’Anna (bibliotecària),

el Jordi (informàtic) i la Meri (directora de

cinema) en un viatge pel món de la lectura

més audiovisual i viral: el dels booktubers! A

més a més, hem comptat amb experts en lamatèria com la Marta Botet o el Bernat

Sut (i també amb la presència de la Directora

de la ILC, Laura Borràs).

Així doncs, durant la primera part de la tro-

bada hem aprés sobre els aspectes més tèc-

nics a l’hora de gravar un vídeo –com ara la

il·luminació, el so, els diferents tipus de

plànols, com crear un kit de gravació bàsic,

planificar el guió d’una recomanació, els dife-

rents programes d’edició i enregistrament, el

poder i significat dels colors etc.- i hem aca-

bat debatent temes com ara què fa realment

interessant un vídeo o com hem de decidir en

quina llengua gravar-nos. Respecte això úl-

tim, -que ha creat un dels debats més interes-sants- finalment tots hem estat d’acord en

que hem d’escollir la llengua dels nostres cer-

cles més propers i centrar-nos en el que de

veritat compta: aconseguir que la gent llegei-

xi a través de les nostres recomanacions i no

pas centrar-nos en voler ser famosos i aspirar

de bon principi a arribar a milions de perso-nes.

Si tot plegat ja havia sigut prou emocionant,

la segona part de la trobada ens ha sorprès

posant-nos a prova! Primer hem mirat un pa-

rell de vídeos antics del Bernat i la Marta res-

pectivament per intentar trobar aspectes mi-

llorables. Després, ha arribat el moment de

posar en acció tants consells com fos possible

i planejar en 10 minuts el nom d’un canal de

http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.95987d47df85c50972e072e0a2ef8a0c/?vgnextoid=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&lang=ca_EShttp://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.95987d47df85c50972e072e0a2ef8a0c/?vgnextoid=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&lang=ca_EShttp://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.95987d47df85c50972e072e0a2ef8a0c/?vgnextoid=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&lang=ca_EShttps://www.youtube.com/user/martabotetborrashttps://www.youtube.com/user/martabotetborrashttps://www.youtube.com/channel/UCwuYaSaS5ZSCQGvQZcQo5Lwhttps://www.youtube.com/channel/UCwuYaSaS5ZSCQGvQZcQo5Lwhttps://www.youtube.com/channel/UCwuYaSaS5ZSCQGvQZcQo5Lwhttps://www.youtube.com/channel/UCwuYaSaS5ZSCQGvQZcQo5Lwhttps://www.youtube.com/channel/UCwuYaSaS5ZSCQGvQZcQo5Lwhttps://www.youtube.com/user/martabotetborrashttp://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.95987d47df85c50972e072e0a2ef8a0c/?vgnextoid=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&lang=ca_EShttp://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.95987d47df85c50972e072e0a2ef8a0c/?vgnextoid=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&vgnextchannel=8c0a28e67621d310VgnVCM1000001947900aRCRD&lang=ca_ES


26/5126

recomanacions i imaginar el guió d’un vídeo per després gra-

var-ho sense més preàmbuls! El nivell d’adrenalina estava

pels núvols! Els assistents ens hem dividit en grups de treball

i val a dir que el resultat ha sigut d’allò més interessant i va-

riat!Hi ha hagut canals de Youtube que han nascut d’una fusió

entre blogs com “La biblioteca del pingüí atrapat entre pàgi-

nes” i d’altres totalment inventats com“Lectures Sincronitza-

des” . Exhausts i satisfets, hem rebut el nostre obsequi per ha-

ver participat en la #kedada:un val per a una bossa, un

xec regal de 5€ i un llibre gratuït a les llibreries Laie.

Independentment d’això, em penso que tots hem sortit de la

biblioteca amb un tresor encara més valuós: saber que al’hora de gravar un vídeo el més important

és transmetre els nostres veritables sentiments, no

deixar-nos intimidar per la càmera i ser nosaltres

mateixos. Com va dir Oscar Wilde: “Sigues tu mateix, tots

els altres ja estan agafats.” En fi, estigueu atents i no deixeu

escapar l’oportunitat de venir a la propera #kedada a finals de febrer, però per sobre de tot... A

què espereu per enviar els vostres vídeos a concurs?

Llegiu l’article sencer a “Paraula de Mixa” o la crónica de “Adolescents.cat”

http://www.laie.es/http://www.laie.es/http://www.adolescents.cat/grans/temes/802/http://www.adolescents.cat/grans/temes/802/http://www.adolescents.cat/grans/temes/802/http://paraulademixa.jimdo.com/2016/01/31/cr%C3%B2nica-de-la-segona-kedada-booktuber-recomanollegir/http://paraulademixa.jimdo.com/2016/01/31/cr%C3%B2nica-de-la-segona-kedada-booktuber-recomanollegir/http://www.adolescents.cat/noticia/27316/saps/kedada/booktubers/has/viure/aquestahttp://www.adolescents.cat/noticia/27316/saps/kedada/booktubers/has/viure/aquestahttp://www.adolescents.cat/noticia/27316/saps/kedada/booktubers/has/viure/aquestahttp://paraulademixa.jimdo.com/2016/01/31/cr%C3%B2nica-de-la-segona-kedada-booktuber-recomanollegir/http://www.adolescents.cat/grans/temes/802/http://www.adolescents.cat/grans/temes/802/http://www.laie.es/


27/5127

CRÒNICA DE LA TERCERA #KEDADA#BOOKTUBER #RECOMANOLLEGIR

27/2/16

A la Biblioteca Trinitat Vella regna la cal-

ma. El dia, un 27 de febrer, s’ha llevat indecís

i tan es vesteix de pluja com s’emprova uns

rajos de sol. A la secció de revistes, un vellet

llegeix un gran diari armat amb una lupa de

proporcions gegantines. No s’immuta quan

una bona colla de joves d’entre 14 i 17 anys

desfilen davant seu per entrar a la sala d’ac-

tes, de la qual aviat en començaran a sortir

veus animades i rialles a tort i a dret. Si esti-

gués una mica més al dia sabria que s’està

celebrant la Tercera Kedada BooktuberRecomanollegir! Precedida per l’èxit

del’anterior #kedada, ha reunit cares noves i

algunes conegudes, com la d’una servidora,

que no s’ha pogut estar de repetir! Perquè,

com alguns estem aprenent...cada #kedada

és única!

Aquesta vegada de seguida hem saltat a l’ac-

ció després de tornar a repassar per sobre la

presentació que ens va mostrar

en Jordi sobre els punts claus a tenir en

compte a l’hora de gravar un vídeo per a tots

aquells que no l’havien vist. Primer de tot

hem organitzat una gravació espontània per

demostrar que qualsevol persona pot gravar

una recomanació: les encarregades de posar-

nos davant la càmera hem sigut la Berta, una

jove lectora, i jo per parlar de dos llibres que

havien arribat a nosaltres gairebé per art de

màgia. La resta s’ha agrupat al voltant de

la Meri, la nostra coordinadora audiovisual i

càmera, per no perdre’s cap detall del quefeia, doncs alguns l’han rellevat quan ens

hem repartit en grups de quatre per gravar

les nostres pròpies recomanacions.

Una altra diferència respecte l’anterior tro-

bada és que enlloc de quedar-nos a la sala

d’actes, ens han donat total llibertat per anar

a explorar la biblioteca i buscar el lloc ideal

per gravar. Gairebé dos desenes de joves hem

sortit en estampida de la sala d’actes deixant

http://paraulademixa.jimdo.com/2016/01/31/cr%C3%B2nica-de-la-segona-kedada-booktuber-recomanollegir/http://paraulademixa.jimdo.com/2016/01/31/cr%C3%B2nica-de-la-segona-kedada-booktuber-recomanollegir/http://paraulademixa.jimdo.com/2016/01/31/cr%C3%B2nica-de-la-segona-kedada-booktuber-recomanollegir/


28/51

enrere l’impertorbable vellet, que seguia llegint el seu diari amb parsimònia. Encara que ell ha

sigut ben bé l’únic indiferent a la tempesta d’activitat que hem desencadenat: joves muntant un

set improvisat de gravació a la planta principal, uns quants de nosaltres fent guàrdia a l’entrada

per impedir que els nouvinguts tapessin el plànol per equivocació, corredisses amunt i avall de

les escales, nois i noies buscant a tota velocitats els llibres dels que volíem parlar i bibliotecaris

ajudant-nos encantats a trobar-los (moltes gràcies a tots!)... Quina explosió de riures, adre-

nalina i literatura més espectacular!

Un cop gravada l’última de les recomanacions (que tots observàvem amb viu interès a la tercera

planta) ens hem llençat al terra per fer la foto de família plegats, acompanyats per la sim-

pàtica i agradable directora del centre, l’Emma. I després? Després encara hem tornat a

la sala d’actes per recollir els nostres obsequis, un llibre i una tassa xulíssima de les biblioteques

de BCN, i intercanviar els nostres números de telèfon.

Tot plegat, és clar, amenitzat amb la visualització de vídeos d’exemple de Booktubers com

la Marta Botet o el Bernat Sut (que malauradament no han pogut venir a la kedada) i d’altres

iniciatives per encomanar la lectura com el BookFaceFriday, que les mateixes Biblioteques de

Barcelona van seguir al peu de la lletra en un vídeo d’allò més divertit.

Quan la sala d’actes es va buidant definitivament, el vellet ja s’ha esfumat. Quina pena! Si s’ha-

gués quedat una estona més s’hauria assabentat que la propera #kedada tindrà lloc el 19

de març a la llibreria Alibri... Menys mal que vosaltres ara ja ho sabeu! Us hi esperem!

Llegiu l’article sencer a “Paraula de Mixa” i la crónica a “Adolescents.cat”

28

https://www.youtube.com/watch?v=3HqQZZGNe4whttps://www.youtube.com/watch?v=3HqQZZGNe4whttp://paraulademixa.jimdo.com/2016/02/28/cr%C3%B2nica-de-la-tercera-kedada-booktuber-recomanollegir/http://paraulademixa.jimdo.com/2016/02/28/cr%C3%B2nica-de-la-tercera-kedada-booktuber-recomanollegir/http://www.adolescents.cat/noticia/27652/si/et/molen/llibres/has/prendre/exemple/aquests/adolescentshttp://www.adolescents.cat/noticia/27652/si/et/molen/llibres/has/prendre/exemple/aquests/adolescentshttp://www.adolescents.cat/noticia/27652/si/et/molen/llibres/has/prendre/exemple/aquests/adolescentshttp://paraulademixa.jimdo.com/2016/02/28/cr%C3%B2nica-de-la-tercera-kedada-booktuber-recomanollegir/https://www.youtube.com/watch?v=3HqQZZGNe4w


29/5129

Estrenem el mes de març amb una recoma-

nació d'allò més màgica i divertida de la nos-

tra bibliotecària de referència, la Marta G.

Flor. Recordeu que fa uns mesos ens va fer

una recomanació d'allò més interessant? La

podeu recuperar aquí.

“I de què serveix un llibre”, va pensar l’Alícia,

“sense dibuixos ni diàlegs?”. Aquesta frase,

que podem trobar al primer paràgraf d’Alícia

al País de les Meravelles, ens entusiasma als

bibliotecaris i bibliotecàries que treballem

amb nens i joves. L’Alícia no estimava gaire

els llibres. De fet, com els passa a molts nens

i nenes, l’avorrien d’allò més. I així, precisa-

ment, comença aquesta aventura.

Abans de tot, però, m’agradaria explicar- vosque durant tot el 2015 es va commemorar el

150è aniversari d’ Alícia al País de les Me-

ravelles, el clàssic de Lewis Carroll, editat

per primera vegada l’any 1865. Gràcies a

aquesta efemèride, les prestatgeries de les

llibreries s’han omplert de noves edicions

d’aquest clàssic. Podem triar entre adapta-

cions per als més petits, edicions completes

que inclouen l’ Alícia al País de les Mera-

velles i A través del mirall , traduccions

clàssiques o modernes, amb les il·lustracions

originals de John Tenniel o amb reinter-

pretacions artístiques i, fins i tot, obres noves

inspirades en la novel·la original.

Però, que té l’Alícia, que aconsegueix fascinar

-nos i alhora, desconcertar-nos tant? Per què

agrada d’igual manera a petits i a grans? I so-

bretot, algú ha arribat a entendre la història?

L’obra neix de mà del britànic Dharles Dog-

son (més conegut com a Lewis Carroll),

que va inventar les aventures de l’Alícia per a

una nena real, l’Alice Liddell, que li va servir

a més d’inspiració. A la nena li va agradar

tant que Lewis va decidir recopilar les

històries i publicar-les. Amb aquestes aventu-res, Lewis va fer servir el recurs de la infància

per a refugiar-se de la realitat i de les normes

establertes per la societat, i va crear un món

imaginari on la lògica era fantasia i l’absurd

era allò habitual, on els somnis eren una rea-

litat, i la màgia substituïa la quotidianitat.

D’aquest manera va aconseguir una obra es-

trambòtica que ha transcendit al gènere de

tal forma que, en l’actualitat, interessa tant o

LA RECOMANACIÓ DE...

◄La bibliotecària Marta G. Flor ens recomana…

Alícia al país de les meravelles►

Un article del Blog del QL

http://www.quellegeixes.cat/blog/2015/05/11/la-bibliotecaria-marta-g-flor-ens-recomana-mentida-de-care-santoshttp://www.quellegeixes.cat/blog/2015/05/11/la-bibliotecaria-marta-g-flor-ens-recomana-mentida-de-care-santoshttp://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/traves-del-mirall-0http://www.quellegeixes.cat/llibres/traves-del-mirall-0http://www.quellegeixes.cat/llibres/traves-del-mirall-0http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/blog/2015/05/11/la-bibliotecaria-marta-g-flor-ens-recomana-mentida-de-care-santos


30/51

més als intel·lectuals.

Tot i que actualment és una obra molt cone-

guda, sobretot per les seves versions cinema-togràfiques, us en faré una breu sinopsi: Una

tarda d’estiu, l’Alícia descansa a la vora del riu

amb sa germana. S’avorreix d’allò més però,

de sobte, veu com un conill blanc revisa el seu

rellotge i exclama que fa tard. D’on ve aquest

conill i per què fa tard? Moguda per la curiosi-

tat, l’Alícia el segueix i s’introdueix a la seva

lloriguera. Increïblement, cau a un món sub-

terrani molt diferent del que coneix, on viurà

mil aventures que freguen la irracionalitat i on

coneixerà personatge d’allò més insòlits, com

el Conill Blanc, el Barreter Boig, el Gat de

Cheshire o la Reina de Cors.

Lewis recrea un món meravellós, tot confor-

mant un estil propi que posa les bases del su-

rrealisme. A més, es poden apreciar en la no-

vel·la crítiques obertes a l’educació, política i

societat angleses de l’època. Hi ha qui afirma,

fins i tot, que aquest conte innocent és en rea-

litat un fascinant divertiment sobre lògica, fí-

sica, psicologia i filosofia. De fet, Lewis era , amés de sacerdot, matemàtic i filòsof! Per això

trobem una quantitat ingent de simbologia i

missatges sobre la infantesa i el pas a la ma-

duresa, el propi jo, qui és cadascú i en què es

pot convertir, els objectius que cal marcar-se a

la vida i com aconseguir-los...

Val la pena, doncs, llegir-la amb la ment ober-

ta, sense buscar-li el sentit però cercant els

dobles sentits. Suggereixo una lectura lenta,

reposada i reflexiva per tal de trobar tots els

missatges que s’hi amaguen. Tanmateix, si no

us agrada la idea, podeu gaudir-ne igual si

aconseguiu submergir- vos en l’absurd i diver-

tir- vos amb la infinitud d’incongruències que

s’amaguen en aquesta terra de les meravelles!

I vigileu: que no us tallin el cap!

Fitxa del llibre a la Biblioteca del QL: AQUÍ

Si voleu conèixer una mica millor la Biblioteca

Roca Umbert de Granollers, on és biblio-

tecària la Marta G. Flor, podeu visitar el seu

web aquí . O si voleu triar i remenar al seu

blog sobre recomanacions de llibres per joves,

ho podeu fer aquí .

Llegiu l’article al Blog del QL

30

http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1http://rocaumbert.com/http://rocaumbert.com/http://tempsdelletres.blogspot.com.es/http://tempsdelletres.blogspot.com.es/http://www.quellegeixes.cat/blog/2016/03/04/la-bibliotecaria-marta-g-flor-ens-recomana-alicia-al-pais-de-les-meravelleshttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/03/04/la-bibliotecaria-marta-g-flor-ens-recomana-alicia-al-pais-de-les-meravelleshttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/03/04/la-bibliotecaria-marta-g-flor-ens-recomana-alicia-al-pais-de-les-meravelleshttp://tempsdelletres.blogspot.com.es/http://rocaumbert.com/http://www.quellegeixes.cat/llibres/alicia-al-pais-de-les-meravelles-1


31/51

Al llarg del canvi de segle hem viscut una revo-

lució comunicativa i diversos canvis en la for-

ma que tenim de transmetre informació i co-

neixement. El segle XXI ens ha conduït cap a

l’era de l’abundància de canals comunicatius

instantanis (xarxes socials, publicacions en lí-nia), la fragmentació de la lectura (que es veu

contínuament interrompuda pels avisos de ca-

nals microinformatius com ara Twitter) i cap a

un accés ingent de llibres. La pregunta que cal-

dria fer-nos és: com han canviat els nostres

hàbits de lectura i com ens afecta aquest nou

context? Laura Borràs, a través de la seva con-

ferència sobre literatura digital, va reflexionar

sobre la lectura del present, del passat i la dels

temps futurs.

“Tot i que ara tenim la sensació que les edito-

rials publiquen molt, massa, i que no podem

arribar a digerir tots els llibres que s’acaben

publicant, ja a l’Edat Mitjana, alguns monjoshavien considerat que la impremta era ame-

naçadora perquè estava propiciant que es pu-

bliqués una quantitat massa elevada de lli-

bres”, explica Borràs. “Avui dia, però, els con-

ceptes de vigència iobsolescència dels llibres

tenen temps de durada més curts. Com que es

publica tant, només romanen vigents els lli-

bres que al cap del temps esdevenen clàssics”.

►

PARAULES PIXELADES: Com llegirem

en un futur?

31

Un article del Blog del QL

L'exposició «Paraules pixelades» que podeu veure a l'Arts Santa Mònica està comis-

sariada per Laura Borràs, directora de la ILC i Giovanna di Rosario, especialistes

internacionals en literatura digital i directores del grup HERMENEIA de la Universitat

de Barcelona. La mostra permet fer un recorregut pel passat de la forma literària més

recent, alhora que ens obre itineraris possibles per transitar els seus camins entre gène-

res, temàtiques i suports.


32/51

Laura Borràs cita José Antonio Cordón que

considera que “la idea de llibre s’està obrint i

el model de lector s’està transformant”. I

Borràs posa èmfasi que “en qualsevol escena-

ri de futur que involucri canvis, podem tro-

bar la classificació que ja va fer Umberto

Eco: les visions integrades (que consideren

que els canvis tecnològics i les noves formes

de lectura no faran desaparèixer el contin-

gut literari), però també

les apocalíptiques (que són del parer que la

literatura i la lectura entesa com l’entenem

avui se’n ressentirà, d’aquests canvis)”.

Fragilitat i resistència de la literatura

en format paper versus la literatura

digital

Borràs considera que “la cultura de la panta-

lla no ha d’estar renyida amb la cultura del

text, del contingut” i assenyala que en

aquests termes sovint tenim prejudicis. “És

menys profund llegir en una tablet que en un

llibre en format paper, si el contingut del lli-

bre és el mateix? El contingut literari podrà

ser llegit en diversos formats, però la matè-

ria primera del llibre seguirà sent el seu con-

tingut”.

José Antonio Cordón explicava en

un article que considerava la literatura en pa-

per com una “literatura fràgil, al costat de la

digitalització de continguts”. Laura Bor-

ràs considera que la literatura digital “és, fins

i tot, encara més fràgil que la literatura en paper; perquè la digital depèn de formats

que canvien constantment -les tecnologies

digitals no fan més que mutar- i exigeix un

esforç constant per aprendre a rellegir

aquests nous formats i els seus continguts”.

Borràs també cita alguns passatges de l’as-

saig La lectura com a pregària, del filò-

sof Joan-Carles Mèlich: “No hem de tenir por

de les paradoxes ni hem de pensar única-

ment en categories; hem de tornar a pensar

en escenes, en imatges i en relats, a través

d’un pensament fragmentari i obert. Hem de

llegir infidelment, com a ofici i com a ritual.

Les ensenyances que transmetem com a

mestres han de ser enteses com a fràgils,

precàries i provisionals, ja que els canvis

succeeixen molt de pressa “.

Com seran els llibres del futur?

Borràs introdueix la idea d’una nova descodi-

ficació dels diferents llenguatges artístics quepoblaran els llibres del futur: arts plàstiques,

arts musicals, arts literàries i arts tecnològi-

32

Algunes de les obres que es poden veure dins l’ex- posició “Paraules pixelades” sobre literatura digi-tal a l’Arts Santa Mònica.


33/5133

ques. “ És cert que els llibres canviaran i que potser els àlbums il·lustrats d’avui -que ja incloï-

en literatura i il·lustracions- es convertiran en llibres amb il·lustracions amb música, on el

contingut literari anirà apareixent i s’anirà integrant amb la resta d’elements artístics. O al-

gunes novel·les podran incorporar els manuscrits inicials amb comentaris de l’autor, per po-

der copsar el procés creatiu d’aquella obra; i fins i tot alguns poemaris duran incorporat un

annex amb les imatges i referències que cada poeta ha utilitzat per engendrar aquell poema-

ri”.

Alguns d’aquests exemples es poden trobar dins l’exposició “Paraules pixelades”, que es

pot veure fins al 10 d’abril a l’Arts Santa Mònica.

En una de les imatges (pàgina anterior) es pot apreciar el llibre de literatura potencial de Ray-

mond Queneau Cent mille millards de poèmes, amb els seus sonets combinatoris oulipi-ans en versió analògica publicats l’any 1961, seguits de la versió digitalitzada en una tauleta

(amb traducció del francès al català de la mà d’Ester Xargay, Carles Hac Mor i Eugenio Tisse-

lli). Amb un clic el programa informàtic genera una combinació potencial amb algun dels frag-

ments traduïts).

Podeu llegir l’article al Blog del QL aquí

Podeu llegir l'article complet en aquest enllaç.

http://www.quellegeixes.cat/blog/2016/02/16/paraules-pixelades-com-llegirem-en-un-futurhttp://www.quellegeixes.cat/blog/2016/02/16/paraules-pixelades-com-llegirem-en-un-futurhttp://llavorcultural.cat/paraulespixelades-com-llegirem-en-el-futur-reflexions-sobre-literatura-digital-de-la-ma-de-laura-borras/http://llavorcultural.cat/paraulespixelades-com-llegirem-en-el-futur-reflexions-sobre-literatura-digital-de-la-ma-de-laura-borras/http://llavorcultural.cat/paraulespixelades-com-llegirem-en-el-futur-reflexions-sobre-literatura-digital-de-la-ma-de-laura-borras/http://www.quellegeixes.cat/blog/2016/02/16/paraules-pixelades-com-llegirem-en-un-futur


34/51

ESCULTURES AMB PÀGINESPart 2

En aquest número d’Hivern 2016 continuarem amb allò que vam començar l’edició anterior... Un

viatge per el món de les escultures amb pàgines! I la nostra candidata d’avui és... Emma Taylor! Les escultures úniques d’Emma Taylor celebren el llibre com un objecte preuat. Emma diu: “Pera mi, la idea de la fi dels llibres és tràgica; aprecio un llibre tant com gaudeixo de les històries iconeixement que posseeixen.” L’Emma treballa amb llibres d’antiquari, fent servir tires de pàgi-nes de llibres antics, filferro i buata per crear la impressió de que la escultura emergeix des del’interior d’un llibre. La seva feina està inspirada en temes literaris incloent el títol, la forma, lamida i la portada del llibre en si. Byard Art exposa la seva obra exclusivament en el les principalsfires d’art de Londres i a l’estranger.

34


35/5135

Per si hi ha algun Quellegista interessat, ara mateixaquestes dos peces de l’esquerra estan a la venda. Laprimera (“Lower the Drawbridge” Baixeu el PontLlevadís) surt per 850 lliures i la segona (“The Lifeof a Bee” La Vida d’una Abella) per 600... Si les vo-leu ja podeu començar a estalviar!

Per saber-ne més...

Pàgina de Tumblr

Vídeo... Creació d’una escultura de llibres

Vídeo... Escultures de 2013

http://fromwithinabook.tumblr.com/http://fromwithinabook.tumblr.com/https://www.youtube.com/watch?v=ln1ff5-u1uEhttps://www.youtube.com/watch?v=ln1ff5-u1uEhttps://www.youtube.com/watch?v=g5Mqk3LCHD0https://www.youtube.com/watch?v=g5Mqk3LCHD0https://www.youtube.com/watch?v=g5Mqk3LCHD0https://www.youtube.com/watch?v=ln1ff5-u1uEhttp://fromwithinabook.tumblr.com/


36/51

“Relat basat en fets reals”

Hi ha una pila de roba a tocar de les vies del tren.Una peça color blau cel –una camisa, potser- entor-tolligada amb alguna cosa d’un blanc trencat. De-uen ser deixalles que algú ha llençat entre els ar-

bustos que voregen les vies. Les podrien haver abo-cat els mateixos obrers que treballen en aquesttram de via; vénen sovint.

Però també podria ser una altra cosa. La meva ma-re sempre em deia que tenia una imaginació hi-peractiva. En Todd també m’ho deia. No hi puc ferres, quan veig roba llençada d’aquesta manera, unasamarreta bruta o una sabata desaparellada, no puc evitar pensar en la sabata que falta oels peus que les portaven.

En el fons, cada andròmina té la seva història –més o menys interessant que el propi objecte- i amb el temps sempre acaba apareixent algú que s’interessa per ella: els arqueòlegs

s’estremeixen davant la troballa de simples pots de ceràmica i ossos fossilitzats, i els espe-cialistes en art poden arribar a dedicar la seva vida a descobrir la procedència d’un simplemarc. Per a mi, en canvi, l’emoció no rau en saber sinó en intentar esbrinar. Tot i així, haigde reconèixer que a vegades, per més creativa que em senti, la realitat pot superar la ficció.

Miro el rellotge inconscientment. Si la informació parpellejant del taulell no falla, encarafalten deu minuts eterns perquè arribi el tren. Torno a fixar-me en el farcell de roba aban-donat i penso en quantes històries pot arribar a amagar un sol objecte. Els llibres, perexemple, suposen un dels reptes més sucosos, perquè sempre en contenen almenys tres: lahistòria que amaguen dins, la dels ulls que l’han llegit, i la del motiu pel qual es troben on

són. La primera sol ser d’allò més fàcil i agradable d’esbrinar per a la majoria de la gent, lasegona requereix un esforç major i la tercera a vegades pot donar la volta al món.

Se m’escapa un somriure. La de coses que han passat en cinc anys des d’aquell dia de marçen que tot va començar! Encara recordo el to encuriosit d’en Todd just abans de penjar eltelèfon:

-Per cert, ja saps allò de la biblioteca?

-El què?

-Oh, pensava que com a tu t’agrada tan llegir i tot plegat... –va comentar dubitatiu - Hi hahagut força rebombori al respecte.

36

El misteriós cas de l’escultor de llibres

CAPÍTOL 1: L’arbre de la poesia


37/51

-Tom, som germans, no pas siamesos! Encara no he aprés a llegir-te la ment! De què m’es-tàs parlant?

Durant un instant es va fer el silenci a l’altra banda del telèfon.

-No t’ho creuràs: algú ha deixat un regal d’allò més estrany a la Biblioteca de Poesia d’Es-còcia.

...

El cel estava un mica més enteranyinat de l’habitualquan vaig sortir al carrer el dia següent. La primave-ra tot just havia arribat a Edimburg, però em vaigabraçar amb força a la meva bufanda i encara més almeu paraigües. Recordo perfectament que es tracta-

va d’un bon paraigües. Fins al moment no m’haviafallat mai. El seu estampat recordava al d’un kilt, i

sempre havia lluitat estoicament contra la pluja in-cessant. Fou una veritable pena que just al tombarNew St. amb Canongate un ràfega de vent se l’em-portés pels aires. Al principi vaig intentar perseguir-lo, però uns pocs metres més tard em vaig donar per

vençuda i vaig seguir avançant per l’últim tram de laRoyal Mile una mica més desprotegida.

Les façanes de pedra marró, les finestres blanques

perfectament arrenglerades i el zigzaga punxant deles teulades i xemeneies a poc més de deu metres delterra es perdia en l’horitzó fins arribar gairebé a l’al-çada del innovador edifici del Parlament. Encara tincgravat a la memòria el dia en que la mare es va assa-

bentar del controvertit disseny que tindria. Crec queal català que el va dissenyar li va dir de “imaginacióhiperactiva” cap amunt.

Caminant a grans gambades aviat vaig haver deixat

enrere l’icònic rellotge del Canongate Toolbath -quesobresortia de la façana i sempre es convertia en un blanc fàcil per les càmeres dels turistes- i en un tres ino res em vaig plantar davant del sinuós Crichton’sClose, a la cantonada del qual hi havia un Starbucks.

Veure’l em recordà que el meu cos necessitava méscafeïna per seguir avançant un dissabte al matí comaquell, però després d’una inspecció ràpida em vaigadonar amb horror que m’havia deixat la cartera a

casa. Quina ràbia! Sens dubte m’hauria hagut d’a-propar a l’estàtua del filòsof David Hume i tocar-li el ja desgastat dit gros de bronze perquè m’ajudés aatraure fortuna i bona sort.

37


38/51

Capcot, seguí endavant i finalment vaig veure elmeu destí, la guardonada Biblioteca de Poesiad’Escòcia. L’edifici no és gaire gran però combina

vidre i fusta de manera moderna i acollidora.Quan vaig entrar em fixí en que hi havia forçamés gent de l’habitual. En Todd tenia raó, la notí-

cia s’havia escampat ràpidament. De tan ple queestava un home gairebé em va aixafar el peu! Si bé em pensava que aquell dia les coses no podienanar pitjor, haig de reconèixer que quan el vaig

veure em van marxar tots els mals de cop. Real-ment era preciós. Vaig somriure interiorment.

-El va trobar la Julie el dimecres pel matí. –vaexplicar un dels encarregats de la biblioteca. –Estava sobre una taula entre les estanteries, mig

abandonat. Però quan vam llegir la inscripcióens vam adonar que l’havien deixat expressa-ment...

Jo no podia treure-li els ulls de sobre. Era deli-cat, minuciós, únic... Era un arbre. Un arbre fetde paper.

La base de l’escultura era un llibre gruixut. A sobre, s’erigia un tronc ample i curt fet amb infinites

capes de pàgines sobreposades i tallades a mà, co-ronat per unes branques curulles de diminutes fu-lles verdes, grogues i blaves. Al seu cost

Documents

La Revista del QL - Hivern 2016.pdf