14 DILLUNS, 3 DE NOVEMBRE DEL 2014 ara societat

Els 6 punts polèmics del nou consorci sanitari de Lleida

El sistema sanitari català es-tà immers en diferents pro-jectes de col·laboració entre serveis, també a Tarragona i Girona, però el consorci llei-datà serà la primera experi-ència que cristal·litza en una unificació formal entre insti-tucions, i, a més a més, en un àmbit territorial ampli. A Ca-talunya ja hi ha una dotzena de consorcis sanitaris pú-blics, però, com que no s’ha fet mai res de semblant, i Sa-lut no amaga la intenció de seguir avançant cap a un mo-del de gestió únic, els resul-tats de la fórmula aplicada a Lleida poden marcar el futur del model de gestió.

deu membres –quatre del CatSalut, quatre de l’ICS, un de l’IRB i un de la UdL. Tant l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, com la Diputació aplaudeixen la iniciativa. Salut preveu que, un cop tots els implicats hagin aprovat els estatuts preliminars, s’obri un període d’informació pública i, fi-nalment, la institució comenci a operar al gener.

Però la iniciativa ha desencade-nat un reguitzell de protestes que han cristal·litzat en el moviment Marea Blanca de Lleida. Gerard Sa-la, un dels seus portaveus, assegu-ra a l’ARA que aquesta lluita s’ha convertit en una de les més inten-ses dels últims anys a Ponent. En només un mes i mig van recollir 38.500 firmes i ja han organitzat més de 300 actes, com les protestes simbòliques que es repeteixen cada setmana des de fa mig any en dife-rents ambulatoris de la província. Per al 29 de novembre està previs-ta una manifestació “massiva” i, de fet, la seva campanya ja ha aconse-guit que la UdL ajorni l’aprovació dels estatuts i primer formi una co-missió específica –que començarà a reunir-se aquesta setmana– per estudiar-los. “Fan trampes, vincu-len la creació del consorci a la millo-ra de la gestió, però és una aposta ideològica, i no tècnica”, rebla Sa-

la. Les crítiques són compartides pels sindicats. El secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, sindicat majoritari a l’ICS, la-menta especialment –condicions laborals a part– que la iniciativa aportarà més burocràcia i més com-plexitat a un sistema català que ja disposa de nombroses figures ad-ministratives diferents –dotze con-sorcis i vuit empreses públiques–, i per això demana que les eventu-als unificacions es produeixin sota l’aixopluc d’ens ja existents.

A l’altra banda, departament, ICS i CatSalut només veuen punts posi-tius en el nou consorci, una aposta del mateix conseller Boi Ruiz i que substitueix l’anunciada fragmenta-

ció de l’ICS l’any 2012, finalment descartada i guardada en un calaix. La nova aposta, segons l’administra-ció catalana, permetrà gestionar la sanitat d’una manera més pròxima al ciutadà, acumular expertesa als centres i, fins i tot, guanyar alguna especialitat mèdica a Lleida.

El delegat de la regió sanitària, Jo-sep Pifarré, descarta amb rotunditat les acusacions de privatització enco-berta, i, tot i que admet que amb el canvi podran formar part de la ges-tió sanitària empreses privades sen-se ànim de lucre, recorda que el sis-tema és 100% públic, tal com recu-llen els estatuts del nou consorci. Per donar entrada al capital privat, afegeix, caldria fundar un consorci

Lleida assaja el canvi de gestió en la sanitat catalana

Un nou consorci aglutinarà els ens públics i coordinarà 280 milions i 4.000 sanitaris

SANITAT

El gener del 2015 està previst que comenci a operar el nou Consorci Sistema Integral de Salut Lleida. El Govern en va aprovar la creació el febrer passat, i des de llavors ha anat definint l’estructura que tindrà, mentre en paral·lel no s’han aturat les protestes i les crítiques.

El nou consorci aglutinarà tota la sanitat pública de Lleida, excepte l’hospital de la Seu d’Urgell, que és privat, i el de Viella, que gestiona el Consell General. En total, tindrà un pressupost de 280 milions d’euros i ocuparà 4.000 professionals sani-taris. Prop del 70% dels treballa-dors i dels diners provindran de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública que aporta l’hos-pital més gran, l’Arnau de Vilanova, 29 centres d’atenció primària i 229 consultoris locals.

Gestió compartida El nou ens incorporarà també l’em-presa pública Gestió de Serveis Sa-nitaris (GSS) –gestor de l’hospital de Tremp i del de Santa Maria de Llei-da–, la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). El patronat estarà format per

BARCELONAMARIO MARTÍN MATAS Crítiques

L’oposició al projecte suma mig any de protestes i assegura que no s’aturarà

Aprovació A falta del vot de la UdL, Salut vol que el consorci ja funcioni al gener

1. Canvi incertLa fusió comportarà que convisqui personal amb diferents figures contractuals. A l’ICS predomina el personal estatutari, mentre que a GSS el perso-nal és laboral. Els nous contractes que es facin se-ran laborals i, per tant, els treballadors funciona-ris aniran desapareixent progressivament perquè no està previst contractar-ne més. Les autoritats sanitàries treuen ferro a aquesta situació, perquè en centres com l’Hospital de Santa Maria la con-vivència es produeix des de fa anys, i a més a més asseguren que ningú perdrà les condicions labo-rals actuals amb la unificació. Però els represen-tants dels treballadors creuen que la carrera pro-fessional –i les remuneracions associades– se’n ressentirà, que les unificacions posaran en perill llocs de treball i que, en qualsevol cas, s’igualaran els salaris a la baixa perquè també es faran menys guàrdies. Addicionalment, critiquen que hi haurà més contractacions discrecionals, sense tenir en compte el mèrit o la lliure concurrència.

2. Condicions laborals diferents El canvi normatiu implica que la nova institució seguirà una ges-tió de comptes convencional, amb guanys i pèrdues, i no una gestió pressupostària amb un control a priori. L’ICS assegura que aquest mètode permetrà al consorci actuar amb més agilitat i adaptar-se millor als canvis no previstos. Els crítics, per la seva banda, veuen en la figura del consorci un model de gestió més opac, més difícil de controlar i que no retrà comptes com l’ICS. Salut recorda que el consorci se sotmetrà a la legislació vigent, malgrat que admet que hi pot haver desconfiança pels escàn-dols de corrupció en la sanitat dels últims anys.

3. Control pressupostari Els grups que s’oposen al consor-ci hi veuen una privatització en-coberta de la sanitat i critiquen que obre la porta a l’entrada de capital no públic. Els promotors ho neguen amb rotunditat, diuen que la suma de dues empreses públiques només pot generar una nova institució pública i ex-pliquen que l’hospital de la Seu d’Urgell –privat– en quedarà fo-ra. Segons els estatuts prelimi-nars, sí que podrien formar part del sistema sanitari entitats pri-vades sense ànim de lucre, però només amb el vot unànime del patronat, on el CatSalut i l’ICS sumen el 80%. El consorci com a tal estarà regit pel dret públic i no podrà sortir a concurs.

4. Privatització

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

135000

12408

Diario

1008 CM² - 120%

3720 €

14-15

España

3 Noviembre, 2014

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospital Arnau

15ara DILLUNS, 3 DE NOVEMBRE DEL 2014 societat

“No puc lluitar contra els incrèduls que veuen fantasmes”

Badalona, Girona i Tarragona, però arriba un punt que per avançar una mica més cal anar cap a un model de gestió únic. Segurament el model és crear una empresa pública o consor-ci que permeti que treballin plega-des dues o més institucions, com a Lleida, però això no vol dir que el cas de Lleida sigui igual a tot arreu, per-què hi ha llocs on l’ICS no té hospi-tals. La voluntat, en tots els casos, és que millori la resposta al territori.

Per què creu que els sindicats s’oposen al consorci? És possible que el personal que es contracti a Lleida a partir d’ara no sigui estatutari, però el més lògic és avançar cap a les laboralitzacions. L’ICS té 10.000 interins i la previsió per a l’any vinent és començar a fer laborals indefinits. Anirem estabi-litzant les plantilles, però la diferèn-cia de contractes entre professio-nals no genera tensions.

¿Podria posar un exemple concret de millora gràcies al consorci? El consorci, en comptes de tenir una gestió pressupostària, té una gestió convencional de compte de resul-tats, amb marges de maniobra una mica més àgils que l’ICS. Si en un moment determinat sorgeix la ne-cessitat de fer un pla d’activitat ad-dicional amb necessitat de finança-ment específic, en un consorci es pot fer demà. A l’ICS incorporar di-ners és més complex, perquè el sis-tema és rígid i calen processos de contractació específics. Normal-ment aquestes despeses extraordi-nàries a l’ICS s’acaben fent assu-mint dèficit, i això tampoc és lògic.

¿El clima de protestes contra el con-sorci en pot dificultar l’aprovació? El que jo sé és que quan la gerència del territori explica el pla a les jun-tes de personal l’acceptació entre els professionals és àmplia. Les pro-testes estan ancorades en idees que no estan gaire fonamentades. L’in-terlocutor et diu que la idea sona bé, que ho entenen, però que no s’ho creuen. Contra això no hi podem fer res més.

Què li diria a la gent que està en contra del projecte? Que esperin una mica a veure com avancen les coses, i que es creguin el nostre compromís de garantir un sistema públic. No puc lluitar contra incrèduls que veuen fantasmes en el projecte, però no hi ha cap voluntat de privatitzar res.

Si l’ICS es va dividint per formar part d’altres institucions públi-ques, com l’imagina en un futur? S’ha de transformar en una empresa pública moderna, que ajudi els terri-toris a aconseguir els seus objectius de salut, fent de prestadora de ser-veis i centralitzant determinades compres, entre d’altres. Ha de funci-onar pel convenciment que entre tots ho fem més bé, que som més efi-cients i més resolutius. A partir d’aquí, es pot dissenyar el model de gestió més adequat en cada cas.

Complirà el pressupost del 2014? Tindrem un dèficit de prop de 30 mi-lions sobre un total de 2.524, per so-ta de l’any passat. Estem esperant veure si el pressupost del 2015 incor-pora la paga extraordinària.e

Pere Soley (Vic, 1948) dirigeix l’Ins-titut Català de la Salut (ICS) des del gener. Llicenciat en medicina i ci-rurgia per la Universitat de Barcelo-na, ha cursat direcció d’empreses a Esade, a més de programes sobre institucions sanitàries a l’Iese. Amb una àmplia trajectòria com a gestor, es mostra orgullós d’haver alternat feines als centres públics i als con-certats. Ara, en un context difícil –l’ICS ha reduït el seu pressupost entre el 2010 i el 2014 un 17,8%–, afronta el “repte” de dirigir l’empre-sa pública més gran de Catalunya. “Gestionar una entitat d’aquest es-til té el seu atractiu”, diu Soley, con-vençut que el nou consorci ajudarà a acostar la salut al territori.

L’ICS ha aprovat la creació del nou consorci i hi aportarà el 70% dels professionals i del pressupost. Què hi guanya, amb aquesta fusió? La pregunta no es què hi guanya l’ICS, sinó més aviat què hi guanya el sistema sanitari. L’ICS és el prin-cipal col·laborador del departament de Salut a l’hora de desenvolupar la xarxa sanitària, i en aquest model de col·laboració la salut s’ha de resol-dre al territori, integrant l’atenció primària i els hospitals, a través d’aliances amb altres proveïdors. Lleida serà el primer experiment.

¿El cas de Lleida és únic en la sa-nitat catalana? S’extrapolarà? De col·laboracions entre proveïdors fa anys que se’n produeixen, com a

BARCELONAM.M.M.

CRISTINA CALDERER

Pere SoleyDIRECTOR GERENT DE L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT (ICS)

nou, i això és absurd. Argumenta que no pot ser que dos hospitals com l’Arnau de Vilanova i el de Santa Ma-ria de Lleida treballin d’esquena quan només estan separats per 200 metres. “L’únic canvi serà adminis-tratiu”, apunta, amb l’argument d’aprofitar les economies d’escala que permetin millorar la gestió.

La desconfiança, atiada pels casos de corrupció dels últims anys, que s’investiguen als tribunals, afegeix incertesa. Tots els actors ho reconei-xen, mentre la data límit s’acosta. Lleida serà l’escenari d’un assaig per canviar aspectes del model sanitari actual, en un context on el pressu-post públic en salut ha caigut un 15,3% des del 2010.e

Composició El patronat tindrà 10 membres, el 80% dels quals escollits per Salut

PROTESTES CONTINUADES El 29 de novembre està

prevista una manifestació a Lleida contra el consorci. ACN

Un altre punt polèmic és que una nova estructu-ra generi duplicació de càrrecs i que, al final, hi hagi més directius que no pas ara. Un cop més, els promotors del consorci ho neguen i assegu-ren que la intenció és exactament la contrària, reduir l’organigrama i agilitar la presa de decisi-ons. El dubte, doncs, és saber on aniran a parar els càrrecs intermedis de cada centre.

5. Multiplicació de càrrecs

Per què en comptes de crear una nova estructu-ra no s’unifiquen totes sota el paraigua públic de l’ICS? Salut creu que el consorci permet mante-nir el més positiu de cada institució sense re-nunciar a res. Els crítics recorden que ja hi ha set empreses públiques, a part de l’ICS, i que totes mantenen una estructura pròpia.

6. Una institució extra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

135000

12408

Diario

1008 CM² - 120%

3720 €

14-15

España

3 Noviembre, 2014

Boi Ruiz, conseller de Salut; Hospital Arnau

15ara DILLUNS, 3 DE NOVEMBRE DEL 2014 societat

“No puc lluitar contra els incrèduls que veuen fantasmes”

Badalona, Girona i Tarragona, però arriba un punt que per avançar una mica més cal anar cap a un model de gestió únic. Segurament el model és crear una empresa pública o consor-ci que permeti que treballin plega-des dues o més institucions, com a Lleida, però això no vol dir que el cas de Lleida sigui igual a tot arreu, per-què hi ha llocs on l’ICS no té hospi-tals. La voluntat, en tots els casos, és que millori la resposta al territori.

Per què creu que els sindicats s’oposen al consorci? És possible que el personal que es contracti a Lleida a partir d’ara no sigui estatutari, però el més lògic és avançar cap a les laboralitzacions. L’ICS té 10.000 interins i la previsió per a l’any vinent és començar a fer laborals indefinits. Anirem estabi-litzant les plantilles, però la diferèn-cia de contractes entre professio-nals no genera tensions.

¿Podria posar un exemple concret de millora gràcies al consorci? El consorci, en comptes de tenir una gestió pressupostària, té una gestió convencional de compte de resul-tats, amb marges de maniobra una mica més àgils que l’ICS. Si en un moment determinat sorgeix la ne-cessitat de fer un pla d’activitat ad-dicional amb necessitat de finança-ment específic, en un consorci es pot fer demà. A l’ICS incorporar di-ners és més complex, perquè el sis-tema és rígid i calen processos de contractació específics. Normal-ment aquestes despeses extraordi-nàries a l’ICS s’acaben fent assu-mint dèficit, i això tampoc és lògic.

¿El clima de protestes contra el con-sorci en pot dificultar l’aprovació? El que jo sé és que quan la gerència del territori explica el pla a les jun-tes de personal l’acceptació entre els professionals és àmplia. Les pro-testes estan ancorades en idees que no estan gaire fonamentades. L’in-terlocutor et diu que la idea sona bé, que ho entenen, però que no s’ho creuen. Contra això no hi podem fer res més.

Què li diria a la gent que està en contra del projecte? Que esperin una mica a veure com avancen les coses, i que es creguin el nostre compromís de garantir un sistema públic. No puc lluitar contra incrèduls que veuen fantasmes en el projecte, però no hi ha cap voluntat de privatitzar res.

Si l’ICS es va dividint per formar part d’altres institucions públi-ques, com l’imagina en un futur? S’ha de transformar en una empresa pública moderna, que ajudi els terri-toris a aconseguir els seus objectius de salut, fent de prestadora de ser-veis i centralitzant determinades compres, entre d’altres. Ha de funci-onar pel convenciment que entre tots ho fem més bé, que som més efi-cients i més resolutius. A partir d’aquí, es pot dissenyar el model de gestió més adequat en cada cas.

Complirà el pressupost del 2014? Tindrem un dèficit de prop de 30 mi-lions sobre un total de 2.524, per so-ta de l’any passat. Estem esperant veure si el pressupost del 2015 incor-pora la paga extraordinària.e

Pere Soley (Vic, 1948) dirigeix l’Ins-titut Català de la Salut (ICS) des del gener. Llicenciat en medicina i ci-rurgia per la Universitat de Barcelo-na, ha cursat direcció d’empreses a Esade, a més de programes sobre institucions sanitàries a l’Iese. Amb una àmplia trajectòria com a gestor, es mostra orgullós d’haver alternat feines als centres públics i als con-certats. Ara, en un context difícil –l’ICS ha reduït el seu pressupost entre el 2010 i el 2014 un 17,8%–, afronta el “repte” de dirigir l’empre-sa pública més gran de Catalunya. “Gestionar una entitat d’aquest es-til té el seu atractiu”, diu Soley, con-vençut que el nou consorci ajudarà a acostar la salut al territori.

L’ICS ha aprovat la creació del nou consorci i hi aportarà el 70% dels professionals i del pressupost. Què hi guanya, amb aquesta fusió? La pregunta no es què hi guanya l’ICS, sinó més aviat què hi guanya el sistema sanitari. L’ICS és el prin-cipal col·laborador del departament de Salut a l’hora de desenvolupar la xarxa sanitària, i en aquest model de col·laboració la salut s’ha de resol-dre al territori, integrant l’atenció primària i els hospitals, a través d’aliances amb altres proveïdors. Lleida serà el primer experiment.

¿El cas de Lleida és únic en la sa-nitat catalana? S’extrapolarà? De col·laboracions entre proveïdors fa anys que se’n produeixen, com a

BARCELONAM.M.M.

CRISTINA CALDERER

Pere SoleyDIRECTOR GERENT DE L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT (ICS)

nou, i això és absurd. Argumenta que no pot ser que dos hospitals com l’Arnau de Vilanova i el de Santa Ma-ria de Lleida treballin d’esquena quan només estan separats per 200 metres. “L’únic canvi serà adminis-tratiu”, apunta, amb l’argument d’aprofitar les economies d’escala que permetin millorar la gestió.

La desconfiança, atiada pels casos de corrupció dels últims anys, que s’investiguen als tribunals, afegeix incertesa. Tots els actors ho reconei-xen, mentre la data límit s’acosta. Lleida serà l’escenari d’un assaig per canviar aspectes del model sanitari actual, en un context on el pressu-post públic en salut ha caigut un 15,3% des del 2010.e

Composició El patronat tindrà 10 membres, el 80% dels quals escollits per Salut

PROTESTES CONTINUADES El 29 de novembre està

prevista una manifestació a Lleida contra el consorci. ACN

Un altre punt polèmic és que una nova estructu-ra generi duplicació de càrrecs i que, al final, hi hagi més directius que no pas ara. Un cop més, els promotors del consorci ho neguen i assegu-ren que la intenció és exactament la contrària, reduir l’organigrama i agilitar la presa de decisi-ons. El dubte, doncs, és saber on aniran a parar els càrrecs intermedis de cada centre.

5. Multiplicació de càrrecs

Per què en comptes de crear una nova estructu-ra no s’unifiquen totes sota el paraigua públic de l’ICS? Salut creu que el consorci permet mante-nir el més positiu de cada institució sense re-nunciar a res. Els crítics recorden que ja hi ha set empreses públiques, a part de l’ICS, i que totes mantenen una estructura pròpia.

6. Una institució extra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

135000

12408

Diario

504 CM² - 60%

2046 €

15

España

3 Noviembre, 2014

Institut Català de la Salut (ICS); Política S

Protesta de la Marea Blanca al pie quan aquest comen~ava el debat d’una moci(~ de suport al nou consorci sanitari ̄ ~CN

Crits i pancartes al pie dela paeria contra la creaci6

del nou consorci sanitari[] Ros porta una moci6 de suport a rorganisme i provoca la indi~naci6 de laMarea Blanca [] Llum verd a la congelaci~ d’impostos i taxes per a12015

Joan TortLLEIDA

Una vintena de personesde la Marea Blanca de IAei-da, entre les quals hi haviadestacats dirigents delssindicats UGTi CCOO i departits corn ara ICV iEUiA, van interrompre elple de la Paeria d’ahir arabcrits i pancartes contra elprojecte de creaci5 d’unconsorci que agrupar~ttots els serveis sanitarispfiblics de la demarcaci6de Lleida.

La protesta, lava ’¢pro-vocar" el mateLx alcalde,~h~gel Ros, quart d(ious va

La xifra La frase La data

8 ~IRajoy va fiar el seu~xit a la recuperaci6 2015

econbmica i, com quemocionspeldre~adecidir li falla, ara busca el votha aprovat la Paefia en els anticatal~darrers mesos i la majoria, Angel Rosamb pactes entre el PSC i CiU. ALCALDE DE LLEIDA

Creaci6del Sistema Inte-gral de Salut a partir del ge-ner de rany vinent, segons lesprovisions del govern.

anunciar una moci6 de su-por~ alconsorciqueimpul-sa el Departament de Sa-lut. La moci6 es va aprovarper unanimitat i sense de-bat entre els grups muni-cipals delPSC, CiUielPP acausa dels incidents.

Els manifestants vanomplir el sal6 de sessionsarab pancai~es que enu-meraven els diferents as-pectes que considerenfoscos delnou organisme

sanitari, ~s a dir, que ob~la porta a ]a privatitzaci6,

que quedar~ fora de la fis-calitzaci5 fmancera pfibli-ca i que les contractacionsseran a dit i sense transpa-r~ncia. Al’inici del debar dela moci6, els membres de ]aMarea Blanca es van aixe-car arab les pancartesivan

interrompre el ple llegintun manifest. E1 pie els vaeseoltar i, en la r~plica, elpaer en capva set increpat,ja que es va desqualificar elple i es va acusar la Paeriade mentir.

Ros va sortir en defensade1 consorci explicant quehavia parlat amb el conse-]let Boi Ruiz i que aquest lihavia garaatit que el nouens ser~t 100% pfiblic. Defet, la moci5 assegura quela Paeria ha tingut un pa-per fonamental en el letque el consorci s’~ti tmainstituci5 pfibfica potent idiu que es vetll,ur& perqu~sempre sigui pfiblic.

D’altra banda, el ple vaaprovar les ordenancesfiscals per l’any vinent. Escongelenimpostos itmxes,i s~ai inclou un augmentdel tipus impositiu de 1]BIper recaptar elmateix quel’any passat un cop rebai-xats els valors cadastralsun 17%. Aquesta operaci6~s la que va provocar lesmajors critiques de l’opo-sici6 de CiUi el PP, tot i queels nacionalistes es vanabstenb" en la votaci6 enpactm" m~s recttvsos per apolitiques d’ocupaci6 i bo-nificacions en l’oberturade nous negocis.

L’alcalde, perS, va rebrecritiques de fer electoralis-me ambles noves bonifica-cions, per fer gratffit eltransport urb~ als m~sgrans de 65 anys o pel"premi" de cinqumata ho-res d’aparcament en zonablava per als conductorsde Lleida que no tinguinmultes.

Finalment, el ple muni-cipal va aprovar la divuite-na moci6 de suport a laconsulta i, en aquest cas,al nou 9-N, que va aconse-guir un nou acord entre elPSC i CiU. Lamoci6 inclouque l’Ajuntament facilita-rh la celebraci6 del proc~spa~icipatiu i far~ campa-nya institucional perqu~els lleidatans votin. ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CIUDAD

151000

14413

Diario

536 CM² - 50%

3098 €

41

España

1 Noviembre, 2014

Política Sanitària; Salut