LLL’’’EEEDDDUUUCCCAAACCCIIIÓÓÓ DDDEEE VVVAAALLLOOORRRSSS III EEELLLSSS MMMIIITTTJJJAAANNNSSS DDDEEE

CCCOOOMMMUUUNNNIIICCCAAACCCIIIÓÓÓ,,, FFFAAANNN BBBOOONNNAAA PPPAAARRREEELLLLLLAAA???

EEESSSCCCOOOLLLAAA DDD’’’EEESSSTTTIIIUUU DDDEEE LLLAAA NNNOOOGGGUUUEEERRRAAA

DEL 3 AL 7 DE JULIOL DEL 2006

Esteve Pujol i Pons

L’EDUCACIÓ DE VALORS I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, FAN BONA PARELLA? ACTIVITAT 1 - TOTS ELS VALORS PLUJA SUAU I CONTINUADA AGRUPAMENT: GRAN GRUP O GRUP OCASIONAL TEMPS: MOLT CURT

DESCRIPCIÓ Reflexions ocasionals sobre fets esdevinguts a escola o coneguts que continguin alguna característica (positiva o negativa) dels diferents valors en què volem educar.

Ha de ser una insistència volgudament reflexa i volgudament ocasional. Els annexos ens donen algunes idees per anar deixant caure als més petits.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Aquestes situacions poden provocar-se, p.ex., llegint o explicant alguns contes, recollint fets coneguts pels mitjans de comunicació, de la TV… que ens presentin situacions favorables o desfavorables a qualsevol valor.

ANNEX- AMISTAT ♦ Ets molt amic de la Mariona perquè sempre aneu tots dos junts. ♦ Es veu que ets molt amiga del Sergi perquè sempre us expliqueu coses. ♦ Si fas mal a la Judit, ella no voldrà ser amiga teva. ♦ Veieu?, aquests tres són molt amics perquè van molt junts i sempre s’ajuden. ♦ Veieu?, aquests tres són molt amics perquè s’expliquen coses de la seva vida. ♦ Veieu?, aquests tres són molt amics perquè els agrada d’estar plegats i no es barallen. ♦ Els amics es demanen coses, però no els agrada manar-se l’un a l’altre. ♦ Als vostres pares, els agrada d’estar junts amb els amics, explicar-se coses. ♦ Si dos amics es barallen gaire, segurament deixaran de ser amics. ♦ Aquestes dues no deuen ser gaire amigues perquè no es diuen res. ♦ Aquestes dues no deuen ser gaire amigues perquè, quan es poden ajudar, no ho fan. ♦ Tota la classe hem de ser bons companys; ser amics, amics, això és més difícil. ♦ Hi ha gent que diu que té molts amics; costa una mica d’entendre perquè, d’amics, amics,

allò que se’n diu amics, no se’n poden tenir gaires. ♦ Els animals d’aquest conte són amics perquè s’ajuden, sempre van junts i s’entenen bé. ♦ Els animals d’aquest conte no són gaire amics perquè l’un sempre vol manar l’altre. ♦ Els animals d’aquest conte no són amics perquè no s’expliquen gaires coses. ♦ Els animals d’aquest conte no són gaire amics perquè es barallen sovint. ANNEX-CONFIANÇA ♦ Miquel, em refio del que em dius... ♦ Si m’ho dius tu, m’ho crec, i tant que sí...; per què no m’ho haig de creure, Irene? ♦ Si no podem confiar els uns en els altres, estem ben arreglats. ♦ Entre nosaltres hi ha confiança; entre nosaltres podem viure tranquils. ♦ Estigues tranquil·la, Judit, aquí sí que ningú no et vol fer mal. ♦ No tinguis vergonya d’ensenyar-nos això que has pintat (escrit, fet...); entre nosaltres hi ha

confiança, només faltaria! ♦ Mireu que n’és, de maco, això que han fet la Núria i la Rosa; les aplaudim i tot! ♦ No ens en riem de ningú; tu parla tranquil, Joan. ♦ Tot el que fan els companys és interessant per a tothom; ho fem amb bona voluntat. ♦ … …

Observació: En aquest tema cal tenir en compte que hi juga un paper cabdal l’expressió en públic, sense temor que els altres se’n burlin; des de l’exposició en públic de dibuixos, manualitats... fins a la declamació i la representació teatral hi ha una gamma enorme d’ocasions per enfortir la confiança en els altres. A la inversa, si aquests fets provoquen la mofa o la crítica cruel o el menyspreu o simplement la indiferència, és evident que això causarà un tancament per desconfiança que serà molt difícil de superar. Caldrà que tinguem molt de compte perquè això no passi de cap manera. ANNEX-JUSTÍCIA ♦ Això és d’en Joan, això de la Mireia, això és meu, això és teu, això és de la senyoreta... ♦ En Joan m’ho deixa perquè és seu i jo li ho tornaré; la Mònica m’ho demana i jo li ho tornaré

perquè és seu; ... ♦ Si és de la Judit, li ho haig de demanar i, si m’ho deixa, no li ho puc fer malbé, perquè és

seu; i després li ho hauré de tornar; ... ♦ El Miquel m’ho ha demanat i jo li ho deixo; després, quan ho haurà fet servir, ja m’ho

tornarà i em dirà gràcies. Així tots dos estarem contents. ♦ Si jo necessito una cosa que és de la Quima, la hi demano; ella segurament me la deixarà;

com que és de la Quima, quan l’hauré feta servir, la hi tornaré i li’n donaré les gràcies. ♦ Jo he demanat això a la Maria, ella m’ho ha deixat i li ho he espatllat; li ho haig d’arreglar, si

puc, i, quan li ho tornaré, li demanaré perdó per haver-li-ho espatllat. ♦ Si l’Eulàlia m’agafa una cosa meva i no me la torna, no n’hi ha pas prou que em demani

perdó d’haver-me-la presa; me l’ha de tornar. ♦ No puc quedar-me les coses que l’Arnau m’ha deixat; les hi haig de tornar, perquè són seves. ♦ Les coses tenen amo; hi ha coses que són meves, però n’hi ha moltes que no són meves, que

són dels altres. ♦ Les coses que hi ha a la classe, al passadís, al pati, al carrer, a les places, a l’escala de casa,

... també tenen amo. No són meves; són del seu amo. ♦ Això és meu; ho puc deixar als altres; és meu, però tampoc no ho puc fer malbé; si ho faig

malbé, no ho podré deixar als altres. ♦ … … Observació: No és pas convenient d’identificar cosa meva amb cosa que puc fer malbé; seria una pèssima associació. El que haig d’aconseguir que associïn és: és de l’altre = no ho puc fer malbé = si ho faig malbé, ho haig de reparar. Ensenyaré el sentit social de la propietat privada = això és meu al servei dels altres. (Si ho faig malbé, no podrà servir ni per a mi ni per als altres = no podrà fer feliç a ningú). ANNEX-PAU ♦ No us baralleu; que hi hagi pau! ♦ Fora baralles i guerres, eh?; que hi hagi molta pau. ♦ Si no hi ha pau, no podem fer res de bo. ♦ Has de fer les paus amb el Miquel; fer les paus vol dir ser amics, no voler barallar-se més. ♦ No podem acabar mai barallats; sempre hem de fer les paus ... i millor ni haver-les de fer! ♦ Que n’és de dolenta la guerra! La gent és feliç quan hi ha pau. ♦ De barallar-nos, no en traiem mai res de bo! ♦ Baralles? De cap manera! No arreglen res i ho espatllen tot. ♦ Hem de fer allò de: Enraonant la gent s’entén. ♦ De les guerres i baralles només en surten desgràcies; mai res que valgui la pena de debò. ♦ No us baralleu; parleu-ne; ja veureu com, si voleu, us posareu d’acord. ♦ Oi que el qui pega més fort no vol pas dir que tingui la raó? ♦ Tenir els punys i els músculs més forts no vol dir tenir raó; més aviat acostuma a ser al revés. ♦ Què has arreglat barallant-te? El qui ha guanyat té raó i el qui ha perdut no? ♦ … …

Observació: Les baralles infantils ens han de portar sempre a una reflexió sobre la pau, la no-violència. Assimilar entre si els termes de bo i pacífic = portador de pau ≠ enze. Aprofitar la proximitat del Nadal per insistir en missatges de pau duradora. Aprofitar els regals dels Reis per marginar (delicadament!, els pares les han regalades) les joguines bèl·liques i destacar (entusiàsticament, ara sí) les de col·laboració i participació. Al Cicle Inicial: Mentre hi hagi gent tractada injustament (misèria, fam, mensypreu, ...), hi haurà el perill de violència, de guerra; una cosa porta a l’altra. Demostrar amb la pràctica diària que l’acord i el diàleg estalvien violència. Actitud sempre pacífica i pacifista de l’educador; si l’educador perd els estreps en alguna ocasió, ha de demanar perdó i fer les paus tot reconeixent que aquest no és el bon camí. ANNEX-TOLERÀNCIA ♦ Agafar la mà del nen o nena que es queden sempre sols. ♦ Ressaltar les qualitats de l’alumne rebutjat pels altres. ♦ Demanar a l’alumne rebutjat que ajudi la mestra i que ajudi els companys. ♦ Recordar (no demostrar, podria causar efecte contrari) que el més feble necessita més

protecció. ♦ … … ACTIVITAT 2 - AMISTAT TESTIMONIS + TEORIA AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: TESTIMONIS LITERARIS O AUDIO-VISUALSTEMPS: SESSIÓ DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Partir dels casos coneguts i narrats a classe (o buscats expressament a la literatura o apareguts a la televisió o al cinema) que puguin donar peu a la introspecció, a la confrontació i a la simbolització.

Els alumnes poden elaborar una llista de qualitats que ha de tenir l’amistat; o bé partir de la llista que teniu a la part teòrica introductòria. Com a pistes a l’hora de la reflexió, us pot servir l’Annex.

PROPOSTA DE TREBALL: Caldrà incorporar-hi la informació sistematitzada de les característiques essencials de l’amistat a fi de contrastar-les amb els testimonis aportats.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Si preveiem que hi ha una pel·lícula o un programa de TV que ens pugui servir per al nostre objectiu, cal recomanar als pares que els el deixin veure (si ho fan conjuntament, millor). En parlarem després a classe.

ANNEX ♦ Aportació de casos coneguts pels alumnes on es compleixen les característiques de l’amistat;

o bé considerar en quina mesura es compleixen. ♦ Del seu entorn familiar o social (alerta amb els noms propis!). ♦ Dels llibres que hagin llegit o de les pel·lícules que hagin vist.

♦ Fer la valoració dels casos aportats aplicant les característiques de l’amistat com a criteris valoratius, entenent que cada criteri és susceptible d’un més i d’un menys; més, doncs, que veure si cada criteri hi existeix, es tracta de veure en quina mesura hi existeix. Aprofundir la idea que l’amistat (com tot amor) no és qüestió de tot o res, sinó de realitat progressiva i mai no acabada.

♦ Encara que sembli paradoxal, fer la valoració dels avantatges que pot comportar l’amistat dintre de la parella estable (tant si és heterosexual com homosexual).

ACTIVITAT 3 - CONFIANÇA ESTUDI DE CASOS VISCUTS AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: FETS VISCUTS A CLASSE TEMPS: 20 MINUTS

DESCRIPCIÓ Partir de casos viscuts a la classe, en els quals la confiança expressada pels companys va animar un alumne a expressar amb seguretat

allò que, amb un altre ambient, li hauria estat molt més difícil. Igualment casos contraris, en els quals es va bloquejar l’expressió.

PROPOSTA DE TREBALL: - Exposició del fet o de la notícia. Els mateixos alumnes ens en poden aportar. - Personalització: avantatges i desavantatges de tal conducta per a mi. - Generalització: “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”. - Responsabilització: “Jo faig que hi hagi confiança”.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Si preveiem que hi ha una pel·lícula o un programa de TV que ens pugui servir per al nostre objectiu, cal recomanar als pares que els el deixin veure (si ho fan conjuntament, millor).

ACTIVITAT 4 - CONFIANÇA PANTALLES DE PROJECCIÓ AGRUPAMENT: GRUPS DE 6 TEMPS: 30 MINUTS MATERIAL: FOTOGRAFIES DE BÈSTIES

DESCRIPCIÓ Fem grups de 6 i els repartim unes quantes fotografies de bèsties (les hem retallades de revistes il·lustrades). Cadascú pensa quina voldria ser i després ho diu als companys i els

explica les raons per les quals s’identifica amb aquell animal, amb els pros i contres. Al final s’obre un torn de diàleg entre tots els del grup.

PROPOSTA DE TREBALL: Aquesta tècnica permet que els alumnes expressin lliurement les seves idees de manera molt personal i que es creï un clima de confiança mútua. El torn de diàleg final ofereix l’oportunitat del contrast de parers: la pròpia opció ha d’acceptar els punts de vista dels altres.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Com més fotografies tinguem i més variades siguin, més possibilitats oferirem d’identificació; a més, podrem repetir la tècnica variant fotografies i grups. Una vintena per a cada grup pot estar força bé.

NB! Recordem que una bona col·lecció de fotografies de tota mena tretes de revistes il·lustrades forneix moltes possibilitats dins l’aula; pot suggerir el tema d’un conte i també pot permetre fer petits psicodrames on cadascú projectarà allò que porta a dintre... o adornar un mural per a una ocasió concreta. Cal que l’escola (o almenys [o a més!] cada professor) disposi d’un bon arxiu de retalls de revistes.

ACTIVITAT 5 - CREATIVITAT LA RULETA AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: PAPER I LLAPIS TEMPS: 20 MINUTS

DESCRIPCIÓ Els alumnes escriuen un text on, a suggeriment del mestre, es vagi incor-porant una paraula o una expressió triada bastant a l’atzar, com per exemple: casa - cassola - sabata - cara - telèfon

- mosso d’esquadra - balcó - cel rogent - cafè amb llet - brúixola - carretó… També podem dir-hi frases fetes. En acabat, en llegirem uns quants.

PROPOSTA DE TREBALL: Caldrà adequar la dificultat de vocabulari a cada nivell escolar a fi que l’exercici sigui interessant i no feixuc.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: També pot fer-se com a exercici oral; en aquest cas serà individual o bé pot anar-se passant la paraula d’un alumne a un altre. Pot aprofitar-se per enriquir el vocabulari. Es pot fer un mural amb les frases més originals i creatives.

ACTIVITAT 6 - CREATIVITAT MOSAIC AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: FULLS AMB ELS FRAGMENTS TEMPS: 20 MINUTS

DESCRIPCIÓ Distribuïm uns fulls de paper on hi ha escampades algunes paraules triades bastant a l’atzar (p.ex., annex). O bé també frases fetes.

Els alumnes han de completar el text amb coherència gramatical i de sentit. Després en llegirem unes quantes.

PROPOSTA DE TREBALL: Caldrà adequar la dificultat de vocabulari a cada nivell escolar a fi que l’exercici sigui interessant i no feixuc.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Pot aprofitar-se per enriquir el vocabulari. ANNEX nerviós responsabilitat amb la rutina gerents d’hotel a la primera pregunta mà dreta al maluc pistola a poc a poquet un caramel de menta silenci de la nit imprudència l’olor de ceba abans d’hora el vent ve d’esquena cap a ella.

ACTIVITAT 7 - CREATIVITAT EXPANDIR UN TEXT AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: FULLS AMB TEXT TEMPS: 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Donem als alumnes un full on hi ha un text literari de quatre o cinc línies (p.ex., annex).

Caldrà que l’ampliïn de manera que tingui sentit. Després en llegirem uns quants.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Podem proposar que el nou text arribi a un cert nombre de ratlles. Podem també complicar-ho dient que hi afegeixin un cert nombre de noms o de verbs… o de colors…

ANNEX “Es va treure la gavardina i la jaqueta, i va sentir fred. Com si repetís gestos ja fets en una altra vida, va obrir les maletes, les va buidar metòdicament, la roba, les sabates, els papers, els llibres, i també tota la resta de petits objectes, necessaris o inútils, que anem transportant amb nosaltres de casa en casa, fils creuats d’un capoll, va trobar la bata, se la va posar, ara ja és un home a casa seva. Va encendre la bombeta que penjava del sostre, … “Al cap de pocs dies va arribar una carta, amb el conegut color violeta exangüe, el mateix timbre negre damunt el segell, la mateixa cal·ligrafia que ja sabem que és angulosa perquè al full de paper li falta l’empara de l’altra mà, la mateixa llarga pausa que Ricardo Reis obrís el sobre, la mateixa mirada apagada, les mateixes paraules, … ACTIVITAT 8 - CREATIVITAT CREEM UN PERSONATGE AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: PAPER I LLAPIS / FOTOGRAFIES DE PERSONES TEMPS: DUES SESSIONS DE 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Proposem que els alumnes inventin (20 línies) un personatge a partir d’un nom que els donem. També ho poden fer arran d’una foto que els proporcionem (individualment o

col·lectivament). Després “roben” el personatge que ha fet un altre i el recreen en una història segons les característiques indicades.

ACLARIMENT: Quan parlem de fotografies ens referim a imatges de persones desconegudes agafades de revistes, setmanaris, magazins, calendaris, etc. Fàcilment ens en podem fer una bona col·lecció, que ens serà de gran utilitat a classe per a moltes coses.

ACTIVITAT 9 - CREATIVITAT CARTA CRÍPTICA AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: PAPER I LLAPIS / CARTA CRÍPTICA TEMPS: 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Donem als alumnes una carta rebuda dels espais siderals, escrita amb uns caràcters totalment desconeguts per nosaltres (p. ex.,

annex). Els alumnes creen una possible traducció d’aquesta carta. Després en llegim unes quantes.

PROPOSTA DE TREBALL:

Cal tenir en compte que no es tracta d’interpretar els signes de la carta com si es tractés d’una escriptura jeroglífica; la carta és un simple pretext visual per estimular la imaginació i crear.

D’ALTRES SUGGERIMENTS:

Podem fer la proposta que es tracta d’una carta rebuda pel túnel del temps i correspon a un temps futur… o a un temps molt remot.

ANNEX

ACTIVITAT 10 - CREATIVITAT CONTE COMUNITARI AGRUPAMENT: GRAN GRUP TEMPS: 10 MINUTS

DESCRIPCIÓ Comencem un conte i el fem continuar a un alumne; interrompem la narració i passem la

paraula a un altre i així successivament fins que un l’acaba.

PROPOSTA DE TREBALL: Podem proposar que un altre alumne hi canviï el final. De cop hi podem introduir un personatge nou.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: També podem basar el conte en una il·lustració, una figura, un fet d’actualitat… que servirà de motiu inicial i prou. El conte pot convertir-se posteriorment en una narració escrita.

ACTIVITAT 11 - CREATIVITAT LIPOGRAMES AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: PAPER I LLAPIS TEMPS: 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Es tracta de confeccionar textos on només aparegui una vocal, o bé formats de frases cada una de les quals contingui una sola

sola vocal (lipogrames de presència), o bé que no continguin una certa lletra (lipogrames d’absència).

OBSERVACIÓ: Aquesta tècnica admet moltes variants (només amb dues vocals, només amb cinc consonants, etc.). Tinguem en compte que solament la E permet de fer frases llargues (la A en castellà). En canvi, l’absència de certes consonants no crea cap problema especial.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: També els podem proposar d’escriure textos amb mots monosil·làbics o bisil·làbics. D’altres jocs d’enigmística (jocs de paraules), com els anagrames (transposició de lletres) o els palíndroms (mots o frases capicues) ens poden fornir eines que estimulin la creativitat dels alumnes.

ACTIVITAT 12 - CREATIVITAT TRASPASSEM L’ESTRUCTURA AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: PAPER I LLAPIS / FULLS AMB TEXT TEMPS: 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Donem als alumnes un text d’unes quatre o cinc línies i els proposem que en modifiquin el lèxic, però conservant-hi l’estructura

gramatical (subjectes, predicats, enllaços, temps verbals…), p.ex., annex. Després en llegim uns quants.

OBSERVACIÓ: Aquesta activitat només pot fer-se amb alumnes grans, que siguin capaços de distingir el lèxic de les estructures gramaticals.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Podem posar totes les condicions que ens semblin oportunes respecte a allò que han de conservar i allò que han de variar; per tant les possibilitats són enormement grans i progressives.

ANNEX “És possible que no recordi que s’ha posat a llegir, que ha escrit uns versos, que ha vagat pels passadissos, que ha estat a la part de darrere de la casa mirant els patis, la roba estesa, llençols blancs, tovalles, i els galliners, les bèsties domèstiques, gats dormint al damunt dels murs, a l’ombra cap gos, perquè realment això no són béns que calgui guardar.” ACTIVITAT 13 - CREATIVITAT RECEPTA CULINÀRIA AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: PAPER I LLAPIS / FULL AMB RECEPTA TEMPS: 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Donem als alumnes un full amb una recepta de cuina i els proposem que conservin les paraules subratllades i que canviïn les altres de

manera que resulti una descripció o una narració amb sentit. Després en llegirem unes quantes.

PROPOSTA DE TREBALL: Com a exemple, us oferim aquest annex. ANNEX POLLASTRE AMB VI Es prepara el pollastre a trossos, socarrimat i net; es daura en una cassola amb un xic d’oli i tot seguit es treu; s’hi posa la ceba tallada a rodanxes i, quan comenci a tenir color, s’hi tira una cullerada de farina; es cou uns segons; s’hi torna a posar el pollastre i s’hi aboca el vi; es deixa reduir; s’hi afegeix el brou, l’all trinxat, el ramet lligat, se salpebra lleugerament, i es deixa coure tapat i a poc a poc uns 30 minuts. Abans d’acabar-se la cocció, es treu el pollastre de la cassola, es cola la salsa i s’hi afegeix el conyac, els xampinyons fregits i el bacó, tallat a quadres i lleugerament fregit. Es col·loca una altra vegada el pollastre a la cassola, i s’acaba la cocció lentament. En servir, s’empolsa amb julivert.

ACTIVITAT 14 - DIÀLEG AUDIOVISUALS I DIÀLEG AGRUPAMENT: PRIMER INDIVIDUAL, DESPRÉS EN GRUP TEMPS: 1 SESSIÓ MATERIAL: FOTOCÒPIES ANNEX

DESCRIPCIÓ A partir d’unes projeccions, uns dibuixos o unes transparències, pel·lícules, cada alumne pensarà individualment què li suggereixen i ho apuntarà en un full. Després s’obrirà un debat per contrastar els diferents suggeriments de

cada alumne. El professor farà de moderador i anirà apuntant el nombre d’intervencions de cada alumne. En els últims 10 minuts cada alumne llegirà el seu full i podrà fer modificacions al seu escrit.

ANNEX

ACTIVITAT 15 - DIÀLEG VEURE UN PARTIT PER LA TV AGRUPAMENT: INDIVIDUAL TEMPS: 1 SESSIÓ MATERIAL: ARTICLES DE DIVERSOS DIARIS

DESCRIPCIÓ Els alumnes han de veure un partit durant el cap de setmana i recollir articles de diferents

diaris que en parlin. A la classe es llegiran els diferents articles i s’obrirà un col·loqui.

ACTIVITAT 16 - JUSTÍCIA ESTUDI DE CASOS AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: NOTÍCIES O FETS CONEGUTS TEMPS: 20 MINUTS

DESCRIPCIÓ Partir dels casos viscuts o narrats a classe (o buscats expressament a la premsa o apareguts a la televisió) que puguin donar peu a la introspecció i a la moralització tant en casos de

justícia com d’injustícia (no exclusivament d’injustícia; els que afecten béns materials són els més entenedors. Recordem que cal condemnar el pecat, però salvar el pecador.

PROPOSTA DE TREBALL: - Exposició del fet o de la notícia. Podeu agafar els casos de l’annex (els especiament apropiats per al cicle mitjà). Els mateixos alumnes ens en poden aportar. - Personalització: avantatges i desavantatges de tal conducta per a mi. - Generalització: “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”. - Responsabilització: “Qui la fa la paga” aplicada a la reparació de la justícia.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Si preveiem que hi ha una pel·lícula o un programa de TV que ens pugui servir per al nostre objectiu, cal recomanar als pares que els el deixin veure (si ho fan conjuntament, millor).

ANNEX ALGUNS EXEMPLES DE CASOS (sempre caldrà fer-hi els aclariments oportuns) ESPECIALMENT APROPIATS PER ALS CICLES INICIAL I MITJÀ: 1. Nova detenció del Cojo Manteca en una setmana. La Policia Nacional va detenir ahir a la matinada a Barcelona J.L.M., el Cojo Manteca, quan estava trencant els aparadors d’uns grans magatzems de la Rambla. Aquesta és la tercera detenció de J.L.M. en una setmana. El Cojo Manteca, que va ser desterrat el febrer passat de les Balears per decisió del jutge després d’haver trencat més de 80 aparadors, portava en el moment de la seva detenció una tapa metàl·lica amb la qual presumptament havia causat les destrosses. J.L.M va passar ahir a disposició judicial.

2. Demanen 39 anys per als grapos que van atemptar al PSC. El fiscal de l’Audiència Nacional ha demanat 39 anys de presó per als tres activistes del GRAPO que l’any 1990 van col·locar una bomba a la seu del PSC a Barcelona, que va provocar destrosses xifrades en 54 milions de pessetes. Els terroristes, que seran jutjats dijous que ve, són L.O., J.C.S. i O.O.A. Els tres membres del GRAPO van accedir al local socialista amb l’excusa de sol·licitar un programa i hi van deixar una motxilla després d’activar el temporitzador de l’explosiu. Amb aquesta acció, els terroristes volien denunciar la política de dispersió de presos del GRAPO. 3. Dos delinqüents mantenen segrestada una embarassada. El Canadà viu pendent de l’alliberament d’una dona embarassada que, segons va informar ahir la policia, està segrestada per uns delinqüents a l’interior de casa seva. Tots dos segrestadors van cometre un robatori a punta de pistola dimarts passat. 4. Taxímetre manipulat. El 28 de juny, J.A.L., de Madrid, va agafar un taxi a l’aeroport de Barajas per anar a casa seva. Només començar la carrera es va fixar que el taxímetre corria a una velocitat desmesurada i de forma irregular; es va adonar que el taxista manipulava algun dispositiu situat en el volant, al costat esquerre, de manera que, cada vegada que el feia anar, el taxímetre saltava de cinc en cinc pessetes. De seguida, J.A.L. el va advertir que, si tornava a tocar el dispositiu, no li pagaria la carrera. El taxista, reconeixent indirectament la manipulació, li va dir que tenia el taxímetre fet malbé i que, si no premia el botó, no marcava: no havia pogut arreglar-lo perquè al taller no tenien peces. En acabar el recorregut, J.A.L. li va demanar la factura i el taxista li va donar un imprès oficial al qual havia tallat (estava així tot el talonari) la part de dalt on hi ha el número de la llicència. Per tot això, J.A.L. es va dirigir al Servei de Reclamacions de Taxis de l’Ajuntament de Madrid, que va sancionar el titular del taxi. 5. Tres detinguts per ús fraudulent de targetes de crèdit. La policia ha detingut tres persones que utilitzaven les dades de targetes de crèdit de clients d’un restaurant de Barcelona per comprar material informàtic de forma fraudulenta i revendre’l a baix preu. L’actuació policial ha aclarit 28 fraus, valorats en tres milions de pessetes. 6. El símbol d’Escòcia. El primer ministre britànic, J.M., d’acord amb la reina Elisabet II, ha anunciat que tornarà a Escòcia la Pedra de Scone (The Stone of Scone), un roc símbol del nacionalisme escocès, que el rei Eduard I d’Anglaterra va usurpar l’any 1296 i que havia estat la plataforma on es coronaven els antics reis escocesos. La roca, coneguda també com la Pedra del Destí, va ser traslladada a l’abadia de Westminster, a Londres, i col·locada sota la cadira de la Coronació dels reis anglesos. PER AL CICLE SUPERIOR PODEM AFEGIR-HI: 7. El jutge E. LA FAROLA està preocupada davant les dades que apareixen sobre les presumptes activitats del Jutge L.P.E. És greu que un ciutadà faci diners de manera fosca, però que ho faci un jutge resulta un insult a l’ètica civil. I més si es demostren les acusacions d’un expresident d’una companyia que assegura que “va pagar 30 milions de pessetes a L.P.E. per tal de no ingressar a la presó”. Si una part del capital que suposadament maneja l’encara jutge prové de negocis com aquests, ens trobem davant d’un bon element. Molts són a la presó per robatoris que ni arriben a l’1% de les xifres que diuen que va aconseguir L.P.E. exercint de jutge. Pel bé de la justícia esperem que sigui mentida. 8. Noves indemnitzacions d’Alemanya a exdeportats. L’eurodiputat català J.V. va afirmar ahir que els antics deportats espanyols als camps nazis podrien tenir una “última oportunitat” de ser indemnitzats per Alemanya, ja que altres països de l’antic Bloc de l’Est han iniciat també els mateixos tràmits. J.V. va fer aquestes declaracions durant l’assemblea anual que va fer ahir l’Amical Mauthausen a Vilanova i la Geltrú.

9. A.A. serà jutjat avui per “rigor innecessari”. Avui començarà a Sevilla el judici contra l’exministre d’Interior A.A. per un suposat delicte de “rigor innecessari” durant el seu mandat com a secretari d’Estat d’Institucions Penitenciàries. A.A. està acusat d’aplicar determinades mesures a 33 presos molt perillosos que l’any 1992 van participar en diferents motins. Entre les mesures que van provocar polèmica hi sobresurt la decisió d’emmanillar els presos en trajectes interns i la prohibició d’utilitzar roba de vestir pròpia. Aquestes ordres van ser considerades per la jutgessa que instrueix la causa, la magistrada E.G., de “dubtosa legalitat”. 10. Alemanya prepara el retorn dels exiliats bosnians. El govern alemany va firmar ahir un nou acord amb Àustria, Suïssa, Eslovènia i Croàcia que facilitarà el retorn a Bòsnia dels 320.000 exiliats de guerra bosnians a Alemanya. L’acord permet als bosnians el trànsit lliure, sense visat, per tornar al seu país a partir de l’1 de juliol. 11. El Govern de l’Estat vol indemnitzar els afectats de Tous en set mesos. El govern confia a esgotar “fins a l’última pesseta” dels 13.000 milions disponibles per indemnitzar els afectats pel trencament de la presa de Tous i tancar així l’afer en “sis o set mesos”, segons va informar ahir el delegat del govern a la comunitat valenciana, C.G.C., després d’arribar a un acord amb associacions de damnificats. 12. El Suprem jutjarà L.P.E. a finals de juny per prevaricació. El magistrat i vocal del Consell General del Poder Judicial, L.P.E., serà jutjat a finals d’aquest mes per un presumpte delicte de prevaricació per la sala segona del Tribunal Suprem, segons van informar ahir fonts de l’alt tribunal. El magistrat va dictar presó contra persones innocents. La suposada prevaricació la va cometre durant l’estiu de 1994 mentre feia la substitució d’un jutge d’instrucció de Barcelona i va dictar resolucions que sabia que eren injustes. Els acusadors de L.P.E. coincideixen que les decisions del jutge van ser “injustes sabent-ho” i dictades per una animadversió contra E.M., sorgida quan exercia d’advocat en una empresa i E.M. l’en va fer fora. 13. Condemna a l’Estat per una mort a la presó. El Tribunal Suprem ha considerat que l’Estat és el responsable civil subsidiari de la mort d’un pres que va ser apunyalat per un company seu a la presó d’Almeria. La sentència considera que per “omissió o negligència” dels serveis de vigilància del centre penitenciari es va permetre que el reclús homicida tingués dintre del recinte de la presó una navalla de considerables dimensions amb la qual va poder cometre l’assassinat. PER A L’ESO PODEM AFEGIR-HI: 14. Volkswagen es querella contra General Motors. El grup automobilístic Volkswagen ha presentat una querella contra el seu homòleg americà General Motors i la seva filial alemanya Adam Opel per rescabalar-se de les acusacions d’espionatge industrial que la multinacional dels EUA va fer recaure sobre el grup alemany. 15. P.R. pregunta sobre els béns confiscats durant la guerra. La diputada d’ERC al Congrés. P.R., ha presentat una pregunta per escrit a la mesa de la Cambra Baixa sobre la devolució dels béns i drets patrimonials confiscats a persones durant la Guerra Civil. A l’escrit, P.R. pregunta quin termini de temps té previst aplicar el govern central per restituir aquest patrimoni. La líder d’ERC recorda que el 25 de setembre passat el ple del Congrés va aprovar per unanimitat una proposició no de llei sobre la problemàtica de les persones privades del seus béns per raons polítiques i socials en virtut d’una legislació excepcional durant la Guerra Civil. A l’empar d’aquesta proposició, Presidència va emetre un informe sobre la reintegració d’aquests béns. 16. Ibèria estudia repartir 5.000 milions entre la plantilla. El consell d’administració d’Ibèria estudiarà dimecres repartir entre els més de 23.000 treballadors que integren la plantilla

uns 5.000 milions de pessetes per la millora dels resultats previstos i en compensació per retard en l’ampliació de capital. La mesura obeeix a una clàusula del pla de viabilitat de la companyia, que fixa que la plantilla ha de rebre el 25 de cent dels ingressos extres procedents de la diferència entre els resultats previstos i els obtinguts. 17. J.-L. C.R. vol més diners per a les federacions d’ERC. El portaveu del Grup Parlamentari d’ERC, el dirigent crític J.-L. C.-R., va reclamar ahir que el partit millori el finançament destinat a les federacions territorials i a l’operatiu municipal. El secretari general d’ERC, A.C., va optar per proposar l’ajornament del debat sobre els pressupostos de la formació davant el risc que el sector crític, disconforme amb alguns aspectes, els rebutgés. Era la segona vegada que el debat s’ajornava. 18. El sorteig deixa fora més de la meitat d’aspirants. La manca de places d’escoles bressol públiques a Barcelona i altres ciutats converteix el procés de matrícula dels nens en una loteria. En alguns casos s’intenta burlar la sort amb diverses picaresques per quedar més ben situat davant el bombo. Els barems de selecció han indignat els pares, ja que els criteris de renda familiar han posat quasi totes les famílies en el mateix sac. Les famílies que disposen d’una renda superior a dos cops el salari mínim, és a dir, quasi totes, han hagut d’anar a sorteig, independentment del nombre de fills. Així, una família de cinc membres pot haver-ne quedat fora, i una altra de tres o quatre pot haver tingut més sort. 19. Condemna de presó per a C.A.P. La Cort Suprema de Justícia va condemnar ahir l’expresident de Veneçuela C.A.P. a dos anys i quatre mesos de presó pel delicte de malversació genèrica i agreujada. La sentència, però, desestima l’acusació d’enriquiment il·lícit i tampoc no l’inhabilita políticament. 20. UGT defensa un augment impositiu a major ingrés. C.M., líder d’UGT, va defensar ahir un agument dels impostos als sectors amb major poder adquisitiu i no fer-ho per a les capes de la població més populars. 21. Els països que ignorin les sentències de la justícia europea seran multats. Recórrer a una multa econòmica per aconseguir “com més aviat millor” la reparació d’una infracció comesa per un dels quinze Estats membres de la Unió Europea és l’objectiu d’una decisió adoptada ahir per la Comissió de Brussel·les en la qual defineix els criteris que seguirà de cara a la posada en pràctica de les disposicions del Tractat de Maastricht. Els articles 170 i 171 del Tractat permeten als Estats membres recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, amb seu a Luxemburg, quan estimin que un altre Estat membre ha incomplert les seves obligacions, així com l’obligatorietat per als Quinze d’acatar i complir la corresponent sentència que dicti la Cort sobre el cas plantejat. 22. Les ONG de l’Estat recorden al govern el seu compromís pel 0’7%. La Plataforma 0,7% PIB ha enviat una carta el secretari d’Estat por a la Cooperació, F.V., en la qual se li demana quines són les mesures concretes que té dissenyades amb l’objectiu de complir el compromís per la solidaritat firmat pel seu partit l’any passat. Per a la Plataforma 0,7% PIB és imprescindible que l’actual govern espanyol s’adoni que l’esforç dels països rics no és prou per garantir unes possibilitats mínimes de benestar en els països empobrits. Les ONG afirmen que per canviar l’actual tendència a augmentar la distància entre el Primer Món i el Tercer Món es requereix mobilitzar una quantitat ingent de recursos, comparables als que es van moure durant la Segona Guerra Mundial. 23. Sis generals de l’ex-RDA condemnats pels morts del mur. Un tribunal de Berlín va sentenciar ahir sis generals de l’antiga Alemanya de l’Est sota l’acusació d’haver ordenat als guardes fronterers de disparar contra els ciutadans que intentaven passat a l’Oest. És la primera vegada que un tribunal condemna alts responsables militars per les morts del Mur de Berlín, víctimes que se xifren en 800.

ACTIVITAT 17 - JUSTÍCIA DIBUIXOS DE PAU I GUERRA AGRUPAMENT: GRUPS DE 6; GRAN GRUP MATERIAL: LÀMINES DE L’ANNEX TEMPS: DUES O TRES SESSIONS DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Utilitzant algunes làmines de les col·leccions La Marginació Social, Drets Humans i La Cursa d’Armament, publicades per Intermon (Roger de Llúria 13-15 Barcelona), fer-ne objecte de comentari i d’aplicació a situacions de la vida dels alumnes en què les situacions

d’injustícia social són potencialment situacions de revolta dels dèbils. En moltes làmines d’aquestes col-leccions hi podem trobar situacions d’injustícia social. Recomanem les de l’annex.

PROPOSTA DE TREBALL: - Triem i repartim les làmines als petits grups. - Busquen un títol (o més) per a la làmina. - La interpreten d’acord amb el títol o títols. - Fan un zoom, és a dir, l’apliquen a les situacions més properes: classe, escola, casa, ciutat, colla... - Posada en comú de cada làmina en gran grup. -Tothom hi pot fer la seva aportació: inventar un nou títol, fer d’altres zooms...

ANNEX LÀMINES DE LES COL·LECCIONS PUBLICADES PER INTERMON: MARGINACIÓ SOCIAL: NÚM. 1, 7, 8, 11, 13, 14, 18, 19, 23, 25, 28, 31, 32, 34, 35, 39, 41 DRETS HUMANS: “ 1, 2, 3, 4, 5, 6, 14, 27, 28 CURSA D’ARMAMENT: “ 5, 25 EUROPA: “ 1, 4, 10, 40 NOTA IMPORTANT: És veritat que hi ha col·leccions de làmines especialment preparades per a la finalitat assenyalada; però segur que amb acudits apareguts als periòdics i revistes (que els mateixos alumnes poden buscar) podeu muntar-vos unes sessions d’Activitat 17 per llepar-s’hi els dits!

ACTIVITAT 18 - PAU SÍMBOLS DE PAU AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: BRANCA D’OLIVERA, COLOM, BANDERA BLANCA, CREU ROJA... TEMPS: SESSIÓ DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Descobrir símbols i gests pacífics, com ara: colom, branca d’olivera, donar-se la mà, bandera blanca, creu o mitja lluna roja,

kalumet indi, gest de pau de la litúrgia cristiana, petó o abraçada de reconciliació, fregament del nas dels esquimals...

PROPOSTA DE TREBALL: - Posar en comú de paraula i (si es pot) de manera plàstica els signes de pau que els alumnes coneguin. - Esbrinar o inventar el possible origen d’aquests signes; p.ex., colom i ram d’olivera a la Bíblia (Gènesi, capítol 8, versets de l’1 al 14). - Muntar un mural amb els signes aportats.

ACTIVITAT 19 - PAU PREMIS NOBEL DE LA PAU AGRUPAMENT: GRUPS DE 6; GRAN GRUP TEMPS: SESSIÓ DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Buscar en una enciclopèdia la llista de Premis Nobel de la Pau i, per la biografia, escatir per

quin motiu els el van atorgar (a alguns d’ells, no pas a tots!).

PROPOSTA DE TREBALL: - La recerca es fa per grups de cinc o sis alumnes; el professor triarà els noms més interessants; els petits grups en buscaran les dades biogràfiques. - Posada en comú i possible mural. - Si aquest treball es fa a principi de curs (octubre) és possible trobar a la premsa la nominació del darrer, així com els motius de la concessió.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Explicar als alumnes la vida d’Alfred Bernhard Nobel i el descobriment de la dinamita i altres explosius; aclarir-los per què va institutir la dotació per al premi anual de la pau.

ACTIVITAT 20 -PAU JUDICI A LA VIOLÈNCIA AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: NOTÍCIA DE PREMSA TEMPS: SESSIÓ DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Recollir una notícia de premsa on es destaqui

violència; organitzar un tribunal a classe (amb tots els papers habituals [no oblidem el

jurat]) que jutgi el cas. Recordem que cal condemnar el pecat, però salvar el pecador. la

PROPOSTA DE TREBALL: - Els alumnes aporten la notícia de la premsa. - Elegeixen el tribunal, el fiscal, el defensor i el jurat. - Fan el procés i emeten el veredicte i la sentència.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Judici a un cas real de la classe (si es dóna).

ACTIVITAT 21 - PAU FÒRUM SOBRE LA VIOLÈNCIA AGRUPAMENT: GRAN GRUP TEMPS: SESSIÓ DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Fer una sessió de reflexió (fòrum) d’una pel·lícula que hagin vist durant la setmana a la TV on aparegui el tema de la violència i de

la pau (caldrà demanar prèviament a les famílies que la vegin i millor si ho fan juntament amb el fill o filla).

PROPOSTA DE TREBALL: - Resum argumental de la pel·lícula. - Tema de violència i pau. - Causes, actituds, efectes, possibles sortides alternatives. - Analogia en situacions quotidianes del nostre entorn.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Podria fer-se el mateix arran d’una pel·lícula d’actualitat, si bé caldria assegurar-se que tots els alumnes l’haguessin vista.

ACTIVITAT 22 - PAU DIBUIXOS DE PAU I GUERRA AGRUPAMENT: GRUPS DE 6; GRAN GRUP MATERIAL: LÀMINES DE L’ANNEX TEMPS: DIVERSES SESSIONS DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Utilitzant làmines de les col·leccions La Cursa d’Armaments, Pau i Desarmament i en part Drets Humans, publicades per Intermon (Roger de Llúria 13-15 Barcelona), o altres

fer-ne objecte de comentari i d’aplicació a situacions de la vida dels alumnes, ja sigui a escola, a casa, a la ciutat, al club, al carrer, a la colla d’amics, etc.

PROPOSTA DE TREBALL: - Triem i repartim les làmines més clares als petits grups. - Busquen un títol (o més) per a la làmina. - La interpreten d’acord amb el títol o títols. - Fan un zoom, és a dir, l’apliquen a les situacions més properes: classe, escola, casa, ciutat, colla... - Posada en comú de cada làmina en gran grup. -Tothom hi pot fer la seva aportació: inventar un nou títol, fer d’altres zooms...

ANNEX

ACTIVITAT 23 - PAU PAU I TREVA AGRUPAMENT: GRUP DE 3; GRAN GRUP TEMPS: DIVERSES SESSIONS DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Organitzar una conferència informativa a classe sobre Pau de Déu i Treva de Déu,

històriques innovacions revolucionàriament pacificadores del nostre Abat Oliba (ss.X-XI).

PROPOSTA DE TREBALL: - Un grup petit estudia la vida i obra de l’Abat Oliba, especialment pel que fa a les institucions de Pau i Treva. - Fan un simposi amb el gran grup. - Sempre pot quedar un mural sobre el tema.

ACTIVITAT 24 - PAU COMENTEM UNS TEXTS AGRUPAMENT: GRUPS DE 6; GRAP GRUP MATERIAL: TEXTOS DE L’ANNEX TEMPS: SESSIÓ DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Comentar la poesia d’A.Correig Massó sobre la Batalla de l’Ebre de la guerra civil d’Espanya, la poesia La Pau, de Rosa Torras,

i el poema bíblic del Llibre d’Isaïes que teniu a l’annex.

PROPOSTA DE TREBALL: - Per petits grups descobrir les metàfores, hipèrboles i altres figures literàries d’aquests texts. - Contingut de fons en ambdós poemes (per separat). - Bona lectura en veu alta (potser pel mateix professor o algun lector de garantia). - Posada en comú de les conclusions dels petits grups.

ANNEX Poesia d’A.Correig Massó que hi ha gravada al Monument de la Pau que es troba a prop de Gandesa (Terra Alta), presidint l’escenari de la tristament cèlebre Batalla de l’Ebre (guerra civil espanyola 1936-39):

Tu que estàs enfront meu, també en trinxeres, qui ets?... Potser algun jorn ens hem donat la mà i ara dins el palmell portem una arma. Ni que enfront meu no puguis escoltar-me, t’anomeno amb un nom: el de germà.

♦ La Pau, de Rosa Torras, mestra de l’escola Charles Darwin, de Prat de Llobregat (Baix Llobregat):

No és la Pau estar en un cau, com dins l’ou, com dins la closca. És la cançó que neix dins sense sonar tonada fosca.

♦ Texts del Llibre d’Isaïes (s.VIII-VI a.C.):

Les botes dels soldats que sotraquejaven la terra i els mantells rebolcats en la sang, tot crema alhora, el foc ho devora. (9,4) Tothom oblidarà els desastres del passat, els meus ulls no els tornaran a veure. Crearé un cel nou i una terra nova. Ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més. Alegreu-vos, exulteu amb una joia eterna. No s’hi sentirà mai més cap més plor ni cap crit de dolor. Ja no hi haurà nadons que visquin pocs dies ni adults que no arribin a una llarga vellesa. Morirà jove qui mori a cent anys. No treballaran en va, no infantaran per veure morir els fills. Llops i anyells pasturaran ben avinguts, el lleó menjarà palla com el bou, i les serps s’alimentaran de pols. Ningú no farà mal ni destrosses. (65,16b.17.18a.19b.20a.23a.25a)

♦ Resumir per petits grups i comentar després en gran grup els cinc primers Atès que... o

Considerands de la Declaració Universal dels Drets Humans (els teniu a dalt, a la part teòrica) en especial pel que es refereix a la pau i al progrés de les condicions indispensables perquè hi hagi pau.

♦ En el cas probable que els alumnes encara no haguessin aprofundit detalladament la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU 10/12/48), caldria dedicar-hi unes quantes classes. Podria seguir-se aquest mètode de treball:

◊ Cada alumne subratlla de cada article la paraula o expressió clau i fa el resum de l’article (potser amb una sola paraula, potser amb la paraula clau mateixa) al marge.

◊ Per petits grups, revisen la feina anterior i, si en són capaços, es posen d’acord en el millor subratllat i resum.

◊ El professor els aclareix els articles més difícils (6, 8, 28, 29, 30) i insisteix en conceptes com ara: presumpció d’innocència, retroactivitat penal, discriminació, arbitrarietat, equitat.

◊ Cada alumne es fa un esquema on només consti: núm. de l’art., subratllat i resum.

◊ Es pot completar amb un examen de comprensió i relacions entre articles, amb l’esquema anterior a la vista.

♦ Caldria continuar amb l’estudi de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant (ONU 20/11/59) i amb el de la Declaració sobre la Protecció de totes les Persones contra la Tortura i altres Penes o Tractes Cruels, Inhumans i Degradants (ONU 9/11/75). Podria afegir-s’hi

encara el de la resolució Els Drets de la Infància (Parlament de Catalunya 10/12/81). El mètode podria ser l’indicat a l’apartat anterior.

*Llibre interessant per la qualitat dels autors i per la finalitat altruista: Diversos autors i il·lustradors: “El Gran Llibre per la Pau”. EDEBÉ. Barcelona. 1991 *Disc compacte interessant per la qualitat de les intèrprets i per la finalitat altruista: “Les voix de la Paix. Voices for Peace”. International Yehudi Menuhin Foundation. Audivis Chorus *PERSPECTIVA ESCOLAR núm.279 novembre 2003 Les guerres, amb bibliografia abundant. ACTIVITAT 24 - PAU PERSONES DE PAU AGRUPAMENT: GRUPS DE 6; GRAN GRUP TEMPS: DIVERSES SESSIONS DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Per petits grups estudiar la biografia i el pensament de grans pacifistes de la història:

Buda, Jesús de Natzaret, Abat Oliba, Dunant, Gandhi, Schweitzer, Luther King, Menchú...

PROPOSTA DE TREBALL: - Estudi per petits grups. - Simposi d’informació al gran grup. - Mural amb la imatge o fotografia dels grans pacifistes.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: La projecció en vídeo o pel·lícula de la vida d’algun d’aquests personatges i el comentari posterior

ACTIVITAT 25 - PAU ACUDITS DE PAU I GUERRA AGRUPAMENT: INDIVIDUAL MATERIAL: ACUDITS DE LA PREMSA

DESCRIPCIÓ Recollir, classificar i exposar acudits que apareixen a la premsa sobre la pau, la violència i les situacions injustes generadores de violència

(en surten més dels que sembla a primera vista).

PROPOSTA DE TREBALL: - Els alumnes recullen acudits que apareixen a la premsa i que fan referència als temes indicats. - Hi poden afegir un petit comentari i els van enganxant en un mural que té aquesta finalitat exclusiva.

ACTIVITAT 26 - RESPECTE ACTITUDS DE RESPECTE AGRUPAMENT: UAL INDIVIDTEMPS: 1 SESSIÓ MATERIAL: DIARIS I REVISTES

DESCRIPCIÓ A partir de fotografies de diaris l’alumne ha d’identificar i retallar arespecte i de falta de respecte, p

r i revistes, construir després dos murals: un del valoctituds de respecteer poder

i un altre del contravalor la falta de respecte.

ACTIVITAT 27 - RESPECTE JUDICI AGRUPAMENT: GRUP CLASSE TEMPS: 1 O 2 SESSIONS

DESCRIPCIÓ Es tracta d’escenificar un problemade judici. L’acusat pot ser la intoleinsolidaritat o la discriminació...d’actualitat. Tot el grup ha de pessió.

dos

defensa i del fiscal i la resta fa den

demanar voluntaris.

en forma Hi ha d’haver un jutge, dos fiscals, rància, la un fet

defensors, cinc o set membres del jurat, testimonis de la

reparar la de públic. Per als diferents càrrecs es pos ACTIVITAT 28 - RESPECTE L’ÚLTIM SERÀ EL PRIMER AGRUPAMENT: S GRUPS PETITTEMPS: 1 SESSIÓ MATERIAL: EL JOC DE L’ANNEX

DESCRIPCIÓ Us proposem un joc, a l’el’oca, que pot ajudar-vosd’aquest valor tan fonamen

gar petits i grans. nnex, hi trobeu les regles per jugar-hi; és clar

en podeu inventar de noves.

stil del joc de ju en l’educació A l’atal; hi poden que

NNEX A

ACTIVITAT 29 - RESPONSABILITAT RONDALLA VA,

RONDALLA VE AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: CONTES TEMPS: 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Fer servir la narració de contes o faules per a insistir i dialogar entorn de la responsabilitat dels personatges que hi surten i les conseqüències que se’n deriven. P. ex., Els tres porquets (cases febles ↔ casa forta), La

Ventafocs (els criats han de mirar bé de qui és la sabateta), La Caputxeta Vermella (badar pel camí), El gat amb botes (la irresponsabilitat de l’ogre quan es torna ratolí), La cigala i la formiga, El plat de fusta, …

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Ben segur que podrem trobar versions d’aquests contes i faules amb suport audiovisual en el nostre CRP. Poden ser una alternativa enriquidora (mai una substitució fàcil) de la paraula absolutament insubstituïble de l’educador.

ACTIVITAT 30 - RESPONSABILITAT MIREU QUÈ DIUEN

ELS DIARIS AGRUPAMENT: PETIT GRUP I DESPRÉS GRAN GRUP MATERIAL: DIARIS I REVISTES ACTUALS TEMPS: 60 MINUTS

DESCRIPCIÓ Buscar, retallar, comentar i fer mural amb notícies o anuncis de periòdics o revistes que puguin ser objecte de reflexió sobre actuacions responsables i actuacions irresponsables en

qualsevol àmbit de la vida pública. Segueix la presentació per part de cada grup i finalment els comentaris en gran grup.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: De manera analògica, aquesta activitat pot basar-se en alguna pel·lícula o episodi que els alumnes hagin vist a la televisió. Si a l’educador o educadora li consta prèviament que tal pel·lícula o tal altra seran adients per a aquesta activitat, caldrà convidar les famílies a veure-les juntament amb els fills i oferir la possibilitat que a casa s’iniciï ja la reflexió sobre el tema de la responsabilitat. Segur que les aportacions posteriors a classe seran més riques.

ACTIVITAT 31 - RESPONSABILITAT SOCIETAT

RESPONSABLE AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: DECLARACIÓ DE DRETS HUMANS,

CONSTITUCIÓ, ESTATUT. DESCRIPCIÓ

Els grans texts legals que regeixen la relació humana apel·len a la responsabilitat (en el sentit més genuí de respondre davant els altres

e la gestió duta a terme). Podem aprofitar estudi d’aquests documents bàsics per a eure’n tot el suc possible, sense por de les

observacions crítiques (potser iròniques, escèptiques…) que ens hi puguin fer.

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS: art. 11, 21, 27, 29. CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: art. 2, 6, 7, 9, 20, 23, 56, 66, 98, 101, 102, 106, 108-114, 117, 134, 155. CONSTITUCIÓ ANDORRANA: art. 1, 3, 9, 24, 25, 44, 50, 53, 69, 70, 72, 75, 91, 92. ESTATUT DE CATALUNYA: art. 1, 8, 10, 31, 36, 37, 38, 49.

d’l

tr

ACTIVITAT 32 - TOLERÀNCIA EL CONTE DELS SET CAVALLERS DE COLORS

AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: CONTE ANNEX TEMPS: 60 MINUTS

DESCRIPCIÓ Llegir el Conte dels Set Cavallers de Colors amb tota la dramatització possible i continuar

amb l’aprofundiment que susciten les preguntes finals i d’altres que se us puguin acudir.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: - Podem acompanyar la presentació de cada cavaller amb una làmina acolorida amb la figura de cada cavaller i acabar amb la superposició d’un gran arc de Sant Martí sobre les làmines dels cavallers. - Els alumnes poden fer-ne una representació teatral amb narrador i personatges; els personatges poden parlar o bé només actuar mentre d’altres alumnes llegeixen les intervencions de cadascun.

ANNEX

EL CONTE DELS SET CAVALLERS DE COLORS (Esteve Pujol. 1996)

Vet aquí que una vegada, fa molts i molts anys, al Reialme dels Colors hi havia set cavallers, el Cavaller Vermell, el Cavaller Taronja, el Cavaller Groc, el Cavaller Verd, el Cavaller Blau, el Cavaller Lila i el Cavaller Violeta. Tots eren valents i decidits i estaven molt orgullosos del seu color. El Cavaller Vermell deia ben satisfet: –El meu color és el més bonic: mireu el foc, quina bellesa, quin moviment, quina escalfor; on hi ha foc hi ha vida. Mireu les cireres i les maduixes, que en són de boniques i dolces. I l’arboç i la poma i la magrana. I aquelles roses vermelles que semblen una flama viva. I el cel rogent de l’alba i el cel rogent de la posta. La vida és vermella com uns llavis per a fer petons. El Cavaller Taronja li replicava sempre: –Sí, però, el vermell fa mal als ulls, i és el color de la sang, de la guerra; en canvi el meu és suau; les taronges i les mandarines, fins i tot els rovellons, els pinetells i els préssecs són de color ataronjat; jo faig menys por que tu; la sang i el dolor mai no són de color taronja. És el color dels núvols quan es pon el sol i l’aire encara és tebi. És un color suau, el taronja, que sembla que faci olor i tot. De seguida s’hi ficava el Cavaller Groc: –Esteu ben equivocats; jo sí que sóc bonic: mireu el sol, que ens escalfa i ens dóna vida, mireu l’or preciós, mireu quantes flors daurades al camp i al bosc, són les més abundants de totes; no heu vist que les fulles, a la tardor, totes es tornen grogues, com si tinguessin enveja de les flors, i fan un espectacle meravellós per jardins i muntanyes? Fins el xampany és groc! Oh, i les llimones i la mel i els camps de blat! El Cavaller Verd esclafia a riure: –Apa, apa, que em fas pena. Les fulles, a la tardor, es tornen grogues perquè estan a punt de morir-se, mira com cauen de l’arbre. Quan les plantes i els arbres són forts i joves, les fulles són verdes, ben verdes. Mireu les muntanyes i els prats i els boscos, quan són vius i valents són d’uns verds esclatants i bellíssims. El món és verd, el món

verd quan és ben viu. I com hi descansa la vista!

Ep, ep, ep!–, cridava el Cavaller Blau: –Què és aquest disbarat que acabo de sentir? No és pas veritat això. Si d’algun color és el món és de color blau; mireu el mar immens, quilòmetres i quilòmetres de mars blaus i més mars i més blaus i més mars i més blaus. I els llacs i els rius. I

és –

què me’n dieu de tants peixos blaus en mar i tantes flors blaves en terra? I el cel, una immensa volta blava, un espai infinit de color blau. El blau és el color del món. Blau marí pel mar i blau cel pel cel, fixeu-vos-hi, fixeu-vos-hi. I quina tranquil·litat que ens dóna el color blau! El Cavaller Lila, sempre callat fins llavors, seriosament deia amb aire de presumit: –Us heu fixat mai de quin color són totes les muntanyes del món quan les mirem a l’horitzó a mitja tarda, quan el sol les toca de costat i sembla que s’adormin? Són de color lila; com el vi, com el raïm madur pel setembre. I aquelles prunes madures i aquelles móres de l’estiu (per això també em diuen morat), i aquelles figues, a la tardor, més dolces que la mel. El color lila és seriós, solemne, magnífic. És el color porpra del mantell dels emperadors i dels grans reis. És un color com cal; és un color senyor. –Feu una mica de llàstima–, acabava dient el Cavaller Violeta: –Quina és la flor més flairosa i més delicada del bosc sinó precisament la que es diu, és clar, violeta? I els lliris dels prats, que esclaten a la primavera. No heu vist el color de les pedres precioses del cor de la terra? I no és pas veritat que les muntanyes de lluny es vegin liles, no; es veuen violetes al captard, ben violetes. Quin repòs que dóna el meu color. És un color ple de sentiment, d’emoció. És el cel al capvespre. És aquell so de vellut que fan violins, violes i violoncels. Només el nom de violeta ja és pura poesia. Cadascun d’ells es passava hores davant el mirall contemplant els reflexos del seu color; cadascun d’ells era el millor, l’únic; els altres només tenien defectes: el vermell era massa cridaner; el taronja no era ni suc ni bruc, només era a mig camí entre el vermell i el groc; però el groc, pobret, quin color més pàl·lid, era color de malalt; el verd semblava herba per als rucs o enciam per a les gallines; de blau, n’hi ha pertot arreu i, quan d’alguna cosa n’hi ha tanta, ja no té valor: el blau és vulgar, n’hi ha massa; el lila és un color com pansit (no veieu que les panses són liles?, i pansit ve de pansa), no té personalitat, i quan ens donen un cop de puny també ens surt un morat; el violeta és color de morts, mireu les flors del cementiri, són violetes, sobretot aquelles tan grosses i falses, grosses com unes cols, però violetes, veieu?, violetes. Vet aquí que un dia el Rei Blanc-i-Negre, que era el senyor de tots set cavallers, acompanyat de la Reina Rosa, els va cridar i els va dir: –Estimats i valents Cavallers de Colors, començo a estar una mica fart que sempre us estigueu barallant entre vosaltres i dient que cadascú és el millor i que els altres són uns pobres desgraciats. El Cavaller Vermell, per exemple, no pot ni veure ni aguantar els altres sis; però és que cada un dels altres no pot veure ni en pintura ni el Cavaller Vermell ni cap d’altre cavaller; si me n’escolto cada un, només ell és bo, només ell és bonic, només ell és valent, només ell, només ell i només ell. I ja n’estic fart i cuit. Jo, el Rei Blanc-i-Negre, us mano i ordeno que d’ara endavant aneu sempre junts, cadascú amb el seu color, això sí, però junts per viure i per treballar. No us vull veure més discutint. Total, per què?, perquè sou diferents, oi? Perquè els altres són diferents, és clar, els altres; perquè els altres no són com vosaltres; millor dit, perquè l’altre no és com tu i prou. I quin avorriment si tot fos igual! Mireu: sabeu que ara haig de casar la meva filla, la princesa Rosa-Blanca. Us puc demanar un favor a tots plegats, cavallers? Vull decorar la portalada del palau amb l’adorn més bonic que mai no hagi vist ningú. Us ho deixo a les vostres mans, Cavallers de Colors. Que sigui l’adorn més bonic que mai no hagi vist ningú. Us ho deixo a les vostres mans. Cada cavaller va començar a barrinar pel seu cantó; només se’ls acudia de fer-ho amb el seu color; com que era el més bonic..., com que els altres eren lletjos..., com que no era el seu.

a podeu pensar a la vigília del casament, quan es van aplegar tots. Tots havien pensat de fer un c grandiós, tan gran com mai no se n’havia vist cap; l’arc més esvelt i delicat; però, ai, a l’hora

Jar

de triar-ne el color! La discussió va ser tan encesa, tan violenta que aquells cavallers, valents i Quin esc

Quan el Rei Blanc-i-Negre ho va sentir, va sortir de l’habitació i va dir als criats: -Aquests

orgullosos, agafeu-los i llan y de les boires, on no els pugui N’estic fins a dalt de tot!

Els criats del Rei Blanc-i-Negre van aga ermell, el Cavaller Taronja, el Cavaller

a oleu, l’arc de sant a

llampant, cadascun al costat dels altrcap al cel: –Oh, i quin arc de colors–que bonics tots junts! Sembla, a la ve ig de ol i un retall de bosc i un glop de mar i una panera de raïm madur i una muntanya llunyana; ...

Veieu?, cadascú tal com és, però tots a la vegada.

ardits, van començar a barallar-se com gossos rabiosos. àndol!

cavallers presumits i ceu-los més llunveure mai més.

far el Cavaller VGroc, el Cavaller Verd, el Cavaller Blau, el Cavfarcell i els van engegar més lluny de les boires. Oh meravella! Ja ho heu endevinat, oi? Allà, mmés esplendorós que mai no hagi vist ningú: l’

aller Lila i el Cavaller Violeta, en van fer un

és lluny de les boires, van fer l’arc més bonic i rc iris, l’arc del cel o, si ho v

Martí, m’és igual. Allà, tots els Cav llers, cadascun amb el seu color, ben brillant, ben net, ben es. De tot el país, els ulls embadalits de tothom miraven , deien –quin arc de colors! I quins colors tan diferents i gada, una flama encesa i un cistell de taronges i un ra

sperò tot a la vegada.

APROFUNDIMENT - Què diu aquest conte? Resumim-lo entre tot- Quines coses vermelles deia el cava- Com criticaven els altres cavallers? - De quin color era el primer cavaller- Per què discutien els cavallers? - En què tenien raó? - En què no tenien raó? - Quina va ser la solució per a les seves baralles?

Ens passa com als cavallers de colors? Quan?

? - -

la gent gran al món s són bones o no?

- Com farem que siguin bones? - Algú resumirà el que hem après avui?

s (continua... continua...) ller Vermell? ... ... ... ... ... ... ... El Vermell? ... ... ... ... ... ... ... ... ? I l’últim? I el del mig?

- - Com som diferents? - Alguna vegada que ens haguem barallat per diferències a l’escola

a casa -- Les diferèncie

ACTIVITAT 33 - TOLERÀNCIA ENS BARRUFA BARRUFAR AGRUPAMENT: GRAN GRUP; DESPRÉS GRUPS DE 6 MATERIAL: UN CONTE DE BARRUFETS; SI ÉS UN VÍDEO AMB LA

CANÇÓ, MILLOR. FITXES COM EX. LES DE L’ANN

TEMPS: 60 MINUTS DESCRIPCIÓ

En gran grup llegim o veiem un cBarrufets i remarquem la peculiar manera d’enraonar que tenen (i s’eels entenem!). Per petits grups omplen unes fitxes

onte dels i diferent ntenen i...

de l’annex on consta el nom de l’alumne

com les

, alguna característica diferent (no ofensiva!) i com aquesta característica enriqueix el grup. Les fitxes es passen als altres grups i finalment tornen als seus titulars.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Les fitxes elaborades poden exposar-se al mural de la classe durant uns quants dies.

ANNEX

NOM I COGNOM CARACTERÍSTICA ENRIQUEIX EL GRUP Àngel Puig

És molt pèl-roig. Camina a poc a poc i es cansa aviat.

Per Nadal pot fer de Rei Ros. Així a les excursions frena el

Té al·lèrgia al tomàquet. Ens el passa a l’hora de dinar.

grup i no hem de córrer tant.

ACTIVITAT 34 - TOLERÀNCIA ELS REIS DE LA TOLERÀNCIA AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: POESIA ANNEX TEMPS: 60 MINUTS

DESCRIPCIÓ Llegir la poesia Els Reis de la tolerància i continuar amb l’aprofundiment que susciten

les preguntes finals i d’altres que se us puguin acudir.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Se’n pot fer una dramatització amb narrador. Els personatges poden ser reals, titelles o ombres xineses. NB! Aquesta activitat serà especialment adequada per als dies entorn de Nadal.

ANNEX

ELS REIS DE LA TOLERÀNCIA (Esteve Pujol. 1995)

que no ens plau... perquè és d’un altre). el ros cavalcava un mul i el blanc a cavall d’una euga.

ms i procedència; no és tan sols color de pell,

o no sé pas com ho deia; a tots tres un sol corcó

si a la fi al Pessebre ens mena?

1.- Ens ha arribat el Nadal de l’any de la tolerància (tolerar vol dir aguantar i vol dir fer bona cara quan qui tenim al davant no pensa pas com nosaltres o bé mostra un tarannà

3.- I tots tres anaven junts seguint la mateixa estrella; i el camí feien comú, cadascun a sa manera: el negre anava al damunt del gep tort d’una camella,

2.-

Qui diu Nadal diu Els Reis, que eren tres, diu la llegenda, de colors ben diferents, que vol dir de raça i mena, tant de manera de fer com costu

4.-

Esguardaven l’horitzó amb ulls blaus o verds o negres; l’un parlava en vell caló, l’altre en sànscrit d’antics Vedes, el darrer parla en bretó

és color d’allò que hom pensa. els barrina i els empenta:

5.- Volen arribar a Betlem, tots plegats i amb diferències; cadascun essent com és, cadascú amb la seva dèria. Què més fa, van pensant ells, si l’un pensa blanc o negre o si és ros el pensament

APROFUNDIMENT - Qui em diu què diu (de moment no què vol dir) aquesta poesia? - Anem per estrofes (ens saltarem la primera). La 2a. La 3a. La 4a. La 5a. La 1a. - Quin hauria estat el perill dels tres Reis?

da que ens haguem barallat o tingut “diferències” - a escola - entre amics

Conseqüències dolentes de les diferències.

Algú resumirà el que hem après avui?

- Que els feia diferents? - Què els unia, malgrat les diferències? - Ens passa com als Reis diferents? - Com som diferents? - Alguna vega - a casa - al món - Les diferències són bones o no? - Conseqüències bones de les diferències. - - Única solució per a viure en pau i progressar? - Tornarem a llegir-la i entendre-la. -

ACTIVITAT 35 - VERACITAT EL PASTOR MENTIDER AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: CONTE DEL PASTOR MENTIDER TEMPS: 40 MINUTS

DESCRIPCIÓ Explicar-los el conte del pastor que enganyava els altres dient que venia el llop (Que ve el lop!, que ve el llop!, cridava), i no era veritat.

Quan va venir de debò i els va demanar ajuda,

lno li’n van fer cas: es pensaven que també els enganyava.

PROPOSTA DE TREBALL: - Explicar-los el conte i fer-los-en treure unes conclusions òbvies i senzilles. - Dramatitzar el conte del pastor mentider (tots els alumnes hi poden prendre part). - Sempre hi cap de fer-ne dibuixos i mural.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Aquest conte pot adoptar formes variades, amb la mateixa moralitat: una nena que demana sovint ajuda dient que s’ha fet mal i no se n’ha pas fet... ai, el dia que la necessiti de debò!; el noi que diu que té mal de panxa i no és

l dia que en tingui de veres!... veritat... ai, e ACTIVITAT 36 - VERACITAT SAPS PER QUÈ DIEM

MENTIDES ? AGRUPAMENT: GRAN GRUP TEMPS: 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Fer una llista d’ocasions més freqüents en què mentim i classificar-les segons la finalitat o

el profit que en traiem.

PROPOSTA DE TREBALL: - Elaborar una llista d mentides e més sovintejades i

* vanitat (el vaig pescar així de gros); * covardia (no ho he fet pas jo);

* enveja (me’n vaig comprar un que encara és més maco).

classificar-les segons el motiu (o profit): * comoditat (digues-li que no hi sóc);

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Dramatitzar aquestes situacions en forma de curtíssimes representacions; tots els alumnes n’han de representar un parell o tres; poden ser enormement còmiques.

ACTIVITAT 37 - VERACITAT EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR

AGRUPAMENT: GRUP D’ACTORS; GRAN GRUP MATERIAL: OBRA DE TEATRE: EL VESTIT NOU DE L’EMPERADOR TEMPS: SE (a part dels assajos) SESSIÓ DE CLAS

DESCRIPCIÓ Representar el conte El vestit nou dl’emperador: els sastres-lladres fan

a res, ja que tal vestit és tent, si bé ningú no s’atreveix a

e diners percreure a inexis

l’emperador vanitós que li han fet un vestit momaco; però, tal vestit, només el poden veurels intel·ligents; en realitat li demanen molts

lt e

reconèixer-ho, fins que un nen petit ho diu en veu alta.

PROPOSTA DE TREBALL: - Assajar i classe, almenys com a

uest conte hi ha mentides... per a tots els gustos, farem una reflexió entorn de les diferents menes, p.ex., seguint la classificació de l’Activitat 36.

representar aquesta obreta de teatre (s’hi poden tots els alumnes de la fer entrar

públic de la cort i del carrer). - Tenint en compte que en aq

ACTIVITAT 38 - VERACITAT JOC DEL DISBARAT

PERIODÍSTIC AGRUPAMENT: GRAN GRUP MATERIAL: RADIARIS, HO RIS DE TELEVISIÓ... TEMPS: 30 MINUTS

DESCRIPCIÓ Es tracta de treure punt passaria si no ens refiéssim (mínimament!) de les

otícies dels mitjans de comunicació (parlem de otícies de tota mena, no pas de la interpretació

política o i afegim-hi anuncis (comercials, culturals, esportius...), propagandes, resultats esportius, etc.

a al supòsit següent: Què

nn

deològica que puguin tenir);

PROPOSTA DE TREBALL: -Descriure ben gràficament el col·lapse social que suposaria el fet de no poder-nos refiar de les informacions periodístiques a la premsa, la ràdio o la televisió. - Arribar a la conclusió que ens refiem molt més del que sembla a primera vista en la veracitat dels periodistes i informadors.

D’ALTRES SUGGERIMENTS: Podem ampliar el joc tot incloent-hi la informació que ens donen els rètols del carrer, dels comerços, cartells amb preus i qualitats, informació de la cartellera d’espectacles,

dLa imaginació dels alumnes hi jugarà un paper importantís ca.

itineraris e vehicles públics.

sim en aquesta tècni

ca de veracitat per a miNO OBLIDEM: ♦ Personalització: Avantatges i desavantatges de la man .

ie♦ Responsabilització: Obligació de

adonar-se de la dificultat de reparaes tracta de la maledicència).

♦ Generalització: Puc viure en soc tat si puc refiar-me dels altres. la rectificació aplicada a la reparació de la mentida;r adequadament la mentida escampada (per exemple, quan

ACTIVITAT 39 - VERACITAT ESTUDI DE CASOS AGRUPAMENT: PRÉS GR N GRUP GRUPS DE 6; DES AMAT TÍERIAL: NO CIES O FETS CONEGUTS TEMPS: SESSIÓ DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Partir narrats a classe (o busca sa o apareguts a la televisió) que puguin donar peu a la intros ció, a la confr s

e v acitat com de mentida (que no siguin

exclus aldrà incorporar-hi la m aracterístiques pròpie

dels casos viscuts o ts expressament a la prem

pecció, a la moralitzaontació i a la simbolització tant en caso

d er

ivament de mentida). Centida que revesteix les c

s del fals testimoni i de la calúmnia. Recor pecat, però salvar

dem que cal condemnar el el pecador.

PROPOSTA DE TREBALL: - Exposició f u agafar els casos de l’annex-2 (e l cicle superior). Els ma en aportar. - Personalització: avantatges i desavantatges de tal conducta per a

del et o de la notícia. Podels especiament apropiats per ateixos alumnes ens en pod

mi. “Per què ho devia fer?” “Què en treia?” - Generalització: de tal actuació a beneficis i perjudicis mi i als altres (que facin els procés de generalització: “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”). La vida social només és possible en el supòsit que diguem la veritat. - Responsabilització i confrontació: “Qui la fa la paga”

el fals testimoni i de la calúmnia.. rup i simbolització (concretem

entre tots aportem).

aplicada a la reparació d- Posada en comú en gran gen models personals que

D’ALTRES SUGGERIMENTS: una pel·lícula o un programa de TV ostre objectiu, cal recomanar

que el vegin (si ho fan conjuntament amb els pares, millor).

Si preveiem que hi haque ens pugui servir per al n

ANNEX ALGUNS EXEMPLES DE CASOS (sempre caldrà fer-hi els aclariments oportuns) ESPECIALMENT APROPIATS PER AL CICLE MITJÀ: 1. Petició de set anys de presó per a l’expresident dels ATS. El fiscal demana set anys de

legi de lona, i per a E.A., exsecretari de la institució. El judici se

cia contra F.C.O. per una presumpta manipulació de s de 1993.

falsificava pessetes.

presó, set d’inhabilitació i penes menors d’arrest per a F.C.O., expresident del Col·Diplomats en Infermeria de Barcecelebra avui. El cas arrenca d’una denún200 vots per correu en les eleccions col·legial 2. Desmatellen una fàbrica que La policia italiana va desmantellar

de monedes falses on va trobar més de 10.000 peces de 00 pessetes, que estaven preparades per enviar-les al mercat espanyol. A la fàbrica hi havia ilers de monedes i 1.500 quilos de barres de bronze.

dimecres a Torí una fàbrica clandestina 5m

3. Dos detinguts per presumpta estafa a Telefònica. La policia ha detingut a Barcelona dos iutadans estrangers per una presumpta estafa a Telefònica i per violació del secret de

b nombrosos antecedents policials, havien fet una n al seu pis, on havien insta landestí.

a ser veritat.

ccomunicacions. Els detinguts, I.B. i H.H., amderivació d’un telèfo l·lat un locutori c

per 4. Massa “Braçalet dels d peses de per a guanyar diners” ( de la Influència” (6.550 + 400).

“Poders secrets de la màgia” (6.250 + ça” (8.270 + 300), “Anàlisi profunda

d amb tres característiques comunes: is i O

font inesgotable d’enganys als qui, “per si de cas”, sucumbien a promeses tan vanes. 5. Descoberta una massiva falsific

esigs” (6.250Poder

ptes + 350 ptes de destramesa), “Pla 3.400 + 300). “

350). “Hipnofordel futur” (10.080 + 80), “Poder Teleocult” (3“coll”: el pomposament anomenat Centre d’Inveenvoltat en l’oripell d’una agressiva campanya

.950 + 450)... distints “collars” per al mateix stigació i Informació. Cada “producte” s’oferia e publicitat

Confidencialitat, Grans Benefic ferta de Poders Ocults. Tanta bola no podia ser sinó una

ació de roba a Sabadell. La Guàrdia Civil ha descobert a Sabadell la major falsificació de roba ya. El frau ha

epantalons. La Guàrdia Civil inveconfeccionaven la roba. PER AL CICLE SUPERIOR PODEM

de la marca Levis trobada fins ara a Catalunestat valorat en 450 milions de p ssetes i l’empresa acusada hauria comercialitzat 46.755

stiga ara les empreses d’Albacete i Ciudad Real que

AFEGIR-HI: 6. Es necessita auxiliar de clínica. FP I o superior. “Estaràs uns dies de prova”, li van dir.

na setmana, concretament, en una residència geriàtrica. En acabar la setmana li van dir “ho entim, busquem una altra persona”. I al carrer. Sense cobrar, per suposat, era un període de rova. La candidata de prova següent començava l’endemà. No duraria més d’una setmana, na altra noia la substituiria. I així successivament. Barat, oi?

. La propaganda enganyosa.

Uspu 7 Emília, després de veure un anunci que demanava telefonistes, s presenta aquest dissabte a una feina de tele-màrqueting. Ha de fer vuit clients, com a mínim, urant el cap de setmana. Si els fa, cobrarà 60.000 pts., més tots els qui aconsegueixi per sobre els vuit. Si no compleix la quota dels vuit clients durant aquest cap de setmana, no cobrarà ni

i treballat s ana vinent. Si no la té, estarà treballant completament gratis. Quin

per sis delictes comesos en la direcció de Banesto.

eddun duro, encara que n’aconsegueixi set i hag etze hores. Potser tindrà sort la setm

negoci!

erà jutjat8. M.C. s Tres delictes d’estafa, piació indeguda i un de fals s haurà de respondre M.C. quan

segui al banc dels acusats. En el seu en a justícia, l’acompanyaran set inculpats .P.E. per dos d’estafa;

a i un de falsedat; F.G. per un de falsedat; E.L. false

fiança global conjunta i solidària de ria començar a fi d’any o a principis del vinent. 9. El Col·legi d’Advocats de Mad ncobriment.

dos d’apro edat. A aquests frontament amb l

càrrec

més: A.R. per un d’apropiació indeguda, un d’E.M. per un d’apropiació indeguda, dos d’estaf

estafa i un de falsedat; R

per dos d’estafa; J.B. per un de dat i R.N. per un de falsedat. El jutge els ha imposat una 16.281 milions de pessetes. El judici pod

rid empara J.A. per l’acusació d’e J.A. ha guanyat el suport dels seus col·leguesde Madrid ha acordat donar empara al lletrat i ha traslladat la seva decisió als efectes oportuns

nencobriment és contrari als més elemprofessional de l’advocat és un dels occidental.

er això, recalquen, no es pot imputar encobriment a qui, per mandat legal, està obligat a allar. És a dir, sobre tot allò que pugui conèixer a través dels seus defensats. Anant encara és enllà, recorden que l’advocat no només està exonerat del deure de denunciar, sinó que seria

astigat penalment si trenqués el secret de les confidències que rebi en exercici de la seva tasca rofessional. Si ho fes, privaria els seus clients del dret fonamental a la defensa.

de professió. La junta de govern del Col·legi d’Advocats

al fiscal general de l’Estat i al Defe sor del Poble. Entenen que el processament del lletrat per entals principis de l’Estat de dret. Assenyalen que el secret pilars bàsics del sistema de justícia del món

Pcmcp

10. J.B. demostra que J.-L. R. menteix en dos episodis del seu relat. Informat pel

exdirector general de la seu

advocat, l’extitular de l’Interior J.B. va demostrar ahir que l’ Guàrdia enys en i. L’exministre va demanar

ue s’acudei ix ment per embruta rís en morir J.-C. G.G.

i ja no era ministre quan J.A. va ser cond

Civil va mentir alm dos episodis del seu relat acusatorexpressament q xi a les hemeroteques per verificar que l’expròfug mentedeliberada r persones honorables: l’exministre era a Pa

emnat. 11. Magnetoteràpia: nova sentència. Una nova de productes de magnetoteràpia perquè és enganyoValència ha fet pública la sentència de la demandl’OCU contra l’empresa Terapion S.L., de Val

sentència declara la il·licitud de la publicitat sa. El jutjat de primera instància núm. 5 de a per publicitat enganyosa interposada per

ència, distribuïdora dels productes Hidrovital, lus

terapèutiques. La sentència concloafecten directament la salut ha de ser rigorosa, per l’especial protecció constitucional (art.43) que la protecció de la salut té en el n 12. Sanció a una altra piràmide.

Hidroducha, Imán Terapión P i Imán Terapión Mini, als quals atribuïa propietats u així: “El contingut de la publicitat de productes que

ostre ordenament jurídic”.

d’un sistema piramidal anomenat Jotaesebé International. Oferia guanys sens fi a canvi d’una ctivitat senzilla. Ho feia amb un agreujant: utilitzava els noms d’Amnistia Internacional, etges Sense Fronteres i Adena com a hipotètiques receptores de “les donacions que

’esdevinguessin” (?). Doncs bé, vam denunciar aquesta empresa davant el Departament de tat de Catal i ha

imposat una sanció de 250.000 pessetes per infracció administr

omercial.

En el nostre número de maig denunciàvem les pràctiques

aMsComerç, Consum i Turisme de la Generali unya, que ens comunica que se l

ativa.

13. Terrorisme c La competència porta alguns a confondre el b campanyes de desprestigi del c es, les

nternacionals de premsa es feien denúncia d’un consumidor que assegurava haver trobat una xeringa dins una llauna de Pepsi. Fins i tot va gravar un vídeo que

n , si bé no per això èticament

14. Judici a un metge per falsifica

entre marquesconsumidor am ontrincant. Fa dos anys per aquestes datagències i ressò d’una

naturalment va ser emès per tots els telediaris de lel’home va retirar la denúncia i una mica més tamuntatge. Però sense dubte, la cosa va retraureAquests fets són pràctica habitual en la competè

s diferents televisions. Després de pocs dies rd es va demostrar que tot havia estat un molta gent de comprar i consumir Pepsi. cia de marques

menys rebutjables.

r baixes laborals. El fiscal va demanar ahir penes d’entre un any i set anys de presó per a un Barcelona, acusats de concedir baixfiscal creu que els acusats van cobrar dos dels suposats pacients beneficiats.

15. El COI avisa que el control an

metge i una infermera de l’ambulatori de Sant Andreu, a es per a incapacitats laborals transitòries inexistents. El comissions de

tidòping serà infal·lible. El director general del Comitè ar durant la 105 sessió del COI que el sistema de control és el millor de tota la història

Olímpic Internacional, F C., va afirmantidòping que s’utilitzarà a Atlanta dels Jocs: “Els aparells de control són molt sofisticats i creiem normes vigents.”

DEM AFEGIR-HI:

que es podrà detectar qualsevol tipus de transgressió a les

PER A L’ESO PO

onfidencials. 16. La policia deté dues persones per haver elaborat dossiers c El propietari

detpre mercialitzar informes confidencials i comprometedors de

ersonatges públics, entre ells alts càrrecs polítics i financers catalans.

de l’agència de comunicació Restricted News, el periodista J.M.G., i la seva germana E. van ser inguts dimarts per ordre del titular del jutjat número 11 de Barcelona, acusats de ser els sumptes responsables de co

p

La dona, E.M.G., que és funcionària de la Seguretat Social, seria presumptament una de les confidencial a blics

estigats, segons va informar judicial va començar fa uns dos olt conegut finances, el qual no s’ha pogut id uàrdia Civil

tingut accés a un dossier conf s. El financer català va

persones que haurien sostret la informació Hisenda i altres organismes púdels personatges inv ahir la Cadena SER. La investigació

e les mesos, després que un personatge m

davant la Gdel món dque havia

entificar, va denunciars seves activitatidencial sobre le

denunciar haver estat víctima d’un delicte contra 17. Detingut un advocat que falsificava perm

la seva intimitat i d’un altre delicte d’injúries.

isos de treball. Ahir va passar a disposició ceix a Barcelona i que hauria tramitatjudicial E.M.T., de 41 anys, un advocat que exer

fraudulenta més de 300 permisos de treball i rquantitats que van de 50.000 a 125.000 pessel’advocat i una secretària que presumptament

de forma esidència a estrangers, que li haurien entregat tes. La policia també va detenir l’esposa de van acudir a l’assessoria de l’acusat, al carrer

ves.

Consell de Cent, per destruir pro

ACTIVITAT 40 - VERACITAT DEFENSEM-NOS DE LES MENTIDES

AGRUPAMENT: GRUPS DE 6; DESPRÉS GRAN GRUP TEMPS: SESSIÓ DE CLASSE

DESCRIPCIÓ Informació de com ho fa la soci a stablir mecanismes que assegurin la veracitat: raments i condemnes per perjuri en les

ctuacions de la justícia; figura cívica dels qui onen fe: notaris, secretaris; contractes escrits i ignats; control de veracitat en la propaganda;

s de qualitat en els comerços; segells;

comerços; segells; signatures; contrasenyes; testimonis; llibres d’actes; certificats; DNI; carnets de tota mena; rebuts; autentificació de documents; registres públics i privats; bitllets de tren; tiquets de caixa; entrades d’espectacles; ... ...

etat per ejuadsinspeccionPROPOSTA DE TREBALL: - Per petits grups, fer llista de recursos que fem servir a la

societat per defensar-nos de la mentida.

- Ampliació dels casos (molts dels enumerats a sobre ni ent del que volen dir.

- Posada en comú en gran grup.

els coneixen) i aclarimD’ALTRES SUGGERIMENTS: Tenim la possibilitat de mostrar-los i fer-los tocar molts

d’aquests documents fefaents (molts els portem a sobre; d’altres són, p.ex., a la secretaria de l’escola).

BIBLIOGRAFIA Valors

.303, pp.64-74, març

talunya.

n valores. Acción tutorial en la ESO”.

Ed.Praxis

Educación en actitudes y valores”. Ed.Santillana

transversales y educación en valores”. Ed.Anaya

ÁLVAREZ, Mª NIEVES i altres: ”Valores y temas transversales en el currículum”. Ed.Graó

BASTIDA, ANNA: “Educar per a la pau des de la guerra”. GUIX. Núm

2004. Ed.Graó

BUXARRAIS, M.R.. i altres: “Ètica i escola, el tractament pedagògic de la diferència”. Ed.62

BUXARRAIS, M.R. i altres: “La educación moral en primaria y secundaria”. Ed.MEC-

Edelvives

CARRERAS, LL. i altres: ”Cómo educar en valores” Ed.Narcea

“Col·lecció FELICITAT A LA CARTA” ACV edicions (fulletons àgils)

CORNELIUS, H.; SHOSHANA, F.: “Tú ganas, yo gano”. Ed.Gaia

CUADERNOS DE PEDAGOGÍA. núm. 140, 150, 165, 184, 185 i 186. Ed.Praxis

“Documents. 1 Quatre reptes per a la nostra escola”. Generalitat de Catalunya.

Consell Escolar de Ca

DÍEZ, ESTHER; GONZÁLEZ, ROSA: “Educación e

DÍEZ, ESTHER; GONZÁLEZ, ROSA: “Taller de valores. Educación Primaria. Propuesta

didàctica”. Ed.Praxis

ECO, UMBERTO; MARTINI, CARLO MARIA: ”En què creuen els qui no creuen”. Ed.Empúries

“

FEDERACIÓ CATALANA DE VOLUNTARIAT SOCIAL (també hi ha edició en castellà):

“Valors per viure” I i II. Ed.Claret “Valors per viure” III i IV. Ed.Brúixola

“Viure els valors a l’escola” FCVS

FISHER, ROBERT: “Valores para pensar”. Ed.Obelisco

FULLAT, OCTAVI i altres: “Educació moral i valors”. Ed.Cruïlla (amb copiosa bibliografia

bàsica)

GIL MARTÍNEZ, RAMÓN: “Valores humanos y desarrollo personal. Tutorías de Educación

Secundaria y escuelas de padres”. Ed.Praxis

GÓMEZ PALACIOS, JOSÉ JOAQUÍN: “Educar para la paz”. Ed.CCS

GONZÁLEZ LUCINI, F.: “Temas

GUIX. núm. 273 i 294. Ed.Graó

PALOS RODRÍGUEZ, JOSÉ: “Educar para el futuro: Temas transversales del currículum”.

Ed.Desclée de Brouwer

PAYÀ, M. i altres: “Ética y Educación en valores”. ESO. Ed.Praxis

PAYÀ, M.: “Educación en valores para una sociedad abierta y plural. Aproximación

conceptual”. Ed.Desclée de Brouwer

PERSPECTIVA ESCOLAR. núm. 239, 243 (amb bibliografia sobre transversalitat) i 270 (amb

bibliografia sobre educació cívica). Publ.Rosa Sensat

POCH I AVELLÁN, CONCEPCIÓ: “De la vida i de la mort”. Ed.Claret (amb bibliografia del tema)

PUJOL I PONS, ESTEVE: “Valors per a la convivència”. Parramón Ed. (també en castellà)

PUJOL I PONS, ESTEVE: “Valores en familia. Aprender a convivir”. Grupo Editorial Norma

RUIZ JIMÉNEZ, MARÍA; BENET, ÁNGELES: “Educar en valores”. ESO (amb Guía del profesor).

Ed.Praxis

SOLA, C.: “Els valors de la convivència”. Ed.Nadal

SENDERI Butlletí d’Educació en Valors (publicació digital) www.senderi.org

TERRICABRAS, JOSEP-MARIA: “I a tu, què t’importa? Els valors. La tria personal i l’interès

col·lectiu”. Ed.La Campana

TOULMIN, STEPHEN E.: “El puesto de la razón en la ética”. Alianza Universidad (filosòfic)

TROMELLINI, PINA: “Un legado para la vida. ¿Todavía se pueden transmitir valores a los

ILLIAM, BENNETT J.: “El llibre de les virtuts per a nens”. Ed.B. Grupo Z (selecció de contes)

hijos?”. Ed.Graó

VILLAPALOS, GUSTAVO; LÓPEZ QUINTÁS, ALFONSO: “El libro de los valores”. Ed.Planeta

(selecció de textos abundosa i desigual)

VIVES, YOLANDA; QUERA, PILAR: “L’escola com a motor de l’ètica i els valors”. Suplement

GUIX. núm.312, febrer, 2005. EP. Ed.Graó

W

LLIBRES PER A ENSENYAR A VEURE LA TELEVISIÓ

COM VEURE LA T.V.? I. Relats de ficció II. Els informatius III. La publicitat Autor: Joan Ferrés Editor: CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya) Conté un llibre i un vídeo, amb orientacions, exemples i activitats. PROJECTE TELEVISIÓ: DE CASA A L’ESCOLA. FAMÍLIA I TELEVISIÓ.

ditor: Departament d’Ensenyament de la Generalitat (P.M.A.V.)

És un llibre amb moltes activitats per a fer.

E GUIX núm.288. Octubre 2002

iversos col·laboradors de la revista DEditorial: Graó

RE NIÑO Y TV

Autor: Fernando Martínez Villanueva

MEDIACIÓN ENT

Editorial: EOS Vol ajudar els pares de forma concreta i p

ràctica

MI HIJO Y LA TELEVISIÓN Autor: Jesús Bermejo Berros Ediciones Pirámide Ajuda pràctica als pares per

ajudar en l’educació dels fills davant la televisió

INTERNET, VIDEOJOCS, TELEV

utor: Serge Tisseron Editorial Graó

Perquè ells pares acompanyin els fills en el descobriment de les imatges. Respostes, pistes i advertències.

ISIÓ…

A