Embed Size (px)
Citation preview
L’AIGUA EN
EL MÓN
ROMÀ
Remei Baldó
El clima mediterrani
• La conca mediterrània es caracteritza per
un clima amb temperatures moderades i
unes pluges no gaire abundants que es
concentren a la tardor i a la primavera. Els
estius solen ser especialment càlids i secs.
• Un tret típic del clima mediterrani és la
seva irregularitat, sobretot per la pluja, que
és poc predictible. A la Mediterrània es pot
passar d’una sequera a una inundació.
Quins ús feien els romans de
l’aigua?
D’on l’agafaven?
Com la transportaven a les ciutats?
Com la distribuïen?
Què feien de les aigües residuals?
Ciutats com Pompeia ens donen
claus per a les respostes
L’arreplegaven:
De la pluja
Dels rius, de les
fonts i dels
manantials
Del subsòl (pous)
Cisternes domèstiques per a ús
familiar
Domus romana amb pati interior o atrium
atrium
Atrium o pati interior
L’aigua que s’arreplegava al
compluvium queia dins de
la basseta o impluvium, on
s’assolaven les impureses.
En una de les parets
laterals l’impluvium hi
havia una eixida o desaigüe
que comunicava
mitjançant un tub amb la
cisterna que hi havia baix
del’atrium,on
s’emmagatzemava l’aigua.
impluvium
compluvium
L’aigua s’extreia de la cisterna generalment amb
un “poal” a través del brocal d’un pou que solia
haver en l’atrium o en la culina.
Per evitar les pèrdues d’aigua a les parets de la
cisterna es recobria amb un ciment especial, fet
amb pedra volcànica o ceràmica matxacada.
Per evitar la inundació de la casa, en cas que la
cisterna s’omplira per abundants precipitacions,
l’aigua sobrant eixia per un orifici situat a la part
superior d’una de les parets del depòsit i
desaiguava al carrer o bé al sistema de
clavegueram subterrani, si n’hi havia.
Però la majoria dels ciutadans vivien en finques o
insulae, cases amb petits apartaments, de lloguer,
sense comoditats, de mala construcció i havien de
carrejar l’aigua des de les fonts públiques.
Els aqüeductes eren els canals per a
portar l’aigua a les ciutats
des dels embassaments o des dels les
desviacions dels rius
Aqüeducte de Segovia
Aqüeducte de Peña Cortada (Xelva, València)
Les arcades servien per a salvar el desnivell
dels barrancs o com a ponts sobre els rius
Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable (Tarragona)
Pont du Gard (Sud de França)
L’aigua corria per una mena de
canal o specus, que tenia una
inclinació o pendent, que evitava
l’estancament . De tant en tant hi
havia un tall en el canal i una
caiguda vertical amb una mena
de baseta, on s’acumulava
l’aigua, que eixia per l’altre costat
ja més lenta. Així s’evitava que la
inèrcia de l’aigua la fera eixir-se
del canal i causara destrosses en
la construcció. Sovint el canal
estava cobert amb pedres grans o
lloses per evitar l’evaporació de
l’aigua.
De vegades, la naturalesa del terreny obligava a
excavar el canal en la penya mateixa, treball
que era molt costós.
Els sifons: un altre sistema utilitzat en els
aqüeductes per a salvar barrancs.
Gran depòsti d’aigua a Tunísia
L’aigua dels aqüeductes, en arribar a la
ciutat, s’emmagatzemava en grans dipòsits,
on s’asolaven les impureses. D’allí es
distribuïa a les torres d’aigua o castellum.
El castellum aquae repartia
l’aigua en canonades per tota la
ciutat i permetia dividir el
subministrament d’aigua en tres
nivells diferents:
-les fonts públiques (per
a consum humà)
-els edificis públics ( les
termes o banys públics)
-les fonts decoratives
És evident que en temps de
sequera les fonts decoratives
eren les primeres en quedar
desabastides, en segon lloc els
edificis públics i per últim les
fonts públiques.
Les canonades de conducció de
l’aigua podien ser de plom o de
ceràmica.
Termes romanes Font pública de Pompeia
Letrines romanes de Mérida
¿On llavaven la roba en les
ciutats romanes?A Pompeia hi havia moltes llavanderies. El
gremi dels llavanders va ser molt important. La
roba es posava a remulla en grans basses amb
terra d’argil·la i orins com a detergents.
¿Qui pagava les despeses de la
conducció de l’aigua?
Moltes obres públiques, les pagaven les
aristocràcies municipals, que eren les
que ocupaven els càrrecs públics. Sovint
prometien als seus votants la
construcció d’una font o una torre
d’aigua per tal que els votaren. Per això
en aquestos edificis de vegades s’han
trobat plaques amb el nom de la
persona que els havia costejat, per tal
que el seu nom perdurara en la
memòria de la ciutat.
Però, com és natural les grans obres
d’enginyeria es pagaven amb diners del
tresor públic, arreplegats de la recaptació
d’impostos.
Imatges de la presa de
l’embassament de
Proserpina (Mèrida)
¿Tenien les ciutats romanes un
sistema de clavegueres subterrani?
Moltes si, per poder traure de la ciutat les aigües
de la pluja i les residuals.
Fins al s. XIX no tornarà a haver-hi a les ciutats
d’Europa. una xarxa de distribució d’aigua potable
i de clavegueram.
En moltes ciutats i pobles d’Espanya no es van
crear eixes xarxes fins la segona meitat del s. XX.
Aqua vita est.
Nullum animal nullaque
planta sine aqua vivere potest.
In nostra terra aqua cara est.
Aqua bonum finitum est.
Faciamus usum rectum
aquae!
