Num. 28 Novembre 1v- Preu 10U r-r-v? :

Joan Rosselló,tota una vida

a la fotografía

••:••>

tge

ãl Pare

Miquel Col om

L'ARQUITECTURA CIVIL A INCA

PAG. 2

INCA-REVISTAREDACCIÓ I CONFECCIÓ

Pere QuetglasJaume GualBernat FortezaPere Castello.ïospp

COL·LABORADORS EN AQUESTNUMERO

Caterina Mercè AinerigualJoan GuaspGui t1 era Col 1Poro Rayo

ADMIN]STACIOCaterina FerraLlorenç Sas t re

IMPRESSIÓImpremta Molinos S.A.

EDITAIncd-Kevista. OBRACULTURAL BALEAR D'INCA.

GUARDERIA MENUTSAvinguda Germanies 43-45-47

Tel 50 33 8707300 INCA-Mallorca

MATRICULA ABIERTA

PERSONAL

ESPECIALIZADO

Apartat de Correus

DIPÒSIT LEGALPM ¿51-

Nota. Ladels artiúnicamentautors.

156

responsabi11eles signatsdamunt els

156

tatrecauseus

DISCOS

C VIDAL, 51 T L . 8 8 . 0 2 . 8 3

UJ SebcilcbC I F . E 07 221 85Ó

Avda. Reyes Católicos, 99Teléfono (971)502846

07300 I N C A(Mallorca)

Al socis d' O.C.B.Dissabte,16 de novembre. Encontreanual de Delegacions a Nontuin.Dijous, 12 de desembre. AssembleaCenerai de Gocis.Dijous, 19 de desembre. Sopar pelV Premis 31 de desembre.al Casinode Mal 1 orca. Reservau el vostretiquet.

t'íirrer I .lcvfint,

l.-UMoii 88 00 8(ì

D73OO INCA

PAG. 3

EDITORIAL

El poder de convocatória que té el Dijous Bo és jaun fenomen sociològic d'interés creixent que cal estudiar íaprofitar. A l'altre extrem tenim les festes patronals delSants Abdon i Senèn quan molta gent d'Inca estrena vacacionsi tota la vora de mar a Mallorca és una festa. El mateixconcepte de festa està canviant i les idees evolucionen alritme de nuos costums, nous valors o nous interesos.

Ja fa bastants anys que moltes veus assenyadesdiuen que es pot buidar un poc de contingut les festesd'estiu i que es poten potenciar més les d'hivern com SantAntoni, Santa Maria la Major o les mateixes fires amb elDijous Bo.

Un any més sonen al carrer noves propostes perengrandir la setmana del Dijous Bo amb actes culturals,religiosos i comercials que s'hi poden anar afegint. Hi hala sensació que pel Dijous Bo s'ha de fer qualque cosaespecial, a més de fer fira o d'aprofitar per anar a fergestions a Palma. La situació geogràfica d'Inca és unavantatge, la manca d'un presupost adequat es un inconve-nient. De totes maneres hi ha moltes raons per combatre unpoc el centralisme palmesà i procurar de moltes maneres queInca --o Manacor o qui s'hi apunti-- sigui la capital deMallorca com a mínim una setmana cada any. I així serà siDéu vol, i per molts d'anys.

CALIDAD jC PRECIO

SUPER INCA

PAG. 4

LITERATURA I DIJOUS BO

Joan GuaspEscriptor i autor

Ja fa un quants anys, mit-jançant un article periodístic,llançava jo una suggerencia a laRegiduria de Cultura de l'Ajun-tament d'Inca amb motiu de la firadel Dijous Bo: la convocatòria d'unpremi de teatre el tema del qualfos aquesta Fira. Sé que hi haguécomentaris al respecte, i fins itot consultes a l'entorn del tema,per part, es clar, dels respon-sables municipals d'aleshores.Segurament 1 ' idea no era del totmediocre i potser valia la penapensar-s'ho i psosar-hi mans al'agulla. Però fins aquest momentres no s'ha fet en aquest sentit.Tornam a festejar, un any més, laDiada del Dijous Bo. Ha passat eltemps, hi ha hagut canvis de totamena. Els responsables culturals del'Ajuntament no són els d'abans. Haplogut força des d'aleshores. Peròjo me n'he recordat d'aquella sug-gerencia teatral. Voldria tornar-laa posar per escrit damunt algunmitjà de comunicació. La convoca-tòria d'un premi d'aquestes carac-terístiques pens que donaria moltde relleu a la Fira i, a més,l'obra guanyadora de cada any ani-ria a engrandir el patrimoni cultu-ral de la ciutat.

Encara que no acaba aquí el meusuggeriment d'avui. Passat el tempsm'ha vengut al cap la possibilitatde que la convocatòria no fos tansols teatral, sinó literària engeneral. Es podria organitzar , alvoltant dels actes festius de laDiada del Dijous Bo una Festa Lite-rària o una Nit de les Lletres, ala qual hi tenguessin cabuda lapoesia, la narrativa, potser la no-vella, i, per descomptat, la inves-tigació històrica, antropològica,social, ecològica, etc., i -- no hooblidem-- el teatre. No hi ha dubtede que l'esdeveniment tendría unressò important, amb el temps,sempre que, com és de suposar, quela cosa tingués contínuitat anyrera any.

teatral ™ _ _ _ _Tot això comporta una bona

organització i un pressupost ade-quat. Ben cert. Però sí hi ha vo-luntat de dur-ho a terme, es potaconseguir amb relativa facilitat.Són moltes les ciutats de lagrandària o importància d'Inca entots els aspectes, que ja gaudeixenfa estona d'uns actes culturals comels que he suggerit. Vull dir quela idea no és nova, més bé al con-trari. Però Inca té al seu favoraquesta Diada del Dijous Bo queconvoca al seu voltant tota la partforana de Mallorca i bona part dela de Palma. Uns premis literarisben organitzats --no cal que elsimports econòmics dels mateixosse'n pugin pels níguls-- amb unsopar a on hi estassin reunits totsaquells personatges de les lletresde Mallorca i alguns de més enllà,donaría a Inca una imatge culturali artística de la qual encaracoixeja. No és cap crítica, ni moltmenys, sinó més bé l'exposiciód'una realitat que molts voldríemveure superada. I, potser ja ho hedit, l'aspecte econòmic no crec quesigui un entrebanc per dur a bonport tot el que aquí s'ha bufat al'orella del s que tenen a lesseves mans la competència del tema.Tots hi sortiríem guanyant. I laciutat d'Inca en primer lloc.

No hi ha de què!

e/.

«Ser

Aigua, 1 Tel.

u

50 49

UlCL

florartesaniadecoració

05 INCA

PAG. 5

L'AJUNTAMENT HA PUBLICAT UN LLIBRE DE POESIES SEVES

El P.Miquel Colom serà homenatjat

COINCIDINT AMB LES FIRES DEL DIJOUS BO L'AJUNTAMENT D'INCA PRESENTARÀAL PÚBLIC INQUER UN NOU LLIBRE DE POESIES DEL CONEGUT POETA BUNYOLÍ-

INQUER MIQUEL COLOM MATEU, T.O.R..

CiM

Aquest llibre ha estat selec-cionat pel catedràtic Bernat Cifrei compta amb una selecció de poe-sies que fan referència a Inca.

És un llibre que va destinatals escolars de la nostra ciutat ique ajudarà sens dubte a conèixerun poc millor l'obra i figura delpoeta franciscà.

El Pare Colom es mereix aquesthomenatge públic i de reconeixe-ment pels sues anys dedicats a lacultura. Els inquers tenim unaoportunitat de demostrar el nostreafecte i gratitud a aquest granhome senzill que és el Pare Colom.

Esperam que l'Ajuntament se-guirà publicant noves obres id'aquesta manera els escolars po-dran ampliar els seus coneixementsdamunt distints temes relacionatsamb Inca.

*^&m*«*™

• Colchas

• Cortinas

• Edredones

• Cuadrantes

Calle Hoitali, 3Teléfono 50 55 82

07300

ex&aaar d*l Colchón

V d»L

Plaza España, 33

INCA (Mallorca)

INSTITUT DE PSICOLOGIAINCA

* Psicología escolar* Psicología clinica (adults i infants)HORARI DE CONSULTES:17,30 h. - 20.30 h. de dilluns a divendres10 h. - 13 h. dimecres i dissabtes

Tel. 88 12 82C/. PEREZ GALDÓS, 147 BAIXOS - INCA.

PAG. 6

L'arquitectura civil a Inca (I)

Pere Ravo BennàssarArab aquest títol publicarem cada mes a

"Inca Revista" un reportatge sobre l'arqui-tectura civil. Parlarem de l'arquitecturapopular, les cases senyorials, l'arquitec-tura industrial, els edificis construïts enel primer terç del segle XX ...

Al llarg de la història, el patrimoniarquitectònic civil ha estat sistemàtica-ment destruït. Aquesta destrucció, a Inca ia gran part de les poblacions de Mallorca,es va produir més ràpidament a partir de latransformació econòmica provocada pel tu-risme en els anys seixanta, fet que suposàun increment demogràfic molt fort com aconseqüència de la immigració i una neces-sitat de nous habitatges. Des de llavors,parlant en termes urbanístics, Inca dónauna imatge de desordre i anarquia, a causasobretot de les diferents altures d'edifi-cació i a la mescla de distintes tipologiesarquitectòniques.

S'ha arribat també a aquesta situació dedegradació per altres factors:

. La inexistència d'instruments d'orde-nació urbana per a protegir les zones anti-gues d'edificació, per a limitar les altu-res, per a controlar l'ús dels materials...

. L'especulació, fomentada per la deman-da d'habitatges.

. La manca de consciència ciutadana, elmal gust i la poca educació del poble enaquests temes.

Avui conservam una part de l'arquitectu-ra civil inquera del passat. Pocs conjuntsurbanístics romanen amb el seu aspecte ori-ginal i amb una certa unitat. Sovint trobamconstruccions històriques afectades perl'entorn, o bé s'ha modificat la relacióvolumètrica tradicional o els materialsdels edificis que hi ha a la vora no tenenres en comú amb les construccions origi-nals. També és freqüent veure com es perme-ten afegits, amb materials poc apropiats, acases d'un cert valor arquitectònic: uti-lització d'alumini a edificis antics, rè-tols de plàstic col·locats damunt façanes

«te

A la part esquerra es veu la "Torred'Inca", edifici que mostra el desenvolupa-ment urbanístic, sense cap tipus de con-trol, dels anys seixanta. En el centre laimmensa construcció que es va fer a CanMonroig, a la Plaça d'Espanya.

PAG. 7

de pedra, tendais, façanes pintades amb co-lors inadequats...

El grup més nombrós de construccionscivils conservades correspon al primer terçdel segle XX, època en què l'activitatconstructiva és molt intensa, ja que coin-cideix amb un pròsper desenvolupament so-cio-economic.

L'estat actual de l'arquitectura civil aInca obliga a prendre algunes mesures:

. Ampliar el Catàleg d'elements i cons-truccions a protegir del Pla General d'Or-denació Urbana.

. Vigilar i obligar al compliment de lesnormes de protecció del P.G.O.U.

. Fomentar el coneixement del patrimoniarquitectònic local. És essencial un tre-ball que faci conèixer la trista realitatarquitectònica de la ciutat.

. Conscienciar els ciutadans sobre lanecessitat de protegir determinades cons-truccions i entorns urbanístics.

La rehabilitació d'alguns edificis fetaen aquests darrers anys ( Cafè Mercantil,Teatre Principal, Can Fluxà, Casa situadaen el xamfrà de l'Avinguda de les Germaniesamb el Carrer de Ponent, edifici de l'Hos-tal Victòria en el carrer Major, i ara fapoc, l'antic Hotel Domingo, avui CentreParroquial) fa pensar que per ventura po-drem conservar en el futur l'escàs patrimo-ni arquitectònic d'Inca.

Podem observar-hi les diferents alturesd'edificació i la mescla de distintes tipo-logies arquitectòniques. A la part dreta hidestaca la torre de "Crist Rei".

SAEZ-TORRENS, S.A.Concesionario Citroën

ESCITROËN

C/. Juan de Austria, 104-110Teléfono 50 12 52

07300 INCA (Baleares)

PAG. 8

Invadits pel tercer món?

Josep Mayans

Tal vegada el passat bicen-tenari de la Revolució Francesafou per ells una espurna mes. Pelsentellectuals dels països subde-senvolupats era inevitable elparal·lelisme entre l'opressió quepatien el francesos de fa dos-cents anys i 1 "opressió que pa-teixen avui ells mateixos. A totesles revolucions es vessa sang peròd'elles en poden sortir nouscodigs ètics i escales de valorsmes modernes.

Al llarg de dos anys he con-versat amb mitja dotzena de perso-nes aue coneixen a fons la menta-litat del Tercer Mon. Sempre re-sulta interessant allò que lespersones diuen en privat pero queescrit no sonaria gens bé a segonsqui .

Per exemple que el pobres sónbastant conscients de que molts depeixos petits se'n poden menjar unde gros. Que el dèbils units tenenla paella pel mànec pel que fa ala producció de matèries primeresque la industria occidental neces-sita. Que nomes que exigissin sousi nivells de vida dignes, lesgrans multinacionals hi tindrienquebres. Que la guerrilla, urbanao rural, o el terrorisme són mèto-des de guerra eficaços i barats oque la infiltració lenta com emi-grants cercant feina dins nacionsriques, malgrat 1'odisea que supo-pot molt esser molt millor quepassa fam.

Davant idees que estan en lament de dues terceres parts de lagent, l'altre terç estam panxacontenta sense posar esment aaquest problema dels qui no tenencasi res. Aquí ja ens queda massalluny el record de quan Espanyaera un país subdesenvolupat idestinatari d'ajut exterior queara escatimam a altres. Les novesgeneracions ja no ho han viscut.

Vivim dins una mentalitat abur-gesada i no ens sabem posar dinsla pell dels altres.

Les grans potències intentenany rera any controlar la sevasituació de privilegi. Practiquenla propaganda racionalista de lano ajuda argumentant que pot esseruna arma amb dos talls: si l'ajudaés escassa esdevé estèril quan ésadministrada o xuclada per aque-lles administracions dictatorialscorrompudes i se l'ajuda és exces-siva els hi ceam dependència i noespavilen. La conclusió per ellsés clara: no ajudar. Tot ho pre-senten illustrât amb exemples. Elsnins africans que començàrem asalvar de morir de fam fa unsquinze anys ara ja tenen una mit-jana de quatre fills, quatreboques més que alimentar; nosal-tres, es clar, ells no poden.D'avui a vint anys treis comptesvejam con s'hauran multiplicat ide què viuran.

Pels innocents que no sabenencara les armes subtils de lapropaganda capitalista aquestsargument els resulten convincents.El pitjor dels neofeixismes se'nsha infiltrat i veim amb indife-rència com la gent més pobre delplaneta serveixen com a conilletsde laboratori per assajar en laseva carn nous medicaments, mèto-des indirectes d ' esterelitzacióhumana, l'eficàcia de noves armeso de nous mètodes de repressió isabotatge. Això es diu es contro-lar-los demogràficament, con sifossin una plaga.

Comparat amb tot això hem dereconèríxer que els clàssics nazisd'en Hitler al menys lustraren la

i oorregueren un risa.

PAG. 9

L1 A.R.C.A. s'interessa pel patriïoni arquitectònic d'Inca

L'ASSOCIACIÓ PER A LA REVITALITZACIÓ DE CENTRES ANTICS ES UNAENTITAT QUE PORTA UNS SIS ANYS DES DE LA SEVA FUNDACIÓ. LA TASCA DESSEUS SIS-CENTS SOCIS HA TOCAT FORT A LA CONSCIÈNCIA MALLORQUÍNA FELQUE FA AL DEURE DE CONSERVAR I CONÈIXER EL NOSTRE PATRIMONI

ARQUITECTÒNIC I TOTA LA HISTÒRIA QUE AIXÒ IMPLICA

En distintes ocasions la juntade l'esmentada entitat ha prescontacte amb distintes per- sonesd'Inca per informa-se de lespossibles campanyes de protecciódel poc que resta del nostrepatrimoni d'edificis an- tics.Que siguin edificis dignes deconservació i tambe amb possi-bilitats d'aprofitament i dignarestauració seguint estils tradi-cionals .

Amb col·laboració de la premsai algunes entitats oficials iprivades van estudiant i cata-logant el edificis de major in-terés i prenint nota de les res-tauracions ben fetes com de lesirresponsables.

Segons alguns membres deA.R.C.A. potser que Inca i Mana-cor siguin t'Js dos municipis deMallorca que hagin perdut durantles passades decades un majorvolum d'edifici s

TRANSITCOLLECTION C

Carrer can Vidal. 36 07300 INCA (MALLORCA)

BotigaLa Florida

Plaça Espanya. 19Inca (Mallorca)

CCZ7Z-

Carretera Palma - IncaTelèfon 50 46 90

General Luque, 85 (esq. Torreta) - Tel. 50 02 20 - INCA

PAC;, IO

Voltor ret homenatge a M¿ Aurèlia Capmany i demana a TVE i a TV3 lareposició de programes monogràfics sobre l'escriptora i política

Maria Aure Lid Capmany, d'acordL<i seva condició de "dana

f mesi rera. i no escriptor delaboratori", com ha dit Espinas,vj dedicar una gran atenció a totsp Is uutians de comunicació, i ambi 'auxili de la seva intel·ligència icapacitat, coriositat i interés p&rtot, la facilitat d'ut 11 itzaciod'un cdtalci molt ric i expressiu,on hi havia moltes formes pròpiesde Mallorca que tant estimava i so-vintejava, sortia prou a programesdi' radio i televisió, on ràpidamentcaptava 1'ínteres de I'audiencia.

i, ' Associació Voltor, comentitat per a la normalitzaciólinguistica als mitjans de comu-nicació, vol retre homenatge a lanran escriptora i lluitadora desa-pareguda . i ho faria amb les parau-les del [lat le de Barcelona, difosesper TV. exaltant la "criatura urba-rici, e-namorada de la mar, nedadoradol Mal Pas, amiga d'altres ciu-tats' quo fou Capmany i citant elvers

Del mar ets rema encaraton ceptre es lo trident.

Voltor demana a TVE-Sant Cugatla reposició d'una intaressantïs-sima entrevista feta a M.A.C. eljuliol de 1988, en forma de sessióde psicoanàlisi a la serie El divande Ivan del teorie i periodistaIvan Tubau, on la veina d'estiu,vacances i caps de setmana deMallorca desvetlla la seva ricapersonalitat i parla sense embuts imolta de la seva vida, de la rela-ció amb el seu homo el tambe re-centment desaparegut escriptormanacori Jaume Vidal Alcover, del'amor i de la mort.

Finalment Voltor demana aTelevisió de Catalunya i a Tele-visió Espanyola la preparaciód'algun programa resumint i divul-gant la fran feina i 1'extraor-dinaria personalitat de MariaAurelia Capmany, i tambe la repo-sició de progrmes monogràfics o in-tervencions destacades sobre i deM.A.C. A Televisió Balears es dema-na un programa sobre la relació deCapmany amb Mallorca i les Illes.

OBRA CULTURAL BALEARSi estithes el pals i desitçes una

<Jnca thés culta, íObra Culturaljalear t'interessa.

Cncara no SOU SOCÍS deÍÕkra Cultural Qalear?

OBRA CULTURAL BALEAR

Apartat de Correus, 156

I N C A

PAG.

ELINTENTAINCA.

GRUP ORNITOLÒGIC BALEARLA SEVA IMPLANTACIÓ A

Desprès d'una serie d'activi-tats duites a terme per aquestainstitució i encaminades a donar--se a conèixer a si mateixa i alsseus fins, compta ia amb un petitgrup d'afiliats plenament cons-cients de la seva tasca.

Malgrat el poc coneixement di-recte aue tenim a Inca de la sevatasca pedagogica i reivindicaUvd(tampoc tenim gaire cosa que con-servar ni que perdre dins el nos-tre municipi). El G.O.B es el grupecologista d'ambit regional mesimportant de tota Espanya, tantpel seu nombre d'afiliats, com perla gran preparació científica demolts d'ells, com per la sevaconstant alerta i dedicació.

Aquesta entitat ecologistafundada en 1973 compta actualmentamb oficines principals a Palma ia Manacor i delegacions a Alaro.Alcúdia, Andratx. Arta. Bunyola,Campos, Capdepera, Deia. Felanitx,Llucmajor, Pollença, Santanyí,Sóller i Son Servera.

La credibilitat i el respecteque el G.O.B. s'ha guanyat davantla premsa independent l'ha ajudata manternir-se davant els continusatacs de la classe especuladora deMallorca.

PERELLÓAUTOESCUELA

Preparación para la obtención del los permisos de la close:Al ^ 2 , 8 1 , 6 2 , y Cl (Camión)

Clases TEÓRICAS y PRACTICAS durante todo el díaBisbe Llompart, 111 Enti*. Tel. 50 28 64. INCA

Restauraciones INCArestauración muebles

y antigüedades

G. Luque,76T. 50 5559 Inca

PAG. 12

Joan Rosselló, una vida dedicadaa la fotografia

Guillem Coll

Sens dubte el fotegraf JoanRosselló Salas es el mes antic dela nostra illa. Compta ja 86 anysja que va néixer el 27 de desembrede 1905. Té una col·lecció de mésde 400 fotografies antigues de lanostra ciutat i que pensam queserviran com a punt de partida perpoder publicar un dia la històriagrafica d'Inca.

A més a més durant totsaquests anvs que s'ha dedicat a lafotografia, pel fet de viure devo-ra el quarter General Luque, hatingut oportunitat de fotografiara personalitats com Alfonso XIII,Manuel Azana, Largo Caballero, elGeneral Franco, el General Luque,el príncep Joan Carles. . .

Compta amb una bona memòria iencara fa moltes coses. En elsseus moments d'oci compagina sem-pre la seva pasio per la fotogra-fia amb la seva afecció a la pin-tura, principalment a l'aquarel·la.Ha realitzat unes quantes exposi-cions a Inca, Palma i altres llocsi han estat un vertader èxit.

Ens diu que va aprendre foto-grafia l'any 1920 amb el fotògraffrancès Celestino, que es va esta-blir a la nostra ciutat, va estardos anys amb ell. I quan aquell varetornar a França en Rosselló esva quedar amb el negoci. Va estaral front de l'estudi fins a l'any1975, que el va deixar en mansdels seus fills.

Quan es va establir a Inca hiestava també el fotògraf BartomeuPayeras i després va venir enFrancesc Fiol des del Perú i tambées va establir aquí devers l'any1940.

Joan Rosselló recorda com lanostra ciutat l'any 1920 tenia unsset mil habitants i que era unpoble molt tranquil. Molt més que

en aquests moments. Per poder veu-re un cotxe havien de sortir defo-ra, ara passa el mateix per poderveure un carro.

Als seus començaments la gentes retratava poc: l'any 1926 ambuna dotzena de clixés podia viureuna setmana. Aleshores tresfotografies petites costaven cincpessetes i tres fotos grosses, deComunió, 25 pessetes.

A més de les fotografies anti-gues d'Inca posseeix pràcticamentla història gràfica del Constànciades de la seva fundació l'any 1922fins a la seva jubilació a l'any1975. Més de cinquanta anys foto-grafiant al Constància, recordaque eren temps millors que ara.

--Abans -recorda- la gent veniaa ca-nostra a fei—se les fotogra-fies. Nosaltres no sortíem. Des-prés vàrem començar a sortir perrealitzar els reportatges als seusdomici 1 is. Vaig estar treballantamb plaques de vidre fins 1 'any1927. Abans no hi havia llumelèctric a Inca, hi havia llum degas al carrer i jo treballava ambllumet d'oli. Durant la guerra ci-vil vaig construir un laboratoriamb llum natural.

3 j \ § lila 7ífâ1£& PAG. 13

Ens diu que sempre li haagradat treballar amb contacte ambla natura, com en Bestard d<Pollença, en Truyols de Palma o enMascaró de Maria de la Salut.Rosselló sempre es va dedicar alblanc i negre, fins a l'any 1970en que el color va començar a in-troduir-se amb un poc de força.Encara que a ell personalment liagrada molt més el blanc i negre,ja que el domina i diu que s'hipoden fer més coses, en color noes pot retocar i en canvi enblanc i negre sí.

Joan Rosselló té una bona me-mòria i es recorda de moltes mi-llores que s'han realitzat a Inca.

FOTOGRAFIES

Joan Ko¿sello Salas.Antics rentadors d'Inca.Molins d'Es Serrai.Placa d'Espanta, al fonsCa 'n Mon roig.Carrer Jaume Armengol.

es veu

P A G . 14

VOLEM COMANDAR AEls mallorquins, menorquins.eivissencs i formenterers, no volem ni podem fer d'espectadors passius en un moment en què, a Espanya i a Europa, es parla de configurar

un nou model d'organització pública que, de cada vegada més, haurà de respectar el dret dels pobles i de les comunitats a governar el seu futur i decidir el que més elsconvé.

No tenim manco drets a decidir el nostre futur i determinar el que volem fer i esser, que els gallecs, els catalans, els andalusos, els habitants del País Basc o elsvalencians. A més, raons d'insularitat, d'història, d'economia, de situació geografia, de llengua i cultura pròpies, fan aquí més necessari que enlloc un ple autogovern quesatisfad les necessitats materials i morals d'un poble ple de possibilitais i capacitats. Massa sovint ens resignam a pensar que sempre n'hi haurà que decidiran per nosaltresen assumptes vitals per al nostre present i futur: no sempre ho fan prioritàriament, ni molt menys exclusivament, en defensa dels nostres interessos. En aquest sentit, l'autonomiaque va s a atorgada durant el període de la 'transicic» ha estat una passa endavant en la recuperació de les nostres institucions, però és una autonomia coixa del tot quanles coses més importants es continuen decidint fora d'aquí per molt que incidesquin decisivament, i qualque vegada de forma dramàtica, en l'economia i en la qualitat devida (ports i aeroports, carreteres, sanitat, educació, infrastructures, etc). Ja n'hi ha prou d'haver d'anar a pidolar i demanar -per favor' la reinversió a les Balears d'una petitapart d'aüò que pagam a l'Estat i que ens fa falta per al bon funcionament del nostre país.

Tot això s'aconseguirà només si augmenta i es consolida la nostra consciència de país i el poble balear fa sentir ben forta i clara la seva veu. Així és que feim una cridapública a totes les associacions, col·lectius, institucions i entitats que estructuren la nostra societat civil, que facin costat i s'adheresquin públicament a aquest manifest perquè,amb la força de tots, arribem a fer possible que els governants, tant d'aquí com de l'Estat, els partits polítics, els Consells Insulars, el Parlament Balear i també el GovernCentral i les Corts espanyoles, conscients del seu paper històric, obrin, a la fi, les portes a les nostres legítimes i irrenunciables aspiracions com a poble.

PLATAFORMA CMCAPER L'AUTOGOVERN:

Comissions Obreres (CC 0 0 )Confederado d'Associacions Empresarials de les Balears(CAEB)Federació d'Associacions de Pares i Alumnes de Mallorca(FAPA Mallorca)Federado d'Associacions de Veïns de Palma (F.AA.W.)Grup d'Ornitologia Balear (GOB)Institut d'Estudis Ecològics (INESE)Obra Cultural Balear ( ( O i VoltorPetita i Mitjana Empresa de Mallorca (PI MEM)Sindicat de Treballadors de l'ensenyament de les Illes (STH)Unió de Pagesos (UP)Universitat de les Illes Balears (UB)

RECAMBIOS Y ACCESORIOS

OEL AUTOMÓVILi- O" * 6(14

RECAMBIOS CENTRO, S.A.)

Tels 50 23 2550 42 94

Cristo Rey. 4107300 - INCA - Mallorca

PELUQUEROSALON ESTETICA

Calle San Bartolomé, 49 - Tel. 50 30 13 - INCAPara mayor comodidad RESERVE HORA

PAG. 15

VINT-I-TRESENA CAVALCADA

PER JOTAGE

Era ia de nit. Be. encaraho fio ora del tot . començava ,ï forfosca, això si. Quan el cotxe? vaxocar contra les xicres plenes doxocolata, tot feu xop-xop. Gi,peraue darrera les xicres de xoco-lata hi havia un home i una donadormint en un llit de ferro, i elcotxe el va estripar. Perquèaauell llit de ferro estava cons-truït d'un ferro mes feble que elferro del que estava construït oicotxe. I a mes a mes el cotxe cir-culava a mes veloci tat en aquellmoment. Aixi que va estripar elllit i 1 'home i la dona i tots elsque estaven veient la pel 1ïcula.Tot estava preparat perquè elsfets succeïssin d'aquesta manera.És que gairebé ja era de nit ifeia molta fosca. No hauriad'existir la fosca. 1, ja se sap,la fosca es la fosca. No se de queserveix. Tot hauria d'esser cla-ror. Tampoc hi hauria d'haver xo-colata. Quin obiectiu te la xoco-lata? Mai no ha oberta ia boca Derdir-ho. Podem esperar d'assegutsque ens ho digui : les anques treu-ran arrels.

Però que hi feien al llitaquell home i aquella dona? No estracta d'una curiosi tat morbosa,ni molt manco, es que resulta moltestrany el que va passar. És clar,així va acabar tot, de mala mane-ra. El conductor del cotxe, pobrehome. estava desconcertat.

.

%

Davant dele r,cu¿; ulla iotes bel limava. "Quina hora os " . v,jpreguntar. "Les v u i t " , dit>uo tlt:u."Ja son les vi ut ' Ler. vuit Je lutarda'*" "No, lev vuit dot mati" Elsol anava puiant cor l.i nart ontothom creu que os t iitt>d 7>i <^^p i -tai i tal lana, os J d i r , Los Ange-l e s . "Si SÍ on Ion vuit <jf i mati,digue el conductor, encara hi pucarri bar a temps"

I va partir ¿orine fei—socarree dels desperfectes. Nomes vatastar la xocolaía i la va escupirde seguida, dient aue era massadolca.

C C N C E S I 0 N A R I 0 O F I C I A I

AudiAutomotor Inca s.a.EXPOSICIÓN Y VENTACARRETERA PALMA ALCUDIA, KM 29 (Junto Gnr.olinera)Tel. (971) 50 16 50 - 5407300 INCA (MALLORCA)

Sábados por la mañana abierto

PAG. 16

QUE NO IONS SERVEIXI DE CONSOL, PERO A LES ALTRES ILLES ESPANYOLES TAMBE.

Les I l l e s Canàries també perden e l sseus t r e t s c a r a c t e r í s t i c s . (I)

Josep Mayans

Loe Canaries perden de Dressa.Ui reva consciència de poble quete una cultura i una escala propiade valors. Dit així sona a topicpere» mirat de prop ei panorama est.ari trist o mes aue el balear.

No podem íutïar la situació atraves de la ver3io oficial aue• no ha ensenvat aue les Canariesüon riu(-s províncies o una comuni-tat autonoma. Fa falta haver estatlila amb ull critic per dubtar siles Canaries han estat realmentdues urovincies o be set colonies.

Kr-i auuecta epoca de reviscola-i·'·t. nacionalistes, sembla que lesmanaries estan davall un caramullde tentacles que les hi van xu-clant la personalitat fins aconvert, i r-les en simples fitesdels tours-operators del turismede» masses .

La pèrdua de valors locals estan crossa que un no sap per onsonençar. La gent depèn cada vega-da mes del turisme i s'apropa aviure en les zones costaneres i acopiar els usos, diversions i con-sumi sme d'una gent que nomes vaalla a divertir-se.

Entre centenars de restau-rants que progaguen la cuina tipi-ca de qualsevol lloc del mon ésmolt difícil trobar un establi-ment amb carta de cuina típicacanaria, i ni tan sols ho solenanunciar.

S'abandonen les antigues vi-vendes rurals construïdes amb rocavolcànica i es sustitueixen percases d'allò mes impersonal fetesamb totxos i aterracades de port-land. Ara hi ha una moda de tornara les típiques balconades de fustaoriginàries del segle XVII. Però

Canaris s í , però sense gàbia

amb aquest estil barroc local hipugen finques de quatre pisos omes .

Es perd la musica popular i lalluita canaria o es redueixen aespectacle per turistes. És perdel llenguatege popular i el joventja no usa aquella riquesa de for-mes dialectals i es dona al tosudamerica dels culebrones tele-visius. Els éssers d1interés his-toric i etnològic estan en mansprivades o en museus precaris.

Els espais naturals, molt bencuidats, pateixen una excessivapressió humana en forma de carre-teres, autopistes, urbanitzacionsmés o menys controlades i saqueja-dors d'endemismes animals i vege-tals .

Els diners que surten del tu-risme i de la poca indústria queté origen local són diners que esreinverteixen escassament a lesilles i en queda molt poc margequan s'ha construit i mantingut lainfraestructura que ho sustenta.

PAG. 17

bassament m reserva important.L'agricultura de seca es moltpobra i la de reguiu consumeix el80 % de l'aigua administrada. Elturisme tambe depèn de l'aigua,fan falta moltes piscines crossesper compensar quan poc acollidoresson certes platges d'arena o cen-dra volcànica, amb 1'aigua freda iamb l'onatge fort de 1'Atlantic.

El clima i el terreny permetenuna agricultura poc diversificadai amb pocs excedents per exportar.Els minifundis i l'orografia nofavoreixen gens la mecanització.El adobs químics, pinsos o insec-ticides s'han d'importar de fora.

Anam per la meitat de la des-cripció i pot semblar pessimista.Només el turisme, la laboriositatdel poble canari i les avantatgesfiscals permeten a la poblaciólocal viure amb una aparent quali-tat de vida, pero amb una fortadependència económica que contras-ta amb els aires d'independentismeque ara surt a llum.

El poble canari, feiner, ho-nest i un poc ingenu, s'aboca alconsumisme i ven per un plat dellentilles les seves senyesd'identitat donant guanys als seuscolonitzadors.

La riquesa mineral és quasinul·la. La pesca escassa des de quela costa sahariana occidental per-tany a Marroc. La ramaderia clàs-sica, casolana i poc competitiva,porta camí de desaparèixer. Lesindústries no poden agafar moltaempenta a causa de la manca illunyania de les matèries prime-res, de no tenir a prop ningunanaaio ríoa. Lea Canàries aauenfora de les grana rutea aomeraialsdel món actual.

El clima és humit però pocplujós (la meitat de la mitjanabalear). L'aigua ha estat objected'especulació per part dels seuspropietaris, no hi ha ningún em-

FOTO ESTUDI

palmer,8Inca T 505763

iv /iiiv i / ^ i T A "distribuidorMIN©LIA oficial

FOTOGRAFIAPROFESSIONAL

fastREVELATGES

PAG. 18

AQUEST INEXCUSABLEPROCÉS DE NORMALITZACIÓ!

Ca terina Mercè Amengua 1

Parlar en aquests moments d'un'.erme com e>] de normalització dela nostra llengua -la catalana- esen certa manera fàcil , pero a lavegada ple d'entrebancs.

El reconeixement i l'us delcatalà dins els diferents ambitsde la nostra vida: educació, rela-cions laborals... poden canviaraauestes dificultats que sovinttrobam en el llarg camí de la nor-malització de la nostra llengud.

Si ens aturam a cada un d'a-quests ambits i reflexionam sobreles particulars funcions que podeni deuen acomplir per tal de faci-litar el procés de normalitzacióens adonarem que 1'educació des dela infancia fins a la universitathi iuga un paper molt important.Cal conscienciar l'alumnat de laimportancia que te la utilitzacióde la seva pròpia llengua en qual-sevol moment de la seva vida. Esclar que tambe els educadors hand'esser conscients de la sevatasca. Han d'entendre que el fet

liguistic forma part del fetcultural i social i da cada una deles vivències que formen part dela seva propia realitat.

D'altra banda no podem des-lligar alio que comporta unaeducació de la nostra llengua,d'unes posteriors relacionslaborals. Si treballam des de lanostra realitat, no podem, ni de-vem, oblidar la nostra llengua coma mitja de comunicació. Pero noens aturem aquí. Hauríem fet pocper solucionar les dificultats dela nostra llengua. Que hi entritambe la burocràcia! Hem de va-lorar i acceptar tota informacióescrita en la nostra llengua. Queles empreses, entitatats i ins-titucions utilitzin le llenguacatalana per tal que la comuni-cació amb els seus clients siguid'alio mes propera a la seva rea-litat !

Solament emprant-la a tots elàmbits de la nostra vida aconse-guirem desfer-la dels entrebancsque l'empresonen.

5o CanonCOPIA DO RAS-CALCULA DO RAS- M.E.E. - FAX

AVDA. CIUTAT DE LLOMPOC, 146

a n t e s : GRAN VIA COLON.

TEL. 505391 - FAX. 505125

INCA

PAG. 19

INCA/REVISTA te la intenció d'obrir una nova secció perconèixer 1 'opimo dels distints grups municipals r,obre>alguns temes puntuals. Per aquest motiu volem crue.mitjançant una pregunta a tots ells i una resposta breu dela seva part, els nostres lectors puguin conèixer elsdiferents punts de vista dels polítics de la nostra ciutat

Qué ha canviat dins el nostre Consistori durantels darrers quatre Mesos i a§b el nou govern Municipal?

RESPOSTA DEL P.S.M.

Pel fet d'haver de moure-nos,fins a fi d'any, amb el pressupost,la plant il la i el pla d ' inversionsaprovat pel consitori anterior, nohem pogut envestir, fins ara, a capobra d 'inversió o reforma que po-gués donar exteriorment la imatged ' un gran can vi .

Un dels canvis que hem in-troduit és treballar molt, des delsfonaments i amb perspectives defutur. Fins ara hem trebal lat dosnivells: El primer reajustar laplantilla en la mida que es podia,racionalitzar l'organització delsrecursos existents així com intro-duir les mesures possi bles per sim-plificar les necessàries trami ta-cions i emissió de 11icències aixícom una utilització mes racionaldels edificis municipals. El segonnivell ha estat elaborar les orde-nances inexistents, el pla d'actu-ació, pla d'inversions quadriennali pressupost per a 1 'any vinent.

ÒPTICA REAL

C/ Obispo Llompart. 2Tel 88 09 4007300 INCA

Tambe hi ha hagut un canvid 'estratègia : Inca no pot ser unailla dins una illa. Cal prendre lainiciat i va i demanar la oollabo-ració i ajut de les diverses admi-nistracions pubiiques (ja hem con-tactât amb el Consell Insular,Conselleries i Direccions Provin-cials. Hem dedicat sobre tot moltesenergies a la gerència de la infra-estructura de 1 'exercit per poderrecuperar el quarter) així com dela iniciativa privada i de les ins-titucions cíviques, culturals i es-portives .

Com a canvi qual i tatiu hem in-troduit una forma nova de fer lagestió municipal : mes transparent(donam tota la informació quetenim), menys sumptuária (el dinardel Dijous Bo costara una quartapart del de 1'anv passat), mesoberta (als plenaris hi torna a ha-ver públic) i mes participativa(estam signant convenis de col-laboracio amb les diverses insti-tucions) .

Restauraciones INCArestauración muebles

y antigüedades

G. Luque,76T. 50 5559 Inca

PAG. 20

El Constancia coiença una nova etapaamb Àngel Garcia Bonafè com a president.

Tres generacions de futobolistesanalitzen el Club Esportiu Constància.

Pere Castelló Bergas

El nou president del Constàn-cia Àngel Bonafè des d'un princi-pi ha donat un caire distint alque havia tingut fins ara: unConstància d'Inca, per Inca iformat per jugadors inquers.

Conversant amb tres jugadorshem volgut avaluar la línia de-portiva d'aquesta entitat futbo-lística .

El més novell dels tres juga-dors que hem entrevistat és Anto-ni Martorell Beltran "Monjo", queté vint anys i aquest el primerque pertany a la disciplina delclub inquer. Nasqué, deportiva-ment parlant, al Beat RamonLlull, a on va jugar fins al'etapa juvenil per passar des-prés a Mancor de la Vall a on vajugar dos anys.

--Què és per tu el Constància?--És el club històric que és

representatiu d'Inca. Avui en diano es troba en una situació pròs-pera en cap sentit, es troba unamica abandonat i ha de menesteresser impulsat.

--Per qui està abandonat?--Abandonat per part de 1 'afi-

cionat i del públic, però la cul-pa deu esser dels presidents idirectius anteriors. Hi ha quesaber dur un club esportiu. Hi haque tenir una mica d'idea enmolts d 'aspectes.

--Com veus el futur amb ÀngelGarcia com a president?

--N'Àngel ha començat per allàon pertoca, havia de començar pertenir una bona base i amb el re-colzament de la gent du l'entitatper amunt. Té més sortida.

--En formes part tu d'aquestfutur?

--B1 temps ho dirà.

******

YILAMDYAPAPELCIIA YLIBRERIA

Costa y Llobera.208T 502*10 ma INCA

INFORMATICA YMUEBLES OFICINA

Hostal*. 47

504229

PAG. 21

£1 nostre segon personatge ésAntoni Llobera Batle, de vínt-i-tres anys í que ja en fa cinc quepertany al Constància.

--Com foren els teus comença-ments ?

--Vaig iniciar-me dins el Cons-tància la temporada que ascendi asegona divisió B, i no hi haviacap tipus d'infraestructura. Lesjuntes directives anteriors novaren estar ben aconsellades. Anivell de president s'equivocà enla seva gestió, ja que el clubblanquinegre no té cap similitudamb una empresa privada, com potesser un forn. No crec que higuanyàs doblers, tot al contari.Llavors l'entitat no tenia plan-ter, i això s 'intenta remeiaractualment des de la directivad'Àngel García. S'hauria de po-tenciar la base del club. La gentdiu que 1 'equip no va bé, i éspenós que no ens donin el neces-sari recolzament. Hi ha moltaafició de cafè i poca de camp.

--I del futur què ens diries?—El futur no ens pot anar més

a baix del que ja ens hi trobam,ha d'esser que desaparesqués,cosa impensable, no hauria depassar ni consentir-se mai. Ambaquesta etapa d'Àngel Garcia

s 'intenta despertar 1 'ambientfutbolístic de la ciutat. La sortés important per aconseguí i—ho,els punts i els bons resultatssón necessaris per una bona marxaesport iva del club. També és im-portant el companyerisme, cosaaconseguida, ja que la major partdels jugadors són de la nostraciutat.

******

Finalment, el mês veterà delConstància actual, és en Quico,Francesc Oliva Pascual, devint-i-nou anys, nascut deporti-vament al Juventud Sallista, haviscut nou anys dins el Clubblanquinegre en distintes etapes.

--De les teves vivències dinsel Constància, què em diries?

--Ara ha canviat molt. Abansérem els punters de la terceradivisió nacional, grup balear,cada any anàvem a la promoció perascendir. Ara estam en un equipde planificació a la categoria deregional preferent, amb moltagent jove que té molta illusió.Un noranta nou per cent sónd'Inca.

S . %»*t^ V« ,! .'

PAG. 22

opinió et mereix ladirectiva d'Àngel Garcia i leslínies que ha marcat?

--La directiva és jove. Téganes de fer feina i canviar lescoses i aconseguir 1 'ascens de1'equip novament a tercera divi-sió. La línia marcada per aquestadirectiva és sobre una plantilladesinteressada d'acord amb la re-alitat i possiblitats de l'enti-tat i no en les vivències histò-riques. El club ja no és allò queera, el futbol ha baixat a totesles categories, hi ha molts d'es-ports i altres distraccions.

--Com veu Quico Oliva ei futur?--Hi ha una planificació. Un

poc oscur ja que l'afició d'Incavol resultats i la sort hi témolt que dir. Cada diumenge volenque 1 'equip guanyi, com és lògic,però de vegades la responsbi1 i tatdels colors blanc i negre pesamolt. Deman a 1 'afició que tenguiun poc de paciència.

FÁBRICA D'ARTICLES DE PELI

guantsbosses

peces de vestit

i marroquineria en general

Gran Via de Colon INCA Telèfon 50 19 00

setcaire

BAJOS

SESCAIRE DISCOTECA* f IMC Axa

Qw«1

m

ABIERTO CADA DIA

BAR SA PUNTA C/ RENTADORS &/I

PARSA - FORLADYEQUIPAMIENTO DE COCINAS

Pza España. 24 Tel 5O IO 13 I N C /

CENTRO DE IDIOMAS

ACADEMIA HUNDÍS

INGLES FRANCES ITALIANOALEMÁN SUECO POFfTUGUES

Hostals, 54-1 ° - Tel. 88 06 25 - INCA (Mallorca)

5OAfUVTKSAKin

CanonCOPIADORAS-CALCULADORAS- M.E.E. -FAX

AVDA. CIUTAT DE LLOMPOC. 146

a n t e s : GRAN VIA COLON.TEL. 505391 - FAX. 505125INCA

PAG. 23

García Cosmetics

- POSTERS Y REVISTASDE PELUQUERÍA

- PRODUCTOS "WELLA"

* REPARAMOSSECADORESDE CASCOY DE MANO

AVENIDA DE ALCUDIA, 186

ARTÍCULOS Y MUEBLES DEPELUQUERÍA Y ESTETICA

DISTRIBUIDOR OFICIAL

LAYLA ECOSMETICS

MILANO - ITALY

TELEFONO 50 59 21

PELUQUERÍAPERFUMERIAMANICURABELLEZAESTETICA

- BARRA DE LABIOS- LACA DE UÑAS- MAQUILLAJE

- TODO TIPO DE CREMASY CHAMPÚS

PRECIOS ASEQUIBLESCALIDAD INTACHABLE

INCA MALLORCA

PUB

C/Jaume Armengol

N-74 Inca

'Goaperativa ¿Pagesa de ¿Mallorca

Avinguda dels Reis Catòlics, 53

INCA Mallorca

Tel 503124

el catalàes la nostra llengua

usem la!

imiCon apenas 5.al mes Sa Nostra

me da el

Pts.

Y cuando Sa Nostradice que da el 10%,

es un 10%.

SA NOSTRACAJA DE BALEARES

ABIERTO DE LUNES A SÁBADO

PELUQUERÍA Y ESTETICA• METODO DE EQUILIBRIO NATURAL PIROCHE

• DEPILACIÓN ELÉCTRICA

• SAUNA Y SOLARIUM

G I M N A S I A ACTIVA Y PASIVA

Y O G A RELAJACIÓN - REHABILITACIÓN ESPALDA

POSTURAS AL ALCANCE DE TODOS

PROFESORA TITULADA

Avda. d'Alcúdia, 6-1.° - Tel. 50 31 66 - INCA

\ y