Laura a la ciutat dels sants (trimestral)

LL. CATALANA “Laura a la ciutat dels sants” Laura Martínez-2G19

LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS

1. PERSONATGES:

Laura

24 anys. Òrfena d’un bohemi fotògraf que li donà una visió més oberta i liberal de la vida. Abans vivia a Barcelona ciutat i era pobre (pecat imperdonable). És poca cosa, no gaire guapa i normaleta però crida l’atenció perquè no és tan curosa, és més oberta, religiosa (no tan practicant), més moderna... No vesteix com la dona tradicional. És una noia molt entusiasta, animada, idealista, somniadora i esperançadora. Vol ser útil i no mediocre. És femenina i presumida i li agrada mostrar aquesta feminitat. No li agrada manar ni ser manada, no li agrada saber les misèries de la gent. A vegades té ganes de solitud i tranquil·litat. Li costa bastant adaptar-se a Comarquinal i aquesta incapacitat li produeix angoixa i una insatisfacció molt gran. No presenta reciprocitat a les seves ganes de ser molt amiga amb la Teresa. Pensa que tothom és substancialment bo i que participa ,en més o menys mesura, de les qualitats divines. Molt precipitada.

Tomàs Muntanyola

Calçot. Jove de 30 anys. És el segon fill d’una família noble de Comarquinal però és l’hereu. És un pagès força tossut, masclista , inculte, groller i cregut. Li agrada que la Laura cridi l’atenció, ser el centre d’atenció. Li agrada mostrar tot el que posseeix ( diners, la Laura... ). La majoria de les vegades actua per criteri propi sense pensar en els interessos de la resta. No obstant , també és covard perquè no ossa mai a encarar-se ( p. ex. amb els comentaris de la Laura, que fins al final no fa res).

Teresa Muntanyola

Germana del Tomàs, soltera. És molt tradicional, conservadora i molt religiosa. Té uns 40 anys tot i que aparenta tenir-ne molts més. És freda, centrada en la seva feina de mantenir la casa, escrupolosa, meticulosa, esquerpa i gelosa. Menysprea a la Laura perquè veu en ella reflectida lo que ella no ha pogut ser ja que ha estat educada a l’antiga i reprimeix la seva feminitat i veu que la Laura sí que ho fa. Doncs, presenta un gran conflicte intern ( igual que amb l’amor impossible – Pere ). És el ‘seny’ dels Muntanyola. És molt controladora i observadora. Té molta por al pecat.


Família Terra Negra

El Llibori (Nas de rei) és l’oncle d’en Tomàs i el cap de la família Terra Negra; representa la burgesia de la ciutat. A part, és el padrí i el confident de la Teresa i li dóna consells com per exemple que no deixi fer gaire a la Laura i que la controli. L’Angelina és la filla gran d’en Llibori i passarà a ser la minyona quan la Ventura no estigui. El Jaume és el fill mitjà del Llibori i en un principi és l’hereu però es casa amb la filla de l’enterramorts i el seu pare s’enfada , el deshereta i el fa fora de casa. I el Pere és el fill petit dels Terra Negra, és estudiant de capellà. No els hi agradà la idea del casament perquè ho veien molt precipitat i no consideraven a la Laura de nivell pel Tomàs.

Pere Giferda

És el nebot del mossèn Joan. Té un bon cos i és intel·ligent. Quan la Laura el coneix es posa a plorar perquè sent com si una sola acabés de trobar companyia. Acaba d’estudiar per a notari. S’enamora molt de la Laura i fa tot el possible per aconseguir-la per damunt de tot.

Beatriu

És una neboda pobra de l’oncle Llibori i que viu a casa els Terra Negra. És callada i força reservada. Ella, a diferència dels altres, no ataca a la Laura. Tampoc és gaire amiga d’ella perquè se sent molt feble i inferior. Fa cas als consells de la Laura ( p. ex. perquè es casi amb qui estima ).

Ventura

És una antiga sirventa d’una cosina morta dels Terra Negra. Actualment està a casa d’aquests fent de minyona, portant la casa i servint. També és de les que va propagant coses i calúmnies sobre la Laura a la família i al poble.

Les Torroella

Són la Remei ( dona del notari ) les seves dues filles. Fan sempre safareig i ho saben tot de tot el poble. Van sempre als llocs per treure informació i escampa tots els rumors sobre la Laura i en Tomàs amb el pretext de que té informació privilegiada i de primera mà perquè és amiga dels Terra Negra. És qui culpa a la Laura, quan encara fa un any, de no portar al món cap hereu.

Mossèn JoanFerro Vell. És un personatge positiu que vol ajudar a la Laura. No creu en totes les calúmnies que van dient sobre la Laura. L’aconsella i li diu que sigui prudent i no es revolti perquè preveu el perill de la relació entre els dos. No és gaire ben vist pel Tomàs


perquè diu que no administra bé els diners ( manté un museu del poble ) i per això no vol que vagi amb la Laura a ensenyar-li el poble ni a explicar-li curiositats de Comarquinal. Sempre segueix en contacte amb la Laura ( inclòs en el convent ).

Poble de Comarquinal

Tenen la mateixa mentalitat que el Tomàs. Veuen a la Laura com una forastera i massa moderna. Veuen que crida l’atenció i que és poc comuna en comparació amb les altres de Comarquinal, que és d’un altre estil. És una societat molt tradicional , conservadora i marcada per la religió ( tot i que a vegades només per quedar bé). El matrimoni ideal era per la conveniència econòmica ( amb hereus, pubilles.. ).

Nena dels Muntanyola

Pubilla que neix a mitjans de setembre ( un any aprox. ). Li crea a la Laura una alliberació del món de Comarquinal. Cap a principis de novembre ( uns dos mesos de la nena) pateix de meningitis i acaba morint. Tothom s’estranya que sigui una nena i ho veuen com a fruit d’algun problema o com un càstig de Déu. Al Tomàs no li ha agradat que hagi estat una nena i no un hereu perquè ja tenia molts projectes de grandesa Muntanyola pel nen.

2. SIMBOLISMES:

Boira: La boira envolta Comarquinal fent una acollida que fa pressió. Tanca el poble i

no hi deixa sortir ni entrar res. És odiosa i no fa res més que fer pressió. Com una

muralla que cada dia l’amenaça més i que un dia acabarà per ofegar-la. És com

claustrofòbica i simbolitza l’aïllament. També mostra els estats d’ànims de la Laura.

Aigua: L’aigua simbolitza purificació. Quan el Tomàs força a la Laura, aquesta se sent

malament, humiliada, forçada, ofesa... i es renta amb aigua per tal de purificar-se i

quedar més lleugera, es perfuma i es vesteix.

3. PRIMERA PART:

El Tomàs i la Laura es van conèixer a una festa d’una amiga dels dos a Barcelona. El Tomàs

queda encantat per la Laura perquè ella toca el piano ( el toca molt malament però crida molt

l’atenció ). Comença en que la Laura i en Tomàs van en tren des de Barcelona cap a


Comarquinal després de dos mesos de viatges com a nuvis i allà els espera la Teresa. Arriben i

es dirigeixen cap a la casa dels Muntanyola passant pel poble, on crea molt de revolt i safareig.

Quan la Laura s’està canviant la Teresa l’espia pel forat de la porta i veu que vesteix amb colors

diferents i que té una camiseta interior negra ( en aquell temps era com un vermell de puta ).

La Laura escriu a la seua cosina ( Amèlia i Maria ) dient que tot va bé li fa mala impressió la

Teresa i la boira. La Teresa va cap a casa dels Terra Negra i ho explica al Llibori, on després van

les Torroella per assabentar-se de noves notícies. A la nit ja tot ho sabien tot Comarquinal. Pel

matí següent la Laura desperta i es posa a tocar el piano ( molt malament ) i desperta al

Tomàs. El Tomàs la força i l’obliga. Ella se sent molt malament i es neteja, es perfuma i es

vesteix. Se´n van a passejar pel poble i el Tomàs li explica cosa dels altres. Es troben amb

mossèn Joan que li promet ensenyar-li el poble i llocs. La Laura vol però el Tomàs no deixa. Al

dia següent van a dinar a casa els Terra Negra. També van a visitar altres oncles i coneguts. La

setmana següent, el Tomàs no té temps de quedar-se al racó íntim i la Laura reflexiona en que

té tot però no té res. La Laura decideix parlar amb la seua Teresa. Amb el temps, la Laura és

criticada per la Teresa, que no volia més confiança i perdre terreny. Tots ajuden a fer més

calúmnies sobre la Laura. Els dijous feia festes a casa amb la Teresa i amistats del poble. En una

d’aquesta tardes, quan ja havia marxat tothom, es van quedar la Teresa i la Laura parlant. Va

entrar el Tomàs i va mostrar tot el seu esplendor cap a tot el que havia fet i feia la Laura tot

depreciant el sacrifici i esforç de la Teresa. Fa un comentari molt masclista , la Teresa s’enfada i

se’n va. La Laura li mostra el seu descontent amb això però per primer cop passa de tot i fa

com si res ( tot i que segueix pensant que és la transformació espiritual d’en Tomàs

encomanada per Déu). Els comentaris del poble deien que encara no tenien cap fill i finalment

la Laura es queda embarassada. La Laura cada cop quedava més sola perquè el Tomàs sortia i

anava a Barcelona i la deixava allà. Un dia la Beatriu, a casa la Laura, li torna el collar i la Laura

se sent ofesa . No obstant les dos decideixen ser amigues i la Beatriu li explica les seves coses a

la Laura. Quan pareix la Laura té una nena i no un nen i la família es decep. Per la Laura la nena

és com una salvació ja que l’allunya de tot lo dolent de Comarquinal. També, el Tomàs a part

de no voler a la nena ja no desitjava a la Laura perquè ja no cridava l’atenció als homes del

poble. A principis de novembre la nena es posa malalta de meningitis i mor. La mort de la nena

fa que la vida de la Laura es trenqués i que tardés molt en recuperar-se, mentre tots els altres

ja fan vida normal. Una tarda del mossèn Joan li porta a casa la Laura al seu nebot Pere ( del

que ja li havia parlat abans ).


4. SEGONA PART:

El Pere s’enamora de la Laura ja que li produeix solitud i tendresa i tot el dia va pensant en ella.

La Laura també s’enamora del Pere perquè la feia feliç, riure i li il·luminava aquella vida tant

dolenta de Comarquinal cada cop que l’anava a veure. No obstant la Teresa també està

enamorada del Pere des de fa molt temps i quan se n’adona que a la Laura també li interessa

el Pere la comença a odiar encara molt més i decideix castigar-la. Una nit la Laura va amb la

Teresa , l’Angelina, la Beatriu i la Remei Torroella al museu que té el mossèn Joan. Quan

estaven allà va aparèixer el Pere amb un amic seu i la Teresa veu clarament que els dos

mostren sentiments recíprocs i que els dos s’estimen. El mossèn Joan també ho veu i li

demana que no torni més a casa la Laura i que l’oblidi perquè ella està casada amb el Tomàs i

és un amor no correspost i impossible. La Laura comença a veure que el Pere no ve a casa seva

i se sent molt sola i nota la seva falta de presència. Una nit, la Teresa es posa a parlar amb la

Laura i li començ a dir que hi ha rumors d’ella i el Pere i que se’n parlava malament d’ells dos

pel poble. La Laura , sentint això que li diu, se sent malament i decideix tornar a estimar al

Tomàs que és el seu marit i tornar a complir el seu paper com a dona casada i dona d’ell. La

Madrona ( germana de l’oncle Joanet , oncle del Tomàs amb el que és porta bé però no hi té

gaire relació ) mor i en la seva vetllada tothom comença a parlar malament de tothom i la

Laura se sent desplaçada i malament ja que a ella mai li ha agradat això de saber les misèries

de tothom i d’anar parlant malament dels altres. De cop entra en Pere , cosa que fa de pretext

per a que es parli encara més malament de la Laura. Trobant-se molt malament i molt a

disgust la Laura decideix marxar i el Pere la segueix ( la Teresa ho veu ). Quan la troba el Pere li

diu que l’estima molt i li dona un petó. La Laura té molta por de ser descoberta o de que la vegi

algú i surt corrents. Quan arriba a casa es troba amb la Teresa i tenen una forta baralla. Per a

venjar-se de tot el que ha passat i de l’odi que li té, la Teresa decideix dir-li al Tomàs tot el que

fa la Laura i parlant amb ell el convenç per a marxar una temporada a les Aulines per a que la

Laura pugui agafar forces i tornar a ser com era abans. Marxen i allà la Teresa sempre està

vigilant i observant tot el que fa la Laura ( que fa totes les feines que li eren encomanades tot i

que quan podia pensava en el Pere ). Al cap d’un temps tornen cap a Comarquinal i tots

rebutgen a la Laura i ella se sent molt sola. La Beatriu també la rebutja i això que era l’única

que no atacava a la Laura i que li demanava consells. A Comarquinal es feia safareig i es deia

que la Teresa i el Tomàs mataven de fam a la Laura i que no la deixaven sortir de casa. En quan

el Tomàs es va assabentar d’això va obligar a que la Laura es vestís amb un vestit molt escotat

i maco i que l’acompanyés al concert que es feia al casino. La Teresa també hi va i quan són

allà els hi diu que el Pere també està allà. Es saluden i acaben de veure el que queda del


concert amb ell ( i el Pere li diu a la Laura que l’estima i que l’esperarà ). Un dia l’Angelina es

mor de tuberculosi. Quan ha acabat el Nadal la Beatriu acaba finalment per casar-se després

dels consells que li ha anat dient la Laura i de que la Laura fes possible l’apropament entre el

noi i la Angelina. Tot això fa que la Laura se senti encara més sola davant del Pere ja que l’únic

suport que rebia venia per part d’elles dues. Un vespre la Laura va sortir a passejar i va entrar

dins la parròquia. El Pere era allà i es va assentar al seu costat i parla amb ella: li diu de marxar

tots dos d’allà perquè s’estimen . Però ella se’n va. No obstant la Ventura estava allà a un racó

mirant i s’assabenta de tot i se’n va cap a la Teresa per explicar-li. Al dia següent la Teresa, com

que li ha dit la Ventura, s’enfronta amb la Laura i li diu que deixi estar el Pere que és seu ( el

seu amor impossible ) i que si cal , que esculli un altre home i que ella la taparà i no dirà res i

que si fa tot el que ella diu serà la mestressa de la casa dels Muntanyola. La Laura passa , no li

contesta i no li fa cas i , doncs, la Teresa li explica tot al Tomàs. Mantenen una forta discussió

fins que la Laura se’n farta i decideix marxar. Al carrer es troba amb el mossèn Joan , que li fa

reflexionar i la Laura se’n va cap a casa del Llibori. Allà l’oncle intenta abusar d’ella i se’n va

corrent altra vegada cap a casa del Tomàs però ell la fa fora i finalment se’n va a casa del Pere.

A casa, el Pere no la vol i ella intenta convèncer-lo de que vol estar amb ell però pensa que

realment ella no ho vol i el Pere l’acaba fent fora de casa. La Laura vol morir-se. Al final ,

decideix agafar un cotxe i tornar a Barcelona. Una amiga de Barcelona viu a prop de les

abadesses de Pedralbes i aconsegueix que les abadesses la acullin en aquell claustre de

religioses franceses. No obstant segueix recordant el seu passat, però ara està tranquil·la

perquè tot i que està sola, ara és lliure. A Comarquinal un cop la Laura s’ha anat deixen de

parlar d’ella. Al cap de dos mesos (estiu) li escriu des de la finestra del convent Pedralbes una

carta al mossèn Joan, que se n’alegra molt per ella i per que ara estigui allà , lliure.

Documents

Laura a la ciutat dels sants (trimestral)