L'AVALUACIÓ FORMADORA COM A

MOTOR DE CANVI ALS CENTRES I ALS

SISTEMES EDUCATIUS

L'AVALUACIÓ FORMADORA COM A

MOTOR DE CANVI ALS CENTRES I ALS

SISTEMES EDUCATIUS

Neus Sanmartí 4 de desembre de 2014

“La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La

segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem

molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”.J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)

Un procés que comporta:

1) Recollir informacions (amb instruments o no)

2) Analitzar la informació recollida i emetre un judici

3) Prendre decisions d’acord amb el judici emès

Què entenem per avaluar?

De tipus pedagògic:regular el procés d’ensenyament i aprenentatge

QUALIFICACIÓ/QUALIFICACIÓ/ACREDITACIACREDITACIÓÓ AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORAAVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA

De tipus social:

classificar, seleccionar,

orientar…

Però a l’hora d’avaluar som els professors els que...• Decidim les tasques, les preguntes... • Analitzem les respostes i emetem els

judicis• Prenem decisions

És possible una avaluació que ajudi l’alumnat a ser autònom aprenent i a aprendre més significativament?

Defensem una aula en la que l’alumnat sigui el protagonista

Analitzem un exemple (Escola Banús, 2n)

http://www.youtube.com/watch?v=taUJQWD8NhY&feature=youtu.be

Què caracteritza les persones

que prenen “bones” decisions (i són competents en aprendre)?

– Tenen uns objectius (i saben per què és important saber fer la tasca) –per tant, caldrà avaluar si se’ls representen-

– Són capaços d’anticipar i planificar l’acció (què fer, com...) -per tant, caldrà avaluar si ho fan bé-

– Identifiquen els criteris d’avaluació (què i com se m’avaluarà) ) –per tant, caldrà avaluar si els identifiquen-

4 exemples que promuen la reflexió

(després de fer una activitat per aprendre a reconèixer de què depèn que una ombra sigui gran/petita, nítida/difuminada, realitzada a una aula on habitualment els nens i nenes aprenen psicomotricitat, 5 anys)

• Uns alumnes reconeixen l’objectiu.

• D’altres diuen que psicomotricitat - a moure’s, fer gestos…-

QuQuè hem après avui?è hem après avui?

Si un alumne reconeix l’objectiupodem afirmar que ha après

(Exemple d’escrit en un diari de classe, 2n ESO)

R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva

Anticipació i planificació de l’acció

5 anys CEIP Baloofeta per un nen

“superdotat”(traducció de l’original en

català)

Com ho aprenen a fer els nois i noies que no aprenen sols?

Què és el que la professora vol que aprenguem i ens preguntarà a

l’examen?

– Entrevista a 18 alumnes de 2 grups- classe (1r ESO) i a les seves professores avans de l’examen (tema: la cèl.lula)• Las professores van dir que volien que

els estudiants raonessin, establissin relacions, comparessin, clasifiquessin...

• Els estudiants que van aprovar (10) van dir que les professores volien que recordessin noms, classes, la funció de cada parte de la cèl.lula...

Com va ser l’examen que se’ls va propusar?

– Esquema de la cèl.lula i nomenar les seves parts

– Dibuix d’un microscopi i nomenar les seves parts

– Dir les diferències entre una cèl.lula animal i una vegetal

– En un esquema en el que, por un costat, s’indicaven les parts i, per l’altre, les funcions, s’havien d’unir per mitjar de fletxes.

– ...

Un exemple d’un procés d’aprenentatge en el que es pot reconèixer el paper de l’avaluació

(1r primària)

COM ENS IMAGINEM EL SEU ESQUELET?

Aprenem sobre l’esquelet dels mamífers: Els nens i nenes expressen les seves

idees inicials

http://blocs.xtec.cat/projectesdeciencies/Neus Garriga

1r CEIP Turó del Cargol

Què creiem que aprendrem

REGULEM LES REPRESENTACIONS INICIALS A PARTIR DE COMPARAR QUÈ HA DIBUIXAT CADASCÚ I LES

JUSTIFICACIONS SOBRE PERQUÈ HO HEM FET D’AQUESTA MANERA, I DE COMPARAR AMB

L’ESQUELET HUMÀ I D’UN CONILL

En grup millorem (regulem) el dibuix de l’esquelet inicial

Després ens preguntem en què hem de pensar sempre que dibuixem l’esquelet d’un mamífer (passem a l’abstracció per poder generalitzar):

Recollim idees, les analitzem i prenem decisions

1. La columna vertebral va del coll a la cua i serveix per aguantar tot el cos.

2. Tots els ossos estan units uns als altres.3. Estan units per mitjà d’articulacions per poder

moure’s.4. Les costelles estan unides a la columna vertebral

(a la part del tòrax) i deixen un espai al mig perquè hi càpiga el cor i els pulmons).

D’aquest resum en diem “Base d’Orientació” perquè orienta el pensament i l’acció. Al llarg dels cursos es pot

anar ampliant i precisant

D’aquesta “Base” en surten els criteris d’avaluació que possibiliten avaluar i regular

allò que encara podem millorar (i també qualificar els resultats)

Criteris d’avaluació Qual.

He/ha/hem dibuixat la columna…

...els ossos units...

...les articulacions…

...Les costelles...

Què hauria/hauríem de fer per millorar

També ens permet anticipar en què hem de pensar per respondre noves preguntes

relacionades amb l’esquelet dels mamífers

Quina seria una bona pregunta d’avaluació per comprovar si està ben après?

“Les persones també som mamífers. Com serà el nostre esquelet? Dibuixa’l” (I donar el perfil d’una persona) I si ho volem fer més difícil demanar per l’esquelet d’una balena.

“En Joan es pregunta com és que els ossos de l’esquelet d’un mico estan units però en canvi es pot moure de moltes maneres. Dibuixa el seu esquelet de manera que es vegi bé com és que es pot moure”

També a l’etapa d’educació infantil els nens i nenes aprenen a

autoavaluar-se

Esc. Pere Calders, Polinyà

I els grans ja n’haurien de saber molt més!!

Sovint, com les tasques competencials són complexes, el

problema és saber què és molt bé, bé, regular, malament... (o un 10,

7, 5 o 2)

És per això que sorgeixen les “rúbriques”

Les rúbriques són els instruments més idonis per concretar els criteris

d’avaluació en relació a tasques complexes (competencials)

• Els alumnes expliquen què és i perquè els serveix

http://www.xtec.cat/web/curriculum/xarxacb/avaluarperaprendre/rubrica/alumnes

• Té sentit utilitzar-ne quan s’avaluen tasques complexes-competències (o coneixements que no responen a “correcte o incorrecte”)

Què és una rúbrica?

• Al professorat:• Per compartir, en el marc del centre, què

ensenyar de manera prioritària i els criteris per avaluar cada competència.

• Per fer un seguiment de l’evolució de cada alumne al llarg dels cursos.

• A l’alumnat

• Per saber d’on surt el resultat d’una avaluació.

• Per identificar què li falta per poder fer millor un tipus de tasca i reconèixer l’evolució.

Per què serveixen les rúbriques?

• No s’avalua l’alumne sinó com s’ha fet una tasca.

• Professorat i alumnat (i les seves famílies) poden visualitzar si es va progressant en la realització d’un tipus de tasques.

• Demana anticipar quins són els grans tipus de tasques en les que s’hauria d’arribar a ser competents.

• Promou avaluar les tasques des de la seva complexitat i no només aspectes molt parcials.

Quins canvis en el plantejament en l’avaluació suposa?

Un web on trobar propostes de “Bases d’Orientació” en relació a competències-clau, rúbriques per avaluar-les i exemples d’activitats aplicades per diferents escoles (en

construcció)

http://tresorderecursos.wix.com/avaluacio

Un exemple d’un procés en el que podem percebre la funció de l’ús

de les rúbriques per l’(auto)avaluació en l’aprenentatge

(escriure un text instructiu

-primària i secundària-)

Tenim previst anar a Montserrat i ens

plantegen aprendre a redactar un text que

reculli les instruccions per anar-

hiPrimer parlem del que sabem i comprovem si

tenim clars els objectius i quina és la nostra idea

sobre com escriure aquest tipus de text

Mercè MasCEIP La Roureda, 5èP

St. Esteve de Sesrovires

Pensar en regles que l’escola ha consensuat en relació a l’escriptura de tot tipus de textos:

• Aspectes formals•Silueta del text•Títol•Presentació

• Continguts

• Organització del text•Comprensió•Ortografia•Gramàtica•Vocabulari

Pensem i anticipem:Pensem i anticipem:QuQuè hem de fer per escriure un text instructiu?è hem de fer per escriure un text instructiu?

Mercè MasCEIP La Roureda, 5èP

St. Esteve de Sesrovires

Elaborada per l’IES Badia del

Vallès per compartir-la amb

l’alumnat.Primer els

alumnes fan la seva proposta i

després es revisa i se’n

consensua una que s’aplica a

totes les assignatures

Un altre exemple de B.O.Un altre exemple de B.O.

Compartim els criteris per avaluar produccions en una rúbrica

Rúbrica (1a part):

criteris

consensuats amb els

alumnes que apliquen per

coavaluar-se

Mercè MasCEIP La Roureda, 5èP

Els alumnes l’apliquen per coavaluar-se. Cada parella avalua 2 produccions

Un altre exemple de rúbrica per avaluar un text instructiu

Elaborada per l’IES Badia del

Vallès per compartir-la amb

l’alumnat

Els alumnes poden arribar a qualificar-se

Mercè MasCEIP La Roureda, 5èP

St. Esteve de Sesrovires

A partir dels resultats els alumnes s’avaluen i la mestra també. Després comparen si hi ha acord

i fan propostes per millorar. El compromís és explicar-ho a la família

Com millorar a nivell de centre a partir d’uns resultats inicials

-IS Badia del Vallès per a la dimensió “expressió escrita” de la competència comunicativa-

• S’ha acordat quins gèneres es prioritzen treballar cada curs

• Es pacta entre el professorat i amb l’alumnat una Base d’Orientació per a la redacció i una rúbrica amb els criteris d’avaluació

• Es fa una prova diagnòstica a l’inici de curs• A cada assignatura es demanen tasques en les

quals s’han d’aplicar aquests gèneres (també als exàmens)

• A final de curs (en el marc del treball de síntesi) s’avalua el progrés de l’alumnat

Un altre exemple: -IS Ramon Berenguer IV (Amposta), Competència matemàtica-

Continua: més objectius, la B.O, la rúbrica i possibles activitats d’avaluació

“La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense

perseguir un punt fixe” Frank Kafka (1883-1924)

“No hi ha vent favorable per la persona que no sap on va”

Novalis (1772-1801)

BLACK, P. (1997). L’avaluació al servei de I'aprenentatge. Temps d’Educació, 18, 85–101.

BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora.

JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicació i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB

SANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó

SANMARTÍ, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat. http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf

OCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA. Consell Superior d’Avaluació (també 2000, 2003 i 2009) http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.

Bibliografia básica