Lavatera olbia(espècie autòctona en regressió)

Ferran Cirac i AyalaCurs 2010-2011

Tutora: Raquel ÚbedaInstitut Vilatzara (Vilassar de Mar)

Índex

0. Introducció1. Lavatera olbia

2. Problemes de la Lavatera olbia3. Estudi

4. Material i mètodes5. Conclusions

6. Annex: Escola Els Alocs7. Agraïments

Lavatera olbiaQuè és la Lavatera olbia?

• Arbust de la família de les malvàcies.

• Persistent i pot arribar a fer 2 m d’alçada.

• Angiosperma (planta amb flor).

• Dicotiledònia.

Foto: M. Guardiola

Lavatera olbiaDescripció

Inflorescència racemiforme

Sèpals de 10 a 14 mm ovats i acuminats

Peduncles de 2 a 7 mm

Fulles superiors trilobades dentades irregularment

Flors purpúries, apicals i axil·lars

Segments del calicle de 7 a 13 mm

Fulles inferiors palmatilobades dentades

irregularment

(de 3 a 15 cm)

Mericarps pilosos, llisos, amb el dors arrodonit

Pètals de 15 a 30 mm

Lavatera olbiaReproducció

• L’òlbia es pot reproduir per esqueix o per llavor.

• El fruit està compost per mericarps pilosos, llisos i arrodonits.

• La llavor és molt petita. Fa aproximadament 4 mm i té la testa molt dura.

Fruit de l’òlbiaFoto: D. Carrera

Fruit i llavors de l’òlbiaFoto: D. Carrera

Lavatera olbiaHàbitat

• Marges de torrenteres i dels camins.

Torrent d’en Cirers (juliol 1948; foto: P. Montserrat)

Lavatera olbiaCorologia

Flora dels Països Catalans,

Oriol de Bolòs i Josep Vigo

Món Penísula Ibèrica Països Catalans

PROBLEMES DE LA Lavatera olbia

• De reproducció.

• De situació

• Plantes invasores

Miraguà de jardí Miraguà de jardí enfilant-se sobre l’òlbia Phytolacca americana

Fotos: M. Guardiola

PROBLEMES DE LA Lavatera olbiaCanvis en el paisatge

A, Malgrat el terra pedregós

es forma un bosc dens,

perquè l’aigua no hi falta

mai a l’estiu (juny 1949:

foto: P. Montserrat). B,

Plantació de plàtans amb

restes de vernedes. No es

pot mantenir un bosc dens

per la manca d’aigua que

no baixa perquè és captada

per pous (maig 2006: foto:

J. Corbera).

Revista L’ATZAVARA

PROBLEMES DE LA Lavatera olbiaCanvis en el paisatge

A, Alzinars densos a les

voreres amb alguns roures.

Tram final molt sorrenc (juliol

1948: foto: P. Montserrat). B,

Algunes alzines i roures a les

vores, amb moltes espècies

introduïdes, aspecte

abandonat. Tram final

sorrenc amb ciment mig

arrencat (juliol de 2006: foto:

J. Corbera).

Revista L’ATZAVARA

ESTUDI

• Trobar els factors que determinen la germinació d’una espècie amenaçada.

• Afavorir la germinació de la llavor.

• Determinar els percentatges de germinació amb els diferents tractaments utilitzats.

• Trobar les causes que fan que l’òlbia estigui en regressió.

• Obtenir plançons per poder repoblar torrents dels parcs de la Serralada de Marina i de la Serralada Litoral.

MATERIAL I MÈTODESRecollida de llavors

Parc de la Serralada de Marina Parc de la Serralada Litoral

http://www.icc.cat/vissir2/ (Institut cartogràfic de Catalunya)

MATERIAL I MÈTODES Poblacions localitzades

Poblacions de la Serralada de Marina

Número d’òlbies Ús de la riba Vegetació del voltant

Alteracions de la Riba

Amplada de la llera o del

camí

Pendent dels marges

Ús del sol

1 1 adult fèrtil, Forestal Herbàcia entre les

quals plantesinvasores

Brossa(ampolles,llaunes)

Uns 10 metres Entre 20° i 75° Vial de sorracompactat

2 1 adult fèrtil 1 adult vegetatiu,

Forestal Herbàcia Brossa(ampolles,llaunes)

Entre 2 i 5 metres Entre 20° i 75° Vial de sorracompactat

3 3 peus adults Forestal Herbàcia entre les

quals plantesinvasores

Sense alteracions Entre 2 i 5 metres Inferior a 20° Vial de sorracompactat

4 19 adults força vells

1 adult vegetatiu4 plançons

Antiga pedrera Arbustiva i herbàcia

Alterada per laformació de la

pedrera

Més de 30 metres

Inferior a 20° Camí de sorra no

transitat

5 4 adults fèrtils Forestal Arbustiva, herbàcia

i poc arbori

Sense alteració Entre 2 i 5 metres Inferior a 20° Vial de sorracompactat

6 13 adults fèrtils Forestal Arbustiva i herbàcia

Sense alteració Entre 2 i 5 metres Inferior a 20° Vial de sorracompactat

MATERIAL I MÈTODES Poblacions localitzades

Poblacions del la

Serralada Litoral

Població Ús de la riba Vegetació del voltant

Alteracions de la Riba

Amplada de la llera o del

camí

Pendent dels marges

Ús del sol

1 7 plançons i 8 adults els quals2 en procés demort

Forestal Herbàcia Sense alteracions Entre 2 i 5 metres Entre 20° i 75° Vial de sorra compactat

2 3 adults Forestal Herbàcia Sense alteracions Entre 2 i 5 metres Entre 20° i 75° Vial de sorra compactat

3 3 adults morts i 4 adults vius

Agrícola en actiu (vinícola)

Herbàcia Sense alteracions 2 metres Entre 20° i 75° Vial de sorra compactat

4 14 peus fèrtils i 4 peu vegetatius

Urbanització Herbàcia i arbori amb diferents plantes

invasores.

Sense alteracions Entre 2 i 5 metres Inferior a 20° Vial de sorra asfaltat

5 16 peus fèrtils, 16 plançons, 5 rebrots i 2

peus vegetatius.

Forestal Herbàcia i arbori Alterat per la neteja del bosc.

Entre 2 i 5 metres

Entre 20° i 75° Vial de sorra compactat

MATERIAL I MÈTODES Mostreig

MATERIAL I MÈTODES Tractaments

– Escarificació mecànica.Fer un tall superficial a la llavor sense malmetre l’embrió, o bé, raspar amb paper de vidre, la part externa de la llavor.

– Estratificació en fred.

Consisteix en mantenir les llavors duran uns dies, o unes setmanes a

5°C. – Escarificació química.

Remullar les llavors durant uns dies, o unes setmanes. En aquest cas amb aigua oxigenada.

MATERIAL I MÈTODES Primera sembra

Escarificació mecànica Es van raspar 100 llavors alhora durant uns 10 minuts.

Escarificació química Es van submergir 100 llavors en H₂O₂ durant 2 dies.

Estratificació en fred Es van mantenir 100 llavors a 5°C durant 2 dies.

MATERIAL I MÈTODES Segona sembra

Escarificació mecànica Es van raspar 100 individualment fins a deixar ben raspada la testa.

Escarificació química Es van submergir 100 llavors en H₂O₂ durant 1 setmana.

Estratificació en fred Es van mantenir 100 llavors a 5°C durant 1 setmana.

CONCLUSIONS

• Està en regressió.

• L’òlbia també és amenaçada per l’home.

• Per aconseguir la germinació hem d’afeblir la testa, que és molt dura.

• El tractament que funciona millor és l’escarificació mecànica.

ANNEX: ESCOLA ELS ALOCS

A causa de la similitud entre els alocs i l’òlbia he exposat el meu treball davant d’alumnes de 2n de primària de l’escola Els Alocs.

AGRAÏMENTS• Moisès Guardiola.• David Carrera.• Feliu Novell. • Pere Cabot.• Jaume Riera. • Guardes Laia Martínez i Lola Gómez.• Sobreguarda Laura León.• Roser Loire.• Jesús Arbués.• Raquel Úbeda• Escola els Alocs (Vilassar de Mar)

Moltes gràcies per la vostra atenció.

http://ferrancirac.blogspot.com/