Lectures Prescriptives Literatura Catalana PAU 2015
2
Lectures prescriptives Literatura catalana. PAU 2015 Pàgina 1 de 2 LECTURES PRESCRIPTIVES DE LITERATURA CATALANA PAU 2015 *La llista de poesies que configuren antologia es pot consultar a http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat 1. Mar i cel, d’Àngel Guimerà El Romanticisme i la tragèdia. L’aportació d’Àngel Guimerà a la tragèdia romàntica. Aspectes neoclàssics, romàntics i realistes a Mar i cel. La presentació dels personatges: els indicis i els comentaris del primer acte. La relació d’Osman i Mahomet amb les dones: el paper de l’anticipació. El significat dramàtic i ideològic de Joanot. La identitat i l’amor en Saïd. Els impulsos eròtic i maternal en Blanca. La religió com a fanatisme. Mestissatge, tolerància i fraternitat en relació als dos bàndols en conflicte. El valor del sacrifici. Col·loquialisme i formalitat en la llengua dramàtica. 2. Antologia poètica, de Josep Carner Josep Carner com a poeta noucentista. Els pretextos poètics. El tractament simbolista. La tensió entre realitat i ideal. El distanciament poètic en relació amb la ironia. L’objectivitat pretesa o real. Ciutat, ciutadanisme i classicisme. El món rural. L’amor com a joc elegant. L’amor com a fracàs sentimental. La influència de la poesia anglesa. Paisatge i jo líric. El postsimbolisme com a superació del Noucentisme. La preocupació per l’home i el seus límits. L’abstracció existencial i el lirisme dels objectes i els paisatges. L’efecte de la Guerra Civil i l’exili forçós en la poesia de Carner. La narrativitat filosòfica de Nabí: solitud i missió del poeta. Una poètica de l’exili: solitud, record, enyorança, elegia i retorn. Llengua, tècnica poètica i virtuosisme: l’evolució formal de la poètica carneriana. 3. Antologia poètica, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel La ruptura estètica amb l’Escola mallorquina. L’acostament a la poesia pura. Els instants crepusculars. El barroquisme. L’acostament a l’avantguardisme. L’evolució de les formes poètiques. Un cert decadentisme. El neopopularisme. La relació amb la poesia de la Generación del 27. El joc intertextual. Els primers reculls de poemes i Imitació del foc: estructura del llibre. Les imatges del foc, del vent i la llum. El recurs de l’oxímoron. Heràclit i el concepte de món. La comprensió intel·lectual de món i la necessitat d’art. La relació entre coneixement, art i llenguatge. La relació entre poesia i existència. 4. Antígona, de Salvador Espriu. El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica: l’Antígona de Sòfocles; Els set contra Tebes d’Èsquil. Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh. Antígona en el teatre català. Les dues redaccions de l’Antígona d’Espriu. Estructura i personatges principals. La progressió dramàtica. Característiques morals i polítiques de l’enfrontament entre Creont i Antígona. Anàlisi i significació de la figura del Lúcid Conseller. Dissolució del destí i responsabilitat. La pietat i el perdó. Significació d’Antígona en la postguerra espanyola. L’aportació específica d’Espriu al mite d’Antígona. Altres mites en el teatre d’Espriu: Esther i Fedra.
Lectures Prescriptives Literatura Catalana PAU 2015
Lectures prescriptives Literatura catalana. PAU 2015 Pgina 1 de
2
LECTURES PRESCRIPTIVES DE LITERATURA CATALANA PAU 2015 *La
llista de poesies que configuren antologia es pot consultar a
http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat 1. Mar i cel, dngel
Guimer El Romanticisme i la tragdia. Laportaci dngel Guimer a la
tragdia romntica. Aspectes neoclssics, romntics i realistes a Mar i
cel. La presentaci dels personatges: els indicis i els comentaris
del primer acte. La relaci dOsman i Mahomet amb les dones: el paper
de lanticipaci. El significat dramtic i ideolgic de Joanot. La
identitat i lamor en Sad. Els impulsos ertic i maternal en Blanca.
La religi com a fanatisme. Mestissatge, tolerncia i fraternitat en
relaci als dos bndols en conflicte. El valor del sacrifici.
Colloquialisme i formalitat en la llengua dramtica. 2. Antologia
potica, de Josep Carner Josep Carner com a poeta noucentista. Els
pretextos potics. El tractament simbolista. La tensi entre realitat
i ideal. El distanciament potic en relaci amb la ironia.
Lobjectivitat pretesa o real. Ciutat, ciutadanisme i classicisme.
El mn rural. Lamor com a joc elegant. Lamor com a fracs
sentimental. La influncia de la poesia anglesa. Paisatge i jo lric.
El postsimbolisme com a superaci del Noucentisme. La preocupaci per
lhome i el seus lmits. Labstracci existencial i el lirisme dels
objectes i els paisatges. Lefecte de la Guerra Civil i lexili fors
en la poesia de Carner. La narrativitat filosfica de Nab: solitud i
missi del poeta. Una potica de lexili: solitud, record, enyorana,
elegia i retorn. Llengua, tcnica potica i virtuosisme: levoluci
formal de la potica carneriana. 3. Antologia potica, de Bartomeu
Rossell-Prcel La ruptura esttica amb lEscola mallorquina.
Lacostament a la poesia pura. Els instants crepusculars. El
barroquisme. Lacostament a lavantguardisme. Levoluci de les formes
potiques. Un cert decadentisme. El neopopularisme. La relaci amb la
poesia de la Generacin del 27. El joc intertextual. Els primers
reculls de poemes i Imitaci del foc: estructura del llibre. Les
imatges del foc, del vent i la llum. El recurs de loxmoron. Herclit
i el concepte de mn. La comprensi intellectual de mn i la
necessitat dart. La relaci entre coneixement, art i llenguatge. La
relaci entre poesia i existncia. 4. Antgona, de Salvador Espriu. El
mite dAntgona en lantiguitat clssica: lAntgona de Sfocles; Els set
contra Tebes dsquil. Antgona i el teatre contemporani: Bertolt
Brecht i Jean Anouilh. Antgona en el teatre catal. Les dues
redaccions de lAntgona dEspriu. Estructura i personatges
principals. La progressi dramtica. Caracterstiques morals i
poltiques de lenfrontament entre Creont i Antgona. Anlisi i
significaci de la figura del Lcid Conseller. Dissoluci del dest i
responsabilitat. La pietat i el perd. Significaci dAntgona en la
postguerra espanyola. Laportaci especfica dEspriu al mite dAntgona.
Altres mites en el teatre dEspriu: Esther i Fedra.
Lectures prescriptives Literatura catalana. PAU 2015 Pgina 2 de
2
5. Invasi subtil i altres contes, de Pere Calders
Caracterstiques i temes de la narrativa breu de Pere Calders.
Lhumor i la ironia. Somni i fantasia en oposici a norma social i
vida quotidiana. La subversi de lordre lgic de la realitat. Temes
de la literatura fantstica. Acceptaci i transgressi dels codis.
Personatges, caricatura i visi escptica de la condici humana. El
personatge-narrador i les formes dobjectivitzaci. El tractament de
la llengua. Intenci crtica i judici moral. Els Contes breus: sntesi
formal, acudit i jocs lingstics. 6. Jard vora el mar, de Merc
Rodoreda Jard vora el mar en la trajectria de Merc Rodoreda; dates
de redacci i de publicaci. Lestructura de la novella i el pas del
temps. Tcnica narrativa: el narrador testimoni i la recomposici del
passat. El behaviorisme. El jard com a espai simblic. La conscincia
de la mort. El sentit trgic. Laigua com a element simblic. Eugeni i
Rosamaria: infantesa i record. Lexpulsi del parads. Els dos camins
fonamentals de coneixement de les relacions amoroses. El diari
dEugeni. El sucidi dEugeni. La impossibilitat de recuperaci del
passat. Els personatges: parallelismes i oposicions.
