L'ELECTROCARDIOGRAMA EN EL RITME

NODAL PER LES SALS D'ESTRONCIper

A. PI SURER J. M. BELLIDO

En una nota anterior - El ritme nodal per les sals

d'estronci, Arxius de 1'Institut de Ciencies, any I, n.° 2 -

demostravem que per l'influencia de solucions isotoniques

de Sr Cl. se produeix frequentment la inversio del peris-

taltisme cardiac; lo que Mackensie clinicament ha ano-

menat, amb impropietat, ritme nodal, per suposar que

1'estimul, en aitals casos, neix de les fibres de pas d'auri-

cula a ventricul.

No es aixi; ja les grafiques mecaniques mostren que

la contraccio del ventricul ve abans que la de 1'auricula,

pero 1'electrocardiograma es mes decisiu. Sempre que's

presenta el ritme nodal apareix la grafica electrica de

l'extrasistoli d'origen ventricular; es constant la coinci-

dencia. Les grafiques tipiques que us presentem son la

traduccio electrica de les grafiques mecaniques reprodui-

des en el nostre treball j a esmentat. A desapareix, se

presenta una Ip enorme i, en canvi, se produeix sovint

una F alta, ampla i allargada.

Aquest tipus electrocardiografic no l'hem descobert

30 Publicacions de l'Institut de Ciencies

nosaltres; s'observa per altres toxics cardiacs, per 1'estimu-

laci6 Ileugera del pneumogastric, i, tambe, en casos hu-

mans d'extrasistoli ventricular. La per nosaltres demos-

trada ha estat la coincidencia de 1'electrocardiograma

aquest amb la inversio del peristaltisme cardiac.

I aixo to interes fisiologic perque prova la possibilitat

de la direccio retrograda del proces d'excitacio. Se creia,

fins ara, que en 1'extrasistoli originat en un punt bait

del ventricul, s'extenia 1'estimul per la massa cardiaca

uniformement, com les ones sonores per faire, irradiant

des del punt d'estimulacio i que, per tant, les corrents

d'excitacio nascudes d'aquests estimuls on el ventricul no

seguien les vies de l'aparell de conduccio, anatomica i

fisiologicament ben determinades, que sols devien con-

duir en el sentit fisiologic del primitiu tubus cardiac:

d'orifici venos a orifici arterial.

Nosaltres hem observat 1'electrocardiograma tipic de

1'extrasistoli ventricular. Mes, d'aquest extrasistoli, arriba

1'estimul a 1'auricula ja que observern en els nostres

mecanogrames la contraccio auricular succeint a la ven-

tricular. Si on 1'electrocardiograma corresponent no apa-

reix A, aixo es degut a que se sumen algebraicament A

i I; no es quo A no hi siga, es que no se veu, es que se

confon amb la gran oscil-lacio que es I, perque cronologi-

cament ve A quan encara I esta en evolucio.

Pero hi ha una altra prova encara: segons com se

col•loquen cls electrodes impolarisables - en 1'home se-

gons com se facin les conduccions, i Waller, un del

creadors del metode, ha insistit sobre aixo - se conseguei-

xen electrocardiogrames d'apariencia semblant als nostres.

En aquests casos la derivacio se fa do mancra que la

variacio eleetrica on cada un dels electrodes arriba

inversament que en la derivacio normal i el resultat es

una baixa per dessota de la linia de les abcisses. En

dc sistoli rcti6gri^l cii una tortuga guardada a la1,c] 1,111 "c' i " (1(' '^I-Cl-), Tclllp^ ('11

laccri'ocarcliogrames <le ^los sistulis retrogrades (no^lals) en una tortugaposada a la estufa a 3n', ilesl^res ale 1'injeccio ile SrCI_. "I^empscn segues.

I{kcln^r;u'^liuRrama plc turluga cn cslat invcrnal. ^Ics^^r^s ^I^^I'injecciu de SrCI^. "temps en segons.

1'i i .tivil^°r^i 13r11i^1^^.

Inscripci^', Sinudtauia dell uiecano^ranie, auricular (lima superior), ventri-

cular (lima mitja) i I'electrocardioRrama d'uu cur de tortuga. Temps en

segons. Sistoli norm;^l.

'111w ('11 la 11,11rl mit(li,r liol-:11,11.

I;;nals in^li^^acions <<uc <•n les li;;nres anlcrinr;. JisLOli rclrr'^^r:ul p^^r 1'in-

ilucncia del SrCI^ injectat. l,^r contracciu venh^icular cumen^a abans

^^ue 1'auricular . S'ul,serva L'electrocardionrama tipic de la inversir'i d^^l

pcristallisnu^ cardiac. "1'cnl^s en ,c^;ons.

I. Pr r J. 11. 1;1/1 , / ,

l:lccti(xardiogianta normal, , 1 xenon sistoli nmh Ali rivaei("

invertida, mitjan4ant cl comnmtador . Notis I'identitat

de forma amh l'clectrograma del sistoli retrograd.

I':Iectroiardiogrames de tortuga, despres the It injeccio

do SrCl.2. Dos sistolis retrogrades i nn amh conduccio

normal interpolat . Temps en segons.

t. i 1 I !i.

Tres sistolis, on amh conduccio normal i dos amb conduccio retrogradaen una tortuga hosada a 30" i intoxicada amb R miligrams de digi-talina amorfa.

Treballs de la Societal de I3iologia. 1913 3 I

molts casos dels nostres, per l'estronci o per la digitalina,alternen els sistoles electricament normals amb els tipicsque us hem descrit: la derivacio s'mpre es igual. Prova,doncs, que lo que canvia cs el sentit de la conduccio.

S'obte, doncs, en les intoxicacions referides una inver-sio del peristaltisme; es possible la conduccio retrogradade 1'estimul pel sistema de conduccio del cor.

Laboratori de Fisiologia, Facultat de Medecina.