ESCRIPTORS LLATINS

CICERÓ

LES LLEIS

BARCELONA

FUNDACIÓ BERNAT METGE

MMXIII

01 PLEC CICERO_LES LLEIS (001-006).indd 1 15/02/13 09:09

FUNDACIÓ BERNAT METGEESCRIPTORS LLATINS

TEXT I TRADUCCIÓ

CICERÓ

LES LLEIS

BARCELONA

01 PLEC CICERO_LES LLEIS (001-006).indd 3 15/02/13 09:09

Generalitat de CatalunyaDepartamentde Cultura

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració del Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport

de la Institució de les Lletres Catalanes

La traducció d’aquesta obra ha comptat amb un ajutde la Institució de les Lletres Catalanes

Primera edició: març del 2013© de la introducció, la revisió del text llatí, la traducció i les notes,

Núria Gómez Llauger, 2013© d’aquesta edició, Editorial Alpha, 2013

© Institut Cambó, 2013Reservats tots els drets

ISBN 978-84-9859-217-7 Rústica

diPòsit legal: B. 5.173-2013

www.institutcambo.orgwww.editorialalpha.cat

01 PLEC CICERO_LES LLEIS (001-006).indd 4 15/02/13 09:09

LES LLEIS

CICERÓ

BARCELONA

BERNAT METGE

2013

INTRODUCCIÓ, TEXT REVISAT, TRADUCCIÓ I NOTES DE

NÚRIA GÓMEZ LLAUGER

01 PLEC CICERO_LES LLEIS (001-006).indd 5 15/02/13 09:09

Aquest volum ha estat sotmès a les revisions de consuetud en les publicacions de la F.B.M.

01 PLEC CICERO_LES LLEIS (001-006).indd 6 15/02/13 09:09

INTRODUCCIÓ

EL DE LEGIBVS, UN TEXT INCÒMODE DE LÍMITS DIFUSOS

El tractat De legibus de Ciceró ens ha arribat incomplet, ple de problemes textuals i nombroses llacunes; a més, la di-versitat del seu contingut (una densa teoria sobre el dret na-tural, la llei religiosa, la seva relació amb el dret civil, etc.) i l’ús d’un llenguatge sovint arcaic o pseudoarcaic han dificul-tat la tasca de comprendre i d’interpretar el text com una unitat orgànica i perfectament cohesionada. Aquestes condi-cions adverses expliquen, en part, l’escassa atenció que havia rebut tant per part dels especialistes com d’un públic poten-cial interessat en la lectura i l’estudi de l’obra, malgrat les nombroses edicions crítiques que se n’han arribat a fer.1 L’in-terès per l’obra, tanmateix, ha anat in crescendo tot al llarg del segle xx i els darrers anys ha suscitat un nombre considerable de noves edicions, però, sobretot, d’estudis acurats, articles i alguna tesi doctoral. Atesa, doncs, l’extensa bibliografia que actualment podem llegir sobre el text, en aquesta Introducció no perseguim una exhaustivitat que, de fet, seria redundant, ans més aviat el plantejament d’alguns aspectes rellevants i de diversos problemes encara per a resoldre d’una obra que, a

1. Amb aquestes paraules vaig presentar, en el marc de l’International Symposium «The Failed Text» (Granada, abril del 2012), el De legibus com un exemple de text fracassat. La comunicació (no publicada) es titulava «El “fracaso” textual y literario del tratado De legibus de Cicerón».

02 INTRODUCCIO (007-023).indd 7 15/02/13 09:17

8 INTRODUCCIÓ

parer nostre, recull moltes de les claus del pensament políticciceronià.

El De legibus segurament no s’arribà a publicar mai, i en-cara menys en vida de Ciceró. Les nombroses llacunes2 quedificultenlacomprensiód’unaobratandensaidecomposiciócomplexa3 com aquesta avui esdevenen encara la metàfora delesmúltiplesincògnitesqueplanensobreaquestdiàleg-tractatalvoltantdeleslleisque,juntamentambelssisllibresdelDe republica, basteix els fonaments del pensament polític de Ci-ceró.De fet, ambduesobres són, sensdubte, complementàri-es i constitueixen un díptic; tal com fan els diversos interlo-cutors que les protagonitzen, dialoguen entre elles per tal deteixir un entramat argumental i argumentatiu que té com aobjectiu definir i il·lustrar la millor forma de govern (res pu-blica) i les lleisòptimespera regir-la i consolidar-la.Aquestarelació l’explicita el mateix autor alDe legibus (I 5, 15):

Àtic: Doncs si em preguntes què n’espero, et puc dir que,com que tu ja has escrit sobre com ha de ser l’estat ideal, emsembla conseqüent que siguis tu mateix qui escrigui sobre lesseves lleis:veigquehova feraixíaquell talPlatóque tuadmi-res tant, que poses per davant de tots, i pel qual tens tantaconsideració.

Marc:Així,doncs,¿volsquefemcomell,quediscuteixambel cretenc Clínias i l’espartà Megil·le sobre les institucions del’estat i sobre les millors lleis, un dia d’estiu, entre els xiprersdeCnosos ipassejospelcamp, totdeturant-sede tanten tant?¿Volsquenosaltres,entreaquestspollancresesvelts,anant ive-nintperlavoradelriu,tanverdaiombrívola,seientavegades,

2. En conservem el llibre I, el II i part del III; sembla, però, que origi-nàriament en tenia sis.

3. «Peseaquepuedaconsiderarseunaobra incompleta, en lamedidaenquesuautorprobablementeno llegóaautorizar supublicación, lacomposi-cióndeldiálogoSobre las leyes es cuidadaycompleja» (PedroLópez Barja de Quiroga, Imperio legítimo. El pensamiento político en tiempos de Cice-rón,Madrid,A.MachadoLibros, 2007, 252).

02 INTRODUCCIO (007-023).indd 8 20/02/13 13:48

INTRODUCCIÓ 9

mirem de trobar algun resultat més substanciós sobre aquests temes que no pas el que requereix l’acció al fòrum?4

Però, com queda palès en el passatge citat, aquesta relació no s’estableix exclusivament entre els dos diàlegs ciceronians, sinó que, al mateix temps, hi ha la referència ineludible de les dues obres homònimes que va escriure Plató i que, sens dub-te, foren el model en què Ciceró s’emmirallà per escriure les seves. Perquè, si el filòsof d’Atenes proposava un estat i unes lleis utòpiques que el regissin, la pretensió de Ciceró quedava molt més, per dir-ho així, arran de terra, lligada a una contin-gència i a una historicitat que ens permeten considerar els seus De republica i De legibus com una autèntica constitució per a Roma: una constitució que, malgrat aspirar a la perfec-ció, s’allunya de manera clara de la utopia platònica.

Ciceró era un home avesat a l’acció judicial i política, al contacte amb la realitat polèmica del fòrum;5 és versemblant, doncs, que la seva preocupació per les lleis no fos sobrevin-guda ni, per descomptat, induïda per la mera influència de les obres platòniques. Tampoc no era nou el seu interès per l’elo-qüència i per un estil oratori propi. De fet, la conjugació en-tre un contingut profund i rellevant (les lleis, la política, la història) i una forma plaent és el segell genuïnament ciceronià que es descobreix amb força en el De legibus. Cal dir, però, que aquest interès ja el trobem exposat tant en el De republi-ca com en el De oratore, un tractat sobre eloqüència dedicat al seu germà Quint, que Ciceró va compondre el 55 aC, just abans del De republica i –probablement– del De legibus. Allí,

4. Quan citem passatges del De legibus, ho fem en català, seguint, com és natural, la nostra traducció.

5. També ho posa de relleu J. M. del Pozo quan afirma que «l’autor [Ciceró] ja no és un jove estudiós de la filosofia grega –un capital que apro-fità sempre i també, doncs, en aquesta obra–, sinó que és un home públic de primera fila de la política romana: ja havia estat cònsol deu anys abans, el 63, i havia reprimit la revolució de Catilina amb la greu conseqüència de caure en desgràcia política i haver de marxar a l’exili l’any 58, tot i que ell se sentí tothora orgullós de la seva “acció salvadora” de les institucions republicanes, com ho recorda també en aquesta obra» (De republica, FBM 2006, 8).

02 INTRODUCCIO (007-023).indd 9 15/02/13 09:17

10 INTRODUCCIÓ

perbocadeLiciniCras,Cicerófaunacríticaalsjurisconsultsi reclama la necessitat de donar al dret civil una nova forma,la qual cosa té ganes de fer quan disposi del temps lliure ne-cessari per a dedicar-s’hi.6 Aquesta crítica també la trobem alanostraobra, expressada en termes semblants:7

Però els jurisconsults, ja sigui per provocar un error i fer laimpressióque sabenmés coses imésdifícils, ja sigui –i això ésmésversemblant–perquènosabenensenyar–jaqueelsabernotansols téquelcomd’art, sinóquetambéexisteixunaartespe-cífica d’ensenyar–, sovint dispersen en una gran quantitat depuntsallòqueésmatèriad’unsolestudi,comaraaquestmateixassumpte:iquellargqueelfanelsEscèvoles,totsdospòntifexsi alhora grans experts en dret! «Sovint», deia el fill de Publi,«vaig sentir dir al meu pare que no era un bon pòntifex, sinóunbonconeixedordeldret civil.»

Ara bé, malgrat aquest paral·lelisme evident, que posa derelleu la connexióentreambduesobres,voldríemencarades-tacar-ne un altre: la crítica als jurisconsults, que en el De le-gibusnoapareixfinsal llibreII, troba,defet, lasevacorrela-ció en la crítica als historiadors i annalistes romans antics (I2, 5-7). El motiu principal del seu lament és l’aridesa de lesobresquevancompondre tantelsunscomelsaltres,ésadirla manca d’estil i de voluntat retòrica que les allunyaven deles que havien escrit els grecs. Ciceró reivindica, per tant, lainnovacióielrebuigd’unaimitacióservildelsmodelsromans

6. Cf. CiCeró, De orat., II 33, 142 (Sed haec Crassus aliquando nobis expediet et exponet discripta generatim; est enim, ne forte nescias, heri no- bis ille hoc, Catule, pollicitus [se] ius ciuile, quod nunc diffusum et dissipatum esset, in certa genera coacturum et ad artem facilem redacturum) i 143 (me tamen ista oscitans sapientia, simul atque ad eam confugero, in libertatem uindicabit). Per a una explicació més detallada, vegeu també Salvador Mas,Pensamiento romano. Una historia de la filosofía en Roma, València, Tirantlo Blanc, 2006, 182-183.

7. Leg. II 19, 47.

02 INTRODUCCIO (007-023).indd 10 19/02/13 12:51

INTRODUCCIÓ 11

antics,8 tant en el camp de la història com en el del dret (es-pecialment del dret civil).

LA DATACIÓ DE L’OBRA

Constatat l’interès del d’Arpínum per l’estudi i l’exposició del dret, com a mínim des del 55 aC, i la coincidència en aquest aspecte entre el De legibus i el De oratore, hem de completar aquesta argumentació acostant-nos ara al De repu-blica per a esbossar aquestes línies comunes que enllacen tots dos diàlegs,9 moltes de les quals han quedat consignades en diverses de les notes a la nostra traducció. En aquest sentit, volem posar de relleu, especialment, l’atmosfera comuna que ambdues obres traspuen, que realment va més enllà de les èpo-ques diferents en què el seu autor va situar-ne els diàlegs. Ci-ceró assenyala en la primera «un punt d’inici de la davallada: la reforma agrària dels Gracs, que fou seguida de l’ascens de Màrius i de la guerra civil amb Sul·la i la corresponent dicta-dura, episodis d’una gran crueltat. Aquest és el marc històric de la crisi, que queda com a rerefons del diàleg teòric sobre la República».10 En la segona, emplaçada uns vuitanta anys més tard,11 la societat romana continua respirant aquest ambient de

8. Vegeu Claudia Moatti, La razón en Roma. El nacimiento del espíri-tu crítico a fines de la República, trad. d’A. Rodríguez Mayorgas, Madrid, A. Machado Libros, 2008, 303-304.

9. Com veurem unes línies més avall, alguns editors han proposat que, de fet, els llibres del De legibus originàriament havien de formar part del De republica. Tanmateix, el nostres interès no se centra a demostrar aquesta tesi ni la contrària, sinó, a partir de la forma en què efectivament ens han arribat cada un dels dos textos, fer paleses les relacions i els llaços argumentals que s’estableixen entre ells i que, com dèiem més amunt, ens permeten parlar-ne com un díptic. D’altra banda, per a més informació sobre la relació entre ambdós diàlegs, vegeu J. G. F. poweLL, «Were Cicero’s Laws the Laws of Cicero’s Republic?», Bulletin of the Institute of Classical Studies, 2001, 45, 17-39 i Andrew R. dyck, A Commentary on Cicero. De legibus, The Uni-versity of Michigan Press, 2004, 1-30.

10. De republica, FBM 2006, 9.11. Al 129 aC.

02 INTRODUCCIO (007-023).indd 11 15/02/13 09:17

LIBER PRIMVS

Dialogi personae:T. pomponivs aTTicvs, Q. Tvllivs cicero,

m. Tvllivs cicero

[I] [1] aTTicvs. Lucus quidem ille et haec Arpina-tium quercus agnoscitur, saepe a me lectus in Mario. Sin manet illa quercus, haec est profecto; etenim est sane ue-tus.

06 LLIBRE I (038-074).indd 38 20/02/13 14:05

LLIBRE PRIMER

personaTges Del Diàleg: TiTus pomponi àTic, QuinT Tul·li ciceró,

marc Tul·li ciceró

[I] [1] àTic: Conec bé aquell bosc i aquesta alzina d’Arpínum,1 car sovint els he trobat mencionats en llegir el Màrius.2 I si aquella alzina encara existeix, sens dubte ha de ser aquesta, de tan vella com és.

1. Arpínum és la ciutat natal tant de Màrius (vegeu més avall) com de Ciceró, on aquest darrer sempre conservà una casa de camp (que és l’escena-ri per al llibre II). Situada a uns 115 km al sud de Roma, Arpínum era un municipium (cf. nota 111) d’origen volsc que els samnites conqueriren el 305 aC; el 303 va rebre l’estatus de ciuitas sine suffragio i, el 188 aC, el de ciuitas cum suffragio (cf. livi X 1, 3 i XXXVIII 36, 7).

2. Poema èpic compost per Ciceró en honor de Gai Màrius (157-86 aC), polític de la facció dels populares i vencedor de la Guerra de Jugurta, del qual només ens han arribat alguns fragments que el mateix Ciceró cita en les seves obres. El passatge més llarg que en conservem és de 13 versos i el trobem a Diu., I 106: Hic Iouis altisoni subito pinnata satelles | arboris e trunco, ser-pentis saucia morsu, | subrigit ipsa, feris transfigens unguibus anguem | semi-animum et uaria grauiter ceruice micantem. | Quem se intorquentem lanians rostroque cruentans | iam satiata animos, iam duros ulta dolores | abicit ec-flantem et laceratum adfligit in unda | seque obitu a solis nitidos conuertit ad ortus. | Hanc ubi praepetibus pinnis lapsuque volantem | conspexit Marius, diuini numinis augur, | faustaque signa suae laudis reditusque notauit, | par-tibus intonuit caeli pater ipse sinistris. | Sic aquilae clarum firmauit Iuppiter omen.

06 LLIBRE I (038-074).indd 38 20/02/13 14:05

39 DE LEGIBVS LIBER I

5

10

3 stirps PεHx : stips BAH1L || 4-5 istuc BAPH : istud εL || 5 fratre B1 : fratrem cett. codd.

QvinTvs. Manet uero, Attice noster, et semper mane-bit. Sata est enim ingenio; nullius autem agricolae cultu stirps tam diuturna quam poetae uersu seminari potest.

aTTicvs. Quo tandem modo, Quinte, aut quale est is-tuc quod poetae serunt? Mihi enim uideris fratre laudan-do suffragari tibi.

[2] QvinTvs. Sit ita sane; uerum tamen, dum Latinae loquentur litterae, quercus huic loco non deerit quae Mariana dicatur, eaque, ut ait Scaeuola de fratris mei Ma-rio, «canescet saeclis innumerabilibus»; nisi forte Athe-nae tuae sempiternam in arce oleam tenere potuerunt,

06 LLIBRE I (038-074).indd 39 20/02/13 14:05

LES LLEIS I 39

QuinT: És clar que existeix, estimat Àtic, i ho farà per sem-pre més, perquè és el talent d’un poeta qui l’ha plantada. En efecte, el conreu de cap pagès no pot sembrar un plançó tan durador com el que sembra el vers d’un poeta.

àTic: ¿I com és això, Quint?; o més aviat, ¿què és això que sembren els poetes? Em fa l’efecte que, quan elogies el teu germà, en realitat fas campanya a favor teu.3

[2] QuinT: Posem que sigui així realment; tanmateix, men-tre les lletres llatines parlin, a aquest lloc no li faltarà una alzina que es pugui anomenar «de Màrius», la qual, com afir-ma Escèvola4 a propòsit del Màrius del meu germà, «anirà envellint al llarg de segles incomptables».5 ¿Com, si no, la teva estimada Atenes ha pogut conservar a la ciutadella una olive-ra eterna?6 ¿O de quina altra manera la palmera que encara avui ensenyen a Delos podria ser la mateixa palmera alta i

3. Expressió metafòrica manllevada de la terminologia electoral. Àtic cri-tica que Quint, en lloar els poetes, s’atorgui a si mateix el sufragi, és a dir que es lloï a si mateix. Quint, germà de Ciceró, també era poeta i havia compost diverses tragèdies (cf. Q. fratr. II 16; II 1 i 6).

4. No sabem amb certesa qui fou aquest Escèvola. Seguint la interpreta-ció de Dyck (A Commentary on Cicero, De legibus, The University of Michi-gan Press 2004, 57-58), cal tenir present que la controvèrsia sobre la seva identitat va lligada a la incertesa sobre la data de composició del Màrius: al-guns el situen a la dècada dels anys 80 aC i afirmen que aquest Escèvola fou Escèvola l’Àugur (mestre de Ciceró i mort el 87 aC), la qual cosa sembla improvable; d’altres, en canvi, afirmen que Ciceró va compondre el poema als anys 50 i que Escèvola podria ser un poeta del cercle dels neotèrics, tam-bé àugur i amic tant de Quint com de Marc. Vegeu també, en aquest sentit, l’estudi de Herbert W. Benario, «Cicero’s Marius and Caesar», Classical Philology 52, 3, juliol del 1957, 177-181.

5. Vers (pentàmetre) referit al poema de Ciceró per part d’Escèvola (ve-geu nota 4): correspon al frag. I de Courtney (The Fragmentary Latin Poets, Oxford 1993). De fet, no sabem si el pronuncià Escèvola mateix a propòsit del Màrius o bé es tracta de la citació d’un vers del mateix poema.

6. Segons la tradició, aquesta olivera fou un present que la deessa Atena oferí a la ciutat d’Atenes, de la qual era la protectora (cf. pseuDo-apol-loDor, Bibl. III 14, 1 i HeròDoT VIII 55). Era conservada dins la ciutadella, com un arbre sagrat, a propòsit del qual Plini el Vell afirmava que encara era dret a la seva època (XVI 89).

06 LLIBRE I (038-074).indd 39 20/02/13 14:05

40 DE LEGIBVS LIBER I

5

10

15

1 quod codd. : quam Turnebus || 8 uocant BAPSRHL2 : uocent Al-dus Manutius Powell : inuocant E : dicant L1 : uocabunt Klotz || 9 [iam] non PHN : om. cett. codd. || 17 dedicari BaAaHx : dedicare B1A1PεL || 18 ut add. Rath : uerumne sit om. Minutianus : uerene Davies

aut quod Homericus Vlixes Deli se proceram et teneram palmam uidisse dixit, hodie monstrant eandem. Multa-que alia multis locis diutius commemoratione manent quam natura stare potuerunt. Quare «glandifera» illa «quercus», ex qua olim euolauit «nuntia fulua Iouis, mi-randa uisa figura», nunc sit haec; sed cum eam tempestas uetustasue consumpserit, tamen erit his in locis quercus, quam Marianam quercum uocant.

[3] aTTicvs. Non dubito id quidem. Sed haec iam non ex te, Quinte, quaero, uerum ex ipso poeta: tuine uersus hanc quercum seuerint, an ita factum de Mario ut scribis acceperis?

marcvs. Respondebo tibi equidem, sed non antequam mihi tu responderis, Attice: certene non longe a tuis ae-dibus, inambulans post excessum suum, Romulus Procu-lo Iulio dixerit se deum esse et Quirinum uocari, tem-plumque sibi dedicari in eo loco iusserit? Et uerumne sit <ut> Athenis, non longe item a tua illa antiqua domo, Orithyiam Aquilo sustulerit? Sic enim est traditum.

06 LLIBRE I (038-074).indd 40 20/02/13 14:05

LES LLEIS I 40

tendra que l’Ulisses d’Homer afirmà haver-hi vist?7 Gràcies al record, molts altres símbols en molts llocs perviuen per més temps del que haurien perdurat de forma natural. Acceptem, doncs, que ara sigui aquesta aquella famosa «alzina glanera»,8 de la qual, fa temps, va alçar el vol «la rossa missatgera de Júpiter, de figura admirable».9 Tanmateix, quan el pas del temps i la vellesa l’hauran consumida, en aquest mateix indret hi haurà l’alzina que anomenen «alzina de Màrius».10

[3] àTic: No en tinc cap dubte. Però ja no t’ho pregunto a tu, Quint, sinó al mateix poeta: ¿l’han plantada els teus ver-sos, aquesta alzina, o bé reportes aquest fet al poema tal com te’l va explicar Màrius?

marc: Et respondré amb molt de gust; abans, però, res-pon-me tu, Àtic: ¿és cert que Ròmul, ja mort, mentre passe-java a la vora de casa teva, va dir a Pròcul Juli que ell era un déu i va ordenar que l’anomenessin Quirí i que li fos dedicat un temple en aquell mateix lloc?11 ¿I és cert també que a Ate-nes, no gaire lluny tampoc d’aquella antiga casa teva, Aquiló s’endugué Oritia a la força?12 Si més no això és el que diuen.

7. La palmera sota la qual Latona va infantar Diana i Apol·lo. Cf. Ho-mer, Od. VI 162ss. Plini també deia que aquest arbre, tan vell com Apol·lo, encara es podia veure a Delos (plini el vell XVI 89).

8. L’epítet glanera referit a una alzina (glandifera quercus), el trobem també en Lucreci (V 939) i en Ovidi (Met. XII 328).

9. ciceró, Marius, frag. 15-16 courTney.10. En aquesta intervenció, Quint posa de relleu el valor que grecs i

romans atorgaven a les coses antigues; així mateix, l’alzina de Màrius, com també l’olivera d’Atenes i la palmera de Delos, sincretitzen aquest valor sim-bòlic i representatiu de les llegendes i d’allò que trobem en la poesia.

11. Àtic vivia a la domus Tamphiliana, que havia heretat en morir el seu oncle el setembre del 58 aC, data que estableix el terminus post quem per a la composició del diàleg (cf. ciceró, Att. III 20, 1). La casa estava situada al mont Quirinal. Aquesta epifania de Ròmul a Pròcul Juli és, de fet, la llegen-da fundacional del culte de Quirí, que Ciceró narra més detalladament a Rep. II 20.

12. Cf. plaTó, Phaed. 229b-c: el rapte d’Oritia, filla d’Erecteu, rei d’Ate-nes, es produí a la riba del riu Ilisi. Cf. també, entre altres, HeròDoT VII 189, 3 i oviDi, Met. VI 683ss.

06 LLIBRE I (038-074).indd 40 20/02/13 14:05

14 INDEX (156-157).indd 156 15/02/13 13:18

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Conspectus siglorum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

llibre i

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

llibre ii

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

llibre iii

Notícia preliminar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119Text i traducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

Indexnominum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

Indexuerborumnotabiliorum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

14 INDEX (156-157).indd 157 15/02/13 13:18

15 COLECCIO (158-172).indd 158 15/02/13 13:21

FUNDACIÓ BERNAT METGE

Col·lecció dels Clàssics Grecs i Llatins

INSTITUÏDA PER FRANCESC CAMBÓ

Primers Directors:

Joan estelrich († 1958) - carles riba († 1959) miquel Dolç († 1994)

consell De Direcció:

Francesc J. cuartero, montserrat ros, antoni seva, Jaume meDina, Joan alberich, Jaume Pòrtulas,

Pere lluís Font, Pere J. quetglas, ramon guarDans, JorDi Pàmias i massana, àlex broch

Adreça: Via Laietana, 30, 7è. - Barcelona

V O L U M S P U B L I C A T S

1. lucreci. De la natura (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Balcells (2.a ed.).

2. corneli nePos. Vides d’homes il·lustres. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

3. xenoFont. Records de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 4. ciceró. Discursos (vol. i). En defensa de Quincti, de Rosci Amerí, de

Rosci Comediant, de Tul·li. Per Josep M. Llovera, Prev., Joan Estel-rich i Mn. Llorenç Riber.

5. sèneca. De la ira. Per Carles Cardó, Prev. 6. Plató. Diàlegs (vol. i). Defensa de Sòcrates. Critó. Eutífron. Laques.

Per Joan Crexells (2.a ed. a cura de Carles Riba). 7. ciceró. Brutus. Per Mn. Gumersind Alabart (2.a ed. a cura d’Eduard

Valentí). 8. ausoni. Obres (vol. i). Per Carles Riba i Mn. Antoni Navarro (2.a ed.

a cura de Joan Petit). 9. sèneca. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la pro-

vidència. Per Carles Cardó, Prev. 10. xenoFont. Obres socràtiques menors. L’economia. El convit de

Càl·lias. Defensa de Sòcrates. Per Carles Riba (2.a ed.). 11. tibul. Elegies. Per Carles Magrinyà i Joan Mínguez (2.a ed. a cura de

Josep Vergés). 12. ProPerci. Elegies. Per Joaquim Balcells i Joan Mínguez (2.a ed. a cura

de Josep Vergés). 13. Plató. Diàlegs (vol. ii). Càrmides. Lisis. Protàgoras. Per Joan Crexells

(2.a ed. a cura de Carles Riba).

15 COLECCIO (158-172).indd 159 15/02/13 13:21

14. quint curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. i). Llibres I-IV. Per Manuel de Montoliu (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

15. Plini. Història natural (vol. i). Llibres I-II. Per Marçal Olivar. 16. sèneca. Consolacions. Per Carles Cardó, Prev. 17. tàcit. Obres menors. Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Per

Francesc Martorell, Miquel Ferrà i Mn. Llorenç Riber (2.a ed. a cura d’Eduard Valentí).

18. Plutarc. Vides paral·leles (T. I). Vol. i, part 1.a: Teseu i Ròmul. Per Carles Riba (2.a ed.).

19. aristòtil. Poètica. Constitució d’Atenes. Per Josep Farran i Mayoral (2.a ed. a cura de Josep Vergés).

20. quint curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. ii). Llibres V-VII. Per Joan Estelrich i Manuel de Montoliu.

21. Plutarc. Vides paral·leles (T. II). Vol. i, part 2.a: Soló i Publícola. Temístocles i Camil. Per Carles Riba.

22. sèneca. Diàlegs a Serè: De la constància del savi. De la tranquil·litat de l’esperit. De l’oci. De la clemència. Per Carles Cardó, Prev.

23. horaci. Sàtires i epístoles. Per Isidor Ribas i Mn. Llorenç Riber. 24. Pal·laDi. Història lausíaca. Per Dom Antoni Ramon. 25. Plini el Jove. Lletres (vol. i). Llibres I-IV. Per Marçal Olivar. 26. cató. D’agricolia. Per Mn. Salvador Galmés. 27. Plutarc. Vides paral·leles (T. III). Vol. i, part 3.a: Aristides i Marc

Cató. Cimó i Lucul·le. Per Carles Riba. 28. Plini el Jove. Lletres (vol. ii i últim). Llibres V-IX. Per Marçal Olivar. 29. oviDi. Heroides. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra. 30. Plutarc. Vides paral·leles (T. IV). Vol. i, part 4.a: Pèricles i Fabi

Màxim. Nícias i Crassus. Per Carles Riba. 31. lucreci. De la natura (vol. ii i últim). Llibres IV-VI. Per Joaquim

Balcells. 32. catul. Poesies. Per Joan Petit i Josep Vergés. 33. ausoni. Obres (vol. ii i últim). Per Carles Riba, Mn. Antoni Navarro

i Joaquim Balcells. 34. Plató. Diàlegs (vol. iii). Ió. Hípias Menor. Hípias Major. Eutidem.

Per Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter (2.a ed. a cura de Carles Riba).

35. sèneca. Lletres a Lucili (vol. i). Llibres I-V. Per Carles Cardó, Prev. 36. Plutarc. Vides paral·leles (T. V). Vol. i, part 5.a: Coriolà i Alcibíades.

Demòstenes i Ciceró. Per Carles Riba. 37. varró. Del camp. Per Mn. Salvador Galmés. 38. sèneca. Lletres a Lucili (vol. ii). Llibres VI-IX. Per Carles Cardó, Prev. 39. Polibi. Història (vol. i). Llibre I. Per Dom Antoni Ramon. 40. oviDi. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Adela M.a Trepat i

Anna M.a de Saavedra. 41. lísias. Discursos (vol. i). Sobre la mort d’Eratòstenes. Discurs fúne-

bre. Contra Simó. Per ferida amb premeditació. En favor de Càl·lias. Contra Andòcides. A l’areòpag. Acusació contra uns coassociats. En defensa del soldat. Contra Teomnest I. Contra Teomnest II. Contra Eratòstenes. Per Joan Petit.

42. Plutarc. Vides paral·leles (T. X). Vol. iii, part 1.a: Demetri i Antoni. Per Carles Riba.

15 COLECCIO (158-172).indd 160 15/02/13 13:21

43. ciceró. De l’orador (vol. i). Llibre I. Per Mn. Salvador Galmés. 44. st. cebrià. Epistolari (vol. i). Lletres I-LV. Per Josep Vergés i Mn.

Tomàs Bellpuig. 45. sèneca. Lletres a Lucili (vol. iii). Llibres X-XV. Per Carles Cardó, Prev. 46. Polibi. Història (vol. ii). Llibres II-III, i-lix. Per Dom Antoni Ramon. 47. tàcit. Annals (vol. i). Llibres I-II. Per Ferran Soldevila. 48. iseu. Discursos (vol. i). Sobre l’herència de Cleònim. Sobre l’herència

de Mènecles. Sobre l’herència de Pirros. Sobre l’herència de Nicòstrat. Sobre l’herència de Diceògenes. Sobre l’herència de Filoctèmon. Per Josep Vergés.

49. oviDi. Les metamorfosis (vol. ii). Llibres VI-X. Per Adela M.a Trepat i Anna M.a de Saavedra.

50. aPuleu. Les metamorfosis (vol. i). Llibres I-V. Per Marçal Olivar. 51. aulus gel·li. Les nits àtiques (vol. i). Llibres I-II. Per Cebrià

Montserrat, Prev. 52. Plutarc. Vides paral·leles (T. XI). Vol. iii, part 2.a: Pirros i Mari.

Aratos. Per Carles Riba. 53. aPuleu. Les metamorfosis (vol. ii i últim). Llibres VI-XI. Per Marçal

Olivar. 54. ciceró. De l’orador (vol. ii). Llibre II. Per Mn. Salvador Galmés. 55. st. cebrià. Epistolari (vol. ii i últim). Lletres LVI-LXXXI. Per Josep

Vergés i Mn. Tomàs Bellpuig. 56. iseu. Discursos (vol. ii i últim). Sobre l’herència d’Apol·lodor. So-

bre l’herència de Ciró. Sobre l’herència d’Astífil. Sobre l’herència d’Aristarc. Sobre l’herència d’Hàgnias. En defensa d’Eufilet. Frag-ments. Per Josep Vergés.

57. sèneca. Lletres a Lucili (vol. iv i últim). Llibres XVI-XX. Per Carles Cardó, Prev.

58. aPuleu. Apologia. Flòrides. Per Marçal Olivar. 59. Plutarc. Vides paral·leles (T. XII). Vol. iii, part 3a: Artaxerxes. Agis

i Cleòmenes. Tiberi i Gaius Grac. Per Carles Riba. 60. Demòstenes. Arengues (vol. i). Sobre les simmòries. Pels megalopo-

lites. Primera Filípica. Per la llibertat dels rodis. Sobre l’organització financera. Olintíaques. Per M. R. Guastalla i Joan Petit.

61. Plini el Jove. Panegíric. Per Marçal Olivar. 62. oviDi. Les metamorfosis (vol. iii i últim). Llibres XI-XV. Per Adela M.a

Trepat i Anna M.a Saavedra. 63. Plini el Jove. Correspondència amb Trajà. Per Marçal Olivar. 64. èsquil. Tragèdies (vol. i). Les suplicants. Els perses. Per Carles Riba. 65. ciceró. De l’orador (vol. iii i últim). Llibre III. Per Mn. Salvador

Galmés. 66. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIII). Vol. iii, part 4.a: Licurg i Numa.

Lisandre i Sul·la. Per Carles Riba. 67. èsquil. Tragèdies (vol. ii). Els set contra Tebes. Prometeu encadenat.

Per Carles Riba. 68. sèneca. Dels beneficis (vol. i). Llibres I-IV. Per Carles Cardó, Prev. 69. Plutarc. Vides paral·leles (T. XIV). Vol. iii, part 5.a: Agesilau i Pom-

peu. Per Carles Riba. 70. lísias. Discursos (vol. ii). Contra Agorat. Contra Alcibíades per aban-

dó de reng. Contra Alcibíades per refús de servir. En defensa de Man-

15 COLECCIO (158-172).indd 161 15/02/13 13:21

titeu, en un examen. Per una confiscació. Sobre la confiscació de béns del germà de Nícias. Sobre els béns d’Aristòfanes. En favor de Polís-trat. Defensa d’un desconegut acusat de suborn. Contra els bladers. Contra Pancleó. Per l’invàlid. Per Joan Petit.

71. Plaute. Comèdies (vol. i). Amfitrió. La comèdia dels ases. Per Marçal Olivar.

72. èsquil. Tragèdies (vol. iii i últim). L’Orestea. Per Carles Riba. 73. aulus gel·li. Les nits àtiques (vol. ii). Llibres III-V. Per Cebrià

Montserrat, Prev. i Marçal Olivar. 74. Plutarc. Vides paral·leles (T. VI). Vol. ii, part 1.a: Foció i Cató el

Jove. Dió i Brutus. Per Carles Riba. 75. Polibi. Història (vol. iii). Llibres III, lx-cxviii - IV, i-xxxvii. Per Dom

Antoni Ramon. 76. Plaute. Comèdies (vol. ii). La comèdia de l’olla. Les baquis. Per Mar-

çal Olivar. 77. quint curci. Història d’Alexandre el Gran (vol. iii i últim). Llibres

VIII-X. Per Josep Vergés i Manuel de Montoliu. 78. Plaute. Comèdies (vol. iii). Els captius. Càsina. Per Marçal Olivar. 79. Polibi. Història (vol. iv). Llibres IV (xxxviii-lxxxvii) i V. Per Dom

Antoni Ramon. 80. terenci. Comèdies (vol. i). Àndria. El botxí de si mateix. Per Pere

Coromines i Joan Coromines. 81. Plutarc. Vides paral·leles (T. VII). Vol. ii, part 2.a: Emili Paulus i

Timoleont. Èumenes i Sertori. Per Carles Riba. 82. Plaute. Comèdies (vol. iv). La comèdia del cistellet. El corc. Per Mar-

çal Olivar. 83. Plutarc. Vides paral·leles (T. VIII). Vol. ii, part 3.a: Filopemen i Titus

Flaminí. Pelòpidas i Marcel. Per Carles Riba. 84. ciceró. Dels deures (vol. i). Llibre I. Per Eduard Valentí (2.a ed.). 85. Plutarc. Vides paral·leles (T. IX). Vol. ii, part 4.a: Alexandre i Cèsar.

Per Carles Riba. 86. ciceró. Dels deures (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per Eduard Valentí. 87. Plaute. Comèdies (vol. v). Epídic. Els dos Menecmes. Per Marçal

Olivar. 88. Plutarc. Vides paral·leles (T. XV). Apèndix: Galba i Otó. Índexs ge-

nerals i esmenes. Per Carles Riba. 89. ciceró. Discursos (vol. ii). Contra Quint Cecili, Primera acció contra

Verres. Segona acció: La pretura urbana. Per Mn. Llorenç Riber i Jo-sep Vergés.

90. ciceró. Tusculanes (vol. i). Llibres I-II. Per Eduard Valentí. 91. Plaute. Comèdies (vol. vi). El mercader. El militar fanfarró. Per Mar-

çal Olivar. 92. marcial. Epigrames (vol. i). Espectacles. Llibres I-IV. Per Miquel

Dolç. 93. tàcit. Històries (vol. i). Llibre I. Per Marià Bassols de Climent i Josep

M.a Casas i Homs. 94. ciceró. Tusculanes (vol. ii). Llibres III-IV. Per Eduard Valentí. 95. tàcit. Històries (vol. ii). Llibre II. Per Marià Bassols de Climent i

Josep M.a Casas i Homs.

15 COLECCIO (158-172).indd 162 15/02/13 13:21

96. ciceró. Tusculanes (vol. iii i últim). Llibre V. Per Eduard Valentí. 97. Demòstenes. Arengues (vol. ii). Sobre la pau. Segona filípica. Sobre

l’Halonnès. Sobre la qüestió del Quersonès. Tercera filípica. Per Joan Petit.

98. ciceró. Discursos (vol. iii). Segona acció contra Verres: La pretura de Sicília. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

99. ciceró. Discursos (vol. iv). Segona acció contra Verres: El blat. Per Mn. Llorenç Riber i Josep Vergés.

100. sòFocles. Tragèdies (vol. i). Les dones de Traquis. Antígona. Per Carles Riba.

101. Plaute. Comèdies (vol. vii). L’ànima en pena. Per Marçal Olivar. 102. Demòstenes. Arengues (vol. iii i últim). Quarta filípica. Lletra de

Filip. Rèplica a la lletra de Filip. Sobre el tractat amb Alexandre. Per Joan Petit.

103. marcial. Epigrames (vol. ii). Llibres V-VII. Per Miquel Dolç. 104. Plató. Diàlegs (vol. iv). Cràtil. Menexen. Per Jaume Olives. 105. Plaute. Comèdies (vol. viii). El persa. El cartaginès. Per Marçal

Olivar. 106. ciceró. Discursos (vol. v). Segona acció contra Verres: Les imatges.

Per Josep Vergés. 107. tucíDiDes. Història de la guerra del Peloponnès (vol. i). Llibre I. Per

Jaume Berenguer. 108. ciceró. Discursos (vol. vi). Segona acció contra Verres: Els suplicis.

Per Josep Vergés. 109. sèneca. Dels beneficis (vol. ii i últim). Llibres V-VII. Per Carles Cardó,

Prev. 110. Plaute. Comèdies (vol. ix). Psèudolus. Per Marçal Olivar. 111. Plaute. Comèdies (vol. x). Rudens. Per Marçal Olivar. 112. Persi. Sàtires. Per Miquel Dolç. 113. tucíDiDes. Història de la guerra del Peloponnès (vol. ii). Llibre II. Per

Jaume Berenguer. 114. marcial. Epigrames (vol. iii). Llibres VIII-X. Per Miquel Dolç. 115. ciceró. Discursos (vol. vii). Defensa de Marc Fontei. Defensa d’Aulus

Cecina. Per Josep Vergés. 116. tucíDiDes. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iii). Llibre III.

Per Jaume Berenguer. 117. virgili. Bucòliques. Per Miquel Dolç. 118. Plaute. Comèdies (vol. xi). Esticus. Les tres monedes. Per Marçal

Olivar. 119. Plató. Diàlegs (vol. v). Menó. Alcibíades. Per Jaume Olives. 120. terenci. Comèdies (vol. ii). L’eunuc. Per Pere Coromines i Joan Co-

romines. 121. sèneca. Qüestions naturals (vol. i). Llibres I-II. Per Carles Cardó, Prev. 122. sèneca. Qüestions naturals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Carles Cardó,

Prev. 123. tàcit. Històries (vol. iii). Llibre III. Per Marià Bassols de Climent i

Miquel Dolç. 124. PínDar. Odes (vol. i). Olímpiques I-V. Per Joan Triadú. 125. estaci. Silves (vol. i). Llibre I. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

15 COLECCIO (158-172).indd 163 15/02/13 13:21

126. tucíDiDes. Història de la guerra del Peloponnès (vol. iv). Llibre IV. Per Jaume Berenguer.

127. terenci. Comèdies (vol. iii). Formió. Per Pere Coromines i Joan Co-romines.

128. estaci. Silves (vol. ii). Llibres II-III. Per Guillem Colom i Miquel Dolç.

129. PínDar. Odes (vol. ii). Olímpiques VI-XIV. Per Joan Triadú. 130. sòFocles. Tragèdies (vol. ii). Àiax. Èdip rei. Per Carles Riba. 131. marcial. Epigrames (vol. iv). Llibres XI-XII. Per Miquel Dolç. 132. sèneca. Qüestions naturals (vol. iii i últim). Llibres V-VII. Per Carles

Cardó, Prev. 133. marcial. Epigrames (vol. v i últim). Per Miquel Dolç. 134. terenci. Comèdies (vol. iv). La sogra. Els germans. Per Joan Coro-

mines. 135. estaci. Silves (vol. iii i últim). Llibres IV-V. Per Guillem Colom i

Miquel Dolç. 136. Plaute. Comèdies (vol. xii i últim). El malcarat. La maleta. Per Mar-

çal Olivar. 137. tertul·lià. Apologètic. Per Fèlix Senties i Miquel Dolç. 138. Juvenal. Sàtires (vol. i). Per Manuel Balasch, Prev. 139. Juvenal. Sàtires (vol. ii i últim). Per Manuel Balasch, Prev. 140. sòFocles. Tragèdies (vol. iii). Electra. Filoctetes. Per Carles Riba. 141. teòcrit. Idil·lis (vol. i). Per Josep Alsina. 142. quintilià. Institució oratòria (vol. i). Llibre I. Per Josep M.a Casas i

Homs. 143. ciceró. Discursos (vol. viii). Sobre el comandament de Gneu Pompeu.

Defensa d’Aulus Cluenci. Per Josep Vergés. 144. Plató. Diàlegs (vol. vii). Fedó. Per Jaume Olives. 145. baquíliDes. Odes. Per Manuel Balasch, Prev. 146. tàcit. Històries (vol. iv i últim). Llibres IV-V. Per Marià Bassols de

Climent i Miquel Dolç. 147. sal·lusti. La conjuració de Catilina. Per Joaquim Icart. 148. teòcrit. Idil·lis (vol. ii i últim). Per Josep Alsina. 149. Polibi. Història (vol. v). Llibres VI-VIII. Per Manuel Balasch, Prev. 150. virgili. Geòrgiques. Per Miquel Dolç. 151. quintilià. Institució oratòria (vol. ii). Llibre II. Per Josep M.a Casas

i Homs. 152. sal·lusti. La guerra de Jugurta. Per Joaquim Icart. 153. sòFocles. Tragèdies (vol. iv i últim). Èdip a Colonos. Els sàtirs ras-

trejadors. Per Carles Riba i Manuel Balasch, Prev. 154. ciceró. Discursos (vol. ix). Sobre la llei agrària. Defensa de Gai

Rabiri. Per Josep Vergés. 155. tàcit. Annals (vol. ii). Llibres III-IV. Per Miquel Dolç. 156. xenoFont. Ciropèdia (vol. i). Llibre I. Per Núria Albafull. 157. oviDi. Tristes (vol. i). Llibres I-II. Per Carme Boyé i Miquel Dolç. 158. Polibi. Història (vol. vi). Llibres IX-X. Per Manuel Balasch, Prev. 159. euríPiDes. Tragèdies (vol. i). Alcestis. Per Josep Alsina. 160. oviDi. Tristes (vol. ii i últim). Llibres III-V. Per Carme Boyé i Miquel

Dolç.

15 COLECCIO (158-172).indd 164 15/02/13 13:21

161. llucià. Obres (vol. i). Diàlegs dels déus. Diàlegs marins. Per Mont-serrat Jufresa.

162. suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. i). Cèsar. Per Joaquim Icart. 163. xenoFont. Opuscles (vol. i). Hieró. Agesilau. La República dels lace-

demonis. Per Teresa Sempere. 164. xenoFont D’eFes. Efesíaques. Per Carles Miralles. 165. suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. ii). August. Per Joaquim Icart. 166. tàcit. Annals (vol. iii). Llibres V-VI, XI. Per Miquel Dolç. 167. Polibi. Història (vol. vii). Llibres XI-XII. Per Manuel Balasch,

Prev. 168. xenoFont. L’expedició dels deu mil (vol. i). Llibres I-II. Per Francesc

J. Cuartero. 169. suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iii). Tiberi. Calígula. Per Joaquim

Icart. 170. tàcit. Annals (vol. iv). Llibres XII-XIII. Per Miquel Dolç. 171. aristòFanes. Comèdies (vol. i). Els acarnesos. Per Manuel Balasch,

Prev. 172. suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. iv). Claudi. Neró. Per Joaquim

Icart. 173. tàcit. Annals (vol. v). Llibres XIV-XV. Per Miquel Dolç. 174. tucíDiDes. Història de la guerra del Peloponnès (vol. v). Llibre V. Per

Jaume Berenguer. 175. heroDes. Mimiambes. Per Carles Miralles. 176. tàcit. Annals (vol. vi i últim). Llibre XVI. Per Miquel Dolç. 177. aristòFanes. Comèdies (vol. ii). Els cavallers. Les bromes. Per Ma-

nuel Balasch, Prev. 178. suetoni. Vides dels dotze cèsars (vol. v i últim). Galba. Otó. Vitel·li.

Vespasià. Tit. Domicià. Per Joaquim Icart. 179. isòcrates. Discursos (vol. i). A Demonic. A Nícocles. Nícocles. Per

Joan Castellanos. 180. oviDi. Amors. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 181. aristòFanes. Comèdies (vol. iii). Les vespes. La pau. Per Manuel Ba-

lasch, Prev. 182. cal·límac. Himnes. Per Pere Villalba. 183. virgili. Eneida (vol. i). Per Miquel Dolç. 184. hiPòcrates. Tractats mèdics (vol. i). El mal sagrat. Per Josep Alsina i

Eulàlia Vintró. 185. aristòFanes. Comèdies (vol. iv). Els ocells. Lisístrata. Per Manuel

Balasch, Prev. 186. cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. i). Llibre I. Per Josep M.

Morató. 187. sal·lusti. Apèndix (Fragments i obres espúries). Per Josep Ignasi Ciruelo. 188. ciceró. Discursos (vol. x). Catilinàries. Per Oliveri Nortes. 189. cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. i). Llibres I-III. Per Joaquim Icart. 190. aristòFanes. Comèdies (vol. v). Les tesmofòries. Les granotes. Per

Manuel Balasch, Prev. 191. cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. ii). Llibres IV-VI. Per Joaquim Icart. 192. ePicur. Lletres. Per Montserrat Jufresa. 193. virgili. Eneida (vol. ii). Per Miquel Dolç.

15 COLECCIO (158-172).indd 165 15/02/13 13:21

194. PalèFat. Històries increïbles. Per Enric Roquet. 195. cèsar. Guerra de les Gàl·lies (vol. iii i últim). Llibres VII-VIII. Per

Joaquim Icart. 196. hiPòcrates. Tractats mèdics (vol. ii). Aires, aigües i llocs. El pronòs-

tic. L’antiga medicina. Per Josep Alsina i Eulàlia Vintró. 197. aristòFanes. Comèdies (vol. vi i últim). Les assembleistes. Plutus. Per

Manuel Balasch, Prev. 198. oviDi. Art amatòria. Per Jordi Pérez Durà i Miquel Dolç. 199. virgili. Eneida (vol. iii). Per Miquel Dolç. 200. xenoFont. L’expedició dels deu mil (vol. ii). Per Francesc J. Cuartero. 201. virgili. Eneida (vol. iv i últim). Per Miquel Dolç. 202. tucíDiDes. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vi). Llibre VI.

Per Manuel Balasch, Prev. 203. horaci. Odes i epodes (vol. i). Per Josep Vergés. 204. cèsar. Comentaris de la Guerra Civil (vol. ii i últim). Llibres II-III.

Per Josep M. Morató. 205. cal·límac. Epigrames. Per Pere Villalba. 206. oviDi. Remeis a l’amor. Cosmètics per a la cara. Per Jordi Pérez Durà

i Miquel Dolç. 207. PruDenci. Prefaci. Llibre d’himnes de cada dia. Per Maurice P. Cun-

ningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 208. xenoFont. L’expedició dels deu mil (vol. iii). Per Francesc J. Cuartero. 209. tucíDiDes. Història de la guerra del Peloponnès (vol. vii). Llibre VII.

Per Manuel Balasch, Prev. 210. Florus. Gestes dels romans (vol. i). Llibre I. Per Joaquim Icart. 211. isòcrates. Discursos (vol. ii). Panegíric. Filip. Per Joan Castellanos. 212. PruDenci. Natura de Déu. Origen del pecat. Combat espiritual. Per

Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 213. longus. Dafnis i Cloe. Per Jaume Berenguer i Francesc J. Cuartero. 214. Florus. Gestes dels romans (vol. ii i últim). Llibre II (i apèndix: Vir-

gili, ¿orador o poeta?). Per Joaquim Icart. 215. Polibi. Història (vol. viii). Llibres XIII-XVI. Per Manuel Balasch,

Prev. 216. horaci. Odes i epodes (vol. ii i últim). Per Josep Vergés. 217. Parteni De nicea. Dissorts d’amor. Per Francesc J. Cuartero. 218. aPènDix virgiliana (vol. i). Imprecacions. <Lídia>. El mosquit.

L’Etna. La tavernera. Per Miquel Dolç. 219. Polibi. Història (vol. ix). Llibres XVIII-XXI. Per Manuel Balasch,

Prev. 220. tucíDiDes. Història de la guerra del Peloponnès (vol. viii). Llibre VIII.

Per Manuel Balasch, Prev. 221. hiPòcrates. Tractats mèdics (vol. iii). Sobre la naturalesa de l’home.

Epidèmies I i III. Per Josep Alsina. 222. PruDenci. Contra Símmac. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Re-

bull i Miquel Dolç. 223. Plató. Diàlegs (vol. vi). El Convit. Per Eulàlia Presas. 224. Polibi. Història (vol. x). Llibres XXII-XXIX. Per Manuel Balasch,

Prev. 225. oviDi. Pòntiques (vol. i). Per Carme Boyé.

15 COLECCIO (158-172).indd 166 15/02/13 13:21

226. aPènDix virgiliana (vol. ii i últim). Elegia a Mecenas. L’agró. Mi-núcies. L’almadroc. Del capteniment de l’home bo. Del sí i del no. De la naixença de les roses. Per Miquel Dolç.

227. isoP. Faules (vol. i). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 228. Polibi. Història (vol. xi). Llibres XXX-XXXVII. Per Manuel Balasch,

Prev. 229. PruDenci. Llibre de les corones (I-IX). Per Maurice P. Cunningham,

Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 230. PruDenci. Llibre de les corones (X-XIV). Rètols d’històries. Dels seus

opuscles. Per Maurice P. Cunningham, Nolasc Rebull i Miquel Dolç. 231. st. basili el gran. Als joves, sobre la utilitat de la literatura grega.

Per Josep O’Callaghan. 232. Demòstenes. Discursos polítics (vol. i). Contra Androció. Contra Lèp-

tines. Per Juli Pallí. 233. st. Pere crisòleg. Sermons (vol. i). Per Alexandre Olivar i Jaume

Fàbregas. 234. Demòstenes. Discursos polítics (vol. ii). Contra Timòcrates. Per Juli

Pallí. 235. oviDi. Pòntiques (vol. ii i últim). Per Carme Boyé. 236. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iii). Contra Mídias. Per Juli Pallí. 237. egèria. Pelegrinatge*. Per Sebastià Janeras. 238. egèria. Pelegrinatge**. Per Sebastià Janeras. 239. Plató. Diàlegs (vol. viii). Gòrgias. Per Manuel Balasch, Prev. 240. Demòstenes. Discursos polítics (vol. iv). Contra Aristòcrates. Per Juli

Pallí. 241. aviè. Periple (Ora maritima). Per Pere Villalba. 242. Demòstenes. Discursos polítics (vol. v). Sobre l’ambaixada fraudulenta.

Per Juli Pallí. 243. Polibi. Història (vol. xii i últim). Llibres XXXVIII-XXXIX. Per Ma-

nuel Balasch, Prev. 244. consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. i). Per Josep Amen-

gual, Prev. 245. quintilià. Institució Oratòria (vol. iii). Llibres III-IV. Per Jordi Pé-

rez Durà i Miquel Dolç. 246. [cèsar]. Guerra d’Alexandria. Per Joaquim Icart i Miquel Dolç. 247. st. Pere crisòleg. Sermons (vol. ii). Per Alexandre Olivar i Jaume

Fàbregas. 248. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vi). Sobre la corona. Per Juli Pallí. 249. triFioDor. La presa de Troia. Per Francesc J. Cuartero. 250. Plató. Diàlegs (vol. ix). Fedre. Per Manuel Balasch, Prev. 251. [cèsar]. Guerra d’Àfrica. Guerra d’Hispània. Per Joaquim Icart i Mi-

quel Dolç. 252. Demòstenes. Discursos polítics (vol. vii i últim). Contra Aristogíton I-II.

Per Juli Pallí. 253. aulus gel·li. Les nits àtiques (vol. iii). Llibres VI-IX. Per Vicent

Ferrís i Miquel Dolç. 254. ciceró. La naturalesa dels déus (vol. i). Per Joan M. del Pozo. 255. ciceró. Discursos (vol. xii). Defensa de Publi Sul·la. Defensa de Luci

Flac. Per Dolors Condom.

15 COLECCIO (158-172).indd 167 15/02/13 13:21

256. siDoni aPol·linar. Poemes (vol. i). Per Joan Bellès. 257. isoP. Faules (vol. ii i últim). Per Francesc J. Cuartero i Montserrat Ros. 258. Plató. Diàlegs (vol. x). La República (llibres I-IV). Per Manuel Ba-

lasch, Prev. 259. Demòstenes. Discursos civils (vol. i). Contra Àfob I-III. Contra

Onètor I-II. Per Juli Pallí. 260. st. gregori el gran. Diàlegs (vol. i). Per Narcís Xifra, Prev. 261. llucià. Obres (vol. ii). Nigrí. Demònax. Subhasta de vides. Anacarsis.

Menip. Per Montserrat Jufresa i Francesca Mestre. 262. catul. Poesies (2.a ed.). Per Antoni Seva i Josep Vergés. 263. Plató. Diàlegs (vol. xi). La República (llibres V-VII). Per Manuel

Balasch, Prev. 264. aPici. L’art de la cuina (vol. i). Per Joan Gómez Pallarès. 265. Demòstenes. Discursos civils (vol. ii). Contra Zenòtemis. Contra Apa-

turi. Contra Formió. Contra Làcrit. A favor de Formió. Contra Pan-tènet. Contra Nausímac i Xenopites. Per Juli Pallí.

266. st. Pere crisòleg. Sermons (vol. iii). Per Alexandre Olivar i Jaume Fàbregas.

267. oviDi. Fastos (vol. i). Per Miquel Dolç i Jaume Medina. 268. consenci. Correspondència amb sant Agustí (vol. ii). Per Josep

Amengual, Prev. 269. st. gregori el gran. Diàlegs (vol. ii). Per Narcís Xifra, Prev. 270. agustí D’hiPona. Dels acadèmics*. Per Josep Batalla. 271. agustí D’hiPona. Dels acadèmics**. Per Josep Batalla. 272. isòcrates. Discursos (vol. iii). Arquidam. Areopagític. Sobre la pau.

Per Joan Castellanos. 273. Plató. Diàlegs (vol. xii). La República (llibres VIII-X). Per Manuel

Balasch, Prev. 274. col·lut. El rapte d’Hèlena. Per Francesc J. Cuartero. 275. euForió De calcis. Poemes i fragments. Per Josep Antoni Clua. 276. siDoni aPol·linar. Poemes (vol. ii i últim). Per Joan Bellès. 277. venanci Fortunat. Poesies (vol. i). Per Josep Pla i Agulló. 278. Plató. Diàlegs (vol. xiii). Parmènides. Per Manuel Balasch, Prev. 279. ciceró. Discursos (vol. xiii). Defensa de Luci Licini Murena. Defensa

d’Àrquias. Per Joaquim Icart. 280. Demòstenes. Discursos civils (vol. iii). Contra Beot I-II. Contra Espú-

dias. Contra Fenip. Contra Macàrtat. Contra Leòcares. Contra Estèfan I-II. Per Juli Pallí.

281. Demòstenes. Discursos civils (vol. iv). Contra Everg i Mnesibul. Con-tra Olimpiodor. Contra Timoteu. Contra Pòlicles. Sobre la corona trieràrquica. Contra Cal·lip. Contra Nicòstrat. Contra Conó. Per Juli Pallí.

282. Demòstenes. Discursos civils (vol. v i últim). Contra Càl·licles. Contra Dionisiodor. Contra Eubúlides. Contra Teòcrines. Contra Neera. Per Juli Pallí.

283. PínDar. Odes (vol. iii). Olímpiques I-XIV. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

284. PínDar. Odes (vol. iv). Pítiques I-XII. Per Manuel Balasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

15 COLECCIO (158-172).indd 168 15/02/13 13:21

285. PínDar. Odes (vol. v). Nèmees I-XI. Ístmiques I-IX. Per Manuel Ba-lasch, Prev. i Josep M. Gómez Pallarès.

286. [anònim]. Regla del mestre (vol. i). Per Ventura Sella. 287. st. Pere crisòleg. Sermons (vol. iv). Per Alexandre Olivar i Jaume

Fàbregas. 288. [anònim]. Regla del mestre (vol. ii i últim). Per Ventura Sella. 289. PínDar. Fragments (vol. vi). Per Manuel Balasch, Prev. i Josep Gómez

Pallarès. 290. Plató. Diàlegs (vol. xiv). Teetet. Per Manuel Balasch, Prev. 291. aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. i). Per Josep Batalla. 292. aristòtil. Ètica nicomaquea (vol. ii i últim). Per Josep Batalla. 293. ciceró. Discursos (vol. xi). Discurs de gratitud al senat. Discurs de

gratitud al poble. Sobre la seva casa. Sobre la resposta dels harúspexs. Per Dolors Condom.

294. clauDià. El rapte de Prosèrpina. Per Àngels Calderó i Antoni Seva. 295. aristòtil. Història dels animals (vol. i). Per Juli Pallí. 296. aristòtil. Història dels animals (vol. ii). Per Juli Pallí. 297. aristòtil. Història dels animals (vol. iii i últim). Per Juli Pallí. 298. licòFron De calcis. Alexandra. Per Josep Antoni Clua. 299. arat. Fenòmens. Per Jaume Almirall. 300. Plató. Diàlegs (vol. xv). El sofista. Per Manuel Balasch, Prev. 301. Plató. Diàlegs (vol. xvi). El polític. Per Manuel Balasch, Prev. 302. siDoni aPol·linar. Lletres (vol. i). Per Joan Bellès. 303. oviDi. Fastos (vol. ii i últim). Per Jaume Medina. 304. benet De núrsia. La regla dels monjos. Per Ventura Sella. 305. Plató. Diàlegs (vol. xvii). Fileb. Per Manuel Balasch, Prev. 306. arquimeDes. Mètode. Per Joan Vaqué i Pedro Miguel González Urbaneja. 307. siDoni aPol·linar. Lletres (vol. ii). Per Joan Bellès. 308. ciceró. Cató el Vell (De la vellesa). Per Pere Villalba. 309. orígenes. Tractat dels Principis (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 310. orígenes. Tractat dels Principis (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 311. aristòtil. Categories. Per Josep Batalla. 312. ciceró. Leli (De l’amistat). Per Pere Villalba. 313. èsquines. Discursos (vol. i). Contra Timarc. Sobre l’ambaixada frau-

dulenta. Per Juli Pallí. 314. èsquines. Discursos (vol. ii i últim). Contra Ctesifont. Cartes. Per Juli

Pallí. 315. isòcrates. Discursos (vol. iv). Evàgoras. Elogi d’Hèlena. Busiris. Per

Joan Castellanos. 316. siDoni aPol·linar. Lletres (vol. iii i últim). Per Joan Bellès. 317. Plató. Diàlegs (vol. xviii). Timeu. Crítias. Per Josep Vives. 318. st. Pere crisòleg. Sermons (vol. v). Per Alexandre Olivar. 319. rutili namacià. Del seu retorn. Per Dolors Condom. 320. [autor Desconegut]. Retòrica a Herenni. Per Jaume Medina. 321. lísias. Discursos (vol. iii i últim). Defensa d’un ciutadà acusat d’ardits

contra la democràcia. Sobre l’examen d’Evandre. Contra Epícrates. Contra Èrgocles. Contra Filòcrates. Contra Nicòmac. Contra Filó. Contra Diogíton. Discurs olímpic. A favor de la Constitució tradicio-nal d’Atenes. Discurs sobre l’amor. Fragments. Per Juli Pallí.

15 COLECCIO (158-172).indd 169 15/02/13 13:21

322. heròDot. Història (vol. i). Llibre I. Per Manuel Balasch, Prev. 323. st. Pere crisòleg. Sermons (vol. vi i últim). Per Alexandre Olivar. 324. heròDot. Història (vol. ii). Llibre II. Per Manuel Balasch, Prev. 325. gregori De nissa. Discurs catequètic. Per Josep Vives. 326. hiPòcrates. Tractats mèdics (vol. iv). El règim de vida. Per Darío

López. 327. ignasi D’antioquia. Cartes (vol. i). Per Josep Rius-Camps. 328. ignasi D’antioquia. Cartes (vol. ii i últim). Per Josep Rius-Camps. 329. ciceró. Discursos (vol. xx). Filípiques I-II. Per Joan Bellès. 330. titus livi. Història de Roma (vol. i). Llibre I. Per Antonio Fontán

i Antoni Cobos. 331. quintilià. Institució oratòria (vol. iv). Llibre V. Per Jordi Pérez Durà. 332. boeci. Consolació de la Filosofia. Per Valentí Fàbrega. 333. quintilià. Institució oratòria (vol. v). Llibre VI. Per Jordi Pérez Durà. 334. xenoFont. Cinegètic. Per Guillem Gracià. 335. macrobi. Les Saturnals (vol. i). Llibre I. Per Pere J. Quetglas i Jordi

Raventós. 336. ciceró. Discursos (vol. xxi). Filípiques III-IX. Per Joan Bellès. 337. ciceró. La naturalesa dels déus (vol. ii i últim). Llibres II-III. Per

Joan M. del Pozo. 338. antiFont De ramnunt. Discursos (vol. i). Tetralogies. Per Jordi

Redondo. 339. gregori De nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. i).

Homilies I-VII. Per Josep Vives. 340. gregori De nissa. Homilies sobre el Càntic dels Càntics (vol. ii i

últim). Homilies VIII-XV. Per Josep Vives. 341. macrobi. Les Saturnals (vol. ii). Llibres II-IV. Per Jordi Raventós. 342. sèneca. Apocolocintosi del diví Claudi. Epigrames. Per Joan Mariné

Isidro.343. ciceró. Discursos (vol. xxii i últim). Filípiques X-XIV. Per Joan

Bellès.344. antiFont De ramnunt. Discursos (vol. ii i últim). Contra la seva

madrastra, per emmetzinament. Sobre l’assassinat d’Herodes. Sobre el coreuta. Per Jordi Redondo.

345. eratòstenes De cirene. Catasterismes. Per Jordi Pàmias.346. macrobi. Les Saturnals (vol. iii). Llibre V. Per Jordi Raventós.347. gregori De nissa. Homilies sobre el Parenostre. Homilies sobre les

Benaurances. Per Josep Vives.348. corinna De tànagra. Testimonis i fragments. Per Ricard Torres,

Margalida Capellà i Jaume Pòrtulas.349. ciceró. Discursos (vol. xiv). Defensa de Publi Sesti. Per Joan Bellès.350. homer. Ilíada (vol. i). Cants I-IV. Per Francesc J. Cuartero, Montser-

rat Ros i Joan Alberich.351. antiFont. Testimonis i fragments. Per Àlvar F. Ortolà i Guixot.352. aristòtil. Qüestions mecàniques. Per Albert Presas i Joan Vaqué.353. heròDot. Història (vol. iii). Llibre III. Per Joaquim Gestí.354. ciceró. La República. Per Joan M. del Pozo.355. anDòciDes. Discursos (vol. i). Sobre els misteris. Per Jordi Redondo.356. gregori De nissa. La virginitat. Per Josep Vives.

15 COLECCIO (158-172).indd 170 15/02/13 13:21

357. macrobi. Les Saturnals (vol. iv i últim). Llibres VI-VII. Per Jordi Raventós.

358. homer. Ilíada (vol. ii). Cants V-VIII. Per Francesc J. Cuartero, Mont serrat Ros i Joan Alberich.

359. anDòciDes. Discursos (vol. ii i últim). Sobre el seu retorn. Sobre el tractat de pau amb els lacedemonis. Contra Alcibíades. Fragments. Per Jordi Redondo.

360. PseuDo-cebrià. Poemes. Per Josep M. Escolà.361. heròDot. Història (vol. iv). Llibre IV. Per Joaquim Gestí.362. xenoFont. Ciropèdia (vol. ii). Llibres II-IV. Per Núria Albafull.363. titus livi. Història de Roma (vol. xi). Llibre XXI. Per Jordi Avilés.364. gregori De nissa. Obres ascètiques. La professió del cristià. La per-

fecció. Vida de Macrina. Per Josep Vives.365. FereciDes D’atenes. Històries (vol. i). Testimonis. Fragments (1-80).

Per Jordi Pàmias.366. heròDot. Història (vol. v). Llibre V. Per Joaquim Gestí.367. FereciDes D’atenes. Històries (vol. ii i últim). Fragments (81-180A).

Per Jordi Pàmias.368. Introducció a la Ilíada. Per Jaume Pòrtulas.369. alexis. Fragments de comèdies. Per Rubén Montañés Gómez.370. ciceró. Discursos (vol. xv). Contra Publi Vatini. Defensa de Marc

Celi. Per Joan Bellès i Julio Granadero.371. quintilià. Institució oratòria (vol. vi). Llibre VII. Per Jordi Pérez Durà.372. heròDot. Història (vol. vi). Llibre VI. Per Joaquim Gestí.373. aristènet. Lletres d’amor. Per Joan Pagès.374. Plató. Cartes. Per Raül Garrigasait Colomés.375. homer. Ilíada (vol. iii). Cants IX-XII. Per Francesc J. Cuartero,

Montserrat Ros i Joan Alberich.376. marc Pacuvi. Tragèdies. Per Esther Artigas.377. estaci. Aquil·leida. Fragment de la Guerra de Germània. Per Pere-

Enric Barreda.378. heròDot. Història (vol. vii). Llibre VII. Per Joaquim Gestí.379. homer. Odissea (vol. i). Cants I-VI. Per Carles Riba, Francesc J.

Cuartero i Joan Alberich.380. PseuDo-aPol·loDor. Biblioteca (vol. i). Llibre I. Per Francesc J.

Cuartero.381. arquimeDes. Sobre l’esfera i el cilindre. Per Ramon Masià Fornos.382. higí. Faules (vol. i). Per Antònia Soler i Nicolau.383. higí. Faules (vol. ii i últim). Per Antònia Soler i Nicolau.384. Flavi JoseP. La guerra jueva (vol. i). Per Joan Ferrer Costa i Joan-

Andreu Martí Gebellí.385. homer. Odissea (vol. ii). Cants VII-XII. Per Carles Riba, Francesc

J. Cuartero i Joan Alberich.386. heròDot. Història (vol. viii). Llibre VIII. Per Joaquim Gestí.387. titus livi. Història de Roma (vol. ii). Llibre II. Per Victòria Bescós

Calleja.388. PseuDo-aPol·loDor. Biblioteca (vol. ii). Llibre II. Per Francesc

J. Cuartero.389. aviè. Fenòmens d’Arat. Per Pere Villalba i Enric Mallorquí.

15 COLECCIO (158-172).indd 171 15/02/13 13:21

390. antoní liberal. Recull de metamorfosis. Per Jaume Almirall i Este-ban Calderón.

391. DiFíl, aPol·loDor De carist i aPol·loDor De gela. Fragments de Comèdia Nova. Per Jordi Pérez Asensio.

392. homer. Odissea (vol. iii). Cants XIII-XVIII. Per Carles Riba, Fran-cesc J. Cuartero i Joan Alberich.

393. heròDot. Història (vol. ix i últim). Llibre IX. Per Joaquim Gestí.394. Plató. Diàlegs (vol. xix). Les lleis. Llibres I-III. Per Montserrat Camps.395. ciceró. Les lleis. Per Núria Gómez.

E N P R E P A R A C I Ó

ciceró. Discursos (vol. xvi). Sobre el govern de les províncies con-sulars. En defensa de Corneli Balb. Per Joan Bellès, Xavier Espluga i Noemí Moncunill.

lucà. La guerra civil (vol. i). Llibres I-III. Per Joan Carbonell.

15 COLECCIO (158-172).indd 172 15/02/13 13:21