Llegendes: Fenòmens Atmosfèrics

Les llegendes són histories mig realitat mig fantàstiques. De llegendes n’hi ha de molts tipus: De terror,de fantasia,de amistat,dels fenòmens atmosfèrics,de gracia,d’amor...També hi ha de diferents llocs:païssos,ciutats,pobles,continents..A nosaltres ens ha tocat els fenomens atmosfèrics:la neu,la pluja...

Llegendes

Asseguda al racó de la xemeneia , l'anciana sospirava tranquil·lament mentre regirava la sopa : mai s'havia sentit tan trist .Molts , molts anys havien passat i havien deixat el pes dels hiverns sobre les seves espatlles i havien envellit els seus cabells sense portar més no un fillet . Tant a ella com al seu vell i volgut espòs els feia pena la seva falta , perquè fora hi havia molts nens jugant a la neu.

Llegendes: La Neu

Les resultava dur acceptar que cap fos en veritat el seu.Però , ai, ara ja no els quedaven esperances d'obtenir tal benedicció .

No veurien mai una gorreta de pell penjat de la lleixa de la xemeneia , ni dues sabatilles assecant al costat del foc

L'ancià va portar un feix de llenya i es va asseure.

Llegendes: La Neu

Llegendes: la neuDesprés, mentre sentia els nens riure i picar de mans , mirar per la finestra . Allí estaven , ballant alegrement al voltant del ninot de neu que acabaven de fer.

Es va somriure en veure l'evident semblat que el ninot tenia amb l'alcalde del poble , tan gros i pompós era .

- Mira , Marusha -va dir a la seva dona - . Vine a veure el ninot que han fet .

Junts davant la finestra , van riure al veure quant es divertien els nens . Tot d'una, l'ancià es va tornar cap Marusha amb una brillant idea .

- Sortim a veure si nosaltres també podem fer un ninotet de neu .

Però l'anciana va riure d'ell .

Legendes: La Neu

Llegendes: La Neu

- ¿ Què dirien els veïns ?

Es burlarien de nosaltres , seríem la riota del poble . Ja som massa vells per jugar com a nens .

- Només un petit , Marusha , només un ninot petitó . Jo m'ocuparé de que ningú ens vegi .

-D'acord , d'acord- va dir ella rient - , farem el que vulguis , Youshko , com sempre .

Dit això , va apartar l'olla del foc , es va posar una gorra i van sortir . En passar al costat dels nens , es van aturar i es van quedar jugant un moment amb ells , perquè ara ells també se sentien gairebé com nens .

Llegendes: La Neu

Després van avançar amb dificultat per la neu fins arribar a un bosquet i, darrere seu , allà on la neu era blanca i bella i ningú podia veure'ls , es van asseure a fer el ninot .

Youshko es va obstinar que havia de ser molt petit i la seva dona va estar d'acord en què havia de tenir gairebé la mida d'un nadó .Agenollats a la neu , van modelar el petit cos en un obrir i tancar d'ulls . Ara únicament els faltava la cap per finalitzar.

Llegendes: La Neu

Dues grosses boles de neu van formar les galtes i elrostre , i una molt gran cap. Després col • locar un grapat per al nas i van fer dos forats , un a cada costat , a manera d'ulls .Així que va estar acabat , van retrocedir per mirar-lo, rient i aplaudint com dos nens .De sobte , es van aturar . Què havia passat ? Una cosa molt estrany , per cert !Allà on hi havia els forats , veure dues melancòlics ulls blaus que els miraven.

Llegendes: La Neu

Després, la cara del petit ninot va deixar de ser blanc . Les galtes es van tornar rodones , llises i brillants , i dos llavis rosats van començar a somriure .Un cop de vent va escombrar la neu del cap , transformant-la en uns bucles molt rossos que escapaven d'un blanc gorra de pell i queien sobre les espatlles. Alhora , una mica de neu , lliscant pel petit cos , va caure i va prendre la forma d'una bonica peça blanca .

Llegendes: La Neu

Després , de sobte i abans que poguessin reaccionar , el ninot s'havia convertit en la més bella nena que mai haguessin vist .Es van mirar l'un a l' altre de reüll i , incrèduls , es van rascar el cap .Però allò era tan real com la vida mateixa . Allà davant seu estava de peu la nena , tota de rosa i blanc. Estava viva de veritat, ja que va córrer cap a ells . I quan es van ajupir per alçar , va posar un braç al voltant del coll de l'anciana i amb l'altre va agafar el de l'ancià i els va donar a cadascun un petó i una abraçada .

Llegendes: La Neu

Van riure i plorar de felicitat i , després, recordant sobtadament com de reals poden semblar alguns somnis , es pessigar l'un a l' altre .Així i tot no es van creure segurs , ja que els pessics podien ser part del somni . I , davant la por de despertar i que es trenqués l'encant , van acompanyar ràpidament a la petita i van emprendre el retorn a casa .Pel camí van trobar als nens, que encara jugaven amb el seu ninot , les boles de neu que els van llançar per darrere eren molt reals , però , tot i així, també podien haver estat part del somni .

Llegendes: La Neu

Encara que quan van estar dins de la casa i van veure la xemeneia , l'olla de sopa al costat del foc , el feix de llenya a un costat i tot tal qual ho havien deixat , es van mirar amb llàgrimes als ulls i ja no van tornar a témer que tot allò fos un somni .De sobte , hi eren la gorreta blanc de pell penjant de la lleixa de la xemeneia i les sabatetes assecant la vora del foc , mentre l'anciana agafava la nena a la falda i li cantava suaument una cançó de bressol .

Llegendes: La Neu

L'ancià va posar la mà sobre l'espatlla de la seva dona i ella va alçar la vista .

- Joana !

- Lluis !

- Per fi tenim una nena ! La traiem de la neu , així que l'anomenarem Neus .

Llegendes: La Neu

Quan ella els va cridar «pare» i « mare » , van sentir un plaer tan gran com si fossin joves i estiguessin ballant àgilment , però , en lloc de ballar , es van abraçar i van plorar d'alegria .Aquell dia ho van celebrar amb un gran banquet . Marusha va estar ocupada tot el matí cuinant tot tipus de delícies , mentre el seu marit donava voltes pel poble per reunir els violinistes .

Llegendes: La Neu

Tots els nens i les nenes del lloc van ser convidats; van menjar , van cantar , van ballar i es van divertir fins a la matinada . Mentre tornaven a casa , les nenes parlaven de com ho havien passat , però els nens estaven molt silenciosos , pensaven en la bella Neus , amb els seus ulls blaus i els seus daurats cabells .Després d'aquell dia la petita de Joana i Lluis jugar amb els altres nens i els ensenyava com fer castells i palaus de neu amb salons de marbre , trons i belles fonts . Semblava que amb la neu i els seus fins dits podia fer tot el que volgués , com si es construís ella mateixa .

Llegendes. La Neu

Tots estaven encantats , i , sobretot , quan els ensenyava com ballaven els flocs de neu , primeramb enèrgics remolins i després suau i delicadament , cap podia pensar en cap altra cosa que a la Nena de Neu.Era la petita reina màgica dels nens , l'alegria dels més grans i la llum de les vides de Marusha i Youshko .Però ja s'anaven acabant els mesos d'hivern . Amb passos suaus i ferms es retiraven dels cims de les muntanyes i es perdien passat l'horitzó. La terra començava a cobrir-se de verd , els arbres vestien la seva nuesa i els ocells de l'any anterior cantaven les cançons d'aquest any .

Llegendes: La Neu

Les flors primerenques vessaven la seva aroma a la brisa i una ràfega d'aire càlid acariciava les galtes i encoratjava una grata promesa en l'aire . Els boscos , els prats i les fonts estaven inquiets i commoguts i un nou esperit tot ho embolcallava :

"Era com si la Primavera , amarrada durant el llarg hivern , volgués enganxar l'estirada definitiva per a poder expandir lliure . "

Una tarda , Marusha , asseguda al racó de la xemeneia , mentre regirava la sopa , cantava una cançó , ja que mai s'havia sentit tan plena de felicitat .

Llegendes: La Neu

L'ancià Youshko acabava de portar un feix de llenya que va deixar a terra. Tot semblava igual que aquella tarda d'hivern quan van veure els nens ballant al voltant del ninot de neu , però el que feia que ara tot fos diferent era Snegorotchka , la llum dels seus ulls, que , asseguda al costat de la finestra , contemplava la verda herba i el fullatge dels arbres.Youshko , que l'estava mirant , es va adonar que el seu rostre estava pàl • lid i els seus ulls tenien un to menys blau del que és habitual .

Llegendes:La Neu

- ¿ No et sents bé , petita ? - li va preguntar . - No, pare -va respondre amb tristesa - . Ai , enyoro tant la blanca neu !L'herba verda no és ni la meitat de bonica . M'agradaria que la neu arribés una altra vegada .

- Doncs clar que sí ! La neu arribarà novament -va contestar l'ancià - . Per ventura no t'agraden les fulles dels arbres i les flors ?

Llegendes:La Neu

- No són tan boniques com la pura neu blanca- i la nena va tremolar .Al dia següent ella tenia un aspecte tan trist i estava tan pàl • lida que els seus pares es van espantar i es van dirigir una mirada d'inquietud . - ¿ Què li passa a la nena ? - va dir Marusha .Youshko va moure el cap mirant alternativament a Snegorotchka i al foc

Llegendes:La Neu

divertint al bosc , però he notat que ara mai jugues amb ells . Per què , estimada meva? - Filla meva- va dir per fi - , per què no surts a jugar amb els altres nens ? Estan tots -Pare , no ho sé , però el meu cor sembla que es converteix en aigua quan el suau i tebi vent em porta el perfum de les flors . -Nosaltres anirem amb tu , filla meva- va dir l'ancià - , posaré el meu braç sobre tu i et protegiré del vent . Vine , et mostrarem totes les belles flors del camp , et direm els seus noms i tu acabaràs estiman-les ...

Llegendes:La Neu

Marusha va retirar l'olla del foc i els tres junts van sortir de casa . Youshko va envoltar la nena amb el braç per protegir-la del vent , però no havien anat molt lluny quan el càlid perfum de les flors va arribar fins a ells flotant a la brisa , i la Nena de Neu va tremolar com una fulla . Els ancians la van besar i consolar i es van dirigir al camp , al lloc on creixien les flors més boniques .

Legendes:La Neu

Tot d'una, mentre travessaven un bosquet de grans arbres, un brillant raig de sol es va creuar com un dard i Snegorotchka es va posar la mà sobre els ulls i va llançar un crit de dolor.

Es van detenir i la van mirar. Per un moment, mentre es desmaiava en braços de l'ancià, els seus ulls es van trobar amb els seus. I per la seva cara es lliscaven llàgrimes que, en caure, brillaven a la llum del sol.

Legendes:La Neu

I va començar a tornar-se més i més petita, fins que per fi tot el que va quedar de Snegorotchka-Nena de Neu, Nievecita-era una gota de rosada brillant sobre l'herba, una llàgrima que havia caigut a la corol·la d'una flor. Youshko la va recollir amb delicadesa i, sense dir paraula, es va oferir a Marusha. En aquest precís moment els dos ancians, Marusha i Youshko, van comprendre que la seva petita i estimada nena estava feta simplement de neu i s'havia fos a la calor del sol

Llegendes:La Neu