el Periòdicd'A

ndo

rra

25dj.

MARICEL BLANCH

+Llengua

S U M A R I

2. Migjorn, el butlletí setmanal sobre llengua catalana

3. Entrevista als membres de l’associació Xarxa de Mots

4. Notícies de llengua

DIJOUS, 25 DE MAIG DEL 2017 el Periòdic d’Andorra2 Quadern de llengua

llengua

Coordinació: Maria Cucurull. Disseny: Andreu Estapé. Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado. Fotografia: Maricel Blanch. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Xavier Farran, Elisabeth Machado i Manel Ugart. Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: subscripcions@elperiodic.ad

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Sotsdirector: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Esther Jover Martin.Director comercial: Francesc Garcia.

EL BUTLLETÍ SETMANAL SOBRE LLENGUA CATALANA

Escriptor, pedagog i periodista. Inicia la seva producció amb diversos títols que han esdevingut clàssics juvenils, com ara Les rates malaltes (1967), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L’ocell de foc (1969). Per al públic adult escriu el recull de narrativa Sic transit Glòria Swanson (1979) i les novel·les Retrat d’un assassí d’ocells (1988), El Llibre de les Mosques (2000) i la més aclamada de totes, Pa negre (2003). Continua la seva producció amb les novel·les Laura Sants (2006) i Els convidats (2010). També escriu guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls d’articles de les seves intervencions radiofòniques, com ara En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).

«El primer esglaó que ens eleva per damunt dels animals és el llenguatge. De manera que potser la millor manera de guanyar la batalla contra la invasió de les màquines que ens inunda i ens tempta cada dia, és la lectura. Els llibres són l’aliment d’aquesta màquina de lligar boira que és la intel·ligència, la imaginació, la memòria… O sigui que endavant amb l’aventura i no afluixem! Molta sort i bones lectures!»

Un grup de persones a les quals els uneix un amor pregon per la llengua catalana i un gran interès per la seva problemàtica actual va obrir, el 18 d’agost del 2002, la llis-ta de distribució Migjorn.

En la Norma de Funcionament Intern es diu: «La llista electrònica neix amb la voluntat de ser un es-pai d’intercanvi intel·lectual sobre qüestions que afecten la llengua catalana en tots els seus vessants, tant lingüístics, com literaris i so-ciolingüístics.» L’objectiu de la llis-ta és, doncs, l’estudi de la llengua catalana.

Migjorn s’adreça tant a profes-sionals i estudiosos del català com a persones que estiguin compro-meses en la tasca cívica de defen-sa i difusió de la nostra llengua i li-teratura.

En l’àmbit sociolingüístic cal destacar que els collistaires de Mig-jorn reben, a través del butlletí in-formatiu InfoMigjorn, un resum de les principals notícies o articles d’opinió apareguts en la premsa i relacionats amb la nostra llengua i literatura, la qual cosa facilita que

EmiliTeixidor(Roda de Ter, Osona, 1932 - Barcelona, 2012)

puguin estar al dia en tot tipus de notícies referents a la llengua i cul-tura catalanes. Els temes sociolin-güístics s’han centrat sobretot en el model de la llengua a l’escola a les Illes, en el nord del País Valen-cià i en el sud de Catalunya, la llen-gua dels mitjans de comunicació, la situació sociolingüística del sud del País Valencià o les Illes, etc.

Un dels que s’han debatut amb més interès ha estat l’Acadèmia Va-lenciana de la Llengua i la qüestió de l’estàndard i la problemàtica que implica l’acceptació d’un es-tàndard valencià amb característi-ques morfològiques, sintàctiques i semàntiques genuïnes que l’acosta al valencià popular, però que pre-senta certes diferències amb l’es-tàndard emprat a Catalunya i a les Illes. S’han discutit els avantatges i els inconvenients d’usar aquest estàndard, i el debat, sempre asse-nyat, no ha estat exempt d’apassi-onament.

S’ha parlat també sobre la situ-ació sociolingüística a les Illes Ba-lears, al sud del País Valencià, a la Franja de Ponent, etc.

Podríem dir que Migjorn, en els gairebé quinze anys que té de vida, s’ha convertit en un espai de quali-tat obert al debat i intercanvi d’in-

formació sobre qualsevol tema re-lacionat amb la llengua catalana. Les noves tecnologies ofereixen la possibilitat d’entrar en contacte amb persones d’arreu de l’àrea lin-güística interessades en la llengua i desitjoses d’establir uns lligams que d’altra manera hauria estat molt difícil que s’haguessin arri-bat a produir. Des del to distès al rigor intel·lectual, des del denomi-nador comú de l’amor a la llengua catalana a la discrepància en les es-tratègies de normativització i es-tandardització, Migjorn serà allò que els actuals i futurs subscrip-tors desitgin que sigui.

La llista Migjorn té un Consell Directiu format per representants de tots els territoris de parla cata-lana. H

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

InfoMigjorn ens permet estar al dia de tot tipus de notícies sobre llengua

33 InfoMigjorn és un butlletí que dis-tribueix notícies i informacions rela-cionades amb la llengua catalana, com ara retalls de premsa, entrevis-tes, articles, estudis (publicats o in-èdits); informació sobre seminaris, congressos, cursos o conferències; presentacions de llibres i revistes i també ressenyes.

33 A més, hi trobareu altres informa-cions relacionades amb sociolingü-ística, gramàtica històrica, dialecto-logia, política lingüística, normativa, etc. Ja que les informacions recolli-des a InfoMigjorn pretenen ser un re-flex de l’actualitat a tota l’àrea de par-la catalana.

33 Es publica els dimarts. Els subs-criptors reben un missatge amb el sumari del butlletí i l’enllaç del PDF corresponent, de manera que el po-den obrir per llegir el que sigui del seu interès o bé descarregar-lo i desar-lo a l’ordinador o dispositiu personal.

33 Va ser creat el 18 d’agost del 2002 per Enric Gil com a llista de distribu-ció de correu. Primer formava part de la llista Migjorn sobre llengua i posteriorment va esdevenir un but-lletí informatiu independent. L’1 de setembre del 2008 se’n va fer càrrec Eugeni S. Reig. Finalment, a partir del 2016 comença una nova etapa i se’n fa càrrec l’associació Xarxa de Mots.

El butlletí

@PeriodicAND

3el Periòdic d’AndorraQuadern de llengua DIJOUS, 25 DE MAIG DEL 2017

El Centre de la Cultura Catalana va presentar amb motiu de la diada de Sant Jordi, el llibre Un pam de llen-gua, un recull d’articles relacionats amb la llengua catalana que han es-tat publicats a la premsa durant el darrer any. La tria dels articles ha anat a càrrec d’InfoMigjorn, el but-lletí especialitzat en aquest tipus de continguts que cada setmana editen la Isabel Casadevall, en Jordi Palou i en Ramon Torrents.

–Què és InfoMigjorn?–InfoMigjorn és un butlletí setmanal que recull notícies i articles relacio-nats amb la llengua. Es distribueix per internet en format PDF.

–Per què aquest nom?–El butlletí va sorgir el 2008 de la llista de debat sobre llengua ano-menada Migjorn, que s’havia creat uns anys abans al País Valencià. Pri-mer es limitava a reenviar als mem-bres de la llista articles sobre llen-gua, i poc després el lingüista alcoià Eugeni S. Reig va fer-ne un butlle-tí independent amb aquest nom, per reivindicar també el migjorn del país.

–Qui se n’ocupa actualment?–Eugeni S. Reig se’n va fer càrrec pràcticament en solitari fins al 2015. Al final del 2015 va proposar que ens féssim càrrec des de l’asso-ciació Xarxa de Mots.

–Què és l’associació Xarxa de Mots?–És una petita associació cultural que difon iniciatives relacionades amb la llengua i la literatura a in-ternet. Aplega uns quants projec-tes, com ara RodaMots (Cada dia un mot), una tria de textos de Josep Pla, una web dedicada a Joan F. Mira i la bloguització d’uns quants llibres singulars (El quadern gris del mateix Pla, les Cartes a Màrius Torres de Joan Sales i Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgi-li). Ara hi hem afegit l’edició d’Info-Migjorn.

–Podem parlar, doncs, d’una se-gona etapa? Quins canvis es van portar a terme?–Efectivament: a partir del 2016 vam canviar unes quantes co-ses, començant pel format en què s’enviaven els butlletins i la periodicitat. InfoMigjorn va passar de ser un butlletí dia-ri a setmanal, per poder se-leccionar millor el materi-al que hi publiquem, tant el que reproduïm d’altres mit-jans (publicacions en paper i digitals, blogs, fragments de llibres...) com els textos inèdits.

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

@PeriodicAND

Entrevista aIsabel Casadevall i Jordi Palou, dos dels editors d’InfoMigjorn

mero especial amb 50 recomanaci-ons d’especialistes –lingüistes, es-criptors, traductors...– de llibres sobre llengua o que els van causar un impacte lingüístic, pel motiu que fos. La tria resultant ha estat força variada i ofereix propostes de lectura (o relectura) molt esti-mulants.

–Quins projectes teniu en marxa?–De moment, amb la publicació setmanal d’InfoMigjorn ja anem prou enfeinats! El que volem ara és eixamplar la base de subscriptors, que és força reduïda. Pensem que el producte que oferim ha de te-nir més difusió. InfoMigjorn no té publicitat i no té tampoc cap sub-venció; per tant, les aportacions dels subscriptors i lectors són molt importants per a la continuïtat d’aquesta iniciativa. Tenim subs-criptors de tots els Països Catalans, fins i tot de l’Alguer, i també d’al-tres països, però, curiosament no en tenim cap d’Andorra; esperem que això canviï pròximament! H

EL PERIÒDIC

–A qui s’adreça InfoMigjorn? Qui són els vostres lectors?–En primer lloc, els professionals

de la llengua, en un sentit molt ampli: filòlegs, correctors, traductors, escriptors, pe-riodistes, docents... però l’ampli ventall de temes i interessos que recollim pot interessar a qualsevol perso-na que tingui curiositat per la llengua. El que oferim és un recull dels articles que

considerem més significatius per estar ben informats de tot el que té a veure amb la llen-gua, sempre atents a diferents sensibilitats i a recollir mate-

rial de tot el domini lingüístic.

–Quins temes s’hi tracten?–Intentem que hi hagi una mica

de tot: anàlisis sociolingüístiques, ressenyes de llibres relacionats amb la llengua, informació d’ac-tes i convocatòries, debats... Fa un parell de setmanes, amb motiu del dia del llibre, vam publicar un nú-

«Fa unes setmanes, amb motiu del dia del llibre, vam publicar un número especial amb 50 recomanacions»

«Oferim un recull dels articles que considerem més significatius per estar ben informats de tot el que té a veure amb la llengua»

33 Jordi Palou i Isabell Casadevall, dos dels membres de l’associació Xarxa de Mots.

DIJOUS, 25 DE MAIG DEL 2017 el Periòdic d’Andorra4 Quadern de llengua

MAPA DIALECTAL

CRUCIGRAMAPer Pau Vidal / AMIC

HORITZONTALS: 1. Reducció de la velocitat, l’empenta i les ganes perquè no hi ha res a celebrar / 2. Fer fora per la porta de darrere. Lloança de la follia / 3. Poc sa·bó. Si no es deixa fer fotos és perquè no l’enlluernin. La quinta a forca / 4. Oli molt indicat pel fuselatge. Assecat i esgrogueït per la neu / 5. Entre costella i costella un tall de primera. Quin mal pas… / 6. Ningú la guanya en virtut. Anatomia de rinoce·ront?: no, incisió al nas / 7. Anés de qualsevol manera, com el sant de Caen. Da·ria llum sense tocar l’interruptor / 8. Quantitat de colònia míniam per fer classe. El mesquer en fabrica i el farmacèutic se n’aprofita / 9. El vestit de Catul. Fotré perdi·gonada al pardal. I ell, apa, a volar! / 10. Una sudamericana xutant acrobàticament. Trumfos / 11. Escassa eficiència. Mereixedor d’una bona foguera en el seu honor. Veus com ningú la guanya? / 12. Munta ciris sense fer gens de sidral. Refinat en el menjar i en l’insultar / 13. Licor extret del jardí. Taronja en got.

VERTICALS: 1. Desintegrats per la derrota o per la versió dels fets. Cel·la provisio·nal importada de Praga / 2. Lligaré per sota. Dipòsit d’aigua que no requereix instal·lacions / 3. Mal ús. Com les sargantanes però més grossos i enfiladissos. Emmar·quen la reunió / 4. Propi del típic restaurant gallec dels 70. Discret reclam d’aten·ció / 5. Parcel·len el bosc. Respiració que ja se sent que serà la darrera / 6. Lítote en cas d’absència de vocals. Consumar l’animal matrimoni. Marxa de Calaceit / 7. I entra a Espolla. Faig prendre la llet des del cul fins al capdamunt. Enemics de Bai·xa Intensitat / 8. Menjador del convent, on els monjos es refan amb un cafetó. Abai·xar el cap cap dalt / 9. Domini d’un bé immoble lliure de taxes. O dissimulós o imi·tatiu / 10. És a la cobla com a la xerrameca el garlaire. Posta amb regust de derro·ta / 11. Primeres passes cap a la igualtat. Estirat com el full per dibuixar el paisatge. Mitja ració de fuet / 12. Marejats fins a la nàusea. Se sent de tal manera que podria ser càustic, un concert així.

1

1

2

2

3

3

4

4

5

5

6

6

7

7

8

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

1. ALBERCOC: central, valencià2. ALBERICOC: nord occidental3. AMBERCOC: central4. AUBERCOC: nord occidental, central (tarragoní)5. UBERCOC: central (barceloní)6. ABERCOC: nord·occitental (tortosí)

7. ABRECOC: central (meitat nord)8. ABRICOC: rossellonès i central (gironí)9. ABRICOT: rossellonès

La paraula del mes

La primavera la sang ens altera. Amb la primavera arriben les fruites de colors: les cireres, les prunes, els albercocs, les nes·pres, les maduixes i els nabius. Però continuem menjant les fruites seques. El fruit és únicament el profit que obtenim d’al·guna cosa, el benefici. En canvi, quan parlem de fruites, siguin seques o sucoses, sempre seran femenines!

NOTÍCIES

LA FRUITA I EL FRUIT

RECOMANACIO

TAL FARÀS, TAL TROBARÀS!Vols conèixer l’origen del refranyer ca·talà? Et calen recursos en línia per a tra·duir textos amb dites i frases fetes? Vols saber què es fa als mitjans de comuni·cació i a la xarxa amb els refranys? Per tenir resposta a totes aquestes pregun·tes, el 27 de maig tindrà lloc a Grano·llers la primera edició del Taller intensiu de dites i refranys.

Es tracta d’un curs inicial, adreçat a un públic no necessàriament expert que pretén oferir eines on trobar infor·mació relativa a fraseologia catalana, tant en paper com en línia. Durant 9 ho·res, en grups reduïts podràs aprendre tot el que cal saber sobre les frases fe·tes més nostrades. A la taula d’en Ber·nat, qui no hi és, no hi és comptat!

SÍMPTOMES POSITIUS PER A LA LLENGUA CATALANALa Plataforma per la Llengua ha pre·sentat l’InformeCAT17, el recull de les 50 dades més rellevant sobre la situa·ció de la llengua catalana. Amb aquest report, l’ONG del català pretén impul·sar l’ús social i la conscienciació sobre la situació de la llengua catalana i la mi·llora del seu estatus legal i des del con·venciment que la llengua catalana ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la di·versitat social i cultural que conviu a ca·sa nostra. o ignored

En aquesta sisena edició de l’Infor·meCAT s’evidencia el creixement del català en determinats àmbits, com el cultural i el d’internet i les noves tec·nologies. Cal destacar dades com que nou dels deu webs més visitats pels ca·talans tenen una versió en català, o que els youtubers que canten trap en català acumulen més de 13 milions de visites, fet que evidencia que la llengua s’ha fet un lloc en aquesta subcultura.

Però és en l’àmbit sociodemogrà·fic on trobem els indicadors més po·sitius. Al País Valencià la llengua recu·pera vitalitat després d’una davallada

EL VALENCIÀ DE SEMPRE, Eugeni S. Reig. D’allò més útil per a

qualsevol lector –aficionat o tècnic, professor o alumne–, aquesta obra demostra que la llengua és un recurs molt ric i alerta del perill d’empo·briment del valencià. Per això tam·bé proposa un model a seguir per a protegir el cabal lèxic que atresora la nostra llengua.

El valencià de sempre conté 740 entrades noves que s’afigen a les 1.440 entrades de la segona edició de Valencià en perill d’extinció, que ara presenten afegits i accepcions no·ves. A més, la major part de les entra·des, tant les antigues com les noves, incorporen exemples literaris d’autors valencians.

1

durant els anys de l’onada migratòria del començament del segle XXI, ja que les enquestes mostren un augment en el coneixement. Si el 2010 només un 48,5% dels enquestats asseguraven poder parlar el català «perfectament» o «bastant bé», ara la xifra ja passa de la meitat, amb un 50,9% que diu que la parla perfectament (33%) o bastant bé (17,9%).

Pel que fa a altres territoris catala·noparlants, a la Catalunya del Nord el nombre de persones que parlen cata·là ha pujat en 8.000 persones, i el 76% dels habitants volen que s’ensenyi ca·talà a les escoles. A més, a l’Alguer, on un 23% de la població té el català com a llengua inicial, el 88% de la població afirma que entén el català, el 50% el parla, el 35% el sap llegir i un 8% l’es·criu.

Pel president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, «aquestes dades demostren que la gent que viu als territoris de parla catalana, vinguin d’on vinguin, no tenen problema amb la llengua» i sentencia que «el català mi·llora en tots els territoris”.

LA GENERALITAT VALENCIANA FIXA EL CATALÀ COM A LLENGUA VEHICULAR DE L’ADMINISTRA-CIÓEl ple del Consell ha aprovat el decret que estableix que el català és la llen·gua pròpia de la Generalitat i que la se·va normativa lingüística és la que fixa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Les relacions amb la ciutadania, les notificacions i comunicacions es faran en català, i en castellà quan ho dema·ni el destinatari. Per als destinataris de la resta de Catalunya i les Illes Balears es faran en català, i per als destinataris espanyols, en castellà.

El decret també estableix que el personal de l’administració que atén el públic començarà la comunicació en català, i els sistemes telefònics i te·lemàtics tindran el català també com a primera llengua; el català s’empra·rà en els registres electrònics i en els certificats, i en les publicacions i la pu·blicitat serà també la llengua priorità·ria. També serà així en documentació de l’administració com els contractes i els convenis, les escriptures, els estu·dis, projectes i treballs encarregats per l’administració; en tots aquests casos la llengua serà, com a mínim, el cata·là. I les comunicacions entre adminis·tracions (a nivell local o autonòmic) se·ran també en català.

1

1

2

3

45

6

78

9

4

5

4

5

4