Lletra menuda nº 22

lletra menuda · número 22 · gener de 2013http://ampasecretar

icoloma.org/

http://phobos.xtec.cat/iessecretaricol

oma

la revista de l’Inst

itut Secretari Colom

a

Presentació

Sumari

Ciències

CulturalOpinió i actualitat

PremisConvocatòries i informacions

Esports

Activitats

G

lletra menuda GENER2013.qxp:Maquetación 1 25/01/13 10:16 Página 1

http://ampasecretaricoloma.org/

http://phobos.xtec.cat/iessecretaricoloma


PresentacióPresentació, per Anna Martínez

Biayna /3

SumariG

ActivitatsLlegim. Nova oració del Parenostre,

per Anna Martínez Biayna /4Taller de guionatge, per Anna

Martínez Biayna /5

G

CulturalEl personatge. Pere Calders: 100 anys del seu naixement, per Roser Llistosella /8Pere Calders: “Quieta nit”, per Clàudia Riera López /9Adieu, mes infants. Homenatge a Marc Bloch. In memoriam, per Asun Álvarez /12La biblioteca recomana: Llum antiga, de John Banville, per Anna Martínez Biayna /15La gran Mona Lisa i la seva bellesa, per Raimon Clotet /16Cine: clàssics. Casablanca, per Abel Peñarroja /18Cine: estrenes. Lo Imposible, per Abel Peñarroja /19Exposicions. Saló del Manga 2012, per Roger Adrover i Roger Puértolas /21Poesia. Aire y fuego, per Àlex Hidalgo Sáez /22

G

CiènciesEl vesc. Botànica i mitologia, per M. Jesús Fortes Fortes /38Vocacions científiques i geoeducació, per Jordi Corbera /41G

EsportsEls excursionistes, per Basili Pérez /43Ejercicio y adolescencia. Un elemento clave,

per Claudia Olmedo /45G

PremisPremis CinèTIC 2012. Gregor,

millor guió gràfic /7G

Opinió i actualitatEl Codi Negre. Reglamentació jurídica del tràfic d’esclaus en temps

del mercantilisme, per Virgínia Gendre Diez /23Camp solidari a Matagalpa, Nicaragua. Comerç Just i Consum

Responsable, per Neus Prats Jané /27El coratge de Malala, per Laia Justo /30Roja, separatista i ben educada, per Guillem Ramírez /32Els monstres de l’home, per Anna Martínez Biayna /35Videojocs. Call of Duty: Modern Warfare 3, per Max Parra /37

G

Convocatòries i informacionsVIè Torneig de Scrabble a la biblioteca /48

G

lletra menuda · número 22 · gener de 2013 · institut secretari colomaAGRAÏMENTS

A l’AMPA pel seu suport per a fer posible aquestapublicació.

A la professora Roser Llistosella, de Llengua i LiteraturaCatalana, per encoratjar a la seva alumna Clàudia Riera apresentar un bon text, fruit d’una excel·lent lectura.

A la professora Asun Ávarez, de Ciències Socials i Història,per la seva crida a la participació del seu alumnat, i enespecial a l’aportació de la seva alumna Laia Justo.

A la professora Virgínia Gendre, que ja no és al centre peròque hi és present amb el seu article.

COL·LABORADORS

ProfessorsAsun Álvarez, professora de Ciències Socials i HistòriaMa. Jesús Fortes, professora de Llatí i GrecVirginia Gendre, professora de Ciències Socials i HistòriaRoser Llistosella, professora de Llengua i Literatura CatalanaBasili Pérez, professor d’Educació FísicaAnna Martínez Biayna, Dinamització i Gestió Cultural Biblioteca

ParesJordi CorberaClaudia Olmedo

AlumnesRoger Adrover, 2n d’ESORaimon Clotet, 2n d’ESOÀlex Hidalgo, 3r d’ESOLaia Justo, 3r d’ESOMax Parra, 2n d’ESOAbel Peñarroja, 2n d’ESORoger Puértolas, 2n d’ESOClaudia Riera, 2n Batx.

ExalumnesNeus Prat JanéGuillem Ramírez Chico

EQUIP DE REDACCIÓ

Alumnes de 2n d’ESO:· Roger Adrover· Roger Puértolas· Raimon Clotet· Max Parra· Abel Peñarroja

Redacció, correcció i distribucióde seccions editorials:Anna Martínez Biayna

Disseny i maquetació: Joan Comas



Benvolguts lectors,

La nostra revista “Lletra Menuda” torna altravegada a respirar, encara tocada pels volts deNadal. Ens plau comunicar-vos que enguany ungrupet de nois de segon d’ESO s’han erigit coma redactors i articulistes d’aquesta publicació.Els seus noms, no puc estar-me’n de dir-los,són: Roger Adrover, Adrià Arqué, Raimon Clo-tet, Max Parra, Abel Peñarroja i Roger Puérto-las, alumnes a qui agraeixo el seu entusiasme,vitalitat i dinamisme esbojarrat, que cada di-marts a la tarda compartim.

Aquest número també conté diversos arti-cles que foren escrits a les darreries del mes dejuny i que hem inclòs perquè ens semblava que

les informacions que aporten són encara degran actualitat i força interessants.

Com ja anunciarem en l’anterior número re-cordem que qualsevol membre de la comunitateducativa: alumnes, pares, professors, exalum-nes, poden fer-nos arribar articles, reportatgesfotogràfics, entrevistes o qualsevol informacióque vulguin fer pública. Ens podem comunicar através del correu electrònic on també enspodeu enviar els vostres comunicats i textos:[email protected]

Agraeixo la col·laboració dels alumnes,pares, professors i exalumnes del centre quefan possible que una revista com aquesta tinguicontinuïtat i ens encoratgi a crear nous vinclesde comunicació.

I, si pot ser, com dirien els clàssics, que elsfats ens siguin favorables en un temps d’incer-tesa.

A tots, moltes gràcies.

Anna Martínez BiaynaResponsable de la Biblioteca

Secretari Coloma

lletra menuda · número 22 · juny de 2012 · institut secretari coloma3

Presentació

Sumari Presentació ActivitatsPremis

i concursosCultural

Opinió i actualitat

Ciències EsportsConvocatòries i informacionsG


Aquest poema, malgrat comptar prop de latrentena d’anys ¿no creieu que ha tornat pled’actualitat?

Com si es tractés del vers de Nadal que demenuts recitàvem dempeus i declamant com arapsodes professionals per a obtenir una “pro-pina”, llavors en dèiem aguinaldo, avui us el pro-poso perquè entre tots el recitem de nou...


Secretari Coloma

Pare nostre que esteu en el cel,Sia augmentat sovint el nostre sou,vingui a nosaltres la jornada de set hores,faci’s un xic la nostra voluntataixí com la d’aquells que sempre manen.El nostre pa de cada diadoneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,perdoneu els nostres pecatsaixí com nosaltres perdonemels dels nostres encarregatsi no ens deixeu caure a les mans del director,ans advertiu-nos si s’apropa.

Amén.

Miquel Martí i Pol, dins La Fàbrica

lletra menuda · número 22 · gener de 2013 · institut secretari coloma4

Llegim

Nova oració

del Parenostre


i concursosCultural




El taller de guionatge de l’institut ha nascutcom a una iniciativa pionera durant aquest cursen l’àmbit de la biblioteca. El taller va dirigit anois i noies de la ESO i BATXILLERAT amb unaclara inclinació cap al món de l’escriptura deguions i el cinema.

Enguany vàrem participar al Premi CINÈTIC,organitzat per la Comunitat Digital Text amb elcurtmetratge GREGOR (homenatge a FranzKafka i adaptació d’un conte de Quim Monzó), iquedàrem nominats al: Millor Curt, Millor Guió,Millor Story Board i Millor actor. El lliurament depremis fou el dia 20 de juny en una Gala al Ci-nema Girona de Barcelona, on obtinguérem elpremi i reconeixement al Millor Guió gràfic.

Podeu veure el curt si cliqueu aquest enllaç:http://www.youtube.com/watch?v=C1ej718jg

H0&feature=share

Com que no en tinguérem prou, durant la pri-mera quinzena de juliol realitzàrem un taller in-tensiu de cinema i guió. I en 10 sessions, onalternàvem classes teòriques i pràctiques, roda-rem un segon curt: La roda del temps.

Podeu visualitzar-lo clicant a:www.youtube.com/watch?v=RiX6KAa3_ig


Taller de guionatge


i concursosCultural



g

Rodatge de Gregor

Un, dos, tres: ACCIÓ! Indicacions


http://www.youtube.com/watch?v=C1ej718jgH0&feature=share

www.youtube.com/watch?v=RiX6KAa3_ig

Objectiu i programa del taller

Aproximació al món del cinema· Creació d’un guió seguint el programa

CELTX· Elaboració d’un story board· Rodatge d’un curt a partir del guió creat

pels alumnes· Edició i muntatge del curt.

Introducció al llenguatge cinematogràfic· L’escala· Les angulacions· L’espai fílmic· El temps fílmic· El moviment· El ritme

LA PRODUCCIÓ

La preproducció· El desenvolupament de les idees· L’escriptura del guió· Els story boards· L’equip tècnic: Productor, director, director

de fotografia, dissenyador de producció/di-rector artístic, equip de so i microfonista.

· Els càstings i assaigs· El pla i full de rodatge· La localització

El rodatge· La il·luminació· Els elements bàsics d’un rodatge· La composició· Els moviments de la càmera· Els efectes especials· El so· La direcció

La postproducció· El muntatge· Els efectes especials· El títols i crèdits· El so i foley· La música


Secretari Coloma


Sumari PresentacióPremis

i concursosCultural


Ciències EsportsConvocatòries i informacionsG Activitats

Story board


Curtmetratge realitzat al Taller de Cinema iGuionatge de l’Institut Secretari Coloma:

Gregor, adaptació del conte de Quim MonzóDirecció: Anna Martínez BiaynaGuió: “Espigues Films” amb Gemma Planas,

Sergi Rejat, Sergi Mulero, Ioana Crasovan, AnnaMartínez i Pau Tena.

Nominacions Millor curt: Espigues FilmsMillor guió: Espigues FilmsMillor guió gràfic (storyboard): Sergi RejatMillor actor: Pau Tena

Guardonat ambMillor guió gràfic

Per veure el vídeo cliqueu aquí: http://premisci-netic2012.wordpress.com/2012/09/05/els-millors-moments-de-la-gran-gala-premis-cinetic-2012/



i concursosCultural



Premis CinèTIC 2012

Seguim l’story board

Gregor, millor guió gràfic


http://premiscinetic2012.wordpress.com/2012/09/05/els-millors-moments-de-la-gran-gala-premis-cinetic-2012/

Poc o molt, tots hem sentit a parlar o hem lle-git algun conte de Pere Calders (1912-1994).Aquest important contista, novel·lista i ninotairedel proppassat segle XX, ha deixat una obraben particular, per la qual no passa el tempsperquè, més enllà de l’anècdota, posa de mani-fest un sòlid qüestionament de les realitats apa-rents.

Els seus contes –es parlarà d’un dels seus re-lats curts- van ser elaborats en moments histò-rics ben diferents (preguerra, exili, postguerra idemocràcia), però tots conserven els trets queels fan tan característics,: la formalitat i dominiacurat del llenguatge, el tractament dels perso-natges, els narradors, els esdeveniments quoti-dians transformats en deliri, la ironia, l’humor, lamàgia, la incertesa, el dubte, la violència, lavisió crítica dels móns (pre) establerts …

Tot commemorant el centenari del naixe-ment d’aquest autor, us proposem visitar o revi-sitar algun fragment de la seva obra, si voleunomés com un divertiment de bon lector, gau-dint de la sorpresa, de la màgia, de la llengua….

La Clàudia Riera, a més, en presenta el resul-tat d’una lectura curosa, aprofundida i acadè-mica del conte “Quieta nit” dins Cròniques de laveritat oculta (1955). Una visió completa i adultaque ens portarà de manera suau, però contun-dent i pragmàtica, a l’interior del món de Cal-ders.

Roser LlistosellaProfessora de Llengua

i Literatura Catalanes


100 anys del seu naixementPere CaldersEl personatge


i concursosCultural




L’arribada inesperada del Pare Noel trenca laplacidesa d’una família que celebra una diadanadalenca. L’aparició del vell no és benvinguda iimmediatament la seva presència no rep l’apro-vació de cap dels membres de la llar. Els fami-liars justifiquen el seu enuig dient que no ésaquesta la visita que ells esperaven, sinó que enaquella casa sempre s’han fet Reis i que, a més,ningú ha sol·licitat els seus serveis. Però la sevacondició com a Pare Noel fa que el vell s’entos-sudeixi a defensar la seva presència i a insistiren el fet que si ell s’havia dirigit cap aquella casaera per l’existència d’alguna raó vàlida i no peruna confusió amb l’adreça de la llar o algun altreerror. Ningú de la família (i en particular la Isa-bel) no accepten les seves explicacions i seguei-xen acusant-lo d’actuar a la descoberta i de

entrar en aquelles cases on la seva presència noes necessària ni ben rebuda. Fins i tot elsnens,als quals la visita del vell hauria de sermotiu d’una gran emoció i felicitat, el rebutgenamb menyspreu i no accepten els seus regals.En cas que tot es tractés d’un error, al Pare Noelse li fa incomprensible estar rebent aquesttracte pel fet de portar uns quants obsequis iexigeix un agraïment encara més superior perfer la seva feina tan generosa.

La presència d’aquest personatge nadalenc,que hauria de crear un ambient joiós i d’entu-siasme, produeix una situació totalment contra-ria, impetuosa i fins i tot absurda. El clímaxarriba amb l’amenaça violenta cap al vell perpart d’un dels familiars (l’Eudald). Aquest fet es-tremeix i fa reaccionar tots els presents i esti-


“Quieta nit”Pere Calders

g


i concursosCultural




mula, a més, una reflexió sobre el valor fona-mental de respectar els qui tenen creences dife-rents a les d’un mateix

A partir d’aquí el Pare Noel inicia un discursamb el qual defensa la seva causa com a noble idesinteressada. Això fa recuperar la placidesa iel bon ambient que regia a tota la llar abans de lainesperada entrada, però la tensió torna de nouquan el nen de la casa intervé demanant que siacceptar el Pare Noel significa substituir els Reis.Abans que la situació recuperi la violència d’a-bans, el vell decideix marxar resignat expressantuna reflexió última en la qual ataca el pensamentcientífic i racionalista que margina progressiva-ment altres formes d’interpretar el món.

Més que qualsevol temàtica tòpica del món li-terari de l’autor (com ara el determinisme al quesotmet sovint els personatges dels seus relats,els destí, no sempre tràgic, del qual no poden es-capar o la fatuïtat mesquina i la poca humilitatque rau en els homes) el que porta d’una maneramés destacable la “marca Calders” a “Quieta nit”és el tractament de l’humor i la ironia.

Primerament, la reacció dels personatges da-vant d’un fet tan surrealista com l’entrada delPare Noel a la casa ja és irònica, els membres de

la família no se sorprenen de la seva aparició,sinó que s’irriten i es dirigeixen a ell amb totalnormalitat. Aquesta reacció tan natural es rati-fica amb algunes de les respostes dels mem-bres de la família cap el Pare Noel, com és el casde l’Ernest, que crida l’atenció al vell perquèabaixi la veu, “no fos cas que despertés elsnens”, o la resposta seca de la Isabel que ja evi-dencia que l’ arribada del personatges nadalencno és ben rebuda: “Li han donat una malaadreça. En aquesta casa fem Reis”. La reacciódels nens també és tractada amb humor, els in-fants gosen fanfarronejar el Pare Noel; un fet to-talment desconcertant:

“– Ja ho veuen. Això vol dir que no m’he pre-sentat sense més ni més. Porto l’escopeta de-mandada.

Però el nen, a qui havien inculcat, com a totsels membres de la família, un fort sentiment d’e-quip, no es va deixar seduir.

– Quina mena d’escopeta porta?– És d’aire comprimit, automàtica, amb ba-

lins de plom.– Ah, no! Així no. Com aquesta que diu, en

tinc dues d’arraconades, que guardo només

per a quan ens vénen a veure criatures més pe-tites. Jo vaig demanar una Sanger calibre 22,amb mira telescòpica. En té alguna d’aques-tes?”

L’humor blanc també es fa present en elrelat. Es dóna de nou en el cas de la intervenciódel nen de la casa que trenca l’ambient de placi-desa que el Pare Noel havia aconseguit amb elseu discurs: “Com quedem, doncs? Que fem elsalt als Reis?”. De fet, tot el conte és irònic en simateix. Com pot ser que una família reaccionid’aquesta manera amb l’arribada del Pare Noel?Aquesta actuació indiferent dels personatgesdavant de situacions inversemblant és un tretmolt característic del món literari calderesià.Aquesta normalitat va acompanyada de l’ús delto i del registre de què se serveix l’autor, total-ment estàndard, solemne i formal. En definitiva,els personatges del conte actuen amb beneite-ria, però es conserva la formalitat en el diàleg ifins i tot es tracten amb fórmules de cortesia,utilitzant la segona persona del singular formal(vós o vostè).

Parlant dels elements propis de l’obra de Cal-ders que apareixen a “Quieta nit”, és important



i concursosCultural



g


esmentar la casa. En molts dels contes de l’au-tor la casa apareix com a símbol de placidesa,seguretat i ordre quotidià. Les narracions partei-xen d’una situació estable, on els personatgesse senten segurs en els límits de la casa, però laintervenció d’un element estrany o fantàstictrenca l’harmonia inicial. A “L’esperit guia” elprotagonista és sorprès per un fantasma quehabita casa seva; mentre que al relat “La ratlla iel desig” el narrador queda colpit per el canvide posició de la seva llar (ambdues narracionsformen part del recull de contes Cròniques de laveritat oculta). En el cas del relatque analitzem,el fenomen màgic que trenca la serenitat del’ambient de la casa és el Pare Noel. A partir d’a-quí, l’equilibri inicial quedarà trasbalsat i la situa-ció dins la llar esdevindrà irracional i caòtica.

La història, narrada en primera persona, pre-senta una veu narrativa que s’inclou en els esde-veniment, gairebé sempre com un observador,.De fet, ni tan sols sabem si es tracta d’un perso-natge femení o masculí, ni tampoc es diu el seu

nom. Pel que fa a la resta dels personatges, laseva descripció física és nul·la, tret del PareNoel, descrit amb les particularitats pròpies icomunes per les quals és conegut i identificatper tothom.

“Quieta nit” és una gran hipèrbole de la qualCalders se serveix per exemplificar, principal-ment, cinc idees: primerament, la resistènciaque els grups socials tenen per a modificar elsseus valors, els seus costums i les seves refe-rències culturals, fet que es veu en el rebuig delPare Noel i la defensa dels Reis; en segon lloc, elconservadorisme i tradicionalisme d’una deter-minada burgesia que no accepta el canvi ni la in-novació; en tercer lloc, els perjudicis queimpedeixen apreciar els valors i oportunitatsque et pot aportar allò desconegut o inesperat,com s’observa en el refús del personatge nada-lenc i del context religiós i cultural al qual el vellpertany; en quart lloc, la pèrdua del pensamentmàgic lligada a les societats modernes, urbanesi industrials i, finalment, els valors utilitaristes

que posen l’objecte per sobre del símbol, comexemplifica el nen de la casa en rebutjar l’esco-peta que porta el Pare Noel.

En aquest conte Pere Calders convida a unareflexió sobre si el pensament científic i racionalarribarà a entendre-ho tot, a explicar tots elsenigmes... o sempre quedaran misteris i acti-tuds que només podran ser interpretats des delpensament màgic o des de altres racionalitatsno científiques.

Clàudia Riera López2n batx. A



i concursosCultural




No fa gaire, unes paraules en un article perio-dístic em van portar el record de Marc Bloch; lesparaules, de l’intel·lectual francès Alain Minc,despertaren en mi una pregunta que mai nom’ha abandonat: què és el que m’ha fet decan-tar-me, com a professió, per la història? DeiaAlain Minc.

“La història es la mejor disciplina para com-prender el presente. No porque señale un fatali-dad o un encadenamiento sino porque es laciencia social más global. Pienso que no haymejor caja de herramientas, por ejemplo, paraexplicar el mundo de hoy que la de Braudel. Asi-mismo está La extraña derrota, de Marc Bloch,libro escrito en 1940, que sirve perfectamentcomo un manual para comprender el funciona-miento actual de las élites.”

Vaig sentir un cop més la necessitat d’expli-car-me i vaig escriure a raig:

Tal volta és també aquest aspecte, l’aspira-ció a la globalitat, el que em va fer interessarper la història, sobretot perquè la història s’o-cupa de la vida dels homes, perquè prova a res-cabalar-ne el seu alè, la petja humil també, quehan anat deixant sobre la terra.

La història per a mi no és tant una ciènciacom un intent de construir un relat, d’explicar-nos el què som en la nostra precarietat, sempreincerta. La història prova d’explicar, des de di-versos angles i mirades, el miracle que és lavida de l’home sobre la Terra, i en aquest intentrau la seva aspiració: la de fer-nos sentir elbatec d’altres vides que foren vides entre hu-mans, i així sempre fins arribar a nosaltres.


Adieu, mes infants

g


i concursosCultural



Homenatge a Marc Bloch. In memoriam


La història aspira a la globalitat, alhora però,els que ens dediquem a ella (historiadors o pro-fessors) hem de ser humils, saber-nos cons-cients del fracàs de l’empresa; com aprofessora de història, no voldria pas queaquesta servís per a reblar seguretats i suficièn-cies, ans al contrari, hauria de servir per acos-tar-nos a la fragilitat de les nostres vides, peresbrinar-hi, en elles, l’atzar de l’existència hu-mana; per mostrar-nos, si més no fugaçment,l’estranya llibertat que l’ha estat concedida a lacriatura humana: res no està escrit com a destídefinitiu, i tanmateix, l’ésser humà construeix laseva llibertat a frec i en lluita amb el món de lanecessitat, llibertat construïda en els límits d’unatzar que, nogensmenys, no ens desposseeix niens aliena de la responsabilitat final sobre lesnostres vides, els nostres actes.

Així va anar naixent aquest escrit, a retalls ibocinets que a poc a poc anaven adquirint sen-tit. Un professor de història, i més si ha arribat auna certa edat, va embastant i trenant mo-ments, anècdotes, records, lectures, nuantvides passades al nostre present: un aula, un

home i una dona adults davant d’uns noietssempre joves…

Aquell text, i en ell la presència de MarcBloch, m’havien sacsejat amb l’emoció que al-guns de nosaltres trobem en la vida intel·lec-tual; de sobte les paraules sembla que revelenalgun sentit pregon que roman amagat, ens re-coneixem en altres vides i els fragments de lanostra existència, marcats per les rutines i peat-ges quotidians, prenen de cop un altre sentitque ens il·lumina i eleva per damunt de les peti-teses del dia a dia. Mentre llegia, anava pensantque havia de compartir amb vosaltres tot això,la vida de Marc Bloch i la meva de professor dehistòria que va temptejant el sentit d’allò que fa,una vida que també pren sentit en vosaltres, enaquests mots que proven a fer-vos properes al-tres vides, petites històries en la Història. Tal ve-gada, ésser professor de història és això, passarals altres el relleu, el nom i la vida de MarcBloch, una mort que m’havia commogut quanera una jove estudiant de història.

Marc Bloch (1886-1944), fou un historiadorfrancès, jueu d’Alsàcia, aquella terra que als lli-bres d’història sempre està canviant de mans,

entre França i Alemanya. D’alguna manera, ellencarna molt bé aquella generació que rebé elmillor d’una Europa que posteriorment s’acaba-ria embrancant en les dues grans guerres. UnaEuropa en què, tal com ens recorda Josep Mariade Sagarra en les seves memòries, els joves deles classes cultes viatjaven pels seus estatssense conèixer passaports ni fronteres. Enaquella vella Europa, el jove Bloch estudià pri-mer a París i més tard completà la seva forma-ció a Berlin i Leipzig. La seva vida, com la detants altres joves europeus de la seva edat, esveié brutalment travessada per les dues gue-rres, a la primera combaté com a soldat, a la se-gona, perseguit i exclòs del món acadèmic perla seva condició de jueu, acabà a la Resistència.

La dedicació de Marc Bloch havia estat la His-tòria Medieval, alhora com a historiador delsAnnals, les seves preocupacions s’havien de-cantat sovint per l’anàlisi de la mateixa històriacom a disciplina social, disciplina que pren sen-tit des del present; serà precisament aquest as-pecte el que acompanyarà la seva reflexióintel·lectual durant els anys de lluita i de clan-destinitat a la Resistència. En aquestes difícils



i concursosOpinió

i actualitatCiències Esports

Convocatòries i informacionsG Cultural

g


circumstàncies escriurà L’extranya derrota, onBloch s’interroga sobre el present d’una Françaderrotada i ocupada pels alemanys i sobre elfracàs de la seva generació “per haver deixatfer” als governs i a les classes dominants, unageneració que no ha sabut evitar la guerra i elfeixisme. El seu fracàs com a ciutadà porta aBloch a preguntar-se “ per a què serveix la histò-ria, quan els pobles i els homes són capaços dedestruir-se de manera tan sagnant i massiva?”

Perseguit i assetjat encara té ànims per em-bastar un assaig que quedarà inacabat i que, talvolta, evocant l’Apologia de Sòcrates, titularàApologia de la Història. En ell torna a sorgir lapregunta “ per a què serveix la història”? La res-posta no és fácil, no ho era per a Bloch ni tam-poc per a nosaltres, les seves paraules, però,són una lliçó de “coratge cívic” covada entemps de persecució, segons Bloch, no hi haprou amb ésser un bon treballador, un bon his-toriador, no hi ha prou amb “la feina ben feta”,cal també assumir les responsabilitats públi-ques que com a ciutadans ens pertoquen. Lesseves paraules ens arriben avui plenes de vida id’esperances.

La seva fou una mort tràgica, revestida ambuna dignitat que ens redimeix i consola. Va

morir a 58 anys després d’haver estat terrible-ment torturat per la Gestapo. Fou afusellat jun-tament amb altres resistents. Provem aimaginar-nos l’escena, el grup estava format per28 persones, Marc Bloch n’era el més gran, elmés jove, un noi de 16 anys; els seus botxins or-ganitzen els afusellaments tot agrupant els re-sistents en grups de quatre, 28 persones quehan de contemplar com els seus companys sónassassinats, què és el que els espera; en el grupde Bloch hi és també el noi, sabem per alguncombatent que sobrevisqué a la matança, queel jove, aterrit es va doldre: “farà mal”, llavorsMarc Bloch, allargant les mans i enllaçant les delnoiet, li digué “No fill meu, no farà mal”. Lesbales segaren aquelles vides unides a tocar dela mort, Bloch encara pogué cridar “Vive laFrance”.

Adieu mes enfants és el títol d’una pel·lículafrancesa de Louis Malle, en ella el director d’uncol·legi que ha aconseguit amagar durant untemps dos noiets jueus perseguits pels nazis, esveu obligat, després d’un escorcoll de la Ges-tapo, a deixar-los anar rere un destí que tots en-devinen terrible; al pati els altres escolars, ensilenci, contemplen l’escena mentre el vell pro-fessor en un murmuri fa Adieu, mes enfants

amb la mà estesa delicadament en l’aire. Enaquest gest, que podria semblar-nos inútil, hecregut albirar un raig d’esperança: la tendresad’una mare que acomiada els fills cada dia, lesmans protectores que s’estenen cap als altres,són també un senyal de reconeixement de lanostra pròpia fragilitat i incertesa en aquellescriatures... De la mateixa manera, jo voldria queaquest adieu, ple d’humanitat, del vell directordel col·legi, us acompanyi també a vosaltres araque entreu en una altra etapa de les vostresvides, permeteu que aquestes històries devides sacrificades, us acompanyin, protectores ibenignes, ara que comenceu a volar sols per lavida.

“Els homes sense història són la història” Marc Bloch

Per als alumnes de Segon de Batxillerat, en elseu adéu a l’Institut.

Maig 2012.

Asun ÁlvarezProfessora de Ciències Socials

i Història



i concursosOpinió




John Banville (Wexford, Irlanda, 1945) ha tre-ballat com a editor de ‘The Irish Times’ i és habi-tual col·laborador de ‘The New York Review ofBooks’. Va ser finalista del Premi Booker amb ‘Elllibre de les proves’ (1989), premi que va obtenirel 2005 amb la novel·la ‘El Mar’, consagrada, amés, pel Irish Book Award com la millor novel·lade l’any. El 2011 John Banville va rebre el presti-giós Premi Franz Kafka, considerat per moltscom l’avantsala del premi Nobel.

A ‘Antiga llum’, Banville, que abans era publi-cat a Espanya per Anagrama, narra la històriad’Alexander Clau, un vell actor de teatre que re-corda una fugaç i intensa relació amorosa, enun petit poble de la Irlanda de 1950, amb lamare del seu millor amic, Celia Gray. Acom-panya la memòria d’aquelles trobades il·lícites

alguna cosa més aguda i fosca, els records mésrecents del suïcidi de la seva filla a la costa ita-liana.

Anna Martínez BiaynaBibliotecària de l’Institut Secretari Coloma


Llum antiga, de John Banville


i concursosCultural



La biblioteca recomana


Tothom sap que el quadre de la Mona Lisa o“Gioconda” és dels més famosos que hi ha enaquest món. Però, per què aquesta pintura deLeonardo Da Vinci s’ha guanyat totes les mira-des dels fascinats i no tan fascinats pel món del’art?

Tothom que va a França de turisme ¿en quèpensa? Ho podríem resumir en uns quants llocs,veritat?: Torre Eiffel, Arc del Triomf i el Louvre. Iquasi tots quan pensem en el Louvre pensem enla Mona Lisa. Sembla que així és, ja que ni queaquesta pintura s’hagi de veure a uns bastantsmetres de distància, qualsevol turista intentafer-li la foto com pot. I com bojos arribem a casai diem a la família que ens hem fotografiat ambla dona més important del planeta!

El quadre ha estat considerat, segons moltagent, el millor de l’importantíssim pintor Leo-

nardo Da Vinci i, segurament, de les millorsobres mestres d’aquest món. S’ha fet mundial-ment famós com el Messi del fútbol, però, igualque un jugador va perdent la qualitat amb eltemps, i cada cop hi ha més dubtes sobre el seurendiment, és possible que als ulls d’algú i delseu cervell comenci a pensar en la veritable im-portància del quadre i del per què s’ha pogut fertan important.

Molts afirmen que el somriure enigmàtic imisteriós de la Mona Lisa fa pensar molt al pù-blic i que és un gran atractiu mundial, mentreque el seu cos dóna una estranya sensació demoviment poc habitual en els retrats de l’època.

Tots els adjectius per descriure la gran obrasegons els crítics podrien ser aquets:

Enigmàtica, espiritual, serena i misteriosa.Malgrat tot, diverses persones asseguren


i la seva bellesa


i concursosCultural



La gran Mona Lisa

g


que la importància d’aquest quadre rau en elseu robatori, que va donar la volta al món l’any1911.

Segons el diari “El Mundo” tot va ser un jocde nens per robar un dels quadres més famososdel món. El lladre només necessitava una batablanca, ja que era l’uniforme que feien servir elstreballadors del museu. Aquest va ser l’instru-ment que Vincenzo Peruggia va fer servir percometre l’espectacular robatori. Vicenzo no hova tenir complicat, ja que es va amagar a un ar-mari i al dia següent, dia en què el Louvre noobria les portes al públic, va aprofitar per robarl’obra. El lladre ja havia treballat al Louvre, i laseva sortida no representà cap problema. La po-licia va seguir pistes i rumors per trobar i recu-perar el quadre, fins i tot es va arribar ainterrogar a Pablo Picaso i el poeta GuillaumeApollinaire va arribar a passar uns quants dies ala presó. Quan al Louvre ja donava l’obra perperduda, i fins i tot van penjar un altre quadre al

lloc de la Mona Lisa (un quadre d’un home ambbigoti?), un marxant italià va rebre una carta dePeruggia dient-li que exigia al Louvre 50.000lires pel quadre, el marxant va avisar ràpida-ment a la policia que va detenir el lladre. Vi-cenzo Peruggia va donar com a explicació quehavia robat la Mona Lisa perquè França robavaels quadres a Itàlia.

Potser la Giaconda, la Mona Lisa, seguirà es-sent de les obres més importants del planetatot i que mai se sabrà si és realment per la quali-tat pictòrica o més aviat pel seu misteriós roba-tori.

I actualment, on rau el dubte sobre La MonaLisa? I en un futur? Segurament continuarà acla-parant totes les mirades de milions de personescap a ella, la més misteriosa i la més enigmàticadel món.

Raimon ClotetAlumne de 2n d’ESO A



i concursosOpinió




Casablanca és una història d’amor dirigidaper Michael Curtiz. És una pel·lícula senzilla,però va tenir un èxit espectacular. En un prin-cipi, Warner, (la productora), nomes volia feruna pel·lícula modesta, igual que les 50 que ro-daven cada any, però Casablanca les va superara totes, fins al punt de convertir-se en un mitedel cine. Les interpretacions són genials, igualque la música, i es podria dir que el director vacrear una obra d’art.

El veritable mèrit està en la tria dels especta-dors, que en aquest cas, és 100% positiva, jaque és una de les pel·lícules favorites de tots elspúblics del món.

La pel·lícula explica la història d’amor prohi-bida de Rick Blaine (Humphrey Bogart) i de IIsa(Ingrid Bergman) en la època Nazi.

Els dos protagonistes es coneixen a Paris,

s’enamoren, i decideixen marxar a Casablanca,una ciutat on és fàcil d’arribar-hi, però quasi im-posible de marxar. Casablanca és una ciutat delMarroc no dominada pels nazis i on hi ha la pos-sibilitat de marxar a Amèrica, i on tots els refu-giats somnien d’arribar.

La nit en què la parella es disposava a anar aCasablanca, IIsa, que havia quedat amb Rick al’estació no s’hi presenta, i ell abandona Parísamb el seu amic Sam, sol i trist.

Rick es queda a viure a Casablanca, i fundaun bar amb molt d’èxit, i quan ja gairebé ha obli-dat el trist dia en què el seu amor es va trencar,IIsa apareix al seu local amb Victor Laszlo (PaulHenreid), el líder de la resistència, i el seu marit.

Abel PeñarrojaAlumne de 2n D’ESO C

Fitxa tècnicaDirigida per: Michael Curtiz

Guió de: Julius J. Epsteim, Philip G.Epstein, Howard Koch i Casey Robinson.

Basada en: La obra teatral Every comes toRick’s

Productors: Hal B. Wallis

Banda sonora de: Max Steiner

Editada per: Owen Marks

País: Estats Units

Durada: 102 min

Any: 1942

Actors: Humphrey Bogart, IngridBergman, Paul Henreid, Claude Rains,Dooley Wilson


Casablanca


i concursosCultural



Cine: clàssics


Lo Imposible és una pel·lícula dramàticai emotiva dirigida per J.A Bayona. És moltespectacular i que ha triomfat molt. El seuèxit es basa en la interpretació perfecta deEwan McGregor, Naomi Watts i Tom Holland.És una d’aquestes pel·lícules en què un co-mença a plorar als 10 minuts, el director hatrobat l’ambient perfecte per fer que el filmisigui un drama perfecte.

La banda sonora de Fernando Velázquez ésl’ànima de la pel·lícula, i fa que tota ella tinguiuna part més trista, per a mi, és una de les mi-llors bandes sonores del cinema actual, ja queaconsegueix el seu objectiu.

La pel·lícula explica la història d’una família,la mare, Maria (Naomi Watts), el pare, Henry(Ewan McGregor), i els seus fills, que viatgen aTailàndia de vacances. Just el matí desprès de

Fitxa tècnicaDirigida per: J.A Bayona

Guió de: Sergio G. Sánchez

Argument de: María Belón

Productors: Belén Atienza, ÁlvaroAugustin, Enrique López-Lavinge,Ghistain Barrios

Banda sonora de: FernandoVelázquez

Editada per: Elena Ruíz

País: Espanya

Durada: 107 min

Any: 2012

Actors: Ewan McGregor, NaomiWatts i Tom Holland


Lo Imposible


i concursosCultural



Cine: estrenes

g


Nadal, quan ells estan relaxats a la piscina, unagran onada envaeix tot l’hotel on estaven allot-jats, la por, la mort i la pena s’apodera de to-thom.

Maria, dins l’aigua es fereix i està a punt demorir, es salva gràcies al seu fill gran, en Lucas(Tom Holland), amb qui es troba quan tot sem-bla perdut. Ell surt de l’aigua uns metres mésenrere, tots dos fan el possible per ajuntar-se,un cop junts, l’únic que poden fer és esperar illuitar per sobreviure contra això que semblaimpossible que els pugui haver passat.

És una pel·lícula fantàstica i molt recomana-ble, a mi m’ha encantat, m’ha fet plorar i m’haemocionat.

Historia realEl tsunami va succeir el dia 26 de desembre

de 2004, a les 7:58 h del mati. Una investigaciórecent realitzada per les Nacions Unides, creuque van haver-hi 229.866 persones mortes entotal, 42.883 desapareguts. 510.000 ferits i2.000.000 persones van perdre les seves casesen tretze països diferents.

La família de Maria va tenir molta sort, peròno tothom en va tenir tanta.

Abel PeñarrojaAlumne de 2n D’ESO C



i concursosOpinió




Des del dia 1 fins el diumenge 4 de novembrese celebrà la XVIII ena edició del Saló del Manga2012 al Palau de Fira de Montjuïc. El preu de lesentrades generals era de 6 €.

Allà hi vam poder trobar: exposicions, activi-tats, dibuixants, tallers, dues sales d’actes i con-ferències i un escenari on hi van tenir lloc elsconcerts, concursos de disfresses (cosplays), unkaraoke i moltes coses relacionades amb “Dra-gon Ball Z”, ja que era el seu 20è aniversari.

Les disfresses van ser força variades. Sobre-tot el divendres i el dissabte, mentre que el di-jous foren dedicades a “Son Gokus” (de la sagade Bola de Drac) i el diumenge les disfresses lesmonopolitzà el manga de “Fairy Tail”, en aquestdarrer dia, l’autor va anunciar que hi seria pre-sent.

El saló va aconseguir duplicar el nombre d’as-sistents respecte d’ altres anys i edicions. Itambé va batre el Rècord Guiness de més gentdisfressada de “Bola de Drac” (Dragon Ball) amb307 persones, com a mostra representativa delseu aniversari.

Si en voleu saber més entreu al link seguenton ens podeu veure en directe:

http://www.youtube.com/watch?v=ehAOwrrPxaQ&feature=g-all-u

Roger AdroverRoger Puértolas

Alumnes de 2n d’ESO


Saló del Manga 2012


i concursosCultural



Exposicions


http://www.youtube.com/watch?v=ehAOwrrPxaQ&feature=g-all-u

Aire y fuego sobre tierraAire y fuego junto a aguaAire y fuego sobre piedraAire y fuego, siempre ayuda.

Aire y fuego sobre plantasAire y fuego siempre unidosAire y fuego sin mantasAire y fuego sobre vidas.

Aire y fuego, siempre una extraña uniónAire y fuego, se fusionan a la primeraAire y fuego, compañeros siempre sonAire y fuego, juntos hasta en primavera.

Àlex Hidalgo SáezAlumne de 3r d’ESO


Aire y fuego


i concursosCultural



Poesia


Hi ha hagut una nova manifestació de violèn-cia al país vei. Mohammed Merah, seguidord’Al-Qaeda, ha assassinat set persones (tres sol-dats i quatre civils, tres d’ells joves o nens). Lesvíctimes eren militars musulmans, i dos alumnesi un rabí d’una escola jueva de Toulouse. La poli-cia francesa va acorralar el jove terrorista de 23anys a casa seva. I després de diverses hores vaser abatut a trets per les forces de seguretatfranceses. Els actes terroristes d’aquest jovefrancès s’han de considerar com unes accionsracistes. No és el primer cop que es produeixenactes de violència a França on els protagonisteso les víctimes són francesos d’origen nordafricào negroafricà. Recordem els amotinaments i lacrema de cotxes que es van produir entre 27d’octubre al 17 de novembre de 2005, als afores

de diferents ciutats franceses, arran de l’electro-cutament de dos adolescents que s’amagavende la persecució policial en un transformador dela companyia elèctrica EDF de la població deClichy-sous-Bois. Aquest accident va ser inter-pretat per a la població immigrant com una per-secució intolerable als adolescents, consideratscom a ciutadans de tercera i que automàtica-ment se’ls associà a la delinqüència. Per aquestmotiu es van produir aquells actes violents. Unaaltra notícia relacionada que cridà l’atenció vaser l’aprovació pel Senat francès de la pràcticadels tests d’ADN als immigrants que sol·licita-ven el reagrupament familiar. Aquesta mesuraencara que experimental, ha estat interpretadapels sectors progressistes europeus de discrimi-natòria quant als immigrants. I destaquem un

altre incident que va encendre els ànims de lacomunitat immigrant: L’atropellament o topadamortal que va tenir lloc el 25 de novembre de2007, a Villiers-le-Bel, entre un cotxe de policia iuna moto ocupada per dos adolescents. La ver-sió policial va ser rebatuda per alguns testimo-nis pressumptament presencials que la vaninterpretar com una persecució més a la comu-nitat immigrant.

Aparentment, aquests fets no semblen tenirarrels històriques. Però han estat molts anys decolonialisme i de discriminació pels antics es-claus i posteriorment ciutadans de l’Imperi fran-cès. Els seus descendents encara són ciutadansde segona o tercera categoria. Entre les causesque expliquen aquesta discriminació o racismedestaquen: la pobresa, l’explotació, la manca


El Codi NegreReglamentació jurídica del tràfic d’esclausen temps del mercantilisme

g


i concursosCultural




d’oportunitats o la manca de formació. Peròentre les causes d’arrels històriques caldria des-tacar el corpus legislatiu aprovat el 1685 perLouis XIV i Colbert marquis de Seignelay: el CodiNegre. Aquest corpus legislatiu ha marcat, desd’aleshores, la posició de subordinació social ieconòmica, primer dels esclaus antillans, i pos-teriorment dels immigrants fills d’esclaus oafranquits o qualsevol persona que posseís unadermis diferent a la dels blancs. El Codi negre noés una legislació filla del racisme, ja que el ra-cisme apareix a mitjan s.XIX, però va donar peua legitimar i perpetuar aquesta discriminació.

La figura de l’esclau existeix des de l’antigui-tat i l’esclavitud ha estat practicada des de lacultura greco-llatina fins a les societats delsgrans imperis americans com el dels Azteques oel Maies. En el continent africà, durant el perí-ode antic i a principi del clàssic, l’esclavitud vaser eminentment femenina i dedicada a les tas-ques agrícoles. A partir de l’arribada del comerçmusulmà transsaharià, s.X, el comerç d’esclaus

va augmentar considerablement i va passar deser femenina a ser masculina. Els comerciantsmusulmans oferien joies, catifes, armes i sal acanvi de metalls preciosos, ivori, pells i esclaussubsaharians. Aquests esclaus, la majoria cap-tius de guerra, eren destinats a ser treballadorsagrícoles, miners, soldats o eunucs. Els comer-ciants musulmans només actuaven com a inter-mediaris comercials, per tant, eren les mateixespoblacions subsaharianes les qui proporciona-ven els productes als mercaders. Aviat vanveure que el comerç d’esclaus era lucratiu i vandecidir-se a practicar la captura d’esclaus. Hivan haver diferents pobles africans que es vanespecialitzar en aquest comerç. Aquest comerç,era pràcticament interior, i el destí de la merca-deria eren el principals enclaus àrabs al Nordd’Àfrica, la Península Aràbiga i el Pròxim Orient.Cap el s.XV, el pes del negoci del comerç d’es-claus va passar d’est a oest. El descobriment deles Antilles Americanes, la gran mortalitat delsautòctons indis i la implantació de la producció

sucrera va fer que les principals potències euro-pees (Portugal, Castella, i Anglaterra) demanes-sin de manera creixent esclaus negres per laseva vitalitat i resistència suposadament supe-rior als indígenes americans. També la condiciójurídica dels indis va canviar. Van deixar de serconsiderats esclaus per a ser súbdits de la mo-narquia hispànica. En canvi, l’home negre, es-tava associat a la condició d’esclau per lamaledicció de Noé, passatge extret de la Bíblia.L’episodi és el següent: Noé embriac s’adormnu i el seu fill Cam el veu i ho explica als seusgermans Sem i Jef. Aquests dos darrers embol-callen el seu pare sense mirar-lo. Quan Noé esdesvetlla i sap que Cam l’ha vist nuu, maleeix elseu nét Canaan pel crim del seu pare. Con-demna la seva descendència a l’esclavitud (Gè-nesi 9:18-27). Per aquesta maledicció, elsnegres han estat assimilats a Cam. A partir dels. XVI, també els holandesos i els francesos vancomerciar amb esclaus. Davant la competència,les potències europees que rivalitzaven militar i



i concursosCultural Ciències Esports

Convocatòries i informacionsG


g


comercialment, van adoptar polítiques protec-cionistes. Cada monarca o príncep governant vacomençar a finançar campanyes d’expedicionsper a explotar el Nou Món o atorgava llicènciesa empreses privades. D’aquí van sorgir les Com-panyies reials. Era l’època durant la qual la ri-quesa d’un país es mesurava pel seu volumcomercial. És el que coneixem amb el nom deMercantilisme. Durant el s.XVII, els governantsde les principals potències europees es vanadonar que per a protegir millor la producció del’estat de les intromissions públiques o privadesestrangeres calia promulgar lleis que protegis-sin el seu comerç i la seva mà d’obra. Un exem-ple d’això foren les Actes de Navegaciód’Anglaterra de 1651 o el mateix Codi Negre(Code Noir) francès de 1685.

El Codi Negre és un recull d’una seixantenad’articles promulgats el 1685 que reglamenta lavida dels esclaus negres de les colònies france-ses de les Antilles (a partir de 1685), de laGuaiana (a partir de 1704) i de l’illa de Bourbon

(a partir de 1723). L’any 1724 s’amplià el corpuslegislatiu per a poder ser aplicat a la colònia dela Louisiane. Una de les noves disposicions vaser la prohibició de casament entre blancs i ne-gres. L’objectiu del Codi Negre era posar sota elcontrol de la corona francesa tota la reglamen-tació relativa a la condició dels esclaus negres:com havien de ser tractats, què podien fer o nofer, quins càstigs podien rebre i la conveniènciade cristianitzar-los. La condició jurídica de l’es-clau negre és la de ser una propietat moble i deno gaudir de cap dret pertanyent al homes lliu-res. L’article 44 diu el següent: « Déclarons lesesclaves être meubles et comme tels entrerdans la communauté, n’avoir point de suite parhypothèque, se partager également entre lescohéritiers, sans préciput et droit d’aînesse, n’ê-tre sujets au douaire coutumier, au retrait féo-dal et lignager, aux droits féodaux etseigneuriaux, aux formalités des décrets, ni auretranchement des quatre quints, en cas de dis-position à cause de mort et testamentaire.. » És

a dir, que com a propietat del senyor, en cas demorir, l’esclau és una herència més d’entre lesseves pertinences. Tot i que el Codi Negre nopermet, en un principi, els càstigs físics, l’aplica-ció de la pena de mort es permet en casos re-glamentats: pegar al senyor, robar, fugir o peramotinar-se. Sabem, pels testimonis que enshan estat llegats, que un dels càstigs per intentde fugida era tallar-los una cama, les orelles, omarcar-los amb ferro roent amb una marca ca-racterística. Si es tractaven d’esclaus propietatde la corona eren marcats amb la lletra R, i ambuna altra lletra diferent si eren de propietat pri-vada. A més a més, els esclaus no podien durarmes i, per a poder emancipar-se, necessita-ven una autorització pública i pagar les taxesdel seu alliberament. La situació era de com-pleta indefensió. Per aquest motiu no fou es-trany que l’agost de 1791 es produís una revoltad’esclau a l’illa de Santo Domingo i, que la partfrancesa de l’illa, Haití, es proclamés indepen-dent el novembre de 1803.






g


Però el què sí sorprèn, és el fet que des de lacontemporaneïtat, s’ha amagat l’existència delCodi o se l’ha ignorat. Investigadors de la tallade Gilles Manceron o Louis Sala-Molins ens ex-posen que els philosophes van tenir una posiciómés que ambigua en aquest punt. Per exemple,Montesquieu consagra tot el capítol 15 del llibrede l’Esprit des lois a l’esclavitud i no hi ha cap re-ferència al Codi Negre ni a l’esclavitud dels ne-gres. Voltaire, tot i denunciar l’esclavitud en capmoment proclama la igualtat dels negres amb elblancs. Rousseau, el defensor de la bondat hu-mana i de la democràcia, nega l’existència delCodi Negre. Pel que fa a la Société des Amis desNoirs, fundada el 1788, davant la revolta de

Haití, canviarien el seu discurs i maleirien la fi-gura del negre caníbal i assassí de les Antilles. Elfebrer de 1794, la Convenció va abolir l’esclavi-tud però aquesta mesura no es va fer mai efec-tiva a les colònies. El 1802 Napoleó va tornar aposar en vigència el Codi Negre. Aquesta legis-lació va perviure fins el 1848 quan s’abolí oficial-ment l’esclavitud. És força paradoxal comprovarque aquesta part de la història de França tot iestar ben estudiada hagi restat també ben obli-dada.

Virgínia Gendre DiezProf. Ciències Socials

Bibliografia recomanada

MANCERON, Gilles: Marianne et les colonies.Une introduction à l’histoire coloniale de laFrance; Paris, Éditions La Découverte, Ligue desdroits de l’homme, 2003 (La Découverte Poche,137, Essais).

SALA-MOLINS, Louis: Le Code Noir ou le calvairede Canaan; Paris, PUF,Quadrige, 2006. (Grandestextes).







“Son cosas chiquitas. No acaban con la po-breza, no nos sacan del subdesarrollo, no socia-lizan los medios de producción y de cambio, noexpropian las cuevas de Alí Babá. Pero quizádesencadenen la alegría de hacer, y la traduz-can en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre larealidad y cambiarla, aunque sea un poquito,es la única manera de probar que la realidad estransformable.” - Eduardo Galeano.

Durant el passat mes d’agost, els onze inte-grants del Programa Connecta’t del Carnet Jovede l’Agència Catalana de la Joventut, amb el re-colzament de l’Agència Catalana de la Coopera-ció al Desenvolupament, vàrem participar alCamp Solidari de SETEM a Matagalpa, Nicara-gua. On el principal objectiu era intercanviar ex-

periències amb la cultura nica sobre el ComerçJust i el Consum Responsable, a través de lescooperatives cafeteres de Nicaragua.

L’olor a la terra humida després d’una plujatropical, l’escalfor del cafè negre, el verd agres-siu de la selva, els somriures dels nens jugantamb les Chimbombas, el gust del mango que unmachete acaba de tallar i te’l menges mentrecamines pels Cafetales, la llum del sol que ensortir et desperta i es pon per acompanyar-te adormir...

Coma rere coma, paraules i més paraules in-tenten sense èxit dibuixar l’orgia de noves sen-sacions que els nostres sentits hanexperimentat a Nicaragua. Hem descobert unnou món en el mateix nostre món, un camí quecap senyal indicava fins ara. En trepitjar Nicara-


Camp solidari a Matagalpa, NicaraguaComerç Just i Consum Responsable

g


i concursosCultural




gua per primer cop, érem ells i nosaltres, la sevacultura i la nostra, érem els diferents, els estran-gers, en definitiva, els blancs. Conviure ambl’Àngela, el Jesús, el Crescencio, el Jeril, laJuana, l’Evert, el Josué, el Norvin... així com mol-tes altres persones que haurien de ser esmenta-des, va transformar les dues cultures, la seva i lanostra, en un únic conjunt: persones. Personesamb diferències, perquè si no viure seria terri-blement avorrit, però que haurien d’habitar unmateix món, o pol; països del nord, del sud, delprimer món, del quart, del tercer...Tan és comens etiquetem, només són paraules. Tots nai-xem i morim ¿per què el lloc on ho fem ha de

marcar la nostra existència? ¿Per què grans mul-tinacionals que no es lleven cada matí a les cincde la matinada per anar als Cafetales, que no espreocupen per la creació de barreres vives omortes, que no veuen com el cafè en madurarenrogeix, per què elles han de rebre el beneficidel treball d’uns altres? ¿Per què qui treballa laterra no pot beneficiar-se dels fruits que ell ma-teix ha fet créixer? En qui món boig vivim queuns per ser uns són més que altres per ser al-tres?

Som onze persones que durant trenta dieshem participat en un Camp Solidari de ComerçJust, a Matagalpa, Nicaragua. Hem viscut ambfamílies productores de cafè de Comerç Just,pertanyents a una cooperativa, que més enllàde facilitar la venda dels seus fruits a un preujust, aconseguia becar els estudis universitarisdels fills dels productors, formar en respecte icura del medi ambient, i el més important oferiruna alternativa. En definitiva, d’això es tracta:d’Alternatives. El món que ens han llegat estàple de desigualtats, ja és hora d’equilibrar la ba-lança. Els dies que vam estar voltant per Mana-gua i Matagalpa vam poder visitar projectessocials com “El Colectivo de Mujeres de Mata-

galpa”, “La Olla de Soya”, “Casa Hogar”, “Sama-ritanas”, “Escuela la Amistad”, o el mateix “CE-COCAFEN”, entre d’altres. Cadascun d’ells ambels seus objectius i perspectives, però tots ofe-rint alternatives. Hem d’intentar cercar nous ca-mins que ens condueixin a noves realitats més






g


justes, més dignes, més humanes, i si no les tro-bem, construir-les. És per aquest motiu que enshem proposat edificar noves

perspectives a través de la difusió de les nos-tres vivències, perquè no es pot canviar el mónsi no canviem primer nosaltres mateixos.

En breu podreu consultar al nostre bloc elsllocs on xerrarem una estona compartint i inter-canviant idees per cercar nous camins, us hi es-perem!

Neus Prat JanéExalumne de l’Institut Secretari Coloma

Adreça del bloc:http://nicaranicreumatagalpa.blogspot.com.es

Facebook:https://www.facebook.com/nicaranicreu







“Tinc por. Ahir vaig tenir un somni horribleamb helicòpters militars i els talibans. He tingutaquest somni des que va començar l’operaciómilitar a Swat “, escriu Gul Makai al seu diari el 3de gener de 2009.

Des de l’any 2007, els extremistes islàmicshan anat fent-se forts en aquest districte delnord-est del Pakistan i els esforços de l’exèrcitper intentar expulsar-los, no estan donant resul-tat. Els combats són quotidians. Gul Makai és elpseudònim amb el que firmava el seu blog Ma-lala Yousafzai, la jove de 14 anys, defensora del’escolarització de les nenes, a qui els talibansvan intentar matar el dimarts passat. Malala totjust tenia 11 anys quan es va publicar el seudiari a la BBC, que es va convertir en una mostra

de resistència i denúncia davant les imposicionsdels talibans.

No només els malsons espanten a Gul Makai,també anar al’escola. Perquè, explica, “els tali-bans han emès un edicte que prohibeix anaral’escola a totes les nenes. Nomésvan anar aclasse 11 de les 27 alumnes. Les meves tresamigues, se n’han anat després de l’edicte.”

La seva llibertat de moviments també va serrestringida, fins i tot la manera de vestir. “Acos-tumàvem a donar una volta després de sopar,però ara hem d’estar a casa abans que es pon-gui el sol.

Ahir a l’escola, també ens van prohibir anaramb la roba de colors alegres, perquè podiamolestar als talibans”.

Un informe publicat per l’Exèrcit asseguraque els talibans havien decapitat 13 nenes, des-truït 170 escoles i col·locat bombes en altrescinc.

L’escola és per a ella el contrapunt de la gue-rra. Com ho és també l’oportunitat d’escapard’aquest entorn opressiu. “He vingut a Bunerper Muharram. M’encanta Buner per les sevesmuntanyes i els seus exhuberants camps verds.El meu Swat també és molt bonic, però no hi hapau. A Buner hi ha pau i tranquil·litat. No hi hani tirs ni por. Tots som molt feliços”.

Sembla una premonició, quan tres mesosmés tard els talibans trenquin el seu pacte ambl’exèrcit i intentin estendre el seu control finsaquesta comarca.


El coratge de Malala

g


i concursosCultural




Els militars, finalment, llencen una operacióper recuperar el control de la vall de Swat. La fa-mília Yousafzai, com altres mil, es veurà obli-gada a abandonar la seva casa fins que mesosmés tard s’hagi restablert l’ordre.

És aleshores quan es descobreix la identitatde Gul Makai.

Quan torna a Swat, escriu al seu diari per ex-pressar el fet que més angoixa li provoca, que laseva escola no torni a obrir. “El director vaanunciar les vacances, però no va dir quin diahavien de tornar. Tinc por que sigui perquè elstalibans han prohibit l’escolarització de les ne-nens. Penso que l’escola tornarà a obrir algundia, però quan me n’anava he mirat l’edifici comsi mai més hi hagués de tornar”.

Quan sis mesos després hi torna, Malala estàmés decidida que mai a fer campanya per l’edu-cació de les nenes. A part de la pressió dels tali-

bans, escolaritzar-les és una tasca molt difícilque xoca amb l’absència d’instal·lacions i lamanca de mitjans de moltes famílies. Del 40% denens que no van a l’escola a Pakistan, quasi dosterços són nenes.

Malala estava aprofitant la fama que li hadonat el seu blog per intentar crear un fons queles ajudi. El seu estimat Swat ha sigut alliberatdels talibans, però la ideologia de l’islam se-gueix essent una amenaça.

El dimarts, quan li van disparar, acabava defer l’exàmen de mig curs de l’equivalent al nos-tre quart d’ESO.

Persones com Malala ens fan molta falta, tantde bo no la deixin sola en la seva lluita i es puguirecuperar, perquè aviat, aconsegueixi anar al’escola i intenti fer un món millor, on el dret al’educació i el respecte per les dones s’apliqui atots els països.

Aquesta història sobre Malala, ens fa compa-rar el seu món amb el nostre, on s’apreciengrans diferències. Mentre que a Espanya unagran part dels nens no volen anar a l’escola, tot itenir l’oportunitat d’anar-hi, aprendre i preparar-se per a un futur, les nenes del Pakistan lluitencada dia per aconseguir aquest privilegi, encaraque moltes vegades no els serveix de res.Aquest fet ens hauria de fer reflexiona i, pertant, aprofitar al màxim possible l’educació queens ofereixen.

Laia JustoAlumne de 3r d’ESO C







“Repressió” és, probablement, el mot quesintetitza millor els quaranta anys que va durarla dictadura. Repressió política, però també, osobretot, cultural. Parlar de la Transició, doncs,és parlar del despertar intel·lectual d’Espanya ide la lluita per la democràcia, dos fenòmens es-tretament vinculats. De fet, per Montserrat Roigsón el mateix: una nova cultura comporta unanova cultura política. A Diari d’uns anys, l’autoratracta temes que van marcar la seva vida: la rei-vindicació per una societat més justa, la passióper Barcelona una política al servei de la ciuta-dania, la llengua, el fet literari i el país... Peròtambé aporta una crònica dels esdevenimentspolítics dels període que va de 1975 al 1981, dela mort de Franco al cop d’Estat del 23-F, desd’una perspectiva d’esquerres, feminista i cata-

lanista. El seu periodisme és el d’aquell qui volllegar un contingut històric que sap important ales generacions que l’han de succeir. I ella sabiaque la Guerra Civil, el franquisme i l’antifran-quisme són lliçons magistrals d’història que noes poden perdre; sense conèixer-les no es potapreciar el valor de la democràcia que tenim.

La mirada de Roig és crítica, i molt: des del’esquerra, assumeix que la Transició integra enel sistema democràtic els elements franquistesàvids de poder, tots aquests guerrers que ahirs’arraparen al carro de la dictadura i avui fan elsaltironet de la cardina amb la democràcia.Que la Transició, el model perfecte de canvi pa-cífic de sistema que ens han venut, ni és tanperfecte ni és tan pacífic és quelcom que nomésens hem qüestionat amb perspectiva històrica i

amb la recuperació dels records que el pacte desilenci necessari per a dur-la a terme va ente-rrar. És el temps de l’absurd i esgotador joc dela predemocràcia, un període que començaamb l’agonia de Franco. La ràbia i, alhora, lacomplaença que hi ha darrere dels adjectius del’article “La mort del dictador” són enormes,com també ho és la convicció des de la qual de-nuncia la situació dels exiliats que no poden tor-nar i dels presos polítics que es podreixen enreclusió. Cal aprendre a viure amb pau, a recon-ciliar dues Espanyes fins llavors irreconciliables;és necessari d’educar les noves generacions enla pluralitat política, en la cultura del diàleg i enla regeneració intel·lectual. Roig clama contra ladestrucció heretada de la Guerra i de la dicta-dura, i contra l’acarnissament dels vencedors


Roja, separatista i ben educada

g


i concursosCultural




envers els vençuts, i defensa un nou model deconvivència. Les noves generacions, sense obli-dar el conflicte, han d’aprendre a reduir-lo al’àmbit privat, personal: no hi haurà pau mentrel’odi i la confrontació romanguin en la vidacol·lectiva.

Això no és cosa de dos dies, ni de dos anys.Cal assumir un compromís cívic i polític, i defen-sar les pròpies conviccions amb força. I les de laMontserrat Roig eren clares: l’esquerra, el femi-nisme i el catalanisme són els tres vèrtexs deltriangle ideològic de l’autora. Un triangle que técom a centre la justícia social, l’ideal fonamentala partir del qual deriven necessàriamentaquests tres punts. Roig es declara socialista(socialista, no la socialdemocràcia descafeïnadaque practiquen certs partits avui dia): denunciauna vegada i una altra la dictadura dels mercats,que s’acarnissen amb els més febles, i és de lesque parlen de la burgesia econòmica en to des-pectiu – tot i que es converteix en reconeixe-ment quan es refereix al seu paper en elmanteniment de la cultura en general, i la cata-lana en particular, durant la llarga nit del fran-

quisme-. La lluita de classe potser ja no és tal,sinó que simplement la burgesia i el proletariatviuen en dos universos diferents: el dels privile-gis econòmics i polítics dels primers, i la batallaper aconseguir-los, els segons. L’emancipaciódel proletariat després de la dictadura arribaràde la mà de la cultura i els drets polítics, i cal re-clamar-los amb molta força; no fer-ho pot posaren perill la cohesió social del país. Una cohesiósocial vital per a Catalunya i amenaçada pel pocinterès dels sectors dirigents per integrar els im-migrants; denuncia la situació d’aquesta gentque no senten ni una paraula de català i elsdiem que són catalans perquè viuen i es morende fàstic a Catalunya.

Roig recorda constantment la seva identitat:és catalana, així, en femení. Durant el fran-quisme, aquesta doble condició és un llast, perla repressió cultural contra el país, d’una banda,i, de l’altra, la repressió intel·lectual contra elseu sexe. Per l’autora, com per tantes d’altresdones, aquesta doble lluita es resumeix en unade sola: ésser en plenitud. Fa d’aquests dos mo-tius els motors principals de la seva militància

política. Si s’afilia al PSUC és precisament per-què creu que el socialisme és l’única ideologiaque, en principi, ofereix un marc d’igualtat desdel punt de vista polític, econòmic i social per alnostre alliberament, atès que lluita per la igual-tat efectiva entre tots els humans. El feminismepolític que ella defensa no es redueix a canvisen l’àmbit jurídic (canviaran les lleis, és cert,però els papers dins la llar continuaran essentels mateixos), ni tampoc pretén d’imposar aningú cap norma de conducta per a la vida pri-vada, sinó que el que persegueix és sostreureles dones d’aquells papers històrics heretats(manteniment dels vells, dels nens, dels subnor-mals, dels invàlids, etc.) i fer possible la sevaparticipació efectiva en la construcció de lanova societat democràtica. D’altra banda, si es-criu en català és perquè és conscient que fer-horesulta, a fi de comptes, un acte polític. I és quela qüestió lingüística és fonamental en la sevaconcepció de la reivindicació catalanista: culpala repressió cultural franquista de l’estat de lanació durant aquests anys, i entén que la demo-cràcia facilita la reconstrucció nacional del nos-






g


tre país: som una comunitat política i cultural in-tegrada en una llengua, i no disgregada, comfins ara, per unes circumstàncies polítiques quehan afectat la nostra identitat sota el signe del’opressió.

Un dels punts culminants de la Transició és elreferèndum que va aprovar la Constitució el1978. Roig explica el seu posicionament: hi vo-tarà a favor perquè el “no” el defensen els quicreuen que el meu sexe i la meva nació hi hanrebut massa consideracions. Aquesta no és laseva Constitució, reconeix que no li agrada, i cri-tica la calculada ambigüitat que dóna peu a in-terpretacions molt variades, segons la ideologiade l’intèrpret. Hi dóna suport perquè propor-ciona un marc per al debat polític i garanteix es-tabilitat democràtica, però, alhora, reivindicauna cultura del debat que, en el futur, faciliti unareforma constitucional per aprofundir en l’idealdemocràtic i la llibertat de pensament. Dos ele-ments que torna a reclamar després de l’intentde cop d’Estat del 23-F: només desenvolupantles diferències podem arribar a la unitat. A laconvivència. Al diàleg.

Fóra interessant saber el parer de la Roigsobre la situació actual. Parlaria de l’economia i,segurament, denunciaria la dictadura dels mer-cats que ha aconseguit fer caure governs demo-cràticament escollits a la riba nord delMediterrani, i que ha portat la dreta a governarpràcticament tota Europa. Denunciaria les reta-llades als serveis bàsics de l’estat del benestar,l’educació i la salut i, tal vegada, en l’instrumentde construcció d’una cultura nacional més im-portant que té aquest país: Televisió de Cata-lunya. Clamaria contra la reforma constitucionalfeta al servei dels mercats financers i al margede la ciutadania, i contra la perversió de part dela classe política a mans de l’economia. Segura-ment recolzaria els indignats, però criticariaaquelles masses acrítiques que es deixen portarper un o altre corrent, i renegaria de reduccio-nismes i generalitzacions simplistes en l’àmbitpolític. Reclamaria la garantia dels drets delstreballadors, la protesta ciutadana i el compro-mís amb la democràcia, i ens posaria com aexemple la Primavera àrab. Celebraria l’èxit dela ciutadania sobre les tiranies que han dominat

Líbia, Algèria i Egipte, però probablement ensalertaria sobre els interessos de les potèncieseuropees en recolzar la revolució de Bengasi,així com del possible retrocés dels drets de lesdones islàmiques en aplicar la xaria. I de bensegur que reclamaria la catalanitat del movi-ment a Catalunya, en el marc d’un fenomen in-ternacional i internacionalista. Davant delconflicte amb Espanya, potser ara seria separa-tista. O potser no: utòpica, creuria que l’encaixdel fet català dins l’estat espanyol, l’ideal, és en-cara l’objectiu a assolir. Podria continuar fentconjectures, però és segur que, enmig d’un mar“d’opinadors” barats al servei dels partits o delpoder (no de les seves conviccions), trobem afaltar la seva veu, fins i tot aquells que no lavàrem sentir amb vida. La veu ben educadad’una dona roja i separatista, senyor Kissinger.

Guillem RamírezExalumne de l’Institut

i estudiant de Ciències Polítiques







La cultura –alta o popular– és travessada perl’ombra dels monstres. Sabem, des de Freud,que el vampir i el licantrop són part de nosaltresmateixos: projeccions o plecs ocults. Sigui quinsigui el terme, el cert és que les nostres porsexisteixen al nostre interior i ens retraten moltmillor del que voldríem. Incontrolades, aquestescriatures terribles ens parlen de l’amor, deldesig o les grans absències de la nostra vida. Iho fan des de la desesperada foscor.

La natura humana és complexa: llum i ombraconviuen en cadascun de nosaltres. I, si elsmonstres fan part de nosaltres, convé tractar-los amb deferència*.

A partir de les paraules de navegants, els car-tògrafs pintaven els mapes i definien per tant,els límits del món que els humans han recorre-

gut i vist. Ara bé, més enllà d’aquestes terres iaquests mars coneguts, que adquirien amb elsseus topònims exclusius, la condició d’existentsen la mesura que són inclosos en el mapa-mundi, hi hauria un altre món: el de les realitatsimaginades. Enfront del món físic i tangible quereflecteixen el mapes, la realitat que les mentshumanes haurien anat engendrant per explicar-se els seus malsons i les seves pors. Precisa-ment, els mites o els monstres serien les formesi les identitats concretes que haurien adquirit,en un acte d’exorcització catàrquica, aquestsmalsons i aquestes pors.

Definició de monstre: « Ésser fabulós o realque presenta una conformació contrària a l’or-


Els monstres de l’home


i concursosCultural



* Termes relacionats: Alter ego i l’ombra del jo. g


dre natural, com és ara una combinació d’homei de bèstia, la presencia de dos caps...etc”. Ésadmisible considerar que els monstres i elsmites poden ser vistos com a categories equiva-lents.

Grups1. Antiguitat grega: minotaure, polifem, moires,

gorgones.2. Monstres d’origen europeu entre l’Edat Mit-

jana i el Romanticisme tant populars com cul-tes: el licàntrop, el doble, el gòlem, el vampir,kraken, Maria Enganxa, Franfenstein...

3. Monstres actuals: la robótica i els alienígenes.4. Monstres que ja no són éssers vivents sinó

que són idees, fets, comportaments o situa-cions propis de la condició humana: la guerra,la violència, la subordinació de la dona, l’or-gull dels vencedors, l’hedonisme, el consum

abusiu de drogues per assolir algun dia unavida alliberada de tota mena de deures, eldesig permanentment insatisfet del ciutadàoccidental.

El fet que explica la gran capacitat de super-vivència dels monstres, sigui en la tradició cultao popular, és perquè actuen com un correlat devivències, sentiments, expectatives o temorsque en realitat són inherents a la condició hu-mana de tots els temps. Per això no és d’estran-yar que entre els mites o monstres sorgits ensocietats i en èpoques històriques diferents hipugui haver correspondències evidents de sig-nificació.

Anna Martínez BiaynaBibliotecària de l’Institut Secretari Coloma







PlataformesVa sortir per a Play Station 3, Xbox 360, Mi-

crosoft Windows, Wii i Nintendo DS.La versió internacional va sortir el 8 de No-

vembre de 2011, a excepció de la versió de Wiia la zona australiana.

Dissenyadors Glen SchofieldMichael condrey

Guionistes Paul HaggisWill Staple

Compositor Brian Tyler

Call of Duty Modern Warfare 3 és un videojocde pistoles en primera persona, desenvolupatper ‘’Infinity Ward’’ i ‘’Sledegehammer Games’’.

Aquest videojoc, precedit pel Call of Duty:Black Ops i seqüela directa de Call of Duty Mo-dern Warfare 2, és el vuitè títol principal de lasèrie Call of Duty.

La història del videojoc comença directamenton acaba l’argument de Modern Warfare 2, dei-xant a Estats Units sota el setge dels russos, l’ul-tranacionalista Vladimir Makarov en llibertat, iels capitans ‘’Soap’’ Mactavish i John Price feritsi a la fuga junt amb l’informador rus Nikolai i elsoldat Yuri qui juga un paper molt important enel videojoc. Aquest videojoc serà, cronològica-ment, l’última entrega de la sèrie Modern War-

fare, donant per tal l’arc argumental començat aCall of Duty 4: Modern Warfare.

Max ParraAlumne de 2n d’ESO


Call of Duty: Modern Warfare 3


i concursosCiències Esports


Videojocs

CulturalOpinió

i actualitat


Viscum album L. Vesc

cast. Muérdago gal.-port. Visco-branco fr. Gui blanc it. Vischio al. Laubholz-Misteling. Mistletoe eusk. Bigura

Ben segur que en moltes llars aquest Nadalhan lluït els rams de branquetes plenes de fullesoposades i oblongues d’un verd groguenc i d’u-nes boletes –els fruits− translúcides i viscoses,d’un color blanquinós. Si la busquem al bosc,veurem que es tracta d’una planta semiparàsitaque creix sobre diversos arbres (pomeres, po-llancres, oms, nogueres, alzines, roures, pins...).

Aquesta planta, encara que no va tenirgaire importància entre els grecs i els romans,està relacionada amb l’Hades, de fet, amb ellaes pot accedir a l’Hades, la morada dels morts,n’és la “clau” d’accés. Virgili, al cant IV de l’E-neida, ens presenta a Eneas, l’heroi troià, queha de baixar a l’Hades: ha estat convocat allàpel seu pare, mort poc temps enrere. La Sibil·lade Cumes serà la seva guia i consellera enaquest viatge i li encarregarà que, per entrar icaminar a través de l’Hades, necessita la branca

daurada. Ajudat per Venus, la seva mare, que lienvia uns coloms perquè li facin de guia, tro-barà en la part més pregona del bosc i creixentsobre un roure, aquesta poderosa branca, quees va associar amb el vesc.

Pels gals (celtes), segons ens explical’autor romà Plini (77 d.C.), era la més sagradade les plantes sempre que creixés sobre roures–un arbre molt venerat pels diferents poblesd’Europa−. El cap dels druides recollia aquestaplanta amb una falç d’or en un gran cerimonialla sisena nit després del solstici d’hivern. Ambl’aigua on es col·locava ruixaven la gent per talde preservar-la o curar-la de qualsevol mal.Aquesta aigua era també protectora contra sor-tilegis i maleficis.

Entre els germànics, segons el poema de laVöluspà (trobat juntament amb altres poemes –Edda poètica− en el Codex Regius, datat al s. XIII


Botànica i mitologiaEl vesc

g


i concursosCultural




d.C.), aquesta planta està lligada especialment ala història de Bàlder: el més gran i meravellósdescendent d’Odí. Ell somnia que mor i Frigga,la seva mare, somnia el mateix. La mare deci-deix fer jurar a tots els éssers i objectes de laterra que no faran mal a Bàlder, i tots faranaquest jurament. Loki, l’ambivalent déu del foc,amic i enemic del déus, disfressat, interrogaràFrigga sobre aquesta jura i sabrà per aquestaque només una planta, encara molt jove, no vaprendre aquest compromís; era tan tendre i in-ofensiva que ella no li va demanar i ambaquesta planta, un cop crescuda, Loki fabricaràl’arma que matarà Bàlder. Com que els déus sa-bien que Bàlder era invulnerable a tot s’entrete-nien en fer-lo servir de diana llençant-li de tot.Tots ho feien menys els desgraciat Hödr, elgermà cec de Bàlder. Loki se li apropà amb lallança que havia fabricat amb aquella planta in-nocent (que era el vesc) i el va invitar a partici-par al joc. Hödr es lamentà de la seva ceguesa iLoki, posant-li a la mà l’arma es va oferir a guiar-la. Hödr va posar tota la seva força en el llança-ment i Loki la seva punteria, i el somni de mortes va complir. Bàlder anirà al Hell (l’Hades ger-

mànic) i, malgrat els intents de fer-lo retornaramb els déus, hi romandrà fins que arribi la rag-narök, el crepuscle dels déus.

En el folklore europeu aquesta planta tambété un paper destacat: planta de bruixes i dimo-nis (en zones d’Alemanya es creia que amb unabranqueta de vesc podia veure’s fantasmes iparlar amb ells, era protectora contra bruixes idimonis, contra els llamps i el foc, amb poderscuratius màgics, portadora de bona sort (o dedesgràcies en alguns lloc de Gran Bretanya),també apropiada per fer prediccions, trobar tre-sors, obrir portes (segurament per la influènciade la història d’Eneas, en la qual el vesc li “obre”les portes de l’Hades).

La tradició del petó sota el vesc és d’origenfonamentalment anglès*. Segons la tradició, lanoia que rep el petó sota aquesta planta trobaràl’amor durant l’any següent. En alguns llocs s’a-firma també que el vesc sota el qual s’han fet elpetó les parelles s’ha de cremar, perquè si no es



i concursosCultural


EsportsConvocatòries i informacionsG Ciències

A les conegudes històries d’Àsterix i Obèlix, deRené Goscinny i Albert Uderzo, també trobem refe-rència a la importància del vesc entre els gals.Panoràmix, el savi druida, company d’Àsterix i obè-lix, prepara la poció màgica, el principal componentde la qual, és el vesc. Es pot apreciar la falç dauradaamb la qual el talla a sobre dels roures.

* Una bona descripció d’aquesta tradició es pot trobar alcapítol XXVIII de la seva obra Els papers pòstums delClub Pickwick. g


crema es barallaran abans que acabi l’any se-güent o no es casaran.

Des de temps immemorial, amb els seusfruits es fabricava una substància –vesc− llefis-cosa que es feia servir per caçar ocells.

La medicina antiga el va valorar i el feia servirper les inflamacions, però actualment no esconsidera una planta apropiada per a l’ autome-dicació. De fet, s’ha utilitzat en tractaments desuport contra el càncer i inflamacions degenera-tives, com a hipotensor per les seves propietatsi també com a sedant, sempre sota prescripciófacultativa.

Maria Jesús Fortes FortesProfessora de Llatí i Grec

Bibliografia

Cattabiani, A. Florario. Milà, 2009.

Cleene, M. de, & M.C. Lejeune Compendium ofSimbolic and Ritual Plants in Europe. Vol 1.Gant, 2002.

Gubernatis, A. Mitología de las plantas. Palmade Mallorca, 2003.

Rivera Núñez, D., i C. Obón de Castro. La guíade INCAFO de las plantas útiles y venenosas dela Península Ibérica y Baleares (excluidas lasmedicinales). Madrid, 1991.

Virgili. Eneida. Barcelona 2007.

Watts, D.C. Elsevier’s Dictionnary of Plant Lore.San Diego, 2007.



i concursosCultural


EsportsConvocatòries i informacionsG

Loki guia la má de HödrWägner, Wilhelm. 1882.

Ciències


S’estima que aproximadament més del 80%de la informació que la societat gestiona i uti-litza en l’actualitat, té un component geogràfic,o dit d’una altra manera, no ens resulta útilsense saber-ne les coordenades a les queaquesta informació resta associada. Resulta,per tant, comprensible assumir que l’espai edu-catiu i l’entorn d’aprenentatge dels nois i noiesque s’estan formant, la geoinformació tingui, ohauria de tenir, un paper rellevant. Ho veiemcada dia quan adults i petits utilitzem, mòbils,mapes o navegadors per sabem on som, que hiha a un determinat lloc, o com arribar-hi. Elsnostres fills ho han incorporat com quelcom na-tural a través de les tecnologies de la informaciói les comunicacions (TIC).

La pregunta que ens hauríem de fer, és ¿lescompetències en l’ús, gestió i coneixement dela geoinformació les hem de deixar totalment amans de les eines TIC, en l’espai individual i delleure de cadascú?, o bé ¿podem i hem d’incor-porar-les i aprofitar-les en l’espai de l’ensenya-ment?

Les TIC han creat un escenari favorable, commai, per a explotar la participació, el coneixe-ment i l’educació en les ciències i tècniques dela geoinformació. Dissortadament però, tot i ini-ciatives puntuals molt lloables i destacades, nohem aconseguit una bona aproximació entrel’espai educatiu i l’espai professional, per tal deconstruir i sostenir en el temps, un discurs decontinguts, els uns, i unes eines de suport, els


Vocacions científiques

i geoeducació


i concursosCultural



g


altres, que permetin implementar i valoritzaraquest escenari d’oportunitats.

Tenim un destinatari, abnegat i coneixedorde les TIC, i un àmbit, el de la geoinformació,que utilitzem i gestionem cada dia. Es tracta,per tant, d’articular programes que se n’aprofi-tin i construeixin nous i engrescadors contin-guts, amb un treball comú entre professionalsde la geoinformació i l’espai educatiu. Si no hofem, seguirem alimentant una de les tendènciesen els darrers anys en l’espai educatiu: la pèr-dua de vocacions científiques i tècniques. Posaren valor noves i creatives idees, és a dir, innovar,en l’espai científic i tècnic, és una de les solu-cions més evidents, per tal de poder superarl’actual crisi. Malauradament amb les idees no

n’hi ha prou i es necessita d’una certa capacitatinversora en equipaments i massa crítica, per laque en aquest país no s’aposta. Als joves els hidiria que la situació no ha estat mai fàcil en elsàmbits de la recerca, el desenvolupament i la in-novació, però actualment és molt més com-plexa. Sortiu a l’estranger a aprendre, treballar icol·laborar, com una oportunitat única per créi-xer en l’àmbit personal i professional i així des-prés incorporar la vostra experiència iconeixement en benefici de la nostra societat.

Dr. Jordi CorberaPare d’alumnes de 2n d’ESO



i concursosCultural


EsportsConvocatòries i informacionsG Ciències


D’un temps ençà, un tipus d’associació molt característica de la nostrasocietat està en vies de desaparèixer. Parlo dels Centres Excursionistes.

Nascuts a finals del segle XIX i començament del XX, eren, són, unlloc per descobrir nous paisatges, relacionar-se i establir noves amistats,fer esport, gaudir de la natura, relaxar-se de la vida més accelerada,aprendre a ser més austers, potenciar l’esforç per la pròpia superació...

Però, quan t’apropes a qualsevol de les entitats que encara continuenamb la seva tasca, et trobes amb una queixa generalitzada: la davalladade socis que alguns volen justificar per la crisi, però que, al meu parer, téaltres elements que ja eren visibles abans que la crisi esclatés.

Parlo de la retransmissió dels programes i pel·lícules que presentennoves concepcions d’aquestes activitats, presentades moltes vegadescom a espectacles, i lligades també a l’aparició de nous materials i noussistemes de comunicació.

També hi està directament relacionat l’aparició de companyies espe-cialitzades que t’orienten i condueixen en un moment determinat (vacan-ces, cap de setmana) i que ja no t’obliga a pagar una quota anual i a tenirun vincle continuat.

O de l’aparició d’un gran ventall de publicacions, en paper o a inter-net, que et faciliten recorreguts, a més de la senyalització de molts ca-


Els excursionistes


i concursosCultural



g


mins, realitzades tant per entitats excursionis-tes com per altres ens locals, en moltes oca-sions lligats al turisme.

Davant tots aquests canvis, els clubs excur-sionistes normalment queden reduïts a socisd’una certa edat, que, per tradició, continuen vi-vint en aquest món des de la seva joventut, totsells amb un cert neguit de veure com els seusesforços i energies per donar activitat i dina-

misme a aquests clubs al llarg de tota una vidaes queden en un no-res. Però la seva major pre-ocupació és constatar que els seus coneixe-ments, apresos dels seus antecessors i de lapròpia experiència, queden sense poder sertransmesos a les noves generacions que pren-drien el relleu.

I, així, la formació va quedant coixa per a ungran nombre de les persones que surten a la

muntanya sense uns coneixements adients. Unabona mostra és l’increment d’assistència delsgrups de rescat que, no només ve donat peruna major presència de persones al medi natu-ral, sinó també per una aproximació sense lescondicions i preparació necessària: falta de pre-visió de les pròpies forces, no portar l’equipa-ment adient (mapes, aigua...). Això no vol dirque aquesta iniciació et pugui estalviar els pro-blemes, però sí, com a mínim, ajudar-te a resol-dre’ls.

Què es pot fer? Simplement animar a les fa-mílies a apropar-se a aquests centres i facilitarque els seus fills i filles puguin entrar en con-tacte amb aquest món meravellós de l’excursio-nisme, que apropa la natura i fa conèixer i sentirmés profundament el paisatge, a la vegada queimprimeix una sèrie de valors més propers a lasolidaritat i al companyerisme que no pas a lacompetició i l’individualisme.

Quins clubs? El ventall és molt ample, pràcti-cament a cada barri en trobarem algun. De fet,al costat de l’institut en tenim un. Som –hi!

Basili PérezProfessor d’Educació Física



i concursosCultural


CiènciesConvocatòries i informacionsG Esports


Actualmente las horas de ejercicio físico delos jóvenes corren el riesgo de verse reducidas,ocupando mayor espacio en su tiempo libre, elentretenimiento a través de internet y video-consolas, favoreciendo la inactividad física.

Probablemente habrás escuchado que hacerejercicio es “bueno para ti”, pero sabes...

Por qué?• El ejercicio físico de suficiente duración e in-

tensidad hace que el cuerpo produzca endorfi-nas, unas sustancias químicas que nos hacensentir en paz y felices. Esta sensación de bien-estar ayuda a mejorar el estado de ánimo, a re-ducir la ansiedad e incluso a dormir mejor.

• Aumenta la circulación cerebral, manteniendoa la persona más despierta y alerta, y mejoralos procesos del pensamiento.

• Aumenta la autoestima. El ejercicio puede pro-porcionar una verdadera sensación de logro yorgullo cuando se alcanzan determinadasmetas personales o en equipo.

• Ayuda a evitar el sobrepeso y la obesidad.Mientras realizas ejercicios físicos quemas ca-lorías. De hecho, hacer ejercicio es una de lasmejores formas de mantener un peso ade-cuado para la edad y estatura que te corres-ponde, sin necesidad de hacer dietasextremas.

• El ejercicio físico aeróbico ayuda a fortalecer elcorazón y los músculos, así el oxígeno llegarámejor, a través de los glóbulos rojos, a todaslas partes del cuerpo.

• Fortalece el sistema osteomuscular. Los estu-dios han constatado que los ejercicios que im-plican cargar el propio peso, como correr o


Ejercicio y adolescencia

Un elemento clave


i concursosCultural



g


andar deprisa, ayuda a los jóvenes a mantenerfuertes los huesos.

• También reduce el riesgo de desarrollar deter-minadas enfermedades como la diabetes me-llitus tipo 2 y la hipertensión arterial. Estasenfermedades, que solían ser propias de losadultos, cada vez son más frecuentes en losadolescentes.

• Se sabe también que el ejercicio físico tiene unefecto positivo sobre otros factores que prote-gen contra el consumo tabaco, como la per-cepción de la capacidad propia para lograr loque uno se propone y la autoestima, indicanlos científicos.

Pero … ¿qué ejercicio físico es másadecuado para ti?

Una de las principales razones de que lagente abandone los programas de ejercicios esla falta de interés. Si lo que estás haciendo no teagrada, es difícil que lo sigas haciendo.

Reflexionar sobre cuál es tu personalidad de-portiva te puede ayudar a la hora de elegir elejercicio adecuado para ti y así encontrar el quemás te motive. Por ejemplo, ¿te gusta hacerejercicios solo y sin tener que adaptar tu horarioal de otras personas? tal vez te irían bien depor-tes como el ciclismo o el patinaje o correr; O¿prefieres el compañerismo asociados al hechode formar parte de un equipo? En este caso po-drías formar parte de un equipo para practicarfútbol, basquetbol o voleibol.

Es una buena idea conversar con alguien queentienda sobre ejercicios como un entrenador oun asistente de gimnasio. El o ella pueden ayu-darte a empezar un plan de ejercicios que seaadecuado a tu estado físico.

Una rutina bien equilibrada de ejercicio físicoconsta de tres componentes: ejercicio aeróbico,ejercicios de fuerza y ejercicios de flexibilidad

Ejercicio físico. Parte IIEjercicio aeróbico: Es el ejercicio físico que

necesita la respiración, y provoca que los mús-culos utilicen oxígeno. Te darás cuenta de quetu cuerpo está utilizando oxígeno porque respi-rarás más deprisa. El ejercicio aeróbico mejorala función cardiovascular, el corazón como cual-quier otro músculo necesita estar en forma. Sipracticas regularmente este tipo de ejercicios elcorazón se te hará más fuerte.

Además de estar activo cada día, los exper-tos recomiendan que los adolescentes haganpor lo menos tres sesiones de 60 minutos de ac-tividad física intensa cada semana. Si formasparte de un equipo deportivo, probablementeestás haciendo más ejercicio del indicado enesta recomendación, lo que es genial. Algunosde los deportes de equipo que proporcionan unimportante entrenamiento aeróbico son la nata-ción, el baloncesto, el fútbol, el balonmano, eljockey y el remo.

Sin embargo, no ha todos les agrada hacerejercicio físico participando en alguna actividadextra escolar en equip,pero hay otras formas dehacer ejercicio aeróbico, por ejemplo ir en bici,



i concursosCultural



g


correr, nadar, bailar, patinar, hacer montañismoy caminar medianas y largas distancias.

Los ejercicios de fuerza, son aquellos queutilizan la resistencia, para lograr la contracciónmuscular aumentando la fuerza y el tamaño delos músculos.

Un sistema muscular fuerte protege a las arti-culaciones durante la práctica del ejercicio ypreviene las lesiones. Distintos tipos de ejerci-cios fortalecen distintos tipos grupos muscula-res. Si utilizas los músculos y los fortaleces,podrás estar activo durante períodos de tiempomás largos sin agotarte.

Para fortalecer los brazos, prueba el remo oel esquí de travesía en invierno. Las flexiones,también son buenas para desarrollar los múscu-los de los brazos. Para fortalecer las piernas,prueba correr, ir en bici o patinar. Para tonificarlos músculos del abdomen, los abdominales ylas clases de pilates.

Ejercicios de flexibilidad. La flexibilidad esuna cualidad física, que significa que los múscu-los y las articulaciones se estiran y doblan confacilidad, para alcanzar un grado o amplitud demovimiento.

La flexibilidad mejora la calidad de vida, laspersonas flexibles tienen menor riesgo de sufrirlesiones en músculos, tendones o articulacio-nes como los esguinces, tendinitis, luxaciones,etc. También puede ayudar a mejorar el rendi-miento deportivo.

Muchos centros de enseñanza secundariatienen programas de gimnasia. Las artes mar-ciales, como el kárate, también ayudan a traba-jar la flexibilidad. El ballet y las clases de pilatesson buenas opciones. Hacer ejercicios de calen-tamiento antes de entrenar y ejercicios de esti-ramiento sencillos al final de la sesión deentrenamiento también ayuda a desarrollar laflexibilidad.

Teniendo en cuenta los efectos beneficiososque reporta al corazón, los músculos, las articu-laciones y la mente, es fácil ver por qué es inteli-gente hacer ejercicios físicos. Si actualmente elejercicio es parte de tu vida, síguelo haciéndoloy si aun no has comenzado a hacerlo, a que es-peras?...

Claudia Olmedo M.Médico

Barcelona, mayo 2012



i concursosCultural




A partir del mes de gener de 2013 s’obrirà lainscripció al Torneig de Scrabble.

Poden participar alumnes, pares i professors.Als alumnes se’ls permet participar en parella.

Hi haurà dues modalitats lingüístiques: llenguacatalana i llengua castellana.

Horaris a convenirdilluns o dimarts o dijous de 17:30 a 19h.

On i com inscriure’sA la bibliotecaPer correu electrònic: [email protected]

Animeu-vos a participar!


VIè Concurs de Scrabble


i concursosCultural



a la Biblioteca


lletra menuda · número 22 · gener de 2013

la revista de l’Inst

itut Secretari Colom

a


Documents

Lletra menuda nº 22