L’EMERGÈNCIA

En la diferència entre el res i el tot

rau la nostra existència

EL TEMPS

No tinc temps per pensar No tinc temps per sentir No tinc temps per saber

què hi faig aquí

No tinc temps per respirar No tinc temps per dormir No tinc temps per plorar

ni per ser feliç

No tinc temps per ser No tinc temps per dir

No hi ha res enlloc Jo no sóc aquí

No hi ha res al món que em pugui fer sentir

és massa tard per mi...

No tinc temps per resar No tinc temps per seguir No tinc temps per saber

on és el camí

No tinc temps per estimar No tinc temps per patir

No tinc temps per somiar ni per fugir

Tindré tota l’eternitat sota terra

Aquí tinc tota l’eternitat

EL RÈGIM T’he vist trista aïllada reposant sota la gespa esquelet que no descanses amb el cap caigut al terra i el somni a les alçades T’has vestit de flors roses i mirada ensangonada com el glaç desapareixes sota terra t’escampes t’escapes Vil saviesa t’atrapa aquest cos no t’agrada contra el mite t’inclines obscena i cristiana t’abstens t’esclafes Covarda d’engolir fins i tot el temps del que era enyores el teu futur avui t’escapes i et veig fràgil asfixiada plana sobre la gespa esquelet de la desgana un mirall que enganya és la última imatge en un infern d’estampes s’acaba el viatge

t’escapes

EL VENT

Ajagut amb orgull sobre grans misèries

vull bufar intens fins quedar sense esma

revestit d’odi o a vegades feble escombrar al pas totes les

espècies

no sóc innocent no sóc en cap cos

no sóc innocent però sóc al present

el vent

m’he agredit amb força contra les

pedres he xuclat estona sense

intermitències asfixiat he obert portes i finestres puc passar amb mi estones més

modestes?

no sóc innocent jo sóc intenció

no sóc innocent i sóc insistent

El vent

L’HERÈNCIA Ni les petjades deixades de sang al fang ni l’empremta dels dits al món ni el desert dels dies forçat a distingir de l’ombra qui és qui ni el miratge que es creia a l’abast capaç de convertir l’abisme ni tot el que vam jurar no dir secrets ja eterns de tu i de mi ni el fals saber a cada cruïlla què calia deixar viure o morir no en quedarà res? ni el record que venia al vespre seductor d’un temps fictici ni els rostres que esperaven les cendres de l’ànima per néixer de nou ni tot allò que mai vaig veure però vaig sentir existir dins la nit ni tot el que un dia vaig creure que formava part de mi ni tot el que hi havia en els altres de mi no en quedarà res

LA PLAGA

El maltracte a altres consciències

inherent a la supervivència El maltracte a altres

consciències és la font de la nostra

existència?