Embed Size (px)
Citation preview
LLIBRE D’ACOLLIDA PER L’ESPECIALISTA EN FORMACIÓ GINECOLOGIA I OBSTETRÍCIA MAIG 2016
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
2
PRESENTACIÓ
Benvolguda,
En primer lloc, felicitar-te, tant per haver passat la prova de l’examen MIR, com per
haver escollit l’especialitat d’OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA.
Amb aquest document, et donem la benvinguda al Consorci Hospitalari de Vic en
aquesta nova etapa de la teva vida professional i et donem informació bàsica i senzilla
sobre la comarca d’Osona i el Consorci Hospitalari de Vic que creiem que et pot ser
útil.
Esperem que els anys que passis amb nosaltres et siguin molt profitosos pel teu
desenvolupament professional i que aviat consideris que el Consorci Hospitalari de Vic
és el teu hospital.
T’enfrontes a una etapa plena de reptes on et seran necessaris tots els esforços per
aprofitar al màxim les oportunitats d’aprendre que se t’ofereixen. Des del Consorci
Hospitalari de Vic no estalviem esforços per acompanyar-te en aquest període
d’aprenentatge i donar-te el suport necessari. Som conscients que t’enfrontes a un
projecte personal i que com tots els projectes el resultat final depèn molt de la inversió
personal en el propi projecte. Tingues en compte que la fita és important, ja que quan
acabis el teu programa de formació has d’haver assolit les competències necessàries
per ser el garant de la salut dels ciutadans que atenguis.
Rep, doncs, la nostra més sincera benvinguda, i tot el suport des del departament de
docència.
Dra. Maria Viñolas i Tolosa Cap d’estudis
Dra. Núria Roger i Casals Directora de Transferència de Coneixement
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
3
L’entorn
LA COMARCA D’OSONA
La ciutat de Vic està situada al bell mig d’una plana que porta el seu nom, i del territori
que constitueix la comarca d’Osona, que està formada, estructuralment, per quatre
unitats ben caracteritzades: el Lluçanès, el Cabrerès o Collsacabra, les Guilleries i la
mateixa plana de Vic.
Osona es localitza a la zona central de Catalunya, a pocs quilòmetres de la frontera
francesa. Té 1.191 km2 i 153.200 habitants, repartits en 51 municipis. La seva capital
és Vic, situada al centre de la comarca. Altres poblacions importants són Manlleu,
Torelló, Centelles, Roda, etc.
Té com a comarques veïnes el Bages, el Berguedà, la Garrotxa, la Selva, el Ripollès i
el Vallès Oriental.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
4
LA CIUTAT DE VIC
Vista de la Plana, amb la ciutat al fons
Vic ha donat el nom a la Plana, i forma un tot harmònic amb el pla que la circumda.
Destaca la seva bellesa paisatgística, la gastronomia i, sobretot, la qualitat de vida que
aquí hi trobaràs. Els teus companys podran informar-te de les rutes de “lleure nocturn”.
Cal tenir en compte que Vic és una ciutat universitària i, per tant, la gent té possibilitat
de, a més de formar-se professionalment, passar-s’ho d’allò més bé.
Detall de la Plaça de la Ciutat
Si ho desitges, pots trobar més informació a les següents adreces d’Internet: http://www.victurisme.cat http://www.chv.cat
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
5
COM S’HI ARRIBA: LES VIES DE COMUNICACIÓ
La ciutat de Vic està situada a 69 km de Barcelona (55 minuts), a 60 km de Girona (50
minuts), a 164 km de Lleida (120 minuts), a 156 km de Tarragona (100 minuts), a 38
km d’Olot (25 minuts).
Es pot arribar a Vic des de l'aeroport de Girona o bé des de l'aeroport de Barcelona.
L'aeroport de Barcelona està situat a 84 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic
amb tren fent un canvi a Barcelona-Sants, amb autocar o bé per l'autovia C-17.
Podeu consultar més informació a com arribar a Barcelona amb transport aeri.
L'aeroport de Girona està situat a 54 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic
mitjançant la línia d'autocar “Eix-Bus” o bé per l'Eix transversal (C-25).
Transport per ferrocarril (www.renfe.com )
Renfe és l'empresa espanyola de serveis i transports ferroviaris de passatgers i
mercaderies. A través de la línia de rodalies que enllaça Vic i Barcelona es pot accedir
a les línies internacionals.
L'estació de tren de Vic es troba molt a prop del centre de la ciutat.
Transport per carretera
També es pot arribar a Vic per carretera, bé amb cotxe o bé amb autocar. L'empresa
Sagalés enllaça Vic i Barcelona i es pot connectar amb el servei de transport
internacional que passa per Barcelona; el lloc d'arribada és a l'Estació d'Autobusos de
Vic.
Les principals vies de comunicació de Vic són l'autovia C-17 que enllaça amb
Barcelona, l'Eix transversal (C25) que enllaça amb Girona i Lleida i l’Eix Vic-Olot pel
túnel de Bracons que enllaça les comarques d’Osona i la Garrotxa.
Per consultar mapes de carreteres, accessos, estat de les vies, mapes, etc., visiteu
www20.gencat.cat/portal/site/mobilitat
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
6
El Consorci Hospitalari de Vic El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) forma part de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització
Pública (XHUP) de Catalunya. Ubicat a la ciutat de Vic, província de Barcelona, és el
centre hospitalari assistencial de referència de la comarca d'Osona, amb una àrea
d'influència d’aproximadament 153.200 habitants.
Gestiona l'Hospital Universitari de Vic (HGV), la Clínica de Vic, Osona Salut Mental i
l'Hospital Sant Jaume de Manlleu. Ofereix assistència pública, assistència privada,
assistència en salut mental i assistència sociosanitària (intermedia). Les instal·lacions
del CHV s'ubiquen en tres edificis situats a Vic i un a Manlleu.
Atenció Pública
Bona part de l'atenció pública especialitzada, contractada amb el Servei Català de la
Salut, té lloc a l'Hospital Universitari de Vic i a Osona Salut Mental. En funció del nivell
de complexitat de la malaltia del pacient i del tipus de tractament a desenvolupar,
l'atenció també es pot oferir a l’Hospital Sant Jaume de Manlleu o a la Clínica de Vic.
Actualment la mitjana de llits en funcionament és de 192.
Serveis assistencials
Anestèsia i reanimació / atenció al dolor
Especialitats Mèdiques
Atenció dona – infant Digestiu Pediatria Neurologia Ginecologia i obstetrícia Pneumologia Unitat de Patologia de la Mama Endocrinologia Atenció Immediata Oncologia Urgències i base SEM Reumatologia Unitat de cures intensives Medicina Interna Cardiologia Malalties infeccioses Cirurgia Unitat Geriàtrica d’aguts (UGA) Cirurgia general Nefrologia Cirurgia maxil·lofacial Psiquiatria i salut mental Urologia Àrea quirúrgica i intervencionisme Angiologia i cirurgia vascular Unitat de Cirurgia sense ingrés Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Especialitat quirúrgiques Unitat d’endoscòpies Oftalmologia Unitat de cribratge Dermatologia Unitat de tractament específics Otorrinolaringologia Proves especials
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
7
Serveis centrals Servei de suport Anatomia Patològica Unitat d’Epidemiologia Clínica Farmàcia Laboratori Clínic Rehabilitació Diagnòstic per la imatge Ecografia Tomografia computada Ressonància magnètica
Atenció Privada: Clínica de Vic
Clínica de Vic, integrada al Consorci Hospitalari de Vic, ofereix assistència privada tant
a pacients particulars com a associats a les mútues i companyies d'assegurances. A
banda de l'àrea d'hospitalització i quirúrgica, Clínica de Vic disposa de servei
d'urgències mutual i privat de 24 hores i consultes externes privades de pràcticament
totes les especialitats mèdiques.
Serveis sociosanitaris: Hospital Sant Jaume
Des del maig 1986 és un Centre sociosanitari. Des del 2009 l’Hospital Sant Jaume
s’incorpora al Consorci Hospitalari de Vic, amb la integració de tots els seus serveis.
Actualment, disposa en total de 51 llits de convalescència i 15 llits de llarga estada.
A nivell funcional s’organitza amb una unitat convalescència de 46 llits, i una unitat de
psicogeriatria de 20 llits.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
8
Hi ha també:
- 35 places de hospital de dia en funcionament des de l'any 1990, és un servei
d’atenció diürna on es realitzen tractaments i cures ambulatòries, basant-se en
l’avaluació integral del pacient, en la continuïtat en les actuacions i en
l’avaluació i seguiment continu dels beneficis potencials de les intervencions.
- la consulta d’avaluació en geriatria (EAIA), orientada fonamentalment com
unitat de diagnòstic de demències.
El Centre disposa d’un servei de rehabilitació que dóna cobertura a la població
d’Osona Nord.
Hi ha també una residència annex (Residència Aura) de 136 llits organitzada en
diferents unitats segons grau de dependència, i es gestiona també un centre de dia
(Centre de Dia Josep Roqué), que es troba a la Comunitat.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
9
LA DIRECCIÓ DE TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENT
DOCÈNCIA
La direcció de transferència de coneixement té la funció de planificar, gestionar i
controlar les activitats que es desenvolupen en els àmbits de docència, recerca i
innovació per garantir-ne la seva qualitat. Depèn directament de la direcció general i té
una importància fonamental dins del pla estratègic del Consorci Hospitalari de Vic.
La docència pregrau i postgrau es regeix pel “pla de qualitat de la docència” aprovat a
comitè permanent assistencial el maig del 2010 i pel procediment “Impartir docència”,
elaborat l’any 2008. Transferència de Coneixement gestiona la docència pregrau i
postgrau que es porta a terme a l’hospital.
El Consorci Hospitalari de Vic va rebre l’acreditació per a la formació mèdica de
postgrau, pel Ministeri d'Educació i Ciència al juliol de 1989. Des d'aleshores ha anat
augmentant la seva activitat docent en la formació postgrau. El departament ha tingut
diverses auditories docents per part del Ministerio de Sanidad, Política Social e
Igualdad, que han avaluat diferents aspectes de la docència. L'any 2003, l'hospital va
tenir una auditoria general, amb un resultat satisfactori, aconseguint la màxima
acreditació per tres anys i l'any 2010 en va sotmetre a una altra auditoria, amb un
informe final molt favorable.
Les especialitats per les quals tenim la docència acreditada són:
Medicina Familiar i Comunitària al 1990 (en col·laboració amb la Unitat Docent Centre de l’ICS) i a partir del 2005 amb la Unitat Docent ACEBA. Recareditades com a Unitats Docents Multiprofessionals en Atenció Familiar i Comunitària el 2013.
Medicina Interna al 1990. Ampliació de l’acreditació a 2 places pel 2005
Laboratori i Anàlisis clíniques al 1995
Geriatria al 1996. Ampliació de l’acreditació a dos places pel 2004
Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu al 1998
Llevadores internes residents al 2004
Psiquiatria al 2005
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia al 2006
Unitat docent multiprofessional d’obstetrícia i gin ecologia , recareditada el 2014 (foma LLIRs des de 2004 i MIRs des de 2007)
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
10
Relació de metges especialistes en formació al Consorci durant el 2015:
Especialitat R1 R2 R3 R4 R5 Medicina Interna 1 0 2 2 1 Geriatria 2 1 2 1 Anàlisis Clíniques 0 0 0 0 Cirurgia General i Aparell Digestiu 1 1 0 0 1 Psiquiatria 1 1 1 1 COT 1 1 0 1 1 Ginecologia i Obstetrícia 0 1 1 1 Medicina Familiar i Comunitària 8 6 5 5 Infermeria obstetricoginecològica (llevadora) 2 2 Infermeria AFiC 3 2 Total 19 15 11 11 3 Total MEF i IIR 59
• Des de docència es planifica, coordina, gestiona i garanteix les activitats
formatives i docents destinades als residents. Així mateix també es planifiquen,
gestionen i controlen els programes docents de cada especialitat amb estricte
col·laboració amb els tutors i directors de cada servei. Coordina també el
programa comú complementari en col·laboració amb la Unitat Docent de la
Catalunya Central (UDCC).
• La Direcció de Transferència de Coneixement també gestiona la infraestructura
docent del CHV: utilització d’aules, de material audiovisual, així com el suport a la
cerca bibliogràfica, etc...
La docència postgrau
Introducció
La trajectòria seguida en els anys previs ha fet que el Consorci Hospitalari de Vic, en el
seu procés de planificació estratègica, contempla la docència i la recerca dins de la
missió de l’Hospital. Així mateix, també s’inclouen dins dels resultats orientats a
responsabilitat social.
L’objectiu final de la Direcció de Transferència de Coneixement en la formació
especialitzada postgrau és retornar a la societat professionals especialistes amb unes
competències adequades i ajustades als diferents programes formatius.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
11
La docència té un impacte transversal en tota la institució. Per aquest motiu, la direcció
requereix una estructura, una planificació i uns professionals estretament vinculats a la
docència.
El present document descriu el model organitzatiu de la Direcció de Transferència de
Coneixement, contemplant únicament la vessant docent i centrada amb la formació
postgrau MIR o LLIR.
Model Organitzatiu
L’estructura docent de el Consorci Hospitalari de Vic, depèn directament de la direcció
general.
Direcció de Transferència de Coneixement
Dra. Núria Roger Casals
La directora és nomenada per la direcció gerència i és la responsable de la vessant
docent de la docència de pre i postgrau.
Són funcions de la directora la planificació estratègica, el desenvolupament, el control i
el redireccionament de la formació postgrau especialitzada, així com la gestió dels
recursos materials i humans que la direcció del centre destini a la docència. Aquestes
funcions es vehiculitzen des de la mateixa direcció.
Els objectius anuals de la direcció són definits i pactats anualment (metodologia
EFQM) entre el director gerent i la directora de transferència de coneixement, en
consonància amb els objectius institucionals.
Direcció Transferència de coneixement
Direcció general
Cap d’Estudis Comissió de Docència
Comitè d’Avaluació Tutors
Subcomissió de Docència d’Infermeria
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
12
Comissions
Comissió de Docència
Com a òrgan assessor de la Direcció de Transferència de Coneixement s’estableix la
comissió de docència, constituïda segons el BOE de 30 de juny de 1995. La comissió
de docència de el Consorci Hospitalari de Vic està formada per:
President: cap d’estudis
Vicepresident: un dels tutors
Vocals:
� en representació dels tutors (mínim un tutor per especialitat)
� en representació dels residents (un resident per especialitat)
Membre designat per la Comunitat Autònoma
Coordinador de la Unitat Docent Centre
Coordinador de la Unitat Docent ACEBA
Facultatiu designat per la Comissió Clínica d’Investigació
Representació del personal administratiu del Consorci Hospitalari de Vic
Secretària de Docència
Subcomissió de Docència d’Infermeria
La Subcomissió de docència de les especialitats d’infermeria del CHV és l'òrgan al
qual correspon organitzar i vetllar per la formació especialitzada d’infermeria en la
nostra entitat, supervisar-ne l'aplicació pràctica i controlar l'acompliment dels
programes formatius de les diferents especialitats en ciències de la salut de les
especialitats d’infermeria així com coordinar aquesta formació amb la de grau i altres
estades formatives que s’ofereixen al nostre centre.
- Presidència: provisionalment recau en la figura de la Directora de Cures
- Un tutor de cada especialitat d’infermeria acreditada
- Coordinador/a de les pràctiques de pregrau
- Un/a resident de cada especialitat d’infermeria acreditada
- Llevadora designada per l’Institut Català de la Salut en representació del
servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR Osona)
- Un representant designat per la Comunitat Autònoma
- Secretaria
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
13
Comissions d’avaluacions
Tal i com es defineix en Real Decret 183/2008, de 8 de febrer de 2008, les avaluacions
anuals dels metges especialistes en formació de cada especialitat es duran a terme
dins de la comissió d’avaluació de l’especialitat corresponent, amb la composició que
indica el mateix decret.
Professionals amb funcions específiques
Cap d’estudis
Dra. Maria Viñolas i Tolosa
Són funcions de la cap d’estudis:
1. Presidir la comissió de docència i tenir vot de qualitat en cas d’empat
2. Dirigir i coordinar les activitats del tutors
3. Supervisar l’aplicació pràctica dels programes formatius de les diferents
especialitats
4. Coordinar totes les activitats globals dels residents: acollida noves promocions
de residents, calendari de rotacions, cursos específics per a residents, pla
comú complementari, sessions de residents, avaluacions.
5. Supervisar el compliment dels programes formatius en quant a atenció
continuada
6. Controlar el compliment de tot allò estipulat en la regulació laboral especial de
la residència
Els càrrecs de la directora de transferència de coneixement i de la cap d’estudis no
són excloents si així es considera. En tot cas, el cap d’estudis depèn funcionalment de
la directora de transferència de coneixement.
Tutors
Professional metge d’un servei que té acreditada la formació MIR de la seva
especialitat, que és responsable de la docència dels residents d’aquesta. Té la mateixa
consideració el tutor hospitalari dels residents de MFiC.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
14
Són funcions del tutor:
1. Adaptar el programa formatiu del resident de l’especialitat que tutoritzi en les
diferents rotacions
2. El seguiment individualitzat dels diferents residents sota la seva tutorització
3. Participar en les avaluacions sumatives i formatives de cada resident
4. Formar part de la comissió de docència en cas de que així es designi
Assessorar al cap d’estudis en les qüestions relacionades amb la docència.
Avaluar el compliment dels objectius de les diferents rotacions, de manera conjunta
amb el responsable de rotació i proposa les actuacions necessàries per garantir
aquest compliment.
La tutora dels MEF de GINECOLOGIA I OBSTETRÍCIA és: dra.
Susanna Vilaseca Giralt
Actualment els tutors acreditats per la docència són:
Anàlisis Clíniques: Lluís Rodríguez Fernández
Cirurgia General i Aparell Digestiu: Xavier de Castro Gutiérrez
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia: Arturo Pérez Pons
Ginecologia i Obstetrícia: Susanna Vilaseca Giralt
Medicina Interna: Francesc Alonso Valdés i Xavier Gimeno Moñart
Geriatria: Lorena Bajo Peñas i Joan Carles Rovira Pascual
Psiquiatria: Mª José Álvarez Alonso
Medicina Familiar i Comunitària: Maria Viñolas Tolosa
Llevadores: Rosa Rosean Vila
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
15
Responsables de rotació
Professional metge que és responsable de la docència dels residents d’altres
especialitats quan roten pel seu departament. Aquesta feina queda incorporada a la
del tutor en cas que es tracti d’un servei en què existeixi aquesta funció.
Són funcions del responsable de rotació:
1. Controlar el compliment dels objectius docents de la rotació de la qual n’és el
responsable
2. Estar en estret contacte amb el tutor de l’especialitat corresponent per aportar el
feedback necessari per la bona evolució dels residents durant el seu període de
rotació
Els responsables de rotació acreditats són:
Especialitat Professional
ORL ......................................Miquel Molinero Polo Medicina ...............................Xavier Gimeno Endocrinologia ......................Ignasi Saigí Reumatologia .......................Eduard Kanterewicz Binstock Digestiu ................................Joan Saló Urgències II ..........................Neker Bejarano UCI .......................................Eva Zapater Oftalmologia .........................Jose Victor Licari Dermatologia ........................Carles Janés Sariola Nefrologia .............................Eugènia Castellote Alonso Ginecologia ..........................Vanesa Álvarez Salut Mental .........................
Hospitalització ...............Estel Soto Pelaez Consulta Externa ...........Santiago Escote Llobet CASD ............................Assumpta Guillén Font Rehabilitació ..................Maria José Álvarez Alonso ......................................Montse Colom Comas CSM ..............................Miquel Cavalleria Verdaguer Infantil ............................Pere Tàpias Olivet Psicoteràpia ...................Maria Dolores Riesco
Radiologia ............................Joan García Barrionuevo Cardiologia ...........................
Consulta Externa ...........Josep Sadurní Hospitalització ...............Montse Barcons
Urologia ................................Juan Uría Cirurgia Vascular ..................Victor González Pediatria ...............................Alba Costa Anestèsia i Reanimació ........Mercè Jiménez Oncologia .............................Marta Parera Neurologia ............................Josep M. Aragonès Geriatria ...............................Núria Molist
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
16
Formador
� Professional metge d’un departament que té acreditada la formació MIR de la seva
especialitat i que té sota la seva tutela directa a residents d’aquesta especialitat.
� Professional metge d’un departament que no té acreditació per la docència i que
té sota la seva tutela directa a residents de diferents especialitats.
Aquesta tasca queda incorporada a la del responsable de rotació en cas que es tracti
d’un servei on el facultatiu responsable de rotació exerceixi també de formador.
Són funcions del formador:
La tutela i responsabilitat directa del metge especialista en formació que tingui
assignat.
Professionals de suport
Secretària de docència: Montse Torres i Sala
Administrativa que dur a terme els tràmits administratius relacionats amb la docència
postgrau.
Les funcions de l’administrativa de docència estan definides en el document que
descriu el seu lloc de treball.
Contacte: [email protected] , o al telèfon 93.702.77.16.
Altres pràctiques
Dins de la missió del CHV i amb l’objectiu de potenciar la docència l’Hospital té unes
col·laboracions específiques establertes amb diferents universitats i altres entitats.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
17
Pràctiques institucionals: alumnes de pregrau Centre Nombre Infermeria Universitat de Vic 152 Fisioteràpia Universitat de Vic 27 Psicologia Universitat de Vic 13 Nutrició i dietètica Universitat de Vic 1 Teràpia ocupacional Universitat de Vic 3 Treball social Universitat de Vic 2 Cicle formatiu de grau mitjà INS Vic 43 Cicle formatiu de grau superior INS Vic 16 Cicle formatiu de grau mitjà INS Manlleu 9 Cicle formatiu de grau mitjà INS la Garrotxa 3 Tècnic Anatomia Patològica Escola Garbí 2 Medicina Universitat de Girona 1 Biotecnologia Universitat de Girona 1 Treball social Universitat de Girona 1 Cicle Formatiu Grau Superior Altres centres 6
TOTAL 280
Pràctiques institucionals: alumnes de postgrau Centre Nombre Màster en Psicopatologia Clínica de l’Adult Universitat Autònoma de Barcelona 1 Màster en Psicopatologia Clínica d’Infantil Universitat Autònoma de Barcelona 2 Estada formativa professorat Universitat de Vic 1 Psicologia infantil Universitat de Girona 1 Homologació títol medicina CHV 2 TOTAL 7
El departament de docència i recerca del CHV ha coordinat els diferents convenis per la realització de pràctiques dins del seu àmbit d’estudiants del camp de les ciències de la salut de diferents institucions. També ha col·laborat en la formació continuada de diferents professionals del camp de les ciències de la salut d’altres àmbits. Aquesta col·laboració s’ha realitzat sense una contraprestació econòmica a canvi, per la qual cosa l’incloem dins de l’àmbit de la responsabilitat social.
Responsabilitat social: alumnes de pregrau Centre Nombre Pràcticum Psicologia UOC 2 Medicina AECS: UAB, UB, UPF, UdG 9 Certificat professional Casa d’oficis – Ajuntament de Vic 2 Treball Social UNED 1 Batxillerat La Salle Manlleu 5 Batxillerat L’Escorial 2 Altres Altres centres (SI Teuleria, FADO) 2
Total 23
Responsabilitat social: alumnes de pregrau Centre Nombre Psicogerontologia UB 1 Estada formativa metges atenció primària ABS Manlleu 2
Total 3
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
18
RECERCA El Consorci Hospitalari de Vic va obtenir l’acreditació de la Unitat Clínico-
Epidemiològica i d’Investigació pel Ministeri de Sanitat i Consum el juliol de 1992, i
posteriorment va ser reconeguda el novembre de 1993 per la Generalitat de Catalunya
com a Unitat d’Investigació Hospitalària. El gener del 2002 el Consorci Hospitalari de
Vic - Consorci Hospitalari de Vic - va ser reconegut com a Centre públic d’investigació
pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Direcció
General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Aquesta unitat actua com a unitat
de suport als diferents projectes d’investigació que es desenvolupen a el Consorci
Hospitalari de Vic, al mateix temps que col·labora en la formació pel què fa a
metodologia científica dels Metges Especialistes en Formació dins del programa de
formació complementària. Així mateix, la Unitat Clínico-Epidemiològica participa
donant suport metodològic i tècnic en els programes de Malalties de Declaració
Obligatòria, Registre Hospitalari de Tumors i Programa de Detecció Precoç del Càncer
de Mama.
En aquest moment la Unitat Clínico-Epidemiològica dóna suport metodològic al treball
de recerca de les especialitats que el contemplen.
El Consorci Hospitalari de Vic compta amb el Comitè d’Ètica d’Investigació Clínica
(CEIC) de la Fundació d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES).
Aquest comitè té com a funcions avaluar tot tipus de projectes de recerca i assaigs
clínics que es duen a terme al Consorci Hospitalari de Vic (Hospital Universitari de Vic,
Osona Salut Mental, Hospital Sant Jaume de Manlleu i Hospital de la Santa Creu).
També la Universitat de Vic forma part de l’àmbit d’actuació del CEIC.
El Consorci Hospitalari de Vic te signat un conveni amb l’Hospital Clínic de Barcelona
per a col·laboració en matèria d’investigació, recerca, docència i innovació. La majoria
de les rotacions externes sistemàtiques dels residents es realitzen en aquest centre.
Així mateix, el Consorci Hospitalari de Vic i la Universitat de Vic col·laboren en la
realització de tesis doctorals dels professionals del Consorci i en la formació
d’estudiants de pregrau i postgrau (professors universitaris, cursos d’estiu, creació de
Jornades) amb l’objectiu de transmetre coneixement.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
19
LA BIBLIOTECA
Horaris i normes de funcionament de la biblioteca
L’accés és lliure per tot el personal del CHV, mitjançant targeta identificativa o xip per
obrir la porta. Cal deixar sempre els ordinadors parats, l’espai ordenat i la porta
tancada en sortir
Disposa de connexió wifi gratuïta.
El servei de préstec de llibres és de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h.
Disposa de 4 ordinadors d’ús pel personal del CHV, els quals estan connectats a la
xarxa de l’Hospital, i permeten l’accés a internet.
Campus RIMA
El Consorci ha signat un contracte amb l'empresa RIMA (Red informática de medicina
avanzada) perquè tots els seus professionals sanitaris tinguin accés universal a les
revistes científiques més prestigioses.
Cada professional del Consorci serà donat d'alta a la xarxa RIMA i se li assignarà un
codi d'usuari i una clau d'accés. Com a usuari, podrà definir la seva especialitat (entre
més de 50) i el seu perfil d'interessos, i tindrà accés directe, immediat i sense
restriccions a un nombre (ampliable) de 5 articles a text complet cada mes. Cada
usuari disposarà també de la seva pròpia biblioteca digital en línia on guardar-hi els
arxius de tots els articles sol·licitats.
Els propers dies rebreu un correu electrònic a l’adreça institucional per tal que us
pugueu donar d’alta. Una vegada donats d’alta podreu accedir al campus des de
qualsevol ordinador (tan de l’Hospital com des de casa) a través de la web:
www.rima.org
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
20
Sol·licitud d’articles
Disposem d’un servei de sol·licitud d’articles, gràcies al conveni de col·laboració signat
entre la Universitat de Vic i el Consorci Hospitalari de Vic.
El procediment per sol·licitar articles externs, és:
- enviar un correu electrònic a: [email protected]
- cal especificar la referència, l’autor i suport on ha sortit publicat
En un termini màxim d’una setmana us farem arribar l’article a la vostra adreça de
correu electrònic institucional.
ELS CIRCUITS INTERNS
Informació útil pels residents
Des de tots els ordinadors de el Consorci Hospitalari de Vic es pot accedir a una
carpeta anomenada “Docència” on hi trobareu tota la informació que es consideri
d’interès per vosaltres així com notes informatives que us arribin. És important que hi
accediu periòdicament. Passos per accedir-hi: F:\USUARIS\Transferencia
coneixement\Docencia.
En l’actualitat hi trobareu els següents document:
- avaluacions de les rotacions
- incidències i reclamacions
- lleis que regula la docència
- programa de Sessions Generals d’Hospital
- impresos varis (canvis de guàrdia, sol·licitud sortida VAM)
- continguts docents de les següents especialitats: medicina interna, geriatria,
cirurgia general i aparell digestiu, psiquiatria, anàlisis clíniques i medicina
familiar i comunitària i cirurgia ortopèdica i traumatologia
- cursos del PCC
- sol·licitud de vacances i permisos dels residents d’AFiC
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
21
Avaluació de les rotacions
Totes les rotacions pels diferents serveis interns i externs que efectuïn els residents
han de comptar amb l’avaluació per part del tutor o responsable de rotació.
Els documents són:
- full d’avaluació del Ministerio, que ha d’omplir el tutor
- full d’avaluació del Ministerio, que ha d’omplir el resident
- full d’avalaució conjunta de la rotació
Trobareu aquests documents penjats a la xarxa del CHV, a
F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Avalu ació rotacions
Normes per a la petició d’anàlisis i d’exploracion s radiològiques
Les peticions d’analítiques i de radiologia d’hospitalització, urgències i de consultes
externes es realitzen informàticament (dins la història del pacient cal clicar a
sol·licituds i d’allà a radiologia i es demana la prova específica. Les sol·licituds des de
consultes externes caldrà encara fer-les en paper. Les sol·licituds d’analítiques urgents
les tramita la infermera de la planta. Si no, cal posar el moment en que es desitja que
es faci la sol·licitud quan s’omple l’imprès informàtic.
Tot i això, actualment s’estan informatitzant tots els circuits i si es produeixen canvis
sereu degudament informats pel vostre tutor o director del servei.
Normes per a la recollida de mostres per anatomia p atològica
S’adjunten les normes per a la recollida de mostres per estudis citològics i
histopatològics (biòpsies). Veure annex.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
22
Full d’incidències
Teniu a la vostra disposició, a docència, fulls d’incidència i reclamació, en cas que
necessiteu comunicar alguna incidència i/o reclamació relacionada amb la formació
especialitzada.
També trobareu aquests documents penjats a la xarxa: F:\USUARIS\Transferencia
coneixement\Docencia\Incidències i reclamacions
Programa de sessions generals
Trimestralment es fa arribar el programa de sessions clíniques generals de l’Hospital a
tots els professionals. De forma habitual, les sessions es fan els dijous, a les 15.00
hores. Es fa un registre de l’assistència i una avaluació al final del trimestre. És
obligatori que els residents assisteixin a les sessions.
També trobareu el llistat penjat a la xarxa, a
F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Sessi ons Generals CURS 15-
16
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
23
NORMATIVES VIGENTS
Normativa de vacances
Les vacances i altres permisos s’han de demanar al responsable de rotació del servei
per on estigueu rotant, amb suficient antelació. S’ha d’utilitzar l’imprès de
sol·licitud/comunicat d’absència i donar-lo al comandament perquè hi doni la seva
autorització. La sol·licitud es farà arribar al servei de Personal a través dels circuits
establerts.
S’ha de comunicar al resident responsable de fer el calendari de guàrdies, per tal de
que es pugui garantir la cobertura del calendari.
Normativa per sol·licitar canvi de guàrdia
Per notificar els canvis de guàrdia, després de tenir la planificació de les guàrdies del
mes tancada, s’ha d’utilitzar l’imprès de notificació de canvi de guàrdia i entregar-lo a
la secretària d’Urgències. Aquests impresos els podeu trobar al despatx de la
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
24
secretària d’urgències, a docència, als despatxos de les administratives
d’hospitalització i també està penjat a la xarxa de l’Hospital, dins la carpeta de
residents
(F:\USUARIS\Transferencia coneixement\Docencia\Resi dents\Impresos ).
No s’efectuarà cap canvi de guàrdia, fins a tenir la notificació per escrit i signada per
ambdues parts.
Normativa de rotacions externes
Per l’aprovació d’una rotació externa per part de la Comissió de Docència s’han de
complir els següents requisits:
1. Que els continguts a assolir en aquesta rotació no es puguin aconseguir en les
rotacions establertes en el pla de rotació definit dins del CHV, ja sigui perquè
no existeix aquesta rotació o perquè es desitgi ampliar els continguts d’una
rotació ja feta.
2. Que estigui permesa pel programa oficial de l’especialitat del resident que ho
sol·licita (BOE corresponent al programa de l’especialitat)
3. Que el centre on es vulgui fer aquesta rotació sigui un centre amb un aval
docent, i en el cas de centres de l’estat espanyol que estigui acreditat per la
docència.
4. Que la rotació en centres fora de l’estat espanyol, estigui raonadament
escollida i comparada amb altres possibles centres de l’estat, i es defineixin
clarament les millores que aporta el centre estranger.
5. Que existeixi un primer contacte amb aquest centre i una persona de referència
que accepti la rotació i que permeti fer un posterior contacte des del
departament de docència amb el responsable de la rotació i amb la comissió de
docència del centre destí, per garantir realment l’acceptació del resident.
6. Que existeixi un informe del tutor del resident que sol·licita la rotació, on
argumenti tots els punts discutits anteriorment i que tingui el vist-i-plau del DP
corresponent.
La Comissió de Docència coordinarà les rotacions externes que es sol·liciten o les que
s’accepten, decidint la seva acceptació i periodificació
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
25
Informació i compromís dels empleats
El/la treballador/ra, com a metge especialista en formació a l’empresa Consorci
Hospitalari de Vic, col·laborarà en tot el procediment de tractament de les dades de
caràcter personal i es compromet a garantir el secret professional, obligació que es
mantindrà, fins i tot, després de finalitzada la relació amb el CHV.
Només tindrà accés a les dades de caràcter personal per aquelles tasques que
comportin l’execució de les activitats pròpies de les seves funcions, i en cap cas les
farà servir amb una altra finalitat que no sigui l’establerta al seu contracte laboral.
El Consorci Hospitalari de Vic, en compliment del que estableix la Llei Orgànica 15/99
de 3 de desembre, posa en coneixement del metge especialista en formació que
l’Entitat disposa d’un fitxer automatitzat amb dades de caràcter personal, així com un
arxiu documental denominat Fitxer de Personal, en el que s’integraran les seves
dades, amb la finalitat de poder dur a terme les activitats que la seva relació amb
l’entitat requereixen, i sense les quals aquesta no és possible.
Aquesta informació serà utilitzada pels serveis administratius, laborals i de vigilància
de la salut de l’entitat, cada un en les seves competències, i pot ser tramesa total o
parcialment als estaments oficials que, per llei, puguin exigir la cessió d’aquest tipus de
dades (Ministeri de Treball i Seguretat Social, Departament de treball de la Generalitat
de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de
Catalunya etc.) i altres entitats involucrades en la matèria, com poden ser, l’entitat
bancària on s’indiqui que li transfereixin la nòmina.
El metge especialista en formació és responsable de la veracitat i correcció de les
dades que entrega al CHV. I té la facultat d’exercir els drets d’oposició, accés,
rectificació i cancel·lació de les seves dades en l’àmbit reconegut per la Llei Orgànica
15/99 de 13 de desembre.
Per a exercir-los haurà de dirigir-se per escrit a la Direcció de Persones (o al
Departament de Docència).
Així mateix el/la empleat/da es compromet a aplicar les mesures de seguretat
establertes per CHV pel que fa al tractament de dades de caràcter personal.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
26
PROTOCOLS INSTITUCIONALS
Estableix la seqüència de diagnòstic i tractament d’una determinada patologia, basada
en l’anàlisi de les estratègies alternatives possibles, segons els coneixements científics
existents. Avaluació als 2 anys d’aplicació i revisió als 5 anys.
Llistat dels protocols institucionals:
Acollida àrea quirúrgica Hemorràgia digestiva alta sense HTP Acollida hospitalització ICTUS Acollida sala de Parts Infart agut de miocardi Acollida urgències Intimitat consulta externa Assistència al final de la vida Intimitat i confidencialitat hospitalització Aturada cardiorespiratòria Intimitat sala de parts Càncer de cap i coll Intimitat urgències Càncer de colon, recte i anus Intimitat i confidencialitat àrea quirúrgica Càncer de pròstata Manteniment permeabilitat catèters Càncer de pulmó Neteja i desinfecció Càncer de mama Pancreatitis aguda Càncer d’endometri Pneumònia intrahospitalària Càncer d’ovari Procediments de tractament del dolor Catèters venosos Profilaxi antibiòtica quirúrgica Descoagulació terapèutica i profilaxi tromboembòlica
Protocol intimitat àrea quirúrgica Detecció infància en risc Tractament del dolor Goll simple i goll multinodular Violència domèstica Hemorràgia digestiva alta associada a HTP
Es poden sol·licitar a la secretària del departament de Docència o bé consultar-los a:
F:\ usuaris \ documents assistencials \ protocols institucionals o procediments
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
27
Marc jurídic de la formació especialitzada
A la carpeta de residents que està penjada al directori (F:\USUARIS\Transferencia
coneixement\Docencia\Lleis que regulen la docència) trobareu les següents
normatives:
Real Decreto 1146/2006, de 6 de octubre, por el que se regula la relación laboral
especial de residencia para la formación de especialistas en Ciencias de la Salud.
Real Decreto 183/2008, de 8 de febrero, por el que se determinan y clasifican las
especialidades en Ciencias de la Salud y se desarrollan determinados aspectos del
sistema de formación sanitaria especializada.
Orden SCO/581/2008, de 22 de febrero, por la que se publica el Acuerdo de la
Comisión de Recursos Humanos del Sistema Nacional de Salud, por el que se fijan
criterios generales relativos a la composición y funciones de las comisiones de
docencia, a la figura del jefe de estudios de formación especializada y el
nombramiento del tutor.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
28
GUIA / ITINERARIO FORMATIVO TIPO
INTRODUCCIÓN Este programa tiene por objetivo la adaptación del Programa de formación de especialistas en obstetricia y ginecología (2008) de la Comisión Nacional de Obstetricia y Ginecología, en nuestra Unidad Docente y en nuestro entorno.
La formación en los conocimientos y habilidades de la especialidad se deben adquirir durante los cuatro años de residencia, y esta se alcanzará de manera gradual con las rotaciones por las diferentes unidades asistenciales.
La función de los facultativos especialistas, así como del resto de personal que conforma la Unidad Docente, es facilitar el aprendizaje del residente. La adquisición de los Conocimientos debe basarse en el auto aprendizaje tutorizado, apoyado por una estructura docente constituida por sesiones clínicas y bibliográficas, seminarios, talleres, comités, cambios de guardia, asistencia a cursos, congresos, etc.
La Comisión de Docencia debe de organizar y facilitar la formación en competencias comunes a los residentes de todas sus Unidades Docentes.
El Consorci Hospitalari de Vic, localizado en Osona (Barcelona), está constituido por diferentes centros sanitarios. El Servicio de Obstetricia y Ginecología, integrado en la Dirección de Atención Mujer-Infante (pediatría, unidad de mama, ginecología y obstetricia) está ubicado en el Hospital General de Vic (sala de partos, hospitalización, quirófanos y ecografías) y en la Clínica de Vic (consultas especializadas de Alto Riesgo obstétrico, esterilidad, ginecología). La integración de la atención primaria y especializada, signo distintivo y pionero de la sanidad en la comarca de Osona, ha supuesto que el ASSIR (Asistencia a la Salud Sexual y Reproductiva) localizado en el Centro de Salud Vic Nord esté compuesto también por algunos profesionales del Consorci Hospitalari de Vic y la rotación de facultativos entre las dos empresas.
Este hecho facilita la formación del médico residente en el ámbito de la medicina primaria y hospitalaria como se recomienda en el programa de formación de la especialidad.
La mayoría de las rotaciones son transversales y se distribuyen durante los cuatro años de residencia. La participación del residente en la cirugía ginecológica programada es progresiva y está relacionada con el grado de formación y autonomía.
El residente tiene tres rotaciones externas al Consorci Hospitalari de Vic que se realizan en el Hospital Clínic de Barcelona con el que hemos asumido un convenio bilateral en formación de Médicos y Farmacéuticos residentes. Se realizan durante dos
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
29
meses cada una repartidas entre el segundo, tercer y cuarto año de residencia: Alto riesgo obstétrico, Oncoginecología y Endocrinología ginecológica-Esterilidad.
La atención continuada (guardias y urgencias) tiene un papel muy importante en la formación del médico residente y se realizan 4 guardias mensuales durante toda la residencia. El equipo de guardia es multidisciplinar y está compuesto de 2 ginecólogos, 1 residente de ginecología-obstetricia y 2 comadronas (además del personal de enfermería habitual). Puede haber además residente de Medicina Familiar y Comunitaria y de comadronas.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
30
CALENDARIO DE ROTACIONES
De forma orientativa, las rotaciones se distribuirán según el año de residencia de la siguiente forma:
PRIMER AÑO DE RESIDENCIA R1
SALA DE PARTOS HOSPITALIZACIÓN PEDIATRÍA
CONSULTAS EXTERNAS (GINECOLOGÍA GENERAL
Y OBSTETRICIA)
QUIRÓFANO GINECOLOGÍA
6 Meses Sala de partos: 3
semanas/mes Hospitalización: 1
semana/mes
1 semana 6 Meses
Consultas: 3 días a la semana Quirófano: 1-2 días a la semana Rotación
interna: CHV
SEGUNDO AÑO DE RESIDENCIA R2
ECOGRAFÍAS QUIRÓFANO ALTO RIESGO OBSTÉTRICO
CONSULTAS EXTERNAS (ALTO
RIESGO OBSTÉTRICO Y
SUELO PÉLVICO)
ASSIR
5 meses Ecografías: 3-4 días/emana Quirófano: 1-2 días/semana
2 meses
3 meses
2 meses
Rotación externa Hospital Clínico
de Barcelona
Rotación externa:
Centro de Salud CAP
Nord
TERCER AÑO DE RESIDENCIA R3
ANESTESIA Y REANIMACIÓN
ONCOGINE-COLOGIA
CONSULTAS EXTERNAS (esterilidad, ginecología
oncológica, patología mamaria y ecografías)
QUIRÓ-FANO
HISTEROSCOPIAS DIAGNÓSTICAS
1 mes
2 meses 9 meses Esterilidad: 1 día/semana Ecografías: 1 día/semana
Oncogine y patología mamaria: 1 día/semana Quirófano: 1-2 días/semana
Histeroscopias; 1 día/semana
Rotación interna en CHV
Rotación externa. Hospital Clínico
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
31
CUARTO AÑO DE RESIDENCIA R4
ENDOCRINOLOGIA GINECOLÓGICA Y
ESTERILIDAD
CONSULTAS EXTERNAS (GINECOLOGÍA ONCOLÓGICA Y ECOGRAFÍAS)
QUIRÓFANO HISTEROSCOPIAS DIAGNÓSTICAS
2 meses 10 meses Consultas externas: 2 días/ semana
Quirófano: 1-2 días/semana Histeroscopias: 1 día/semana
Rotación externa Hospital Clínic de Barcelona
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
32
OBJETIVOS DE LAS ROTACIONES
RESIDENTE DE PRIMER AÑO
Rotaciones:
- Sala de partos y Hospitalización
- Consulta externa de obstetricia
- Consulta externa de ginecología general
- Quirófano
- Urgencias ginecológicas i obstétricas
Objetivos docentes
SALA DE PARTOS
• Conocer los protocolos asistenciales y procedimientos de esta área
• Control de los parámetros del parto normal
o Registros
o Tactos vaginales (Cambios cervicales, cambios en la
presentación, etc.)
o Hacer PH fetales y del cordón umbilical
o Asistencia al parto normal (con o sin episiotomía)
o Revisión del canal del parto
o Sutura de les episiotomías
o Sutura de los esguinces perineales de primer y segundo grado
o Extracción manual de placenta
o Reanimación del neonato normal (vigoroso)
• Control del parto natural
o Criterios de inclusión
o Evolución
• Primer ayudante en les cesáreas
• Primer ayudante en les aplicaciones de fórceps i espátulas
• Legrados uterinos per abortos incompletos
• Segundo ayudante en les intervenciones ginecológicas laparotómicas i
laparoscópicas.
• Primer ayudante en les intervenciones ginecológicas menores
(desbridamientos, biopsias, etc.)
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
33
PLANTA DE HOSPITALIZACIÓN
• Conocer los protocolos asistenciales y de procedimientos de esta área
• Control de las constantes vitales
• Control de la involución uterina y loquios
• Aprender a hacer los cultivos de secreciones
• Control de las heridas perineales y abdominales, retirar suturas, identificar
las anomalías de les heridas y hacer las correspondientes curas
• Control de la lactancia y saber hacer una correcta inhibición de la lactancia
• Identificar las patologías: de la involución uterina, del sistema circulatorio,
de la lactancia materna, de los problemas respiratorios y cardíacas
agudos.
• Tratamiento de les patologías (según protocolos)
• Aprender a realizar epicrisis
• Aprender a saber dar las informaciones adecuadas (sobre lactancia, curas,
planificación, control posterior, etc.)
• Redactar los informes de alta
CONSULTA EXTERNA DE OBSTETRICIA GENERAL
• Hacer una historia y exploración obstétrica correctas: auscultación del latido
fetal, maniobras de Leopold y tactos vaginales.
• Interpretar NST y el test de la oxitocina
• Interpretar análisis
• Interpretar resultados de ecografías
• Saber dar consejos a las embarazadas sobre dieta, ejercicio, medicaciones,
diagnóstico prenatal, suplementos vitamínicos, motivos de consulta, etc.
CONSULTA EXTERNA DE GINECOLOGÍA GENERAL
• Hacer la historia clínica ginecológica:
- Correcta anamnesis
- Identificación de signos guía
- Orientación del caso según la anamnesis
• Hacer la exploración básica de les pacientes ginecológicas
- Exploración general
- Exploración mamaria (inspección, palpación, palpación de las axilas)
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
34
- Palpación abdominal
- Inspección genital: Visual simple y con espéculo: Vagina i cérvix
- Tacto vaginal: Identificación de las estructuras vaginales y sus
alteraciones, la morfología uterina normal, los anejos normales, las
alteraciones del útero y los anejos y identificación de masas.
- Tacto rectal
- Toma de muestras de secreciones (vulvares, vaginales,
endocervicales)
- Realizar citología (Papanicolau)
- Interpretación de los resultados citológicos
- Interpretación de los resultados hormonales básicos
- Interpretación de los resultados ecográficos básicos
QUIRÓFANO
• Ubicación dentro de los quirófanos generales (no específicos)
• Lavado de manos, vestuario quirúrgico y movimientos
• Preparación de campos quirúrgicos
• Segundo ayudante en las intervenciones mayores no oncológicas
• Primer ayudante en les intervenciones menores
URGENCIAS:
• Redactar las historias de urgencias con correcta anamnesis.
• Hacer el diagnóstico de una gestación.
• Hacer la exploración básica de las gestantes en curso de parto:
� Maniobras de Leopold, auscultación, control clínico de la dinámica
uterina, tactos vaginales por les características del cérvix (situación,
consistencia, borramiento, dilatación, etc.), bolsa amniótica, pelvis y
presentación, hacer las pruebas de bienestar fetal (NST y PTC) y su
interpretación, hace las pruebas de diagnóstico de ruptura
prematura de membranas
- Cristalización del moco cervical
- Estudio del pH vaginal y endocervical
- Test del amniosure
- Identificación de las alteraciones de la dinámica uterina (hipertonías,
polisistolias, etc.),
• Hacer la exploración básica de las pacientes ginecológicas
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
35
- Exploración general, palpación abdominal, inspección genital
- Visual simple
- Con espéculo de vagina y cérvix
- Tacto vaginal: Identificación de les alteraciones vaginales, de la
morfología uterina normal, de los anejos normales, de las
alteraciones del útero y anejos, de masas.
- Tacto rectal
- Ecografía básica
- Toma de muestras de secreciones (vulvares, vaginales,
endocervicales),
- Sondaje vesical
- Frotis en fresco identificando hongos, tricomonas y vaginosis.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
36
RESIDENTE DE SEGUNDO AÑO
Rotaciones:
- Ecografía básica
- Quirófano
- Alto riesgo obstétrico: rotación externa 2 meses
- Consulta externa de ginecología
- Consulta externa de obstetricia
- Asistencia primaria (ASSIR): rotación externa 2 meses
- Urgencias (guardias)
Objetivos docentes
ECOGRAFÍA
• ECOGRAFIA OBSTÉTRICA DE I Y III TRIMESTRE
- Mediada de saco gestacional
- Identificación y medida del embrión
- Medición de movimientos y FCF embrionarios y fetales
- Localización placentaria y sus anomalías
- Localización del cordón y medida del número de vasos
- Mediciones de DBP, AC, AT, AB, LF,
- Identificación de las cuatro cámaras cardíacas en la semana 28-30
- Medida del líquido amniótico (técnica de los cuatro cuadrantes)
- Saber hace un perfil biofísico
• ECOGRAFIA GINECOLÒGICA TRANSVAGINAL BÀSICA
- Mesura del endometrio normal
- Mesura de las estructuras uterinas y sus alteraciones
- Mesura de los ovarios y sus alteraciones (solidas i/o líquidas)
- Identificación de líquido a Douglas
QUIRÓFANO
• Cirujano en intervenciones menores
- Legrados biopsias
- Polipectomias
- Legrados en abortos retenidos de menos de 12 semanas.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
37
- Exéresis de nódulos benignos de mama
• Laparoscopias diagnósticas
• Histeroscopias diagnósticas en quirófano
• Cirujano en quistes de ovario simples
• Primer ayudante en histeroscopia quirúrgicas
• Primer ayudante en intervenciones vaginales (plastias i histerectomías
vaginales)
• Primer ayudante en intervenciones abdominales no oncológicas
complicadas
• Primer ayudante en laparoscopias quirúrgicas
• Segundo ayudante en cirugías oncológicas
• Segundo ayudante en cirugías vaginales complejas
ALTO RIESGO OBSTÈTRICO
• Lugar: Hospital Clínico (Barcelona)
• Duración: 2 meses
• Año de residencia: R2
• Objetivos: Aprendizaje de los protocolos de alto riesgo. Consulta externa de
alto riesgo. Pacientes ingresadas. Sala de partos. Sesiones clínicas de
perinatología. Unidad de neonatología
• Metodología: A decidir por el tutor de referencia
• Control: A través de la libreta del residente y por los tutores del hospital de
referencia y del CHV.
CONSULTA EXTERNA DE GINECOLOGIA
• Conocer los protocolos asistenciales y de procedimientos específicos.
• Consulta externa de Ginecología: Patología básica ginecológica.
Enfermedades de transmisión sexual. Biopsia de endometrio, biopsia de
vulva, punción mamaria e interpretación de los resultados.
• Consulta externa de esterilidad y endocrinología.
- Historia clínica específica
- Pruebas hormonales y espermiogramas
- Valoración Histerosalpingografia
- Inducciones de la ovulación
• Colposcopia normal y patológica. Biopsia de cérvix. Interpretación de
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
38
resultados.
• Contracepción. Conocer métodos hormonales, de barrera, DIU y
esterilización. Inserciones de DIU normales y con Levonorgestrel.
CONSULTA EXTERNA DE OBSTETRÍCIA
• Conocer protocolos asistenciales específicos.
• Consulta externa de obstetricia de riesgo elevado. Identificar pacientes
de riesgo. Saber controlar una diabetes gestacional: Interpretar los
valores de glucemia pre y postprandiales, dietas y detección de
complicaciones específicas.
- Identificar los trastornos del crecimiento, retraso de crecimiento
y macrosomía. Tratamientos específicos
- Tratar adecuadamente las amenazas de parto prematuro
- Establecer una adecuada inducción de la maduración pulmonar
- Estudiar las causas de la prematuridad, en especial los casos de
incompetencia cervical
- Tratar las alteraciones infecciosas
- Orientar los casos de pérdidas fetales de repetición
- Estudio de la viabilidad fetal
- Diagnóstico de las gestaciones ectópicas
- Tratamiento de la mola vesicular
- Asistencia de los casos con consejo reproductivo.
ASISTÈNCIA PRIMÀRIA (ASSIR)
• Lugar: ASSIR del Centro de Salud Vic-Nord
• Duración: 2 meses
• Año de residencia: R2
• Objetivos: Aprendizaje de los métodos anticonceptivos y sus problemas,
ecografía obstétrica del primer trimestre i control del embarazo de bajo
riesgo.
• Metodología: Asistencia a la consulta externa de planificación familia y a la
consulta obstétrica. Asistencia al dispensario de ecografías.
• Control: A través de la libreta del residente y por el tutor de ginecología.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
39
GUARDIAS
Urgencias:
• Historias especificas
• Retirar dispositivos intrauterinos
• Tratamiento quirúrgico de les Bartholinitis aguda
• Hacer curas complejas
• Interconsultas con otros servicios bajo control del adjunto.
• Exploraciones infantiles
Sala de Partos:
• Aplicación de prostaglandinas endocervicales
• Colocación de registros internos de FCF y dinámica
• Control de drogas vasoactivas (hidralacina, sulfato de magnesio, labetalol)
• Control de drogas úterinhibidoras (betamiméticos, etc.)
• Control de los estados hipertensivos
• Aplicación de fórceps en IV plano y III en variaciones anteriores
• Aplicación de espátulas en IV plano
• Asistencia a gemelos a término en cefálica.
• Primeras cesáreas como cirujano.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
40
RESIDENTE DE TERCER AÑO
Rotaciones:
- Anestesia y Reanimación: rotación interna ( 1 mes)
- Consultas externas de esterilidad, ginecología oncológica, patología
mamaria y ecografía avanzada y diagnóstico prenatal.
- Quirófano
- Histeroscopia diagnóstica yi quirúrgica
- Oncoginecología: rotación externa (2 meses)
- Urgencias (guardias)
Objetivos docentes:
ANESTESIA Y REANIMACIÓN:
• Rotación interna, 1 mes
• Lugar: servicio de anestesia, CHV
• Objetivos:
• Maniobras básicas de reanimación
• Valoración preparación preoperatoria
• Conocimientos básicos de anestesia general
• Conocimientos básicos de anestesia espinal y aplicación en
obstetricia y ginecología
• Bloqueo nervioso loco regional
• Control postoperatorio
CONSULTAS EXTERNAS DE DIAGNÓSTICO PRENATAL
• Conocer los protocolos asistenciales
• Amniocentesis
• Ayudante en biopsia corial
• Ecografía de II trimestre
• Detección y valoración de las malformaciones
• Consejo prenatal
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
41
CONSULTA EXTERNA DE ONCOLOGIA Y PATOLOGÍA MAMARIA
- Conocer los protocolos asistenciales
- Saber hacer una correcta historia oncológica
- Saber interpretar correctamente las pruebas funcionales, mamografías,
marcadores biológicos, marcadores biofísicos, radiología, RNM, TAC
- Resultados de anatomía patológica
- Control postquirúrgico especializado
- Identificación de les recidivas
HISTEROSCÒPIA DIAGNÒSTICA CASOS NO COMPLEJOS.
- Preparación de la paciente
- Aplicación de anestèsia local
- Solución de las complicaciones
QUIRÒFANO
• Primer ayudante de cirugía ginecológica mayor, no oncológica
• Primer cirujano en miomectomias no complicadas
• Primer cirujano en las primeras histerectomías (no complicadas)
• Primer cirujano en plastias anteriores
• Primer cirujano en plastias posteriores
• Primer cirujano en cerclajes
• Primer cirujano en laparoscopias no complicadas
• Primer cirujano en conizaciones cervicales
HISTEROSCÒPIA DIAGNÒSTICA CASOS NO COMPLEJOS.
- Preparación de la paciente
- Aplicación de anestesia local
- Solución de les complicaciones
ONCOGINECOLOGIA
• Lugar: Hospital Clínico .IGCON Duración: 2 meses
• Año de residencia: R3
• Objetivos: Aprendizaje del estudio de una paciente oncológica: Anamnesis,
exploración clínica, interpretación de pruebas complementarias.
Aprendizaje de técnicas quirúrgicas laparotòmicas, laparoscópicas,
vaginales y vulvares. Cirugía radical del útero, ovario, vulva i mama.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
42
• Metodología: A decidir por el tutor de referencia
• Control: A través de la libreta del residente y por los tutores de cirugía i
ginecología
GUÀRDIAS
URGENCIAS
• Urgencias quirúrgicas y médicas.
• Primer cirujano en laparoscopias por embarazo ectópico no
complicadas
• Desbridamiento de abscesos mamarios
• Primer ayudante en cirugías complejas
SALA DE PARTOS
• Control dilataciones y partos de riesgo elevado
• Asistencia a partos pre términos
• Aplicaciones de Fórceps en III plano
• Fórceps rotadores
• Primer cirujano en todas las cesáreas
• Legrado postparto
• Primer ayudante en histerectomías postparto
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
43
RESIDENTE DE CUARTO AÑO
Rotaciones:
- Endocrinología ginecológica y medicina de la reproducción. Rotación
externa en Hospital Clínico ( 2 meses)
- Quirófano
- Histeroscopia diagnóstica y quirúrgica
- Consulta externa de ginecología
- Urgencias (guardias)
ENDOCRINOLOGÍA GINECOLÓGICA Y MEDICINA DE LA REPROD UCCIÓN
• Lugar: Hospital Clínic. ICGON
• Duración: 2 meses
• Año de residencia: R4
• Objetivos: Aprendizaje del estudio de una paciente oncológica: Anamnesis,
exploración clínica, interpretación de pruebas complementarias. Estudio de
la parella estéril y endocrinopatias. Tratamientos médicos y quirúrgicos.
Inseminaciones artificiales y FIV
• Metodología: A decidir por el tutor de referencia
• Control: A través de la libreta del residente y por los tutores del hospital
referenciado y del Consorci Hospitalari de Vic
QUIRÓFANO
• Primer cirujano en laparoscopia quirúrgica de complexidad media.
Endometriosis moderadas, síndromes adherenciales moderadas, etc.
• Primer cirujano en histerectomías abdominales, con o sin annexectomia
• Primer cirujano en histerectomías vaginales, por prolapso grado II y III
• Primer ayudante en intervenciones oncológicas
• Primer cirujano en ciertos casos seleccionados de oncología no
complicados
• Primer ayudante en intervenciones de oncología mamaria
• Primer ayudante en alguna neoplasia de mama con cirugía
conservadora
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
44
HISTEROSCOPIA DIAGNOSTICA Y QUIRÚRGICA
• Primer cirujano en histeroscopia quirúrgica. Casos no complicados.
Septos, pólipos y miomas de tipos 0 y I
CONSULTAS EXTERNAS
• Titular de dispensario general de obstetricia
• Titular de dispensario general de ginecología
• Titular del dispensario de histeroscopia diagnóstica. Pequeña cirugía i
esterilización con el método Essure
GUÀRDIAS
• Urgencias: Todas la urgencias
• Sala de partos: toda la atención obstétrica
• Supervisión del R-1
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
45
SESIONES CLÍNICAS Y BIBLIOGRÁFICAS
• Sesiones de cambio de guardia (diaria)
• Sesión de discusión de casos (1 cada semana)
• Sesión de residentes (1 cada 15 días)
• Sesión bibliográfica (1 cada 15 días)
• Sesiones de mortalidad perinatal (1 cada 3 meses)
PLAN DE FORMACIÓN TRANSVERSAL
El Consorci Hospitalari de Vic, a través de la Comisión de docencia, elabora un plan
de formación transversal común a todos los residentes con formación en:
• Radiología básica
• Urgencias de nivel I y II
• Soporte vital básico
• Soporte vital avanzado
• Bioética
• Metodología científica y utilización de la estadística en medicina
• Búsqueda bibliográfica
• Gestión clínica
• Relación interprofesional
• Relación médico-paciente
Todos los residentes realizan el curso on-line de Protección radiológica editado por el
Instituto de Estudios de la Salud (IES).
Además, en el caso de los residentes de Ginecología y obstetricia, les procura la
realización de los cursos de ecografía ginecológica externos necesarios para su
formación.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
46
PROTOCOLO DE SUPERVISIÓN PROGRESIVA Este documento tiene por objetivo la adaptación a nuestro centro del Programa de
Formación de especialistas en Obstetricia i Ginecología, elaborado por la Comisión
Nacional de la Especialidad (BOE 19 de 28 de mayo de 2009, orden SAS/1350/2009 de
6 de mayo).
Niveles de autonomía y responsabilidad
La capacidad para realizar determinados actos médicos instrumentales o quirúrgicos
guarda relación con el nivel de conocimientos y experiencia. Por ello deben
considerarse 3 niveles de autonomía vinculados a niveles de responsabilidad.
Desde el punto de vista didáctico hablamos de autonomía cuando nos referimos al
grado de independencia con el que el residente ha de ser capaz de realizar un
determinado acto al finalizar un periodo formativo y hablamos de responsabilidad
cuando nos referimos al grado de supervisión con el que el residente realiza las
actividades durante ese mismo periodo. Para actuar con responsabilidad 1 previamente
es preciso haber conseguido un nivel de autonomía 1.
Según esto se definen 3 niveles de autonomía:
Nivel 1 . Las habilidades adquiridas permiten al médico residente llevar
a cabo actuaciones de manera independiente. Sin necesidad de tutela
directa, teniendo a su disposición en cualquier caso la posibilidad de
consultar al especialista responsable (tutela indirecta)
Nivel 2 . El residente tiene un extenso conocimiento pero no alcanza la
experiencia suficiente para hacer un tratamiento completo de forma
independiente.
Nivel 3 . El residente ha visto o ha ayudado a determinadas
actuaciones, pero no tiene experiencia propia.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
47
Y 3 niveles de responsabilidad / grados de supervisión:
Nivel 1 . Son actividades realizadas directamente por el residente, sin
necesidad de tutela directa. El residente hace y luego informa
Nivel 2 . Son actividades realizadas directamente por el residente bajo
supervisión del tutor o de un facultativo responsable
Nivel 3 . Son actividades a realizar por los especialistas y observadas o
asistidas por el médico residente.
Modelo de aprendizaje
La adquisición de conocimientos que efectuará el futuro especialista debe basarse en el
auto aprendizaje tutorizado, ayudado por las sesiones de Servicio, revisiones
bibliográficas, discusión de casos clínicos y asistencia a cursos y congresos médicos
que se consideren útiles para el proceso de aprendizaje del residente. Así mismo se
buscaran aquellos métodos que estimulen la responsabilidad y la autonomía progresiva
del residente. Durante cada una de las rotaciones, el residente deberá demostrar que
dispone de los conocimientos suficientes y que los utiliza regularmente en el
razonamiento clínico.
El residente debe conocer los protocolos asistenciales de todas las unidades por la que
rota y aplicarlos correctamente. Ha de ser capaz, también, de realizar una lectura crítica
e identificar el grado de evidencia en el que se sustentan.
En cada una de las áreas que se incorpore, el residente ha de participar en todas las
actividades habituales de los especialistas, tanto en los aspectos asistenciales de
cualquier tipo, como en los de formación, investigación y gestión clínica.
En cada periodo de formación el residente realizará un mínimo de actividades que le
permitan asumir con eficacia y seguridad los distintos apartados del proceso clínico.
No obstante, no puede ni debe asumir responsabilidades que estén por encima de sus
capacidades, por ello se ha de considerar el nivel de responsabilidad exigible en cada
caso.
Tal y como especifica el Real Decreto 183/2008, la supervisión el residente de primer
año debe ser directa, por tanto, no se define para él un nivel de responsabilidad 1 en
ninguna de las rotaciones.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
48
Calendario general de rotaciones
R1
- Atención al embarazo normal
- Atención al puerperio normal
- Ginecología general
- Atención a urgencias
R1 a R4
- Cirugía ginecológica
programada
- Atención al parto
- Atención a urgencias
obstétricas y ginecológicas
R2
- Atención al embarazo y puerperio patológico
- Ginecología general
- Contracepción
- Menopausia
- Suelo pélvico
- Ecografía obstétrica y ginecológica
R3
- Patología cervical y del tracto genital inferior
- Histeroscopia
- Diagnóstico prenatal
- Alto riesgo Obstétrico ( Rotación externa
ICGON)
R4
- Oncología ginecológica: CHV + Rotación
externa ICGON
- Patología mamaria
- Endocrinología y reproducción (Rotación
externa ICGON)
*CHV Consorci Hospitalari de Vic * ICGON Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia (ICGON), Hospital Clínic de Barcelona
Por las características propias de nuestro centro, el residente de primer año inicia la rotación por la consulta de Ginecología general durante su primer año de formación, que se continúa durante el segundo año de residencia.
Asimismo en nuestro centro el diagnóstico prenatal se inicia durante el tercer año de formación y se consolida durante el cuarto año de residencia.
Durante el tercer año de residencia nuestros residentes realizan una rotación sistemática (externa) de 2 meses por la Unidad de Alto Riesgo Obstétrico del ICGON de Barcelona.
Durante el cuarto año de residencia nuestros residentes realizan dos rotaciones externas de 2 meses cada una en los departamentos de Oncología Ginecológica y Medicina Reproductiva del ICGON, motivo por el cual los objetivos formativos asignados en el BOE en Reproducción para el tercer año de residencia, nuestros residentes los asumen de R4.
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
49
Objetivos de aprendizaje por año de residencia
A continuación se irán definiendo los niveles de autonomía y supervisión en las diferentes
actividades en que participa el residente
Residente de primer año
Durante el primer año el residente actuará bajo supervisión directa, es decir con un
nivel de responsabilidad / supervisión 2. Al finalizar ese año, el residente debe ser
capaz de realizar, con el nivel de autonomía requerido, las siguientes actividades:
º Autonomía Supervisión
Establecer una relación con las pacientes y sus familiares o acompañantes que sea respetuosa con sus derechos, especialmente con los de autonomía, información y confidencialidad
1 2
Realizar una correcta historia clínica y exploración obstétrica 1 2
Realizar una correcta historia clínica y exploración ginecológica. 1 2
Diseñar y realizar una estrategia de búsqueda bibliográfica 1 2
Realizar un soporte vital básico. 1 2
Gestionar adecuadamente el propio tiempo. 1 2
Presentar una sesión clínica. 1 2
Obtener un consentimiento informado válido. 2 2
Realizar una prescripción razonada de pruebas complementarias y de medicamentos. 2 2
Embarazo normal
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar una visita obstétrica correcta en cualquier mes de la gestación 1 2
Indicar las profilaxis recomendadas durante la gestación 1 2
Realizar una ecografía correcta para diagnóstico de gestación 1 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
50
Indicar, realizar e interpretar correctamente test no estresantes 1 2
Identificar el nivel de riesgo de la gestación y derivar la atención cuando sea necesario 1 2
Promover la lactancia materna 1 2
Indicar, realizar e interpretar correctamente test estresantes 2 2
Valoración ecográfica: detección latido cardiaco fetal, longitud cervical, cronicidad y amniocidad en gestación gemelar, medición líquido amniótico
2 2
Puerperio
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar una correcta exploración en el puerperio, tras parto vaginal o cesárea y prescribir los cuidados adecuados 1 2
Hacer una correcta estimulación o inhibición de la lactancia 1 2
Tratar el dolor puerperal 1 2
Hacer el diagnóstico diferencial de la fiebre puerperal 1 2
Diagnosticar y tratar infecciones urinarias, endometritis, mastitis e infecciones de la herida quirúrgica 1 2
Diagnosticar y tratar la anemia postparto 1 2
Identificar problemas respiratorios y cardíacos agudos 1 2
Dar la información adecuada sobre: lactancia, cuidados del periné o la cicatriz de cesárea, control posterior al alta, causas de consulta a urgencias y orientación sobre planificación familiar
1 2
Redactar correctamente informes de alta 1 2
Atender a puérperas con enfermedades asociadas 2 2
Atender a puérperas con complicaciones graves durante el parto 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
51
Urgencias
Actividad Autonomía
Supervisión
Realizar el diagnóstico diferencial y la orientación terapéutica:
- de las hemorragias de la primera o la segunda mitad de la gestación
- de la sospecha de dinámica uterina a término o pretérmino
- de la sospecha de rotura de membranas
- de la viabilidad embrionaria y el bienestar fetal
1 2
Diagnosticar el parto y sus condiciones 1 2
Realizar el diagnóstico diferencial y la orientación terapéutica:
° del prurito genital
° del dolor abomino-genital
° de las amenorreas y metrorragias
° de las molestias mamarias
1 2
Realizar correctamente informes de alta en las consultas de urgencias 1 2
Realizar evacuaciones uterinas en abortos de primer trimestre 2 2
Identificar signos de alarma en gestantes y realizar la orientación terapéutica 2 2
Identificar signos de alarma ginecológicos y realizar la orientación terapéutica 2 2
Cirugía programada
El residente debe actuar como primer ayudante en intervenciones menores y como
segundo ayudante en intervenciones mayores.
Actividad Autonomía Supervisión
Comprobar los protocolos pre quirúrgicos 1 2
Describir la patología, la indicación quirúrgica y la técnica operatoria 1 2
Realizar una correcta preparación personal para la cirugía. Vestido y asepsia 1 2
Preparar el campo quirúrgico 1 2
Identificar el instrumental habitual en cirugía ginecológica y 1 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
52
sus indicaciones
Reconocer y describir las estructuras anatómicas 1 2
Prescribir el tratamiento post-operatorio, incluidas las pautas de analgesia 1 2
Utilizar los instrumentos y el material de campo de manera correcta 1 2
Solicitar un informe anatomopatológico 1 2
Abrir y cerrar pared abdominal 2 2
Realizar el informe quirúrgico en patología no oncológica 2 2
Informar a los familiares en patología no oncológica 2 2
Asistencia al parto
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar un correcto diagnóstico de parto, incluyendo la valoración de la pelvis, del cérvix, de la presentación y variedad fetal y del bienestar fetal
1 2
Valorar adecuadamente la progresión del parto 1 2
Controlar la dinámica uterina y diagnosticar sus anomalías 1 2
Realizar e interpretar las distintas técnicas de control del bienestar fetal 1 2
Identificar situaciones de emergencia materna o fetal 1 2
Asistir al parto vaginal espontáneo 1 2
Realizar una correcta protección de periné 1 2
Indicar, realizar y suturar una episiotomía 1 2
Asistir al alumbramiento 1 2
Revisar el canal de parto 1 2
Evaluar un sangrado vaginal durante el parto y puerperio inmediato 1 2
Reanimar recién nacidos normales 1 2
Identificar anomalías pélvicas 2 2
Identificar presentaciones anómalas 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
53
Tratar adecuadamente las disdinamias 2 2
Diagnosticar y reparar desgarros no complicados 2 2
Actuar como ayudante en cesáreas 2 2
Realizar una extracción manual de placenta 2 2
Ginecología general
Actividad Autonomía Supervisión
Hacer una entrevista ginecológica correcta, incluyendo anamnesis, exploración, orientación diagnóstica y terapéutica e información a la paciente.
2 2
Solicitar las pruebas diagnósticas adecuadas a cada proceso e interpretar los resultados 2 2
Localizar mediante ecografía abdominal y/o vaginal los genitales internos, identificar la morfología normal y medirlos.
2 2
Identificar los factores de riesgo quirúrgicos y pautar la profilaxis pre quirúrgica adecuada. 2 2
Realizar un control postquirúrgico adecuado, incluyendo el tratamiento del dolor y el cuidado de la herida quirúrgica. 2 2
Identificar precozmente los procesos infecciosos relacionados con la cirugía e iniciar su tratamiento. 2 2
Identificar las alteraciones vasculares, problemas respiratorios agudos o cardíacos. 2 2
Realizar correctamente informes de alta hospitalaria. 2 2
Ofrecer una información adecuada a las pacientes y sus familiares 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
54
Residente de segundo año
A partir del segundo año el residente realizará las actividades con supervisión
decreciente, a medida que se constate que ha adquirido la autonomía suficiente para
hacerlo. En cada caso, será el tutor y el facultativo responsable de rotación, los que
determine cuando el médico en formación ha alcanzado la capacidad para asumir
actividades con nivel de responsabilidad 1.
Al finalizar el segundo año, el residente debe ser capaz de realizar, con el nivel de
autonomía requerido, las siguientes actividades siguiendo el desarrollo de actividades
y competencias a adquirir que figura en el BOE.
Competencias comunes Autonomía Supervisión
Realizar prescripciones razonadas de pruebas complementarias o tratamientos 1 2
Explicar el razonamiento clínico que le ha llevado a una decisión diagnóstica o terapéutica 1 2
Obtener un consentimiento informado valido 1 2
Exponer un caso clínico completo para discusión 1 2
Realizar con eficiencia una búsqueda de información biomédica 1 2
Presentar una sesión clínica con supervisión indirecta 1 2
Elaborar una comunicación médica y presentarla. 1 2
Comunicar malas noticias 2 2
Realizar una lectura crítica tutorizada de artículos 2 2
Explicar el razonamiento clínico que le lleva a tomar decisiones de ingreso, o mantenimiento de ingreso hospitalario
2 2
Embarazo y puerperio patológico
Actividad Autonomía Supervisión
Diagnosticar, tratar la enfermedad trofoblástica gestacional 1 2
Diagnosticar y tratar la hiperémesis gravídica 1 2
Indicar e interpretar las diferentes pruebas de bienestar fetal en fetos a término o pretérmino, incluido el perfil biofísico 1 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
55
Realizar biometrías fetales y la estimación del peso 1 2
Diagnosticar y tratar la patología propia de la gestación:
- la amenaza de parto prematuro.
- la rotura prematura de membranas y la corioamnionitis
- la gestación cronológicamente prolongada
- el crecimiento intrauterino restringido
- las hemorragias de la segunda mitad de la gestación
- las alteraciones de la cantidad de líquido amniótico
- la preeclampsia y la eclampsia
1 2
Diagnosticar la enfermedad hemolítica perinatal y poner en marcha el protocolo terapéutico 1 2
Atender a la paciente con feto malformado o feto muerto 1 2
Diagnosticar y tratar la nefrolitiasis y las infecciones urinarias 1 2
Diagnosticar y tratar las anemias del embarazo 1 2
Diagnosticar y tratar las dermatosis del embarazo 1 2
Diagnosticar y tratar las trombosis venosas profundas y/o embolia pulmonar 1 2
Indicar y realizar un cerclaje cervical 2 2
Participar en el control de la gestación de mujeres con patología asociada, y especialmente en casos de:
- HTA crónica
- Diabetes pregestacional
- Cardiopatías
2 2
Diagnosticar y tratar las complicaciones obstétricas en mujeres con patología asociada 2 2
Realizar el estudio morfológico fetal 2 2
Valorar el crecimiento y las complicaciones fetales en la gestación gemelar y múltiple 2 2
Controlar el puerperio en mujeres con patología asociada grave 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
56
Contracepción
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar un consejo contraceptivo correcto (femenino y masculino):
- Diabetes pregestacional
- En mujeres con patología asociada
- En mujeres legalmente no autónomas
1 2
Identificar factores de riesgo y contraindicaciones para el uso de cada contraceptivo 1 2
Informar de manera comprensible sobre los métodos naturales y de barrera 1 2
Prescribir contraceptivos hormonales y dar una información correcta sobre los mismos 1 2
Colocar y retirar implantes subcutáneos 1 2
Colocar y retirar dispositivos intrauterinos 1 2
Realizar una contracepción de emergencia 1 2
Identificar las complicaciones de la contracepción y tratarlas 1 2
Informar y orientar a la paciente que lo solicite sobre la interrupción voluntaria del embarazo 1 2
Cirugía en casos de perforación uterina por DIU 2-3 2-3
Contracepción definitiva por laparoscopia 2-3 2-3
Menopausia
Actividad Autonomía Supervisión
Evaluar correctamente los parámetros de la masa ósea 1 2
Evaluar correctamente los factores de riesgo cardiovascular 1 2
Informar y formar a las mujeres perimenopáusicas sobre hábitos de vida saludables 1 2
Aplicar correctamente las distintas estrategias de tratamiento hormonal y no hormonal 1 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
57
Suelo pélvico
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar una exploración correcta e interpretar las pruebas diagnósticas 1 2
Valorar el suelo pélvico tras el parto y recomendar ejercicios de rehabilitación 1 2
Identificar los defectos del suelo pélvico, realizar una exploración completa y conocer las técnicas quirúrgicas de corrección
1 2
Identificar la incontinencia urinaria de esfuerzo, realizar una exploración adecuada y conocer las técnicas quirúrgicas de corrección
1 2
Identificar fístulas urinarias y rectovaginales y conocer su tratamiento 1 2
Interpretar un registro de urodinamia 2 2
Realizar el planteamiento terapéutico y de seguimiento 2 2
Realizar una elección razonada de la técnica quirúrgica 2 2
Cirugía programada
El residente debe actuar, en general, como cirujano en intervenciones menores, como
primer ayudante en intervenciones mayores no oncológicas y como segundo ayudante
en intervenciones mayores oncológicas.
Actividad Autonomía Supervisión
Abrir y cerrar pared abdominal 1 2
Realizar una elección razonada de la técnica quirúrgica 1 2
Pautar la profilaxis infecciosa y tromboembólica 1 2
Realizar legrados ginecológicos 1 2
Realizar biopsia 1 2
Marsupializar de glándulas de Bartholino 1 2
Realizar procedimientos cervicales menores 1 2
Realizar escisión de lesiones vulgares 1 2
Realizar el informe quirúrgico en patología no oncológica 1 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
58
Informar a los familiares en patología no oncológica 1 2
Extirpar tumoraciones benignas de la mama 2 2-3
Asistencia al parto
Actividad Autonomía Supervisión
Atender durante el parto a gestantes con nivel de riesgo I y II 1 2
Realizar un pronóstico de parto 1 2
Diagnosticar la inadecuada progresión del parto y sus causas 1 2
Tratar correctamente las disdinamias 1 2
Iniciar y controlar la progresión de inducciones a término 1 2
Diagnosticar la sospecha de pérdida del bienestar fetal y tomar la decisión terapéutica correcta 1 2
Indicar y realizar una extracción manual de placenta 1 2
Aplicación y extracción de recién nacidos con fórceps en IV plano 1 2
Diagnosticar y tratar precozmente las hemorragias del alumbramiento y del puerperio inmediato 1 2
Asistir al parto vaginal en feto pretérmino 2 2-3
Aplicación y extracción de recién nacidos con fórceps en variedades anteriores en III plano 2 2-3
Asistir a partos gemelares a término 2 2-3
Asistir a la distocia de hombros 2 2-3
Asistir al parto en presentación podálica 2 2-3
Realización de cesáreas no urgentes ni complicadas 2 2-3
Actuar como ayudante en cesáreas urgentes o complicadas 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
59
Urgencias
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar evacuaciones uterinas en abortos de primer trimestre 1 2
Diagnosticar y tratar el aborto séptico 1 2
Diagnosticar la gestación ectópica 1 2
Diagnosticar correctamente la patología urgente durante la gestación:
- Amenaza de parto prematuro y rotura prematura de membranas
- Hemorragia de la segunda mitad de la gestación
- Identificar otros signos de alarma en una gestante y orientarlos correctamente.
- Preeclampsia i eclampsia
1 2
Establecer el tratamiento inicial de la patología urgente durante la gestión 2 2-3
Ecografía
Ecografía obstétrica
Actividad Autonomía Supervisión
Detectar sacos gestacionales y vesículas vitelinas con sonda transvaginal 1 2
Diagnosticar gestaciones gemelares con su corionicidad y amnionicidad con sonda transvaginal 1 2
Medir la longitud craneocaudal de los embriones con sonda transvaginal 1 2
Medir los diámetros biparietales fetal y longitud femoral 1 2
Detectar latidos cardiacos 1 2
Evaluar la edad gestacional por parámetros ecográficos 1 2
Diagnosticar neoplasias trofoblásticas 2 2
Diagnosticar gestaciones ectópicas 2 2
Medir sonolucencias nucales 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
60
Medir cérvix gestante 2 2
Identificar y conocer las imágenes correspondientes a la anatomía fetal normal 2 2
Determinar la situación placentaria, su grado de maduración y las anomalías correspondientes 2 2
Localizar el cordón umbilical y sus vasos 2 2
Realizar biometrías fetales y estimar pesos fetales 2 2
Realizar exploraciones de cribado de malformaciones mayores 2 2
Identificar las cuatro cámaras cardíacas entre las semanas 22 y 24 2 2
Identificar signos de hidrops (ascitis, hidrotórax, etc.) 2 2
Medir la cantidad de líquido amniótico (técnica de los cuatro cuadrantes) 2 2
Realizar perfiles biofísicos 2 2
Identificar los principales vasos fetales 2 2
Medir flujos vasculares maternos y fetales (uterinas, umbilicales, cerebral media, etc.). 2 2
Interpretar los resultados hemodinámicos. 2 2
Ecografía ginecológica
Actividad Autonomía Supervisión
Identificar y conocer las imágenes correspondientes a la anatomía genital femenina normal 2 2
Medir útero normal 2 2
Medir ovario normal y folículos 2 2
Identificar la línea endometrial 2 2
Medir la línea endometrial 2 2
Detectar y medir las anomalías morfológicas de útero y ovarios 2 2
Identificar líquido libre abdominal 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
61
Interpretar los signos vasculares de las principales tumoraciones genitales 2 2
Interpretar los marcadores hemodinámicos de malignidad tumoral 2 2
Residente de tercer año
Al finalizar el tercer año, el residente debe ser capaz de realizar, con el nivel de
autonomía requerido, las siguientes actividades siguiendo el desarrollo de actividades
y competencias a adquirir que figura en el BOE.
Competencias comunes Autonomía Supervisión
Comunicar malas noticias 1 2
Realizar de forma autónoma una lectura crítica de artículos de diagnóstico, pronóstico o tratamiento 1 2
Colaborar en la elaboración de un artículo para publicación 1 2
Supervisar a residentes de 1º año 1 2
Realizar una lectura crítica tutorizada de protocolos y guías clínicas 2 2
Patología cervical y del tracto genital inferior
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar una correcta exploración de vulva, vagina y cérvix 1 2
Hacer una correcta colposcopia e identificar las imágenes anómalas 1 2
Realizar biopsias de vulva, vagina y cérvix 1 2
Aplicar asa de Lletz para biopsias, tratamiento de lesiones y conizaciones 1 2
Tratar las complicaciones de las biopsias y las asas de Lletz 1 2
Interpretar de los resultados histopatológicos 1 2
Orientar el seguimiento o tratamiento de las pacientes 1 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
62
Endocrinología ginecológica
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar una anamnesis y una exploración completa 1 1
Realizar anamnesis y exploraciones de niñas y adolescentes 1 2
Clasificar adecuadamente el grado de madurez sexual 1 2
Indicar correctamente e interpretar analíticas hormonales, basales y funcionales, ginecológicas, tiroideas y suprarrenales
1 2
Indicar e interpretar exploraciones de silla turca 1 2
Identificar y orientar el diagnóstico en los casos de genitales ambiguos 1 2
Estadificar el hirsutismo 1 2
Realizar orientaciones diagnósticas y terapéuticas correctas 2 2
Histeroscopia
Actividad Autonomía Supervisión
Identificar y utilizar correctamente el instrumental de histeroscopias 1 2
Identificar de la anatomía endouterina normal y patológica 1 2
Realizar cirugía histeroscópica ambulatoria 2 2
Realizar cirugía histeroscópica programada 2 2
Colocar dispositivos intratubáricos para esterilización permanente vía histeroscópica 3 3
Cirugía programada
Actividad Autonomía Supervisión
Laparoscopia diagnóstica y terapéutica 1 2
Miomectomía no complicada 1 2
Histerectomía no complicada 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
63
Asistencia al parto
Actividad Autonomía Supervisión
Atención durante el parto a gestantes de alto riesgo materno o fetal 1 2
Asistir el parto de fetos pretérmino 1 2
Aplicación y extracción de recién nacidos con fórceps en variedades anteriores en III plano 1 2
Cesáreas iterativas 1 2
Cesáreas no urgentes ni complicadas 1 2
Asistir a partos gemelares pretérmino 2 2
Aplicación y extracción de recién nacidos con fórceps en presentaciones transversas y posteriores 2 2
Asistencia a partos de nalgas vaginales no complicados 2 2
Cesáreas iterativas y urgentes 2 2
Ayudante en suturas de grandes desgarros vaginales 2 2
Ayudante en histerectomías urgentes 2 2
Supervisión de residentes de primero y segundo año 2 2
Urgencias
Actividad Autonomía Supervisión
Supervisión de casos de riesgo según protocolos (preeclampsias, placentas previas, amenazas de parto prematuro, etc.)
1 2
Realizar legrados post parto 1 2
Asistir a interrupciones legales de embarazo (voluntaria) 1 2
Quistes de ovario torsionados, sin otras complicaciones quirúrgicas 1 2
Desbridamientos de abscesos mamarios 1 2
Laparotomías y laparoscopias exploradoras 1 2
Realizar versión externa en fetos en presentación podálica 2 2
Tratamiento de embarazos ectópicos por laparotomía o laparoscopia 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
64
Unidad de diagnóstico prenatal
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar amniocentesis en el primer y/o segundo trimestre gestacional 2 2
Interpretar los marcadores de cribado de malformaciones durante el primer trimestre 2 2
Interpretar los resultados genéticos 2 2
Ser ayudante en biopsias coriales 3 3
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
65
Residente de cuarto año
Al finalizar el cuarto año, el residente debe ser capaz de realizar, con el nivel de
autonomía requerido, las siguientes actividades siguiendo el desarrollo de actividades
y competencias a adquirir que figura en el BOE.
Competencias comunes Autonomía Supervisión
Comunicar con pacientes en situaciones emocionales inestables 1 1
Realizar de forma autónoma una lectura crítica de las revisiones médicas 1 1
Realizar de forma autónoma una lectura crítica de protocolos y guías clínicas 1 1
Elaborar de forma autónoma una comunicación y un artículo para publicación 1 1
Supervisar a los residentes de 1º y 2º año 1 1
Oncología ginecológica
Actividad Autonomía Supervisión Realizar una anamnesis y exploración correcta. 1 1
Indicar e interpretar correctamente las pruebas
complementarias (marcadores biológicos, marcadores
biofísicos, RNM, TAC).
1 1
Interpretar los resultados de anatomía patológica. 1 1
Orientar el proceso diagnóstico y terapéutico. 1 1-2
Realizar el control prequirúrgico y postquirúrgico
especializado. 1 1
Realizar una exploración orientada a la búsqueda de
recidivas. 1 1
Comunicar a la paciente y sus familiares la sospecha
diagnóstica, las alternativas terapéuticas y el pronóstico. 2 2
Participar en los comités multidisciplinares para decidir el
plan terapéutico. 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
66
Patología mamaria
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar una correcta anamnesis y exploración mamaria. 1 1
Diagnosticar y tratar la secreción mamaria. 1 1
Diagnosticar y tratar las tumoraciones benignas de la mama. 1 1
Diagnosticar y tratar las lesiones del pezón. 1 1
Identificar pacientes de alto riesgo oncológico. 1 1
Indicar, interpretar y comunicar correctamente las pruebas complementarias (mamografías, ecografías, resonancias magnéticas, pruebas hormonales, resultados de anatomía patológica).
1 1
Orientar el proceso diagnóstico y terapéutica. 1 1
Comunicar a la paciente y sus familiares la sospecha diagnóstica, las alternativas terapéuticas y el pronóstico. 2 2
Participar en los comités multidisciplinares para decidir el plan terapéutico. 2 2
Reproducción
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar una anamnesis y exploración completa 1 1
Indicar e interpretar correctamente las pruebas complementarias 1 1
Orientar un estudio de esterilidad 1 1
Interpretar los hallazgos en las técnicas endoscópicas diagnósticas 2 2
Hacer inseminaciones 2 2
Realizar una inducción, estimulación y frenación ovárica 2 2
Aplicación correcta las distintas terapias hormonales 2 2
Cirugía de la esterilidad 3 3
Preparación del ciclo para técnicas de reproducción asistida 3 3
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
67
Controles foliculares 3 3
Técnicas de reproducción asistida 3 3
Cirugía programada
Actividad Autonomía Supervisión
Cirujano en casos seleccionados de oncología no complicados 1 2
Cirujano en lesiones benignas de mama, biopsias quirúrgicas y tumorectomias 1 1-2
Cirugía benigna por laparoscopia 2 2
Tumorectomías con marcaje 2 2
Mastectomías simples 2 2
Intervenciones laparoscópicas y laparotómicas oncológicas 3 3
Linfadenectomia axilar completa / Ganglio centinela 3 3
Cirugía oncoplástica reconstructiva de la mama 3 3
Asistencia al parto
Actividad Autonomía Supervisión
Supervisar y coordinar a los demás residentes de la guardia 1 1
Asistir a partos gemelares pretérmino 1 2
Asistir a distocias de hombros 1 2
Diagnosticar y tratar la rotura uterina 1 2
Realizar cesáreas complicadas y urgentes 1 2
Suturar dehiscencias de cesáreas anteriores 1 2
Reparar desgarros de periné complicados 1 2
Atender a pacientes en situación de emergencia vital (shock de cualquier etiología) 2 2
Diagnosticar y tratar la inversión uterina 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
68
Realizar la histerectomía posparto 2 2
Urgencias
Actividad Autonomía Supervisión
Realizar laparoscopias diagnósticas 1 1
Indicar y realizar laparotomías exploradoras 1 1
Realizar la cirugía de urgencias en anejos con procesos adherenciales e infecciosos 1 2
Participar en el control y tratamiento multidisciplinar de gestantes en situación de riesgo vital 2 2
Solucionar ectópicos accidentados por laparoscopia 2 2
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
69
CALENDARI DE ROTACIONS
ANY 2016 2017 PERIODE MES 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5
2014-2018 MAIG
R1 SP/PLANTA CE TOCO/GINE - SP R2
Pendent de programació, les rotacions externes a l’Hospital Clínic:
- Alt Risc Obstètric: 2 mesos d’R3 - Esterilitat: 2 mesos entre R3 i R4 - Oncoginecologia: 2 mesos d’R4
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
70
Normativa d’enviament de mostres a Anatomia Patològ ica Línia de producte ESTUDIS CITOLÒGICS Tipus de tècnica
Citologia General Sistema de recollida i fixació Tècniques d’histoquímica Nucli citoplasmàtiques Hematoxilina de Harris –Eosina Blau de toluïdina Teixit connectiu Col.làgena : tricròmic de Mason Reticulina : Gordon Sweet Elàstiques: Verhoeff Carbohidrats Pas Pas amb diastasa Blau Alcian Ferro col·loïdal Pigments i minerals Ferro : mètode de Mallory Melanina: Fontana –Masson Microorganismes Gram: Taylor-Brown-Brenn modificada Bacils àcid alcohol resistents: Kinyoun Fongs: Grocott Amiloide Vermell congo Vermell congo amb permanganat Teixit linfoide Giemsa Tècniques d’immunohistoquímica Marcadors epitelials
CAM 5.2 34 BE 12 EMA CEA carcinoembrionic antigen AE1/AE3 Citoqueratina 7 Citoqueratina 20 Calretinina E-cadherina TTF-1 Hepatocyte
Hormones Calcitonina Tiroglobulina
Marcadors mesenquimàtics Vimentina Actina Proteïna S-100 Desmina CD- 34 CD- 31 CD- 117 ( c-Kit ) P63
Marcadors limfoides CD- 45 (Antigen leucocitari comú, LCA) CD- 20 (L-26 (B) CD- 45 R0 (T) CD-3 (T) CD-4 CD-5 CD-8 CD-10 CD-15 CD-30 CD-38 CD-79 a (B) Bcl-2-oncoproteina Ciclina D1 Lambda ligth chains Kappa light chins
Marcadors melanoma HMB- 45 melanosome
Marcadors neuroendocrins Cromogranina CD-56
Marcadors Histiocitaris CD-68 CD-1a
Marcadors Prostàtics PSA Marcadors de tumors germinals Alfa fetoproteïna (AFP) BETA- HCG PLAP (Fosfatasa alcalina placentària) Factors pronòstic i predictius Receptors Estrogens Receptors Progesterona Herceptest (Her 2Neu) Ki 67 p53 p16
Tipus de mostra Estudi de tot tipus de líquids i secrecions orgàniques
Orina: primera orina del matí llençada. Es recull la mostra de la segona micció del matí. Rentat dels genitals amb sabó antisèptic eixugant amb gases estèrils Recollir mostra d’orina durant 3 dies consecutius Esput: recollida de mostra a primera hora del mati (s’obté dels exsudats de la nit). Pacient en dejú. Neteja de boca amb antisèptic no pasta de dents. Fer tossir profundament. Recollir esput durant 3 dies consecutius Líquids orgànics: obtenció de mostra amb tècnica estèril Fixació(orina, esput i líquids orgànics): pot net de boca ampla amb 1/3 de fixador de citologia. Cas del esput també es pot utilitzar alcohol de 50º
Citologia Ginecològica Sistema de recollida i fixació
Tipus de mostra Vulvar Vaginal Cervicovaginal Endocervical Endometri
Recollir la mostra amb escobilló o espàtula Fixació: fer l’extensió sobre el porta i fixar-la immediatament amb esprai fixador
Citologia per punció aspiració (PAAF)
Sistema de recollida i fixació
Tipus de mostra Tot tipus d’òrgans i parts toves Fixació: introduir el material en un pot net amb 1/3 part de Fixador de citologia
Línia de producte ESTUDIS HISTOLÒGICS
Sistema de recollida i fixació
Tipus de Producte Biòpsia Biòpsia i peces quirúrgiques petites: pot net de boca ampla amb 1/3 part de formol
Peça quirúrgica Peces quirúrgiques grans : posar en un recipient gran amb un volum de formol * com a mínim 10 vegades superior a la peça
Biòpsia peroperatòria Enviar en fresc
Línia de producte BIOLOGIA MOLECULAR
Sistema de recollida i fixació
Tipus de Producte Determinació del virus del papil·loma humà (VPH) per la tècnica del HC2 (Hybrid capture 2)
Presa amb raspallet amb un mitjà de transport específic de l’HC2 (DNA Pap Cervical Sampler). La presa s’ha de fer després d’obtenir la citologia. Es pot guardar a temperatura ambient fins a dues setmanes.
Horari de recepció de mostres: • De dilluns a divendres de 8 a 15 h Extensió: 1070
• Casos urgents: especificar-ho en el full de sol·licitud Telèfon directe: 93 7027715 Elaborat i corregit Dra. Autonell / DGC Setembre de 2010
LLIB
RE
D’A
CO
LLID
A P
ER
L’E
SP
EC
IALIS
TA
EN
FO
RM
AC
IÓ
71
Benvolguts/des,
com ja sabeu no tots els telèfons del CHV permeten realitzar trucades a l'exterior, per
això des de tots els telèfons els quals no es pot accedir a la línia exterior mitjançant el
ZERO, haureu d'utilitzar un codi.
Em plau informar-vos del número d'extensió i codi que us ha estat assignat per tal de
fer trucades a l'exterior:
Extensió Codi
1933 RESIDENTS1 Resident 03219 Autonòmic
El procediment a seguir és el següent:
* 80 Ext. # 0 Codi # 0 Núm. telèfon.
Des de qualsevol aparell del Centre:
1r – Marcar el asterisc (*)
2n – Marcar el 80
3r – Marcar l’extensió assignada
4r – Marcar coixinet (#)
5è – Marcar 0
6è – Marcar el codi personal
7è – Marcar coixinet (#)
8è – Marcar el 0 i seguidament marcar el núm. telefònic desitjat.
Per exemple, si voleu trucar al 93.889.11.11, haureu de marcar:
*80 1933 # 03219 # 0 93.889.11.11
