0

MIKEL GARCIA

3r ESO A

Tecnologiacutea

1r Trimestre i part del 2n

2014-2015

Escola Jardi

1

2

Iacutendex habitatge

- Definicioacute habitatge 0

- Tipus drsquohabitatge 1

- Historia dacutehabitatge 2 i 3

- Qualificacioacute del sol 4

- Concepte localitzacioacute 4

- Projecte arquitectogravenic 6

- Construccioacute 7

- Proceacutes de construccioacute 8 a la 19

- Dase drsquoavaluaci 20 i 21

- Solucionari 22 a la 24

- Conclusions 25

0

Definicioacute habitatge

Habitatge Un habitatge eacutes un lloc on pots tenir les teves necessitats bagravesiques

que son un lloc on poder dormir tenir les teves coses en espais personals tenir

una higiene com per exemple la dutxa un renta mans una vaixella per els

plats per alimentar-te es necessari tenir una cuina on cuinar els aliments i

espais per emmagatzemar els aliments cuinats i sense cuinar has de poder tenir

la teva progravepia intimitat per fer les teves necessitats i a mes un espai personal

com un calaix i per uacuteltim un habitatge et proporciona mes seguretat

Conclusioacute Per poder ser un habitatge has de poder estar dins sen se sortir del

lloc tot el temps necessari per sobreviure

Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot

que la imatge b es real)

A B C

1

2

Iacutendex habitatge

- Definicioacute habitatge 0

- Tipus drsquohabitatge 1

- Historia dacutehabitatge 2 i 3

- Qualificacioacute del sol 4

- Concepte localitzacioacute 4

- Projecte arquitectogravenic 6

- Construccioacute 7

- Proceacutes de construccioacute 8 a la 19

- Dase drsquoavaluaci 20 i 21

- Solucionari 22 a la 24

- Conclusions 25

0

Definicioacute habitatge

Habitatge Un habitatge eacutes un lloc on pots tenir les teves necessitats bagravesiques

que son un lloc on poder dormir tenir les teves coses en espais personals tenir

una higiene com per exemple la dutxa un renta mans una vaixella per els

plats per alimentar-te es necessari tenir una cuina on cuinar els aliments i

espais per emmagatzemar els aliments cuinats i sense cuinar has de poder tenir

la teva progravepia intimitat per fer les teves necessitats i a mes un espai personal

com un calaix i per uacuteltim un habitatge et proporciona mes seguretat

Conclusioacute Per poder ser un habitatge has de poder estar dins sen se sortir del

lloc tot el temps necessari per sobreviure

Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot

que la imatge b es real)

A B C

2

Iacutendex habitatge

- Definicioacute habitatge 0

- Tipus drsquohabitatge 1

- Historia dacutehabitatge 2 i 3

- Qualificacioacute del sol 4

- Concepte localitzacioacute 4

- Projecte arquitectogravenic 6

- Construccioacute 7

- Proceacutes de construccioacute 8 a la 19

- Dase drsquoavaluaci 20 i 21

- Solucionari 22 a la 24

- Conclusions 25

0

Definicioacute habitatge

Habitatge Un habitatge eacutes un lloc on pots tenir les teves necessitats bagravesiques

que son un lloc on poder dormir tenir les teves coses en espais personals tenir

una higiene com per exemple la dutxa un renta mans una vaixella per els

plats per alimentar-te es necessari tenir una cuina on cuinar els aliments i

espais per emmagatzemar els aliments cuinats i sense cuinar has de poder tenir

la teva progravepia intimitat per fer les teves necessitats i a mes un espai personal

com un calaix i per uacuteltim un habitatge et proporciona mes seguretat

Conclusioacute Per poder ser un habitatge has de poder estar dins sen se sortir del

lloc tot el temps necessari per sobreviure

Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot

que la imatge b es real)

A B C

0

Definicioacute habitatge

Habitatge Un habitatge eacutes un lloc on pots tenir les teves necessitats bagravesiques

que son un lloc on poder dormir tenir les teves coses en espais personals tenir

una higiene com per exemple la dutxa un renta mans una vaixella per els

plats per alimentar-te es necessari tenir una cuina on cuinar els aliments i

espais per emmagatzemar els aliments cuinats i sense cuinar has de poder tenir

la teva progravepia intimitat per fer les teves necessitats i a mes un espai personal

com un calaix i per uacuteltim un habitatge et proporciona mes seguretat

Conclusioacute Per poder ser un habitatge has de poder estar dins sen se sortir del

lloc tot el temps necessari per sobreviure

Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot

que la imatge b es real)

A B C

1

Tipus drsquohabitatge

Tipus drsquohabitatge segons la localitzacioacute

Casa o pis aiumlllat que no te molts edificiscasesbitigues al seu voltan com pot

ser el cas de cases de muntanya

Urbanitzacioacute son cases que estan situades a les afores de les ciutats hon nomes

hi ha cases o pisus i cap botiga

Casa o pis central que esta a una ciutat i no esta aiumlllada rodejada de tot tipus

de locals o mes habitatges

O es poden classificar drsquoaquesta manera segons aquesta pag

- Unifamiliars-gt destinats a ser ocupats per una sola familia

-aiumlllats-gt xalets masia

-mitgers-gt comparteixen un paret o dues amb lhabitatge veiacute

-alineats-gt es situen una al costat de laltre i comparteixen les dues parets amb

els habitatges veiumlns

-aparellats-gt estan agrupatsde dos en dos i nomeacutes comparteixen una paret amb

lhabitatge veiacute

- Plurifamiliars-gt bloc de pisos Destinats a ser ocupats per diverses famiacutelies es

construeixen a les zones urbanes perqueacute el sogravel es car i escasseja

Act

1) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I hon estan localitzats

2) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave

cadascuna tingues el seu lloc personal

2

Historia Des de lrsquoantiguitat lrsquoeacutesser humagrave teacute la necessitat de recer i proteccioacute davant dels

perills que lrsquoamenaccedilaven posant-se aixiacute en busca drsquoun lloc on pugui viure en

lrsquointimidat primer va viure en coves i recers naturals i meacutes endavant va

comenccedilar a construir habitatges i aixiacute van crear els petits poblats (comunitats

de persones que srsquoajuden entre si)

Lrsquoaugment de les necessitats i la millora de les tegravecniques de construccioacute van

provocar una gran evolucioacute com la transformacioacute dels camps per a uacutes agriacutecola

lrsquoalccedilament de pobles i el traccedilat de camins Quan hi havia alguna egravepoca de crisis

tots els avenccedilos que havien aconseguit molts es perdien perograve quan retornaven

els bons temps tambeacute ho feien els avenccedilos

Encara que els avenccedilos en egravepoques van quedar estancats podem veure que tot

i aixiacute el moacuten ha canviat molt en relacioacute amb la prehistograveria ja que hem passat de

les coves als gratacels Perograve tot i que ara estem en la egravepoca dels gratacels els

salt no va ser ben be aixiacute sinoacute que de les coves on feien les pintures rupestres es

van passar a les tendes nogravemades tot aixograve en lrsquoedat del paleoliacutetic amb la segona

part de la prehistograveria (neoliacutetic) tambeacute van arribar nous avenccedilos en lrsquohabitatge ja

que van deixar les tendes i es van passar a les cabanyes tambeacute van canviar la

seva manera de viure ja que en aquella etapa van convertir-se en sedentaris i

per allograve van fer-se un habitatge digne de les seves necessitats

En lrsquoedat antiga el gran avanccedil que es va fer es que van fer habitatges amb dues

plantes les gregues i romanes tenien un pati interior i unes finestres enfocades

al sud perquegrave entres la llum al mig dia mot petites per deixar entrar el sol En

lrsquoedat mitjana els pobles eren envoltats per una muralla i ja hi havia alguna casa

de tres plantes aquesta muralla es va treure a finals de lrsquoedat mitjana i pel que

fa a les cases gairebeacute tots els pobles estan formades per dos o tres pisos

Actualment tot ha canviat i els nostres habitatges tenen nombrosos pisos hi

ha edificis que arriben a tenir centenars de metres (gratacels) i formes i

materials ben diferents

La evolucioacute que ha patit el camp de la forma de lrsquohabitatge eacutes degut a factors

externs com el clima la manera de viure dels ciutadans les eines i els materials

3

que es tenen a magrave i les tegravecniques de construccioacute que tinguin Aixograve fa que la

forma dels habitatges sigui diferent en cada zona del moacuten

La vida actual exigeix meacutes comoditat en els edificis meacutes facilitats de

desplaccedilament meacutes disponibilitat drsquoaigua i energia i cada vegada meacutes un medi

ambient adequat Tambeacute eacutes important fixar-nos en que en els uacuteltims segles srsquoha

evolucionat moltiacutessim en la construccioacute al descobrir nous materials cosa que ha

provocat un canvi brutal en la manera de construccioacute i en el resultat Com a

consequumlegravencia drsquoaquesta evolucioacute ara gairebeacute en tots llocs els habitatges soacuten

semblants Actualment hi ha normes que intenten que tots els habitatges

tinguin unes caracteriacutestiques miacutenimes per a la comoditat de tots els seus

habitants

Activitats

1) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i

en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de

lrsquohabitatge

2) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques

miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure

amb elles

4

Qualificacioacute de sogravel

Hi ha diferents tipus de sols en una zona urbanitzada a cada tipus de nomes

pots fer determinats edificis o edificacions Tambeacute es pot construir a zones no

urbanitzades perograve tambeacute has de complir un requisits per a poder fer un edifici

Si abans de que lrsquoajuntament de l la ciutat defineixi un tipus de terrenys amb

una zona concreta i haver qualsevol tipus de habitatge construiumlt perquegrave ja

estava allagrave abans de que es definiacutes com un tipus de zona

Zones urbanitzades

- Zona industrial Nomes es poden construir industries o empreses

- Zona antiga no es poden modificar les parts externes dels edificis si

tenen un cert valor histograveric Nomes hi pots construir amb les

caracteriacutestiques proposades per el ajuntament del municipi en el que

estagraves

- Zona residencial Pots construir cases o pisos semblants als del voltants

tens un miacutenim i un magravexim drsquoaltura Amb les caracteriacutestiques acordades

per aquella zona Per a fer un negoci en aquesta zona ha de tenir uns

requisits no ha de ser un negoci gaire gran no ha de ser molt lluminoacutes

ha de tancar a na hora determinada no ha de molestar als veiumlns

Zones no urbanitzables

- Son aquelles zones ha on no es pot urbanitzar com per exemple boscos

parcs els quals el ajuntament ha decidit no deixar edificar perquegrave tambeacute

volen zones verdes no urbanitzables

- Tambeacute son aquelles ha on no es pot edificar perquegrave el sol estagrave inestable i

hauria perill si es pogueacutes construir

Activitats

En una zona industrial es pot construir una casa de 5 plantes Hi pot haver

una masia construiumlda en mig de una zona industrial Digues si si o si no i

argumenta la teva resposta

Concepte de localitzacioacute

Es el lloc ha on pots construir un habitatge o una empresa ha drsquoestar situada

a una zona concreta i normalment en superfiacutecies mes o menys planes quan

5

es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o

grans pujades

Act

1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es

poden construir cases

2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci

molt de soroll) a una zona molt urbanitzada

6

PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC

Abans de la construccioacute

- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme

- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una

empresa

- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o

demanar una hipoteca al banc

- Has de comprar el terreny

- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la

casa

- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu

projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En

aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest

projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de

materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les

seves caracteriacutestiques especials

- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar

gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici

Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols

es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix

tegravecnic

- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la

construccioacute

- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les

clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es

compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols

construir

- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment

del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents

necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute

en aquella zona

- Contractar al personal adequat per a fer les obres

- Obtencioacute del materials per les obres

5

es possible perograve tambeacute hi ha moltes construiumldes o llocs com muntanyes o

grans pujades

Act

1) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es

poden construir cases

2) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci

molt de soroll) a una zona molt urbanitzada

6

PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC

Abans de la construccioacute

- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme

- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una

empresa

- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o

demanar una hipoteca al banc

- Has de comprar el terreny

- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la

casa

- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu

projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En

aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest

projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de

materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les

seves caracteriacutestiques especials

- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar

gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici

Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols

es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix

tegravecnic

- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la

construccioacute

- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les

clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es

compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols

construir

- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment

del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents

necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute

en aquella zona

- Contractar al personal adequat per a fer les obres

- Obtencioacute del materials per les obres

6

PROJECTE ARQUITECTOacuteNIC

Abans de la construccioacute

- Promotor ha de tenir una idea i els diners suficients per portar-la a terme

- Poden haver 2 promotors el privat que es una persona o el de una

empresa

- Si no tens els diners aconseguir-los amb alguacute que confiacute amb la teva idea o

demanar una hipoteca al banc

- Has de comprar el terreny

- Parlar amb una empresa o un arquitecte i que et faci els plagravenols de la

casa

- Necessites una memograveria tegravecnica que inclou alguns documents del teu

projecte aquest document nomes el pot escriure un investigador En

aquest document has de escriure perquegrave vols dur a terme aquest

projecte i quins objectiu i quina finalitat te Has de incloure la llista de

materials amb les seves normes de us i els materials amb algunes de les

seves caracteriacutestiques especials

- Plagravenols has de dibuixar tots el plagravenols necessaris ha de mostrar

gragraveficament lrsquoobjecte i les instalmiddotlacions necessagraveries per el propi edifici

Ela planoacutes han de estar en escala normalitzada i totes iguals els plagravenols

es poden fer a ma perograve actualment es solen fer amb programes de dibuix

tegravecnic

- Cal mostrar el pressupost econogravemic que caldragrave per a portar a terme la

construccioacute

- El plec de condicions es el document hon e mostren que totes les

clagraveusules q presenta lrsquoajuntament sobre la zona de construccioacute es

compleixen a la perfeccioacute i tambeacute les caracteriacutestiques miacutenimes del q vols

construir

- Aconseguir la llicencia drsquoobres que srsquoaconsegueix amb el consentiment

del tegravecnics municipals els quals et revisen els planoacutes i tots els documents

necessaris i diuen si aquets planoacutes respecten les normes de construccioacute

en aquella zona

- Contractar al personal adequat per a fer les obres

- Obtencioacute del materials per les obres

7

CONSTRUCCIOacute

- Fer que el lloc de treball per els treballadors compleixi uns requisits

o Lavabo

o Aigua potable

o Dutxes

o Lloc adequat per canviar-se la roba

o Lloc a on poder menjar

- Instalmiddotlacions de llum i aigua

- Aplanar el terreny amb la maquinaria adequada

- Marcar a on es faragrave la construccioacute

- Abans de fer les obres has de ballar el teu terreny i colmiddotlocar el permiacutes de

construccioacute de lrsquoajuntament

- Comenccedilar la construccioacute per els ciments i na pujant fent la estructura

base instalmiddotlar totes les cenyiries i cables per a la llum i lrsquoaigua despreacutes

vas comenccedilant a fer les parets de baix a dalt cobrin les canya ries i els

cable i per uacuteltim fas tots els detalls necessaris o sigui els acabats

Act

1) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer

2) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar

3) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres

8

PROCES DE CONSTRUCCIOacute

Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb

les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura

Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines

buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora

Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute

Magravequines buldogravezer

Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments

canonades Magravequines topadora excavadora pala

Maquines fetes servir

Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part

davantera per empegravenyer materials o residus

Esplanadora drsquoerugues

Bola de demolicioacute

Topadora

maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la

topadora

Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes

un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a

excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra

Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma

rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de

diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria

sogravelida pastosa o pulverulenta

Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute

en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de

8

PROCES DE CONSTRUCCIOacute

Preparacioacute del terreny Es el que has de fer per preparar el terrenys amb

les condicions adequades per a construir una cosa o qualsevol estructura

Esbrossar netejar les estructures que hi ha sobre el terreny Magravequines

buldogravezer o esplanadora derugues bola de demolicioacute excavadora

Aplanar tenir un terreny en el mateix nivell per poder fer una construccioacute

Magravequines buldogravezer

Excavar fer un forat dins al teu terreny per a colmiddotlocar els fonaments

canonades Magravequines topadora excavadora pala

Maquines fetes servir

Buldogravezer Eacutes un vehicle muntat sobre erugues i equipat amb una peccedila a la part

davantera per empegravenyer materials o residus

Esplanadora drsquoerugues

Bola de demolicioacute

Topadora

maacutequina usada para excavar provista de una gran pala el conductor de la

topadora

Excavadora Una magravequina excavadora o simplement excavadora eacutes

un vehicle dotat dun braccedil articulat i una pala que sutilitza a la construccioacute per a

excavar i quan sha de moure grans quantitats de terra

Pala Eina formada per una lagravemina de fusta o planxa de ferro de forma

rectangular trapezial o corba amb certa concavitat i per un magravenec ciliacutendric de

diagravemetre variable destinada a recollir i traslladar o remoure alguna mategraveria

sogravelida pastosa o pulverulenta

Els fonaments Aquest element constructiu seragrave el primer de la construccioacute

en executar-se ja que suporta el pes de tot lrsquoedifici Eacutes lrsquoencarregat de

9

transmetre al terra totes les forces de lrsquoedifici

Estan fets de formigoacute o formigoacute armat i queden amagats sota el terra

La seva forma dimensions i profunditat dependragrave de les caracteriacutestiques del

terreny on es vol construir i del tipus de construccioacute (pes alccedilada etc)

Un pas previ a la construccioacute seragrave doncs realitzar un anagravelisi del terreny per tal de

decidir el tipus de fonament meacutes adequat

Tipus de fonaments

Rases eacutes el tipus meacutes usual es realitzen rases i srsquoomplen de formigoacute o formigoacute

armat

Sabates soacuten peces de formigoacute o formigoacute armat en forma prismagravetica

colmiddotlocades dins el terreny Nrsquohi ha de dos tipus (Veure forces

desenvolupades)

Sabata aiumlllada normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza

excavant un pou en forma de poliacutegon rectangular que srsquoompliragrave de

formigoacute o formigoacute armat La sabata no teacute cap connexioacute amb les altres

sabates o elements de fonamentacioacute

10

Sabata seguida es tracta del mateix sistema que lrsquoanterior perograve en

aquest cas pot suportar meacutes drsquouna columna o pilar tambeacute serveix per

fonamentar parets de cagraverregaEs realitza excavant una rasa en forma

poligonal i omplint-la de formigoacute o formigoacute armat

Lloses

Srsquoutilitzen en els cassos en quegrave el terreny eacutes poc consistent Es realitza un rebaix

al terreny i srsquoomple de formigoacute armat formant una llosa sobre la qual srsquoaixecaragrave

tota lrsquoedificacioacute La llosa permet repartir sobre el terra totes les cagraverregues de

lrsquoedifici

Pilons

Srsquoutilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat

Els pilons poden ser clavats o excavat En el cas de ser clavats es claven uns

pilons que poden ser de fusta acer o formigoacute armat

En el cas de ser excavats es realitza un forat i despreacutes srsquoomple de formigoacute armat

11

Lestructura

Lrsquoestructura eacutes lesquelet de ledifici Eacutes lencarregada de suportar i transmetre

als fonaments tots els esforccedilos i cagraverregues que incideixen sobre ledifici tant les

cagraverregues mortes (el propi pes de lrsquoedifici) com les vives (vent persones

mobiliari moviments siacutesmics dilatacions etc)

Eacutes doncs lrsquoencarregada de mantenir la integritat de lrsquoedifici

Classificacioacute dels elements amb quegrave es construeixen les estructures

Estructura vertical Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la funcioacute

de suportar les pressions verticals i obliquumles

Columnes soacuten de seccioacute circular o poligonal antigament es construiumlen amb

pedra perograve actualment es fan amb formigoacute armat acer o fusta

12

Pilars fan la mateixa funcioacute que les columnes perograve soacuten de seccioacute quadrada i

tambeacute es construeixen amb els mateixos materials

Parets Mestres (parets de cagraverrega) es colmiddotloquen quan la paret ha de suportar

un seguit de cagraverregues com ara bigues forjats etc Normalment es construeixen

amb elements ceragravemics com els totxos o els geros

Estructura horitzontal Els elements que formen part drsquoaquest grup tenen la

funcioacute de suportar els esforccedilos de flexioacute

Arcs es tracta de lrsquoelement antigament meacutes usat es construiumlen amb pedra

Actualment es fan amb totxo gero o formigoacute armat

13

Bigues actualment eacutes lrsquoelement meacutes usat Estan fetes de formigoacute armat acer o

fusta Quan soacuten de formigoacute armat poden formar part del forjat que suporten

sostres teulades o terrasses

Jagravesseres soacuten bigues de gran dimensioacute que tenen la funcioacute drsquoaguantar altres

bigues o forjats Estan fetes drsquoacer o formigoacute armat

Forjat es tracta drsquoun conjunt drsquoelements que colmiddotlocats de manera adequada

formen el sostre drsquouna planta i el terra de la seguumlent o teulada

Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals

es colmiddotloca una malla drsquoacer corrugat i el conjunt srsquoomple amb formigoacute

14

Tipus drsquoestructures les estructures poden ser metagravelmiddotliques de formigoacute armat

de parets de cagraverrega o de qualsevol combinacioacute de les anteriors

Estructura metagravelmiddotlica aporta lleugeresa i elasticitat per aquest motiu srsquousa en la

construccioacute de gratacels El seu inconvenient es la seva mala resposta davant del

foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de lrsquoedifici

Estructura de formigoacute armat Es tracta drsquouna estructura molt meacutes pesada que

la metagravelmiddotlica per aixograve srsquousa en construccions que no siguin gaire altes La seva

avantatge eacutes que teacute meacutes resistegravencia al foc que la metagravelmiddotlica

15

Parets de cagraverrega eacutes la mes senzilla i usada en construccions de poques plantes

El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de cagraverrega

Estructures mixtes estan formades per una combinacioacute qualsevol de les

exposades anteriorment

Tancaments

Estan formats per totes les parets que componen un habitatge

Ni pot haver de tres tipus les que separen les estances les que separen

lrsquohabitatge de lrsquoexterior i si eacutes el cas les que el separen drsquoun altre habitatge

contigu

El tancament de la coberta es consideraragrave posteriorment com a cas especial

Faccedilanes soacuten les Cares visibles des de lexterior dels murs verticals que tanquen

un edifici o construccioacute

Separen i aiumlllen lrsquohabitatge de lrsquoexterior i acostumen a ser les meacutes gruixudes uns

30 cm Es construeixen amb totxos geros o blocs de termoargila

Actualment lrsquoaiumlllament es completa construint un envagrave interior separat de la

paret exterior formant una cambra drsquoaire que es pot reomplir amb materials

aiumlllants com per exemple el poliestiregrave expandit que ofereix aiumlllament tegravermic i

acuacutestic

16

Parets mitgeres soacuten les encarregades de separar dos habitatges veiumlns Solen

tenir un gruix inferior a les faccedilanes uns 15 cm i es construeixen usant totxanes

o geros

Envans soacuten les parets que distribueixen els espais interiors de lrsquo habitatge Es

tracta del tipus de paret meacutes prima uns 5 o10 cm i lrsquoelement meacutes comuacute per la

seva construccioacute eacutes el maoacute foradat en alguna de les seves muacuteltiples versions

Els envans tambeacute es poden fabricar usant panells prefabricats de cartoacute i guix

soacuten meacutes econogravemics i molt ragravepids de muntar Permeten tambeacute fer

redistribucions de les estances amb facilitat

Nota

Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser tambeacute una paret

estructural aquesta no es construiragrave prima com un envagrave sinoacute que es construiragrave

17

amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la forccedila a que estaragrave

sotmesa

Les cobertes

Un cop fets els fonaments i lrsquoestructura cal fer les cobertes (aixograve faragrave que

puguem seguir treballant sense que la pluja o drsquoaltres inclemegravencies destorbin la

construccioacute

La coberta es la part de lrsquoedifici que el separa horitzontalment de lrsquoexterior i el

protegeix de la pluja i la neu i evita que penetri la humitat a lrsquointerior

Tipus de cobertes

Teulades Soacuten cobertes inclinades (inclinacioacute superior al 5) poden tenir

diferents pendents i formes La inclinacioacute impedeix lrsquoacumulacioacute drsquoaigua

de pluja No estan fetes per

ser transitades

Tipus de materials

o coberta de teules

o coberta de fibrociment (amiant + ciment) uralita

o coberta de zinc (poc aiumlllant tegravermic)

o coberta de pissarra (zones de muntanya)

Segons la forma de la teulada drsquoun dos tres o quatre aiguavessos (o quatre

vents) de pavelloacute piramidal cogravenica de dents de serra

Terrats Soacuten cobertes planes o terrasses No hi ha teules i es un lloc que

sol ser transitable (espai de lleure safareig estendre la roba ) Es

construeixen en llocs on no abunda la neu (llocs de la costa) Tenen

petites inclinacions per facilitar lrsquoevacuacioacute de les aiguumles de la pluja

tambeacute srsquoanomenen aiguavessos

Busca al diccionari les seguumlents paraules baixant canaloacute claraboia curull

llucana teula cobertora teula canalera teula carenera sostremort bonera

aiguafons i badalot

18

Els tancaments

Serveixen per aiumlllar i separar les diferents estances entre elles i amb lrsquoexterior

Els elements de tancament soacuten les parets (si suporten cagraverregues formen part de

lrsquoestructura

Tipus de parets

Faccedilanes parets que separen lrsquohabitatge de lrsquoexterior (parets que es

poden veure des de lrsquoexterior) Se solen fer de doble paret separades 5

mm per un material aiumlllat com el poliestiregrave expandit o la llana de vidre La

finalitat es aconseguir un bon aiumlllament de lrsquoexterior per reduir el consum

drsquoenergia

Mitgeres parets que separen lrsquohabitatge drsquoaltres veiumlns (si no hi ha cap veiacute

de moment es folra amb una capa de morter o amb planxes drsquouralita)

Parets mestres o de cagraverrega parets que suporten el pes dels sostres dels

pisos superiors o de la teulada (forma part de lrsquoestructura)

Envans parets que distribueixen espais interiors (separen les diferents

dependegravencies) lrsquoenvagrave sol ser de 5 o 10 cm de gruix de maons fusta o

prefabricades de gruix

Totes les parets soacuten fetes de peces ceragravemiques (maoacute gero totxana encadellat)

i estan unides amb morter i segons la funcioacute tenen diferents gruixos de 30 15

10 o 5 cm Als tancaments a les parets tant interiors com exteriors hi ha drsquohaver

les obertures

Les obertures soacuten les portes i les finestres

Les finestres permeten lrsquoentrada de la llum i la ventilacioacute de lrsquointerior Tipus

(abatibles drsquoun o dos batents giratograveries drsquoeix vertical o horitzontal lliscants de

gelosia

Les portes permeten comunicar les diferents estances o lrsquointerior de lrsquohabitatge

amb lrsquoexterior

Instalmiddotlacions

19

Els habitatges requereixen dun bon nombre dinstalmiddotlacions que poden ser

vistes o beacute encastades per dins les parets o per sota el paviment de terra per a

quedar meacutes integrades a lhabitatge i no molestar estegraveticament Entre les

principals instalmiddotlacions tenim

o Aigua

o Gas

o Electricitat I II

o CalefaccioacuteRefrigeracioacute

o Desguagraves i sanejament

o Telefonia

o Domogravetica

Revestiments i acabats Alguns dels elements constructius especialment els de tancament requereixen tot un seguit doperacions dacabat i revestiment com ara

o Enguixat de sostres parets i envans o Enrajolat amb rajoletes de ceragravemica vidrada de les parets de la cuina i

bany o Pavimentacioacute de terres amb morter i rajoles terrasso parquet o Recobriment de faccedilanes amb pedra natural arrebossat o esquerdejat

amb morter cotegran o Muntatge de portes i finestres baranes o Installacioacute drsquoendolls aixetes mobles de cuina o Pintar o empaperar parets i sostres

Act

1) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments drsquouna casa

2) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I

digues el perquegrave de cada nua de elles

3) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura

20

Fase drsquoavaluacioacute

Quegrave eacutes una cegravedula dhabitabilitat

La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes un document administratiu que acredita que un

habitatge eacutes apte per ser destinat a residegravencia de les persones i teacute les condicions

tegravecniques drsquohabitabilitat segons la normativa vigent

Per a que serveix

La cegravedula drsquohabitabilitat eacutes necessagraveria per

Transmetre un habitatge en venda lloguer o cessioacute drsquouacutes en primera transmissioacute

o en posteriors transmissions

Donar-se drsquoalta dels serveis drsquoaigua electricitat gas telecomunicacions i altres

serveis

La cegravedula dhabitabilitat que caduca als 15 anys eacutes obligatograveria per a tots els

habitatges

Com srsquoobteacute

Tots els immobles poden obtenir la cegravedula dhabitabilitat

Siacute qualsevol immoble pot obtenir la cegravedula dhabitabilitat si reuneix els requisits

dhabitabilitat i sacredita el seu uacutes com a habitatge

A partir de lentrada en vigor del decret 1412012 la cegravedula dhabitabilitat eacutes

independient de la situacioacute urbaniacutestica o registral de limmueble Aixiacute el seu

article 172 estableix que la no-adequacioacute als requeriments urbaniacutestics no eacutes

causa de denegacioacute de la cegravedula dhabitabilitat Nomeacutes en el cas que

lAdministracioacute atorgant tingui coneixement daquesta circumstagravencia es faragrave

constar la no-adequacioacute en el document datorgament de la cegravedula sens

perjudici diniciar el procediment que habiliti la legislacioacute urbaniacutestica a lefecte

de restaurar si sescau la legalitat infringida

Per tant no eacutes necessari que limmoble estigui escripturat com a habitatge per a

obtenir la cegravedula dhabitabilitat si beacute cal acreditar lantiguitat de luacutes com a

habitatge de limmoble

21

Si un habitatge no reuneix els requisits dhabitabilitat no pot obtenir la cegravedula

fins que no es facin les obres necessagraveries si beacute aixograve no impedeix que es pugui

vendre si el comprador accepta un certificat substitutori especial El preu

daquest informe eacutes de 195 euros i la diferegravencia respecte al preu dobtencioacute de

la cegravedula eacutes deguda a limport del visat del Colmiddotlegi dArquitectes

La obtencioacute de la cegravedula dhabitabilitat no implica que no sigui necessari obtenir

una llicegravencia de canvi duacutes Aquesta llicegravencia eacutes municipal i estagrave condicionada a

lacompliment de la normativa urbaniacutestica Per exemple alguns municipis

prohibeixen els habitatges en planta baixa de manera que un local en planta

baixa reconvertit en habitatge mai podragrave obtenir el canvi duacutes si aixiacute ho

estableix el plantejament urbaniacutesti

22

Solucionari

Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot

que la imatge b es real)

A B C

La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el

teu propi menjar

L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute

i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui

una persona

Act

3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats

Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no

molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti

4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave

cadascuna tingues el seu lloc personal

Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o

sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de

superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat

Activitats

3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i

en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de

lrsquohabitatge

22

Solucionari

Act1 De les seguumlents imatges digues quin no son habitatges i perquegrave (Imaginarsquot

que la imatge b es real)

A B C

La imatge A no es un habitatge a causa de que no te una cuina i no et pots fer el

teu propi menjar

L a imatge C no es un habitatge per el simple fet que estagrave en fase de construccioacute

i no te les instalmiddotlacions adequades ni les condicions miacutenimes per que hi visqui

una persona

Act

3) Quin son els tipus drsquohabitatge aptes per fer soroll I a on estan localitzats

Haurien de ser habitatges o edificis apartats de la resta de la gent per tal de no

molestar i han drsquoestar ciutats ha a on lrsquoajuntament ho permeti

4) Quin tipus de casa hauria de viure una famiacutelia de 8 persones perquegrave

cadascuna tingues el seu lloc personal

Haurien de viure amb una casa amb la superfiacutecie adequada per a 8 persones o

sigui les habitacions aptes per un total de 8 persones 2 labavos i un total de

superfiacutecie adequada perquegrave cadascun tingui un miacutenim drsquointimitat

Activitats

3) Expliquem perquegrave actualment els habitatges son semblants uns el altres i

en canvi a lrsquoantiguitat eren tots diferents mostrant lrsquoevolucioacute de

lrsquohabitatge

23

Perquegrave antigament no tenien sufient materials o eines de construccioacute ni tampoc

unes condicions miacutenimes o sigui que es conformaven amb qualsevol cosa en

canvi actualment tenim unes lleis unes normes que ens obliguen a tenir un

miacutenim a cada habitatge i tenim mes eines de construccioacute amb una consciencia i

cervell mes desenvolupades

4) Perquegrave actualment els habitatges han de tenir unes caracteriacutestiques

miacutenimes per poder considerar-se habitatges i que la llei et permetis viure

amb elles

Perquegrave actualment tenim unes normes que els humans considerem les miacutenimes

per a poder viure cogravemodament ne a la nostra progravepia casa Actualment un

habitatge es n lloc a on podries estar tancada 1 any i podries sobreviure

perfectament

Act

3) Quins son es motius principals per els quals hi ha zones ha on no es

poden construir cases

Principalment es perquegrave son zones que srsquoha decidit per diferents raons que no si

pot viure com per exemple a una zona industrial o en mig del bosc Perque sograven

zones que tenen un altre objectiu que no es viure

4) Per quins motius no es pot fer una discoteca o un bar de nit (que faci

molt de soroll) a una zona molt urbanitzada

Per el simple motiu que pots molestar a la gent que viu al teu voltant

Act

4) Si no tenim els diners suficients per a construir la casa que hem de fer

Hauriacuteem de demanar ajuda a un banc o ha hun inversor privat que ens ajudes a

pagar

5) Quins son els requisits miacutenims que ha de tenir un obrer per treballar

Ha de tenir aquest requisits

a Lavabo

b Aigua potable

24

c Dutxes

d Lloc adequat per canviar-se la roba

e Lloc a on poder menjar

6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres

Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable

Act

4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa

Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim

5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I

digues el perquegrave de cada nua de elles

a Aigua

b Gas

c Electricitat I II

d CalefaccioacuteRefrigeracioacute

e Desguagraves i sanejament

f Telefonia

g Domogravetica

6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura

Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a

aguantar tot el pes

24

c Dutxes

d Lloc adequat per canviar-se la roba

e Lloc a on poder menjar

6) Que hem de fer per aconseguir la llicencia drsquoobres

Tenir uns pressupostos uns plagravenols un arquitecte i un terreny urbanitzable

Act

4) Quins son les maquines que calen per a fer els fonaments de una casa

Buldogravezer topadora excavadora i una pala com a miacutenim

5) Quines son les instalmiddotlacions miacutenimes que ha de tenir un habitatge I

digues el perquegrave de cada nua de elles

a Aigua

b Gas

c Electricitat I II

d CalefaccioacuteRefrigeracioacute

e Desguagraves i sanejament

f Telefonia

g Domogravetica

6) Quina utilitat tenen els pilons dintre drsquouna estructura

Tenen la utilitat drsquoaguantar lrsquoestructura de lrsquoedifici ajudan a les parets mestres a

aguantar tot el pes

25

Conclusions

A mi personalment aquest treball mrsquoha agradat forccedila perquegrave he apres coses

noves perograve per no fer cas al professor i deixaro tot per el final pasava dies molt

agoviat nomes per no haveru fet avans Jo recomanaria fer aquest llibre perograve

amb menys temps i amb menys conceptes i fer altre tipus de activitats tambeacute

amb tot el grup classe per millorar la cooperacioacute de grup

26

26