Llibres i roses, saviesa i estimació. Els símbols de Sant Jordi

alella Núm. 32123 abril 2013 any 53ESPECIAL SANT JORDI

Com celebren Sant Jordi les escoles d’Alella?

Les millors recomanacions de llibres per la Diada

2

3

Av. Sant Mateu, 5-9 · AlellaTel. 93 540 78 57www.hotelportadalella.es

Nova carta del restaurantMenú laborable a 15€Menú gourmet a 25€Menú maridatge DO Alella a 30€Menú degustació ànec a 35€Menú de grups a partir de 35€

BAR TERRASSA CHILL OUT AMB VISTES

CELEBRACIONS ÍNTIMES I EXCLUSIVES

4

QUÈ HA CANVIAT AL FORN DE LA PLAÇA, LLUÍS?Sempre hem mirat de fer les coses ben fetes, però ara fa uns cinc anys em vaig adonar que estava fent cada dia el mateix i que, alhora, era el mateix que feia tothom. I vaig decidir començar a formar-me, a estudiar, a fer cursos, a fer recerca...

I QUÈ VA PASSAR?Doncs que vaig aprendre que és bàsic conèixer la tècnica i el mètode per saber com crear un producte que imagines. Quina farina utilitzar i amb quin mèto-de tractar-la, a quin tipus de fermentació recórrer... Des d’aleshores m’ho passo cada vegada millor fent la meva feina. Intento fer coses noves, cada vegada de més qualitat i amb un argument, amb un sentit. Busquem una línia natural; fer pans ecològics, amb ferments naturals. Utilitzem farines recuperades que feia molt de temps que no es feien servir: d’ordi, de garrofa, de civada, de sègol...

I TOT AIXÒ DÓNA LLOC A QUANTS PRODUCTES DIFERENTS?Doncs cada dia posem a l’abast dels nostres clients uns 80 pans diferents i mirem de crear un parell de novetats cada 15 dies. Gaudeixo molt fent proves. Algunes no surten mai de l’obrador. I de les que arriben a la botiga, algunes tenen més èxit que altres. M’agrada molt que el consumidor ens transmeti les sensacions que li han provocat els nostres pans.

I QUINES SENSACIONS PROVOQUEN ELS PANS?Doncs de tota mena! Fixa’t quanta gent somriu només de pensar amb l’olor que surt d’un forn de pa en passar-ne pel davant de matinada. I no és només una qüestió de gust i olor, fem pans per ser gaudits amb els cinc sentits.

AMB ELS CINC SENTITS?Sí, jo penso que si la vida es gaudeix amb els cinc sentits, el pa també ha de ser degustat amb els cinc sentits. De vegades ens centrem en el gust, que és importantíssim, però també cal valorar l’aspecte i el color d’un pa, la seva olor, el so del seu cruixit i la seva textura, tant a la mà com a la boca...

PUBLIREPORTATGE

Gaudeix del pa amb cinc sentitsEn Lluís Artés és al capdavant del Forn de la Plaça des de fa 31 anys. 31 anys de proporcionar cada dia el pa a moltes famílies alellenques i visi-tants del nostre poble. Però darrerament hi ha hagut canvis al Forn de la Plaça. El ventall d’oferta avui és més gran que mai i la qualitat dels pans que s’hi troben és altíssima.

Plaça de l’Ajuntament, 12Tel . 93 555 56 40

Forn de la Plaça

5

PRIMERA PLANA

EDITORIAL

Coberta Composició, obra d’Òscar Pallarès, elaborada amb una senyera estelada i una rosa vermellaamb la col·laboració del Jardí de Can Salellas.

Actualitat Sant Jordi des dels centres educatius d’Alella

Les nostres recomanacions

Entrevista Susana Clavell i Núria VidalLes bibliotecàries d’Alella

Cultura Els lectors recomanan

Llibres que deixen marques

Per Sant Jordi no tot són llibres

Les restes d’un naufragi

alellaRevista independent d’informació local

EditaASSOCIACIÓ CULTURAL REVISTA ALELLA

PresidentaMaria Möller

AdreçaApartat de Correus 401 - 08328 Alellarevista.alella@gmail.comTel. 608 88 47 99 - Fax 93 540 07 28

Director Ramon Ruiz Bruy

Sots-director Eudald Serra

Redactor en cap Òscar Pallarès

Han col·laborat en l’elaboració d’aquest número Jordi AlbaladejoRamon AngladaSusana ClavellÀlex FraguasMercè Pomer Núria Vidal

Publicitat: Òscar Pallarès (Tel. 654 40 40 43)

Subscripcions: Maria Möller (Tel. 93 555 18 68)

Correcció: Aïda Estrada

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig

Producció: RRB

Impressió: Comgràfic

Dipòsit legal: B-24.950-62

Amb el suport de:

Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa comarcal. Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i Güell. Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de 1989 a 1994.

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

TIRA CÒSMICA Alex FoGo

El blau i l’estel blancAlgú podrà dir que no som gaire originals, però quan pensem amb la portada del número es-pecial de Sant Jordi de la Revista Alella, la pri-mera idea que se’ns acut es la de presentar un bodegó amb roses i la senyera. Així ho vam fer l’any passat i així hi tornem en aquesta ocasió.

Però, a part de les diferències estètiques, hi ha un altre detall que les fa diferents. Un detall que, si ens hi fixem, podria donar-nos una bona pista sobre a quin any correspon cada portada. Segur que el perspicaç lector ja haurà deduït que m’estic referint al triangle blau amb un estel blanc que s’ha incorporat a la senyera.

I no és només a la portada de la revista Alella on s’ha produït aquest canvi. Sense anar gaire lluny, a l’entrada del poble, a Can Lleo-nart, des del passat 11 de setembre hi oneja una senyera estelada. I quan viatges arreu del nostre país, a la majoria de poblacions es dona la benvinguda amb senyeres, i aquestes cada cop més freqüentment són estelades.

No cal dir, perquè tots ho veiem cada dia, com son multitud el edificis oficials i particulars, i la munió balcons que, d’ençà de la darrera Diada, saluden els vianants amb senyeres i es-telades.

Sembla ser que l’origen d’aquesta simbo-logia, el triangle blau amb l’estel blanc, es rela-ciona amb els ideals de la revolució francesa i la seva bandera tricolor, que van adoptar tant la bandera dels EUA independents com la cubana. El triangle blau representa el blau del cel –la humanitat– on al bell mig llueix l’estel blanc de la llibertat.

Però ja que ens trobem en la Diada de Sant Jordi, una data tan significativa i simbòlica pels catalans, deixem volar la imaginació, i visualit-zem per un moment un nen que somia en un estel blanc. Aquest nen representa un poble, el català, que aspira confiat a aconseguir el seu somni: l’estel blanc; que no significa altra cosa que assolir que se li respecti el seu dret a decidir.

Ramon RuizDirector

01

0711

12

15161922

6

7

ACTUALITAT

JORDI ALBADALEJOCom gaudim de la diada de Sant Jordi? Sens dubte és un dia especial, d’emocions intenses i paradetes de llibres i roses, en un ambient de colors i olors primaverals. Els enamorats aprofiten per regalar llibres i roses, així com per celebrar el patró de Catalunya.

Els diferents centres educatius d’Alella, des de les escoles bressol fins a l’institut, por-ten a terme un conjunt d’activitats culturals i lúdiques el mateix dia de Sant Jordi i durant tota aquesta setmana. Com podreu llegir al llarg de l’article, la celebració de Sant Jordi permet treballar diferents aspectes educatius de creixement personal i col·lectiu a partir de les experiències que proposen els i les

docents. Abans farem una breu ressenya del significat del Sant Jordi, un dia laborable, però d’esperit inequívocament festiu.

Sant Jordi, patró de Catalunya, dia de roses i llibresA l’Edat Mitjana va estendre’s la llegenda que, després de la seva invocació, Sant Jordi ajudava els exèrcits catalans. Avui dia, se’l coneix per ser un sant guerrer, un Sant Jordi gloriós asso-ciat a la llegenda del drac i la princesa. Aques-ta, de representació medieval, coincideix en el temps amb l’esplendorós renaixement de la natura de trànsit entre l’hivern i l’estiu, i podria indicar una primitiva deïtat agrària, substituïda festivament per l’empenta cavalleresca.

Al segle XV se celebrava la festa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat, coincidint amb la fira de les roses que es feia al pati, d’aquí la noble tradició de regalar roses a la persona estimada. Aquesta activitat va anar prenent força gràcies al foment de la Manco-munitat de Catalunya des de 1914.

El gest de regalar un llibre, però, no és tan antic. Tot ve de quan un editor valencià establert a Barcelona va proposar a la Cam-bra Oficial del Llibre de Barcelona que, el dia 7 d’octubre, dia del naixement de Cervantes, és celebrés el dia del llibre. La primera edició va fer-se el 1926. Tres anys més tard, en ple-na Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va

Sant Jordi des dels centres educatius d’Alella

Nens de La Caseta celebrant el Sant Jordi de 2012.LA

CA

SETA

8

tenir tant d’èxit que varen decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre, a partir de l’any 1930, va ser el 23 d’abril: una data primaveral per intercanviar llibres i roses entre els ena-morats i que coincidia amb la mort de Cer-vantes i del dramaturg William Shakespeare el 1616 (més endavant va afegir-se el dia de la defunció de Josep Pla el 1981). La fira del llibre al carrer va estendre’s per les diferents localitats catalanes. El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.

Com celebren Sant Jordi les escoles bressol d’Alella?Victòria Saurí, al capdavant de l’escola bres-sol la Caseta, explica que l’objectiu de les ac-tivitats que realitzaran és “situar els infants al centre de les activitats perquè puguin re-lacionar què passa en aquest dia especial al voltant de la llegenda de Sant Jordi”. Per tal d’apropar els infants a la realitat cultural i a les tradicions, tots el dies de la setmana del 22 al 26 d’abril, pares i mares o bé familiars explicaran contes a la Caseta. El dia de Sant Jordi, els petits faran una rua amb un drac fins a la Biblioteca d’Alella on experimenta-ran emocions amb el conte Sopa de carabas-sa i una ballarina, una activitat municipal dedicada a les escoles bressol del poble i on també assistiran, al llarg del matí, els infants dels Pinyons, del Campanar, de Hamelin i de P3 de la Serreta. El divendres 26 d’abril serà

el dia que la Caseta farà una celebració, a la tarda, amb Racons de Joc. A partir de feines prèvies com portar un conte durant la set-mana i el drac de la rua, s’organitzarà una biblioteca a l’aire lliure, hi haurà un espai per fer castells de sorra, un drac al qual podran alimentar amb el que oferien els vilatans al drac de la llegenda, un joc infantil en forma de castell, música, etc.

Lourdes Pijoan, al capdavant de l’equip educatiu de l’escola bressol el Campanar, explica que, per Sant Jordi, els infants l’ela-boraran un drac, hi haurà diverses activitats de sensibilització amb l’explicació, interpre-tació i representació de la llegenda del Sant als diferents grups del primer cicle infantil amb la col·laboració de pares i mares, s’ela-borarà una rosa i es farà una sortida a l’acti-vitat municipal a la Biblioteca d’Alella el dia 23 d’abril al matí.

En la llar d’infants municipal els Pinyons, tot seguint la seva línia docent en què els pa-res i mares col·laboren amb el fet educatiu, han preparat, a més de les activitats de les mestres de manipulació i experimentació a les classes, una setmana (del 15 al 23 d’abril) durant la qual, cada dia, un pare, una mare o un altre familiar, explicaran un conte als infants. El dia de Sant Jordi al matí, els nens i nenes assistiran a la representació prevista a la Biblioteca Municipal i, a la tarda, els pares i mares representaran el conte cavalleresc de la llegenda de Sant Jordi.

Els infants de Hamelin Internacional Laie,

a les activitats docents pròpies del primer ci-cle inicial al voltant del conte de Sant Jordi, hi sumaran la sortida el dia 23 a la representació que es farà a la Biblioteca del poble.

Com hem apuntat, el dia 23 al matí, a la Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia d’Ale-lla, es realitzarà l’activitat municipal Sant Jordi amb les escoles bressol, a càrrec de l’Elisabeth Ulibarri amb el conte Sopa de Carabassa i l’acompanyament de la ballari-na Jessica Llano. A la tarda, a les 17.30 h, es farà l’Hora del conte amb la participació dels avis i les àvies de la residència els Rosers que treatralitzaran els contes de Sant Jordi i el cavaller i Forallac i els ratolins.

Els aspectes màgics, el drac, el cavaller i la princesa, la imaginació i l’experimentació d’emocions es troben darrere dels continguts educatius per als més petits.

I com ho viuen a infantil i primària?L’escola Fabra, amb motiu de la celebració de Sant Jordi, el dia 23 al matí organitzarà una sèrie de presentacions, per a tots els alumnes del centre, del llibre La princesa, Sant Jordi i el drac, amics secrets. Aquest, escrit per la professora de l’escola Noemí Fernández i il-lustrat pel Teo Peiró, és una novetat del Sant Jordi d’enguany. La resta d’activitats durant la diada seran diverses i variades segons els grups: hi haurà activitats plàstiques, d’inter-canvi de llibres o un taller de dracs, roses, ro-dolins i pinça amb una rosa, a més d’un recital de la Laia Noguera en el marc del programa

ACTUALITAT

Els nens del Campanar mostren contents el drac que han elaborat per aquest Sant Jordi.

ÒSC

AR P

ALLA

RÈS

9

d’activitats municipals Espais de Poesia. També, el divendres 26 d’abril, es farà una

mostra de les activitats realitzades durant la setmana cultural (el mes de març passat) en què van treballar-se com eix transversal edu-catiu diferents mostres de cultura popular i tradicional catalana. Així hi haurà una desfi-lada de diables al ritme dels platets dels més menuts, una rua amb un drac i timbals, dansa catalana, mostra castellera, ball de la civada, ball de bastons, cercavila de capgrossos...

L’escola la Serreta portarà a terme la seva setmana cultural els dies 18 i 19, 22 i 23 d’abril, el darrer dia amb portes obertes als pares i mares per recollir els treballs dels alumnes. L’escola ha treballat com a eix tranversal educatiu la figura del conte. Als voltants de Sant Jordi, els dies 18 i 22, en el marc d’un projecte intergeneracional amb els avis i les àvies de la residència els Rosers, col·laboraran en la realització d’una mascota; els alumnes faran roses i punts de llibre; i una activitat internivell que han previst és una dramatització dels alumnes de primària davant dels d’infantil. El dia 23, faran un acte en què els alumnes llegiran els seus escrits i es farà un repartiment de premis tipus Jocs Florals. Com activitat cultural, els alumnes de 3r i 4t realitzaran un taller de poesia visual a Can Manyé, espai d’art i creació.

A l’escola Hamelin Internacional Laie, per Sant Jordi, els alumnes de 4t, 5è i 6è de primària faran uns Jocs Florals i es recitaran

poemes i textos acompanyats de música en viu, es dramatitzarà alguna lectura i, fins i tot, al-guna ballarina acompanyarà algun poema mentre es va recitant. El dia 20 d’abril tindrà lloc una jornada de portes obertes a l’escola (al Laie, on es cursa se-cundària, el dia 27). Per la seva part, el col·legi

Santa Maria del Pino rea-litzarà les activitats culturals prò-

pies al voltant de Sant Jordi, en els àmbits educatius d’infantil, primària i secundària.

Sant Jordi a secundària El departament de llengües de l’institut d’Alella organitza un concurs literari on els alumnes poden presentar treballs en totes les llengües que s’imparteixen al centre: català, castellà, anglès, francès, grec i llatí. El dia 23, a partir de les 13h, es farà el lliurament de premis acompanyat d’actuacions musicals i lectures dels treballs presentats. Per la seva banda, en el marc de Sant Jordi, el seminari de català acollirà un acte a la poetessa Laia Noguera, en una sessió destinada a viure la poesia, conèixer-la i aprendre a recitar i inter-

pretar poemes. Des del departament d’expres-sió, han estat elaborant materials d’attrezzo i ambientació per decorar el centre el dia de Sant Jordi; també han fet punts de llibre. A música han estat preparant les actuacions que acompanyaran les lectures poètiques.

Al Hamelin Internacional Laie realitza-ran un acte per Sant Jordi on es lliuraran els premis d’un certamen literari entre els alumnes; tindrà lloc un homenatge a Salva-dor Espriu amb lectura de poesia i prosa de l’autor acompanyada de música en viu; i hi haurà una xerrada de la mà de Josep Manel Marrasé, subdirector del centre i autor del llibre La alegria de educar, novetat d’assaig d’enguany. Durant tot el dia, els alumnes de 4t d’ESO vendran llibres i roses.

Com podem apreciar, els centres educa-tius tenen, en la celebració de Sant Jordi, un motiu per estimular la imaginació i la crea-ció, estendre la valoració del fet cultural com un element formatiu i enriquidor personal dels alumnes i d’arrelament amb les tradici-ons del país. Un conjunt d’activitats que se sumen a les paradetes de llibres i roses, de particulars, d’entitats, que proliferaran pels carrers i places d’Alella i que contribueixen a l’ambient únic que es viu durant la Diada de Sant Jordi.

ACTUALITAT

Presentació del conte de Noemí Fernández, fa uns dies a la Biblioteca.

BIBL

IOTE

CA F

ERRE

R I G

UÀRD

IA

EL C

AMPA

NAR

10

11

ACTUALITAT

Ramon CollEl Maresme fantàstic. LlegendesEditorial: Farell

Ramon Coll és arqueòleg, col·laborador de la revista Alella i autor d’una colla de treballs en l’àmbit de l’arqueologia, les llegendes i el còmic, una altra de les seves passions. El Maresme fantàstic és un recull exhaustiu de les llegendes populars dels pobles de tota la comarca, algunes de les quals, han estat recollides de fonts orals per ell mateix. Un treball es-sencial per conèixer millor Alella i la nostra comarca, alhora que fer-se algun bon fart de riure.

Ed WeenkEl pase perfectoEditorial: Eada

A El pase perfecto, El Weenk utilitza el futbol com a metàfora per a la feina d’un cap i el funcionament de la seva empresa. Aquest holandès afincat a Alella des de fa 8 anys empra el futbol per explicar con-ceptes rellevants per a les empreses i la seva com-petitivitat d’una manera amena i molt accessible. L’èxit, com en el futbol, s’assoleix a través de molta feina consistent, dura, dedicada i coherent amb la visió global estratègica.

Elisenda GuiuEl raïm inquietEditorial: Arola

És una delícia. I es pot afirmar amb entusiasme. El raïm inquiet, obra d’una teianenca resident al Mas-nou i molt vinculada a Alella, és un conte infantil que explica la història d’un raïm que té moltes ganes d’esdevenir vi. Amb aquest pretext, Guiu explica, de manera clara i entenedora per als més menuts, tots els processos de l’elaboració del vi amb l’ajuda de boniques il·lustracions. Si sou amants del món del vi, no podeu deixar de regalar-lo als menuts de casa.

Jordi BastartCatalunya: 50 cellers emblemàticsEditorial: Cossetània

El periodista i fotògraf alellenc Jordi Bastart, autor d’una setantena de guies de viatge i guanyador de diversos premis pels seus treballs en l`àmbit del tu-risme, presenta aquesta obra que fa un cop d’ull a cinquanta cellers de les diverses denominacions d’origen catalanes. Se’n troben de monumentals i de més senzills, d’històrics i de moderns. Una tria interessant, il·lustrada amb belles fotografies del mateix Bastart on s’hi troben Alella Vinícola, Alta Alella i Parxet.

José SanclementeTienes que contarloEditorial: Roca

L’acció de Tienes que contarlo, primera novel·la d’aquest editor alellenc, passa a la redacció d’un diari que qualsevol seguidor de l’actualitat reconei-xeria en algun dels que llegim a casa nostra. La pro-tagonista del llibre és una llicenciada jove i idealista capaç d’enfrontar-se a tot per un sou de misèria, i fa tot allò que sempre ha fet un bon periodista: ser al carrer, cercar fonts, fer recerca i treure l’aigua clara de les raons de l’assassinat d’un company.

Noemí FernándezLa princesa, Sant Jordi i el drac, amics secretsEditorial: Salvatella

El cavaller sant Jordi i la princesa s’han enamorat però no es poden casar. Però sort que tenen un amic secret que els ajudarà... Noemí Fernández és mestra a l’escola Fabra i acaba de presentar aquest conte. Il·lustrat per Teo Peiró, col·laborador de la revista Cavall Fort, i imprès en lletra lligada, esdevé una molt bona proposta per als més petitons de cara a Sant Jordi.

Josep Manel MarraséLa alegría de educarEditorial: Plataforma Actual

Josep Manel Marrasé és professor de matemàtiques i el sotsdirector de l’escola Hamelin Internacional Laie. Aquest llibre transmet un missatge optimista sobre l’educació, lluny del pessimisme i dramatisme que regna sobre el món educatiu actual, i recull un conjunt de claus pràctiques per millorar els resultats d’aquells que es dediquen a la tasca d’educar. Un interessant i divertit manual per convertir la pràctica docent en un autèntic plaer.

Josep FàbregaEl mar dels altresEditorial: La Comarcal

La celebració dels certàmens literaris d’Alella, dels quals surten els guanyadors dels premis Alella a Maria Oleart, a Guida Alzina i a Isidre Pòlit és una tradició que fa 16 anys que dura. Els contes gua-nyadors dels dos darrers es publiquen a la revista Alella, i l’autor guanyador del Maria Oleart veu la seva obra publicada en format llibre. Josep Fàbrega és el guanyador de l’edició 2012, i el seu recull de poemes es diu El mar dels altres.

Les nostres recomanacionsDes de la redacció de la revista Alella hem fet una tria de llibres d’autors alellencs o que tenen alguna relació amb el nostre poble. Tots ells seran una bona elecció de cara a Sant Jordi.

12

Susana Clavell i Núria Vidal

Les bibliotecàries d’Alella ÒSCAR PA

LLA

RÈS

ENTREVISTA

13

RAMON ANGLADA

Quina és la teva formació acadèmica? Susana Clavell: Llicenciada en Filologia Catalana per la Universi-tat de Barcelona i Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic.Núria Vidal: Sóc Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona.

Abans d’arribar a Alella havies treballat en altres biblioteques o en negocis relacionats amb el món del llibre?S. C.: Vaig estar treballant durant cinc anys a les Biblioteques de la Fundació Caixa Laietana.N. V.: Mentre feia el segon curs de la carrera vaig començar a treba-llar a la Biblioteca del Col·legi Major Sagrat Cor de Barcelona en un conveni de pràctiques. En acabar els estudis em van contractar com a bibliotecària, però als sis mesos ja vaig entrar a treballar aquí.

Quin consideres que és el punt fort de la biblioteca? S. C.: Considero, i en aquest punt coincidim les dues, que la pro-ximitat en el tracte amb els usuaris és un dels punts forts de la biblioteca. Crec que treballar en un poble facilita que s’estableixin lligams amb les persones, cosa molt més difícil en una ciutat.N. V.: Des que es va fer la reobertura de la biblioteca l’any 2005, aquesta va guanyar en visibilitat i, en con-seqüència, s’ha donat a conèixer a un pú-blic que no en feia ús. El resultat ha estat que hem aconseguit fidelitzar antics i nous lectors. També destacaria la qualitat del fons docu-mental de la biblioteca, no només en llibres sinó també en música i cinema. Estem fent noves adquisicions de material relacionat amb el món del vi i continuem augmentant el fons Ferrer i Guàrdia de la nostra col-lecció local.

I el que t’agradaria poder canviar?S. C.: Treure les reixes de l’exterior seria un gran encert. Impedeixen l’entrada de llum natural i fan la biblioteca més fosca i poc visible des de fora. També es podria millorar la senyalització externa, molta gent que ve d’altres poblacions diu que li costa trobar-la.N. V.: M’agradaria poder tenir més metres quadrats, ens les hem d’enginyar per trobar lloc on col·locar el nostre fons documental. També disposar d’una sala polivalent on poder realitzar les activi-tats sense que això alteri el servei de la biblioteca.

Quines són les teves feines/responsabilitats dins de la biblioteca d’Alella?S. C. i N. V.: Hi ha una part que és visible per a tothom: préstecs i retorns de llibres, resoldre tot tipus de consultes, ordenació de la sala, tenir cura del material... i una d’interna com és el procés d’ar-ribada del material, la preparació de novetats, guies de lectura, etc. A més, el fet de tenir totes dues la Diplomatura ens permet realit-zar tasques que van més enllà de les feines d’una auxiliar, com per exemple: catalogar, elaborar les estadístiques mensuals, dissenyar activitats per al foment de la lectura...

Quines són les principals activitats que organitzeu? S. C. i N. V.: Per a adults, el club de lectura, xerrades, presentacions de llibres, espectacles teatrals i musicals, recitals poètics, contes per a adults, el projecte de Biblioteques amb DO... A la sala infantil, l’hora del conte, l’especial de St. Jordi amb les llars d’infants del poble, visites escolars, celebració del Dia Internacional del llibre infantil el dia 2 d’abril i activitats de foment a la lectura com ara, La Panereta o El Passaport a l’aventura.

Quines són les que t’agraden més?S. C.: M’agrada quan, dins el club de lectura, rebem la visita de

l’autor i ens explica el procés d’elaboració de la seva obra. De les activitats infantils m’agraden les que s’ideen des de la biblioteca com ara les visites escolars i La Panereta.N. V.: El que més m’agrada són els espectacles que fem per al públic adult, són representacions de qualitat en petit format que tenen una gran acceptació. D’infantil, em quedo amb El Passaport a l’aventura. L’estiu passat va ser el primer any que es va posar en marxa i espe-rem que, amb la bona acollida que va tenir, es torni a consolidar.

Consideres que aquestes concedeixen un valor afegit a la biblioteca?S. C.: Sí, és el que fa diferenciar una biblioteca d’una altra i que imprimeix una marca personal. N. V.: Aquesta mena d’activitats fan més propera la biblioteca, ja que persones que no n’havien fet mai ús, ara han començat a utilitzar els serveis.Com valores l’estreta col·laboració de la biblioteca Ferrer i Guàrdia amb entitats alellenques com per exemple Cerquem les arrels?S. C.: La valoro de manera molt positiva perquè aquestes col-laboracions també li donen un valor afegit. En concret, Cerquem les Arrels, amb qui mantenim una estreta relació des de 1996, està fent una gran tasca de recuperació del patrimoni local.N. V.: Una de les qualitats en la gestió de la biblioteca és la relació transversal amb diferents regidories, associacions i entitats del

poble. Participem a les Jornades Ferrer i Guàrdia, Jornades de la Gent Gran, Jorna-des de Cooperació, Correllengua, residèn-cies de gent gran del poble... I com bé dius amb Cerquem les Arrels.

Quina creus que ha de ser la missió i els principals objectius de la biblioteca pública d’un poble?S. C.: Facilitar l’accés a la informació en tot tipus de suport. D’entre els principals objectius, un seria oferir un fons variat per a tots els públics i que sigui una biblioteca oberta a tothom.N. V.: Apropar les necessitats culturals i d’informació a tota la comunitat, i adap-tar-se als nous canvis. Un dels objectius seria atendre les necessitats que demana el poble i ser un referent cultural amb la singularitat del territori.

Consideres que Alella necessita ben aviat la nova biblioteca que s’ubicarà a l’antiga Fàbrica de pintures? S. C.: És una qüestió de necessitat buscar un equipament més gran, i la Fàbrica de Pintures, a part de ser un edifici emblemàtic dins el poble, pot oferir grans possibilitats.N. V.: L’actual emplaçament de la biblioteca ha quedat petit, no només en metres lineals de prestatgeries, sinó també per donar cabuda als usuaris que ens visiten a diari, per això seria bo que ens poguéssim traslladar aviat. Sabem que el procés és lent i que l’actual situació que vivim ens frena, però considero que cal fer-ho.

Finalment, com veus el futur de la biblioteca pública davant de les retallades constants de pressupostos i de drets laborals dels seus treballadors?S. C. i N. V.: Estem vivint en un moment d’incertesa en tots els àmbits i la biblioteca pública també s’ha vist afectada per aquesta crisi. De manera general, han disminuït les partides de fons, les subscripcions a revistes, la distribució de material, etc...

D’altra banda, l’Ajuntament d’Alella, que ha apostat per la bi-blioteca com a equipament cultural, ens ha mantingut el mateix pressupost que l’any anterior, i això és un punt a favor.

Pel que fa als drets laborals, hem patit les mateixes retallades que qualsevol treballador de l’Administració pública i pensem que serà molt difícil tornar a recuperar els drets lluitats durant tants anys.

La Susana Clavell Garcia (36 anys, Ar-gentona) i la Núria Vidal Femenias (35 anys, Vilassar de Mar) són les bibliote-càries responsables de la vitalitat i di-namisme de la Biblioteca Ferrer i Guàr-dia, juntament amb la Rosa Casas. Un equip jove de professionals que només veu frenats la seva empenta i els seus projectes per l’actual ubicació d’aquest equipament cultural, essencial en tot poble. Amb gairebé 7 i 9 anys treba-llant a Alella, ens expliquen en què consisteix la seva feina i com veuen la biblioteca pública a dia d’avui.

14

15

CULTURA

Els lectors recomanenEls usuaris de la Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia exerceixen de prescriptors per a la revista Alella

i ens proposen tot un seguit de lectures tant per a nens i joves com per a adults. Feu-los cas…

Lectures infantils/juvenils Lectures per a adults

Lucas Guerrero

Primer viatge al regne de la fantasiaGeronimo Stilton

Jo el recomanaria perquè és el començament d’una saga, on el protagonista s’endinsa en un somni i pensa que ell està en aquell món. Al llarg dels llibres que es van publicant, ell haurà d’anar fent missions per portar la pau definitiva al regne de la fantasia. També el recoma-naria a nens majors de 8 anys perquè s’enganxessin a la saga, i així coneguin més vocabulari que pot ser més endavant una bona eina en la seva vida. Jaume

PonsaGestor documental

Diari d’hivernPaul Auster

És una interessant autobiogra-fia escrita en forma no crono-lògica, com és habitual; potser aquesta és una de les seves particularitats. Auster descriu la seva pròpia experiència vital de manera desmitificadora com a escriptor i també com a persona. Amb una narrativa senzilla, recrea les seves rela-cions de parella, la mort dels seus pares, la infantesa, els paisatges d’una Amèrica quo-tidiana –sobretot Brooklyn–, el sexe, les casualitats, els inicis com a escriptor, els accidents, els llocs on ha viscut, les sensa-cions i els fets que l’han condu-ït fins ser el que ara és.

Berta Caballé

Junie B. Jones es un bocazas Barbara Park

Aquest llibre em va agradar perquè era molt interessant i la història estava molt ben feta. També em va agradar perquè resulta que jo també em dic Berta i això em va fer molta il·lusió.

Carolina ChavarríaProfessora de grec i llatí i traductora de grec modern

Un apartament a Atenes Glenway Wescott

La meva proposta esta ambi-entada durant l’ocupació ale-manya d’Atenes (terrible, ho sé de primera mà per la meva família grega!). Era habitual que les famílies benestants haguessin d’hostatjar els ofici-als alemanys i atendre’ls com si fossin criats, mentrestant la població moria de gana

Marçal Parcerisa

La ResistènciaLaura Gallego

Jo recomanaria aquest llibre perquè, tot i que ja el vaig lle-gir fa molts anys, trobo que és una novel·la fantàstica i molt fàcil de llegir. T’hi enganxes de seguida perquè barreja una part fictícia amb una de real i, les dues juntes, formen un bon equilibri.

Julia FerrandoJubilada

La palabra más hermosa Margaret Mazzantini

La meva recomanació de lectu-ra és aquesta novel·la perquè és una història molt ben cons-truïda, interessant i molt com-movedora. Una història que t’atrapa des del principi i amb un final realment rodó. Tots els personatges tenen molta força i molta importància en la histò-ria. Una molt bona novel·la, en la meva opinió. Andrea

Rul·lan

Diari d’una penjada Rachel Renée Rusell

Jo us recomano que llegiu aquest llibre perquè tracta d’una noia que va a l’insti-tut i li passen coses que ens podrien passar a qualsevol de nosaltres algun dia. La protagonista es diu Nikki i les seves dues amigues es diuen Chloe i Zoey. Les tres viuen coses a vegades divertides, a vegades romàntiques... i sempre es fiquen en embolics i fan bogeries.

Anna RosatArquitecte tècnic

El colós de MarussiHenry Miller

El que més em va agradar va ser la visió polièdrica de l’autor. La manera de veure la bellesa, la transformació d’allò quotidià, la interpretació de la guerra, de la vida, de l’amor... És capaç de capgirar els valors preconcebuts i donar plena llibertat d’interpretació dels esdeveniments. Una porta oberta a la llibertat de pen-sament.

16

CULTURA

Llibres que deixen marquesA continuació, professores, bibliotecàries i escriptors d’estreta relació amb Alella ens proposen la lectura de les obres que més els han marcat i ens expliquen perquè no podem deixar de llegir les seves propostes.

Rosa Casas Bibliotecària Directora de la Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia d’Alella

Quin és el llibre que més t’ha impactat al llarg dels teus anys de lectora? L’última trobada de l’autor hongarès Sándor Márai.

En quin moment de la teva vida vas llegir-lo?Era una època d’una tempesta personal lli-gada al tema principal del llibre. Va ser triat a l’atzar, ja que en aquell moment era una no-vetat acabada d’incorporar a la biblioteca. També el vaig triar per descobrir un autor que m’era desconegut. I la veritat és que em va sorprendre.

L’has rellegit una segona vegada? Et va despertar les mateixes sensacions que el primer cop?No n’he fet una segona lectura, això sí, des que el vaig llegir l’he tingut present en la prescripció a certs usuaris de la biblioteca i s’han anat comprant els nous títols editats d’aquest autor.

Per quin motiu recomanaries la seva lectura?Per tractar l’amistat, no només des del punt de vista d’una relació positiva sinó que, tot i existir diferències i espais de temps llargs sense contacte, en un moment concret es poden escoltar els rancors passats. Unes re-flexions molt ben escrites. Tot té un sentit en aquesta vida.

I pel que fa a les novetats d’aquest Sant Jordi, quina és l’obra que et ve més de gust llegir?De moment no tinc cap lectura a destacar. Em mou més anar fent les lectures que em venen de gust a cada moment siguin o no novetats. Per exemple ara mateix estic llegint Erasmo de Rotterdam. Triunfo y tragedia de un hu-manista de Stefan Zweig.

Lina Rubio Directora de l’INS Alella i professora de català

Quin és el llibre que més t’ha impactat al llarg dels teus anys de lectora? És molt difícil decidir quin és el llibre que més m’ha impactat, perquè n’hi ha més d’un.

En moments diferents de la vida t’influeix un llibre o un altre per molts motius, des del llibre que et desperta el gust per la lectura quan ets petita (en el meu cas un llibret de l’any 1916, Hojas literarias para niños, que als deu anys em va deixar com a record seu la meva senyoreta de l’escola quan es va ju-bilar, i que conservo amb molt d’afecte), pas-sant pel que d’adolescent t’impacta pel tema (Nana, d’Emile Zola) fins al que finalment escullo per destacar si n’he de dir només un: Incerta Glòria, de Joan Sales.

En quin moment de la teva vida vas llegir-lo?Vaig llegir Incerta Glòria per primera vega-da quan era una mestra aspirant a filòloga. Treballava tot el dia en una escola i al vespre estudiava Filologia catalana; entre la feina i els estudis em quedava poc temps per a la lectura per plaer, però anava fent la llista dels llibres que em cridaven l’atenció i una miqueta abans d’anar a dormir i durant les vacances els anava llegint. Recordo que el vaig llegir un estiu i quan vaig acabar-lo em vaig veure incapaç de començar-ne cap altre, perquè tota l’estona pensava en aquests personatges, i si volia llegir havia de ser altra vegada el mateix.

L’has rellegit una segona vegada? Et va despertar les mateixes sensacions que el primer cop?El vaig rellegir dues vegades més amb no gaires anys de diferència perquè cada cop hi descobria més coses. Com deia Mercè Rodo-reda, la primera lectura d’aquesta novel·la és com un cop de puny al ventre, et deixa sense respiració i et costa molt refer-te. Després, de mica en mica, et vas adonant de l’abast del que acabes de llegir, de la magnitud d’aquesta novel·la. És tan panoràmica que cada cop que la llegeixes pots centrar l’atenció en aspectes diferents, per cadascun dels quals, per si sol, ja valdria la pena llegir-la.

Per quin motiu recomanaries la seva lectura?Pots recomanar la lectura d’aquesta novel·la perquè, com he dit abans, és tan rica i tan multiforme que pot satisfer tots els gustos. Normalment no m’agrada llegir obres ambien-

17

CULTURA

tades en la guerra civil i, tanmateix, aquesta ho és i l’estic recomanant perquè va molt més enllà. Sí que és un testimoni d’una època per a qui està interessat en els fets, però la pots llegir també per molts altres aspectes: per l’argument, per la minuciositat pictòrica de les descripcions, per les magnífiques pàgines en què els personatges (tres homes i una dona d’una força que t’arrossega amb ells) cauen en aquestes divagacions mentals a través de les cartes, dels diàlegs o els monòlegs interns, per tants i tants motius que no acabaria mai.

I pel que fa a les novetats d’aquest Sant Jordi, quina és l’obra que et ve més de gust llegir?En aquests moments, i arran de la celebració del festival de novel·la negra Tiana Negra, estic enmig de la lectura de diverses novel-les d’aquest gènere que m’agrada bastant i la veritat és que no estic del tot al corrent de les últimes novetats d’aquest Sant Jordi, però sí que n’hi ha una que em crida l’atenció, és l’última novel·la de Sebastià Benassar, Noc-turn de Sant Felip Neri, publicat per l’Edi-torial Meteora. Per la ressenya del llibre i per l’autor, la veritat és que m’ha cridat l’atenció i segurament és el llibre que aprofitaré per regalar al meu fill aquest dia.

Marta Giralt Professora d’Alemany a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona

Quin és el llibre que més t’ha impactat al llarg dels teus anys de lectora? Només un llibre? Que difícil! Així, sense pensar-hi massa, de casa nostra Tots els contes d’en Calders.Per no parlar d’Stefan Zweig que no he dei-

xat de llegir des del temps de la facultat. Per exemple El món d’ahir per entendre l’esde-venir del món centreeuropeu en el tombant de segle.

En quin moment de la teva vida vas llegir-lo?Vaig llegir per primera vegada Cròniques de la veritat oculta quan tenia uns vint i pocs anys i encara ara el regalo i el rellegeixo.

Per quin motiu recomanaries la seva lectura?M’agrada com parla de les coses de la vida, de les persones amb una barreja de realitat i surrealisme i molta ironia. Em resulta sem-pre suggeridor i divertit amb un català ric i planer alhora.

I pel que fa a les novetats d’aquest Sant Jordi, quina és l’obra que et ve més de gust llegir?Per Sant Jordi em voldria llegir En tiem-pos de luz menguante d’Eugen Rugen pu-blicat fa pocs dies per Anagrama. El vaig llegir aquest estiu en alemany i em va agra-dar moltíssim. Crec que és de les millors novel·les que he llegit sobre el que va ser la República Democràtica Alemanya. Molt recomanable per entendre la complexitat quotidiana d’aquell món de l’est europeu encara força desconegut.

Vicenç Llorca Escriptor

Quin és el llibre que més t’ha impactat al llarg dels teus anys de lector? Lògicament en són molts. Destacaria, però, l’Odissea d’Homer que, a més, tenim el privilegi

de poder-la llegir en vers gràcies a la tasca de traducció que en va fer Carles Riba. Es tracta d’una de les obres que fonamenten la literatu-ra d’Occident. Bona part de llibres i, fins i tot films, que s’han fet posteriorment s’hi relacio-nen d’una manera o una altra. L’obra planteja temes tan definitius com el del retorn a les arrels i el de l’afirmació humana en el cosmos,

En quin moment de la teva vida vas llegir-lo?El primer record que en tinc és a la infantesa, a través de l’adaptació teatral que es va fer per al programa televisiu Terra d’escudella. Des-prés, d’estudiant, la vaig tenir en una versió en castellà. Però la lectura definitiva la vaig fer abans d’anar a la universitat quan vaig començar a llegir els clàssics grecs traduïts per Carles Riba.

L’has rellegit una segona vegada? Et va despertar les mateixes sensacions que el primer cop?Sí, de fet la lectura més profitosa la vaig fer durant unes vacances d’estiu als anys noran-ta. Vaig fer una lectura molt atenta, subrat-llant i comentant passatges. Em va agradar tant el text homèric que aquesta relectura va inspirar, de fet, un poema en homenatge que vaig intitular Odissea, i que podeu llegir en el meu llibre Arles d’aigua. Està construït a partir de la juxtaposició de sintagmes inspi-rats en frases emblemàtiques de l’obra, tot seguint el seu fil argumental.

Per quin motiu recomanaries la seva lectura?Malgrat tractar-se d’un text antic, és una obra literàriament molt moderna. D’una banda, és molt rica pel que fa a tècniques poètiques i narratives, amb episodis inoblidables i imat-ges líriques portentoses. D’una altra banda, els temes que planteja són intemporals: el retorn a la pròpia identitat, les relacions entre l’home i la dimensió divina, l’atzar i el destí. L’Odissea resumeix moltes coses que sentim i anhelem... Per això, la definiria com un clàs-sic de clàssics.

I pel que fa a les novetats d’aquest Sant Jordi, quina és l’obra que et ve més de gust llegir?Atès que la poesia ocupa molt poc espai me-diàtic i que, a més, celebrem l’Any Espriu, recomanaria la lectura de la seva poesia. Personalment llegiré la biografia que li ha dedicat el periodista Agustí Pons: Espriu transparent. També em crida l’atenció un al-tre llibre: La Primavera a Pequín, un dietari líric d’un poeta actual: Francesc Parcerisas. De novel·la, llegiré Les torres del cel de Coia Valls, una autora que està creixent dins el gènere històric.

18

19

Tot i que els llibres són els veritables protago-nistes de Sant Jordi, cada vegada és més fre-qüent trobar, a les paradetes que omplen els carrers de Catalunya, el que editors, llibreters i periodistes anomenen novel·les gràfiques. Com passa sovint en el món de la música, les etiquetes per definir un tipus d’expres-sió artística no sempre són acceptades pels propis creadors ni pel públic en general, que preferim seguir utilitzant el terme molt més planer de còmic.

De fet, per poder parlar de novel·la gràfica s’han de donar un seguit de característiques com el format de llibre, sovint amb una edi-ció d’excel·lent qualitat, una autoria única, un nombre considerable de pàgines i que al llarg d’aquestes s’expliqui una sola història o diverses, però sempre relacionades entre si.

Diferents corrents historiogràfics, en especial dins de l’àmbit de la història con-temporània, consideren aquestes obres com una font a tenir en compte per reconstruir el nostre passat més proper, juntament amb les fonts de caràcter periodístic.

A continuació us presentem un seguit d’exemples de novel·les gràfiques, algunes d’elles portades posteriorment al cinema, que han deixat marcats els seus lectors i que ja es poden considerar veritables clàssics, malgrat que han transcorregut pocs anys des de la seva aparició. Si us ve de gust llegir-ne alguna, només cal que us apropeu a la secció de còmics de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia on hi trobareu la gran majoria.

En primer lloc, caldria destacar Maus:

relat d’un supervivent d’Art Spiegelman. Publicada per primer cop l’any 1980 a la revista nord americana Raw, va guanyar el premi Pulitzer el 1992 i es va traduir al cata-là el 2003. Al llarg de les seves 300 pàgines, s’explica la història del jueu polonès Vladek Spiegelman, pare de l’autor, i la bogeria de l’holocaust. Però el que fa especial aquesta obra és que els protagonistes són animals. Els jueus apareixen com a ratolins, els alemanys són els gats i els nordamericans són gossos. La simbologia és també molt present en tota l’obra, i ja des de la coberta ens acompanyarà un símbol molt semblant a la creu gamada dels nazis.

A través dels seus característics dibui-xos en blanc i negre, Marjane Satrapi ens explica la seva vida als quatre volums de la coneguda Persèpolis. Filla d’una família de classe alta, educada com una occidental més, descriu la caiguda del regnat del Sha de Pèrsia i l’arribada de la república islàmica de l’Iran. D’aquesta manera podrem conèixer la transformació d’un país sota els dictats dels poders religiosos, la tortura i mort dels opositors polítics i, finalment, la duresa de tot exili.

Sense moure’ns de l’Iran, El paradís de Zahra ens proporciona una d’aquelles lec-tures impossibles d’abandonar. L’escenari, aquesta vegada, se situa a Teheran el juny de 2009 dins de la coneguda Primavera Ira-niana. Khalil Amir ens dibuixa una història trista que persegueix l’objectiu de denunci-ar la inexistència de drets humans bàsics

dins del règim iranià. Com a protagonistes trobem Zahra i la cerca desesperada del seu fill Mehdi, un dels molts desapareguts en les protestes pel frau electoral massiu de 2009 que mantenia en el poder Mahmud Ahma-dineyad.

Finalment, cal destacar la figura del canadenc Guy Delisle i les seves cròniques sobre ciutats i països. Les llargues estades en països com Birmània i Israel seguint la seva dona, membre de la delegació de Met-ges Sense Fronteres a França, li permeten dibuixar petites històries que descriuen tant les dificultats ridícules dels expatriats com el patiment real de la població autòctona, sempre amb una alta dosi de crítica cap al funcionament de les ONG europees i dels règims polítics que les acullen. Pel que fa als seus treballs, caldria destacar Pyongyang, avui novament d’actualitat, on descriu el règim militar de Corea del Nord i el culte demencial a l’estimat líder d’aquell moment Kim Jong-il. I per acabar la seva penúltima obra, Crónicas de Jerusalén, que ens per-met entendre el conflicte entre palestins i israelians molt millor que qualsevol mono-grafia especialitzada. A través de les seves vinyetes coneixerem, per exemple, l’ocupa-ció de cases de barris àrabs per part de ju-eus ultraortodoxos, la tolerància del govern israelià amb els assentaments il·legals o la violència amb que creixen els nens palestins i els seus jocs imitant els enfrontaments amb el Tzahal, on són sempre presents les armes de joguina.

Per Sant Jordi no tot són llibres...La novel·la gràfica pot ser una alternativa que ens farà gaudir amb la mateixa intensitat i ens

transmetrà una història amb el mateix rigor que qualsevol llibre tradicional.

Guy Delisle: Crónicas de Jerusalén. Marjane Satrapi: Persèpolis.

CULTURA

20

21

Des que neixes, que penses:

Què deurà ser allò que em farà gran?

Potser seran els anys, els èxits, els aplaudiments.

Tenir un cognom o bé un altre.

O haver nascut més al nord o més al sud.

Pensaràs que la joventut, la bellesa o els diners

són el que et farà gran.

Que s’és tan gran com tot allò que es posseeix.

Res més allunyat de la veritat.

Perquè només hi ha una cosa en aquest món

que et farà gran:

Ser fidel a tu mateix.

www.CaixaBank.com

24 seleccions, 80 partits,totes les estrelles del bàsquet mundial

Segell d’Or EFQM a l’Excel·lència Europea

Banc més Innovador del Món

Millor Banc d’Espanya 2012

22

CULTURA

LES RESTES D’UN NAUFRAGIMercer Pomer, responsable del projecte, explica què és per a ella aquesta instal·lació de J. M. Calleja, poeta i artista visual mataroní, que aquests dies es pot visitar a Can Manyé amb motiu dels Espais de Poesia.

CULTURA

23

CULTURA

És una instal·lació que per a mi és una metàfora del que signifiquen els llibres; a les seves pàgines hi trobem les paraules, les paraules conformen el pensament i de les paraules escrites podem extreure la il-luminació del coneixement i la poesia. Després d’un naufragi en queden els llibres, amb les històries que els acompanyen, i que ens acompanyen, amb la paraula escrita.

Cito un fragment d’un poema d’Espriu:Com les abelles van xuclant la mel en els boscos floritsen les pàgines dels llibres destriem amb un plaer lentíssim en un aprenentatge perpetu, serenes, lluminosesalliberadores paraules d’or

CULTURA

24