Diapositiva 1

LUnivers i els secrets de lespai-tempsMilena AndreuIns DraaijerMarina HidalgoMaitane NajarroCristina Yuste

IES Antoni de Mart i Franqus

LUniversQu s lUnivers? LUnivers est generalment definit com tot el que existeix fsicament (matria, energia, espai i temps), format per galxies, planetes, estrelles, matria obscura (matria hipottica de composici desconeguda que no emet o reflecteix suficient radiaci electromagntica per a ser observada amb els mitjans tcnics actuals), etc. Com es va crear lunivers? La teoria del Big Bang constitueix el moment on tota la matria observable de lUnivers est concentrada en un punt de densitat infinita i hi ha un explosi i es comena a expandir fins crear el que coneixem avui dia com lUnivers.

Van existir tres teories sobre lUnivers:

- T Geocntrica de Claudio Tolomeo on deia que la terra es trobava al centre de lUnivers i aquest girava al seu voltant. - T Geocntrica de Nicolau Copernico, estableix que el sol s el centre de lUnivers i els planetes es troben al seu voltant amb moviment circular uniforme. - T de lunivers esttic i uniforme dIsaac Newton on tota massa t un camp gravitacional i que els planetes giren al voltant del Sol.

Forat Negres un cos que posseeix un radi diminut per amb una gran concentraci de massa.Aquest cos no pot emetre ni reflectir llum, per aix el seu nom.Degut a la seva gran densitat comena a empassar-se tot el que hi ha al seu voltant.John Michell proposa el primer plantejament sobre els forats negres al 1783.Karl Schwarzschild va aconseguir explicar matemticament aquest fenomen 150 anys desprs.Stephen Hawking i Roger Penrose defineixen el forat negre com el conjunt de successos on cap cosa s possible descapar a gran distncia = singularitat.

Especulacions i curiositatsCom podem detectar forats negres? Normalment sutilitzen mesuradors de rajos X, ja que aquest sn grans emissors a causa de la prdua superficial de matria per part dun cos que s absorbit per ells. Tamb es poden detectar per lefecte que tenen en cossos prxims a ells.

La teoria general de la relativitat descriu a la gravetat com una manifestaci de la curvatura d'espai-temps. Com ms massiu sigui lobjecte major ser la seva influncia sobre lespai i el temps, si parlem de casos lmits les regles geomtriques que coneixem deixarien daplicar-se.

En Black Holes FAQ (Preguntes freqents sobre els forats negres),Ted Bunn descriu que no es pot parlar de mesures concretes per als forats negres ni en general cap cosa que existeixi, sin que hem de prendre compte lespai que ocupa en lunivers i la massa que posseeix.

Estn lunivers i el planeta Terra en perill per la presncia de forats negres? No. Amb els coneixements aportats per Schwarzschild i els descobriments actuals sha concls que els seus efectes sobre el Sistema Solar i el nostre planeta sn prcticament nuls. Aix obre nous camps dinvestigaci sobre els possibles tipus forats negres existents.

Forats blancs: els forats negres sn definits com un horitz de successos dintre del que tot objecte s atrapat per una fora gravitatria, aix que per oposici podem entendre que por existir un forat blanc on tot el que estigui dintre dell ser violentament repellit. Encara i fins al moment no hi ha hagut descobriment que contradigui la seva existncia real.Qu s un forat de cuc?Un forat de cuc s un forat negre supermassiu amb una gravetat immensa que en teoria obre una porta a travs del espai-temps. De moment, fins que no es demostri el contrari, els forats de cuc no sn reals.

Funci i possibilitat dun forat de cucEs creu que travessant un forat de cuc pots accedir a una altre part de lunivers o incls arribar a un altre univers.

Es planteja que si realment existissin, els podrem utilitzar com a mtode de transport.

Una frmula matemtica permet crear forats de cuc electromagntics.

Construts de meta materials (material artificial que presenta propietats electromagntiques inusuals, propietats que procedeixen de lestructura dissenyada i no de la seva composici, s a dir, sn diferents a les dels seus constituents) per, les seves possibles aplicacions rossen la cincia-ficci. La frmula matemtica es basa en una anterior concebuda per possibilitar les radiacions de microones, per aquesta nova versi valdria per totes les freqncies dones electromagntiques, segons els seus creadors.

De moment, encara no existeixen els meta materials necessaris per a fabricar aquest tnel electromagntic.Teoria qunticaEstudia el comportament de la matria quan les dimensions daquesta sn molt petites, i comencem a notar efectes com la impossibilitat de conixer amb exactitud la posici duna partcula, o la seva energia, o conixer simultniament la seva posici o velocitat, tot aix sense afectar a la prpia partcula.

El marc daplicaci de la fsica quntica es limita, gaireb exclusivament, als nivells atmic, subatmic i nuclear, on resulta totalment imprescindible. Tamb sutilitza en mbits com lelectrnica, en la fsica de nous materials, en la fsica daltes energies, en el disseny dinstrumentaci mdica, en la criptografia i la computaci quntiques, i el la cosmologia terica de lUnivers primerenc. Per laplicaci mes innovadora es la teleportaci dels estats quntics.

s una teoria netament probabilista que ens parla de la probabilitat de que un fet succeeixi en un moment determinat, no de quan ocorrer certament.

A diferncia del que ocorre en la Fsica Clssica, en la Teoria Quntica la probabilitat posseeix un valor objectiu essencial, i no es troba supeditada a lestat de coneixement del subjecte, sin que, en certa manera, ho determina.

El viatge en el tempss un concepte de desplaament cap endavant o cap enrere aix com ho fem en lespai. Algunes interpretacions suggereixen la possibilitat de viatges entre universos o realitats paralleles.

La Teoria Especial de la Relativitat exigeix que les lnies de mn (que descriuen el curs de la seva vida) dels objectes fsics siguin de tipus temps. Segons La Teoria General de la Relativitat, els objectes de gran massa deformen lespai-temps i dobleguen aquestes lnies. Si una lnia es corbs i es tanqus, ens precipitariem sobre els nostres antics jos.

La mecnica quntica i el multiversAlgunes situacions descarten que pugui haver viatges pel temps. La fsica, per, no imposa prohibici alguna. El viatge cap al futur s lunic que no planteja paradoxes. Un exemple en seria: - Com s que no hi ha viatgers del futur entre nosaltres? Aquestes sn paraules del mateix Stephen Hawking. Aqu, per, samaga gat tancat, doncs una corba de temps tancada arribaria cap enrere en el temps noms fins el moment en que es va crear. Aquesta s lexplicaci a una de les moltes preguntes formulades. No obstant, hi ha un nombre incomptable daltres per a les quals no trobem cap soluci que admeti el nostre raonament.

De les corbes de temps tancades sabem que, si existeixen, ens falta la mecnica quntica per entendre-les. Aquesta resol les paradoxes dels viatges a travs del temps. No prediu qu observarem, sin quins sn els possibles resultats duna acci.

Aqu pren paper la teoria del multivers dEverett. Aquesta ens explica, com a exemple, que un neutr pot desintegrar-se en qualsevol moment, per s ms probable que ho faci en certs moments que en uns altres. Per a cada instant en que pugui fer-ho, existeix un univers on aix ocorre just en aquell moment, segons la seva interpretaci.Conclusi

La nostra conclusi s que, si els viatges a travs del temps sn impossibles, la ra nest encara per descobrir. Potser trobem o creem algun dia corbes de temps tancades navegables, o potser no. Per si la interpretaci dels molts universos, o alguna cosa per lestil, s veritat i en la cosmologia quntica i en la teoria quntica de la computaci no es coneix altra possibilitat de que sigui viable-, llavors totes les objeccions addudes contra els viatges a travs del temps depenen de models falsos de la realitat fsica. Per tant, tocaria a aquells qui encara vulguin rebutjar que pugui haver viatges pel temps el presentar nous arguments cientfics o filosfics.

[Shell]Command=2IconFile=explorer.exe,3[Taskbar]Command=ToggleDesktop