Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibuix simbolitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’hi bé i respon.1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrements?3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS, FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2

El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèria al medi rural. Fixa-t’hi bé i respon.

1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Què

passaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle .

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3

El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèria al medi rural. Fixa-t’hi bé i respon.

1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.

2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1

El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.

Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?

3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El paper.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.

1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.

2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?

El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat.

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gran impacte ambiental; cal tenir en compte les

problematiques associades a l’extraccio del ferro, les emissions de gasos i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.

Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’estany, per evitar que s’oxidin en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. L’alumini.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEBAUXITA

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

(alumina)

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4

L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu un

símbol que determina de quin tius de plàstic està fet.

1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El plàstic.

MATERIAL DIDÀCTIC

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5

Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEPETROLI

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

POLIMERITZACIÓ

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema.

El valor de les nostres deixalles. Resum (I).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (II).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (III).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8

MATERIAL DIDÀCTIC

Preparació prèvia

1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.

2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.

3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.

4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.

5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).

Procés de compostatge

6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.

7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat,temperatura i concentració d’oxigen òptimes.

8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixenper regar les mateixes piles.

9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguirun material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.

10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzarcom a adob.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1

Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totesaquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similaral que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.

MATERIAL DIDÀCTIC

El compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presènciao en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró,es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent:

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2

Fem compost! (II)

MATERIAL DIDÀCTIC

Per entendre com funciona el procés de compostatge,et proposem que realitzis la següent experiència.

Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet

1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur.2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les,amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma mésràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins lasafata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada.4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi potafegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començarel procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels foratsque heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles.

Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ...De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que elsmicroorganismes tinguin prou oxigen.

Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i éspossible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massalíquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, lahumitat d’una esponja escorreguda.

1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir:al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesos

A partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica;la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràsalgunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibuix simbolitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’hi bé i respon.1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrements?3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS, FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2

El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolit za el cicle de la matèr ia al medi rural. Fixa- t’hi bé i respon.

1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Què

passaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle .

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3

El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèria al medi rural. Fixa-t’hi bé i respon.

1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.

2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1

El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.

Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?

3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El paper.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.

1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.

2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?

El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat.

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gran impacte ambiental; cal tenir en compte les

problematiques associades a l’extraccio del ferro, les emissions de gasos i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.

Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’estany, per evitar que s’oxidin en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. L’alumini.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEBAUXITA

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

(alumina)

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4

L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu un

símbol que determina de quin tius de plàstic està fet.

1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El plàstic.

MATERIAL DIDÀCTIC

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5

Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEPETROLI

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

POLIMERITZACIÓ

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema.

El valor de les nostres deixalles. Resum (I).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (II).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (III).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8

MATERIAL DIDÀCTIC

Preparació prèvia

1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.

2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.

3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.

4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.

5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).

Procés de compostatge

6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.

7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat,temperatura i concentració d’oxigen òptimes.

8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixenper regar les mateixes piles.

9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguirun material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.

10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzarcom a adob.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1

Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totesaquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similaral que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.

MATERIAL DIDÀCTIC

El compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presènciao en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró,es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent:

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2

Fem compost! (II)

MATERIAL DIDÀCTIC

Per entendre com funciona el procés de compostatge,et proposem que realitzis la següent experiència.

Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet

1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur.2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les,amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma mésràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins lasafata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada.4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi potafegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començarel procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels foratsque heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles.

Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ...De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que elsmicroorganismes tinguin prou oxigen.

Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i éspossible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massalíquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, lahumitat d’una esponja escorreguda.

1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir:al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesos

A partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica;la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràsalgunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibuix simbolitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’hi bé i respon.1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrements?3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS, FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2

El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolit za el cicle de la matèr ia al medi rural. Fixa- t’hi bé i respon.

1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Què

passaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle .

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3

El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèri a al medi rural. Fixa-t’ hi bé i respon.

1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.

2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1

El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.

Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?

3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre.

REUTILITZACIÓ

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓDE SORRES

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

DEPURACIÓI TRITURAT

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El paper.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.

1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.

2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?

El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat.

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gran impacte ambiental; cal tenir en compte les

problematiques associades a l’extraccio del ferro, les emissions de gasos i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.

Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’estany, per evitar que s’oxidin en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. L’alumini.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEBAUXITA

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

(alumina)

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4

L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu un

símbol que determina de quin tius de plàstic està fet.

1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El plàstic.

MATERIAL DIDÀCTIC

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5

Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEPETROLI

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

POLIMERITZACIÓ

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema.

El valor de les nostres deixalles. Resum (I).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (II).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (III).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8

MATERIAL DIDÀCTIC

Preparació prèvia

1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.

2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.

3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.

4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.

5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).

Procés de compostatge

6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.

7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat,temperatura i concentració d’oxigen òptimes.

8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixenper regar les mateixes piles.

9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguirun material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.

10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzarcom a adob.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1

Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totesaquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similaral que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.

MATERIAL DIDÀCTIC

El compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presènciao en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró,es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent:

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2

Fem compost! (II)

MATERIAL DIDÀCTIC

Per entendre com funciona el procés de compostatge,et proposem que realitzis la següent experiència.

Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet

1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur.2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les,amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma mésràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins lasafata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada.4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi potafegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començarel procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels foratsque heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles.

Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ...De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que elsmicroorganismes tinguin prou oxigen.

Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i éspossible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massalíquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, lahumitat d’una esponja escorreguda.

1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir:al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesos

A partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica;la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràsalgunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibu ix simb olitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’h i bé i resp on.1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrem ents?3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS , FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2

El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolit za el cicle de la matèr ia al medi rural. Fixa- t’hi bé i respon.

1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Què

passaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle .

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3

El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèri a al medi rural. Fixa-t’ hi bé i respon.

1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.

2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1

El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.

Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?

3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El paper.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.

1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.

2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?

El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

BLANQUEIG I REFINAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

TALA D’ARBRES Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TROSSEJAT, COCCIÓI DEPURACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gran impacte ambiental; cal tenir en compte les

problematiques associades a l’extraccio del ferro, les emissions de gasos i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.

Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’estany, per evitar que s’oxidin en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. L’alumini.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEBAUXITA

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

(alumina)

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4

L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu un

símbol que determina de quin tius de plàstic està fet.

1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El plàstic.

MATERIAL DIDÀCTIC

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5

Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEPETROLI

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

POLIMERITZACIÓ

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema.

El valor de les nostres deixalles. Resum (I).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (II).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (III).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8

MATERIAL DIDÀCTIC

Preparació prèvia

1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.

2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.

3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.

4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.

5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).

Procés de compostatge

6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.

7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat,temperatura i concentració d’oxigen òptimes.

8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixenper regar les mateixes piles.

9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguirun material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.

10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzarcom a adob.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1

Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totesaquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similaral que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.

MATERIAL DIDÀCTIC

El compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presènciao en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró,es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent:

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2

Fem compost! (II)

MATERIAL DIDÀCTIC

Per entendre com funciona el procés de compostatge,et proposem que realitzis la següent experiència.

Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet

1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur.2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les,amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma mésràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins lasafata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada.4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi potafegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començarel procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels foratsque heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles.

Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ...De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que elsmicroorganismes tinguin prou oxigen.

Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i éspossible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massalíquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, lahumitat d’una esponja escorreguda.

1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir:al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesos

A partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica;la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràsalgunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibu ix simb olitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’h i bé i resp on.1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrem ents?3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS , FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2

El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolit za el cicle de la matèr ia al medi rural. Fixa- t’hi bé i respon.

1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Què

passaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle .

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3

El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèri a al medi rural. Fixa-t’ hi bé i respon.

1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.

2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1

El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.

Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?

3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El paper.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.

1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.

2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?

El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat.

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gran impacte ambiental; cal tenir en compte les

problematiques associades a l’extraccio del ferro, les emissions de gasos i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.

Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’estany, per evitar que s’oxidin en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. L’alumini.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEBAUXITA

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

(alumina)

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4

L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu un

símbol que determina de quin tius de plàstic està fet.

1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El plàstic.

MATERIAL DIDÀCTIC

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5

Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEPETROLI

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

POLIMERITZACIÓ

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema.

El valor de les nostres deixalles. Resum (I).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (II).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (III).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8

MATERIAL DIDÀCTIC

Preparació prèvia

1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.

2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.

3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.

4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.

5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).

Procés de compostatge

6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.

7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat,temperatura i concentració d’oxigen òptimes.

8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixenper regar les mateixes piles.

9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguirun material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.

10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzarcom a adob.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1

Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totesaquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similaral que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.

MATERIAL DIDÀCTIC

El compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presènciao en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró,es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent:

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2

Fem compost! (II)

MATERIAL DIDÀCTIC

Per entendre com funciona el procés de compostatge,et proposem que realitzis la següent experiència.

Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet

1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur.2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les,amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma mésràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins lasafata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada.4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi potafegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començarel procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels foratsque heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles.

Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ...De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que elsmicroorganismes tinguin prou oxigen.

Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i éspossible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massalíquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, lahumitat d’una esponja escorreguda.

1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir:al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesos

A partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica;la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràsalgunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibu ix simb olitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’h i bé i resp on.1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrem ents?3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS , FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2

El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolit za el cicle de la matèr ia al medi rural. Fixa- t’hi bé i respon.

1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Què

passaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle .

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3

El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèri a al medi rural. Fixa-t’ hi bé i respon.

1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.

2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1

El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.

Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?

3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El paper.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.

1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.

2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?

El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat.

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gr an impacte ambiental; cal tenir en compte les

problematiqu es associades a l’extraccio del ferro, les emis sions de gaso s i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.

Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’estany, per evi tar que s’oxidi n en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. L’alumini.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEBAUXITA

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

(alumina)

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4

L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu un

símbol que determina de quin tius de plàstic està fet.

1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El plàstic.

MATERIAL DIDÀCTIC

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5

Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEPETROLI

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

POLIMERITZACIÓ

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema.

El valor de les nostres deixalles. Resum (I).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (II).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (III).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8

MATERIAL DIDÀCTIC

Preparació prèvia

1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.

2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.

3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.

4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.

5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).

Procés de compostatge

6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.

7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat,temperatura i concentració d’oxigen òptimes.

8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixenper regar les mateixes piles.

9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguirun material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.

10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzarcom a adob.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1

Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totesaquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similaral que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.

MATERIAL DIDÀCTIC

El compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presènciao en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró,es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent:

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2

Fem compost! (II)

MATERIAL DIDÀCTIC

Per entendre com funciona el procés de compostatge,et proposem que realitzis la següent experiència.

Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet

1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur.2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les,amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma mésràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins lasafata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada.4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi potafegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començarel procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels foratsque heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles.

Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ...De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que elsmicroorganismes tinguin prou oxigen.

Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i éspossible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massalíquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, lahumitat d’una esponja escorreguda.

1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir:al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesos

A partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica;la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràsalgunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibu ix simb olitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’h i bé i resp on.1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrem ents?3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS , FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2

El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolit za el cicle de la matèr ia al medi rural. Fixa- t’hi bé i respon.

1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Què

passaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle .

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3

El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèri a al medi rural. Fixa-t’ hi bé i respon.

1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.

2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1

El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.

Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?

3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El paper.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.

1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.

2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?

El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat.

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gran impacte ambiental; cal tenir en compte les

problematiqu es associades a l’extraccio del ferro, les emis sions de gaso s i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.

Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’esta ny, per evi tar que s’oxidi n en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. L’alumini.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEBAUXITA

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

(alumina)

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4

L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu un

símbol que determina de quin tius de plàstic està fet.

1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El plàstic.

MATERIAL DIDÀCTIC

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5

Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEPETROLI

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

POLIMERITZACIÓ

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema.

El valor de les nostres deixalles. Resum (I).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (II).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (III).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8

MATERIAL DIDÀCTIC

Preparació prèvia

1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.

2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.

3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.

4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.

5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).

Procés de compostatge

6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.

7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat,temperatura i concentració d’oxigen òptimes.

8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixenper regar les mateixes piles.

9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguirun material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.

10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzarcom a adob.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1

Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totesaquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similaral que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.

MATERIAL DIDÀCTIC

El compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presènciao en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró,es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent:

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2

Fem compost! (II)

MATERIAL DIDÀCTIC

Per entendre com funciona el procés de compostatge,et proposem que realitzis la següent experiència.

Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet

1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur.2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les,amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma mésràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins lasafata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada.4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi potafegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començarel procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels foratsque heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles.

Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ...De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que elsmicroorganismes tinguin prou oxigen.

Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i éspossible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massalíquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, lahumitat d’una esponja escorreguda.

1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir:al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesos

A partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica;la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràsalgunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibu ix simb olitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’h i bé i resp on.1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrem ents?3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS , FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2

El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolit za el cicle de la matèr ia al medi rural. Fixa- t’hi bé i respon.

1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Quèpassaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle .

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3

El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèri a al medi rural. Fixa-t’ hi bé i respon.

1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1

El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.

Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?

3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El paper.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.

1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.

2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?

El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat.

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gran impacte ambiental; cal tenir en compte les

problematiqu es associades a l’extraccio del ferro, les emis sions de gaso s i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.

Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’esta ny, per evi tar que s’oxidi n en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. L’alumini.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEBAUXITA

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

(alumina)

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4

L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu un

símbol que determina de quin tius de plàstic està fet.

1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El plàstic.

MATERIAL DIDÀCTIC

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5

Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEPETROLI

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

POLIMERITZACIÓ

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema.

El valor de les nostres deixalles. Resum (I).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (II).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (III).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8

MATERIAL DIDÀCTIC

Preparació prèvia

1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.

2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.

3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.

4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.

5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).

Procés de compostatge

6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.

7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat,temperatura i concentració d’oxigen òptimes.

8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixenper regar les mateixes piles.

9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguirun material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.

10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzarcom a adob.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1

Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totesaquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similaral que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.

MATERIAL DIDÀCTIC

El compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presènciao en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró,es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent:

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2

Fem compost! (II)

MATERIAL DIDÀCTIC

Per entendre com funciona el procés de compostatge,et proposem que realitzis la següent experiència.

Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet

1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur.2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les,amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma mésràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins lasafata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada.4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi potafegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començarel procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels foratsque heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles.

Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ...De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que elsmicroorganismes tinguin prou oxigen.

Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i éspossible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massalíquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, lahumitat d’una esponja escorreguda.

1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir:al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesos

A partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica;la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràsalgunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 MataróRESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat.MATERIAL DIDÀCTICAquest dibu ix simb olitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’h i bé i resp on.1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrem ents?3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS , FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2

El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolit za el cicle de la matèr ia al medi rural. Fixa- t’hi bé i respon.

1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Quèpassaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle .

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3

El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèri a al medi rural. Fixa-t’ hi bé i respon.

1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1

El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.

Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El paper.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.

Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.

1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.

2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?

El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat.

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gran impacte ambiental; cal tenir en compte les

problematiqu es associades a l’extraccio del ferro, les emis sions de gaso s i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.

Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’estany, per evi tar que s’oxidi n en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

FUSIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. L’alumini.

MATERIAL DIDÀCTIC

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.

1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEBAUXITA

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

TRITURACIÓ ICALCINACIÓ

(alumina)

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4

L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu un

símbol que determina de quin tius de plàstic està fet.

1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

El valor de les nostres deixalles. El plàstic.

MATERIAL DIDÀCTIC

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5

Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics.

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

MOLDEJAT

RECICLATGE

INCINERADORA

ABOCADOR

EXTRACCIÓ DEPETROLI

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

Impactes ambientals:

______________________________

______________________________

POLIMERITZACIÓ

Fixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema.

El valor de les nostres deixalles. Resum (I).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (II).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7

MATERIAL DIDÀCTIC

El valor de les nostres deixalles. Resum (III).

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8

MATERIAL DIDÀCTIC

Preparació prèvia

1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.

2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.

3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.

4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.

5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).

Procés de compostatge

6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.

7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat,temperatura i concentració d’oxigen òptimes.

8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixenper regar les mateixes piles.

9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguirun material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.

10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzarcom a adob.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1

Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totesaquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similaral que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.

MATERIAL DIDÀCTIC

El compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presènciao en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró,es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent:

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2

Fem compost! (II)

MATERIAL DIDÀCTIC

Per entendre com funciona el procés de compostatge,et proposem que realitzis la següent experiència.

Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet

1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur.2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les,amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma mésràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins lasafata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada.4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi potafegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començarel procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels foratsque heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles.

Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ...De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que elsmicroorganismes tinguin prou oxigen.

Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i éspossible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massalíquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, lahumitat d’una esponja escorreguda.

1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir:al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesos

A partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica;la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràsalgunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró

RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 1

El cicle de la matèria al medi naturalEls éssers vius necessiten energia per poder viure; aquesta energia l’extreuen dels alimentsque fabriquen ells mateixos (com en el cas dels vegetals, també anomenats productors)o béque ingereixen (com en el cas dels animals, anomenats consumidors). La producció o ingestiód’aliment dóna lloc a un seguit de residus; en el medi natural, els residus generats per unséssers vius són aprofitats com a aliment per altres éssers vius. diem, doncs, que el cicle de lamatèria al medi natural és tancat.

MATERIAL DIDÀCTIC

Aquest dibuix simbolitza el cicle de la matèria al medi natural. Fixa-t’hi bé i respon.

1. Quins elements necessita l’alzina per elaborar el seu aliment? Quins residus genera?2. Com obté l’energia que necessita, la guineu? Qui aprofita els seus excrements?

3. Realitza un esquema senzill on es representi el traspàs de matèria (i energia) d’un ésser viu aun altre, indicant de què s’alimenten i quins residus generen cadascun d’ells; hi han d’aparèixer,com a mínim, els següents elements: CADÀVERS, SALS MINERALS, FULLES, GUINEU, ALZINA,ORGANISMES DESCOMPONEDORS, EXCREMENTS, FUSTA MORTA, ESQUIROL, AGLANS.4. Segons l’esquema que has realitzat, hi ha algun residu propi del bosc que no aprofiti cap ésserviu?

Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 2El cicle de la matèria al medi ruralEn les activitats agrícoles i ramaderes, el cicle de la matèria és molt similar al del medi natural.Hi ha, però, determinades matèries primeres (com les hortalisses i verdures, els ous, la llet, lacarn, ...) que s’extreuen d’aquest cicle i no s’hi tornen a incorporar, de la mateixa manera que,amb l’objectiu d’accelera i millorar el proces de producció, s’hi introdueixen elements externs(com els adobs químics, la benzina per fer funcionar els tractors, ...). En aquest cas, doncs,parlem d’un cicle semi-obert. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibuix simbolit za el cicle de la matèr ia al medi rural. Fixa- t’hi bé i respon.1. Quins residus es generen a les zones rurals? Què se’n fa?2. Com es retornen als camps les sals minerals que necessiten les plantes per créixer? Quèpassaria si no es retornessin als camps aquestes sals minerals?3. Realitza un esquema senzill on es representi el cicle de la matèria al medi rural, indicant elselements propis d’aquest cicle que són extrets per l’home per treure’n un profit (per exemple, lesverdures o hortalisses) iels elements externs que s’utilitzen per accelerar i millorar el procés deproducció (per exemple, els adobs químics). Indica, també, quins residus es generen que no podenser reincorporats al cicle . Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 3El cicle de la matèria al medi urbàA les zones urbanes, siguin pobles o ciutats, gran part dels productes que es consumeixenprovenen de molt lluny: les pomes, de Nova Zelanda,; la carn de vedella, de l’Argentina; elpetroli, de l’Orient Mitjà ... Alguns d’aquests productes són imprescindibles (l’aigua, els aliments,l’energia ...), però molts d’altres no són necessaris. De la mateixa manera, els residus que shigeneren van a parar a d’altres llocs, i en molts casos no se’n treu cap profit. Parlem, doncs, d’uncicle totalment, obert. MATERIAL DIDÀCTICAquest dibuix simbolitza el cicle de la matèri a al medi rural. Fixa-t’ hi bé i respon.1. Fes un llistat dels productes d’alimentació que consumeixes habitualment (fruita, verdura,carn, pasta, arròs, ...) i intenta esbrinar quin és el seu lloc d’origen.2. Imagina’t que tots aquests productes es produïssin a Mataró; quina extensió creus que tindriala nostra ciutat?3. Fes un llistat dels residus que genereu a casa teva. quin és el destí d’aquests residus? Creus quese’n podria treure algun profit?4. Si volguéssim imitar el cicle de la matèria al medi natural caldria retornar els residus al llocd’origen dels productes que haguéssim consumit, per tal de “tancar” el cicle. Creus que això seriapossible? Per què? Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.1El valor de les nostres deixalles. El vidre.Els productes que consumim vénen acompanyats, molt sovint, d’envasos i embolcalls que acabaranconvertint-se en residus; en determiinats casos, aquests envasos i embolcalls són reciclables o fins itot reutilitzables.Els envasos de vidre, fabricats a partir de matèries primeres molt abundnats a la natura (calcària,quars, carbonat sòdic) són reutilitzables i 100% reciclables; tot i això, anualment es llencen al contenidordel rebuig la major part d’aquests envasos. MATERIAL DIDÀCTICFixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos de vidre que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor de vidre, deixalleria ...?2. Algun d’aquests pots de vidre, els aprofiteu per a altres usos? Quins?3. Es calcula que els envasos de vidre retornables es poden reutilitzar entre 30 i 40 vegades.Pregunta als teus pares o avis si recorden haver comprat envasos de vidre retornables, de quinsproductes, a on els tornaven un cop buits, si els retornaven una part dels diners, ... Encara encompren, actualment?4. Fes un llistat dels aventatges i inconvenients que tenen els envasos de vidre. Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 MataróEl valor de les nostres deixalles. El paper.MATERIAL DIDÀCTICFixa’t en el dibuix de la fitxa 4.6 i completa el següent esquema.Molts dels productes que serveixen per blanquejar el paper porten clor; el seu ús dóna lloc a laformació de substàncies tòxiques. Existeixen, pero, alguns prductes blanquejadors lliures de clor.1. Els simbols que apareixen a continuacio corresponen a distintius ambientals, que garanteixen processosde produccio ambientalment correctes. Esbrina quin significat te cadascun d’aquests simbols.2. El paper que feu servir a l’escola, du algun d’aquests simbols?El paper i el cartró es fabriquen a partir de fusta verge. La fusta és un recurs renovable, tot i que caltenir en compte les taxes de productivitat de cada bosc; és a dir: la quantitat de fusta que en podemextreure anualment sense malmetre’l. El reciclatge del paper i el cartró permet prescindir de gran partd’aquesta fust i fabricar paper de qualitat a partir de paper usat. RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.2 Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 MataróEl valor de les nostres deixalles. El ferro i l’acer.MATERIAL DIDÀCTICFixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’acer que utilitzeu a casa teva. Un coputilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’acer te un gran impacte ambiental; cal tenir en compte lesproblematiques associades a l’extraccio del ferro, les emissions de gasos i pols altamentcontaminants en l’elaboracio de l’acer, la generacio de residus solids, ... Per cada tona d’acerelaborada, es generen 4 tones de residus solids. Fes un calcul aproximat de ls envasos d’acer queutilitzeu a casa teva durant una setmana i calcula quants quilos de residus solids s’han egneratper a la seva elaboracio.Les llaunes de tonyina, d’olives, de tomàquet triturat, ... generalment són d’acer, que és unaaleació de ferro, carbó i pedra calcària; sovint aquestes llaunes estan recobertes per una capamolt fina d’estany, per evitar que s’oxidin en contacte amb el producte que contenen.Actualment, algunes d’aquestes llaunes, sobretot les de refrescos, es fabriquen amb alumini.Impactes ambientals:____________________________________________________________Impactes ambientals:____________________________________________________________FUSIÓ I MOLDEJAT RECICLATGE INCINERADORAABOCADOREXTRACCIÓ DEMATERIALS FÈRRICS Impactes ambientals:____________________________________________________________Impactes ambientals:____________________________________________________________ Impactes ambientals:____________________________________________________________TRITURACIÓ ICALCINACIÓ RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.3 Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 MataróEl valor de les nostres deixalles. L’alumini.MATERIAL DIDÀCTICFixa’t en el dibuix de la fitxa 4.7 i completa el següent esquema.1. Pren nota, durant una setmana, dels envasos d’alumini que utilitzeu a casa teva (llaunes de refresc, bosses de patates, “paper de plata”, ...). Un cop utilitzats, quin es el seu desti: contenidor de rebuig, contenidor d’envasos, ...?2. L’elaboracio de l’alumini te un impacte ambiental molt gran. Malgrat aixo, a les nostres llarscada vegada fem servir mes envasos que estan fabricats amb aquest material. Quines alternativesse t’adudeixen per als envasos d’alumini que utilitzeu habitualment a casa teva?Impactes ambientals:____________________________________________________________Impactes ambientals:____________________________________________________________ELECTRÒLISI, FUNDICIÓ I MOLDEJAT RECICLATGE INCINERADORAABOCADOREXTRACCIÓ DEBAUXITA Impactes ambientals:____________________________________________________________Impactes ambientals:____________________________________________________________ Impactes ambientals:____________________________________________________________TRITURACIÓ ICALCINACIÓ(alumina) RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.4L’alumini és el segon metall més abundant de la Terra, per darrera del ferro. És un materialmolt apreciat, ja que és lleuger, dúctil i resistent al rovell, aïllant tèrmic, etc. Molts productesque trobem a les botiques estan envasats en alumini (llaunes de begudes, safates de menjar ràpid,bosses de patates fregides, etc.).L’alumini s’extreu d’un mineral anomenat bauxita, del qual se’n necessiten grans quantitats; lesmines més importants de bauxita (mines a cel obert) es troben a les zones tropicals. La seva extracciói la transfomració d’aquest material en alumini suposen un gran impacte ecològic i una elevadadespesa energètica, a banda d’altres implicacions de caire ètic i social. Els envasos de plàstic poden ser de diferents tipus de plàstics; a cada envàs hi trobareu unsímbol que determina de quin tius de plàstic està fet.1. Esbrina a quin tipus de plàstic corresponen els següents símbols i digues quins dels productesque compreu habitualment a casa estan fets amb cada tipus de plàstic.Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 MataróEl valor de les nostres deixalles. El plàstic.MATERIAL DIDÀCTICRESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 4.5Els plàstics són hidrocarburs que provenen de la destil.lació del petroli. Al mercat hi ha unagran varietat de plàstics; anomenem termoplàstics aquells plàstics que es fonen amb la calorsense modificar-se químicament, i plàstics termoestables aquells plàstics rígids que no esfonen i que en escalfar-se experimenten alteracions químiques. La majoria dels plàstics ques’utilitzen en els envasos són termoplàstics. Impactes ambientals:____________________________________________________________Impactes ambientals:____________________________________________________________MOLDEJAT RECICLATGE INCINERADORAABOCADOREXTRACCIÓ DEPETROLI Impactes ambientals:____________________________________________________________Impactes ambientals:____________________________________________________________ Impactes ambientals:____________________________________________________________POLIMERITZACIÓFixa’t en el dibuix de la fitxa 4.8 i completa el següent esquema. El valor de les nostres deixalles. Resum (I).Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.6MATERIAL DIDÀCTIC El valor de les nostres deixalles. Resum (II).Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.7MATERIAL DIDÀCTIC El valor de les nostres deixalles. Resum (III).Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - 4.8MATERIAL DIDÀCTIC Preparació prèvia1. Recepció de la fracció orgànica deles deixalles domèstiquesi separació de les impureses.2. Trommel: tambor cilíndricque roda i separales impureses més grans.3. Cabina detriatge manual:les impureses separadespassen per un control manual;posteriorment, els elementsmetàl.lics són separatsmitjançant un electroimant.4. Recepció de la fraccióvegetal i trituració:la fracció vegetal(restes d’esporga, de jardinera, ...)s’incorpora al procés un cop triturada.5. Barreja i homogenitzacióde la fracció comèstica (70%) i la fracció vegetal, ja triturada (30%).Procés de compostatge6. Disposició en piles: la mescla s’apila en un cobert, sense parets i amb el terra pavimentat.7. Voltat de les piles: les piles es voltegen per aconseguir una major oxigenació i assolir unes condicions d’humitat, temperatura i concentració d’oxigen òptimes.8. Recollida de lixiviats : els líquids producte de la descomposició de la matèria orgànica es recullen i serveixen per regar les mateixes piles.9. Garbellament del compost madur: passades de 12 a 14 setmanes, el compost és garbellat per aconseguir un material fi i homogeni. El material més groller torna al començament del procés.10. Compost madur. Un cop finalitzat el procés, aconseguim un compost madur i estable que ja es pot comercialitzar com a adob.Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 Mataró RESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.1Fem compost! (I)Les restes de menjar, les fulles que cauen de les plantes, les flors que s’han pensit, ... totes aquestes restes formen part del que s’anomena fraccio organica dels residus municipals. A lesplantes de compostatge, aquesta fraccio experimenta, de manera controlada, un proces similar al que experimenten les restes de materia organica a la natura, que té com a resultat el compost,utilitzat posteriorment com a adob en l’agricultura i jardineria.MATERIAL DIDÀCTICEl compostatge és un procés de fermentació de la matèria orgànica que pot tenir lloc en presència o en absència d’oxigen; parlem respectivament de compostatge aerobi (que es pot realitzar ambel sistema de piles o de tancats i forçats) icompostatge anaerobi.A la planta de compostatge de Granollers, on va a parar la fracció orgànica dels residus de Mataró, es realitza compostatge anaerobi amb el sistema de piles. El procés és, a grans trets, el següent: Mataró Sostenible. Programa educatiu sobre l’Agenda 21 MataróRESIDUS - EP - Treball d’aula - Fitxa 5.2Fem compost! (II)MATERIAL DIDÀCTICPer entendre com funciona el procés de compostatge, et proposem que realitzis la següent experiència. Material:Capsa de fusta o de porexpanSafataTermòmetreVas de vidreProveta de 150 ccAmpolla de plàstic petitaCorróSedàs de 2mm de mallaPaper indicador universal4 pedretes o tacs de fustaTisoresTerra de bosc i serraduresRegle graduatBalançaPaper de diariBosses de plàsticGanivet1.Recolliu un grapat de terra del bosc o un grapat de compost ja madur. 2. Recolliu restes vegetals (peles de fruita, fulles d’enciam, restes de plantes, etc.)i talleu-les, amb un ganivet, a trossos petits perqupe els microorganismes puguin actuar de forma més ràpida.3. Feu forats a la capsa de fusta o porexpan (a la tapa, als costats i al fons), i poseu-la dins la safata damunt de quatre pedre per tal que quedi una mica elevada. 4. Poseu les restes orgàniques dins la capsa i barregeu-les amb la terra recollida. S’hi pot afegir un grapat de serradures. Enganxeu una etiqueta a la tapa per saber quan va començar el procés.5. Per tal de controlar l’evolució de la temperatura, introduiu un termòmetre per un dels forats que heu fet a la capsa, assegurant-vos que quedi cobert per les deixalles. Els microorganismes comencen a actuar, descomposant la matèria orgànica ... De tant en tant, caldrà airejar les restes orgàniques (remeneu-les) per tal que els microorganismes tinguin prou oxigen. Passats els primers dies, les restes orgàniques aniran alliberant l’aigua que contenen, i és possible que quedin molt humides; les serradures evitaran que el material esdevingui massa líquid. Si queda massa sec, caldrà mullar-lo. Els residus han de tenir, a tall orientatiu, la humitat d’una esponja escorreguda. 1. Observa el material de dins la capsa i anota els canvis que es comencen a produir: al cap d’unes horesal cap d’uns diesal cap de dos mesosA partir d’ara, caldrà fer un seguiment acurat del procés de descomposició de la matèria orgànica; la primera setmana, cada 2 dies, i posteriorment cada 15 dies. A les fitxes següents trobaràs algunes pautes per tal de poder fer aquest seguiment.