MANUAL DE PRONUNCIACIÓ ANGLESA PER A …rua.ua.es/.../1/...Manual_de_pronunciacio_anglesa.pdf · realitat que els envolta i hi presten amb normalitat els seus serveis. Per això,

MANUAL DE PRONUNCIACIÓ

ANGLESA PER A VALENCIANOPARLANTS

Isabel Balteiro

Miguel Ángel Campos

Materials de suport a la docència en valencià

131

DEPARTAMENT DE FILOLOGIA ANGLESA

UNIVERSITAT D'ALACANT

Isabel Balteiro Miguel Ángel Campos Aquest material docent ha rebut una beca del Servei de Promoció del Valencià de la Universitat d'Alacant L’edició d’aquest material s’ha fet dins el marc del conveni per a la promoció de l’ús social del valencià signat per la Universitat d’Alacant amb la Conselleria d’Educació. ISBN: 978-84-9717-157-1 Dipòsit legal: A-378-2011 Alacant, abril de 2011 (1a edició) Edició: Universitat d'Alacant. Servei de Promoció del Valencià Apartat de Correus 99 - 03080 Alacant

A/e: [email protected] tel. 96 590 34 85

Impressió: Limencop Universitat d’Alacant. Edifici de Ciències Socials – Planta baixa

http://www.limencop.com tel. 96 590 34 00 Ext. 2784

III

Índex

Presentació............................................................................................................ VII

Introducció............................................................................................................. IX

1 La pronunciació de l’anglès, la Fonètica i la Fonologia .................................... 13

1.1 Lletres, símbols i fonemes .......................................................................... 13

1.2 Els fonemes i els tipus de transcripció: fonèmica i fonètica ...................... 13

1.3 Els símbols fonètics de l’anglès i les convencions terminològiques .......... 15

1.4 Exercicis amb símbols fonètics .................................................................. 16

2 El sistema vocàlic de l’anglès ........................................................................... 17

2.1 Introducció ................................................................................................. 17

2.2 Estudi i pràctica detallats de les vocals de l’anglès .................................... 18

2.2.1 La vocal /i:/ ...................................................................................... 18

2.2.1.1 Exercicis sobre la vocal /i:/ ...................................................... 19

2.2.2 La vocal /ɪ/ ........................................................................................ 20

2.2.2.1 Exercicis sobre la vocal /ɪ/ ....................................................... 22

2.2.3 La vocal /e/ ....................................................................................... 23

2.2.3.1 Exercicis sobre la vocal /e/ ....................................................... 24

2.2.4 La vocal /æ/ ...................................................................................... 25

2.2.4.1 Exercicis sobre la vocal /æ/ ...................................................... 25

2.2.5 La vocal /ɑ:/ ..................................................................................... 27

2.2.5.1 Exercicis sobre la vocal /ɑ:/ ..................................................... 28

2.2.6 La vocal /ɒ/ ....................................................................................... 29

2.2.6.1 Exercicis sobre la vocal /ɒ/ ...................................................... 30

2.2.7 La vocal /ɔ:/ ...................................................................................... 32

2.2.7.1 Exercicis sobre la vocal /ɔ:/ ..................................................... 32

2.2.8 La vocal /ʊ/....................................................................................... 34

2.2.8.1 Exercicis sobre la vocal /ʊ/ ...................................................... 34

IV Manual de pronunciació anglesa per a valencianoparlants

2.2.9 La vocal /u:/ ..................................................................................... 36

2.2.9.1 Exercicis sobre la vocal /u:/ ..................................................... 36

2.2.10 La vocal /ʌ/ ..................................................................................... 38

2.2.10.1 Exercicis sobre la vocal /ʌ/ .................................................... 38

2.2.11 La vocal /ɜ:/ .................................................................................... 40

2.2.11.1 Exercicis sobre la vocal /ɜ:/ ................................................... 41

2.2.12 La vocal /ə/ ..................................................................................... 42

2.2.12.1 Exercicis sobre la vocal /ə/ ..................................................... 43

3 Els diftongs i triftongs de l’anglès. Les semiconsonants .................................. 45

3.1 Els diftongs de l’anglès .............................................................................. 45

3.2 Els triftongs de l’anglès ............................................................................. 48

3.3 Les semiconsonants de l’anglès ................................................................. 48

3.3.1 La semiconsonant /j/ ....................................................................... 49

3.3.2 La semiconsonant /w/ ...................................................................... 49

3.4 Exercicis sobre diftongs, triftongs i semiconsonants de l’anglès ............... 50

4 Les formes fortes i febles en llengua anglesa .................................................... 55

4.1 Introducció ................................................................................................. 55

4.2 Exercicis sobre formes fortes i febles ........................................................ 61

5 Les consonants de l’anglès ................................................................................ 63

5.1 Introducció ................................................................................................. 63

5.2 Les consonants oclusives angleses ............................................................. 65

5.2.1 Exercicis sobre les consonants oclusives ......................................... 66

5.3 Les consonants fricatives angleses ............................................................. 67

5.3.1 Les fricatives labiodentals /f/ i /v/ .................................................... 68

5.3.1.1 Exercicis amb les fricatives labiodentals /f/ i /v/ ..................... 68

5.3.2 Les fricatives interdentals /θ/ i /ð/ .................................................... 70

5.3.2.1 Exercicis amb les fricatives interdentals /θ/ i /ð/ ...................... 71

5.3.3 Les fricatives alveolars /s/ i /z/ ......................................................... 72

5.3.3.1 Exercicis amb les fricatives alveolars /s/ i /z/ ........................... 73

5.3.4 Les fricatives palatoalveolars /ʃ/ i /ʒ/ ............................................. 74

5.3.4.1 Exercicis amb les fricatives palatoalveolars /ʃ/ i /ʒ/ .................. 75

5.3.5 La fricativa glotal /h/ ........................................................................ 76

5.3.5.1 Exercicis amb la fricativa glotal /h/ .......................................... 77

Índex V

5.4 Les consonants africades angleses ............................................................. 79

5.4.1 La consonant africada palatal sorda /tʃ/ ............................................ 79

5.4.2 La consonant africada palatal sonora /dʒ/ ........................................ 79

5.4.3 Exercicis amb les consonants africades sorda (/tʃ/) i sonora (/dʒ/) .. 80

5.5 Les consonants nasals angleses /m/, /n/ i /ŋ/ .............................................. 81

5.5.1 La nasal bilabial /m/ ......................................................................... 81

5.5.2 La nasal bilabial /n/ .......................................................................... 82

5.5.3 La nasal bilabial /ŋ/ .......................................................................... 82

5.5.4 Exercicis amb les consonants nasals bilabial (/m/), alveolar (/n/) i

velar (/ŋ/) ................................................................................................... 83

5.6 Les consonants laterals i aproximants angleses ......................................... 84

5.6.1 La consonant lateral /l/ ..................................................................... 84

5.6.2 La consonant aproximant /r/ ............................................................. 85

5.6.3 Exercicis amb les consonants lateral (/l/), i aproximant (/r/) ............ 86

6 La pronunciació dels morfemes de passat, els plurals i la –s

del cas possessiu ................................................................................................... 89

6.1 La pronunciació del morfema de passat ..................................................... 89

6.2 La pronunciació del plural, del cas possessiu i del morfema de tercera

persona ............................................................................................................. 90

6.3 Exercicis sobre la pronunciació del plural, del cas possessiu i del

morfema de tercera persona ............................................................................. 92

7 Homòfons, homògrafs i la –e diacrítica ............................................................ 95

7.1 Introducció: homòfons i homògrafs ........................................................... 95

7.2 Variacions de pronunciació segons categoria gramatical ........................... 96

7.2.1 Exercicis amb homòfons i homògrafs .............................................. 96

7.3 La –e diacrítica ........................................................................................... 98

7.3.1 Exercicis sobre la –e diacrítica ......................................................... 99

8 La síl·laba, l’assimilació, l’elisió i l’epèntesi .................................................. 101

8.1 Introducció. La síl·laba ............................................................................ 101

8.2 L’assimilació ............................................................................................ 102

8.3 Elisió ........................................................................................................ 103

8.4 Epèntesi .................................................................................................... 104

8.5 Exercicis de assimilació, elisió i epèntesi ................................................ 104

VI Manual de pronunciació anglesa per a valencianoparlants

9 L’accent en paraules derivades i en paraules compostes................................. 107

9.1 Introducció general .................................................................................. 107

9.2 L’accent en paraules derivades ................................................................ 108

9.3 L’accent en paraules derivades per derivació zero .................................. 109

9.4 L’accent en paraules compostes .............................................................. 111

9.5 Exercicis sobre accents ............................................................................ 112

10 Les variants de l’anglès: variants de prestigi i variants regionals.

Diferències entre l’RP i el GA i altres variants .................................................. 115

10.1 Les variants de l’anglès .......................................................................... 115

10.2 La tria de varietat de l’anglès per part de l’alumne no nadiu ................. 116

10.3 L’anglès americà (GA) .......................................................................... 117

10.3.1 Diferències sistemàtiques entre les vocals de l’anglès americà

(GA) i de l’anglès britànic (RP) .............................................................. 118

10.3.2 Diferències sistemàtiques entre les consonants de l’anglès

americà (GA) i de l’anglès britànic (RP) ................................................ 120

10.3.3 Diferències sistemàtiques entre l’accent de paraula en l’anglès

americà (GA) i en l’anglès britànic (RP) ................................................ 121

10.3.4 Diferències no sistemàtiques entre l’anglès americà (GA) i en

l’anglès britànic (RP) .............................................................................. 122

10.4 Exercicis sobre variants de l’anglès ....................................................... 124

11 Exercicis de transcripció i “destranscripció” ................................................. 127

11.1 Exercicis de transcripció ........................................................................ 127

11.2 Exercicis de “destranscripció” ............................................................... 130

12. Clau dels exercicis ........................................................................................ 133

Bibliografia ........................................................................................................ 187

VII

Presentació

Des de l’equip de govern de la Universitat d’Alacant valorem la docència en valencià com un component molt positiu en la formació universitària dels futurs professionals que han estudiat en aquesta Universitat. És una obligació de la Universitat formar bons professionals que en un futur coneguen bé la realitat que els envolta i hi presten amb normalitat els seus serveis. Per això, el domini del valencià propi de la seua especialitat tècnica o científica és fonamental per a entendre i per a gestionar el procés de desenvolupament de la societat valenciana ⎯i també per a integrar-s’hi amb total normalitat. Aquest material docent que ara presentem és un resultat més d’aquesta filosofia, que impregna l’actual equip de govern, de preparar bons professionals que puguen fer un servei en la societat que ha creat i que manté la Universitat d’Alacant. Per a fer possible que els alumnes actuals i futurs de la Universitat puguen exercir competentment la seua professió en valencià, hem d’estimular un procés previ d’una certa complexitat que, per les seues característiques, ha de ser lent de necessitat: preparar bons professors que puguen impartir la docència en valencià i disposar de materials de suport adequats. Per a ajudar a aconseguir això, en els darrers anys hem fet convocatòries d’ajudes per a elaborar materials docents en valencià. L’objectiu que hi ha darrere d’això és començar a publicar, a poc a poc, els materials que tinguen la qualitat suficient. Aquestes iniciatives de suport a l’ús del valencià com a llengua de creació i de comunicació científica són possibles gràcies a l’ajuda de la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Educació), a través del conveni per a la promoció de l’ús del valencià.

Ignasi Jiménez Raneda Rector

IX

Introducció

El present manual sorgeix com resposta a les nostres inquietuds docents i investigadores, però també com resultat de l’observació en l’aula de determinades similituds i diferències entre els sistemes fonològics i fonètics de l’anglès i del valencià, així com de la consciència de la inexistència d’un treball que cobrisca satisfactòriament les necessitats i els problemes d’interferència o transferència lingüística dels valencianoparlants a l’hora d’usar l’anglès de manera oral. La pronunciació de l’anglès té gran importància en l’àmbit universitari, ja siga com a assignatura de graus com Estudis Anglesos (l’antiga Filologia Anglesa), o com a component en l’aprenentatge en altres estudis (Traducció i Interpretació, Educació). Atesa aquesta importància, i també la dificultat i enormes manques en el desenvolupament d’aquesta destresa lingüística en la nostra comunitat, així com dels problemes generals que experimenta l’alumnat amb la transcripció fonològica, aquest manual ha estat especialment dissenyat per a afavorir la qualitat de l’ensenyament universitari i la labor de professors i alumnes de fonètica anglesa que es troben en un context valencianoparlant, encara que també pot resultar d’utilitat i interès per a qualsevol altra persona que desitge iniciar-se en aquesta disciplina o simplement millorar la seua pronunciació. Per aquest motiu, hem intentat realitzar un treball de qualitat científica, però alhora evitant deixar-nos arrossegar per un excessiu tarannà acadèmic, en el qual un excés de terminologia tècnica dificultara la comprensió del text per part de l’usuari. Així mateix, cap destacar la possibilitat que aquest treball ofereix de ser utilitzat de manera autodidacta, és a dir, no solament en classe com manual de treball en el qual el professor és el guia i facilitador del procés d’aprenentatge, sinó també a casa, com a complement a la formació impartida en l’aula o fins i tot com eina ideal per a repàs abans d’un examen. El llibre identifica els problemes de pronunciació que generalment presenten els valencianoparlants, explica les seues causes, compara i contrasta els dos sistemes fonètics i fonològics (el de l’anglès i el del valencià) amb la finalitat de contribuir a millorar la consciència de l’alumne, ofereix solucions i proposa nombrosos exercicis que contribueixen no solament a superar dificultats sinó també a reforçar allò que ja es coneix. Sempre s’intenta utilitzar el valencià com a referència, la qual cosa pretén aprofitar algunes coincidències o proximitats entre el sistema fonològic valencià i l’anglès, que potser no s’exploten prou si el valencianoparlant ha de passar per una altra llengua (el castellà) per a aprendre els sons de l’anglès. Encara que el llibre no ho presenta com a tal, intenta integrar diferents nivells de dificultat de manera progressiva dins de cada tema, és a dir, l’alumne avança en el seu coneixement des d’un

X Manual de pronunciació anglesa per a valencianoparlants

nivell d’exigència menor a major fins a arribar a el que podríem denominar com un nivell avançat de coneixement. Per tant, no solament les explicacions més o menys teoricopràctiques, sinó també i principalment els exercicis o activitats de transcripció i fins i tot de transcripció, que ofereixen la possibilitat de posar en practica el que s’ha après en la part mes teòrica del llibre, constitueixen l’eix fonamental i el punt fort d’aquest manual, que, com el seu propi nom indica, té una forta vocació pedagògica. No és la funció d’aquesta obra oferir pràctica oral de pronunciació com a tal, ja que avui dia existeixen nombrosos treballs de reconegut prestigi que ja cobreixen aqueixes necessitats, sinó reforçar o corregir el coneixement oral del so o pronunciació d’una paraula a través dels símbols fonètics, una pràctica que, sens dubte, com hem pogut comprovar al llarg dels anus i així ens ho han corroborat els nostres alumnes, contribueix de manera notable i satisfactòria a l’aprenentatge i a la qualitat i exactitud de les seues produccions orals quant a pronunciació. Considerem, per tant, com ja hem dit, que aquest manual pot ser una eina pedagògica fonamental per a tots aquells que desitgen conèixer, aprofundir, modificar, rectificar, millorar i adquirir un coneixement més complet dels fonemes de la llengua anglesa, distingint-los, comparant-los i contrastant-los amb els valencians, a través dels símbols usats per a representar-los per escrit i a les “regles” mes general que es poden establir. Com ve sent habitual en aquest tipus de treballs, hem seguit les pautes del ja bé conegut i establit International Phonetic Alphabet (IPA) en l’ús dels símbols fonètics amb els quals l’alumne s’ha de familiaritzar des del principi i ser conscient no solament de les seues diferències pel que fa a la seua llengua materna, el valencià, sinó també de la seua importància com elements distintius de significats o de paraules en la pròpia llengua anglesa. El treball al que acompanya aquesta introducció consta d’onze capítols, la finalitat dels quals és aportar al lector, estudiant, professor o qualsevol altra persona interessada, la llengua materna de la qual siga el valencià, una visió i un aprenentatge molt complet de la fonologia (entesa ací com pronunciació) de l’anglès. El primer capítol posa les bases per als posteriors amb l’explicació i pràctica dels símbols fonètics. Els capítols dos i tres se centren en les vocals, i diftongs, triftongs i semiconsonants, respectivament. A continuació, i atesa la importància del sistema vocàlic per a l’explicació de les formes fortes i febles, aquestes s’estudien en el capítol quatre, que precedeix al cinquè, en el qual les consonants de l’anglès ocupen el lloc que els correspon. Com en el cas de les formes febles, situades cronològicament darrere de les vocals, després d’estudiar les consonants sembla adequat que ens centrem en la pronunciació dels passats i del plural de l’anglès, els quals solen presentar importants problemes per a l’estudiant d’anglès com L2. Important és també la pràctica d’homòfons i homògrafs en llengua anglesa (capítol 7), així com altres fenòmens amb freqüència oblidats en els manuals de pronunciació com són l’assimilació, l’elisió i l’epèntesi, que ocupen el capítol 8 del present treball. Igualment, vam considerar d’especial rellevància dedicar un capítol, el novè, a l’estudi de la pronunciació de paraules derivades i compostes en les quals la pronunciació sol variar considerablement, un aspecte molt deixat de banda i poc estudiat en l’aula, així com en els llibres de text corresponents als diferents nivells acadèmics. Per a finalitzar, i abans dels exercicis “sumatius” de transcripció i destranscripció que ocupen el capítol 11, el capítol 10 s’ocupa d’un dels dilemes fonamentals a l’hora de parlar d’accents i dialectes, és a dir, de la dicotomia entre anglès britànic o anglès

Introducció XI

nord-americà, argumentant que ambdues varietats són igualment vàlides, si bé les transcripcions del llibre estan basades en la varietat britànica (RP) per ser aquesta la més generalitzada en el nostre país i en la nostra comunitat, encara que si les diferències són realment significatives es fa amb freqüència esment de les dues varietats. El manual es tanca amb les solucions a tots els exercicis ordenades d’acord amb el capítol i nombre d’activitat a la qual corresponen i una breu bibliografia. Tots els capítols estan acompanyats d’exercicis pràctics de transcripció (o fins i tot retranscripció) organitzats de tal manera que faciliten l’aprenentatge constructiu i progressiu. Una de les aportacions d’aquests exercicis està en la incorporació de noms propis, topònims, epònims, etc. tant entre les paraules soltes (simples o complexes), frases o fins i tot textos, un tipus de paraula normalment oblidat en els llibres de similars característiques donada la dificultat que generen fins i tot per al parlant nadiu. En principi, els exercicis haurien de ser realitzats al final de cada lliçó perquè l’alumne puga avançar de manera progressiva, reforçant els coneixements, la confiança, les destreses, i, en definitiva, el propi procés d’aprenentatge, però molt bé podrien ser utilitzats d’una altra manera una vegada l’alumne haja adquirit les nocions bàsiques, com a repàs o per a ampliar o avançar en el seu coneixement. Sens dubte, la inclusió de les solucions a aquests exercicis al final del llibre tracta de donar-li un valor afegit, especialment per al autodidacta. És el desig dels autors que els usuaris d’aquest manual no solament aprenguen, sinó que també gaudisquen amb aquest tant com ells ho han fet en el curs de la seua realització.

Isabel Balteiro i Miguel Ángel Campos Universitat d’Alacant, gener 2011

13

1 La pronunciació de l’anglès, la fonètica i la fonologia

1.1 Lletres, símbols i fonemes

Com passa quan s’inicia l’estudi d’una llengua o una disciplina nova, hi ha un

seguit de convencions que cal saber de memòria. Ens passa quan aprenem rus

o grec, on s’ha d’aprendre un alfabet nou, quan estudiem llenguatges de

programació informàtics, que tenen els seus símbols, o fins i tot quan ens

dediquem a la música, on hi ha diverses representacions per a les distintes

notes, duracions, etc.

Amb l’alfabet fonètic passa el mateix: al principi sembla un codi secret

indesxifrable, però amb els avantatges que molts dels símbols es corresponen

amb grafies que ja coneixem, i que es tracta d’un repertori tancat, és a dir, són

símbols que a còpia de repetició ens resultaran útils per a millorar la nostra

pronúncia, i serveixen per a fer-nos una imatge mental (sempre s’ha dit que

una imatge val per mil paraules) dels sons d’una llengua. Abans que tu, molts

altres estudiants han experimentat la mateixa sorpresa davant d’aquests

símbols, però al poc temps han après a conviure amb ells i a fer-los servir de

forma tan automàtica com els senyals de trànsit quan conduïm. També, per

aquest mateix motiu, perquè són símbols que s’han de reconèixer, no s’ha

d’alterar la forma de representar-los; per exemple, no es pot substituir “i” per

“ɪ”, ni “ɑ” per “a”, ni “ɒ” per “ɔ”, igual que no alterem la forma de representar

els senyals de trànsit.

1.2 Els fonemes i els tipus de transcripció: fonèmica i fonètica

Normalment es parla, per costum, de “fonètica” com la ciència que estudia els

sons d’una llengua, però s’ha de ser més explícit. Quan parlem de fonètica, ens

referim a tots els sons d’una llengua, és a dir, els que poden produir-se en un

determinat context (per exemple, la /n/ que pot ser dental, alveolar o velar

segons els sons que l’envolten, o una /i/ que pot perdre part de la seua duració

quan va seguida de consonant sorda), o en una determinada varietat dialectal, o

fins i tot personal. El que ens ofereix la fonètica, doncs, està molt lligat a la

“parla” de Saussure, és a dir, a la realització específica.

Per la seua banda, la fonologia estudia els “fonemes”, que no són més que

imatges mentals, representacions ideals d’un so per damunt del seu context i

14 Manual de pronunciació anglesa per a valencianoparlants

de realitzacions personals, i que contenen els trets bàsics per a ser la unitat

mínima distintiva. Així, diem que /i:/ i /ɪ/ són fonemes distints perquè

intercanviar-los afecta el significat, és a dir, si canviem la /i:/ de feel per /ɪ/

tenim fill, amb un significat diferent. Observem que, a diferència d’això, la

fonètica parla d’“al·lòfon” quan estudiem les realitzacions específiques en

contextos o llocs determinats que no afecten el significat; per exemple, el fet

que la /i/ de feet es realitze més llarga ([fi:t]) o semillarga ([fi·t]) no suposa

canvi de significat, i per consegüent diem que [i:] i [i·] són al·lòfons de /i:/.

Naturalment, els fonemes són propis de cada llengua, o dit d’una altra manera,

cada llengua decideix si una variació d’un so és prou important per a ser

“fonema”, o si només es queda com a variant al·lofònica d’un mateix fonema.

Per exemple, en castellà [z] i [s] són al·lòfons del fonema /s/, és a dir, hi ha

paraules amb /s/ que es poden pronunciar amb tots dos fonemes (o fins i tot

més, com mismo, que pot ser [mismo], [mizmo] o [mihmo]) sense que en varie

el significat; tanmateix, /s/ i /z/ són fonemes distints en valencià, perquè

influeixen sobre el significat (“caça” /ˈkasa/ - “casa” /ˈkaza/), o en anglès (rice

/raɪs/ - rise /raɪz/). Precisament un dels problemes de l’aprenentatge de

llengües estrangeres, a banda de la possible inexistència d’un so en la llengua

de l’estudiant, és el fet que el so existisca, però el parlant no està entrenat a

“reconèixer-lo” perquè ho fa automàticament en un context (cas de la /z/ per

als castellans, que la tenen en la paraula mismo) o, si el sent, no hi para atenció

perquè no causa canvis de significat.

La transcripció, doncs, pot ser “fonològica” o “fonètica”. La fonètica, que es fa

entre claudàtors ([]), representa amb tot detall la realització de cada so en cada

context i per cada parlant, i en puritat, només podria transcriure’s fonèticament

una gravació feta per una persona. La fonològica (també anomenada

“fonèmica”) només representa els fonemes, es a dir, els sons “ideals” de les

paraules d’una frase, la modificació dels quals afectaria la comprensió del

missatge; es representa entre barres (//).

Dins la transcripció fonològica, hi ha la més estreta (narrow), que només

mostra els fonemes sense cap context, i la més ampla (broad) que, sense

arribar als al·lòfons, sí que mostra les variacions que pateixen alguns fonemes

en un context determinat, per exemple, si en anglès es pronuncia la /r/ quan

segueix un fonema vocàlic, o si en un determinat context es fa servir la forma

forta o la feble d’un pronom (per exemple, me transcrit /mi:/ o /mɪ/). Serà

aquesta última la que farem servir en aquest llibre, perquè pensem que és la

més útil per a l’aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera.

1 La pronunciació de l’anglès, la fonètica i la fonologia 15

1.3 Els símbols fonètics de l’anglès i les convencions terminològiques

Els símbols fonètics de l’anglès (que veurem detalladament en les unitats

restants d’aquest manual) són els següents:

Vocals:

1. /i:/ Exemples: sheet /ʃi:t/, neat /ni:t/, these /ði:z/, key /ki:/

2. /ɪ/ Exemples: rich /rɪtʃ/, milk /mɪlk/, wanted /ˈwɒntɪd/

3. /e/ Exemples: egg /eg/, sell /sel/, pen /pen/, head /hed/

4. /æ/ Exemples: man /mæn/, hat /hæt/, ran /ræn/

5. /ɑ:/ Exemples: car /kɑ:/, father /ˈfɑ:ðə/, calf /kɑ:f/

6. /ɒ/ Exemples: dog /dɒg/, clock /klɒk/, want /wɒnt/

7. /ɔ:/ Exemples: water /wɔ:tə/, door /dɔ:/, horse /hɔ:s/

8. /ʊ/ Exemples: put /pʊt/, good /gʊd/, book /bʊk/, full /fʊl/

9. /u:/ Exemples: spoon /spu:n/, soup /su:p/, move /mu:v/, fruit /fru:t/

10. /ʌ/ Exemples: cup /kʌp/, sun /sʌn/, other /ˈʌðə/, trouble /ˈtrʌbl/

11. /ɜ:/ Exemples: girl /gɜ:l/, church /tʃɜ:tʃ/, word /wɜ:d/

12. /ə/ Exemples: allow /əˈlaʊ/, question /ˈkwestʃən/, today /təˈdeɪ/

Diftongs i triftongs:

/eɪ/ Exemples: day /deɪ/, mate /meɪt/, eight /eɪt/

/aɪ/ Exemples: eye /aɪ/, light /laɪt/, cry /kraɪ/

/ɔɪ/ Exemples: loin /lɔɪn/, coin /kɔɪn/, boy /bɔɪ/

/əʊ/ Exemples: know /nəʊ/, road /rəʊd/, old /əʊld/

/aʊ/ Exemples: how /haʊ/, cow /kaʊ/, loud /laʊd/

/ɪə/ Exemples: here /hɪə/, fear /fɪə/, dear /dɪə/

/eə/ Exemples: air /eə/, flair /fleə/, fare /feə/, hair /heə/

/ʊə/ Exemples: poor /pʊə/, tour /tʊə/, sure /ʃʊə/

/aɪə/ Exemples: fire /faɪə/, tyre /taɪə/, buyer /baɪə/

/eɪə/ Exemples: player /pleɪə/, layer /leɪə/, prayer /preɪə/

/ɔɪə/ Exemples: royal /rɔɪəl/, joyous /dʒɔɪəs/, foyer /fɔɪə/

/aʊə/ Exemples: tower /taʊə/, power /paʊə/, flour /flaʊə/

/əʊə/ Exemples: goer /gəʊə/, blower /bləʊə/

/j/ Exemples: yes /jes/, yet /jet/, pure /pjʊə/

/w/ Exemples: wood /wu:d/, where /weə/, question /ˈkwestʃən/

Consonants:

/p/ Exemples: pin /pɪn/, capable /ˈkeɪpəbl/, up /ʌp/

/b/ Exemples: bin /bɪn/, cable /ˈkeɪbl/, bread /bred/

/t/ Exemples: tower /taʊə/, cat /kæt/, write /raɪt/

/d/ Exemples: day /deɪ/, did /dɪd/, cuddle /ˈkʌdl/

/k/ Exemples: cat /kæt/, smoke /sməʊk/, sink /sɪŋk/

/g/ Exemples: gate /geɪt/, gas /gæs/, go /gəʊ/, big /bɪg/

/m/ Exemples: hum /hʌm/, camera /ˈkæmərə/

/n/ Exemples: none /nʌn/, pan /pæn/

/ŋ/ Exemples: thing /θɪŋ/, think /θɪŋk/, bring /brɪŋ/

/f/ Exemples: fever /ˈfi:və/, enough /ɪˈnʌf/

/v/ Exemples: van /væn/, vein /veɪn/, cave /keɪv/, five /faɪv/

/θ/ Exemples: Cathy /ˈkæθɪ/, think /θɪŋk/


/ð/ Exemples: this /ðɪs/, with /wɪð/, then /ðen/

/s/ Exemples: sin /sɪn/, cinema /ˈsɪnəmə/, spy /spaɪ/

/z/ Exemples: zoo /zu:/, is /ɪz/, easy /ˈi:zɪ/

/ʃ/ Exemples: shoe /ʃu:/, cash /kæʃ/, machine /məˈʃi:n/

/ʒ/ Exemples: television /ˈtelɪvɪʒn/, leisure /ˈleʒə/, casual

/ˈkæʒjʊəl/

/h/ Exemples: hate /heɪt/, horse /hɔ:s/, who /hu:/

/tʃ/ Exemples: chimney /ˈtʃɪmnɪ/, church /tʃɜ:tʃ/, teacher /ˈti:tʃə/

/dʒ/ Exemples: fudge /fʌdʒ/, George /dʒɔ:dʒ/, jet /dʒet/

/l/ Exemples: liar /laɪə/, call /kɔ:l/, bottle /ˈbɒtl/

/r/ Exemples: rare /reə/, break /breɪk/, rope /rəʊp/

A banda d’aquests símbols, en transcripció s’utilitzen alguns signes diacrítics i

de “puntuació”, per a indicar la intensitat i les pauses, com ara:

/ final i començament d’un text per a transcriure

ǁ equival a una pausa forta (un punt, un punt i coma)

ǀ equival a una pausa breu (una coma)

ˈ indica l’accent primari o principal d’una paraula

ˌ indica l’accent secundari d’una paraula

1.4 Exercicis amb símbols fonètics

1. Per a familiaritzar-te amb els símbols fonètics, transcriu amb un diccionari

les paraules següents:

again, ago, arm, bird, bread, bus, bush, buzz, calm, cat, chair, chapel,

climb, cool, cot, cushion, drawer, enough, finger, fire, front, gin, go, group,

head, heart, is, judge, key, kitchen, mere, might, monkey, more, nine, now,

oil, order, pea, pottery, power, push, seed, sense, share, shine, sit, sure,

though, top, tour, toy, train, treasure, twice, vision, web, work, worse,

yacht, yet, zoo

17

2 El sistema vocàlic de l’anglès

2.1 Introducció

L’anglès té un sistema vocàlic amb 12 vocals, que es diferencien pel punt de

realització, que dóna un timbre diferent, i per la durada. Gràficament, la

representació seria la següent:

El valencià, per la seua banda, té 7 vocals, que es diferencien pel timbre i no

per la durada (és a dir, en valencià no ni ha vocals “curtes” ni “llargues”):

Com es pot observar, i veurem detingudament en cada cas, no hi ha

correspondència exacta entre les vocals de l’anglès i del valencià. És per

aquest motiu que convé assumir-ne d’entrada la diferència i “desaprendre”, és

a dir, acostumar la nostra orella a percebre els timbres vocàlics específics de

l’anglès. A banda de l’exposició a l’anglès oral, que és naturalment

imprescindible, considerem que l’estudi específic de cadascú dels sons, per ell


mateix i en contrast amb els altres de la llengua anglesa (i del valencià, en el

nostre cas), pot resultar molt útil, en primer lloc per a delimitar aquestes

diferències, i en segon lloc per ser capaços d’explicar-les i aplicar tècniques

correctives sobre nosaltres mateixos o sobre futurs alumnes, si ens dediquem a

l’ensenyament.

Un tret específic de l’anglès, i que el diferencia d’altres llengües com el

francès, l’alemany, l’italià, el castellà o el valencià, és que no té regles fixes de

correspondència entre grafema i fonema, ni entre fonema i grafema, és a dir,

entre allò que s’escriu i allò que es pronuncia. Això produeix algunes

conseqüències importants per a l’aprenentatge de la pronunciació de l’anglès:

a) a diferència d’altres llengües, en anglès són més importants la

repetició i l’exposició que les regles;

b) tot i que hi ha correspondències més o menys freqüents, mai no es pot

saber amb una seguretat absoluta com es pronuncia una paraula. Això

fa, per exemple, que mai no es puga saber sense cap dubte com es

pronuncia un cognom o un topònim, i que fins i tot hi haja diccionaris

de pronúncia per a parlants nadius;

c) en anglès és altíssim el nombre d’homòfons, és a dir, paraules que

s’escriuen de forma diferent però es pronuncien distint, com ara place

i plaice (tots dos pronunciats /ˈpleɪs/), o I i eye (tots dos pronunciats

/aɪ/), i fins i tot ens trobem homògrafs, és a dir, paraules que s’escriuen

igual però es pronuncien de forma distinta, com ara row, que es

pronuncia /əʊ/ quan significar “filera”, però sona /raʊ/ quan significa

“baralla”.

2.2 Estudi i pràctica detallats de les vocals de l’anglès

2.2.1 La vocal /i:/

La vocal /i:/, també anomenada “vocal número 1”, és una vocal anterior,

tancada i llarga. Per a pronunciar aquesta vocal correctament, s’ha d’afegir una

tensió específica als maxil·lars i als llavis (els llavis han d’estar estesos i

tensos), en contrast amb la /ɪ/, que seria més relaxada. És important recordar

que la diferència entre aquestes dues vocals no és únicament de quantitat, sinó

de qualitat, per la qual cosa no és completament correcte parlar, com es fa

sovint per comoditat, d’una “i curta” davant d’una “i llarga”. De fet, s’ha

d’observar que les representacions fonètiques no només es diferencien en la

durada, sinó que es fa servir un símbol diferent (/i:/ en compte d’/ɪ/).

Ja hem comentat que no és una vocal que utilitzem en valencià, que solament

té una /i/, el timbre de la qual es troba entre la /i:/ i la /ɪ/.

2 El sistema vocàlic de l’anglès 19

Exemples de grafies més habituals:

ee sleep /sli:p/, sheep /ʃi:p/,

green /gri:n/, feet /fi:t/

ea eat /i:t/, read /ri:d/, bead

/bi:d/, peach /pi:tʃ/

e be /bi:/, these /ði:z/

i police /pəˈli:s/, machine

/məˈʃiːn/

ie piece /pi:s/, field /fi:ld/,

shield /ʃi:ld/

Menys habituals:

ey key /ki:/

ei receive /rɪˈsiːv/

oe oedipus /ˈiːdɪpəs/, foetus

/ˈfi:təs/

is debris /ˈdeɪbriː/

ae antennae /ænˈteni:/, aegis

/ˈiːdʒɪs/

2.2.1.1 Exercicis sobre la vocal /i:/

1. Transcriu les paraules següents:

Beatles, breeze, complete, conceive, eagle, engine, feet, free, knee, lead,

leaf, machine, peak, police, Portuguese, seen, seize, theme, tree, veal,

wheel, zeal

2. Llig i transcriu les frases següents:

In prison this thief read that the Portuguese police had fed him with beetles

after stealing green peas and beans and several geese.

There were three teenagers with cheap wheels and engines hidden behind

the trees.

Complete leaf pieces fell over our teas and coffees after the meal because

of the breeze.

Peter thinks that Caesar and Oedipus are famous people living in our

country and belonging to the Spanish army.

We bring some meat for the grill, and peaches and milk for Sheila.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /i:/

i transcriu-les:

believe, bird, business, cheer, cry, field, flea, girl, head, Italy, meal, mice,

quay, receive, sea, sheep, ship, ski, sky, tree


4. Completa la següent llista de parells mínims amb les paraules que

corresponen a cada definició i les transcripcions corresponents:

bean /bi:n/: edible seed of a vegetable

bin /bɪn/: container for rubbish

_______ / /: take something without the owner’s consent

_______ / /: (adverb) continuing to happen

_______ / /: between the ages of 13 and 19

_______ / /: cylindrical metal container for food

_______ / /: past participle of the verb “to see”

_______ / /: an action against God’s commandments

_______ / /: circular object capable of turning on an axle

_______ / /: legal declaration of one’s wishes after death

_______ / /: piece of furniture that people sit on

_______ / /: rest one’s body on a chair, for example

_______ / /: legal document containing an agreement

_______ / /: past simple of the verb “to do”

_______ / /: plural of “foot”

_______ / /: be the right size or shape for a specific space

_______ / /: experience some emotion

_______ / /: put a substance into an empty space

5. Observa aquestes transcripcions i comprova si és correcta la transcripció

que s’ha fet en relació amb la vocal /i:/:

I scream every time I see a bee.

/aɪ ˈskrɪm ˈevri: ˈtaɪm aɪ ˈsɪ ə ˈbi:/

My English friend from Dundee was a divorcee.

/maɪ ˈi:ŋglɪʃ ˈfrɪənd frəm dʌnˈdɪ wəz ə dɪvəˈsɪ/

Jean was wearing the clean jeans that I always dreamed.

/ˈdʒɪn wəz ˈweəri:ŋ ði: ˈkli:n ˈdʒi:nz ðət aɪ ˈɔ:lweɪz ˈdrɪmd/

2.2.2 La vocal /ɪ/

La vocal /ɪ/, també coneguda com a “vocal número 2”, és una vocal frontal,

semitancada i breu. Per a pronunciar aquesta vocal correctament es pot partir

de la mateixa posició de la vocal /i:/, però relaxant la boca i els llavis i

articulant-la una miqueta més enrere, amb el migdors de la llengua.

Com dèiem abans, pròpiament no s’ha de parlar d’una “i curta”, perquè el fet

d’acurtar la /i:/ no produeix automàticament una /ɪ/, que és més relaxada. És

important recordar que la diferència entre aquestes dues vocals no és

únicament de quantitat, sinó de qualitat, per la qual cosa és incorrecte parlar,

com es fa sovint per comoditat, d’una “i curta” front una “i llarga”.


Ja hem comentat que no és una vocal que trobem en valencià, que només té

una /i/, el timbre de la qual està entre la /i:/ i la /ɪ/.

Atès el seu caràcter relaxat, apareix no només en posició tònica (sit), sinó

també en síl·labes àtones, de vegades com a única opció (irresponsible), o

alternant amb /ə/, com a necklace (ˈnekləs/ o /ˈneklɪs/) o delicate (/ˈdelɪkət/ o

/ˈdelɪkɪt/).

També és interessant comentar que a final de paraula la /ɪ/ moltes vegades té

una realització més oberta, és a dir, [i], en contextos com happy ([ˈhæpi]) o

busy ([ˈbɪzi]), producte de la neutralització de la diferència entre /i:/ i /ɪ/. Fins i

tot hi ha alguns textos, entre ells alguns diccionaris recents, que afirmen que

aquesta neutralització, que dóna l’arxifonema /I/, ha de reflectir-se en la

transcripció fonològica, és a dir, que happy ha de transcriure’s /ˈhæpi/. Altres

consideren que, com que [i] no és pròpiament un fonema, happy o busy han de

transcriure’s /ˈhæpɪ/ i /ˈbɪzɪ/ si es fa transcripció fonològica, i només incloure

aquestes variants quan s’indiquen altres al·lòfons (per exemple, si indiquem

també les realitzacions aspirades inicials, com la [ph], [t

h] o [k

h]).


i if /ɪf/, film /fɪlm/, rich /tɪtʃ/,

milk /mɪlk/, tin /tɪn/

y happy /ˈhæpɪ/, lady /ˈleɪdɪ/,

body /ˈbɒdɪ/

e started /ˈstɑ:tɪd/, dances

/ˈdɑ:nsɪz/, English /ˈɪŋglɪʃ/

ie sieve /sɪv/, mischief /mɪsˈtʃɪf/

ei surfeit /ˈsɜːfɪt/, forfeit /ˈfɔːfɪt/

Menys habituals:

o women /ˈwɪmɪn/

u busy /ˈbɪzɪ/

i circuit /ˈsɜːkɪt/, build /bɪld/

a village /ˈvɪlɪdʒ/, baggage

/ˈbægɪdʒ/1

1 El suffix -age es pronuncia molt freqüentment amb aquesta vocal, es a dir, /-ɪdʒ/, com a

postage, roughage, message, etc., tret dels galicismes no integrats que mantenen la terminació

amb la vocal llarga /ɑ:dʒ/ semblant a l’original francès, com ara massage, sabotage, etc. Garage

es pot pronunciar de les dues maneres, /ˈgærɑ:ʒ/ i /ˈgærɪdʒ/.


2.2.2.1 Exercicis sobre la vocal /ɪ/


anything, Britain, built, busy, crisis, decision, dishes, eccentric, engine,

existence, imagine, kitten, lettuce, minute, orange, picture, pretty, rhythm,

scissors, thinking, this, witch


He bought a villa with a private garage.

A chick bit him in his chin and cheek.

Women like to think and imagine that they are fit and thin.

In his teens Tim had a silver tin and a big chicken in the mill by the river.

Instantly my sister realized she needed a sieve for the English biscuits she

had in her pocket.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /ɪ/ i

transcriu-les:

blanket, city, credit, feel, friend, give, gym, holiday, key, live, mosquito,

people, Pete, pocket, reach, says, side, television, thief, thing



pick /pɪk/: take some things and discard others

peak /pi:k/: highest point of a mountain

_______ / /: area of land higher than its surroundings

_______ / /: become well again after an injury

_______ / /: small solid piece of medicine

_______ / /: (of a bell) ring with a loud sound

_______ / /: field where football is played

_______ / /: round fruit with yellow flesh with a large seed

_______ / /: be the right size or shape for a specific space

_______ / /: plural of “foot”

_______ / /: an offer of money for something which is for sale

_______ / /: small rounded piece of plastic with a hole in it

_______ / /: edge of a person’s mouth

_______ / /: large jump



que s’ha fet en relació amb la vocal /ɪ/:

Jim twisted his knee when he slipped on a pea skin in the neat street.

/ˈdʒi:m ˈtwi:stɪd hɪz ˈni: wen hɪ ˈsli:pt ɒn ə ˈpɪ ˈski:n ɪn ðə ˈnɪt ˈstri:t/

Can you see the sieve I received when I started the theme?

/kn jʊ ˈsi: ðə ˈsi:v aɪ ri:ˈsiːvd wen aɪ ˈstɑ:ti:d ðə ˈθɪm/

Leaving my baggage in the village was his idea of mischief.

/ˈlɪvɪŋ maɪ ˈbægædʒ ɪn ðə ˈvɪlɪdʒ wəz hɪz aɪˈdɪə əv mɪsˈtʃi:f/

2.2.3 La vocal /e/

Aquesta és una vocal breu, frontal i intermèdia entre semioberta i semitancada,

també anomenada “vocal número 3”.

Per a pronunciar-la, s’ha de deixar els llavis en posició neutra, una separació

mitjana entre les mandíbules, i alçar la llengua amb una miqueta més de tensió

que en /ɪ/. Per als parlants valencians suposa menys complicació que per als

castellans, perquè sí que hi ha en valencià una /e/ oberta, la que normalment

representem com a /ε/, fins i tot més oberta que la de l’anglès i que d’altres

varietats de la nostra llengua. Per consegüent, bastarà amb fer una /ε/ una

miqueta més tancada que la de mel, terra o pèl, perquè si no ens acostaríem

massa a la vocal número 4 /æ/ de sad.


e bed /bed/, ten /ten/, set

/set/, bell /bel/

Menys habituals:

ea head /hed/, breath /breθ/, dead /ded/

ie friend /frend/

a any /ˈenɪ/, ate /et/2, says /sez/

u bury /ˈberɪ/

ei leisure /ˈleʒə/

ai said /sed/, again /əˈgen/

eo leopard /ˈlepəd/

2 Està prou generalitzada entre els espanyols que aprenen anglès la pronunciació /eɪt/, que és

pròpia de l’anglès nord-americà, potser perquè apliquen la lògica a partir d’altres exemples de

grafies similars, com ara fate (/feɪt/).


2.2.3.1 Exercicis sobre la vocal /e/


again, any, ate, better, breath, death, dread, egg, endeavour, feather, friend,

head, heaven, heavy, leopard, many, meant, spell, tell, thread, weapon,

weather


Henry found a treasure when he was a lieutenant.

Mary was buried with a leather dress from one of her friends.

Penny went to Leicester yesterday.

He was wearing an old sweater near those pleasant meadows.

Reynolds says he would love to visit the Thames in his leisure time.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /e/ i

transcriu-les:

children, clever, debris, earn, fence, Freddy, herb, Jean, jeopardise, keep,

kept, kettle, leader, mere, ocean, queue, ready, seed, spread, traveller,

umbrella, upset (verb)



bed /bed/: piece of furniture that people sleep on

bid /bɪd/: an offer of money for something which is for sale

_______ / /: strip of leather used to support clothes

_______ / /: past form of “to build”

_______ / /: pass a liquid through one’s skin

_______ / /: with a taste similar to that of sugar

_______ / /: the opposite of “right”

_______ / /: device carrying people up and down

_______ / /: past form of “to meet”

_______ / /: see someone for the first time

_______ / /: the colour of blood

_______ / /: look at words and understand their meaning

_______ / /: small rounded piece of plastic with a hole in it

_______ / /: piece of furniture that people sleep on


_______ / /: in a good way



que s’ha fet en relació amb la vocal /e/

Yesterday I read that somebody had hunted a leopard in their leisure time.

/ˈjesterdeɪ aɪ ˈri:d ðət ˈsʌmbədɪ həd ˈhʌnted ə ˈlepəd ɪn ðeə ˈleɪʒə ˈtaɪm/

She said that she ate the whole settee because she hated her pet.

/ʃɪ ˈsed ðət ʃɪ ˈi:t ðə ˈhəʊl ˈseti: bɪˈkɒz ʃɪ ˈheɪtɪd hə ˈpɪt/

They buried the mayor under a layer of cement in the cemetery.

/ðeɪ ˈbɜ:rɪd ðə ˈme:ərˬˈʌndərˬə ˈleɪərˬəv ˈsemənt ɪn ðə ˈsemətrɪ/

2.2.4 La vocal /æ/

La vocal /æ/, també coneguda com a “vocal número 4”, és una vocal breu,

frontal i intermèdia entre semioberta i oberta. Per a la seua realització, es pot

partir de la mateixa obertura que la /ε/ valenciana que esmentàvem (és a dir,

més oberta que la /e/ anglesa), i obrir una miqueta més; la llengua ha de

romandre quasi plana, amb la punta tocant les incisives inferiors.


a hand /hænd/, ran /ræn/, sat /sæt/,

marry /ˈmærɪ/, flash /flæʃ/

Menys habituals:

ai plait /plæt/

i lingerie /ˈlændʒəri:/,

meringue /məˈræŋ/

2.2.4.1 Exercicis sobre la vocal /æ/


African, angry, anthem, bag, canal, caravan, flash, happen, land, maniac,

manner, marriage, package, paddle, Patrick, piano, rapid, reaction, sad,

sandwich, thanks, travel


My dad and that chap had a snack of lamb.

He ran away with a sack of meringues from his fat granny’s flat.

After the dance, Andrew ran to catch a taxi and got to the Latin lesson on

time.

Harriet was glad because she was in Hampshire.

At the back of the bank a nasty cat attacked a rat and a bat.


3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /æ/

i transcriu-les:

ankle, annoy, answer, apple, band, basket, canal, Catholic, class, father,

glass, grasp, guarantee, Jack, marry, mass, path, plait, salmon, staff, stuff,

timbre



had /hæd/: past form of “to have”

head /hed/: part of one’s body above the neck

_______ / /: covering for one’s head

_______ / /: organ sending blood around one’s body

_______ / /: cease to be a bachelor

_______ / /: visibly happy

_______ / /: sudden emission of light

_______ / /: soft part of a fruit

_______ / /: frame used to hold things

_______ / /: to damage badly (e.g. a person’s reputation)

_______ / /: the opposite of “good”

_______ / /: piece of furniture that people sleep on

_______ / /: past form of “to sit”

_______ / /: group of things that belong together

_______ / /: a religious ceremony

_______ / /: something that is dirty or untidy

_______ / /: an adult male

_______ / /: plural form of “man”

_______ / /: metal container used for cooking

_______ / /: long object used for writing

_______ / /: piece of wood used at baseball or cricket

_______ / /: risk money on a race or sporting event

_______ / /: unhappy

_______ / /: past form of “to say”


que s’ha fet en relació amb la vocal /æ/:

It was planned that the car’s hubcaps would fall, which was a disaster.

/ɪt wəz ˈplɑ:nd ðət ðə ˈkæz ˈhæbkəps wəd ˈfɔ:l ǀ wɪtʃ wæz ə dɪzɑ:stæ/

The traveller in the black hat gave the package to a man.

/ðə ˈtrɑ:vələrˬɪn ðə ˈblɑ:k ˈhet ˈgæv ðə ˈpekɪdʒ tʊ ə ˈmen/


He sat while the mad rats attacked the bank in a flash.

/hɪ ˈsɑ:t waɪl ðə ˈmed ˈræts æˈtækt ðə ˈbɑ:ŋk ɪn ə ˈfleəʃ/

2.2.5 La vocal /ɑ:/

També anomenada “vocal número 5”, és una vocal llarga, oberta i posterior.

Per a la seua realització, amb una obertura màxima de les mandíbules, els

llavis es col·loquen en posició neutra i oberta, i s’alça la part posterior de la

llengua lleugerament, sense tocar els molars amb els costats de la llengua.

No hi ha cap fonema idèntic en valencià, tot i que estaria prop de l’al·lòfon

que pronunciem quan la nostra /a/ està en contacte amb una velar, com ara en

llaga o plaga. En qualsevol cas, s’ha de prestar molta atenció a aquesta vocal,

perquè és motiu habitual de confusió amb /æ/ i /ʌ/, encara que el problema és

menys greu per la duració més llarga de /ɑ:/.

L’alumne ha de saber que hi ha moltes variants de l’anglès on aquesta vocal és

poc habitual, bé perquè es fa més curta, és a dir, [ɑ] (especialment en el nord

d’Anglaterra), o perquè es substitueix per /æ/. En general, es pronuncia /ɑ:/ en

la variant estàndard RP quan gràficament correspon a “ar”, com a car, far, etc.;

en aquests casos s’ha de recordar que la /r/ és muda, és a dir, es pronuncien

/kɑ:/ i /fɑ:/, tot i que en anglès nord-americà sí que es pronuncia: 3

My car broke down yesterday

/maɪ ˈkɑː ˈbrəʊk ˈdaʊn ˈjestədeɪ/

He has gone too far this time.

/hɪ həz ˈgɒn ˈtu: ˈfɑː ðɪs taɪm/

També s’ha de recordar que hi ha moltes paraules que es pronuncien en anglès

britànic estàndard amb /ɑː/ i que en anglès americà es fan amb /æ/, com ara el

verb dance (/ˈdɑːns/ en RP, /ˈdæns/ en GA), o moltes paraules on la lletra “a”

va seguida de /f/, /θ/, /ð/ i /s/:

RP GA

after /ˈɑːftə/ /ˈæftər/

ask /ɑːsk/ /æsk/

bath /bɑːθ/ /bæθ/

brass /brɑːs/ /bræs/

calf /kɑːf/ /kæf/

grass /grɑːs/ /græs/

half /hɑːf/ /hæf/

laugh /lɑːf/ /læf/

path /pɑːθ/ /pæθ/

Exemples de grafies més habituals de /ɑː/:

ar car /kɑ:/, park /pɑ:k/, artist

/ˈɑ:tɪst/

3 Tanmateix, quan en la cadena parlada segueix una vocal es “recupera” la /r/; per això, My

other car is a Porsche és /maɪ ˈʌðə ˈkɑ:rˬɪz ə ˈ pɔ:ʃ/ i He has gone too far in his demands és /hɪ

həz ˈgɒn ˈtu: ˈfɑ:rˬɪn hɪz dɪˈmɑ:ndz/. Vegeu els comentaris sobre la “r d’enllaç” o linking r en

l’apartat 5.6.2. sobre la /r/.


a ask /ɑ:sk/, grass /grɑ:s/,

father /ˈfɑ:ðə/, massage

/ˈmæsɑ:dʒ/4

er sergeant /ˈsɑ:dʒnt/, clerk

/klɑ:k/

al calf /kɑ:f/, half /hɑ:f/

Menys habituals:

au aunt /ɑːnt/

ear heart /hɑːt/

oir memoir /ˈmemwɑː/

2.2.5.1 Exercicis sobre la vocal /ɑ:/


barge, basket, calm, card, class, dance, dark, derby, draught, example,

farce, fast, flask, glass, hard, hearth, March, mast, palm, park, repertoire,

star, task, yard


The artist smoked a large cigar as my father started his car.

Last March Martha bought a large castle near the park.

Halfway past the dark barn I heard the dog barking at the larks on the grass.

Wandering along the path I decided to go to my Pilates class.

He was arguing with his hardworking, multitasking aunt.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /ɑ:/

i transcriu-les:

after, album, angry, ankle, answer, ant, bath, chance, chant, far, France,

grant, have, lapse, last, matter, patois, rather, remark, spa, that, wrapped



cat /kæt/: small furry animal that catches mice

cart /kɑ:t/: vehicle pulled by a horse

_______ / /: talk in a friendly, informal way

_______ / /: drawing showing information

4 Com havíem vist en un comentari anterior a propòsit de la vocal /ɪ/, el sufix -age es pronuncia

amb la vocal llarga /ɑ:/ en préstecs del francès que mantenen el so original, com ara massage

(/ˈmæsɑ:dʒ)/, sabotage (/ˈsæbətɑ:ʒ/) o mirage (/mɪˈrɑ:ʒ/), etc. També pot aparèixer molt

freqüentment amb /ɪ/, es a dir, /-ɪdʒ/, com a postage, roughage, message, etc. El cas de massage

i sabotage és interessant, perquè s’han integrat parcialment en anglès, l’accent ha passat a la

penúltima síl·laba, però mantenen una /ɑ:/ en síl·laba àtona, un tret no massa habitual en llengua

anglesa (tot i que en anglès nord-americà massage és aguda, /məˈsɑ:dʒ/). Com ja hem dit,

garage es pot pronunciar de les dues maneres, /ˈgærɑ:ʒ/ i /ˈgærɪdʒ/.


_______ / /: covering for one’s head


_______ / /: small brown bird (of the Alaudidae family)

_______ / /: absence of something

_______ / /: soft flat hat with a curved part

_______ / /: large fish living in rivers

_______ / /: the opposite of good

_______ / /: a nice word for “poet”

_______ / /: the opposite of “front”

_______ / /: noise made by a dog

_______ / /: type of music with a lot of improvisation

_______ / /: glass containers for food or water

_______ / /: official order preventing something

_______ / /: large building where grain is kept

_______ / /: sports competition between two teams

_______ / /: third month of the year


que s’ha fet en relació amb la vocal /ɑ:/:

The clerk asked the man in the garage if his car had an alarm.

/ðə ˈklɜ:k ˈɑ:skt ðə ˈmɑ:n ɪn ðə ˈgæræʒ ɪf hiz ˈkɑ: həd ən əˈlɑ:m/

The archaeologist washed the coat hanger because he did not want to argue.

/ðɪ ˌækɪˈɒlədʒɪst ˈwɑ:ʃt ðə ˈkəʊt ˈhɑ:ŋə bɪˈkɒz hɪ dɪd nɒt ˈwɑ:nt tə ˈegju:/

Sarah had a great heart and looked after my cat.

/ˈsɑ:rə ˈhæd ə ˈgreɪt ˈhɜ:t ən ˈlʊkt ˈɑ:ftə maɪ ˈkɑ:t/

2.2.6 La vocal /ɒ/

Aquesta vocal, també anomenada “vocal número 6”, és una vocal posterior,

breu, intermèdia entre oberta i semioberta. Per a produir-la correctament, es

pot partir de la mateixa posició de /ɑ:/, però amb els llavis una miqueta

arrodonits, i amb una posició una miqueta més posterior de la llengua. És prou

semblant a la nostra “o” oberta (/ɔ/, segons els diccionaris valencians) en

“bou”, “nou”, o “arròs”.5

Igual que succeïa amb /i:/ i /ɪ/, no és correcte ni interessant des d’un punt de

vista de l’aprenentatge parlar d’una “o oberta” i “o tancada”, perquè la

diferència entre les dues és tant de quantitat com de qualitat, la qual cosa

explica que s’utilitze per a diferenciar-les, no només la marca de durada [:]

sinó també un símbol diferent (/ɒ/ en compte de /ɔ/). Aquesta “comoditat”

5 És prou paradoxal, i en canvi habitual, que en anglès es faça servir un símbol tancat (ɒ) per a

una “o” oberta, i un símbol obert (ɔ:) per a una “o” tancada. En aquest sentit, la fonètica de les

llengües romàniques, com ara el valencià, és més “lògica”, i representa la vocal oberta amb /ɔ/ i

la tancada amb /o/.


sovint fa que els estudiants pronuncien les dues vocals iguals amb una “o”

intermèdia, és a dir, tracten de distingir [o] de [o:], la qual cosa no només és

incorrecta sinó innecessària per als valencianoparlants, que compten amb dues

vocals ben diferenciades que poden utilitzar com a referència.

En anglès americà aquesta vocal tendeix a ser encara més oberta, de forma que

quasi la percebem nosaltres com una /a/; al mateix temps, els nord-americans

tendeixen a fer-la en alguns casos una miqueta més llarga, amb la qual cosa la

trobarem en molts diccionaris transcrita com a /ɑ:/ (naturalment, sense que

aquesta /ɑ:/ siga com la britànica que hem vist com a vocal número 5):

RP GA

because /bɪˈkɒz/ /bɪˈkɑːz/

box /bɒks/ bɑːks

cough /kɒf/ /kɑːf/

hot /hɒt/ /hɑːt/

not /nɒt/ /nɑːt/

shop /ʃɒp/ /ʃɑːp/


o dog /dɒg/, not /nɒt/, bottle

/ˈbɒtl/, clock /klɒk/

Menys habituals:

a want /wɒnt/

au because /bɪˈkɒz/

ow knowledge /ˈnɒlɪdʒ/

ou cough /kɒf/, trough /trɒf/

2.2.6.1 Exercicis sobre la vocal /ɒ/


bother, clock, coffin, cost, donkey, fox, god, holiday, knowledge, novel,

often, orange, pot, quantity, quarrel, sausage, song, sorry, watch, what,

yacht


Tom bought a coffee pot, a box of chocolates, a pot of honey and a

cauliflower.

John washed the wallet found in the tomb.

The Potters had problems with bureaucracy.

I did not go jogging on the opposite side of the ship.

Are “job”, “knot”, “cloth” and “comb” pronounced with the same vowel?

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /ɒ/ i

transcriu-les:


Austria, clothe, colour, cork, cover, doctor, forgot, frock, lock, love, node,

object (verb), phone, quality, quantify, quarry, sock, story, trough, wad,

wallet, worm



pot /pɒt/: container used for cooking food

part /pɑ:t/: a fragment of something

_______ / /: large sea fish served with chips

_______ / /: small rectangular piece of plastic

_______ / /: supply of something for sale or use

_______ / /: severe, extreme

_______ / /: person who buys things

_______ / /: comparative form of “sharp”

_______ / /: informally, a police officer

_______ / /: soft flat hat with a curved part

_______ / /: the opposite of “cold”


_______ / /: force air out of one’s lungs with a loud sound

_______ / /: thick curved part at the back of one’s leg

_______ / /: stone

_______ / /: frame used to hold things

_______ / /: small bed for a baby

_______ / /: vehicle pulled by a horse


que s’ha fet en relació amb la vocal /ɒ/:

Those months Adolphus used to go to Morocco in a a lorry to play golf

near a pond.

/ðəʊz ˈmɒnθs əˈdəʊlfəs ˈju:st tə ˈgəʊ tə məˈrəʊkə ɪn ə ˈlɔ:rɪ tə ˈpleɪ ˈgɔ:lf

ˈnɪərˬə ˈpəʊnd/

Rolph adopted that awful hawk and left it in the loft where his daughter

Eleonora used to be with her love having wonderful moments in August.

/ˈrɒlf əˈdɒptɪd ðət ˈɒfəl ˈhɒk ən ˈleft ɪt ðə ˈlɔ:ft weə hɪz ˈdɒtə ˌelɪəˈnɒrə

ˈju:st tə ˈbi: wɪð hə ˈlɒv ˈhævɪŋ ˈwɒndəfəl ˈmɒmənts in ˈɒgəst/

The lawyer hoped that the porter’s honor had no cost for Laurie.

/ðə ˈlɒjə ˈhɒpt ðət ðə ˈpɒtəz ˈɔ:nə həd ˈnəʊ ˈkəʊst fə ˈlɒrɪ/


2.2.7 La vocal /ɔ:/

La vocal /ɔ:/ és una vocal llarga, posterior i intermèdia entre semioberta i

semitancada; també es coneix com a vocal número 7. Per a fer-la, es pot partir

de la /o/ valenciana de “donar” (que és més tancada que la castellana), i

arrodonir lleugerament els llavis; el postdors de la llengua s’alça fins una

posició intermèdia, sense tocar les dents amb els costats. Com dèiem en

l’apartat anterior, pròpiament no s’ha de parlar d’una “o llarga” comparada

amb una “o curta”, perquè la diferència entre les dues és quantitativa, però

també qualitativa.

En les síl·labes acabades en el grafema “r”, aquest no es pronuncia en anglès

britànic, sinó que serveix com a marca de la duració de la vocal. Així, la r és

muda en paraules com horse /hɔːs/, door /dɔː/ o ward /wɔ:d/, encara que sí que

es pronuncia en anglès americà (horse /hɔrs/, door /dɔr/ o ward /wɔrd/), i

també es pronuncia en anglès britànic en les síl·labes finals quan va seguida de

vocal (The door is closed, /ðə ˈdɔːrˬɪz ˈkləʊzd/), com veurem al capítol sobre

la /r/.


oo door /dɔ:/, floor /flɔ:/,

poor /pɔ:/

or horse /hɔ:s/, Norse /nɔ:s/

oar board /bɔ:d/, hoarse

/hɔ:s/

ore shore /ʃɔ:/, more /mɔ:/

our four /fɔ:/, court /kɔ:t/

ar warm /wɔ:m/, quarter

/ˈkɔ:tə/

a water /ˈwɔ:tə/, fall /fɔ:l/,

all /ɔ:l/

Menys habituals:

aw lawn /lɔ:n/, saw /sɔ:/

ou bought /bɔ:t/

ure sure /ʃɔ:/

au daughter /ˈdɔ:tə/, haul

/hɔ:l/

2.2.7.1 Exercicis sobre la vocal /ɔ:/


alter, awful, before, call, caution, clause, cork, fault, hoarse, horse, nought,

paw, raw, roar, sauce, sore, source, talk, taught, tournament, war, wore


It was his fault that we saw raw prawns all over the lawn.

In autumn my daughter went abroad looking for a warmer place.


Sean thought the water was falling from the drawer.

That morning the lord broke the law by recording that record near the port

for poor people.

He taught his hawk to hunt wild horses.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /ɔ:/

i transcriu-les:

aural, bald, boss, coarse, coffin, cough, frost, glory, god, gone, Lawrence,

nonsense, plot, pond, pour, record (verb), salt, sausage, small, tortoise,

wallet, ward, yacht



spot /spɒt/: a specific place

sport /spɔ:t/: type of game played according to some rules

_______ / /: small rectangular piece of plastic

_______ / /: piece of wire connected to power supply

_______ / /: vehicle pulled by a horse

_______ / /: place where legal cases are tried

_______ / /: supply of something for sale or use

_______ / /: vertical stem of a plant

_______ / /: negative particle

_______ / /: the number 0 (in British English)

_______ / /: small bed for a baby

_______ / /: past form of “to catch”

_______ / /: (adverb) to a specific degree

_______ / /: past form of “to see”

_______ / /: wild furry animal similar to a dog

_______ / /: eating utensil used to pick up food

_______ / /: interrogative pronoun for things

_______ / /: small lump growing on one’s skin

_______ / /: container used for cooking food

_______ / /: town by the sea with a harbour


que s’ha fet en relació amb la vocal /ɔ:/:

The bald Tory caught a cold and was coughing under a holly tree near the

farm.

/ðə ˈbəʊld ˈtɒrɪ ˈkaʊt ə ˈkɔ:ld ən wəz ˈkɔ:fɪn ˈʌndərˬə a ˈhɔ:lɪ ˈtri: nɪə ðə

ˈfɑ:m/


That naughty author of poor stories had his own torture when he was

laughed at by the guards at the laundry.

/ðət ˈnaʊtɪ ˈaʊθərˬəv ˈpɔ: ˈstɒrɪz ˈhæd hɪz ˈɔ:n ˈtɒtʃə wen hɪ wəz ˈlɔ:ft ət baɪ

ðə ˈgɔ:dz ət ðə ˈlaʊndrɪ/

Dorothy said to her aunt: “I wanna go to a concerto and watch people

dancing waltz.

/ˈdɔ:rəθɪ ˈsed tə hə ˈɔ:nt ǁ aɪ ˈwɔ:nə ˈgəʊ tʊ ə kənˈtʃeətɔ: ən ˈwɔ:tʃ ˈpi:pl

ˈdɑ:nsɪŋ ˈwɑ:lts/

2.2.8 La vocal /ʊ/

La vocal /ʊ/, o “vocal número 8”, és una vocal posterior, semitancada i breu.

Segons alguns estudis, la /u/ valenciana, que és més oberta que l’espanyola,

tindria el mateix grau d’obertura que la /ʊ/ anglesa; en tot cas, s’ha de recordar

que en anglès és menys oberta que /u:/, els llavis no estan tensos, i el dors de la

llengua s’alça d’una manera més relaxada, sense contacte amb els molars

superiors.

Una vegada més, s’ha d’insistir que no es tracta d’una “u curta” que s’oposa a

una “u llarga”; a banda de la duració, la /ʊ/ és més oberta i relaxada i amb els

llavis sense tensió, mentre que la /u:/ té els llavis en tensió i és més tancada.

Per tant, l’alumne haurà de recordar que hi ha una raó per la qual es fan servir

dos símbols diferents (/u:/ i /ʊ/), i ha d’evitar fer una mena de “vocal

neutralitzada u” per als dos casos, perquè l’oïda anglesa està acostumada a

distingir-les per la qualitat, i no només per la quantitat.


u put /pʊt/, full /fʊl/

oo good /gʊd/, book /bʊk/

ou could /kʊd/, should /ʃʊd/6

Menys habituals:

o woman /ˈwʊmən/

or worsted /ˈwʊstɪd/

2.2.8.1 Exercicis sobre la vocal /ʊ/


brook, bull, bullet, bush, butcher, cookery, crook, cushion, full, hood,

looked, mushroom, neighbourhood, pull, push, stood, sugar, took, wood,

wool, Worcester


He took a pudding with a lot of sugar.

He was a very good-looking butcher and the woman was a very good cook.

6 Aquestes serien les formes “fortes” de could i should; remetem al capítol 4, sobre les formes

fortes i febles.


He stood near Mister Bush’s neighbourhood looking for the book he had

lost in the woods.

You can’t go on foot because there is a wide brook in the woods. It is

called Worcester.

The crook pulled the bullet out of the cushion and stood behind the bush.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /ʊ/

i transcriu-les:

blood, book, bully, cook, cup, food, fool, mushroom, mutual, nook, noon,

shoe, soot, soup, suit, sun, tool, true, wolf, woman, would (strong form),

youth



look /lʊk/: direct one’s eyes towards something

Luke /lu:k/: one of the four authors of the Gospels

_______ / /: move something towards oneself

_______ / /: small area of still water

_______ / /: black residue left when carbon is burnt

_______ / /: jacket and trousers from the same material

_______ / /: containing as much as possible

_______ / /: person who does silly things

_______ / /: modal verb expressing advice

_______ / /: past form of “to show”


_______ / /: young horse

_______ / /: part of a piece of clothing pulled over one’s head

_______ / /: part of one’s body above the neck


_______ / /: contracted form of “who” and “had”


_______ / /: past form of the verb “to shoo”

_______ / /: hard substance forming the trunk of a tree

_______ / /: past form of the verb “to woo”

_______ / /: past form of “can” (strong form)

_______ / /: past form of the verb “to coo”


que s’ha fet en relació amb la vocal /ʊ/:

The woman left the group and went to the woods to lie under a bush with a

cook.


/ðə ˈwu:mən ˈleft ðə ˈgrʊp ən ˈwent tə ðə ˈwu:dz tə ˈlaɪ ˈʌndərˬə ˈbʌʃ wɪð ə

ˈku:k/

As soon as I had a look at the room I saw a dying wolf under a wool

cushion.

/əz ˈsʊn əz aɪ ˈhæd ə ˈlu:k ət ðə ˈru:m aɪ ˈsəʊ ə ˈdaɪɪŋ ˈwu:lf ˈʊndərˬə

ˈwu:l ˈkʌʃn/

Bullets and hooks were used to open boutique doors in Europe.

/ˈbʌlɪts ən ˈhu:ks wə ˈjʊzd tʊ ˈəʊpən bəˈti:k ˈdʊəz ɪn ˈju:rəp/

2.2.9 La vocal /u:/

Aquesta és una vocal llarga, posterior i tancada, també coneguda com a “vocal

número 9”. Es fa deixant una separació mínima entre les mandíbules, igual que

la que deixàvem per a /i:/, però el postdors de la llengua s’ha d’alçar cap a la

part posterior del paladar, la llengua no toca els molars (com es feia amb /i:/), i

els llavis han d’estar arredonits i amb tensió. No és una vocal que tinguem en

valencià, on la nostra /u/ és més oberta.

Quan va precedida de la semiconsonant /j/, és a dir, en el grup /ju:/, és freqüent

que en anglès nord-americà es perda la /j/ i es pronuncie només /u:/:

RP GA

duke /djuːk/ /duːk/

new /njuː/ /nuː/

nuisance /ˈnjuːsəns/ /ˈnuːsəns/

suit /sju:t/ /su:t/


oo food /fu:d/, spoon /spu:n/

u flu /flu:/

uu soup /su:p/, route /ru:t/,

through /θru:/

ui juice /dʒu:s/, suit /su:t/,

fruit /fru:t/, sluice /slu:s/

Menys habituals:

eu lieu /lju:/

ew jew /dʒu:/, chew /tʃu:/

o do /du:/, move /mu:v/

oe shoe /ʃu:/

eau beautiful /ˈbju:tɪfəl/

2.2.9.1 Exercicis sobre la vocal /u:/



blue, boom, brood, bruise, brusque, brute, corkscrew, doodle, doom, duvet,

flu, fruit, group, gruesome, Hebrew, hoot, Jew, loot, noon, soup, truth,

youth


Reuben, the Duke of Anjou’s nephew, was queuing before the Pompidou

centre.

I haven’t got a clue about the interview I attended in Corfu.

I withdrew a Hebrew shoe made from kangaroo hide.

Luke is waiting for you and Bartholomew in the avenue with a blue

bamboo for the barbecue.

We like to eat tiramisu looking at the beautiful blue sky in June.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /u:/

i transcriu-les:

Andrew, book, brew, canoe, cook, cruise, ewe, flood, flush, igloo, juice,

lieu, look, manoeuvre, pull, rheumatism, shook, took, tooth, true, wood,

wool, would



look /lʊk/: direct one’s eyes towards something

Luke /lu:k/: one of the four authors of the Gospels

_______ / /: past form of the verb “to coo”

_______ / /: past form of “can” (strong form)

_______ / /: person who does silly things


_______ / /: small area of still water

_______ / /: move something towards oneself

_______ / /: jacket and trousers from the same material

_______ / /: black residue left when carbon is burnt

_______ / /: contracted form of “who” and “had”


_______ / /: past form of the verb “to shoo”


_______ / /: past form of the verb “to woo”

_______ / /: hard substance forming the trunk of a tree


que s’ha fet en relació amb la vocal /u:/:

In his youth he used to go to school, love cartoons and build car circuits.

/ɪn hɪz ˈjəʊθ hɪ ˈjʊst tə ˈgəʊ tə ˈskʊl ǀ ˈlu:v kɑ:ˈtɔ:nz ən ˈbʊɪld ˈkɑ:

ˈsɜ:ku:ɪts/


That blue bruise gives you a clue of the abuse.

/ðət ˈblʊ ˈbrʊɪz ˈgɪvz jʊ ə ˈklju: əv ðɪ əˈbʊs/

Look! The duke was accused of amusing fools, chewing gum and

increasing fuel’s value.

/ˈlu:k ǁ ðə ˈdjʊk wəz əˈkjʊzd əv əˈmju:zɪŋ ˈfʊlz ǀ ˈtʃʊɪŋ ˈgu:m əndˬɪnˈkri:sɪŋ

ˈfjʊəlz ˈvælju:/

2.2.10 La vocal /ʌ/

La “vocal número 10”, /ʌ/, és una vocal central, breu i semioberta. Partint de la

posició oberta de /ɑ:/, amb els llavis oberts i relaxats, alcem el dors de la

llengua cap al centre del paladar, una miqueta més amunt de /ɑ:/, i sense

contacte entre la llengua i els molars superiors. L’obertura és molt similar a la

de /a/ en valencià, però en una posició una miqueta més endarrerida.

És important recordar que aquesta és una vocal que canvia molt segons la

varietat dialectal de l’anglès. Per exemple, en moltes zones del nord

d’Anglaterra, aquesta vocal es pronuncia [u], és a dir, bus es pronuncia [bʊs] o

cup es pronuncia [kʊp], i en altres fins i tot [o], amb la qual cosa no és

inhabitual sentir love pronunciat [lov]. Tanmateix, no s’ha de prendre aquesta

com a una “llicència per a pronunciar a la valenciana”: l’alumne ha de recordar

que es tracta de variants no estàndard i que, tret que es parle sempre amb

aquesta varietat (cosa poc freqüent en un no nadiu que aprèn anglès), es tracta

d’una errada, i la gent pensarà que el que s’ha fet és pronunciar com en la

llengua d’origen (siga valencià, italià o castellà).


u cup /kʌp/, but /bʌt/, uncle

/ˈʌnkl/, sun /sʌn/

o son /sʌn/, front /frʌnt/, other

/ˈʌðə/, mother /ˈmʌðə/

ou young /jʌŋ/, trouble /ˈtrʌbl/,

country /ˈkʌntrɪ/

Menys habituals:

oo blood /blʌd/, flood /flʌd/

oe does /dʌz/

wo twopence /ˈtʌpəns/

2.2.10.1 Exercicis sobre la vocal /ʌ/


crust, discovery, double, Hull, hussy, judder, luxe, luxuriously, month,

plumber, shut, trouble, ultra-high, umbilical, unbutton, undertone, undone,

upwards, usherette, utterances, worry, yuppie


My uncle’s mum loves his youngest son too much.


The Lunds’ mother had enough money to buy a country.

Moray’s cousin was a monk in Russia when that couple’s son won the cup.

That colour is nice for my brother’s bus.

Once the summer is gone you will no longer suffer from those bloody

tummy pains.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /ʌ/ i

transcriu-les:

blood, budge, bush, chuffed, chum, drum, duly, educated, glove, jute,

louvre, plume, rough, rudder, ruder, Rudy, super, supper, tusk, uh-huh,

unequal, utter



amber /ˈæmbə/: hard yellow substance used in jewellery

umber /ˈʌmbə/: an earth pigment

_______ / /: joint between one’s foot and leg

_______ / /: your mother’s brother

_______ / /: part of a church

_______ / /: what comes before “downs”

_______ / /: piece of cloth sewn to one’s clothing

_______ / /: move

_______ / /: showing a lot of confidence and not enough respect

_______ / /: clean something

_______ / /: man who treats women badly

_______ / /: food eaten and then chewed (by ruminants)

_______ / /: comparative form of “flat”

_______ / /: quick up and down movement

_______ / /: very small insect that bites

_______ / /: dry fruit with a hard shell

_______ / /: diminutive form of Rudolph

_______ / /: red (of one’s cheeks)

_______ / /: letter of an ancient Northern alphabet

_______ / /: move faster than walking

_______ / /: interruptions in a war

_______ / /: supports for bridges made of stone


que s’ha fet en relació amb la vocal /ʌ/:

The bull came out full of blood from the hut pushing and running after the

hunter, who had been pulling its tail.


/ðə ˈbʌl ˈkeɪm ˈaʊt ˈfʊl əv ˈblu:d frəm ðə ˈhʊt ˈpʌʃɪŋ ən ˈrʊnɪŋ ˈɑ:ftə ðə

ˈhʌntə ǀ hu: həd bɪn ˈpʌlɪŋ ɪts ˈteɪl/

That ugly cat under the bush cut Buck with a mug and a cup on Monday in

the country.

/ðət ˈʊglɪ ˈkæt ˈʌndə ðə ˈbʌʃ ˈkʌt ˈbʌk wɪð ə ˈmʊg ənd ə ˈkʊp ɒn ˈmɒndeɪ

ɪn ðə ˈkaʊntrɪ/

My son bought those crusty buns which were under the front cushion.

/maɪ ˈsɒn ˈbɔ:t ðəʊz ˈkrʌstɪ ˈbʊnz wɪtʃ wərˬˈʌndə ðə ˈfrɒnt ˈkʌʃn/

2.2.11 La vocal /ɜ:/

La vocal /ɜ:/, o “vocal número 11”, és una vocal central, intermèdia entre

semitancada i semioberta, i llarga. Per a pronunciar aquesta vocal correctament

es pot partir de la mateixa obertura que /e/, però alçant la part central de la

llengua, i tocant lleugerament amb els laterals els molars superiors. Com que

no es troba en valencià ni en castellà, una altra opció seria partir de la posició

de /e/ i anar acostant-nos a la posició de /o/, quedant a meitat de camí i sense

arredonir els llavis.

Aquesta és una vocal que, per no pertànyer al nostre repertori fonològic

valencià (ni en castellà), no només resulta difícil als estudiants sinó que la seua

complexitat sembla variar molt segons la seua grafia. Per exemple, a

l’estudiant valencià no li costa molt pronunciar correctament bird (tot i que

alguns la fan amb una /e/, en compte de /ɜ:/), però quan la grafia és “or” o “ur”

quasi invariablement l’alumne el pronuncia amb una “o”, és a dir, /or/, en

paraules com ara word, work, world, turn o nurse; fins i tot alguns no poden

creure que bird i word es pronuncien amb la mateixa vocal.

Igual que passava amb /ɑ:/ i /ɔ:/, en anglès britànic no es pronuncia la “r” en

les síl·labes en què segueix /ɜ:/, com a work (/wɜːk/), turn (/tɜːn/), sir (/sɜː/),

etc., mentre que en anglès americà es pronunciarien /wɜrk/, /tɜrn/, /sɜr/, etc.

Com en els altres casos, la /r/ es recupera com a “r d’enllaç” quan segueix una

paraula que comença per vocal, com en Real fur is very expensive /ˈrɪəl ˈfɜːrˬɪz

ˈverɪ ɪkˈspensɪv/), com comentaren més endavant sobre la /r/.


er verb /vɜ:b/, prefer

/prɪˈfɜ:/, err /ɜ:/

ir girl /gɜ:l/, first /fɜ:st/, fir

/fɜ:/

ur fur /fɜ:/, church /tʃɜ:tʃ/,

nurse /nɜ:s/

or work /wɜ:k/, word /wɜ:d/,

world /wɜ:ld/

Menys habituals:

yr myrtle /ˈmɜ:tl/

our journey /ˈdʒɜ:nɪ/,

courtesy /ˈkɜ:təsɪ/

ear learn /lɜ:n/, earth /ɜ:θ/


eur connoisseur /ˌkɒnəˈsɜː/,

raconteur /ˌrækɒnˈtɜː/

eu milieu / mɪˈljɜː/

2.2.11.1 Exercicis sobre la vocal /ɜ:/


Berne, birch, Bourne, burgers, circled, curtain, earl, early, fervour, first,

flirt, jersey, journey, lurch, lurk, mercy, pearl, servant, stirling, surpliced,

urgent, word


Bertha Berger and Fergie Goethe were attorneys in Jersey and Kirkby who

murmured about Sterne’s sperm.

Surely Shirley made a survey on the fervour for Verner’s worthy works.

He didn’t understand why Virginia said “The early bird catches the worm”.

Murphy was murdered after flirting with that girl from Persia.

Various journals affirmed that he earned a dirty reputation on his birthday.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /ɜ:/

i transcriu-les:

lurch, fever, circular, fee, heed, pleasant, furrier, sermon, murderer, serge,

peel, burton, dread, Turkey, feather, coercion, amateur, tortoise, breast,

murmur, scurf, ear



any /ˈenɪ/: some amount of (pronoun)

Ernie /ˈɜ:nɪ/: diminutive form of “Ernest”

_______ / /: money that must be paid back to someone

_______ / /: something that makes a surface not clean

_______ / /: upper part of one’s body above the neck

_______ / /: group of animals living together

_______ / /: disorganized, chaotic

_______ / /: forgiveness by those having power


_______ / /: to turn around in circles

_______ / /: send someone away from a place

_______ / /: rub metal until it is smooth

_______ / /: type of sea fish that lays its eggs in rivers

_______ / /: talk on a religious subject by a priest


_______ / /: sweet foods made by cooking fruit

_______ / /: small organisms causing diseases

_______ / /: not connected with religion

_______ / /: having a shape like that of a circle

_______ / /: make a mark on the floor

_______ / /: dry skin falling off one’s head

_______ / /: comparative form of “mad”

_______ / /: premeditated killing of a human being


que s’ha fet en relació amb la vocal /ɜ:/:

Bert heard the early birds singing merrily by the church.

/ˈbɑ:t ˈhɪəd ðɪ ˈɪəlɪ ˈbɜ:dz ˈsɪŋɪŋ ˈmɜ:rɪlɪ baɪ ðə ˈtʃɔ:tʃ/

Love feelings from a nurse’s heart are worth more than a third of the world

value.

/ˈlʌv ˈfi:lɪŋz frəm ə ˈnɜ:sɪz ˈhɑ:t ə ˈwɜ:θ ˈmɔ: ðən ə ˈθɜ:d əv ðə ˈwɜ:ldz

ˈvælju:/

The girl’s feast was great but, first, the fence was blurred and then Peter’s

beard was burnt with a cigar.

/ðə ˈgi:lz ˈfɜ:st wəz ˈgreɪt bət ǀ ˈfɔ:st ǀ ðə ˈfens wəz ˈblɔ:d ən ˈðen ˈpi:təz

ˈbɜ:d wəz ˈbɔ:nt wɪð ə sɪˈgɑ:/

2.2.12 La vocal /ə/

També coneguda com a schwa i com a “vocal número 12”, és una vocal breu,

central, intermèdia entre semioberta i semitancada breu. Es pot realitzar partint

de la posició de /ɜ:/, però deixant els llavis i la llengua més relaxats. De fet,

anys arrere es considerava un al·lòfon de la vocal 11, que en compte de /ɜ:/ es

representava /ə:/, i encara apareix així en alguns diccionaris antics. Tanmateix,

es va abandonar aquesta representació perquè la diferència no només és la

quantitat, sinó també la relaxació.

La pronunciació correcta d’aquesta vocal està unida indissolublement a

l’accentuació i al ritme, ja que és la consqüència de relaxar les altres vocals en

síl·labes àtones. És per aquesta raó que pot resultar difícil als

valencianoparlants, perquè en la nostra llengua les síl·labes no accentuades no

perden qualitat vocàlica, és a dir, no hi ha massa diferència qualitativa entre la

[a] de “pare” i la de “arròs”, i dins una mateixa paraula, entre la primera i la

segona [a] de “casa”. Sí que podem trobar un fenomen paregut en altres

varietats de la llengua, com ara l’oriental, on les vocals àtones es relaxen, i

així, per exemple, la “e” de “Barcelona” es pronuncia amb una [ə] (la qual

cosa, per cert, explica la grafia de “Barça”).

Atès que, com hem dit, aquesta vocal és el resultat de la relaxació de les

síl·labes àtones, pot correspondre gràficament quasi a qualsevol vocal o grup

vocàlic en síl·labes àtones, com ara “a” (arrive), “e” (mother), “i” (impossible)

“o” (comfort), “u” (upon), però també a “or” (forget), “ea” (vengeance), “ou”

(famous), “ure” (leisure), etc.


2.2.12.1 Exercicis sobre la vocal /ə/


accommodate, acidulous, afraid, Agassi, almond, amateur, analysis, Arab,

architect, balcony, brochure, conjugal, constable, coward, cupboard, duel,

efforts, Eleanor, possible, retina, theatre, trainer


Was Adams a chieftain in ancient Ireland?

Adela’s daughter is a fashion dealer but also a fashion victim. She never

forgets a mirror in the pocket of her trousers.

Agatha’s vengeance against her famous father reached Parliament in

August.

Seven police officers standing by the cathedral saw the student’s accident.

Never could the monarch forget the mountain view and the river murmur

reaching his wonderful palace.

3. De la llista que et proposem, subratlla quines paraules contenen la vocal /ə/ i

transcriu-les:

abacus, algae, bazaar, Algerian, canoe, highest, tortoise, Hellene, bastard,

keynote, Malay, seaport, agony, unique, apogee, Pakistan, energy, lounge,

Ernest, Nathaniel, dresses, hooky

4. Completa les frases següents triant una paraula de les dues que et proposem:

badges /ˈbædʒɪz/: pieces of cloth sewn to one’s clothing

badgers /ˈbædʒəz/: animals with black and white head and pointed face

_______ / /: want something belonging to somebody else

_______ / /: hidden or secret

_______ / /: cloud of gas in space

_______ / /: plural form of “cloud of gas in space”

_______ / /: person to whom money is paid

_______ / /: person who pays money

_______ / /: transported in a ship

_______ / /: (formal) to bribe

_______ / /: plants growing in the sea

_______ / /: facing the sea

_______ / /: strong drinks made from grain

_______ / /: long hairs growing on a cat’s face

_______ / /: devices measuring the strength of electic currents

_______ / /: the opposite of “professionals”

_______ / /: top parts of people’s mouths

_______ / /: person giving the order to crucify Christ



que s’ha fet en relació amb la vocal /ə/:

My husband’s company gained a reputation thanks to the monarch.

/maɪ ˈhəsbʌndz ˈkʌmpænɪ ˈgeɪnəd ə ˌrəpjəˈteɪʃn ˈθəŋks tə ði: ˈmɒnɑ:k/

Arthur was a privileged actor: he attended the faculty of languages and had

an excellent memory.

/ˈɑ:θɜ: wəz ə ˈprɪvi:lɪdʒ ˈæktɔ: ǁ hɪ æˈtendɪd ðə ˈfəəltɪ əv ˈlæŋgwɪdʒɪz ɑ:n

ˈhæd ən ˈekselənt ˈmemɒrɪ/

Summer and winter temperatures are not comparable in England and

Thailand.

/ˈsʌmerˬɑ:n ˈwɪnte ˈtemprətʃəz ə ˈnɒt ˈkɒmpɑ:reɪbəl ɪn ˈɪŋglænd ən

ˈtaɪlænd/

45

3 Els diftongs i triftongs de l’anglès. Les semiconsonants

3.1 Els diftongs de l’anglès

En principi els diftongs de l’anglès no suposen gran problema de pronunciació

per als parlants valencians, encara que alguns no es donen mai en la nostra

llengua (/eə/, /ʊə/) o no constitueixen diftong en valencià (/ɪə/ no formaria

diftong en valencià, sinó dues síl·labes diferents). S’ha d’observar també que,

a diferència del valencià, on hi ha diftongs creixents i decreixents, en anglès

són tots decreixents. Altres concurrències vocàliques, com ara les començades

per /w/ o /j/, poden ser diftongs en valencià (“quatre”, “aigua”, “joia”, “creia”),

però en anglès no es consideren com a tals: /j/ i /w/ són semiconsonants (o

aproximants, segons alguns), i per això no es diu que hi haja diftong en

wonderful o en yesterday.

A continuació, mostrem els diftongs de l’anglès, amb les seues diverses

representacions grafèmiques. Cal subratllar-ne la manca de correspondència

grafèmica estable:

/aɪ/

i

ie

y

ye

ei

ai

igh

eigh

uy

time /taɪm/, shine /ʃaɪn/, flight /flaɪt/

die /daɪ/, pie /paɪ/, tie/taɪ/,

by /baɪ/, try /traɪ/, rhyme /raɪm/, cry /kraɪ/

dye /daɪ/, rye /raɪ/,

either /ˈaɪðə/

aisle /aɪl/,

high /haɪ/, sight /saɪt/,

height /haɪt/,

buy /baɪ/

/eɪ/

a

ai

ay

ei

ey

ea

eigh

take /teɪk/, cake /keɪk/, fame /feɪm/

rain /reɪn/, main /meɪn/, train /treɪn/

day /deɪ/, tray /treɪ/, away /əˈweɪ/

eight /eɪt/, weight /weɪt/

they /ðeɪ/, prey /preɪ/

great /greɪt/, break /breɪk/, steak /steɪk/

eight /eɪt/


/ɔɪ/ oi

oy

voice /vɔɪs/, point /pɔɪnt/, oil /ɔɪl/

boy /bɔɪ/, toys /tɔɪz/, Troy /trɔɪ/

/aʊ/

ou

ow

ough

au

house /haʊs/, about /əˈbaʊt/, scout /skaʊt/

cow /kaʊ/, now /naʊ/, brown /braʊn/

bough /baʊ/

Audi /ˈaʊdɪ/

/əʊ/

o

oa

oe

ow

ou

no /nəʊ/, so /səʊ/, go /həʊ/, hello /heˈləʊ/,

sold /səʊld/, cold /kəʊld/

boat /bəʊt/, coat /kəʊt/, road /rəʊd/, float

/fləʊt/, load /ləʊd/

toe /təʊ/, hoe /həʊ/, foe /fəʊ/, roe /rəʊ/

know /knəʊ/, show /ʃəʊ/, flow /fləʊ/, low

/ləʊ/

though /ðəʊ/, dough /dəʊ/, shoulder

/ˈʃəʊldə/

/ɪə/

ea

ear

eir

eer

ere

ier

ir

idea /aɪˈdɪə/, diarrhea /ˌdaɪəˈrɪə/

dear /dɪə/, year /jɪə/, near /nɪə/, rear /rɪə/

fierce /fɪəs/, pierce /pɪəs/

deer /dɪə/, beer /bɪə/, sheer /ʃɪə/, peer /pɪə/

here /hɪə/, mere /mɪə/

fierce /fɪəs/

emir /emˈɪə/

/eə/

are

air

ear

ere

eir

care /keə/, share /ʃeə/, fare /feə/, rare /reə/,

mare /meə/

chair /tʃeə/, despair /dɪˈspeə/, fair /feə/,

hair /heə/, repair /riˈpeə/

bear /beə/, wear /weə/, tear /teə/

there /ðeə/, where /weə/

their /ðeə/

/ʊə/

ure

ou

our

oor

ur

sure /ʃʊə/, cure /kjʊə/, pure /pjʊə/, lure

/ljʊə/

tourist /ˈtʊərɪst/

tour /tʊə/

poor /pʊə/, boor /bʊə/

during /ˈdjʊərɪŋ/

El primer detall que s’ha de recordar és relatiu a les convencions de

transcripció: l’alumne ha d’entendre que, si s’ha triat la representació /ʊə/ per

a tour o /ɪə/ per a beer, no pot transcriure */ua/ ni */ia/. La tria que han fet els

lingüistes obeeix de vegades a la pronúncia més generalitzada, o en altres

casos a convencions, però s’ha de respectar per a facilitar-ne l’estudi, la

transcripció i l’aprenentatge.

Dit això, és interessant fer algunes remarques sobre els diftongs anglesos:

a) tenen la mateixa durada que les vocals llargues, la qual cosa explica

que molts manuals els incloguen dins d’aquesta categoria. Per altra

banda, una conseqüència d’això és que es comporten igual pel que fa a

la “r” postnuclear, que també deixa de pronunciar-se després de

diftongs com /ɪə/ en beer, /eə/ en tear i /ʊə/ en tour (tot i que es

“recupera” en el derivat tourist /ˈtʊərɪst/), o reapareix seguida de vocal

3 Els diftongs i els triftongs de l’anglès. Les semiconsonants 47

com a “r” d’enllaç, en contextos com My beer is not cold enough (/maɪ

ˈbɪərˬɪz ˈnɒt ˈkəʊld ɪˈnʌf/).

b) el diftong /əʊ/ és motiu de controvèrsia perquè actualment està sent

substituït per /oʊ/, és a dir, l’element inicial està deixant de ser la

schwa i està convertint-se en una /o/. Aquest és un canvi que encara no

ha arribat als diccionaris i els manuals de fonètica, que encara fan

servir /əʊ/ en no (/nəʊ/), though (/ðəʊ/) i toad (/təʊd/), tot i que la

variant nord-americana apareix invariablement com a /oʊ/ (/noʊ/,

/ðoʊ/, /toʊd/). No seria sorprenent que, en una o dues generacions, /oʊ/

siga l’única opció per a anglès britànic i nord-americà. De fet, a Gran

Bretanya ja hi ha molts que consideren la variant /əʊ/ exagerada o

antiquada, o fins i tot presumptuosa, en casos com go (/gəʊ/) o no

(/nəʊ/), que normalment es pronuncien ja [goʊ] i [noʊ],

respectivament.

c) per causa de la manca de correspondència grafèmica que hem

comentat anteriorment, hi ha molts casos de paraules que en anglès

britànic es poden pronunciar amb un diftong, però també amb una

vocal llarga:

sure /ʃɔː/

/ʃʊə/

poor /pɔː/

/pʊə/

tour /tɔː/

/tʊə/

d) A banda d’aquests, els diftongs /ʊə/, /ɪə/ i /eə/ en anglès americà es

redueixen a /ʊ/, /ɪ/, i /e/, respectivament, amb la /r/ pronunciada::

diftong paraula RP GA

/ʊə/

pure /pʊə/ /pʊr/

sure /ʃʊə/ /ʃʊr/

during /ˈdjʊərɪŋ/ /ˈdʊrɪŋ/

/ɪə/

beer /bɪə/ /bɪr/

fear /fɪə/ /fɪr/

hear /hɪə/ /hɪr/

/eə/

fair /feə/ /fer/

bear /beə/ /ber/

pair /peə/ /per/

En qualsevol cas, s’observarà que el símbol triat en anglès americà és una

vocal breu; el que ha succeït és que part de la durada s’ha transferit a la /r/,

que era muda en anglès britànic. Dit d’una altra manera, és com si l’anglès

americà haguera substituït la schwa del diftong per la /r/, que té qualitats

acústiques molt paregudes a les vocals, i els diftongs en anglès americà

foren /ʊr/, /ɪr/, i /er/.


3.2 Els triftongs de l’anglès

Els triftongs de l’anglès, amb les seues representacions gràfiques, són els

següents:

/aɪə/

ie

ire

iro

y

oir

client /klaɪənt/

fire /faɪə/

iron /aɪəm/

tyrant /taɪənt/

choir /kwaɪə/

/eɪə/ ayer player /pleɪə/

/ɔɪə/ oyer

yous

foyer /fɔɪə/

joyous /jɔɪəs/

/aʊə/

our

owe

ower

flour /flaʊə/

vowel /vaʊəl/

flower /flaʊə/

/əʊə/ ower lower /ləʊə/

Tot i que no coincideixen amb els triftongs valencians, no suposen problemes

de pronunciació. Com es pot observar, els triftongs no són fonemes

independents, sinó que vénen a ser els diftongs tancats /aɪ/, /eɪ/, /ɔɪ/, /aʊ/ i /əʊ/,

als quals se suma la schwa.

En general, tenen un comportament molt semblant al dels diftongs, incloent-hi:

a) la pèrdua de la /r/ postnuclear en anglès britànic (/ˈflaʊə/) i la seua

recuperació quan va seguida de vocal (This flowerˬis a token of love);

b) algunes reduccions en anglès americà, per exemple, fire i wire, que en

anglès americà es pronuncien /faɪr/ i /waɪr/, respectivament, en compte

de /faɪə/ i /waɪə/, amb la qual cosa el triftong en anglès americà

realment és /aɪr/ en compte de /aɪə/;

c) algunes substitucions per vocal llarga, amb schwa o sense. A

diferència del que passava amb els diftongs de sure i poor, aquestes no

han arribat a la categoria d’estàndard, i no apareixen als diccionaris.

Així, molts parlants pronuncien tower [tɑ:ə], en compte de /taʊə/, o

fins i tot flower o shower com a [flɑ:] o [ʃɑ:], en compte de /flaʊə/ o

/ʃaʊə/

3.3 Les semiconsonants de l’anglès

L’anglès té dues semiconsonants, /j/ i /w/. Són fonemes que en altres llengües

(com ara el valencià) es consideren part de diftongs, però que en anglès se

consideren part del marge sil·làbic. Així mateix, hi ha moltíssima varietat

quant a la denominació d’aquests fonemes: alguns els diuen semivocals, com

ara Alcaraz i Moody (1995) o Lillo (2009), perquè certament són vocals des

del punt de vista articulatori o fonètic; altres els diuen glides, i fins i tot altres

aproximants, perquè són consonants que no tenen contacte directe entre els

articuladors. Ací hem triat dir-los semiconsonants, per a remarcar el seu

caràcter consonàntic des del punt de vista funcional, que fa, per exemple, que


es comporten com a tals pel que fa a l’ús de les formes de l’article a o an (an

animal, però a European animal o a white animal). 1

3.3.1 La semiconsonant /j/

Aquesta semiconsonant, també coneguda com la “iod”, s’articula de manera

molt pareguda a la vocal número 2, /ɪ/, però molt més breu i amb una transició

ràpida a la vocal que segueix. És important que els valencianoparlants

recordem que es tracta senzillament d’afegir aquest so vocàlic, com fem al

diftong de “joia”, i evitem la temptació d’inserir una fricativa palatal /ʒ/, o

pitjor encara, una africada palatal /dʒ/, com si la “y” que quasi sempre

representa aquest so fóra una “y” castellana. És important evitar aquesta

pronúncia, perquè es perd la diferència entre parells mínims com ara yoke

(/jəʊk/, “jou”) i joke (/dʒəʊk/, “acudit”), you (/ju:/, “tu, vostè, etc.”) i jew

(/dʒu:/, “jueu”), etc.

Gràficament quasi sempre està representada per “y”, com en yes (/jes/), yet

(/jet/), year (/jɪə/), o yesterday (/ˈjestədeɪ/), tot i que ocasionalment pot

aparèixer com a “u”, a university (/ˌju:nɪˈvɜ:sɪtɪ/) o use (/ju:s/), com a “i” a

million (/ˈmɪljən/) i com a “e” a few (/fju:/) i European (/ˌjʊərəˈpiːən/).

y yes /jes/, yet /jet/, year /jɪə/, yesterday /ˈjestədeɪ/

u university /ˌju:nɪˈvɜ:sɪtɪ/, use /ju:s/,

e few /fju:/, European /ˌjʊərəˈpiːən/

3.3.2 La semiconsonant /w/

La semiconsonant /w/ és molt semblant en la seua realització a la vocal

número 8, /ʊ/, però amb més energia (recordem, /ʊ/ era relaxada) i amb els

llavis arrodonits. Gràficament correspon normalment a “w”, en posició inicial

(wet /wet/, wait /weɪt/, worse /wɜ:s/) o en grups consonàntics (twist /twɪst/,

dwell /dwel/, swine /swaɪn/). També pot aparèixer en posició inicial com a

“wh”, en what /wɒt/, when /wen/, where /weə/, wheat /wi:t/), o com a “u”,

també en grups consonàntics (queen /kwi:n/, question /ˈkwestʃn/).

w wet /wet/, wine /weɪt/, worse /wɜ:s/

twist /twɪst/, dwell /dwel/, swine /swaɪn/

wh what /wɒt/, when /wen/, where /weə/, wheat /wi:t/,

u queen /kwi:n/, question /ˈkwestʃn/

Aquest fonema no hauria de suposar grans problemes als valencianoparlants,

ja que el trobem en una situació prou semblant a la “u” de “quatre” o

“quaranta”, i en castellà als diftongs “ue”, tot i que s’ha d’evitar afegir la [g]

que fan alguns castellanoparlants en aquest diftong, que ens faria pronunciar

well *[gwel] en compte de /wel/.

1 Tanmateix, els contraris a l’ús del terme semiconsonants aporten few (/fju:/) com a exemple de

que no sempre es comporten com a element de marge sil·làbic. De fet, també s’utilitza la

nomenclatura vocoid i contoid, atenent a la funció, de forma que, per exemple, /j/ seria un

vocoid en few (/fju:/), i /w/ un contoid en wait (/weɪt).


L’únic context on és veritablement complicat és en el grup /wʊ/, combinació

poc usual, que no es dóna en valencià ni en castellà, però que és troba en

paraules com wool, wood, i sobretot en would, auxiliar molt freqüent en

anglès. Davant d’aquesta combinació, molts alumnes afegeixen incorrectament

[g] o [b], i pronuncien wood *[gʊd] o *[bʊd], o, pitjor encara, pronuncien el

segment would like, que hauria de ser /wʊd ˈlaɪk/, com *[gʊd ˈlaɪk] o *[bʊd

ˈlaɪk]. Són aquestes pronunciacions que s’han d’evitar, i que es poden

començar a corregir fent només la /ʊ/, i després afegint els altres elements i

allargant la ʊ (ʊ, ʊd, ʊʊd...). És preferible no fer la semiconsonant, i fer [ʊd

ˈlaɪk], o fer la /ʊ/ doble ([ʊʊd ˈlaɪk]), a afegir consonants que no hi són.

3.4 Exercicis sobre diftongs, triftongs i semiconsonants de l’anglès


account, acquire, airway, allowance, alumni, always, aware, beer, beige,

billion, boa, bureaux, canary, chain, chair, cirque, cloudy, code, Coke,

comb, couch, coyle, deify, denounce, die, dive, dose, due, equate, Europe,

fake, five, gear, glare, hole, hour, jewel, maize, malaria, manufacture,

merely, neutral, new, pear, phone, poem, puerile, query, really, rear,

reward, shower, soap, stew, therefore, towards, view, vignette, weary, wife,

writhe, yes, zero, zone

2. Busca exemples de totes les pronunciacions possibles dels següents grups

grafèmics següents:

“ai”: /e/ en ____________

/æ/ en ____________

/eɪ/ en ____________

/aɪ/ en ____________

/eɪə/ en ____________

/eɪɪ/ en ____________

/ə/ en ____________

“au”: /ɔ:/ en ____________

/ɒ/ en ____________

“ay”: /eɪ/ en ____________

/aɪ/ en ____________

/ɪ/ en ____________

“ea”: /i:/ en ____________

/ɑ:/ en ____________

/ʌ/ en ____________

/ɪeɪ/ en ____________

/ɪə/ en ____________

/eə/ en ____________

/e/ en ____________

/eɪ/ en ____________


/ə/ en ____________

“ee”: /ɪə/ en ____________

/i:/ en ____________

“ei”: /eɪ/ en ____________

/i:ɪ/ en ____________

/aɪ/ en ____________

/i:/ en ____________

“eigh”: /eɪ/ en ____________

/aɪ/ en ____________

/ɪ/ en ____________

“oo”: /ɔ:/ en ____________

/u:/ en ____________

/ʊ/ en ____________

/ʊə/ en ____________

/ʌ/ en ____________

“ew”: /ju:/ en ____________

/əʊ/ en ____________

“ie”: /aɪ/ en ____________

/aɪə/ en ____________

/ɪ/ en ____________

/ə/ en ____________

“oe”: /u:/ en ____________

/əʊ/ en ____________

“ou”: /aʊ/ en ____________

/əʊ/ en ____________

/u:/ en ____________

/ʊ/ en ____________

/ə/ en ____________

“ough”: /ʌf/ en ____________

/ɔ:/ en ____________

/əʊ/ en ____________

/aʊ/ en ____________

“ow”: /aʊ/ en ____________

/əʊ/ en ____________

“ui”: /ju:/ en ____________

/uːɪ/ en ____________

/wi:/ en ____________

/ɪ/ en ____________




yoke /jəʊk/: bar fastened over the neck of two animals

joke /dʒəʊk/: short, funny story

_______ / /: member of an ancient race whose religion is Judaism

_______ / /: evergreen tree with needle-like leaves

_______ / /: vowel present in “university”, “urchin” and “tour”

_______ / /: member of an ancient race whose religion is Judaism

_______ / /: purpose for which something is used

_______ / /: liquid extracted from fruits

_______ / /: to make a short note of something

_______ / /: boat used for racing or pleasure

_______ / /: unit of measurement equivalent to three feet

_______ / /: past form of the verb “to jar”

_______ / /: thick, liquid substance used to wash one’s body

_______ / /: to shout

_______ / /: affirmative answer

_______ / /: short form for “Jessica”

_______ / /: (of a ship) to move to one side of its direction

_______ / /: lower part of one’s mouth

_______ / /: a university in Connecticut, USA

_______ / /: prison

_______ / /: sudden discharge of liquid, e.g. water

_______ / /: up to now, so far

4. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les semiconsonants i comenta

quines podrien plantejar problemes als valencianoparlants, i digues per què:

Yes, I would like Edward to buy some wood.

Do you know where I can find the yacht? It has not arrived yet.


que s’ha fet dels diftongs o de les semiconsonants:

He went abroad with eight Danish pastries at dawn.

/hɪ ˈwent əˈbrəʊd wɪð ˈeɪt ˈdɑ:nɪʃ ˈpɑ:strɪz ət ˈdəʊn/

Daily I draw and paint pictures for my youngest daughter.

/ˈdaɪlɪ aɪ ˈdraʊ səm ˈpɪktʃəz fə maɪ ˈjaʊngɪst ˈdaʊtə/

I injured my jaw when the cow came towards me and the waiter.

/aɪ ˈɪndʒəd maɪ ˈdʒaʊ wen ðə ˈkəʊ ˈkeɪm təˈwɜ:dz mɪ ən ðə ˈwaɪtə/


After that phrase the ceiling fell over the baker.

/ˈɑ:ftə ðət ˈfrɑ:s ðə ˈsi:lɪŋ ˈfel ˈɔ:və ðə ˈbeɪkə/

He stained his beard with a mere beer.

/hɪ ˈsteɪnd hɪz ˈbɜ:d wɪð ə ˈmɜ: ˈbɪə/

55

4 Les formes fortes i febles en llengua anglesa

4.1 Introducció

En anglès, les anomenades “paraules de contingut”, és a dir, noms, adjectius,

verbs i adverbis, solen portar els principals accents de l’oració a les seues

síl·labes tòniques. Enfront d’aquestes, hi ha les que diem “paraules funcionals”:

articles, conjuncions, determinants, pronoms, preposicions, i alguns verbs

auxiliars i modals, que es caracteritzen per tenir dues pronunciacions: la

pronunciació normal o feble, que s’utilitza en el discurs oral normal, i la

pronunciació emfàtica o forta. Aquesta distinció porta a les conegudes “formes

fortes i febles”, un tret molt típic de la llengua anglesa,1 pel qual un bon

nombre de paraules (quasi totes funcionals) admeten dues o més

pronunciacions (una forta i dues o més febles). L’ús d’una forma feble o l’altra

depèn de la velocitat de la parla, de l’entorn fonètic, del tipus de discurs o fins i

tot del mateix parlant.

És molt important que l’estudiant tinga en compte aquesta característica de la

llengua anglesa, no només perquè el seu discurs siga fluid, sinó per facilitar-ne

la comprensió, perquè l’ús d’una forma forta o feble pot suposar un canvi de

significat. Així, per exemple, si for es pronuncia amb la forma forta (amb /ɔ:/,

en compte de /ə/) en I am searching for stones, l’interlocutor interpretarà I am

searching four stones.

En general, les formes fortes s’utilitzen en:

respostes breus i oracions reduïdes (Yes, I do);

en la majoria de les formes negatives (No, I couldn’t);

quan es fa èmfasi sobre el verb defectiu o auxiliar (My wife does agree

with my going out);

quan les paraules es lligen separadament o a poc a poc (per exemple, en

un dictat), quan es fa èmfasi o es contrasta (I would like work for this

company, not against it), quan es cita el que ha dit algú, etc.;

1 Naturalment, el fenomen de les formes fortes i febles no és exclusiu de la llengua anglesa; en

valencià n’hi ha en els pronoms, que admeten diverses possibilitats, com en el pronom de

primera persona singular, amb forma plena (“me”), reforçada (“em”), elidida (“m’”) i reduïda

(“’m”). La diferència és (1) que en anglès hi ha moltes més paraules funcionals afectades per

aquestes modificacions, i (2) que només afecten la pronunciació, és a dir, la grafia de me, de have

o de would és la mateixa independentment de que es pronuncien /mi:/ o /mɪ/, /hæv/ o /həv/, i /wd/

o /wəd/, respectivament.


quan la paraula està aïllada, sense complement o verb després, per

motiu d’una elisió o un desplaçament del verb o complement a un altre

lloc de l’oració, com a Where are you from?.

Més concretament, en la taula següent mostrem les paraules més freqüents que

contenen formes fortes i febles:

Paraula Forma

forta

Formes

febles

Explicació sobre l’ús

a /eɪ/

/ə/ La forma forta és emfàtica, i s’utilitza en

dictats o per a fer contrast (per exemple, en I

just wanted A beer, not the most expensive

one). La feble s’utilitza davant de consonant (a

toad).

am /æm/

/əm/ En respostes breus en casos d’èmfasi (Yes, I

am) o en formes aïllades (Who do you think I

am) s’utilitza la forma forta. Tanmateix, la

forma més freqüent és la feble.

an /æn/ /ən/ La forma feble és la més habitual.

and /ænd/ /ənd/

/ən/, /n/2

Hi ha tres formes febles. La que porta /d/ és

més formal que les altres dues. La n sil·làbica

s’utilitza en parlar ràpid abans de /t/, /d/, /f/,

/v/, /θ/, /ð/, /s/, /z/, /ʃ/ i /ʒ/ (milk and sugar).

are /ɑːr/ /ə

r/ En respostes breus (Yes, they are), en casos de

contrast o èmfasi (Votes are what matters), o

en formes aïllades (They don’t know where

they are) s’utilitza la forma forta. En posició

inicial en preguntes (Are they waiting for us?)

alternen la forma feble i la forta, tot i que la

forta és un poc més habitual.

as /æz/ /əz/ La forma forta s’usa a principi d’oració quan la

següent paraula no està accentuada (As they

didn’t know what to do ...).

at

/æt/ /ət/ Normalment s’utilitza la forma feble en la parla

habitual (She works at the airport). Tanmateix,

es pot fer servir la forma forta davant de

pronoms no accentuats (She looked at him).

La forma forta s’utilitza quan la preposició està

aïllada (Which hotel are you staying at?).

be /bi:/ /bɪ/ En respostes breus, en cas d’èmfasi (You just

have to be there, without saying a word) o

contrast o en formes aïllades (Just decide what

you’d like to be) apareix la forma forta.

been /bi:n/ /bɪn/ La forma forta s’utilitza en respostes breus, en

casos d’èmfasi o contrast o en formes aïllades.

Per altra banda, la forma forta és la més

freqüent perquè alguns parlants mai no usen la

forma feble.

but /bʌt/ /bət/ Normalment s’utilitza la forma feble, però hi

ha qui tendeix a utilitzar la forta darrere d’una

pausa, especialment quan es fa una altra pausa

després de but.

2 Les formes sense schwa, com ara aquesta, /dz/ per a does i similars, no apareixen reconegudes

en alguns diccionaris (tot i que reflecteixen la parla real dels nadius).

4 Les formes fortes i febles en llengua anglesa 57

Paraula Forma

forta

Formes

febles


can /kæn/ /kən/

/kn/

La forma forta s’utilitza en respostes breus

(Yes, we can), en casos de contrast o èmfasi (I

am saying I can do it, not that I necessarily

will), o en formes aïllades (Run as fast as you

can). La forma feble amb la schwa s’usa

normalment davant de vocal (Doubts can

arise), mentre que l’altra forma feble queda

restringida als contextos on segueix una

consonant (They can stay)

could /kʊd/ /kəd/ La forma forta apareix en respostes breus (Yes,

she could), en casos de contrast o ènfasi

(Saying that you could help me is hardly

enough) o en formes aïllades (She always tried

as hard as she could). A més, aquesta és la

forma més freqüent, perquè /ʊ/ ja és una vocal

feble.

do /duː/ /də/

/dʊ/

La forma forta apareix quan el verb no

funciona com a auxiliar (They always do as

they please), en respostes breus (Yes, they do),

per a fer èmfasi o contrast (Believe me, I do

enjoy your company) i en formes aïllades (Let

me tell you I do). Quant a les formes febles,

s’utilitza /dʊ/ (o fins i tot la forma amb la vocal

neutralitzada, /du/) davant de vocal (Do I sound

as if I were joking?) i la forma amb schwa

davant de consonant (Do they come very

often?).

does /dʌz/ /dəz/

/dz/

La forma forta s’usa quan el verb va al principi

d’una oració interrogativa (Does she know

you’re here?), quan no funciona com a auxiliar

(He does a lot of things for her), en casos de

contrast o èmfasi (Peter does work hard), o en

formes aïllades (She says she does). La forma

feble amb schwa s’usa davant de vocal (Where

does Anna live?) i l’altra davant de consonant

(How does she usually react?).

for /fɔː r/ /fə

r/ La forma feble apareix en el discurs normal

(She works hard for the money). Tanmateix,

igual que veiem amb at, es pot fer servir la

forma for davant de pronoms no accentuats

(She did it for me).

La forma forta s’usa quan la preposició queda

aïllada (I haven’t found what I’m looking for).

from /frɒm/

/frəm/ La forma feble apareix normalment en el

discurs normal; tanmateix, la forma forta pot

donar-se davant de pronoms no accentuats

(Here’s a present from me).

La forma forta s’utilitza quan la preposició

queda aïllada (Who’s this letter from?).

had /hæd/

/həd/

/əd/

La forma forta s’utilitza quan el verb no

funciona com a auxiliar (Mary had a little

lamb), en respostes breus (Yes, he had), en cas

d’èmfasi o contrast (He admited he had done

it), o en formes aïllades (She said she had).

La forma feble amb schwa sol usar-se en

posició inicial d’oracions interrogatives (Had

Lucy seen the accident?).


Paraula Forma

forta

Formes

febles


has /hæz/ /həz/

/əz/

La forma forta apareix quan el verb no

funciona com a auxiliar (She has many

friends), en respostes breus (Yes, he has), en

cas d’èmfasi (He has sent the paper) o en

formes aïllades (I don’t know if he has).

La forma feble amb schwa sol usar-se en

posició inicial d’oracions interrogatives (Has

your mother given her approval?).

have /hæv/ /həv/

/əv/

La forma forta s’usa quan have no funciona

com a auxiliar (I have an idea), en respostes

breus (Yes, they have), en cas d’èmfasi (They

have volunteered to help) o en formes aïllades

(Tell me if they have).

La forma feble amb schwa (/həv/) sol usar-se

en posició inicial d’oracions interrogatives

(Have I seen this before?).

he /hiː/ /hɪ/

/ɪ/

Les formes febles són més comunes que les

fortes (l’ús segueix les normes generals).

her /hɜ:/ /hə/

/ɜ:/

/ə/

Hi ha tres formes febles, més comunes que la

forta, que s’usen segons els següents criteris:

1) A principi d’oració (Her husband came over

to see us) s’utilitza qualsevol de les formes

febles, excepte /ɜ:/.

2) /hə/ i /ɜ:/ són les més freqüents quan la

paraula funciona com a determinant (She left

her purse behind)

3) /hə/ i /ə/ són freqüents quan es pronom amb

funció d’objecte (He saw her standing there).

him /hɪm/ /ɪm/ Les formes febles són més comunes que les


his /hɪz/ /ɪz/ La forma forta s’usa sempre que his funciona

com a pronom possessiu (The car is his) i a

principi d’oració (His alibi was perfect).

into /ˈɪntuː/ /ˈɪntə/ La forma feble amb schwa s’utilitza davant de

paraules que comencen per vocal (He jumped

into a river).

just /dʒʌst/ /dʒəst/ La forma forta s’usa quan la paraula significa

“precisely, exactly” (This is just what the

doctor ordered); la feble quan significa “only,

simply” (I just had two beers).

me /mi:/ /mɪ/ Les formes febles són més comunes que les


must /mʌst/ /məst/ La forma forta s’usa principalment quan el

verb té el significat de deducció (He must be in

his fifties); la feble quan expressa obligació

(You must do as I say).

of /ɒv/ /əv/ La forma feble s’utilitza en la parla normal

(Birds of a feather flock together). Tanmateix,

la forma forta pot aparèixer davant de pronoms

no accentuats (He got tired of her).

La forma forta s’utilitza quan la preposició està

aïllada (What are you thinking of?).

our /aʊər/ /ɑː

r/ En la parla més cuidada s’utilitza la forma

forta.


Paraula Forma

forta

Formes

febles


shall /ʃæl/ /ʃəl/

/ʃl/

S’usa la forma forta en respostes breus (Yes, I

shall), per a fer èmfasi (I shall do it, but leave

me alone now), o en formes aïllades (He knows

that we shall).

En posició inicial d’oració interrogativa, al

contrari del que passa amb altres formes

verbals, s’usa la forma feble amb schwa (/ʃəl/),

i també davant de vocal (I shall always stand

by you). Davant de consonant pot aparèixer la

forma amb l sil·làbica [ļ] (I shall tell the truth).

she /ʃiː/ /ʃɪ/ /ʃi/ Les formes febles són més comunes que les

fortes (l’ús segueix les normes generals). should /ʃʊd/ /ʃəd/ En respostes breus (Yes, he should), en cas

d’èmfasi (I said he should do it; it was a mere

suggestion), o en formes aïllades (I think he

should) s’usa la forma forta. A més, en aquest

cas és molt freqüent la forma forta perquè ja

conté una vocal feble.

some /sʌm/ /səm/ La forma forta s’utilitza quan la paraula

funciona com a pronom (He brought them all

and left some here) o quan indica una quantitat

definida (I just had some whisky, not the whole

bottle).

than /ðæn/ /ðən/ La forma feble amb schwa s’usa davant de

vocal (She is richer than a few of her friends);

la forma amb n sil·làbica abans de consonant

(She is younger than me).

that /ðæt/ /ðət/ La forma forta s’utilitza quan that funciona

com a demostratiu (Give me that gun) o com a

adverbi (I am not that stupid).

La forma feble s’usa quan that funciona com a

conjunció (I know that you are joking) o com a

pronom relatiu (The woman that complained

has already left).

the /ðiː/ /ðə/

/ðɪ/

La forma forta s’utilitza quan l’article va

davant del nom d’una persona famosa (The

Major of London), o quan es marca algú o

alguna cosa com la millor dins la seua

categoria (For Sherlock Holmes she was the

woman).

Quant a les formes febles, s’usa la forma amb

schwa (/ðə/) davant de paraules que comencen

per consonant (The team has lost), mentre que

/ðɪ/ precedeix les que comencen per vocal (The

animals were killed).

them /ðem/ /ðəm/

/ðm/

La forma feble amb schwa (/ðəm/) s’usa quan

el pronom va seguit de vocal (We gave them a

pasting); la feble sense schwa (/ðm/) quan va

seguit de consonant (Give them the rope).

their /ðeər/ /ðə

r/ Davant de vocal la forma forta i la feble s’usen

indistintament.

there /ðeər/ /ðə

r/ La forma forta s’utilitza quan there funciona

com a adverbi (I put it there), i la feble quan

s’utilitza com a pronom (en formes com there

is, there was, etc.)


Paraula Forma

forta

Formes

febles


to /tuː/ /tʊ/

/tə/

La forma feble /tʊ/ normalment s’utilitza en

discurs normal, mentre que la forma amb

schwa es fa servir amb paraules que comencen

per vocal. En formes aïllades, contràriament al

que caldria esperar, es fa servir la forma feble

/tʊ/ (I’ll do it if I have to).

La forma forta pot utilitzar-se davant de

pronoms no accentuats, igual que amb at.

us /ʌs/ /əs/ La forma més freqüent és la feble.

was /wɒz/ /wəz/

/wz/

La forma forta s’usa en respostes breus (Yes, I

was), en cas d’èmfasi (He was in love with her,

but now he is not) o en formes aïllades (I don’t

know where he was).

La forma feble amb schwa tendeix a usar-se

davant de vocals (He was a real genius).

we /wi:/ /wɪ/ Les formes febles són més comunes que les


were /wɜ:/ /wə/ S’utilitza la forma forta en respostes breus

(Yes, we were), en casos d’èmfasi o contrast

(We were aware of the consequences, but

nobody did anything) o en formes aïllades

(Nobody was there, but you were).

who /hu:/ /hʊ/

/u/

La forma més freqüent és la forta, tot i que

alguns parlants fan servir les formes amb /ʊ/,

amb i sense /h/, quan funciona com a pronom

relatiu.

will /wɪl/ /wəl/ La forma forta apareix en respostes breus (Yes,

she will), en casos de contrast o èmfasi (I said

she will do it, not that she’s already done it), o

en formes aïllades (I said I’d do it, and I will).

would /wʊd/ /wəd/ Es fa servir la forma forta en respostes breus,

quan es fa èmfasi o contrast o en formes

aïllades.

you /ju:/ /jʊ/

/jə/

La forma forta només s’usa per a emfatitzar o

contrastar (I am talking to you, not to anybody

else); en la resta dels casos la forma feble /jʊ/

és la més habitual. Quant a /jə/, hi ha molts

nadius que la consideren vulgar, i per aquesta

raó no és recomanable per als que aprenen

anglès.

your /jɔ:/ /jə/ En RP és poc habitual la forma feble, que es

considera vulgar.

S’ha de recordar que les formes negatives d’alguns verbs, com aren’t, couldn’t,

hadn’t, hasn’t, haven’t, shouldn’t, wasn’t i weren’t utilitzen la forma forta

seguida de la variant sil·làbica de /n/ i /t/.


4.2 Exercicis sobre formes fortes i febles

1. Transcriu les frases següents:

Does she know he’s dead? I don’t know if she does, but if I did, I would

not feel at ease and would prefer to forget about it.

They do know the answer, and Alison will be there, just to show you that a

friend is always there for you.

John’s not into drugs, and only discusses them if he has to.

2. Les següents transcripcions contenen errades relatives a l’ús de les formes

fortes i febles. Identifica-les i posa la forma correcta.

The day I came a man said that, whatever you hear, that is what the doctor

ordered me to do.

/ði: ˈdeɪ aɪ ˈkeɪm eɪ ˈmæn ˈsed ˈðæt ǀ wɒtˈevə ju: ˈhɪə ǀ ðət ɪz wɒt ðə

ˈdoktərˬˈɔ:dəd mɪ tu: də/.

We will do as you said, but she doesn’t mince her words and swears a lot.

/wi: wɪl də æz jʊ ˈsed ǀ bət ʃi: dəznt ˈmɪns hɜ: ˈwɜ:dz ənd ˈsweəz eɪ ˈlɒt/

Tell me, is our house just for us? Say it if you can!

/ˈtel mi: ǀ ɪz a: ˈhaʊs ˈdʒʌst fə əs ǁ ˈseɪ ɪt ɪf jʊ kən/

63

5 Les consonants de l’anglès

5.1 Introducció general

Les consonants, o fonemes consonàntics, són segments fònics que es

produeixen quan la columna d‟aire procedent dels pulmons troba un obstacle

total o parcial, o un cert grau d‟estretament o interferència produït pels

articuladors (llengua, llavi superior, incisives, alvèols i paladar dur).

Des del punt de vista fonològic, les consonants ocupen una posició marginal

dins la síl·laba, mentre que les vocals estan en la posició central.

Les consonants es classifiquen segons tres dimensions, és a dir, el mode

d‟articulació, el punt d‟articulació i la vibració de les cordes vocals:

1. El mode d‟articulació. Aquesta dimensió es refereix a la forma o mode en

què s‟articula el so, és a dir, indica el grau d‟obstrucció o tancament que

s‟hi produeix. Així, es distingeixen:

1.1 Oclusives, realitzades amb un tancament total dels articuladors, de

manera que l‟aire ix d‟una forma una mica abrupta, o amb una certa

explosió, com en /p/, /b/, /t/, /d/, /k/ i /g/.

1.2. Fricatives, produides apropant dos articuladors, de forma que l‟aire

passa per l‟estretiment que hi queda amb una certa fricció, com per

exemple quan s‟apropen el llavi inferior i les dents superiors en /f/. Són

fricatives les consonants següents: /f/, /v/, /θ/, /ð/, /s/, /z/, /ʃ/, /ʒ/, i /h/.

1.3 Africades, consonants que comencen com a oclusives i, després d‟una

fase de tensió, passen a ser fricatives; per això sovint es diu que són una

combinació d‟oclusives i fricatives. Són africades en anglès la /tʃ / i la /dʒ/.

1.4 Nasals, similars a les oclusives perquè els punts d‟articulació són els

mateixos (llavis, alvèols, vel del paladar), però amb la diferència que el vel

del paladar està separat de la paret de la faringe, la qual cosa fa que l‟aire

isca no només per la boca, sinó també pel nas. Són nasals les següents: /m/,

/n/ i /ŋ/.

1.5 Aproximants o líquides, que es produeixen amb cert apropament dels

articuladors, però sense que arribe a haver-hi fricció. Són aproximants la /l/

i la /r/. S‟ha de comentar que alguns autors (per exemple, Lillo 2009: 99),

introdueixen dins d‟aquesta categoria les semivocals o semiconsonants /j/ i


/w/, perquè també hi ha un apropament, encara que siguen semblants a les

vocals.

2. El punt d‟articulació. Aquesta dimensió es refereix al punt o lloc dins la

boca en què l‟aire procedent dels pulmons troba un obstacle en la

producció del so. D‟acord amb aquest criteri, les consonants angleses es

classifiquen en:

2.1 Bilabials, si l‟obstacle és resultat de l‟apropament o tancament dels

llavis, com en /p/, /b/, i /m/.

2.2 Labiodentals, si es produeixen per l‟apropament de les dents superiors i

el llavi inferior, com en /f/ i /v/.

2.3 Dentals, si la punta de la llengua toca o s‟apropa a les dents superiors o

es situa entre les dents superiors o inferiors, com en /θ/ i /ð/.

2.4 Alveolars, si la llengua toca els alvèols, com em /t/, /d/, /n/, /s/, /z/ i /l/.

2.5. Postalveolars o prepalatals, si la llengua toca la part més anterior del

paladar dur, com en /ʃ/, /ʒ/, /tʃ/, /dʒ/, i /r/.

2.6 Velars, si es produeixen quan la part posterior de la llengua toca el

paladar bla o el vel del paladar o s‟hi apropa, com en /k/, /g/, i /ŋ/.

2.7 Glotals, si es produeixen a la glotis quan les cordes vocals s‟apropen i

s‟hi produeix fricció, com en /h/.

3. La vibració de les cordes vocals o estat de la glotis. Si les cordes vocals

vibren, es diu que el so és sonor, com per exemple, en /b/ o /d/. Si, pel

contrari, les cordes vocals no vibren, es diu que el so és sord, com en /p/ o

/t/.

Gràficament, els modes i punts d‟articulació queden resumits en la taula

següent:

Punt

Mode

ˈ

Bilabial Labio-dental

Interdental Alveolar Post-

alveolar Palato-alveolar

Velar

Oclusiva /p/, /b/ /t/, /d/ /k/, /g/

Nasal /m/ /n/ /ŋ/

Fricativa /f/, /v/ /θ/,/ð/ /s/, /z/ /r/ /ʃ/ /ʒ/

Africada /tʃ/, /dʒ/

Lateral /l/

Aproximant /r/

5 Les consonants de l‟anglès 65

5.2 Les consonants oclusives angleses

La llengua anglesa té les següents consonants oclusives, tres sordes i tres

sonores:

sorda sonora

bilabial /p/ /b/

linguoalveolar /t/ /d/

linguovelar /k/ /g/

S‟observarà, que en principi són les mateixes que en valencià i en altres

llengües europees. No obstant això, s‟ha de tenir en compte que:

a) les oclusives sordes angleses, quan van en posició inicial, són

aspirades. Dit d‟una altra manera, entre l‟explosió que segueix el

tancament de l‟oclusiva i la vocal posterior, en posició inicial es

produeix una breu emissió d‟aire, que fonèticament (no

fonològicament) es representa amb una h volada ([h]). Així,

fonèticament, les paraules peer, tin i core es representarien [phɪə],

[thɪn] i [k

hɔ:], respectivament. Si no es fa l‟aspiració, que no es

produeix en valencià, hi ha el perill que un parlant nadiu de l‟anglès

entenga beer, din i gore.

b) les consonants oclusives angleses són sempre oclusives, és a dir, les

sonores no esdevenen relaxades o fricatives entre vocals, com passa en

valencià en la parla comuna, on és normal que la “b” de “sóc de

Benidorm” es pronuncie amb una bilabial fricativa sonora [β], la “d”

de “home d‟Alacant” amb una dental fricativa sonora [ð], i la “g” de

“aigua” amb una velar fricativa sonora, [γ]. Per consegüent, els

valencianoparlants han d‟evitar la relaxació en contextos com about, o

realitzacions fricatives en contextos com the day o a girl, que a més

poden dur a confusions, com es veurà més endavant quan s‟estudie la

diferència entre /d/ i /ð/.

c) en anglès són molt freqüents les consonants finals, que mai no es

relaxen (com en castellà) ni esdevenen sordes (com passa amb les

oclusives sonores finals en valencià).

Aquest problema en principi no és tan greu per als parlants de valencià

com per als castellanoparlants: el castellà té pocs finals en consonant

que no siguen -n o -s, i quan els té, admet diverses realitzacions que no

afecten la comprensió (per exemple, la realització de la “d” final de

verdad sol ser [ð], però també pot ser [d], [t], [θ], o fins i tot [ø], és a

dir, pot desaparèixer. Aquesta indefinició no és possible en anglès, on

les consonants finals no només es pronuncien en forma plena, sinó que

són rellevants per al significat.

El problema per als valencianoparlants pot ser fins i tot l‟invers, és a

dir, l‟ensordiment de les consonants sonores finals, com en “cub”,

“verd” o “mag”, que nosaltres pronunciem acabades en [p], [t] o [k]

per a evitar-ne la pèrdua, i perquè fonològicament la diferència


normalment no és significativa (és a dir, no canvia el sentit). Hem

d‟evitar reproduir aquesta tendència en anglès, perquè es perdria, per

exemple, la diferència entre cub (/kʌb/, „cadell‟) i cup (/kʌp/, „tassa‟),

entre bat (/bæt/ „rata penada‟) i bad (/bæd/, „dolent‟), o entre bag

(/bæg/ „bossa‟) i back (/bæk/, „esquena‟).

d) en anglès les consonants /t/ i /d/ són alveolars, i no dentals com en

valencià.

5.2.1 Exercicis sobre les consonants oclusives


account, ache, acquisition, anchor, bidet, bottle, campaign, catalogue, cave,

choir, Christ, clock, cloud, copper, cot, could, crumb, cuddle, danger,

discotheque, duvet, fasten, gnostic, ghost, guess, handkerchief, khaki,

knife, leak, lock, mobbing, monarch, muscle, parquet, peck, phlegm,

phlegmatic, pick, played, psalmist, pub, quay, shepherd, stopped, thumb,

tick, whistle


The buffet we went to had sandwiches, liquor and even nougat.

Theresa‟s hiccough was an undeniable sign that there was something wrong

in the dialogue.

On Wednesday I went to spend the night at the ballet.

The knight organized an etiquette banquet near the Thames.

When the plumber climbed up towards the window, a crumb fell from his

pocket.



ample /ˈæmpl/: more than enough

amble /ˈæmbl/: to walk slowly in a relaxed way

_______ / /: chicken younger than one year old

_______ / /: small metal object shot from a gun

_______ / /: easy to do or understand

_______ / /: something that represents something else

_______ / /: cancel something before it is done or finished

_______ / /: to approach or accost someone

_______ / /: official agreement of something

_______ / /: move up, climb

_______ / /: priest in the Anglican church

_______ / /: strength, enthusiasm

_______ / /: unit of energy for food

_______ / /: place where works of art are shown


_______ / /: something making a lot of noise

_______ / /: attractive in a special way

_______ / /: the reason for something bad to happen

_______ / /: very thin cloth used to cover wounds


que s‟ha fet de les consonants oclusives:

You don‟t have to be a sandwich-eating psychologist to blow your

knuckles every time you cough.

/jʊ ˈdəʊn həv tə bɪ ə ˈsændwɪdʒ ˈi:tɪŋg psaɪˈkɒlədʒɪst tə ˈbləʊ jə ˈknʌklz

ˈevrɪ ˈtaɪm jʊ ˈkɒp/

The climber combed his tuft of hair and jumped into the Thames on

Wednesday.

/ðə ˈklaɪmbə ˈkəʊmbd hɪz ˈtʌf əv ˈheərˬən ˈdʒʌmpd ˈɪntə ðə ˈθemz ɒn

ˈwednzdei/

5. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants oclusives i

comenta quines podrien plantejar problemes als valencianoparlants, i digues

per què:

Stupid and terrible things were said about Thomas yesterday.

Peter decided to tie the knot before going to the tomb and asked the lady in

bed.

5.3 Les consonants fricatives angleses

Les consonants fricatives angleses són les següents:

sorda sonora

labiodental /f/ /v/

interdental /θ/ /ð/

alveolar /s/ /z/

palatoalveolar /ʃ/ /ʒ/

glotal /h/

Per a recordar-les és útil pensar que, a diferència del que succeïa amb les

vocals (que es diferenciaven en qualitat i en quantitat) o les oclusives (on a

banda del tret sord/sonor hi havia aspiracions en alguns casos), les fricatives

formen parells que només es distingeixen per la vibració de les cordes vocals,

és a dir, hi ha dues labiodentals, una de sorda (/f/) i una altra de sonora (/v/);

dues interdentals, una de sorda (/θ/) i una altra de sonora (/ð/); dues alveolars,

una de sorda (/s/) i una de sonora (/z/); dues palatoalveolars, l‟una sorda (/ʃ/) i

l‟altra sonora (/ʒ/); i, finalment, una fricativa velar sorda, /h/, sense cap sonora

corresponent.


Contrariament al que passava amb les oclusives, que bàsicament són les

mateixes que en valencià, les fricatives sí que poden plantejar més problemes

de pronunciació, ja siga perquè no n‟hi ha en la nostra llengua, siga perquè

tenen trets diferents, siga per interferències d‟altres llengües (especialment el

castellà). Per aquest motiu, les estudiarem seguint l‟ordre del seu punt

d‟articulació.

5.3.1 Les fricatives labiodentals /f/ i /v/

Com dèiem abans, l‟única diferencia entre /f/ i /v/ és que són sorda i sonora, és

a dir, la vibració de les cordes vocals. Ho podem observar fàcilment

pronunciant una /f/ i fent vibrar les cordes vocals, amb la qual cosa estarem

realitzant una /v/.

El fonema /f/ no presenta molt problema als valencianoparlants, perquè és

idèntic al nostre, i al que trobem en moltes altres llengües. Gràficament sol

correspondre, en posició inicial, a la lletra “f”, mentre que en posició mitjana

pot aparèixer com a “f” (define) o “ff” (difficult), i en posició final com a “f”

(deaf) o “ff” (off, puff). A banda, també es representa en posició final de

síl·laba o de paraula com a “gh” (laughter, tough) i, en paraules d‟origen grec,

amb ph (philosopher, photography).

Quant a /v/, que és un fonema que sí que apareix en valencià (“divinitat”,

“valencià”, “vaig”), pot resultar més problemàtic per les raons següents:

a) la relaxació intervocàlica. Potser per influència del castellà, o perquè

en algunes variants de la llengua està perdent-se la diferència entre /b/

i /v/, molts alumnes tendeixen a pronunciar la /v/ anglesa com a /β/ en

posicions intervocàliques, i pronuncien about com a *[əˈβaʊt], quan la

pronúncia correcta és /əˈbaʊt/. Més greu encara és la reproducció de

l‟ús castellà de /b/ plena a principi d‟enunciat, amb la qual cosa alguns

alumnes pronuncien Very good! com *[ˈberɪ ˈgʊd] (o, fins i tot, *[ˈberɪ

ˈgʊt], si ho combinem amb l‟ensordiment típic valencià de final de

paraula), en compte del correcte /ˈverɪ ˈgʊd/.

b) el fonema /v/ no apareix en posició final en valencià. Per això, i

seguint la tendència a ensordir les consonants finals (que hem vist amb

les oclusives), molts valencianoparlants pronuncien la /v/ final com a

[f], la qual cosa no només és incorrecta, sinó que a més elimina la

diferència entre parells mínims com ara love (/lʌv/, „amor‟), i laugh

(/lʌf/, „riure‟), save (/seɪv/, „salvar‟), i safe (/seɪf/, „segur‟), etc.

5.3.1.1 Exercicis amb les fricatives labiodentals /f/ i /v/


above, affix (nom), alive, Beverley, camphor, cliff, cough, curve, divvy,

give, laugh, mauve, navy, nephew, of, offend, pheasant, rivets, rove,

sapphire, savvy, servant, village, Stephen, tough, verve, vigour, viva, wives



Dave wasn‟t clever enough to deceive the slave.

The vicar believed he would find his visa in the river.

Steve deserved a grave with an epitaph of his five wives in Devon‟s valley.

Even when we were harvesting in the cliffs I could feel the starving

farmer‟s forehead on my feet.

That afternoon I fitted those fatty but digestive biscuits in my gloves and

went to Venice for the movie.



belief /bɪˈliːf/: feeling that something is true

believe /bɪˈliːv/: (verb) to think that something is true

_______ / /: having the characteristics of a god

_______ / /: to give the meaning of something

_______ / /: that moves quickly

_______ / /: very big, enormous, huge

_______ / /: organization responsible for a basic public need

_______ / /: top part of something

_______ / /: group of people working for a company

_______ / /: to die of hunger

_______ / /: something that smells extremely bad

_______ / /: past form of the verb “to vet”

_______ / /: past and participle of the verb “to voice”

_______ / /: to force something upon someone

_______ / /: fifty per cent of something

_______ / /: to divide in two parts

_______ / /: walk pulling one‟s feet along the ground

_______ / /: tool used to remove snow

_______ / /: make a “s” sound and produce bubbles

_______ / /: English abbreviation of the Latin word videlicet


que s‟ha fet de les consonants fricatives labiodentals:

Philosophers and philanthropists believe in saving their vigour for the

harvest.

/pɪˈlɒsəfəz ən pɪˈlænθrəpɪsts bɪˈli:f ɪn ˈseɪvɪŋ ðeə ˈvɪgə fə ðə ˈhɑ:bɪst/


An epitaph on my grave defines how difficult affixes fit into a very stiff

description.

/ən ˈepɪtɑ:p ɒn maɪ ˈgreɪf dɪˈvaɪnz haʊ ˈdɪfɪklt ˈæfɪksɪz ˈfɪt ˈɪntə ə ˈverɪ ˈstɪv

dɪˈskrɪpʃn/

5. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants fricatives

labiodentals i comenta quines podrien plantejar problemes als

valencianoparlants, i digues per què:

A very humble servant strove not to laugh at my nephew because he was

vastly in love.

When I left my village and my Valencian home I had to give up many

things, including my villa in Alicante.

5.3.2 Les fricatives interdentals /θ/ i /ð/

Igual que succeïa amb les labiodentals /f/ i /v/, la diferència entre les fricatives

interdentals /θ/ i /ð/ és la sonoritat, amb la qual cosa podem aplicar la prova

articulatòria, i produir /ð/ amb la mateixa posició que /θ/, tot afegint la vibració

de les cordes vocals.

La fricativa labiodental sorda /θ/ no resulta difícil per als valencianoparlants,

tot i que no la trobem en la nostra llengua, per pertànyer al sistema fonètic del

castellà, amb el qual estem familiaritzats. La seua representació gràfica

normalment és invariablement “th”, ja siga en posició inicial (through),

mitjana (nothing) o final (tooth), tot i que s‟ha de recordar que “th” també pot

correspondre a la sonora /ð/ en inici, meitat i final de paraula (this, other,

smooth).

Per la seua banda, la fricativa sonora /ð/ sí que pot resultar complicada per un

seguit de raons. D‟entrada, i com ja comentàvem en l‟apartat de les oclusives,

[ð] és un so que es produeix en valencià, però no com a fonema, sinó com a

variant al·lofònica de /d/ en posició intervocàlica, per exemple, en “adonar-

se”, on la “d” es pronuncia com a [ð]. Dit d‟una altra manera: els valencians

(igual que els castellans) fan [d] o [ð] segons el context de cada paraula o grup

de paraules, i no atorguen diferència significativa a aquest contrast, la qual

cosa produeix dos problemes:

a) la confusió entre /d/ i /ð/: en contextos com This‟ll be the day that I

die, on el parlant valencià faria alguns fonemes /ð/ i /d/ justament a

l‟inrevés: la /ð/ de This el parlant la faria com a [d], perquè en posició

d‟inici d‟enunciat valencians i castellans la fan oclusiva, mentre que

les /d/ de day i die les pronunciaria amb la fricativa [ð], perquè estan

en posició intervocàlica;

b) la realització incorrecta de [θ] en compte de /ð/ en posició final, ja siga

pel costum que hem esmentat abans que tenen els valencians

d‟ensordir les consonants a final de paraula, o pel fet que en castellà sí

que hi ha paraules amb /θ/ final (capaz). D‟aquesta forma, smooth es

pronunciaria *[smu:θ] en compte del correcte /smu:ð/, i es

pronunciaria malament with, que sempre ha d‟acabar en /ð/, en

contextos finals (Who are you living with?), encara que sí que es faria

bé en contextos intervocàlics (With a friend of mine).


5.3.2.1 Exercicis amb les fricatives interdentals /θ/ i /ð/


berth, ethics, fourth, froth, Goth, growth, neither, oath, other, pother,

slither, sooth, thaw, thee, then, therefore, these, they, thicket, thigh, thin,

thine, this, thorough, thresher, thrill, throne, thug, thunder, thus, together,

without, zither


On that Thursday the author of Gareth‟s theory was born in a mythical path

in the South.

Thatcher‟s thieves threw worthy clothes, thick moths, and feathers which

fell on earth.

Ruth and Catherine thanked Keith‟s mother for the wreath after Arthur‟s

death.

Though when he was thirty he loved maths, when the truth of his brother‟s

birth was revealed, he followed another path, as he was thirsty after

recovering his faith.

The thread in his mouth reached his thorax.



sheath /ʃiːθ/: cover that fits closely over something to protect it

sheathe /ʃiːð/: to cover something with a protective layer

_______ / /: part of a person‟s body above the knee

_______ / /: (determiner) your

_______ / /: circular flower ornament

_______ / /: (lit) to cover something

_______ / /: (archaic) true

_______ / /: to calm somebody down

_______ / /: unwilling (as in “to be … to do something”)

_______ / /: to hate

_______ / /: (determiner) your

_______ / /: to stop living

_______ / /: to let air into one‟s lungs

_______ / /: to keep animals so that they reproduce

_______ / /: 24-hour period

_______ / /: third person, plural pronoun



que s‟ha fet de les consonants fricatives interdentals:

Thomas is fond of dill and Thai thyme, but loathes to bathe.

/ˈθɒməs ɪz ˈfɒnd əv ˈdɪl ən ˈθaɪ ˈðaɪm ǀ bət ˈləʊθz tə ˈbeɪθ/

Although there is a thug I would like to do without, I can see meat with

chips left there to thaw.

/ɔ:lˈθəʊ ðeərˬɪz ə ˈðʌg aɪ wʊð ˈlaɪk tə ˈdʊ wɪˈθaʊt ǀ aɪ kən ˈsi: ˈmi:t wɪθ

ˈtʃɪps ˈleft ˈðeə tə ˈðɔ:/

5. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants interdentals i


per què:

The day I realized their thighs were so thick, I almost couldn‟t breathe.

The act of bathing is strictly forbidden in the Thames, therefore I‟ll have a

bath.

5.3.3 Les fricatives alveolars /s/ i /z/

L‟anglès, igual que el valencià, té dues fricatives alveolars, /s/ i /z/, la

diferència entre les quals és la sonoritat. En aquest sentit, el valencià ha de ser

la referència per als valencianoparlants, que compten amb dos fonemes distints

i per als quals la diferència entre /s/ i /z/ és significativa, com per exemple per

a diferenciar “caça” de “casa”; igual que passa amb la diferència entre /b/ i /v/,

el pas per una llengua intermèdia en l‟aprenentatge de l‟anglès només fa que

crear dificultats afegides.

Dit això, i analitzant-ho específicament, la fricativa alveolar sorda /s/ és fàcil

per als valencianoparlants, tot i que segons alguns estudis és un poc més tensa

que la del valencià o castellà, i alguns alumnes poden confondre-la

ocasionalment amb la palatoalveolar /ʃ/. Gràficament la /s/ té diverses

correspondències: en posició inicial sol ser “s” (see, side), o “c” (centre,

cycle), amb alguns casos de “sc”, especialment seguida de “e” o “i” (science,

scent, scenario); en posició mitjana correspon normalment amb “ss” (fussy,

accessible), tot i que hi ha casos de “c” (juicy, accent); finalment, en posició

final pot representar-se com a “s” (abacus), sobretot per al morfema -s precedit

de consonant sorda (cats, wants)1, “ss” en molts casos (pass), “se” (house,

mouse, cease), “ce” (science) o, excepcionalment, “z” precedida de “t” (waltz,

hertz).

Quant a la fricativa alveolar sonora /z/, com apuntàvem abans, hi ha llengües

que no la tenen com a fonema, sinó com a al·lòfon de /s/ precedit de

consonants sonores, com passa en castellà amb la “s” de desde o mismo. No és

el cas del valencià, on /s/ i /z/ són fonemes diferents, i la distinció és fa

sempre, tret d‟en alguns parlars (com la variant apitxada). Per tant, s‟ha de

cuidar de respectar la sonoritat de /z/, per a mantenir la distinció entre paraules

com ara rice (/raɪs/, „arròs‟), i rise (/raɪz/, „pujar‟), sip (/sɪp/, „glopet‟) i zip

1 Sobre la pronunciació del morfema -s en plurals, genitius i verbs en tercera persona del present

singular, vegeu el capítol 6.


(/zɪp/, „cremallera‟), o en casos de morfema de plural, per a distingir entre

fence (/fens/, „tanca‟) i fens (/fenz/, „maresmes‟), ice (/aɪs/, „gel‟) i eyes (/aɪz/,

„ulls‟), etc.

Ortogràficament el fonema /z/ es pot representar amb la lletra “z”, de vegades

en posició inicial (zoo, zebra), però també en posició final, ja siga senzilla (Oz,

fez), doble (buzz, jazz) o amb “e” muda (gauze), i fins i tot en meitat de paraula

(gazump). En posició final també pot correspondre a “se”, com en choose,

cheese, ease or lose.2 També pot aparèixer com a “s”, en posició central, en

paraules tan freqüents com music, busy o easy, i excepcionalment com a “ss”

en scissors o com a “x” en xerox.

5.3.3.1 Exercicis amb les fricatives alveolars /s/ i /z/


ace, bliss, castle, cinema, circle, cities, crease, descend, excuse, finishes,

gauze, grease, kiss, massage, mouse, muzzle, owns, press, razor, sails,

sales, size, sockets, Steve‟s, sword, whistle, zebra, zoo


Cecil‟s niece from Nice now lives in Greece.

Sue loves to cook Caesar‟s rice recipes because they are easy.

His sink still had some zinc because previous owners never ceased to use it.

My cousin Bruce agrees with Daisy that Kansas is expensive and

impressive.

The busy executive director left his freezing house very early because he

didn‟t know the zone and the place of the science exam.



fussy /ˈfʌsɪ/: obsessed with irrelevant details

fuzzy /ˈfʌzɪ/: blurred, not clear

_______ / /: frozen water

_______ / /: the organs you see with

_______ / /: very frequent seed used in Valencian cuisine

_______ / /: to move upwards

_______ / /: parasites living in people‟s hair

_______ / /: intentionally false statements

_______ / /: (adjective) related to adultery

_______ / /: men who commit adultery

_______ / /: vertical structure separating two rooms

_______ / /: music composed by F.J. Strauss, amongst others

2 En canvi, loose („deixar solt‟) es pronuncia amb /s/, és a dir, /lu:s/.


_______ / /: adult chicken that lays eggs

_______ / /: (adverb) therefore

_______ / /: famous Irish beer

_______ / /: old British cold coins

_______ / /: previous case justifying a present decision

_______ / /: highest political position in some countries

_______ / /: set of subjects one may study

_______ / /: reasons why something happens


que s‟ha fet de les fricatives alveolars:

Susie has things to do, so she must seize the moments and not lose her

chances.

/ˈsu:sɪ ˈhæz ˈθɪŋgs tə ˈdu: səʊ ʃɪ məst ˈsi:s ðə ˈməʊmənts ən ˈnɒt ˈlu:s hə

ˈtʃɑ:nzɪz/

There is always an excuse for houses near the zoo to be so expensive.

/ðeərˬɪs ˈɔ:lweɪs ən ɪkˈskju:z fə ˈhaʊsɪz nɪə ðə ˈsu: tə ˈbi: səʊ ɪgˈzpensɪv/

5. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants alveolars i comenta


For example, my busy cousin knows that an increase in the price of rice

might freeze ten peas.

My friend is used to seeing these things because this is the way society is.

5.3.4 Les fricatives palatoalveolars /ʃ/ i /ʒ/

La llengua anglesa compta amb dos fonemes palatoalveolars (o prepalatals,

segons alguns estudis): el sord /ʃ/ i el sonor /ʒ/. Tanmateix, i com veurem a

continuació, no és una distinció que siga operativa en valencià, per la qual cosa

l‟alumne ha de parar especial atenció, com a mínim per assolir una pronúncia

correcta perquè, a diferència d‟altres parells anteriors, són molt escassos els

parells mínims entre aquestes dues fricatives, és a dir, són poques les paraules

que es diferencien pel contrast entre /ʃ/ i /ʒ/.

La fricativa palatoalveolar sorda /ʃ/ és un fonema que, tot i que no es dóna en

castellà (excepte com a al·lòfon regional de /tʃ/ en chiquillo en parts

d‟Andalusia), és habitual en francès (chapeau), en gallec (xunta), i es troba en

valencià, tant en posició inicial (“Xaló”, “Xàbia”), central (“eixugar”) o final

(“calaix”). Per consegüent, no planteja gran problema a l‟hora de la seua

realització, tot i que alguns parlants valencians poden veure‟s afectats per la

despalatalització de /ʃ/ de la seua variant (per exemple, pronunciant “calaix”

amb [s] final). Gràficament correspon normalment a “sh”, en posició inicial

(shore, sheet), central (cushion) o final (ash, flesh), tot i que pot representar-se

com a “ch” en paraules com machine o gal·licismes com chef o champagne.

També es pronuncien amb /ʃ/ les paraules acabades en -tion, com ara position


o education, en -tian (Martian), o en -cian, com ara pediatrician i Valencian.

Més excepcionalment, pot escriure‟s “s” en paraules com sure, sugar, o

fascist, o “ss” (pressure, digression). El cas de -sion és interessant, perquè es

pronuncia amb /ʃ/ quan va precedida de consonant (tension, comprehension),

que pot ser també la mateixa “s” (omission), però amb /ʒ/ quan va precedit de

vocal (vision, collision). 3

Més problemes presenta el fonema fricatiu palatoalveolar sonor /ʒ/, que tot i

que sí que s‟usa en francès (jeune, jambon) o en l‟espanyol d‟Argentina en

paraules com yo o yugular, no pertany a la parla valenciana, on no hi ha

l‟oposició sorda/sonora que sí que trobem en altres variants de la llengua (a

Barcelona o a Palma, per exemple, “jove” es pronuncia amb [ʒ] inicial, mentre

que en les terres valencianes es pronuncia [dʒ]). En aquest cas, ha d‟intentar-se

fer el fonema partint de la posició de /ʃ/ i afegint la vibració de les cordes

vocals.

Gràficament, és estrany que aparega /ʒ/ en posició inicial en anglès, tret

d‟algun préstec del francès, com ara joie de vivre i el molt habitual genre (que,

a més, molts pronuncien amb el fonema /a/ nasalitzat, és a dir, [ʒɑ ːrə]). Sí que

és més freqüent en posició mitjana, en terminacions -sure (measure, leisure,

treasure), -sion (explosion, vision) o en la paraula azure (/ˈæʒʊə/). En posició

final apareix com a -ge en préstecs francesos com beige o garage.4

5.3.4.1 Exercicis amb les fricatives palatoalveolars /ʃ/ i /ʒ/


azure, cautious, chic, Chicago, composure, conscious, cortege, crèche, déjà

vu, delicious, enclosure, erasure, fascist, gauche, genre, gnashes, lesion,

luge, marshal, martial, moustache, niche, ocean, pressure, rouge, seizure,

television, usurer, vicious, yacht


Are you sure Sean showed you his ancient mansion in Persia?

Be patient and I will negotiate a seat for the provincial musician in the

brochure.

She shouted at the shop that she wished a beige shirt with the Schweppes‟

slogan.

She usually scheduled her leisure time to make special decisions on casual

and occasional meetings related to the regime issues.

It was a pleasure to visit the prestigious treasures show and exhibition in

the garage.

3 És interessant el cas de -sion precedida de “r” (version, torsion o incursion), que per una

banda va precedida de consonant, per la qual cosa hauria de ser /ʃn/, però per altra aquesta

consonant no es pronuncia, amb la cual cosa hauria de ser /ʒn/. Hi ha una varietat de

possibilitats ací, desde la /ʃ/ de torsion (/ˈtɔːʃn) o immersion (/ɪˈmɜːʃn/) a la /ʒ/ d‟incursion

(/ɪnˈkɜːʒn/) o aspersion (/əˈspɜ:ʒən). Version admet les dues possibilitats. 4 Aquesta variant de garage, pronunciada /ˈgærɑːʒ/, és la versió “a la francesa”, perquè en la

més “anglicitzada” es fa com a /ˈgærɪdʒ/. Aquesta última pronunciació segueix la tendència

habitual pera la terminació -ge, que en anglès normalment es pronuncia /dʒ/, com a abridge,

dirge o singe.




Asher /ˈæʃə/: a surname

azure /ˈæʒə/: a poetic word for “blue”

_______ / /: inhabitant of a number of islands in Alaska

_______ / /: a reference to something or someone

_______ / /: related to Confucius

_______ / /: lack of understanding about what‟s going on

4. Busca al diccionari almenys cinc paraules acabades en -tion i cinc

d‟acabades en -sion, i classifica-les segons la seua pronúncia and /ʃ/ o /ʒ/:

-tion (ʃən):

-sion (ʃən):

-sion (ʒən):


que s‟ha fet de les consonants fricatives palatoalveolars:

There is plenty of pressure on chic usurers with prestige to be self-

conscious.

/ðeərˬɪz ˈplentɪ əv ˈpresjʊərˬɒn ˈtʃi:k ˈju:sərəz wɪð presˈti:dʒ tə ˈbi:

ˌselfˈkɒnʃɪəs/

Please, schedule your leisure time in front of the television and try to get

some action.

/ˈpli:z ǀ ˈʃedju:l jə ˈleʃə ˈtaim ɪn ˈfrʌnt əv ðə ˈtelɪvɪsin ən ˈtraɪ tə ˈget səm

ˈækʃin/

6. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants fricatives

palatoalveolars i comenta quines podrien plantejar problemes als

valencianoparlants, i digues per què:

Be cautious when you visit the Chicago treasures because of the

explosions.

The discussion degenerated into a row where people ended up shouting and

taking pleasure in calling each other fascists.

5.3.5 La fricativa glotal /h/

És aquest un fonema que no es troba en valencià (ni en castellà), i que provoca

molts problemes als que aprenen anglès, que tendeixen, bé a no pronunciar-lo

(com passa, per exemple, amb els francesos), bé a pronunciar-lo amb el so [x]

de la “j” del castellà jinete o general. De fet, és un dels trets més comuns

d‟allò que es percep com a “accent espanyol parlant anglès”, i que sol

presentar-se també en valencianoparlants, que transfereixen els hàbits

lingüístics de l‟altra llengua que els és habitual (la qual cosa és greu, perquè /h/

precisament és un fonema molt freqüent en anglès).


S‟ha de recordar que la fricció de l‟aire no ha de produir-se al vel del paladar,

sinó a la glotis; alguns fonetistes recomanen començar per no fer-la, i afegir

progressivament una aspiració lleugera, com la [h] que es fa en algunes zones

d‟Andalusia, o fins i tot, segons alguns estudis, en algunes localitats

valencianes, on es pronuncia a “s” de “vesprada” com “[vehˈpra]”.

Gràficament, el fonema /h/ ve associat quasi indissolublement a la grafia “h”, a

principi de paraula, com a hello, house, have, history o how, i a les formes

personals he, his, her, him, la qual cosa el converteix en un fonema molt

habitual en anglès. També apareix com a “wh” en whom o who. En posició

mitjana el trobem normalment en paraules etimològicament compostes o

derivades de paraules que la duen en posició inicial, com ara ahead, inhabit,

overhear, somehow, mentre que en posició final no apareix.

S‟ha de recordar que, tot i l‟associació automàtica entre /h/ i la grafia “h”,

aquesta grafia és muda en les paraules hour (/aʊə/), heir (/eə/), honour (/ɒnə/)

i els seus derivats (hourly, heiress, honourable, etc.). En la variant britànica

per a la paraula hotel (i el seu derivat hotelier) hi ha dues pronunciacions, la

“lògica” amb /h/, és a dir, /həʊˈtel/, i la “francesa” amb la “h” muda, és a dir,

/əʊˈtel/; per això, hi ha gent que diu an hotel (tot i que són minoria) i d‟altres

que diuen a hotel.

Per altra banda, i com es comenta en el capítol 4 sobre les formes febles, els

pronominals i possessiu her, him, etc. solen perdre el fonema consonàntic

inicial en la cadena parlada, i així Tell him to go o Find her before it‟s too late

es pronunciarien [ˈtel ɪm] i [ˈfaɪnd ə]. Aquesta pèrdua sol representar-se en

diàlegs amb un apòstrof [‟], de forma que els novel·listes escriurien Find ‟er or

Tell ‟er, i pot donar-se també en altres contextos, tot i que pot considerar-se

massa familiar o vulgar (per exemple, quan alguns anglesos pronuncien hello

com a „ello, és a dir, [ˈeləʊ]).

5.3.5.1 Exercicis amb la fricativa glotal /h/


ahead, ahoy, dahlia, dishevelled, dishonest, habeas corpus, haemorrhoid,

height, heir, hermit, hi, high, hipster, homograph, Honduras, honest, hourly,

house, houses, human, penthouse, reheat, spyhole, waterhouse, who, whole,

whose, womanhood


Henry, her heir, inherited a vehicle and a hotel in the Bahamas.

Hunters who were hunting hares were injured by the hurricane in Hereford.

Hillary was in a hurry when Harry discovered her during a henparty in

Havana.

He heard that humble Hampshire hotels were humid and had holes in their

main halls.

When Happy Hugh healed her with something from her handbag, she said

“hurrah”.




air /eə/: mixture of gases that we breathe

hair /heə/: threads growing on a person‟s head

_______ / /: in this place

_______ / /: organ we hear with

_______ / /: threads growing on a person‟s head

_______ / /: person who will inherit from someone

_______ / /: organ we see with

_______ / /: greater than the usual level

_______ / /: garden implement used to remove weeds

_______ / /: to have the obligation to pay back money

_______ / /: balls of ice that fall

_______ / /: (formal) to cause difficulties to someone

_______ / /: continuous pain

_______ / /: fish from the Merluccidae family

_______ / /: long parts of a person‟s upper body

_______ / /: to cause physical injuries

_______ / /: piece of equipment used to break the earth

_______ / /: projectile used by Cupid

_______ / /: to detest, to loathe

_______ / /: number between seven and nine


que s‟ha fet de la fricativa glotal:

If you see him going into a hotel at this hour, tell him I don‟t believe in his

honesty.

/ɪf jʊ ˈsi: ɪm ˈgəʊɪŋ ˈintə ə həʊˈtel ət ðɪs ˈhaʊə ǀ ˈtel ɪm aɪ ˈdəʊnt bɪˈli:v ɪn

hɪz ˈhɒnəstɪ/

After losing his inheritance, the dishevelled heir earned an hourly rate

which hurt his feelings and his honour.

/ˈɑ:ftə ˈlu:zɪŋ hɪz ɪnˈerɪtns ǀ ðə dɪˈshevld ˈheə ˈɜ:nd ən ˈaʊəlɪ ˈreɪt wɪtʃ ˈɜ:t

hiz ˈfi:lɪŋz ən hɪz ˈhɒnə/

5. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants fricatives glotals i


per què:

He knows his behaviour is horrendous and dishonest, but he is unhappy

because he did not inherit anything.

My honour does not allow me to hunt heiresses.


5.4 Les consonants africades angleses

5.4.1 La consonant africada palatal sorda /tʃ/

Aquest fonema és molt semblant al que trobem en italià, en castellà i,

naturalment, en valencià. És el que associem en la nostra llengua a “x”, “tx” i

“ig”, en posició inicial (“xarrar”), mitjana (“punxo”) o final (“despatx”,

“rebuig”), i que en anglès pot donar-se en totes les posicions, normalment amb

la grafia “ch”, a l‟inici de paraula (church, chair), meitat de paraula (achieve,

teacher) o final (rich, torch, such), que pot anar acompanyada a meitat o final

de paraula d‟una “t” que no es pronuncia (butcher; match, bitch). A banda

d‟aquestes, excepcionalment pot representar-se amb una “t” (righteous) o fins i

tot amb una “c” (cello).

El fonema no sol plantejar més problema que les interferències del francès, per

als alumnes que l‟han après primer, o que generalitzen a partir de préstecs com

chef, que sí que es pronuncien amb /ʃ/. Tanmateix, s‟ha de recordar que

aquestes són excepcions, i que la pronúncia “normal” de “ch” en anglès és /tʃ/.

Tampoc no ha de tenir dificultats el valencianoparlant en pronunciar-lo a final

de paraula, perquè tot i que en castellà no es done aquest so en eixa posició, en

valencià és prou habitual (“mig”, “Barx”, “estoig”).

5.4.2 La consonant africada palatal sonora /dʒ/

En un principi, els valencians estan en millor posició per a realitzar aquest

fonema que els parlants d‟altres llengües romàniques, com ara el castellà,

perquè sí que és un fonema que pertany al sistema fonètic valencià, representat

per j (“ja”, “joc”, “jugar”), g (“general”, “ginebra”; “mig”), o per tg o tj

(“jutge”, “sutja”). Per consegüent, no hauria d‟haver-hi cap problema per a la

seua realització en anglès, entre altres coses perquè correspon a grafies molt

semblants a les que es fan servir en valencià, com ara “j” (jam, junior, jet,

injection), “g” (general, ginger, imagine), a banda d‟altres típiques de l‟anglès

com ara “dg” (judge, ledger), “dj” (adjust, adjective), o menys habituals, com

ara “gg” (suggest), “d” (soldier), o fins i tot “ch” en una de les realitzacions de

la paraula spinach (tot i que normalment es fa amb /tʃ/).

El problema que pot aparèixer per als valencianoparlants és la realització sorda

d‟aquest fonema, ja siga per interferència del castellà, ja per la variant

“apitxada” del valencià, que tendeix a ensordir aquesta africada en posició

inicial (“jove” pronunciat [ˈtʃove], “metge” pronunciat [ˈmetʃe]). Tot i que

l‟apitxat és una variant de pronúncia respectable com qualsevol altra, s‟ha

d‟evitar transferir aquest trets fonètics a l‟anglès, i mantenir la sonoritat de

l‟africada.

També ha de cuidar-se el valencianoparlant de no confondre aquest fonema

amb l‟aproximant (o semiconsonant) /j/, de paraules com yes, you i yesterday.

Per a recordar-ho, com dèiem abans en parlar de /j/, cal no oblidar que la grafia

“j” correspon a /dʒ/ i la grafia “y” a /j/; així no confondrem parells mínims

com jew i you, jet i yet, etc.


5.4.3 Exercicis amb les consonants africades sorda (/tʃ/) i sonora (/dʒ/)


actually, adventure, angel, Angie, brochure, chair, chalk, change, danger,

digestion, exhaustion, gaol, gentle, genuine, gesture, giant, ginger, giraffe,

Greenwich, gyro, Jakarta, janitor, January, Jeannie, Jesus, Neptune, nudge,

pasture, procedure, projector, puncture, purchase, righteous, Roger,

sculpture, serge, statue, suggest, teacher, torture, vulture, wedge


The Czech chess champion studied architecture in Norwich and Cambridge

and earned a fortune.

That creature who played the cello in the concerto was a soldier from my

village.

In that journey the gypsy found the jersey, the jeans and the jewels from the

luggage lost by the junior judge when jogging.

When she graduated as a journalist she decided to go to the gym and

eventually eat only spinach.

After the culture lecture Jack had a temperature but he still drank a jar of

genuine gin.



chin /tʃɪn/: part of one‟s face under one‟s mouth

gin /dʒɪn/: colourless alcoholic drink

_______ / /: having a lot of money and/or possessions

_______ / /: high edge of a mountain

_______ / /: act of choosing between various things

_______ / /: Irish writer who wrote Ulysses

_______ / /: to shout

_______ / /: substance used to wash one‟s body

_______ / /: third month of the year

_______ / /: colloquial name for “margarine”

_______ / /: to move forward in order to attack someone

_______ / /: meal people have at around 1.00 p.m.

_______ / /: letter of the alphabet present in “hit”, “house” and

“hero”

_______ / /: duration of a person‟s life since he or she was born

_______ / /: Tarzan‟s female companion (not the monkey)

_______ / /: set of connected rings used for fastening something


_______ / /: a person‟s occupation

_______ / /: man behaving in a rude and offensive way

_______ / /: very unhappy person

_______ / /: short for “Reginald”


que s‟ha fet de les consonants africades:

Actually, the brochure is dangerous, and I won‟t purchase a package.

/ˈæktʊəlɪ ǀ ðə ˈbrəʊtʃərˬɪz ˈdeɪnʒərəs ǀ əndˬaɪ ˈwəʊnt ˈpɜ:tʃəs ə ˈpækɪtʃ/

The rich children sat on the beach after leaving their jackets under the

soldier‟s jeep.

/ðə ˈrɪdʒ ˈʃɪldrən ˈsæt ɒn ðə ˈbi:tʃ ˈɑ:ftə ˈli:vɪŋ ðeə ˈʒækɪt ˈʌndə ðə ˈsəʊldjəz

ˈdʒi:p/

5. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants africades i comenta


Mine was a genuine suggestion, but I was exhausted after lunch with

Angela.

He jumped over a hedge and found a cheap, chic watch and a cheque.

5.5 Les consonants nasals angleses /m/, /n/ i /ŋ/

5.5.1 La nasal bilabial /m/

En anglès hi ha tres consonants nasals, les tres sonores: la bilabial /m/,

l‟alveolar /n/ i la velar /ŋ/. En principi no presenten problemes per als

valencianoparlants, tot i que en farem unes breus remarques ací per a facilitar-

ne la identificació i la transcripció.

La bilabial nasal sonora /m/ és exactament igual a la que es troba en altres

llengües europees, entre elles el valencià. En anglès gràficament està

representada en posició inicial i final per “m” (mother, meet; harm, brim), a

vegades amb “e” muda (some, come) i en posició mèdia per /m/ (stormy) i per

“mm” (summer), aquesta última moltes vegades per duplicació de “m” final

(humming, brimming).

A banda d‟aquestes, s‟ha d‟esmentar la grafia “mb”, on la “b” és muda.

D‟entrada no és gens difícil (especialment per als valencianoparlants)

pronunciar correctament climb o comb amb /m/ final, perquè tot i que el grup

“mb” també es troba en valencià (“amb” i “tomb”), molta gent els pronuncien

amb [m] final. Tanmateix, en anglès els derivats d‟aquestes paraules amb

“mb” final continuen mantenint la mateixa pronúncia, és a dir, climbing s‟ha

de pronunciar /ˈklaɪmɪŋ/, climber és /ˈklaɪmə/, etc. i no *[ˈklaɪmbɪŋ] o

*[ˈklaɪmbə], com fan alguns valencians en anglès (seguint la lògica on “mb” es

pronuncia, com a ambush, ambient, etc.). També es pronuncien amb “b” muda


plumber i plumbing, és a dir, /ˈplʌmə/ i /ˈplʌmɪŋ/, com a derivats que són del

poc freqüent verb plumb.

A banda d‟aquests detalls, que no impliquen dificultats de pronunciació, sinó

d‟identificació de fonema, la /m/ no ha de suposar cap problema, ni tan sols en

final de paraula. Encara que el castellà tinga poques paraules acabades en -m, i

que les pronuncie amb una nasal neutralitzada (álbum se sol pronunciar amb

allò que es diu “l‟arxifonema /N/”, és a dir, [m] o [n] en distribució lliure), el

valencià sí que té moltes paraules acabades en -m, per ser part de la flexió

verbal (pensem, escrivim), i ha de respectar aquest so també en anglès.

5.5.2 La nasal alveolar /n/

Aquest potser és un dels fonemes anglesos menys problemàtics per als

valencianoparlants, ja que el trobem en quasi totes les llengües (inclòs el

valencià), amb el mateix punt d‟articulació, i en totes les posicions, ja siga

inicial (“nit”), mèdia (“dinar”) i final (“un”, “telèfon”).

En anglès correspon normalment a “n” en totes les posicions (night,

resonance, abandon), a banda del grup “nn” en general (annual, annoy) o

duplicacions gràfiques flexives (running, tanning). També apareix, menys

habitualment, com a “gn” en posició inicial (gnome, gnash) o final, com ara a

sign o benign, o “gne”, amb la “e” muda, en préstecs del francès (champagne,

lasagne, cologne). Igual que succeïa amb el grup “mb” de climb i plumb, on la

b era muda tant en l‟arrel com els derivats (climbing, plumber), en el cas del

“gn” de sign i benign (i d‟altres) la “g” continua muda als derivats signing i

benignly. També es pronuncia amb /n/, amb la “k” muda, el grup inicial “kn”,

com en knife, knight, knee o know, i els compostos d‟aquestes paraules, com

ara pocketknife, antiknock, topknot, unbeknown, etc., a banda dels iniciats en

“pn” (pneumatic, pneumonia).

5.5.3 La nasal velar /ŋ/

Aquest so consonàntic, molt freqüent en anglès (per estar present en les formes

en “-ing”), per a molts no pertany al sistema fonològic del valencià com a

fonema pròpiament dit, perquè tot i que el trobem com a al·lòfon de /n/ davant

de consonant velar, en els nostres parlars no deixa de pronunciar-se la /g/, de

forma que, per exemple, en “sang”, els valencians pronuncien [saŋk]. En altres

variants de la llengua sí que seria un fonema (com la varietat oriental), perquè

la consonant no es pronuncia i permetria distingir entre “san” [san] i “sang”

[saŋ].

La forma de realització que cal adoptar per a l‟anglès seria precisament la que

s‟utilitza en la variant oriental, és a dir, la /ŋ/ sense l‟oclusiva velar posterior.

Així, en paraules acabades en aquest so, com fling /flɪŋ/, song /sɒŋ/ o looking

/ˈlʊkɪŋ/, els alumnes valencians han d‟evitar els dos extrems, és a dir, han de

tractar de no afegir la “g” en posició final, amb la qual cosa pronunciarien

*[flɪŋg], *[sɒŋg] o *[ˈlʊkɪŋg], però tampoc cal substituir /ŋ/ per una [n] no

velaritzada, amb la qual cosa farien *[flɪn], *[sɒn] o *[ˈlʊkɪn], igualment

incorrectes.

Gràficament la /ŋ/ no apareix en posició inicial; si es troba en posició mèdia,

representada per “n”, en paraules con think o finger (on la consonant següent,


siga “k” o “g”, sí que es pronuncia). El grafema “ng” equival únicament a /ŋ/,

sense cap altra consonant posterior, en posició final (long, sing, formes

acabades en -ing) i en posició mèdia si es tracta de derivats d‟aquestes paraules

(longish, singing). Recapitulant, quan trobem un grafema “ng” en posició de

meitat de paraula, es pronuncia /ŋ/ si és un derivat, i /ŋg/ si no ho és (anger,

angora, finger).

5.5.4 Exercicis amb les consonants nasals bilabial (/m/), alveolar (/n/) i velar (/ŋ/)


amongst, anchor, annoy, autumn, autumnal, brimming, climber, column,

columnist, connecting, damn, elongate, English, enquire, Erdington, gunny,

hunger, hymn, know, language, length, longer, mammal, mine, mnemonic,

name, plumber, pneumonic, raincoat, shrinkage, sign, singer, singing, skin,

song, Tyne, wrong


That evening my youngest son couldn‟t sing as the wonderful singer he was

because something went wrong with his tongue.

The banker was looking for a blanket in Bangor because he had caught

pneumonia on the plane from the jungle

He lost the kingdom for being drunk and for having hangovers longer than

expected.

Monkeys climbed the mountains in the rainy days in summer.

An archangel approached Beyonce when she won the song contest in

England and told her to go from Argentina to Arkansas after bonfires‟ day.



sin /sɪn/: act against God‟s will

sing /sɪŋ/: to produce music with one‟s voice

_______ / /: past simple of the verb “to ring”

_______ / /: past simple of the verb “to run”

_______ / /: 1,000 kilos

_______ / /: piece of flesh in one‟s mouth used for tasting

_______ / /: somebody who sings

_______ / /: somebody who does something against God‟s will

_______ / /: part of a bird‟s body used for flying

_______ / /: achieve the first position in a competition

_______ / /: prohibition

_______ / /: sudden loud noise

_______ / /: loud metallic sound

_______ / /: group of families in Scotland


_______ / /: male descendant

_______ / /: past participle of the verb “to sing”

_______ / /: an object, in a general way

_______ / /: of smaller weight than the average in a person

_______ / /: past participle of the verb “to sing”

_______ / /: star responsible for the difference between day and night


que s‟ha fet de les consonants nasals:

I was singing an English song for a long time until the phone rang

/aɪ wəz ˈsɪŋgɪn ən ˈɪnglɪʃ ˈsɒng fərˬə ˈlɒŋg ˈtaɪm ʌnˈtɪl ðə ˈfəʊn ˈraŋg/

There is a ban on dreaming while the plumber‟s van is in motion.

/ðeərˬɪz ə ˈbæn ɒ ˈdri:mɪn waɪl ðə ˈplʌmbəz ˈvæn ɪz ɪn ˈməʊʃn/

5. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants nasals i comenta


Bring the climber and the singer to the dorm and send for rum and ham.

For some time I played along, but pointing my finger at that young man

will cut off his wings.

5.6 Les consonants laterals i aproximants angleses

5.6.1 La consonant lateral /l/

La consonant lateral sonora /l/ es forma situant la punta de la llengua en la part

anterior del paladar dur i deixant eixir l‟aire pels laterals; no és un fonema

difícil per als valencianoparlants, que fins i tot tenen els mateixos dos al·lòfons

de l‟anglès: [l] en posició inicial, és a dir, el so “normal” en lips, look o lamb

(igual que el que hi ha en valencià en “la” o “lingüística”), i el so més

velaritzat [ļ], que en anglès es troba després de vocal a final de paraula, o

abans d‟una consonant, com a all, film o milk.

És interessant assenyalar que, igual que hem vist amb la nasal /n/, aquest últim

al·lòfon, [ļ] pot tenir funció sil·làbica, és a dir, pot convertir-se en nucli d‟una

síl·laba àtona, de forma que paraules com ara bottle, little, o middle es solen

transcriure /ˈbɒtl/, /ˈlɪtl / o /ˈmɪdl/ (els diccionaris de pronúncia no solen

mostrar la [ļ]). Les pronunciacions amb schwa (/ˈbɒtəl/, /ˈlɪtəl / o /ˈmɪdəl/) han

caigut en desús i ja fins i tot han deixat d‟aparèixer als diccionaris (tot i que

alguns ofereixen les dues opcions en paraules com a model, és a dir /ˈmɒdəl/,

amb la schwa volada, que significa que es pot pronunciar /ˈmɒdl/ o /ˈmɒdəl/).

Gràficament, la consonant lateral /l/ correspon en posició inicial a “l” (lame,

light), excepte en préstecs com llama; també trobem “l” en posició intermèdia

(milk, alight) i en posició final (tail). El grafema “ll” es troba en posicions

intermèdies (belly, silly) i finals (mall, sell).


És important remarcar que en les pronunciacions estàndards britànica (RP) i

nord-americana (GA) el grafema “l” no correspon a cap so quan, dins una

síl·laba, va precedit de vocal llarga i el segueix una consonant. Així, no es

pronuncia la “l” en half (hɑːf), calm (kɑːm) o almshouse (ˈɑːmzhaʊs).

5.6.2 La consonant aproximant /r/

El primer tret que s‟ha de tenir en compte d‟aquesta consonant és que es tracta

d‟una aproximant, és a dir, no és una vibrant, com en valencià o en castellà.

Per a la seua realització, es col·loca la punta de la llengua davant de la part

posterior dels alvèols, deixant la part central de la llengua còncava i tocant

lleugerament els molars amb els costats. Gràficament es representa com a “r”

en posició inicial (right, ram), i mèdia (bury, arise), tot i que a principi de

paraula també pot correspondre a “wr” (wrong, wrist), o fins i tot a “rh”

(rhetoric, rhyme), i en posició intermèdia també pot aparèixer com a “rr”

(merry).

El cas de la “r” en posició final (en síl·labes tòniques o àtones) o postnuclear

(al final de la síl·laba) és interessant, perquè, com comentàvem parlant de les

vocals llargues, en anglès britànic estàndard no es pronuncia, i el que fa és

indicar que la vocal anterior és llarga: així, és muda a car (/kɑː/), arbour

(/ˈɑːbə/), fir /ˈfɜː/, door /ˈdɔː/ o sour (/saʊə/)5, i també a final de paraula en

síl·labes àtones, com en teacher, hatcher o father.6

Tanmateix, no es perd aquest so completament; si busquem aquestes paraules

en el diccionari, observarem que apareix representat amb una r volada (/r/), que

ens indica que el so reapareix en la cadena parlada quan segueix una vocal,

com si la /r/ deixara d‟estar al final d‟una síl·laba i es convertira en la

consonant inicial de la síl·laba següent. Així, my father es pronunciaria /maɪ

ˈfɑːðə/, però si en un enunciat va seguit d‟una vocal, la /r/ es recupera, fent allò

que es coneix com “r d‟enllaç” (linking “r”):

My

fatherˬis my best model /maɪ ˈfɑːðərˬɪz maɪ ˈbest ˈmɒdəl/

The teacherˬalways arrives on time /ðə ˈtiːtʃərˬˈɔːlweɪz əˈraɪvz ɒn ˈtaɪm/

Fins i tot hi ha un fenomen molt curiós, que fa que s‟inserisca una /r/ entre

paraules quan la primera no acaba en “r”, especialment amb la paraula idea

com a His idea is a good one [hɪ aɪˈdɪərˬɪz ə ˈgʊd ˈwʌn]. Aquesta se sol donar

darrere diftongs o vocals llargues, com si el parlant volguera “recuperar” una

/r/ fins i tot on no n‟hi ha, i ocasionalment pot donar-se fins i tot dins d‟una

paraula, com a drawing, pronunciat [ˈdrɔ:rɪŋ] en compte del més habitual

/ˈdrɔ:ɪŋ/.

Tot i que la “r” intrusa molts la consideren no estàndard i la “r d‟enllaç” és

moltes vegades opcional, hi ha moltes expressions comunes en anglès que a

còpia de repetir-se tenen aquesta “r” com a quasi obligatòria, com en or else

(/ɔ:rˬˈels/) o a pair of (/ə ˈpeərˬəv/). Per aquesta raó, convé que els estudiants

5 Cal recordar que, a molts efectes, els diftongs i triftongs funcionen en molts sentits com a

vocals llargues. 6 En alguns parlars valencians, la “r” final també és muda, en paraules com llorer, parlar o

sentir, o quan va seguida de pronoms febles (menjar-ho, fer-se).


estrangers ho tinguen en compte i practiquen aquestes expressions amb la r

d‟enllaç corresponent.

En anglès americà la variant al·lofònica que s‟utilitza és la variant retroflexa,

que es representa com a [ɹ]. A diferència del que passa en anglès britànic, sí

que es pronuncia darrere de vocal llarga, amb la qual cosa en anglès americà

car es pronuncia [kɑɹ], fir [fɜɹ], door [dɔɹ], etc.; tanmateix, com que la

transcripció que es fa habitualment (i que fan els diccionaris) és fonològica, la

versió que se sol veure per a la pronunciació nord-americana és /kɑr/, fir /fɜr/,

door /dɔr/, etc. Malgrat això, en aquest llibre tractarem de recordar de tant en

tant, mitjançant la transcripció fonètica ([]), la variant nord-americana de la

consonant, i també la reducció corresponent de la vocal llarga.

5.6.3 Exercicis amb les consonants lateral (/l/), i aproximant (/r/)


alms, arise, arroyo, beetle, bottle, calf, churl, cirrhosis, coral, could, glaze,

half, hallow, jerry, lamb, lax, llama, luxe, lyric, mantelpiece, myrrhic, peal,

Pierre, psalm, race, rhyme, talk, Versailles, write


Sally, who lived close to the calm tailor, liked to read about Renault cars.

My mother could hear the car alarm more and more clearly as the lorry

approached her.

Prince Harry suffered a haemorrhage after rolling down Larry‟s rusty stairs.

Robert arrived in Biarritz from Canberra in a carriage full of halved carrots

that he used against his diarrhoea.

Farrell borrowed my Burberry scarf to impress Harriet but it was incredibly

dirty since Lorraine‟s marriage in Marrakech.



odorous /ˈəʊdərəs/: having a defined, characteristic smell

odourless /ˈəʊdələs/: that does not smell of anything

_______ / /: with the real meaning of a word

_______ / /: related to literature

_______ / /: to accumulate things as a hobby

_______ / /: to make right something that was wrong

_______ / /: sea shell with a soft body suitable for eating

_______ / /: to try to learn very quickly before an exam

_______ / /: standing very straight (adjective)

_______ / /: to choose a person by voting

_______ / /: burning gas

_______ / /: wooden structure surrounding a picture


_______ / /: very generous

_______ / /: to force a woman to have sex

_______ / /: to reach one‟s destination

_______ / /: the opposite of “dead”

_______ / /: amount of money paid in order to rent something

_______ / /: small edible bean which is supposed to contain iron

_______ / /: to fight, to argue with someone

_______ / /: to have an accident with a vehicle


que s‟ha fet de les consonants lateral /l/ i aproximant /r/:

There was an erratic llama and a calf in the calm farm half a mile from

here.

/ðeər wəz ən ɪˈrætɪk ˈdʒɑ:mə əndˬə ˈkɑ:lf ɪn ðə ˈkɑ:lm ˈfɑ:rm ˈhɑ:lf ə ˈmaɪl

frəm ˈhɪər/

False carriers will not be allowed to leave the battle near the almshouse.

/ˈfɔ:s ˈkærrɪəz wəl ˈnɒt bɪ əˈlaʊd tə ˈli:v ðə ˈbætɒl nɪə ðɪ ˈɑ:lmzhaʊs/

5. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants /l/ i aproximant /r/,


per què:

The silly mariner drowned his sorrows and his wrath in a bottle in a bar

around the corner.

Cuba is a resort I adore, although it is wrong and aberrant to visit some

parts of the island.

89

6 La pronunciació dels morfemes de passat, els plurals i la -s del cas possessiu

6.1 La pronunciació del morfema de passat

Sovint els estudiants d’anglès com a llengua estrangera cometen nombroses

errades pronunciant les terminacions en -ed del morfema de passat o de

participi dels verbs, i també dels adjectius homògrafs corresponents.

Tanmateix, les regles de pronunciació, a diferència del que passa en altres

casos, són prou senzilles i quasi sense excepcions.

1. Quan la base del verb acaba en vocal o en consonant sonora (excepte /d/), la

terminació -ed es pronuncia /d/:

breath /bri:ð/ breathed /bri:ðd/

climb /klaɪm/ climbed /klaɪmd/

fill /fɪl/ filled /fɪld/

grab /græb/ grabbed /græbd/

hang /hæŋ/ hanged /hæŋd/

study /ˈstʌdɪ/ studied /ˈstʌdɪd/

2. Quan la base del verb acaba en una consonant sorda (excepte /t/), la

terminació -ed es pronuncia /t/:

divorce /dɪˈvɔ:s/ divorced /dɪˈvɔ:st/

finish /ˈfɪnɪʃ/ finished /ˈfɪnɪʃt/

laugh /lɑ:f/ laughed /lɑ:ft/

mark /mɑ:k/ marked /mɑ:kt/

stop /stɒp/ stopped /stɒpt/


3. Quan la base del verb acaba en /t/ o /d/, la terminació -ed es pronuncia /ɪd/ o

/əd/:1

affect /əˈfekt/ affected /əˈfektɪd/

need /ˈni:d/ needed /ˈni:dɪd/

want /ˈwɒnt/ wanted /ˈwɒntɪd/

4. S’ha de recordar que, tot i que moltíssims adjectius acabats en -ed es

pronuncien segons les regles aplicades als verbs, hi ha algunes excepcions,

entre les quals destaquen les següents:

Verb Passat i participi Adjectiu

accurse accursed /əˈkɜ:st/ accursed /əˈkɜ:sɪd/

age aged /eɪʤd/ aged /'eɪʤɪd/

bless blessed /blest/ blessed /ˈblesəd/

crab crabbed /kræbd/ crabbed /'kræbɪd/

crook crooked /krʊkt/ crooked /'krʊkɪd/

curse cursed /kɜ:st/ cursed /'kɜ:sɪd/

dog dogged /dɒgd/ dogged /'dɒgɪd/

jag jagged /ʤægd/ jagged /'ʤægɪd/

learn learned /ˈlɜ:nd / learned /ˈlɜ:nɪd/

rag ragged /rægd/ ragged /'rægɪd/

6.2 La pronunciació del plural, del cas possessiu i del morfema de tercera persona

En general, i tret d’algunes excepcions (com ara els plurals irregulars, del tipus

mouse - mice), per a formar el plural dels noms i la tercera persona singular del

present d’indicatiu dels verbs en anglès s’afegeix el morfema o terminació -s o

-es. Igual que amb el morfema de passat, els estudiants solen presentar

dificultats de pronunciació relacionades amb aquest morfema, tot i que les

regles són clares, i la pronunciació, quan ja s’ha memoritzat la regla, és

completament predicible.

1 La bibliografia tradicional sempre havia parlat de /ɪd/, però com hem comentat en altres

seccions, s’està generalitzant la pronunciació de moltes síl·labes àtones amb /ə/.

6 La pronunciació dels morfemes del passat, els plurals i la -s del cas possessiu 91

1. Quan el nom o el verb acaba en vocal o en consonant sonora (no sibilant), la

-(e)s es pronuncia /z/:

paraula plural o tercera

persona singular

del verb

pronunciació

play (nom i verb) plays /pleɪz/

tomato (nom) tomatoes /təˈmɑ:təʊz/

hide (nom i verb) hides /haɪdz/

wave (nom i verb) waves /weɪvz/

sing (verb) sings /sɪŋz/

clothe (verb) clothes /kləʊðz/

2. Quan el nom o el verb acaba en consonant sorda, la -(e)s es pronuncia /s/:


persona singular

de verb

pronunciació

elephant (nom) elephants /ˈelɪfənts/

roof (nom i verb) roofs /ru:fs/

stop (verb i nom) stop /stops/

talk (verb i nom) talk /tɔ:ks/

3. Quan el nom o el verb acaben en sibilant, és a dir, en /s, z, ʃ, ʒ, tʃ, dʒ/, la

terminació de plural -es es pronuncia /ɪz/:


persona singular

de verb

pronunciació

bridge (nom i verb) bridges /ˈbrɪdʒɪz/

buzz (verb i nom) buzzes /ˈbʌzɪz/

house (nom i verb) houses /ˈhaʊzɪz/2

match (verb i nom) matches /ˈmætʃɪz/

pass (verb i nom) passes /ˈpɑ:sɪz/

smash (verb i nom) smashes /ˈsmæʃɪz/

En el cas del genitiu o del cas possessiu, les regles són similars a les anteriors:

2 El cas de house - houses és prou interessant, perquè el singular acaba en /s/, però el plural

sonoritza aquesta consonant, de forma que el plural es pronuncia /ˈhaʊzɪz/.


1. Si afegim la forma del genitiu ’s a un nom comú que termine en consonant

sibilant, aquesta forma (’s) es pronuncia /ɪz/, como en el cas del morfema de

plural i de tercera persona:

the duchess’s son /ðə ˈdʌtʃɪsɪz ˈsʌn/

2. Si afegim la forma del genitiu ’s, o simplement ’, a un nom propi que acabe

en consonant sibilant, aquestes formes es poden pronunciar /z/ o /ɪz/. Fins i tot

els mateixos parlants nadius mostren vacil·lacions. Generalment amb

monosíl·labs s’afegeix ’s, especialment en anglès britànic, mentre que als

noms clàssics s’afegeix només ’:

James’ brother /dʒeɪmz ˈbrʌðə/ o James’s brother /ˈdʒeɪmzɪz ˈbrʌðə /

Ms Jones’ car (mɪz ˈdʒəʊnz ˈkɑ:) o Ms. Jones’s car (mɪz ˈdʒəʊnzɪz ˈkɑ:)

Agnes’ sister /ˈægnɪs ˈsɪstə/ o Agnes’s sister /ˈægnɪsɪzɪz ˈsɪstə/

Socrates’ teachings /ˈsɒkrəti:z ˈti:tʃɪŋz/

Cervantes’ short stories /sɜ:ˈvænti:z ˈʃɔ:t ˈstɔ:rɪz/

6.3 Exercicis sobre la pronunciació del plural, del cas possessiu i del morfema de tercera persona

1. Fes tres grups amb els verbs següents, segons facen el seu passat amb /t/, /d/

o /ɪd/, i transcriu-los en la seua forma de passat:

agree, apologize, ask, belt, bounce, coop, decide, destroy, edit, elide, guard,

hate, land, live, love, pass, provide, separate, serve, share, shelter, shorten,

stay, stir, stretch, suspect, taste, telephone, want, yawn

2. Igual que l’exercici anterior, fes el plural de les paraules següents, transcriu-

lo i classifica-les en tres grups, segons que el seu plural es pronuncie /s/, /z/ o

/ɪz/:

apple, bar, bee, birch, breach, boy, cat, church, clamp, coach, dirge, dock,

dog, flap, flower, foundation, girl, ground, harbour, house, lady, lap, leap,

monkey, moth, pet, pot, potato, snap, stretch, tramp

3. Transcriu les frases següents:

The learned professor decided to look at the waves under the accursed

bridges.

Moses’ houses had no roofs, but he showed the wolves how to respect his

aged parents.

Whenever he bathes he apologizes because the horse’s hooves smeared the

carpets.

They shouted and talked about their tastes for birds, and basked in the sun

while it lasted.

6 La pronunciació dels morfemes del passat, els plurals i la -s del cas possessiu 93

4. Les transcripcions següents contenen errades en la representació dels

morfemes de plural, de possessiu i de passat. Sense destranscriure-les,

corregeix-hi les errades:

/ðə ˈblest ˈmen ə ˈðəʊs hu: həv ˈlɜ:nd ðə ˈneɪkd ˈtru:θz bɪˈfɔ: ðeɪ ərˬˈɑ:skɪt/

/hɪ dɪˈskɑ:dd hɪz ˈkləʊθs ən ˈbri:ðɪd ˈsləʊlɪ ən ˈwɪspərɪd ˈwɜ:ds ˈɪntə ðə

ˈleidɪs ˈɪəz/

5. Ara, destranscriu les frases anteriors.

95

7 Homòfons, homògrafs i la -e diacrítica

7.1 Introducció: homòfons i homògrafs

Els homògrafs són aquelles paraules que s‟escriuen de la mateixa manera, és a

dir, tenen la mateixa representació grafèmica. Així, es diu que en valencià són

homògrafs “te” (la beguda) i “te” (la forma pronominal de segona persona), i

en castellà vino (del verb venir) i vino (la beguda), Per la seua banda, els

homòfons són paraules que es pronuncien igual, com en valencià la preposició

“a” i “ha” (del verb haver), o “sent” (del verb sentir) i “cent”, o en castellà

ojear i hojear en castellà, o baca i vaca.

El que sol passar en la majoria de les llengües és que els homògrafs són també

homòfons, o en altres paraules, si dues paraules s‟escriuen igual, es pronuncien

igual, com passa en valencià amb “deu” (número) i “deu” („brollador

d‟aigua‟), o “faig” (arbre) i “faig” (del verb fer), o com a màxim hi ha una

diferència entre vocal oberta o tancada, com en “seu”, el possessiu, que es

pronuncia en general amb “e” tancada, i “seu”, la catedral, que es pronuncia

amb “e” oberta.

L‟anglès, per la seua banda, i per la manca de correspondència grafèmica que

hem vist en unitats anteriors, té les particularitats següents:

hi ha moltes paraules que són homòfones però no són homògrafes, és a

dir, que s‟escriuen de forma diferent però es pronuncien igual. Aquest

fenomen en valencià sol afectar només a un grafema (“cent”/ “sent”),

però en anglès pot afectar molts grafemes de la paraula, de manera que

a primera vista la igualtat fònica pareix impossible, com a muse / mews

(tots dos pronunciats /mju:z/);

hi ha molts homògrafs que, tot i la seua identitat grafèmica, es

pronuncien de forma diferent. En alguns casos aquesta diferència es

deu a la simple manca de correspondència entre so i grafema, com a

bow (/baʊ/ quan significa „arc‟, /bəʊ/ quan significa „rem‟), o does, que

es pronuncia /dʌz/ o /dəz/ quan és la tercera persona del verb do, però

/dəʊ/ quan és el plural de doe („conilla‟). Particularment sorprenent és

el verb read, que es pronuncia /riːd/ en present, però /red/ quan és el

passat o el participi. En altres casos segueix patrons específics, com

passa amb els noms que canvien de pronúncia quan s‟utilitzen com a

verbs.


D‟aquests últims ens ocuparem quan parlem de l‟accent en els derivats per

derivació zero o conversió; tanmateix, també cal esmentar ací aquelles

paraules que, quan canvien de categoria sintàctica, també modifiquen la seua

pronúncia, normalment canviant la /s/ per la /z/, com ara house, que quan és

nom es pronuncia /haʊs/, però com a verb („donar cabuda, acollir‟), es

pronuncia /haʊz/. El mateix passa amb close (amb /z/ el verb, amb /s/

l‟adverbi) i alguns més.1

7.2 Variacions de pronunciació segons categoria gramatical

7.2.1 Exercicis amb homòfons i homògrafs

1. Busca homòfons de les paraules següents:

aerie, aids (2 paraules), aye (2 paraules), ball, beach, bird (2 paraules),

blew, bogey (2 paraules), bootie, boulder, brain, brake, breach, cane, carie,

ceiling, cell, cereal, cheap, choir, creak, crews (2 paraules), cue (2

paraules), days, dear, draft, dual, ewe (2 paraules), ewes (2 paraules), friar,

gel, grate, hair, halve, hart, hoarse, hole, knight, knows (2 paraules), laser,

leach, load (2 paraules), loot, made, main, mare, marchal (2 paraules),

none, one, oversea, pain, peak (2 paraules), peal, rain (2 paraules), raise (2

paraules), read, rest, rho (2 paraules), rigger, rise, road (2 paraules), rote,

rye, sighs, sloe, some, son, stake, steal, tale, teas (2 paraules), team, tear,

their (2 paraules), war, whose, worst, yoke

2. Agrupa les paraules de la caixa de l‟esquerra amb les que tenen la mateixa

pronunciació de la dreta. En alguns casos hi ha més d‟una correspondència per

a la mateixa paraula.

aisle

allowed

awful

bask

beau

berg

berger

bight

billed

bode

bold

bole

borough

braise

brews

broom

byre

cachou

chary

chord

coffer

council

cymbal

djinn

eyelet

file

foul

gays

gyre

jinks

lichen

mews

reek

rex

troop

wind

aloud

basque

bite

boll

bolled

bow

bowed

bowl

bowled

brays

braze

brougham

bruise

build

burg

burger

burgher

burro

burrow

buyer

byte

cashew

cherry

cord

cored

cougher

counsel

fowl

gaze

gin

I'll

isle

islet

jinx

jire

liken

muse

offal

phial

symbol

troupe

wined

wreak

wrecks

1 Tanmateix, no es tracta d‟una regla sense excepcions, perquè paraules com ara promise,

release i d‟altres es pronuncien igual quan són noms o verbs. En aquest sentit, vegeu LILLO

(2009: 126).

7 Homòfons, homògrafs i la –e diacrítica 97

3. Ordena els anagrames en majúscula de manera que la forma o paraula

resultant siga homòfona de la que figura a la seua esquerra:

ail LEA

air RIEH

all WAL

beat EBTE

beer BRIE

berry RUYB

berth TIBRH

bridal DLIBER

build LIBLED

but TTUB

buy BEY

cited GESTHID

clause WACLS

coarse CRUOES

dew UDE

dire DERY

donjon DEGUNNO

faint FINET

fair FERA

flea FELE

flour FLWORE

hour ORU

in NIN

key QAYU

knap PAN

knead NEDE

leak ELKE

lessen LOSNES

liar LERY

licker LUQIOR

mask MUESAQ

miner MONRI

muscle SELUSM

pearl RULP

place PLEICA

read REDE

real RELE

receipt REATES

4. Explica quines dues pronunciacions tenen aquestes paraules segons la seua

categoria gramatical, i a quina definició en anglès i significat en valencià

correspon cadascun d‟ells:

agape (nom i adjectiu), bass (nom i adjectiu), bow (nom i verb), buffet

(nom), cave (nom i interjecció), concert (nom i verb), content (nom,

adjectiu i verb), desert (nom i verb), dove (verb i nom), essay (nom i verb),

finish (adjectiu), forbear (nom i verb), incense (nom i verb), inter

(preposició i verb), lower (adjectiu i nom), minute (nom i adjectiu), pasty

(nom i adjectiu), pension (nom i verb), present (nom, verb i adjectiu),

process (nom i verb), pussy (nom i adjectiu), relay (nom i verb), row (nom i

verb), second (nom, adjectiu i verb), shower (nom i verb), tear (nom i

verb), wound (verb i adjectiu)

5. Les transcripcions següents corresponen a noms propis, que precisament per

ser-ho tenen pronunciacions poc habituals. Per a cada una d‟elles, busca la

seua grafia i després busca la definició i transcripció de la mateixa grafia (és a

dir, el seu homògraf) amb el sentit “habitual” (però pronunciació distinta),

segons l‟exemple:

Nancy /n nˈsi:/ A city in France in the Meurthe-et-Moselle department

Nancy /ˈnænsɪ/: female name

__________/ nˈgeɪ/: A city in France in the Maine-et-Loire department

/ /: ______________

__________/ˈɔ:gəst/: the eight month of the year

/ /: ______________

__________/dʒəʊb/: very patient person in the Old Testament

/ /: ______________

__________/l ns/: city in France in the Pas-de-Calais department

/ /: ______________

__________/mʊŋk/: Norwegian painter, the author of The Scream

/ /: ______________

__________/nəˈt :l/: province of South Africa

/ /: ______________


__________/ni:s/: city in France in the Alpes Maritimes department

/ /: ______________

__________/ˈpəʊlɪʃ/: from Poland

/ /: ______________

__________/ˈredɪŋ/: town in Berkshire

/ /: ______________

__________/skʊn/: village and palace near Perth (Scotland)

/ /: ______________

__________/tænˈdʒɪə/: city in Morocco

/ /: ______________

__________/tʊə/: city in France in the Indre-et-Loire department

/ /: ______________

__________/wɪə/: river near Newcastle

/ /: ______________

7.3 La -e diacrítica

La -e diacrítica, també coneguda com a “e màgica” o magic “e”, és una grafia

que apareix a final de paraula. Aquesta e no es pronuncia, però la seua

presencia indica un canvi en la pronunciació de la vocal precedent (en la

estructura “vocal + consonant + -e final”), com ara a cake (/keɪk/), amb la qual

cosa es dóna lloc a parells mínims del tipus tap - tape, entre molts d‟altres.

S‟ha de dir que aquesta peculiaritat de la llengua anglesa va començar amb el

Great Vowel Shift o “gran canvi vocàlic”, quan van canviar quasi totes les

vocals angleses (Algeo i Pyles 1972). Se sol dir que “silent e final makes the

vowel say its name”.

Aquests són alguns parells mínims on aquesta -e indica la diftongació de la

vocal:

bit /bɪt/ - bite /baɪt/

can /kæn/ - cane /keɪn/

cod /kɒd/ - code /kəʊd/

cut /kʌt/ - cute /kj:ut/

dot /dɒt/ - dote /dəʊt/

fat /fæt/ - fate /feɪt/

fin /fɪn/ - fine /fain/

hat /hæt/ - hate /heɪt/

hug /hʌg/ - huge /hju:dʒ/

mad /mæd/ - made /meɪd/

not /nɒt/ - note /nəʊt/

pin /pɪn/ - pine /paɪn/

pop /pɒp/ - pope /pəʊp/

rid /rɪd/ - ride /raɪd/

Sam /sæm/ - same /seɪm/

S‟ha d‟observar, tanmateix, que quan la -e al final de paraula es pronuncia, sol

aparèixer doblada, és a dir, -ee (com a employee /ɪmˈplɔɪi:/) o, en ocasions,

amb alguna marca o signe diacrític, com ara a préstecs d‟altres llengües (per

exemple, el francès résumé /ˈrezju:meɪ/, tot i que també es pot escriure

resume).

En general, podem afirmar que la -e màgica o diacrítica, quan segueix els sons

o fonemes corresponents al grup de la “a”, com ara /æ/ o / :/, hi produeix un

canvi en la pronunciació, diftongant cap a /eɪ/; per exemple, fat (/fæt/), però

fate (/feɪt/). Igualment, els sons del grup de la “i” es diftonguen i es

converteixen en /aɪ/, com a bit (/bɪt/) - bite (/baɪt/); els del grup “o” passen a

7 Homòfons, homògrafs i la –e diacrítica 99

/əʊ/, com a hop (/hɒp/) - hope (/həʊp/), i el grup “u” esdevé /ju:/, com a cut

(/kʌt/) - cute (/kju:t/). Davant d‟aquestes diftongacions, que al cap i a la fi no

deixen de ser vocals llargues (recordem que, a efectes fonètics, un diftong és

una vocal llarga), l‟efecte de la -e diacrítica en el grup de les “e” és

l‟allargament de la vocal, que passa a /i:/, com en pet (/pet/) - pete (/pi:t/).

Tanmateix, els allargament i diftongacions que hem esmentat en el paràgraf

anterior no es poden generalitzar. En paraules que històricament tenien vocals

llargues, aquesta -e no té un efecte allargador; és el cas de paraules de l‟anglès

antic, com ara come, some, give o love. Igualment, la -e màgica no té cap

efecte en paraules acabades en -ive (massive /ˈmæsɪv/), paraules d‟origen

francès (garage /ˈgærɪdʒ/), paraules que contenen els fonemes /dʒ/, /v/, /u/, /s/

(corresponent a la grafia c) abans de la -e màgica (per exemple, ridge /rɪdʒ/,

have /hæv/, blue /blu:/). També pot variar segons la categoria gramatical i

desplaçament accentual de la paraula, com hem vist en seccions anteriors: és el

que passa amb minute, que només diftonga (/maɪˈnju:t/) quan significa „molt

xicotet, minúscul‟ i no quan es refereix a una unitat de temps, que és /ˈmɪnɪt/.

Una petita regla per als estudiants, quan es tracta de pronunciar la forma -ing

dels verbs, és la següent: quan a les paraules que porten -e màgica afegim -ing

per a formar el gerundi, la -e desapareix i no es dobla la consonant precedent,

però si que es dobla quan no hi havia aquesta -e. Un exemple es hop /hɒp/ -

hopping /ˈhɒpɪŋ/ front a hope /həʊp/ - hoping /ˈhəʊpɪŋ/. Aquesta regla també

serveix, de manera inversa, per a no tenir problemes d‟ortografia amb les

formes de write, perquè sovint els alumnes dubten si s‟escriu *writting o

writing. Aplicant aquesta regla, els estudiants recordaran que s‟escriu writing

perquè la vocal és diftongada (/aɪ/), perquè si s‟escriguera *writting, la

pronunciació seria */ˈrɪtiŋ/, que no és el cas. Per contra, written sí que s‟escriu

amb tt, perquè la vocal és breu, no diftongada (/ˈrɪtn/).

7.3.1 Exercicis sobre la -e diacrítica

1. Classifica les paraules següents en dos grups, distingint aquelles on la vocal

és afectada per la -e màgica d‟aquelles que no ho són (recorda que de vegades

la paraula no té la -e, però sí aquella de la qual es deriva; per exemple, writing

n‟és una perquè deriva de write):

abused, arrive, bite, biting, bitten, bitter, closed, crossed, dining room,

dinner, disgrace, diversion, educate, exploded, faced, fumed, fused, hidden,

hide, hiding, hikers, hopeless, jogging, lately, lemonade, madder, made,

making, miller, plodded, pollen, robbed, robe, shopped, smile, stolen,

stone, stricken, surprise, walked, wide, widen


2. Sopa de lletres. Busca a la graella 18 paraules que contenen la -e diacrítica:

A M U D A T E A B L

P L A T L M Z D R O

O N I S O P U A A E

H J X V N K W S V D

A M A Z E H A I E I

K O T H I D E D U C

E H Y L D A M E T E

T P E W F G S H M D

E D I R B A E M O H

J O K E C E M A L F

101

8 La síl·laba, l’assimilació, l’elisió i l’epèntesi

8.1 Introducció general. La síl·laba

Es pot definir la síl·laba com aquelles unitats en què es segmenten les paraules

per a poder crear el ritme necessari en el discurs, especialment gràcies al

contrast entre síl·labes accentuades i no accentuades, amb la qual cosa es

facilita el processament del discurs per part de l’oient.

Igual que les paraules, les síl·labes tenen una estructura interna. La primera

divisió és entre obertura (onset, en anglès) i rima (rhyme); aquesta última es

divideix entre nucli (nucleus) i coda (coda). Tanmateix, com mostra la taula,

no totes les síl·labes contenen aquests elements: la síl·laba mínima només

conté el nucli, i l’obertura i la coda són opcionals:

Part Descripció Obligatorietat

obertura segment inicial o

d’obertura de la síl·laba opcional

nucli segment central obligatori

coda segment final o de

tancament de la síl·laba opcional

L’obertura de la síl·laba està formada pel so o els sons de l’inici d’aquesta,

abans del nucli, com per exemple, la /k/ en cat /kæt/. Normalment aquest lloc

l’ocupa una consonant, però excepcionalment també hi poden aparèixer les

semivocals o semiconsonants /j/ i /w/ (vegeu 3.3), com en yet (/jet/) i one

(/wʌn/).

El nucli, la part essencial i imprescindible de la síl·laba, és quasi sempre una

vocal, com /æ/ en cat /kæt/. Tanmateix, en discursos o registres informals la /l/

i les consonants nasals /m/, /n/ i /ŋ/ poden constituir nucli de síl·laba àtona,

especialment quan segueixen a una consonant alveolar en la darrera síl·laba

d’una paraula. En aquests casos es representen amb un símbol diacrític baix,

[ļ], en notació fonètica; quan la transcripció és fonològica, senzillament es

representen amb el símbol habitual, però sense la /ə/, és a dir, per a little o

motion la transcripció amb la /l/ o /n/ sil·làbica seria [ˈlɪtļ] i [ˈməʊʃn],

respectivament.


La coda, igual que l’obertura, està formada per sons consonàntics que fan de

tancament de la síl·laba, i són posteriors al nucli, com ara /t/ en cat /kæt/.

Naturalment, els estudiants valencianoparlants han de tenir en compte que el

nombre de síl·labes pot estar molt poc relacionat amb les “lletres” que es veu

gràficament; per exemple, al valencià li pot semblar que cupboard té tres

síl·labes, quan realment en té dues (/ˈkʌb-əd/) o que beautiful en té cinc, quan

només en té tres (ˈbju:-tɪ-fəl). Com ja hem indicat, una síl·laba en anglès està

formada per un segment vocàlic obligatori, mentre que les consonants són

opcionals; per tant, el recompte de síl·labes d’una paraula sempre equival al

nombre de vocals o sons vocàlics (no “grafemes”, és a dir, no lletres).

Tanmateix, com hem dit, de vegades les consonants sil·làbiques (/l/, /m/, /n/)

poden constituir síl·laba en síl·labes no accentuades, com en bottle [ˈbɒtļ].

S’ha de recordar també que, en el discurs oral en condicions normals (no en

registres excessivament formals) i en usos informals de la llengua, hi ha altres

fenòmens que alteren en certa manera els fonemes que formen les síl·labes. Es

tracta de l’assimilació, l’elisió i l’epèntesi.

8.2 L’assimilació

L’assimilació és l’alteració d’un fonema d’una paraula deguda a la influència

del fonema adjacent, ja siga anterior o posterior, i pot donar-se tant dins la

paraula (soldier, on la /dʒ/ prové de /d/+/j/) com en el límit entre paraules

(action group, on la -n final de la paraula action es faria [ŋ] per anar abans de

/g/. En principi no és un fenomen que hauria de preocupar massa l’estudiant

d’anglès com a llengua estrangera, perquè la gran majoria de les assimilacions

són opcionals i, fins i tot entre nadius, són esporàdiques i variables. Les més

freqüents són /s/ i /z/ a /ʃ/ i /ʒ/, respectivament, com per exemple en dress shop

[ˈdreʃ ʃɒp] (en compte de /ˈdres ʃɒp/) i has she [ˈhæʒ ʃɪ] (en compte de /ˈhæs

ʃɪ/).

Algunes assimilacions suposen coalescència, és a dir, dos fonemes es fusionen

en un. És el cas de /t/ i /d/ seguits de /j/, com a Tuesday, que es pot pronunciar

/ˈtju:zdeɪ/, però també amb assimilació /ˈtʃu:zdeɪ/, o did you, que pot ser /ˈdɪd

jə/ o [ˈdɪdʒə]. L’esquema és /t/ + /j/ /tʃ/, o /d/ + /j/ /dʒ/.

L’assimilació pot ser un fenomen sincrònic, és a dir, un fenomen actiu en una

llengua en un moment determinat, o un procés diacrònic. En aquest últim cas

el canvi fònic s’ha produït al llarg de la història, i el resultat actual ja és la

forma assimilada, com en el cas que hem vist de soldier (on la pronunciació

sense assimilació ja no es troba en anglès actual).

La classificació més habitual i millor coneguda de l’assimilació és la que

distingeix entre assimilació regressiva i assimilació progressiva. La regressiva

va de dreta a esquerra, i “anticipa” el so posterior, de manera que el fonema

anterior es veu influït pel que segueix, com en tenth [ten θ] o bank /bæŋk/, o la

/n/ de handbag (/ˈhæmbæg/), que alterna amb /ˈhænbæg/. La progressiva va

d’esquerra a dreta, de forma que el fonema posterior adopta part de les

característiques de l’anterior: és la que fa que siga sorda la -s de puts (/puts/) i

sonora la de grabs (/græbz/), o que la dental del passat siga /t/ en stopped

(/stɒpt/) i /d/ en hanged (/hæŋd/).

8 La síl·laba, l’assimilació, l’elisió i l’epèntesi 103

És important no confondre l’assimilació amb altres fenòmens, com ara el

lligament o enllaç, l’anomenat liaison en francès i anglès, que uneix dins la

cadena parlada una paraula acabada en vocal (normalment schwa) amb la

següent si aquesta comença amb un so vocàlic o diftong. Aquesta unió es fa

mitjançant un so o fonema final que no se sol pronunciar a la primera paraula

si va aïllada, i correspon gràficament a finals de paraula en -r o -re (The other

animals are in a separate cage, /ðɪ ˈʌðərˬˈænɪmlz ərˬɪn ə ˈsepərət ˈkeɪdʒ/).

També es pot donar com a “r intrusa” per analogia amb casos on no hi ha cap

“r” originalment; vegeu el capítol 5.6.2.

8.3 L’elisió

En fonètica s’anomena elisió l’omissió d’un o més sons, o fins i tot d’una

síl·laba sencera, dins d’una paraula o d’una frase. En ocasions s’elideixen sons

per a produir un efecte eufònic, o fins i tot per a facilitar o simplificar la

pronunciació. També es pot fer servir el nom “síncope”, tot i que sol ser més

freqüent quan el so elidit és una vocal que anava entre consonants, com en

laboratory, que es pot pronunciar /ləˈbɒrətrɪ/ o /ləˈbɒrətərɪ/. En alguns casos

aquesta elisió històrica ha fet que actualment només hi haja una pronunciació

estàndard amb la vocal elidida, com a vegetable o comfortable, on la vocal

central s’ha perdut completament i ara es pronuncia /ˈvedʒtəbəl/ i /ˈkʌmftəbəl/,

tot i que encara hi ha parlants que conserven les formes [ˈvedʒətəbəl] i

[ˈkʌmfətəbəl].

Tot i l’exemple anterior, és més habitual l’elisió de consonants en la cadena

parlada, com la /t/ final de next time [ˈneks ˈtaɪm]. Una de les més comunes és

la de /h/ en els pronoms de tercera persona o els auxiliars quan no van

accentuats:

Tell him I am busy

[ˈtel ɪm aɪ əm ˈbɪzɪ]

He should have said something, because I would have gladly helped.

[hɪ ʃʊd əv ˈsed ˈsʌmθɪŋ ǀ bɪˈkɒz aɪ wʊd əv ˈglædlɪ ˈhelpt]

L’estudiant d’anglès com a segona llengua ha de tractar de no transferir-hi els

seus hàbits d’elisió, i evitar, per exemple, elidir la /k/ final de take care, o la /t/

de final de síl·laba en paraules com a postman /ˈpəʊstmən/. Però al mateix

temps, s’ha de recordar que hi ha elisions històriques que no es poden ja

recuperar i la grafia ja no té correspondència fònica, és a dir, ja no es pot

pronunciar la /t/ de Christmas (/ˈkrɪsməs/), ni la /p/ de cupboard (/ˈkʌbəd/), ni

la /ɪ/ entre la /v/ i la /n/ en evening /ˈi:vnɪŋ/ Quan l’elisió té lloc al principi de paraula, generalment afectant una vocal no

accentuada, es diu “afèresi”; és el fenomen, per exemple, que ha donat lloc a

squire per la pèrdua de la vocal inicial en esquire, o a scapegoat per la caiguda

de la vocal inicial en escape. Per la seua banda, la mateixa elisió a final de

paraula es diu “apòcope”, com ha passat històricament en anglès a paraules

com lamb (/læm/) i long (/lɒŋ/), on la consonant oclusiva darrere de la nasal ha

desaparegut.

Quan dues o més consonants similars estan juntes, la tendència en anglès és a

simplificar el grup consonàntic elidint-ne una. Aquesta reducció del grup


consonàntic pot ocórrer tant en el límit entre paraules, com hem vist, com dins

les paraules, i afecta especialment les oclusives sordes, com quan es pronuncia

lecture [ˈlekʃə] en compte de /ˈlektʃə/. Si la reducció o elisió té lloc dins la

paraula pot afectar fins i tot el nombre de síl·labes, com en els exemples de

comfortable o vegetable que hem vist anteriorment, o quan pronunciem

temperature [ˈtemprətʃə] en compte de /ˈtempərətʃə/.

8.4 Epèntesi

L’epèntesi és el fenomen contrari de l’elisió, ja que consisteix en inserir sons

dins d’una paraula. N’hi ha dos tipus: l’excrescència, si el so afegit és una

consonant, i l’anaptixi, si el que s’afegeix és una vocal.

En general, els exemples d’anaptixi solen correspondre a realitzacions no

estàndard, com ara film, que alguns pronuncien amb dues síl·labes, és a dir,

[ˈfɪləm] en compte de /fɪlm/, o athlete fet com a [ˈæθəli:t] en compte de

/ˈæθli:t/. També pot obeïr a raons estilístiques, quan es necessita per qüestions

de ritme que una paraula tinga una síl·laba més: això passa en cançons, com

Umbrella de la cantant Rihanna, que ella pronuncia [ʌmˈbərelə] en compte de

/ʌmˈbrelə/, o en els cants dels seguidors de la selecció anglesa de futbol, on

England es pronuncia [ˈɪŋgələnd] en compte de /ˈɪŋglnd/ (i que sovint es

transcriu gràficament com a “Engerland”).

Més habitual és l’excrescència, sobretot com a resultat de “consonants de

transició” entre dues consonants. Es dóna, per exemple, amb una inserció de /t/

a month ([ˈmʌntθ]), de /p/ a something ([ˈsʌmpθɪŋ]), o de /k/ a strength

([streŋkθ]). Convencionalment, hi ha alguns diccionaris que ho indiquen amb

la consonant en cursiva, és a dir, [ˈmʌntθ], [ˈsʌmpθɪŋ], o [streŋkθ],

respectivament.

8.5 Exercicis d’assimilació, elisió i epèntesi

1. Completa la taula amb l’estructura sil·làbica de les paraules següents:

Paraula Estructura sil·làbica

plane CCVC

part

interesting

partner

though

cone

important

crate

8 La síl·laba, l’assimilació, l’elisió i l’epèntesi 105

2. Compta i separa les síl·labes de les paraules següents:

cupboard, strengths, radio, boy, international, perhaps, explain, beautiful,

interesting

3. Transcriu els següents exemples i tracta d’extraure’n les regles que

determinen l’assimilació regressiva que afecta el prefix in-:

important, impartial, independent, intolerant, incorrect, inanimate,

impractical, incongruent, immoral, insufficient, inconvenient, imbalance

Regles:

[m] abans de...

[n] abans de .... excepte davant de ...

[ŋ] abans de...

4. Observa els exemples següents i les seues transcripcions i classifica’ls

segons els fenòmens d’assimilació, el·lipsi o epèntesi que s’hi produeixen:

tenth [te nθ], warmth [wɔ:mpθ], police [pli:s], month [mʌ nθ], desktop

[ˈdestɒp], fence [fents], fifth [fɪθ], perhaps [præps]

5. Transcriu les paraules següents tenint en compte que pot haver-hi una elisió:

Exemple: asked - [ɑ:st]

him, lecture, vegetable, next to, kept quiet, laboratory, want to

107

9 L’accent en paraules derivades i en paraules compostes

9.1 Introducció general

Quan ens trobem davant d‟una paraula, una frase o una oració amb més d‟una

síl·laba, aquestes s‟organitzen en patrons rítmics de síl·labes forts i febles, o

accentuades i no accentuades.

Tot i que l‟accentuació a escala oracional o en nivells superiors a la paraula és

prou arbitrària en anglès, perquè els parlants situen l‟accent segons l‟èmfasi o

el missatge que volen transmetre, pel que fa a la paraula l‟accent està ben

definit o establit en la llengua, de manera que si el parlant es desvia de la

norma, pot haver-hi problemes en la comunicació o comprensió de l‟enunciat.

Ara bé, el fet que l‟accent tinga una posició fixa en la paraula no significa que

siga fàcil predir-ne aquesta posició. És necessari, doncs, conèixer la paraula

per a saber-ne la pronunciació o l‟accentuació, cosa que és molt més rellevant

quan es tracta de paraules complexes o derivades, atesos els desplaçaments

accentuals que sovint es produeixen, com veurem en les seccions següents. Ací

tenim un exemple:

accent en la primera síl·laba: ˈnational

accent en la tercera síl·laba: natioˈnality

accent en la cinquena síl·laba: nationaliˈzation

Encara que es podrien fer generalitzacions sobre els patrons accentuals de

l‟anglès, no sempre és fàcil obtenir regles i que les regles es complisquen.

Això passa no només per la mateixa naturalesa de la llengua anglesa, sinó

també per la gran quantitat de préstecs lèxics d‟altres llengües, com ara el llatí,

el francès o fins i tot l‟alemany.

En general, es pot afirmar que:

1) en paraules d‟origen anglosaxó, i també en els préstecs del francès més

antics, l‟accent tendeix a recaure en la base, independentment dels

afixos que després es puguen afegir per derivació, com per exemple

'stand under’stand misunder’stand. Davant d‟exemples com

aquest, en altres formacions més recents, la derivació comporta

desplaçament accentual, com en 'photo(graph) pho'tography

photo'graphic.


2) En noms i adjectius de dues síl·labes, l‟accent sol recaure en la

primera síl·laba, com en 'table, o 'clever. En els verbs, tanmateix,

l‟accent normalment recau sobre l‟última com en be'gin. S‟ha

d‟assenyalar en aquest punt que moltes paraules de dues síl·labes

canvien o desplacen l‟accent seguint les normes anteriors, segons el

significat i/o categoria gramatical, com en ˈpresent (nom, „regal‟),

ˈpresent (adjectiu, „present‟), i preˈsent (verb, „presentar, oferir‟).

Veurem amb més detalls exemples d‟aquestes variacions en l‟apartat

9.3, dedicat a la sufixació o derivació zero.

S‟ha de recordar ací que les paraules de l‟anglès poden tenir tant accent

primari (sempre present, tret de monosíl·labs àtons) com secundari (per

exemple, conˌgratuˈlation), com veurem en l‟apartat dels compostos.

9.2 L’accent en paraules derivades

La derivació, i conseqüentment, la presència d‟afixos, especialment els

sufixos, afecten l‟accent de les paraules de maneres diverses. En primer lloc,

els prefixos, a diferència dels sufixos, en general no influeixen sobre

l‟accentuació de la paraula: ˈaccuracy inˈaccuracy, tot i que hi ha algunes

excepcions, com ara semicircle /ˈsemisɜ:kl/, on el prefix rep l‟accent primari.

A més, alguns prefixos tenen un accent secundari, el qual de vegades va

acompanyat d‟un canvi en la pronunciació: per exemple, el prefix re-, quan va

associat al significat “back”, es pronuncia /rɪ/, mentre que quan vol dir “una

altra vegada”, porta un accent secundari i es pronuncia /ˌri:/. Alguns casos

d‟aquesta diferència són els següents:

“back” (/rɪ/) “again” (/ri:/)

recover /rɪˈkʌvə/

(recuperar-se després d‟una

malaltia)

/ˌri:ˈkʌvə/

(retapissar mobles, com

a recover a chair)

reform /rɪˈfɔ:m/

(reformar, canviar un sistema

corrupte)

/ˌri:ˈfɔ:m/

(tornar a donar forma)

rejoin /rɪˈdʒɔɪn/

(contestar)

/ˌri:ˈdʒɔɪn/

(contestar)

remark /rɪˈmɑ:k/

(fer un comentari)

/ˌri:ˈmɑ:k/

(tornar a corregir)

reproof /rɪˈpru:f/

(crítica)

/ˌri:ˈpru:f/

(tornar a corregir

proves)

resent /rɪˈzent/

(prendre‟s malament una

cosa)

/ˌri:ˈsent/

(tornat a enviar)

reserve /rɪˈzɜ:v/

(fer una reserva)

/ˌri:ˈzɜ:v/

(tornar a servir)

resign /rɪˈzaɪn/

(dimitir)

/ˌri:ˈsaɪn/

(tornar a signar)

resort /rɪˈzɔ:t/

(fer servir, lloc de vacances)

/ˌri:ˈsɔ:t/

(tornar a classificar)

9 L’accent en paraules derivades i en paraules compostes 109

Els sufixos, per la seua banda, poden alterar o no la posició de l‟accent en la

paraula. Alguns sufixos com -able (comfortable), -age (patronage), -al

(refusal), -en (widen), -ful (beautiful), -ing (surprising), -ish (childish), -ite

(Jeffersonite), -like (humanlike), -less (powerless), -ly (quickly), -ment

(punishment), -ness (redness), -fy (certify), -ous (poisonous), -wise (otherwise),

-y (chatty), no influeixen sobre l‟accent, tret d‟excepcions com ara ridiculous o

advertisement. Altres sufixos desplacen l‟accent primari a l‟última síl·laba de

la base: -eous (advantageous), -graphy (photography), -ial (proverbial), -ic

(phonemic, economic), -ion (counteraction), -ious (injurious), -ty

(tranquillity), o -ive (reflexive). Altres sufixos fan que paraules amb més d‟una

síl·laba tinguen un accent primari i un de secundari; és el cas de verbs que

acaben en -ain, com ara entertain o remain, o paraules amb -ique (unique,

technique), -esque (picturesque) o fins i tot -oo (shampoo, kangaroo; però amb

excepcions, com ara igloo o cuckoo), -ette (cigarette; però amb excepcions,

com ara omelette), -ade: (persuade; però amb excepcions, com ara marmalade

o decade), -ee (referee, employee, refugee, agree; però amb excepcions, com

ara coffee o committee), -eer (engineer, mountaineer; però amb excepcions,

com ara overseer), -ese (Japanese; però amb excepcions, com ara diocese).

9.3 L’accent en paraules derivades per derivació zero

L‟anglès té la facilitat de crear paraules noves sense modificar-ne la forma, és

a dir, sense afegir sufixos ni prefixos, ni fer combinacions entre paraules

mitjançant la composició i encreuaments, etc. Aquest procés es coneix

generalment amb el nom de conversió o derivació zero; un bon exemple n‟és

el nom bottle, del qual hi ha el verb to bottle.

Amb una certa freqüència aquests processos de conversió o derivació zero van

acompanyats d‟un canvi o desplaçament en l‟accent de la paraula segons la

categoria gramatical: en el nom l‟accent sol recaure en la primera síl·laba, com

en conflict (ˈkɒnflɪkt), mentre que en el verb es desplaça a l‟última síl·laba, és

a dir, to conflict (/kənˈflɪkt/. Excepcionalment, en alguns casos el canvi de

categoria gramatical no suposa un desplaçament de l‟accent: és el cas de

paraules sufixades amb -ment o -ate, com ara document o compliment, totes

dues amb l‟accent en la primera síl·laba (tot i que varia la pronunciació: els

noms són /ˈdɒkjəmənt/ i /ˈkɒmplɪmənt/, mentre que els verbs són /ˈdɒkjəment/

i /ˈkɒmplɪment/, respectivament.1 Tampoc es desplaça l‟accent, però sí que es

sonoritza la consonant, en canvis com close, d‟adjectiu (/kləʊs/ a verb

(/kləʊz/).

La llista de paraules on la categoria determina el lloc de l‟accent és molt

àmplia, i no podem reproduir-la ací per qüestions d‟espai. Tanmateix, donarem

una llista prou il·lustrativa perquè l‟estudiant puga adonar-se de la importància

del tema. Aquesta llista es pot completar amb els exemples que apareixen en

els exercicis d‟aquest capítol, i també en altres manuals, com ara GIMSON

(1973).

1 En canvi, tot i la terminació -ate, en alternate i consummate, sí que hi ha desplaçament

accentual, és a dir, els adjectius porten l‟accent a la segona síl·laba (/ɔ:l'tɜ:nət/, /kən'sʌmət/),

mentre que els verbs porten l‟accent al principi (/'ɔ:ltəneɪt/, /'kɒnsəmeɪt/).


paraula nom verb

abstract /'æbstrækt/ /əb'strækt/

addict /'ædɪkt/ /ə'dɪkt/

attribute /'ætrɪbju:t/ /ə'trɪbju:t/

collect /'kɒlekt/ /kə'lekt/

combine /'kɒmbaɪn/ /kəm'baɪn/

compact /'kɒmpækt/ /kəm'pækt/

concert /'kɒnsət/ /kən'sɜ:t/

decrease /'dikri:s/ /dɪ'kri:s/

defect /'difekt/ /dɪ'fekt/

desert /'dezət/ /dɪ'zɜ:t/

discharge /'dɪstʃɑ:dʒ/ /dɪˈstʃɑ:dʒ/

discount /'dɪskaʊnt/ /dɪs'kaʊnt/

excess /'ekses/ /ɪk'ses/

exploit /'eksplɔɪt/ /ɪk'splɔɪt/

export /'eksp ɔ:t/ /ɪk'spɔ:t/

frequent /'fri:kwənt/ /frɪ'kwent/

impact /'ɪpækt/ /ɪm'pækt/

implant /'ɪmplɑ:nt/ /ɪm'plɑ:nt/

import /ˈɪmpɔ:t/ /ɪm'pɔ:t/

increase /'ɪŋkri:s/ /ɪn'kri:s/

interchange /'ɪntətʃeɪndʒ/ /ˌɪntə'tʃeɪndʒ/

misprint /'mɪsprɪnt/ /ˌmɪs'prɪnt/

overcharge /ˈəʊvətʃɑ:dʒ/ /ˌəʊvəˈtʃɑ:dʒ/

overflow /ˈəʊvəfləʊ/ /ˌəʊvəˈfləʊ/

overhang /ˈəʊvəhæŋ/ /ˌəʊvəˈhæŋ/

overlap /ˈəʊvəlæp/ /əʊvəˈlæp/

perfect /'pɜ:fɪkt/ /pə'fekt/

permit /'pɜ:mɪt/ /pə'mɪt/

produce /'prɒdju:s/ /prə'dju:s/


paraula nom verb

progress /'prəʊgres/ /prə'gres/

project /'prɒdʒekt/ /prə'dʒekt/

rebel /ˈrebəl/ /rɪˈbel/

recall /ˈrɪkɔ:l/ /rɪkɔ:l/

record /ˈrekɔ:d/ /rɪˈkɔ:d/

refill /ˈrɪfɪl/ /ˌrɪˈfɪl/

refund /ˈrɪfʌnd/ /rɪˈfʌnd/

refuse /ˈrefju:s/ /rɪˈfju:z/

retake /ˈrɪteɪk/ /ˌrɪˈteɪk/

rewrite /ˈrɪraɪt/ /ˌrɪˈraɪt/

survey /ˈsɜ:veɪ/ /səˈveɪ/

suspect /ˈsʌspekt/ /səˈspekt/

torment /ˈtɔ:ment/ /tɔ:ˈment/

transfer /ˈtrænsfɜ:/ /trænsˈfɜ:/

undercut /ˈʌndə kʌt/ /ˌndəˈkʌt/

underlay /ˈʌndəleɪ/ /ˌʌndəˈleɪ/

underline /ˈʌndəlaɪn/ /ˌʌndəˈlaɪn/

undertaking /ˈʌdəteɪkɪŋ/ /ˌʌndəˈteɪkɪŋ/

upgrade /ˈʌpgreɪd/ /ˌʌpˈgreɪd/

upset /ˈʌpset/ /ˌʌpˈset/

9.4 L’accent en paraules compostes

En general, es pot afirmar que en el reconeixement o identificació d‟un

element com a compost és més important el criteri fonològic que el tipogràfic.

Dit d‟una altra manera: és possible que un anglès escriga first rate (de primera

qualitat) separat per un guionet (first-rate), però el que fa que el considere com

un compost és que només hi posa un accent primari, mentre que l‟altre element

no porta accent o en porta de secundari.

En general, els noms compostos porten un accent primari en el primer element

i un secundari en el segon, com en typewriter (/ˈtaɪpˌraɪtə/). Tanmateix, alguns

compostos no tenen l‟accent primari en el primer element, sinó en el segon,

com ara vicechancellor (/ˌvaɪsˈtʃɑ:nslə/), backfire (/ˌbækˈfaɪə/) o first-rate

(/ˌfɜ:stˈreɪt/). S‟ha d‟observar que de vegades les diferències entre compost i


frase no estan clares; a més, hi ha formes que encara estan en procés de ser

reconegudes com a compostos, la qual cosa afecta l‟accentuació. De fet, hi ha

vacil·lacions del tipus head'master/'headmaster. En qualsevol cas, en usos

atributius del compost en frases nominals, l‟accent se sol desplaçar al primer

element, com en 'Headmaster’s office.

Els verbs compostos, incloent-hi els que tenen un primer element adverbial,

s‟accentuen en la segona paraula del compost, com en over'due o down-'grade.

Per la seua banda, els adjectius compostos, especialment els formats per un

primer element adjectival i acabats en -ed, s‟accentuen en la segona paraula

del compost, com ara bad-'tempered, i els compostos que funcionen com a

adjectius solen portar l‟accent en el segon element, com per exemple north-

'west.

9.5 Exercicis sobre accents

1. Subratlla la síl·laba que porta l‟accent en les paraules següents:

about, bathroom, blackbird, critical, decide, design, different, fashion,

greenhouse, happy, headline, photography, plastic, rainbow, take-off,

vanilla, wonderful

2. Classifica les paraules següents, primer d‟acord amb el nombre de síl·labes,

i després segons el lloc on porten l‟accent:

agricultural, beautifully, commercial, curious, deliberation, dictionary,

disbelieve, document, example, forgetfulness, invitation, national,

phonetically, photography, possibility, present (adjectiu), present (nom),

project (verb), pronunciation, resemblance, television, understand,

university

Síl·labes

Accent 2 síl·labes 3 síl·labes 4 síl·labes 5 síl·labes

1a síl·laba

2a síl·laba

3a síl·laba

4a síl·laba

3. Les paraules següents (simples, derivades i compostes) porten accents

primaris i secundaris. Classifica-les segons l‟accent primari:

afternoon, breakdown, canteen, congratulations, declaration, dramatic,

disbelieve, forgiveness, multiply, overlook, record (nom), take-off,

understand

En la primera síl·laba:

En la segona síl·laba:

En la tercera síl·laba:

En la quarta síl·laba:


4. Transcriu els parells següents de paraules i classifica‟ls en dos grups: un

amb aquelles paraules on l‟accent es desplaça per la derivació o la conversió, i

altre amb les que no es veuen afectades pel canvi de categoria o per la

derivació:

absent (adjectiu) - absent (verb), aristocrat - aristocracy, aristocrat -

aristocratic, contest (nom) - contest (verb), decide - decision, fertile -

fertility, industrial - industrialization, general - generally, introvert

(adjectiu) - introvert (verb), misconduct (nom) - misconduct (verb)

5. Transcriu les següents frases, fixant-te en les diferències entre les paraules

subratllades en cada grup de frases:

1.a. Don‟t forget to record the conference.

1.b. He will keep a record of the conferences taking place in his

department.

2.a. That sounds as if there were a blackbird by the window.

2.b. That bird is a completly black bird.

3.a. I wouldn‟t permit my daughter to go to that kind of party.

3.b. He got a permit to build his new house.

4.a. Henry‟s red skin is getting worse and worse.

4.b. Last night I met a nice redskin called Henry.

115

10 Les variants de l’anglès: variants de prestigi i variants regionals. Diferències entre l’RP i el GA i altres variants

10.1 Les variants de l’anglès

Com totes les llengües, l’anglès compta amb diverses variants dialectals, que

estan potser més marcades en alguns casos.

Hi ha dues grans varietats estàndard: el RP i el GA, Received Pronunciation i

General American, respectivament. El primer s’associa normalment a la

varietat educada o culta de l’anglès parlat del sud d’Anglaterra. Durant el segle

XX es considerava com la “millor” varietat, i rebia el nom de King’s o

Queen’s English (o fins i tot BBC English, per anar associat a la forma de

parlar dels presentadors d’aquest canal de televisió). Davant d’aquesta varietat

“de prestigi” se’n situen d’altres, com ara el Cockney, la varietat de l’est de

Londres, que pot presentar, per les seues característiques, certes dificultats per

als estudiants d’anglès com a llengua estrangera. De fet, hi ha un accent,

conegut com Estuary English, que barreja les dues varietats, l’estàndard o RP i

el Cockney.

A banda d’aquestes, hi ha altres varietats “nacionals”, resultat de la

colonització per part de l’imperi britànic, com l’anglès d’Austràlia, de l’Índia o

de Sud-àfrica, que han evolucionat històricament per factors interns o per

influència de les llengües amb les quals han entrat en contacte.

Finalment, hi ha varietats “regionals”. Les illes Britàniques són una de les

zones que presenten més varietat lingüística dins els països de parla anglesa, i

fins i tot dins la mateixa regió o comptat es poden percebre canvis i diferències

en l’accent i el dialecte. Encara que per qüestions d’espai no en parlarem en

detall, es pot parlar de tres grans divisions dialectals: els dialectes del sud

d’Anglaterra, els dialectes del nord, i l’escocès.


10.2 La tria de varietat de l’anglès per part de l’alumne no nadiu

Molts estudiants es pregunten quina és la variant més correcta per a triar-la

com a model d’aprenentatge, esperant en va que els seus professors els diguen

que és més correcta la britànica o la nord-americana. En general, es pot

argumentar a favor de totes dues, però en contra de cap, és a dir, hi ha moltes

raons per a aprendre la variant britànica (és la més tradicional, és la que parlen

més sovint els que visiten les nostres terres, gaudeix d’un cert “prestigi” o

“glamour”) o la nord-americana (compta demogràficament amb més parlants,

té més força política i econòmica, és la més freqüent al cinema, a la televisió i

a la música actual, etc.). En canvi, no hi ha res de roí en cap de les dues

variants que desaconselle el seu aprenentatge: cap d’elles és més “lletja”, ni

més “incorrecta”, per més prejudicis que puguem sentir, fins i tot en boca dels

mateixos parlants. La tria ha de ser lliure, i els únics factors que hi influïsquen

han de ser pràctics, com ara el context geogràfic o demogràfic on es vol

utilitzar la llengua en el futur; per exemple, si es pensa treballar en una agència

de viatges a Cambridge i viure-hi, seria més aconsellable aprendre RP, mentre

que si el nostre pla de futur és viure als Estats Units i fer classe a xiquets a

Arizona, la tria més lògica seria el GA.

El que sí que és aconsellable per als alumnes és, per una banda, ser coherents

en el seu aprenentatge, és a dir, no parlar una de les dues variants i pronunciar

alguna paraula amb l’altra, com fan alguns alumnes quan parlen la variant

britànica, però pronuncien paraules com little amb una [d] interdental, perquè

els pareix més “fàcil” o “modern”. No hi ha cap problema amb l’anglès

americà, però amb totes les conseqüències, és a dir, la [ɾ] intervocàlica, però

també la [ɹ] retroflexa després de vocal llarga en car i farm, etc., la /æ/ en

compte de /ɑ:/ en path i bath, etc.

Per una altra banda, sí que seria aconsellable per als alumnes triar una variant

estàndard, és a dir, l’RP o el GA. Hi ha moltes altres variants de l’anglès, amb

milions de parlants, com ara l’Estuary English, amb tot Londres i els seus

voltants, o el del nord d’Anglaterra, o l’escocès, o fins i tot el de l’Índia o

Austràlia. Tanmateix, no gaudeixen del mateix prestigi, i poden suposar

dificultats de comprensió entre nadius (per exemple, un nord-americà pot tenir

problemes si pronunciem a la manera del nord d’Anglaterra bus com a [bʊs],

en compte de /bʌs/, o si pronunciem right [ri:t] com fan a Newcastle, en

compte de /raɪt/. Aquesta dificultat és encara més gran si fem servir l’anglès

com a lingua franca (JENKINS 2001), és a dir, si l’utilitzem per a comunicar-

nos amb persones de parla no anglesa (per exemple, si fem una interpretació

simultània d’una conferència en valencià o en castellà per a assistents britànics

o nord-americans, però també per a russos, alemanys o xinesos).

Fins i tot hi ha d’altres perills: en molts contextos docents és possible que el

professor, bé no conega aquesta variant no estàndard o regional, o bé considere

que si l’alumne la fa (per exemple, si pronuncia sun com a [sʊn]), no és perquè

l’alumne ha passat un any a Manchester, sinó per influència del valencià o del

castellà, la qual cosa pot produir el rebuig i el fracàs acadèmic. Aquest rebuig

pot ser greu i irreparable si es produeix, per exemple, en una oposició a cossos

docents o en una entrevista de treball.

10 Les variants de l’anglès: variants de prestigi i variants regionals 117

Per consegüent, és recomanable triar una de les dues variants estàndard, i

tractar de reconèixer les altres, però sense que influïsquen excessivament sobre

el nostre model de llengua.

10.3 L’anglès americà (GA)

L’anglès britànic i l’anglès americà es diferencien tant en la seua pronunciació

com en l’ortografia, i ocasionalment en la seua gramàtica.

Per raons d’espai, en aquest capítol deixarem de banda les diferències lèxiques

(GB attic, EU loft; GB back up, EU reverse; GB bill, EU note; GB elevator,

EU lift; GB noon, EU midday), i ens concentrarem en qüestions ortogràfiques i

fonètiques.

L’ortografia nord-americana presenta els trets següents:

- en general, tendeix a ser més “simplificada” o més “fonètica”, és a dir,

evita grafies sense reflex en la pronunciació:

Gran Bretanya Estats Units

programme program

theatre theater

metre meter

- per aquesta raó, la l doble que en anglès britànic es dobla abans d’algunes

flexions (-ed, -ing, -er, -est, -or) en anglès americà és una l senzilla:


cancelled canceled

travelled traveled

travelling traveling

fuelling fueling

- tanmateix, de vegades trobem el fenomen contrari, és a dir, en anglès

britànic s’utilitza una l i en anglès americà dues (GB tonsilitis, EU

tonsillitis), però, com veiem en els exemples següents, moltes vegades és

perquè s’aplica la lògica i es manté la ll doble de paraules que la tenien en

l’arrel:


fill fulfil fulfillment

install instalment installment

roll enrolment enrollment

skill skilful skillful

will wilful willful


- quant a la -e màgica que hem vist anteriorment, hi ha casos on l’anglès

britànic la conserva quan s’afegeix un sufix:


age ageing aging

route routeing routing

like likeable likable

rate rateable ratable

shake unshakeable unshakable

Tanmateix, el que ens interessa ací són les diferències de pronunciació, que

dividirem en dues categories: les diferències sistemàtiques, ja siguen en vocals

o en consonants, i les diferències ocasionals, que afecten paraules específiques

que tenen pronunciacions diferent a l’un i l’altre costat de l’Atlàntic.

10.3.1 Diferències sistemàtiques entre les vocals de l’anglès americà (GA) i de l’anglès britànic (RP)

A banda de diferències específiques entre la realització d’algunes paraules en

anglès britànic i el nord-americà, hi ha algunes diferències que afecten totes les

realitzacions d’un fonema determinat. És el que passa amb algunes vocals de

l’anglès americà, a saber:

- /ɑ:/: aquesta vocal pot sofrir dos tipus de variacions. En primer lloc, quan

gràficament la paraula porta una r, aquesta consonant no es pronunciava

en anglès britànic, però es “recupera” en anglès americà, amb la

pronunciació retroflexa (representada per [ɹ]). En aquest casos, part de la

duració de /ɑ:/ es transfereix a la consonant, de manera que la realització

és [ɑ], és a dir:

RP GA

bar /bɑ:/ [bɑɹ]1

car /kɑ:/ [kɑɹ]

star /stɑ:/ [stɑɹ]

En segon lloc, hi ha molts casos en què la /ɑ:/ britànica es pronuncia com

/æ/:

RP GA

ask /ɑ:sk/ /æsk/

example /ɪgˈzɑ:mpl/ /ɪgˈzæmpl/

fast /fɑ:st/ /fæst/

1 Com ja comentàvem al principi d’aquest manual, tot i que utilitzem transcripció fonològica i

no fonètica, en aquest cas mirem de mostrar la pronunciació de la [ɹ]. Tanmateix, com que es

tracta d’un al·lòfon no reconegut normalment pels diccionaris de pronunciació, mostrem les

seues realitzacions entre claudàtors ([]), mentre que la resta de formes nord-americanes, que sí

hi apareixen, les mostrem entre barres (//).


- /ɒ/: en anglès americà s’obri tant en alguns contextos, que s’arriba a

pronunciar /ɑ/, és a dir, amb la mateixa que resulta de la /ɑ:/ britànica, i a

l’oïda valenciana sona més a “a” que a “o”. Així:

RP GA

cop /kɒp/ /kɑp/

dot /dɒt/ /dɑt/

shop /ʃɒp/ /ʃɑp/

stop /stɒp/ /stɑp/

En altres contextos, a més, no només esdevé [ɑ], sinó que a més s’allarga,

especialment quan va seguida dels sons consonàntics /f/, /θ/, /s/, /g/ i /ŋ/:

RP GA

broth /broθ/ /brɑ:θ/

cough /kɒf/ /kɑ:f/

across /əˈkrɒs/ /əˈkrɑ:s/

log /lɒg/ /lɑ:g/

strong /strɒŋ/ /strɑ:ŋ/2

- /ɔ:/: aquesta vocal és molt més oberta en anglès americà, és a dir, es podria

representar perfectament com a [ɒ:] en compte de [ɔ:]. Tanmateix, els

diccionaris no han utilitzat aquesta possibilitat, i continuen representant

law com a /lɔ:/ en anglès britànic i americà, tot i que en aquest últim es

correspondria més amb [lɒ:].

Igual que passava amb el fonema /ɑ:/ de l’anglès britànic, quan /ɔ:/ va al

costat de “r” es pronuncia la consonant (que, recordem, no es pronunciava

en RP), i la /ɔ:/ queda en [ɔ] perquè part de la duració es transfereix a la

[ɹ]:

RP GA

cord /kɔ:d/ [kɔɹd]

north /nɔ:θ/ [nɔɹθ]

port /pɔ:t/ [pɔɹt]

short /ʃɔ:t/ [ʃɔɹt]

torn /tɔ:n/ [tɔɹn]

- /ʌ/: aquesta vocal, segons alguns fonetistes, té en anglès americà un timbre

molt més tancat, proper a /ə/, per la qual cosa alguns manuals transcriuen

paraules com a bus, love o sun [bəs], [ləv] i [sən], respectivament.

Tanmateix, com que el símbol /ə/ representa una vocal tan característica, i

per definició, pròpia exclusivament de síl·labes àtones, no és una

2 Moltes d’aquestes paraules acabades en /g/ o en /ŋ/ també admeten la pronunciació amb /ɔ:/, de

manera que dog, per exemple, es pot pronunciar en anglès americà [dɑ:g] i [dɔ:g], i belong pot

ser [bɪˈlɑ:ŋ] o [bɪˈlɔ:ŋ].


representació molt estesa (per exemple, l’English Pronouncing Dictionary

no la recull), i no la farem servir ací.

- /ə/: igual que passa amb les vocals llargues, la vocal /ə/ es substitueix per

/ɹ/ quan ortogràficament la porta:

RP GA

bear /beə/ [beɹ]

abjure /əbˈdʒʊə/ [əbˈdʒʊɹ]

hear /hɪə/ [hɪɹ]

near /nɪə/ [nɪɹ]

pure /pjʊə/ [pjʊɹ]

- /iə/, /eə/, /ʊə/, /ɔə/: els diftongs de l’RP quasi no són diftongs en GA,

perquè en anglès americà el lloc de la /ə/ l’ocupa la /ɹ/; per aquesta raó,

l’English Pronouncing Dictionary els representa com a /ɪr/, /er/, /ʊɹ/ i /ɔɹ/

(tot i que alguns manuals encara consideren que la /ə/ no s’ha perdut

completament, i transcriuen [ɪəɹ], [eəɹ], [ʊəɹ] i [ɔəɹ]):

RP GA

bear /beə/ [beɹ]

abjure /əbˈdʒʊə/ [əbˈdʒʊɹ]

hear /hɪə/ [hɪɹ]

near /nɪə/ [nɪɹ]

pure /pjʊə/ [pjʊɹ]

10.3.2 Diferències sistemàtiques entre les consonants de l’anglès americà (GA) i de l’anglès britànic (RP)

A banda de la pronunciació de la [ɹ], que hem vist abundantment en l’apartat

de les vocals, hi ha altres diferències significatives:

- /l/: aquesta consonant té un timbre més velaritzat, [ɫ], en anglès americà,

sobretot en posició final, en contextos com real, mail, sell, etc. que

fonèticament es transcriurien [ri:ɫ], [meɪɫ] i [seɫ].

- /t/ en anglès americà es converteix en una vibrant simple, representada

com a [ɾ], i que per a un valencià sona com a [d], de forma que little li

sona al valencià com a “lidl”, o better com a “beda”:

RP GA

bitter /ˈbɪtə/ /ˈbɪɾər/

bottle /ˈbɒtl/ /ˈbɑ:ɾl/

forty /ˈfɔ:tɪ/ /ˈfɔɹɾɪ/

letter /ˈletə/ /ˈleɾər/

party /ˈpɑ:tɪ/ /ˈpɑrɾɪ/


10.3.3 Diferències sistemàtiques entre l’accent de paraula en l’anglès americà (GA) i en l’anglès britànic (RP)

En molts préstecs del francès, on l’anglès americà té l’accent a l’última

síl·laba, l’anglès britànic el col·loca abans:


adult /ˈædælt/ /əˈdælt/

ballet /ˈbæleɪ/ /bælˈeɪ/

brochure /ˈbrəʊʃə/ /broʊˈʃʊr/

café /ˈkæfeɪ/ /kəˈfeɪ/

chalet /ˈʃæleɪ/ /ʃælˈeɪ/

cliché /ˈkli:ʃeɪ/ /kli:ˈʃeɪ/

debris /ˈdeɪbri:/ /dəˈbri:/

garage /ˈgærɑ:ʒ/ /gəˈrɑ:ʒ/

sachet /ˈsæʃeɪ/ /sæˈʃeɪ/

vaccine /ˈvæksi:n/ /vækˈsi:n/

Tanmateix, també es donen casos a la inversa d’aquesta regla, com address

(nom) o liaison, que duen l’accent en anglès americà a la primera síl·laba

(/ˈædres/, /ˈli:əzɑ:n/), mentre que en anglès britànic el tenen més endavant

(/əˈdres/, /lɪˈeɪzən/).

Els verbs de dues síl·labes acabats en -ate tenen l’accent en la primera síl·laba

als Estats Units, i en la segona en anglès britànic:


castrate /kæsˈtreɪt/ /ˈkæstreɪt/

dictate /dɪkˈteɪt/ /ˈdɪkteɪt/

donate /dəˈneɪt/ /ˈdəʊneɪt/

migrate /maɪˈgreɪt/ /ˈmaɪgreɪt/

vacate /veɪˈkeɪt/ /ˈveɪkeit/

vibrate /vaɪˈbreɪt/ /ˈvaɪbreɪt/

En alguns casos, aquest desplaçament també implica que la primera vocal a

més es neutralitza a /ə/ en anglès britànic: 3


cremate /krəˈmeɪt/ /ˈkri:meɪt/

narrate /nəˈreɪt/ /ˈnereɪt/

placate /pləˈkeɪt/ /ˈpleɪkeit/

3 En canvi, els verbs create, debate, equate, elate, negate, orate, relate, mandate i probate es

pronuncien igual en les dues varietats.


També com a conseqüència de l’accent, les terminacions en -atory varien,

perquè en anglès americà el grafema o es pronuncia amb /ɔ:/:


celebratory /ˌseləˈbreɪtrɪ/ /ˈseləbrətɔ:rɪ/

compensatory /ˌkɒmpənˈseɪtrɪ/ /kəmˈpensətɔ:rɪ/

participatory /pɑ:ˈtɪsɪpətrɪ/ /pɑ:rˈtɪsəpəˌtɔ:rɪ/

regulatory /ˈregjələtrɪ/ /ˈregjələtɔ:rɪ/

laboratory /ləˈbɒrətrɪ/ /ˈlæbrətɔ:rɪ/

A continuació, mostrem altres paraules on l’única diferència entre l’anglès

americà i britànic és l’accent, i com a màxim, la neutralització corresponent de

la vocal àtona:

Gran Bretanya:

primera síl·laba

Estats Units

segona síl·laba

aristocrat /ˈærɪstəkræt/ /əˈrɪstəkræt/

caffeine /ˈkæfi:n/ /kæfˈi:n/

cannot /ˈkænɒt/ /ˈkænɑ:t/

harass /ˈhærəs/ /həˈræs/

stalactite /ˈstələktaɪt/ /stəˈlæktaɪt/

Gran Bretanya:

segona síl·laba

Estats Units

primera síl·laba

controversy /kənˈtrɒvəsɪ/ /ˈkɑ:ntrəvɜ:sɪ/

hospitable /hɒsˈpɪtəbl/ /ˈhɑ:spɪtəbl/

ice cream /ˌaɪsˈkri:m/ /ˈaɪskri:m/

princess /prɪnˈses/ /ˈprɪnses/

saxophonist /sækˈsɒfnɪst/ /ˈsæksəfoʊnɪst/

10.3.4 Diferències no sistemàtiques entre l’anglès americà (GA) i l’anglès britànic (RP)

A banda de les diferències sistemàtiques que hem vist abans (per exemple, el

fet que el fonema britànic /ɒ/ sempre esdevé en anglès americà /ɑ/), enumerem

a continuació algunes paraules específiques que canvien de pronunciació:

- paraules amb /i:/ en anglès britànic que en anglès americà passen a /e/:

paraula RP GA

aesthete /ˈi:sθi:t/ /ˈesθi:t/

anaesthetize /ænˈi:sθətaɪz/ /ænˈesθətaɪz/

febrile /ˈfi:braɪl/ /ˈfebrɪl/

lever /ˈli:və/ /ˈlevər/


paraula RP GA

Oedipus /ˈi:dɪpəs/ /ˈedɪpəs/

penalize /ˈpi:nəlaɪz/ /ˈpenəlaɪz/

senile /ˈsi:naɪl/ /ˈsenaɪl/

- paraules amb /ɒ/ en RP que passen a /oʊ/ en GA (recordem que el diftong

en anglès nord-americà és habitualment /oʊ/ i no /əʊ/, com en RP):

paraula RP GA

compost /ˈkɒmpɒst/ /ˈkɑ:mpoʊst/

homosexual /ˌhəʊməˈsekʃʊl/ /ˌhoʊmɒʊˈsekʃʊl/

scone /skɒn/ /skoʊn/

shone /ʃɒn/ /ʃoʊn/

- paraules amb /ɒ/ en RP que passen a /ʌ/:

paraula RP GA

because /bɪˈkɒz/ /bɪˈkʌz/

hovel /ˈhɒvl/ /ˈhʌvl/

was

(forma forta)

/wɒz/ /wʌz/

what

(forma forta)

/wɒt/ /wʌt/

- paraules amb /e/ en RP que passen a /i:/:

paraula RP GA

cretin /ˈkretɪn/ /ˈkri:tən/

depot /ˈdepəʊ/ /ˈdi:pɒ/

medieval /ˌmedɪˈi:vl/ /ˌmi:dɪˈi:vl/

leisure /ˈleʒə/ /ˈli:ʒər/

- paraules amb /ɪ/ en RP que passen a /aɪ/:

paraula RP GA

dynasty /ˈdɪnəstɪ/ /ˈdaɪnəstɪ/

long-lived /ˌlɒŋˈlɪvd/ /ˌlɑ:ŋˈlaɪvd/

privacy /ˈprɪvəsɪ/ /ˈpraɪvəsɪ/

vitamin /ˈvɪtəmɪn/ /ˈvaɪtəmɪn/

-ization /-ɪˈzeɪʃən/ /-aɪˈzeɪʃən/


Hi ha altres casos on la diferència afecta més d’un fonema:

paraula RP GA

lieutenant /lefˈtenənt/ /lu:tenənt/

vase /vɑ:s/ /veɪs/

z (la lletra) /zed/ /zi:/

schedule /ˈʃedju:l/ /ˈskedʒu:l/

10.4 Exercicis sobre variants de l’anglès

1. Dins les varietats de l’anglès, es parla de variants “ròtiques” per a anomenar

aquelles que pronuncien /r/ després de vocal llarga (/ɑ:/, /ɜ:/, /ɔ:/). D’aquestes

variants de l’anglès, investiga i identifica quines són ròtiques i quines no ho

són:

anglès australià (AusE), anglès d’Escòcia (ScotE), anglès d’Irlanda, anglès

de Canadà, anglès de l’Índia, anglès de Nova Zelanda (NZEng), anglès de

Sud-àfrica (SAfEng), General American (GA), Received Pronunciation

(RP)

2. D’aquestes paraules transcrites, indica quina seria la grafia britànica i quina

la nord-americana (indiquem en aquest cas com a referència inicial la

pronunciació britànica). A continuació, busca la pronunciació nord-americana.

Pronunciació

britànica

Grafia

britànica

Grafia

nord-americana

Pronunciació

nord-americana

/ˈeərəpleɪn/

/ˈkænsld/

/ˈkætəlɒg/

/tʃek/

/ˈkəʊzɪ/

/drɑ:ft/

/fʊlˈfɪl/

/dʒeɪl/

/greɪ/

/kɜ:b/

/ˈlɪvbl/

/plaʊ/

/ˈprəʊgræm/


Pronunciació

britànica

Grafia

britànica

Grafia

nord-americana

Pronunciació

nord-americana

/pɪˈdʒɑ:məz/

/ˈskeptɪəkl/

/ˈsʌlfə/

/ˈθɪətə/

/təˈnaɪt/

3. D’aquestes paraules, digues quines tenen una pronunciació distinta en

anglès americà i transcriu-la al costat de la britànica:

after, ask, bath, brass, calf, cheque, febrile, grass, laugh, lever, path,

princess, metre, shone, theatre

4. Aquestes transcripcions tenen errades de coherència, és a dir, hi ha paraules

que s’han transcrit en anglès americà, i la resta està en anglès britànic.

Subratlla-les, sense destranscriure-les, i indica quines serien les formes

britàniques més lògiques en aquests contextos.

/ˌmi:dɪˈi:vl ˈdaɪnəstɪz dɪd ˈnɒt rɪˈspekt ˈpi:plz ˈpraɪvəsɪ ənd ˈærɪstəkræts

həˈræst əˈdælts/

/ət ðə ˈdi:pɒ ðeɪ həv dɪˈveləpt ə ˈnu: /ˈskedʒu:l fə ˈli:ʒə ˈtaim ɪnˈtendɪd tə

ˈpleɪkeit ˌtreɪdˈ ˈju:njənz/

/ðə ɪkˈsplænətɔ:rɪ rɪˈpɔ:t ɒn ðə vækˈsi:n ˈsez ðət ɪt ˈlæks ɪˈnʌf ˈvaɪtəmɪnz/

/əˈkɔ:dɪŋ tə ðə ˌkɒntrəˈvɜ:ʃl broʊˈʃʊɹ ǀ ˈtempərerɪ ˈstæf meɪ ˈnɒt əˈtend ðə

bælˈeɪ pəˈfɔ:məns ɪf ðəɪ ə ˈsenaɪl/

5. Ara, destranscriu les frases anteriors.

127

11 Exercicis de transcripció i “destranscripció”

11.1 Exercicis de transcripció

Text 1

“It is a truth universally acknowledged, that a single man in possession of a

good fortune, must be in want of a wife.

However little known the feelings or views of such a man may be on his first

entering a neighbourhood, this truth is so well fixed in the minds of the

surrounding families, that he is considered the rightful property of some one or

other of their daughters.”

(font: The Project Gutenberg EBook of Pride and Prejudice, de Jane Austen,

http://www.gutenberg.org/cache/epub/1342/pg1342.txt).

Text 2

“Buck did not read the newspapers, or he would have known that trouble was

brewing, not alone for himself, but for every tide-water dog, strong of muscle

and with warm, long hair, from San Francisco to San Diego. Because men,

groping in the Arctic darkness, had found a yellow metal, and because

steamship and transportation companies were booming the find, thousands of

men were rushing into the Northland. These men wanted dogs, and the dogs

they wanted were heavy dogs, with strong muscles by which to toil, and

furrycoats to protect them from the frost.

Buck lived at a big house in the sun-kissed Santa Clara Valley. Judge Miller's

place, it was called. It stood back from the road, half hidden among the trees,

through which glimpses could be caught of the wide cool veranda that ran

around its four sides.”

(font: The Project Gutenberg EBook of The Call of the Wild, de Jack London,

http://www.gutenberg.org/cache/epub/215/pg215.txt)

Text 3

“Oh! But he was a tight-fisted hand at the grind-stone, Scrooge! a queezing,

wrenching, grasping, scraping, clutching, covetous, old sinner! Hard and sharp

as flint, from which no steel had ever struck out generous fire; secret, and self-

contained, and solitary as an oyster. The cold within him froze his old features,

nipped his pointed nose, shrivelled his cheek, stiffened his gait; made his eyes

http://www.gutenberg.org/cache/epub/215/pg215.txt


red, his thin lips blue; and spoke out shrewdly in his grating voice. A frosty

rime was on his head, and on his eyebrows, and his wiry chin. He carried his

own low temperature always about with him; he iced his office in the dog-

days; and didn't thaw it one degree at Christmas.”

(font: The Project Gutenberg EBook of A Christmas Carol, de Charles

Dickens, http://www.gutenberg.org/cache/epub/46/pg46.txt)

Text 4

“Was he rich? Undoubtedly. But those who knew him best could not imagine

how he had made his fortune, and Mr. Fogg was the last person to whom to

apply for the information. He was not lavish, nor, on the contrary, avaricious;

for, whenever he knew that money was needed for a noble, useful, or

benevolent purpose, he supplied it quietly and sometimes anonymously. He

was, in short, the least communicative of men. He talked very little, and

seemed all the more mysterious for his taciturn manner. His daily habits were

quite open to observation; but whatever he did was so exactly the same thing

that he had always done before, that the wits of the curious were fairly

puzzled.

Had he travelled? It was likely, for no one seemed to know the world

morefamiliarly; there was no spot so secluded that he did not appear to have an

intimate acquaintance with it. He often corrected, with a few clear words, the

thousand conjectures advanced by members of the club as to lost and unheard-

of travellers, pointing out the true probabilities, and seeming as if gifted with a

sort of second sight, so often did events justify his predictions. He must have

travelled everywhere, at least in the spirit.”

(adaptat de: The Project Gutenberg EBook of Around the World in 80 Days,

de Jules Verne, http://www.gutenberg.org/cache/epub/103/pg103.txt)

Text 5

“<<Heavens! what a virulent attack!>> replied the prince, not in the least

disconcerted by this reception. He had just entered, wearing an embroidered

court uniform, knee breeches, and shoes, and had stars on his breast and a

serene expression on his flat face. He spoke in that refined French in which our

grandfathers not only spoke but thought, and with the gentle, patronizing

intonation natural to a man of importance who had grown old in society and at

court. He […] kissed her hand, presenting to her his bald, scented, and shining

head, and complacently seated himself on the sofa.”

(font: The Project Gutenberg EBook of War and Peace, de Leo Tolstoy,


Text 6

“Six years have passed since I resolved on my present undertaking. I can, even

now, remember the hour from which I dedicated myself to this great

enterprise. I commenced by inuring my body to hardship. I accompanied the

whale-fishers on several expeditions to the North Sea; I voluntarily

enduredcold, famine, thirst, and want of sleep; I often worked harder than the

common sailors during the day and devoted my nights to the study of

mathematics, the theory of medicine, and those branches of physical science


11 Exercicis de transcripció i “destranscripció” 129

from which a naval adventurer might derive the greatest practical advantage.

Twice I actually hired myself as an under-mate in a Greenland whaler, and

acquitted myself to admiration. I must own I felt a little proud when my

captain offered me thesecond dignity in the vessel and entreated me to remain

with the greatest earnestness, so valuable did he consider my services. And

now, dear Margaret, do I not deserve to accomplish some great purpose? My

life might have been passed in ease and luxury, but I preferred glory to every

enticement that wealth placed in my path. Oh, that some encouraging voice

would answer in the affirmative! My courage and my resolution is firm; but

my hopes fluctuate, and my spirits are often depressed. I am about to proceed

on a long and difficult voyage, the emergencies of which will demand all my

fortitude: I am required not only to raise the spirits of others, but sometimes to

sustain my own, when theirs are failing. [...]”

(font: Project Gutenberg's Frankenstein, de Mary Wollstonecraft (Godwin)

Shelley; http://www.gutenberg.org/cache/epub/84/pg84.txt)

Text 7

“Mrs. Darling was married in white, and at first she kept the books perfectly,

almost gleefully, as if it were a game, not so much as a Brussels sprout was

missing; but by and by whole cauliflowers dropped out, and instead of them

there were pictures of babies without faces. She drew them when she should

have been totting up. They were Mrs. Darling's guesses.

Wendy came first, then John, then Michael. For a week or two after Wendy

came it was doubtful whether they would be able to keep her, as she was

another mouth to feed. Mr. Darling was frightfully proud of her, but he was

very honourable, and he sat on the edge of Mrs. Darling's bed, holding her

hand and calculating expenses, while she looked at him imploringly. She

wanted to risk it, come what might, but that was not his way; his way was with

a pencil and a piece of paper, and if she confused him with suggestions he had

to begin at the beginning again.”

(font: The Project Gutenberg EBook of Peter Pan, de James M. Barrie,


Text 8

“Shaking off from my spirit what must have been a dream, I scanned more

narrowly the real aspect of the building. Its principal feature seemed to be that

of an excessive antiquity. The discoloration of ages had been great. Minute

fungi overspread the whole exterior, hanging in a fine tangled web-work from

the eaves. Yet all this was apart from any extraordinary dilapidation. No

portion of the masonry had fallen; and there appeared to be a wild

inconsistency between its still perfect adaptation of parts, and the crumbling

condition of the individual stones. In this there was much that reminded me of

the specious totality of old wood-work which has rotted for long years in some

neglected vault, with no disturbance from the breath of the external air.

Beyond this indication of extensive decay, however, the fabric gave little token

of instability. Perhaps the eye of a scrutinizing observer might have discovered

a barely perceptible fissure, which, extending from the roof of the building in

front, made its way down the wall in a zigzag direction, until it became lost in

the sullen waters of the tarn.”



(font: Project Gutenberg's The Works of Edgar Allan Poe, d’Edgar Allan Poe,

Vol. 2; http://www.gutenberg.org/cache/epub/2148/pg2148.txt)

Text 9

“Her face is pleasing as the full moon; her body, well clothed with flesh, is soft

as the […] mustard flower, her skin is fine, tender and fair as the yellow lotus,

never dark coloured. Her eyes are bright and beautiful as the orbs of the fawn,

well cut, and with reddish corners. Her bosom is hard, full and high; she has a

good neck; her nose is straight and lovely, and three folds or wrinkles cross her

middle--about the umbilical region. […] her love seed […] is perfumed like

the lily that has newly burst. She walks with swan-like gait, and her voice is

low and musical as the note of a bird, she delights in white raiments, in fine

jewels, and in rich dresses. She eats little, sleeps lightly, and being as

respectful and religious as she is clever and courteous, she is ever anxious to

worship the gods, and to enjoy the conversation of Brahmans.”

(adaptat de: The Project Gutenberg EBook of The Kama Sutra of Vatsyayana,

de Vatsyayana, http://www.gutenberg.org/cache/epub/27827/pg27827.txt)

11.2 Exercicis de “destranscripció”

Text 1

/ˈhaʊ wəd jʊ ˈlaɪk tə ˈlɪv ɪn ˈlʊkɪŋglɑ:s ˈhaʊs ǀ ˈkɪtɪ ǁ aɪ ˈwʌndərˬɪf ðeɪd ˈgɪv jʊ

ˈmɪlk ɪn ˈðeə ǁ pəˈhæps ˈlʊkɪŋglɑ:s ˈmɪlk ˈɪznt ˈgʊd tə ˈdrɪŋk ǁ bət ˈəʊ ǀ ˈkɪtɪ ǁ

ˈnaʊ wɪ ˈkʌm tə ðə ˈpæsɪdʒ ǁ jʊ kən ˈdʒʌst ˈsi: ə ˈlɪtl ˈpi:p əv ðə ˈpæsɪdʒ ɪn

ˈlʊkɪŋglɑ:s ˈhaʊs ǀ ɪf jʊ ˈli:v ðə ˈdɔ:rˬəv ɑ: ˈdrɔ:ɪŋˌru:m ˈwaɪdˌəʊpn ǁ əndˬɪts

ˈverɪ laɪk ɑ: ˈpæsɪdʒ əz ˈfɑ:rˬəz jʊ kən ˈsi: ˈəʊnlɪ jʊ ˈnəʊ ɪt meɪ bɪ ˈkwaɪt

ˈdɪfrent ɒn bɪˈjɒnd ǁ ˈəʊ ǀ ˈkɪtɪ ǁ ˈhaʊ ˈnaɪs ɪt wəd bɪ ɪf wɪ kəd ˈəʊnlɪ ˈget ˈθru:

ˈɪntə ˈlʊkɪŋglɑ:s ˈhaʊs ǁ aɪm ˈʃʊə ɪts ˈgɒt ǀ ˈəʊ ǁ ˈsʌtʃ ˈbju:tɪfəl ˈθɪŋz ɪn ɪt ǁ ˈlets

prɪˈtend ðeəz ə ˈweɪ əv ˈgetɪŋ ˈθru: ˈɪntə ɪt ǀ ˈsʌmhaʊ ǀ ˈkɪtɪ ǁ ˈlets prɪˈtend ðə

ˈglɑ:s həz ˈgɒt ˈɔ:l ˈsɒft laɪk ˈgɔ:z ǀ səʊ ðət wɪ kən ˈget ˈθru: ǁ ˈwaɪ ǀ ɪts ˈtɜ:nɪŋ

ˈɪntʊ ə ˈsɔ:t əv ˈmɪst ˈnaʊ ǀ aɪ dɪˈkleə ǁ ɪtl bɪ ˈi:zɪ ɪˈnʌf tə ˈget ˈθru: ǁ ʃɪ wəz ʌp

ɒn ðə ˈtʃmnɪpi:s waɪl ʃɪ ˈsed ðɪs ǀ ðəʊ ʃɪ ˈhɑ:dlɪ ˈnju: ˈhaʊ ʃɪ həd ˈgɒt ˈðeə ǁ ən

ˈsɜ:tnlɪ ðə ˈglɑ:s ˈwɒz bɪˈgɪnɪŋ tə ˈmelt əˈweɪ ǀ dʒəst laɪk ə ˈbraɪt ˈsɪlvrɪ ˈmɪst/

(font: The Project Gutenberg EBook of Through the Looking-Glass, de

Charles Dodgson (“Lewis Carroll”;


Text 2

/tə ðə ˈhezɪtənt ˈpɜ:tʃsə ǁ

if ˈseɪlə ˈteɪlz tə ˈseɪlə ˈtju:nz ǀ

ˈstɔ:m əndˬədˈventʃə ǀ ˈhi:t ən ˈkəʊld ǀ

ɪf ˈsku:nəz ǀ ˈaɪlndz ən məˈru:nz ǀ

ən ˌbʌkəˈnɪəz ǀ ən ˈberɪd ˈgəʊld ǀ

əndˬˈɔ:l ðɪ ˈəʊld rəˈmæns ǀ rɪˈtəʊld

ɪgˈzæktlɪ ɪn ðɪ ˈeɪnʃənt ˈweɪ ǀ

kən ˈpli:z ǀ əz mɪ ðeɪ ˈpli:zd əv ˈəʊld ǀ

ðə ˈwaɪzə ˈjʌŋstəz əv təˈdeɪ ǁ

11 Exercicis de transcripció i “destranscripció” 131

ˈsəʊ bɪ ɪt ǀ ən ˈfɔ:l ˈɒn ǁ ɪf ˈnɒt

ɪf ˈstju:diəs ˈju:θ nəʊ ˈlɒŋgə ˈkreɪv ǀ

hɪz ˈeɪnʃənt ˈæpətaɪts fəˈgɒt ǀ

ˈkɪŋstən ǀ ɔ: ˈbæləntaɪn ðə ˈbreɪv ǀ

ɔ: ˈku:pərˬəv ðə ˈwʊd ən ˈweɪv ǁ

ˈsəʊ bɪ ɪt ǀ ˈɔ:lsəʊ ǁ ən meɪ aɪ

əndˬˈɔ:l maɪ ˈpaɪrəts ˈʃeə ðə ˈgreɪv

weə ˈði:z ən ðeə krɪˈeɪʃənz ˈlaɪ/

(font: The Project Gutenberg EBook of Treasure Island, by Robert Louis

Stevenson, http://www.gutenberg.org/cache/epub/120/pg120.txt)

Text 3

/ðeə wəz ˈnəʊ ˈhəʊp fə hɪm ðɪs ˈtaɪm ǁ ɪt wəz ðə ˈθɜ:d ˈstrəʊk ǁ ˈnaɪt ˈɑ:ftə

ˈnaɪt aɪ həd ˈpɑ:st ðə ˈhaʊs ǀ ɪt wəz vəˈkeɪʃn ˈtaɪm ǀ ən ˈstʌdɪd ðə ˈlaɪtɪd

ˈskweərˬəv ˈwɪndəʊ ǁ ən ˈnaɪt ˈɑ:ftə ˈnaɪt aɪ həd ˈfaʊnd ɪt ˈlaɪtɪd ɪn ðə ˈseɪm

ˈweɪ ǀˈfeɪntlɪ əndˬˈi:vnlɪ ǁ ɪf hɪ wəz ˈded ǀ aɪ ˈθɔ:t ǀ aɪ wəd ˈsi: ðə rɪˈflekʃən əv

ˈkændlz ɒn ðə ˈdɑ:knd ˈblaɪnd fərˬaɪ ˈnju: ðət ˈtu: ˈkændlz məst bɪ ˈset ət ðə

ˈhed əv ə ˈkɔ:ps ǁ hɪ həd ˈɒfn ˈsed tə mɪ ǁ aɪ əm ˈnɒt ˈlɒŋ fə ðɪs ˈwɜ:ld ǀ əndˬaɪ

həd ˈθɔ:t hɪz ˈwɜ:dz ˈaɪdl ǁ

ˈnaʊ aɪ ˈnj:u ðeɪ wə ˈtru: ǁ ˈevrɪ ˈnaɪt əz aɪ ˈgeɪzd ˈʌp ət ðə ˈwɪndəʊ aɪ ˈsed

ˈsɒftlɪ tə maɪˈself ðə ˈwɜ:d pəˈræləsɪs ǁ ɪt həd ˈɔ:lweɪz ˈsaʊndɪd ˈstreɪndʒlɪ ɪn

maɪ ˈɪəz ǀ laɪk ðə ˈwɜ:d ˈnəʊmɒn ɪn ðɪ ˈju:klɪd ən ðə ˈwɜ:d ˈsaɪmənɪ ɪn ðə

ˈkɜ:təkɪzm ǁ bət ˈnaʊ ɪt ˈsaʊndɪd tə mɪ laɪk ðə ˈneɪm əv səm məˈlefɪsnt ən

ˈsɪnfəl ˈbi:ɪŋ ǁ ɪt ˈfɪld mɪ wɪð ˈfɪə ǀ ən ˈjet aɪ ˈlɒŋd tə bɪ ˈnɪərə tʊ ɪt ən tə ˈlʊk

əˈpɒn ɪts ˈdedlɪ ˈwɜ:k/

(font: The Project Gutenberg EBook of Dubliners, de James Joyce;


Text 4

/ˌwʌðrɪŋˈhaɪts ɪz ðə ˈneɪm əv ˈmɪstə ˈhɪθklɪfs ˈdwelɪŋ ǁ ˈwʌðrɪŋ ˈbi:ɪŋ ə

sɪgˈnɪfɪəknt prəˈvɪnʃl ˈædʒɪktɪv ǀ dɪˈskrɪptɪv əv ðɪ ˌætməsˈferɪk ˈtju:mʌlt tə wɪtʃ

ɪts ˈsteɪʃn ɪz ɪkˈspəʊzd ɪn ˈstɔ:mɪ ˈweðə ǁ ˈpjʊə ǀ ˈbreɪsɪŋ ˌventɪˈleɪʃn ðeɪ məst

həv ˈʌp ðeərˬət ˈɔ:l ˈtaɪmz ǀ ɪnˈdi:d ǁ ˈwʌn meɪ ˈges ðə ˈpaʊə əv ðə ˈnɔ:θ ˈwɪnd

ˈbləʊwɪŋ ˈəʊvə ðɪ ˈedʒ ǀ baɪ ðɪ ɪkˈsesɪv ˈslænt əv ə ˈfju: ˈstʌntɪd ˈfɜ:z ət ðɪ ˈend

əv ðə ˈhaʊs ǁ ən baɪ ə ˈreɪndʒ ə ˈgɔ:nt ˈθɔ:nz ˈɔ:l ˈstretʃɪŋ ðeə ˈlɪmz ˈwʌn ˈweɪ ǀ

əz ɪf ˈkreɪvɪŋ ˈɑ:mz əv ðə ˈsʌn ǁ ˈhæpɪlɪ ðɪ ˈɑ:kɪtekt ˈhæd ˈfɔ:saɪt tə ˈbɪld ɪt

ˈstrɒŋ ǁ ðə ˈnærəʊ ˈwɪndəʊz ə ˈdi:plɪ ˈset ɪn ðə ˈwɔ:l ǁ ən ðə ˈkɔ:nəz dɪˈfendɪd

wɪð ˈlɑ:dʒ ˈdʒʌtɪŋ ˈstəʊnz ǁ

bɪˈfɔ: ˈpɑ:sɪŋ ðə ˈθreʃəʊld ǀ aɪ ˈpɔ:zd tʊ ədˈmaiərˬə ˈkwɒntətɪ əv grəˈtesk

ˈkɑ:vɪŋ ˈlævɪʃ ˈəʊvə ðə ˈfrʌnt ǀ əndˬɪˈspeʃlɪ əˈbaʊt ðə ˈprɪnsɪpl ˈdɔ: ǀ əˈbʌv

ˈwɪtʃ ǀ əˈmʌŋ ə ˈwɪldənəs əv ˈkrʌmblɪŋ ˈgrɪfɪnz ən ˈʃeɪmləs ˈlɪtl ˈbɔɪz ǀ aɪ

dɪˈtektɪd ə ˈdate ǀ ənd ə ˈneɪm/

(adaptat de: The Project Gutenberg eBook, Wuthering Heights, d’Emily

Bronte; http://www.gutenberg.org/cache/epub/768/pg768.txt)

Text 5

/ðɪ ˈəʊld ˈdʒentlmən ˈdaɪd ǁ hɪz ˈwɪl wəz ˈred ǀ ən laɪk ˈɔ:lməʊst ˈevrɪ ˈʌðə ˈwɪl

ǀ ˈgeɪv əz ˈmʌtʃ ˌdɪsəˈpɔɪntmənt əz ˈpleʒə ǀ hɪ wəz ˈnaɪðə ˈsəʊ ʌnˈdʒst ˈsəʊ


ʌnˈgreɪtfl ǀ əz tə ˈli:v hɪz ɪˈsteɪt frəm hɪs ˈnefju: ǁ bət hɪ ˈleft ɪt tə hɪm ɒn ˈsʌtʃ

ˈtɜ:mz əz dɪsˈtrɔɪd ˈhɑ:f ðə ˈvælju: əv ðə bɪˈkwest ǁ ˈmɪstə ˈdæʃwʊd həd ˈwɪʃt

fərˬɪt ˈmɔ: fə ðə ˈseɪk əv hɪs ˈwaɪf ən ˈdɔ:təz ðən fə hɪmˈself ɔ: hɪz ˈsʌn ǁ bət tə

hɪz ˈsʌn ǀ ən hɪz ˈsʌnz ˈsʌn ǀ ə ˈtʃaɪld əv ˈfɔ: ˈjɪəz ˈəʊld ǀ ɪt wəz sɪˈkjʊəd ǀ ɪn

ˈsʌtʃ ə ˈweɪ ǀ əz tə ˈli:v tə hɪmˈself ˈnəʊ ˈpaʊə əv prəˈvaɪdɪŋ fə ðəʊz hu: wə

ˈməʊst ˈdɪə tə hɪm ǀ ən hu: ˈməʊst ˈni:dɪd ə prəˈvɪʃn baɪ ˈenɪ ˈtʃɑ:tʃ ɒn ðɪ ɪˈsteɪt

ǀ ɔ: baɪ ˈenɪ ˈseɪl əv ɪts ˈvæljʊəbl ˈwʊdz ǁ ðə ˈhəʊl wəz ˈtaɪd ˈʌp fə ðə ˈbenɪfɪt

əv ðɪs ˈtʃaɪld ǀ ˈhu: ǀ ɪn əˈkeɪʒnl ˈvɪzɪts wɪð hɪz ˈfɑ:ðərˬən ˈmʌðərˬət ˈnɔ:lənd ǀ

həd ˈsəʊ ˈfɑ: ˈgeɪnd ɒn ðɪ əˈfekʃnz əv hɪz ˈʌnkl ǀ baɪ ˈsʌtʃ əˈtrækʃnz əz ə baɪ

ˈnəʊ ˈmi:nz ʌnˈju:ʒl ɪn ˈtʃɪldrən əv ˈtu: ɔ: ˈθri: ˈjɪəz ˈəʊld ǁ ən ɪmˈpɜ:fɪkt

ɑ:ˌtɪkjəˈleɪʃn ǀ ən ˈɜ:nɪst dɪˈsaɪərˬəv ˈhævɪŋ hɪz ˈəʊn ˈweɪ ǀ ˈmenɪ ˈkʌnɪŋ ˈtrɪks ǀ

əndˬə ˈgreɪt ˈdi:l əv ˈnɔɪz ǀ əz tʊ ˌaʊtˈweɪ ˈɔ:l ðə ˈvælju: əv ˈɔ:l ðɪ əˈtenʃn wɪtʃ ǀ

fə ˈjɪəz ǀ hɪ həd rɪˈsi:vd frəm hɪz ˈni:s ən hə ˈdɔ:təz ǁ hɪ ˈment ˈnɒt tə bɪ

ʌnˈkaɪnd ǀ haʊˈevə ǀ ˈænd ǀ əz ə ˈmɑ:k əv hɪz əˈfektʃn fə ðə ˈθri: ˈgɜ:lz ǀ hɪ ˈleft

ðəm ə ˈθaʊznd ˈpaʊndz əˈpi:s/

(font: The Project Gutenberg EBook of Sense and Sensibility, de Jane Austen;



133

12 Clau dels exercicis

1.4 Exercicis amb símbols fonètics (pàgina 16)

1. again /əˈgen/, ago /əˈgəʊ/, arm /ɑ:m/, bird /bɜ:d/, bread /bred/, bus /bʌs/, bush /bʊʃ/, buzz /bʌz/, calm /kɑ:m/, cat /kæt/, chair /tʃeə/, chapel /ˈtʃæpl/, climb /klaɪm/, cool /ku:l/, cot /kɒt/, cushion /ˈkʊʃn/, drawer /drɔ:/, enough /ɪˈnʌf/, finger /ˈfɪŋgə/, fire /faɪə/, front /frʌnt/, gin /dʒɪn/, go /gəʊ/, group /grup/, head /hed/, heart /hɑ:t/, is /ɪz/, judge /dʒʌdʒ/, key /ki:/, kitchen /ˈkɪtʃɪn/, mere /mɪə/, might /maɪt/, monkey /ˈmʌnkɪ/, more /mɔ:/, nine /naɪn/, now /naʊ/, oil /ɔɪl/, order /ˈɔ:də/, pea /pi:/, pottery /ˈpɒtərɪ/, power /paʊə/, push /pʊʃ/, seed /si:d/, sense /sens/, share /ʃeə/, shine /ʃaɪn/, sit /sɪt/, sure /ʃʊə/, though /ðəʊ/, top /tɒp/, tour /tʊə/, toy /tɔɪ/, train /treɪn/, treasure /ˈtreʒə/, twice /twaɪs/, vision /ˈvɪʒən/, web /web/, work /wɜ:k/, worse /wɜ:s/, yacht /jɒt/, yet /jet/, zoo /zu:/

2.2.1.1 Exercicis sobre la vocal /i:/ (pàgina 19)

1. Beatles /ˈbi:tlz/, breeze /bri:z/, complete /kəmˈpli:t/, conceive /kənˈsi:v/, eagle /ˈi:gl/, engine /ˈendʒɪn/, feet /fi:t/, free /fri:/, knee /ni:/, lead /li:d/, leaf /li:f/, machine /məʃi:n/, peak /pi:k/, police /pəˈli:s/, Portuguese /ˌpɔ:tʃəˈgi:z/, seen /si:n/, seize /si:z/, theme /θi:m/, tree /tri:/, veal /vi:l/, wheel /wi:l/, zeal /zi:l/

2. In prison this thief read that the Portuguese police had fed him with beetles after stealing green peas and beans and several geese.

/ɪn ˈprɪzn ðɪs ˈθi:f ˈred ðət ðə ˌpɔːtʃəˈgiːz pəˈli:s həd ˈfed hɪm wɪð ˈbi:tlz ˈɑ:ftə ˈsti:lɪŋ ˈgri:n ˈpi:z ən ˈbi:ns ən ˈsevrl ˈgi:s/ There were three teenagers with cheap wheels and engines hidden behind the trees. /ðeə wə ˈθri: ˈtiːnˌeɪdʒəz wɪð ˈtʃi:p ˈwi:lz ənd ˈendʒɪnz ˈhɪdn bɪˈhaɪnd ðə ˈtri:z/ Complete leaf pieces fell over our teas and coffees after the meal because of the breeze. /kəmˈpliːt ˈli:f ˈpi:sɪz ˈfel ˈəʊvərˬɑ: ˈti:z ən ˈkɒfɪz ˈɑ:ftə ðə ˈmi:l bɪˈkɒz əv ðə ˈbri:z/


Peter thinks that Caesar and Oedipus are famous people living in our country and belonging to the Spanish army. /ˈpi:tə ˈθɪŋks ðət ˈsi:zərˬənd ˈiːdɪpəs ə ˈpi:pl ˈlɪviŋ ɪn ɑ: ˈkʌntrɪ ən bɪˈlɒŋgɪŋ tə ðə ˈspænɪʃ ˈɑ:mɪ/ We bring some meat for the grill, and peaches and milk for Sheila. /wɪ ˈbrɪŋ səm ˈmi:t fə ðə ˈgrɪl ǀ ən ˈpi:tʃɪz ən ˈmɪlk fə ˈʃi:lə/

3. believe /bɪˈli:v/, bird, business, cheer, cry, field /fi:ld/, flea /fli:/, girl, head,

Italy, meal /mi:l/, mice, quay /ki:/, receive /rɪˈsi:v/, sea /si:/, sheep /ʃi:p/, ship, ski, sky, tree /tri:/

4. bean /bi:n/ - bin /bɪn/; steal /sti:l/ - still /stɪl/; teen /ti:n/ - tin /tɪn/; seen /si:n/

- sin /sɪn/; wheel /wi:l/ - will /wɪl/; seat /si:t/ - sit /sɪt/; deed /di:d/ - did /dɪd/; feet /fi:t/- fit /fɪt/; feel /fi:l/ - fill /fɪl/

5. I scream every time I see a bee.

/aɪ ˈskrɪm ˈevri: ˈtaɪm aɪ ˈsɪ ə ˈbi:/ CORRECTA: /aɪ ˈskri:m ˈevrɪ ˈtaɪm aɪ ˈsi: ə ˈbi:/ My English friend from Dundee was a divorcee. /maɪ ˈi:ŋglɪʃ ˈfrɪənd frəm dʌnˈdɪ wəz ə dɪvəˈsɪ/ CORRECTA: /maɪ ˈɪŋglɪʃ ˈfrend frəm dʌnˈdi: wəz ə dɪvəˈsi:/ Jean was wearing the clean jeans that I always dreamed. /ˈdʒɪn wəz ˈweəri:ŋ ði: ˈkli:n ˈdʒi:nz ðət aɪ ˈɔ:lweɪz ˈdrɪmd/ CORRECTA: /ˈdʒi:n wəz ˈweərɪŋ ðə ˈkli:n ˈdʒi:nz ðət aɪ ˈɔ:lweɪz ˈdri:md/

2.2.2.1 Exercicis sobre la vocal /ɪ/ (pàgina 22)

1. anything /ˈenɪθɪŋ/, Britain /ˈbrɪtn/, built /bɪlt/, busy /ˈbɪzɪ/, crisis /ˈkraɪsɪs/, decision /dɪˈsɪʒn/, dishes /ˈdɪʃɪz/, eccentric /ekˈsentrɪk/, engine /ˈendʒɪn/, existence /ɪgˈzɪstns/, imagine /ɪˈmædʒɪn/, kitten /ˈkɪtn/, lettuce /ˈletɪs/, minute /ˈmɪnɪt/, orange /ˈɒrɪndʒ/, picture /ˈpɪktʃə/, pretty /ˈprɪtɪ/, rhythm /ˈrɪðm/, scissors /ˈsɪsəz/, thinking /ˈθɪŋkɪŋ/, this /ðɪs/, witch /wɪtʃ/

2. He bought a villa with a private garage.

/hɪ ˈbɔ:t ə ˈvɪlə wɪð ə ˈpraɪvət ˈgærɪdʒ/ A chick bit him in his chin and cheek. /ə ˈtʃɪk ˈbɪt hɪm ɪn hɪz ˈtʃɪn ən ˈtʃi:k/ Women like to think and imagine that they are fit and thin. /ˈwɪmɪn ˈlaɪk tə ˈθɪŋk ənd ɪˈmædʒɪn ðət ðeɪ ə ˈfɪt ən ˈθɪn/ In his teens Tim had a silver tin and a big chicken in the mill by the river. /ɪn hɪz ˈti:nz ˈtɪm həd ə ˈsɪlvə ˈtɪn ənd ə ˈbɪg ˈtʃɪkn ɪn ðə ˈmɪl baɪ ðə ˈrɪvə/ Instantly my sister realized she needed a sieve for the English biscuits she had in her pocket. /ˈɪnstəntli maɪ ˈsɪstə ˈrɪəlaɪzd ʃɪ ˈni:dɪd ə ˈsɪv fə ðə ˈɪŋglɪʃ ˈbɪskɪts ʃɪ ˈhæd ɪn hə ˈpɒkɪt/

12 Clau dels exercicis 135

3. blanket /ˈblæŋkɪt/, city /ˈsɪtɪ/, credit /ˈkredɪt/, feel, friend, give /gɪv/, gym /dʒɪm/, holiday /ˈhɒlɪdeɪ/, key, live /lɪv/, mosquito, people, Pete, pocket /ˈpɒkɪt/, reach, says, side /saɪd/, television /ˈtelɪvɪʒn/, thief, thing /θɪŋ/

4. pick /pɪk/ - peak /pi:k/; hill /hɪl/ - heal /hi:l/; pill /pɪl/ - peal /pi:l/; pitch /pɪtʃ/

- peach /pi:tʃ/; fit /fɪt/ - feet /fi:t/; bid /bɪd/ - bead /bi:d/; lip /lɪp/ - leap /li:p/

5. Jim twisted his knee when he slipped on a pea skin in the neat street. /ˈdʒi:m ˈtwi:stɪd hɪz ˈni: wen hɪ ˈsli:pt ɒn ə ˈpɪ ˈski:n ɪn ðə ˈnɪt ˈstri:t/ CORRECTA: /ˈdʒɪm ˈtwɪstɪd hɪz ˈni: wen hɪ ˈslɪpt ɒn ə ˈpi: ˈskɪn ɪn ðə ˈni:t ˈstri:t/ Can you see the sieve I received when I started the theme? /kn jʊ ˈsi: ðə ˈsi:v aɪ ri:ˈsiːvd wen aɪ ˈstɑ:ti:d ðə ˈθɪm/ CORRECTA: /kn jʊ ˈsi: ðə ˈsɪv aɪ rɪˈsiːvd wen aɪ ˈstɑ:tɪd ðə ˈθi:m/ Leaving my baggage in the village was his idea of mischief. /ˈlɪvɪŋ maɪ ˈbægædʒ ɪn ðə ˈvɪlɪdʒ wəz hɪz aɪˈdɪə əv mɪsˈtʃi:f/ CORRECTA: /ˈli:vɪŋ maɪ ˈbægɪdʒ ɪn ðə ˈvɪlɪdʒ wəz hɪz aɪˈdɪə əv mɪsˈtʃɪf/

2.2.3.1 Exercicis sobre la vocal /e/ (pàgina 24)

1. again /əˈgen/, any /ˈenɪ/, ate /et/, better /ˈbetə/, breath /breθ/, death /deθ/, dread /dred/, egg /eg/, endeavour /enˈdevə/, feather /ˈfeðə/, friend /frend/, head /hed/, heaven /ˈhevn/, heavy /ˈhevɪ/, leopard /ˈlepəd/, many /ˈmenɪ/, meant /ment/, spell /spel/, tell /tel/, thread /θred/, weapon /ˈwepn/, weather /ˈweðə/

2. Henry found a treasure when he was a lieutenant.

/ˈhenrɪ ˈfaʊnd ə ˈtreʒə wen hɪ wəz ə lefˈtenənt/ Mary was buried with a leather dress from one of her friends. /ˈmerɪ wəz ˈberɪd wɪð ə ˈleðə ˈdres frəm ˈwʌn əv hə ˈfrendz/ Penny went to Leicester yesterday. /ˈpenɪ ˈwent tə ˈlestə ˈjestədeɪ/ He was wearing an old sweater near those pleasant meadows. /hɪ wəz ˈweərɪn ən ˈəʊld ˈswetə ˈnɪə ðəʊz ˈpleznt ˈmedəʊz/ Reynolds says he would love to visit the Thames in his leisure time. /ˈrenəldz ˈsez hɪ wəd ˈlʌv tə ˈvɪzɪt ðə ˈtemz ɪn hɪz ˈleʒə ˈtaɪm/

3. children, clever /ˈklevə/, debris /ˈdebriː/, earn, fence /fens/, Freddy /ˈfredɪ/,

herb, Jean, jeopardise /ˈdʒepədaɪz/, keep, kept /kept/, kettle /ˈketl/, leader, mere, ocean, queue, ready /ˈredɪ/, seed, spread /spred/, traveller, umbrella (/ʌmˈbrelə/), upset /ʌpˈset/ (verb)

4. bed /bed/ - bid /bɪd/; belt /belt/ - built /bɪlt/; sweat /swet/ - sweet /swi:t/; left

/left/ - lift /lɪft/; met /met/ - meet /mi:t/; red /red/ - read /ri:d/; bead /bi:d/ - bed /bed/; wheel /wi:l/ - well /wel/


5. Yesterday I read that somebody had hunted a leopard in their leisure time. /ˈjesterdeɪ aɪ ˈri:d ðət ˈsʌmbədɪ həd ˈhʌnted ə ˈlɪəpəd ɪn ðeə ˈleɪʒə ˈtaɪm/ CORRECTA: /ˈjestədeɪ aɪ ˈred ðət ˈsʌmbədɪ həd ˈhʌntɪd ə ˈlepəd ɪn ðeə ˈleʒə ˈtaɪm/ She said that she ate the whole settee because she hated her pet. /ʃɪ ˈseɪd ðət ʃɪ ˈi:t ðə ˈhəʊl ˈseti: bɪˈkɒz ʃɪ ˈheɪtɪd hə ˈpɪt/ CORRECTA: /ʃɪ ˈsed ðət ʃɪ ˈet ðə ˈhəʊl setˈi: bɪˈkɒz ʃɪ ˈheɪtɪd hə ˈpet/ They buried the major under a layer of cement in the cemetery. /ðeɪ ˈbɜ:rɪd ðə ˈmɑ:dʒərˬˈʌndərˬə ˈleɪərˬəv ˈsemənt ɪn ðə ˈsi:mətrɪ/ CORRECTA: /ðeɪ ˈberɪd ðə ˈmeərˬˈʌndərˬə ˈleərˬəv sɪˈment ɪn ðə ˈsemətrɪ/

2.2.4.1 Exercicis sobre la vocal /æ/ (pàgina 25)

1. African /ˈæfrɪkn/, angry /ˈæŋgrɪ/, anthem /ˈænθəm/, bag /bæg/, canal /kəˈnæl/, caravan /ˈkærəvæn/, flash /flæʃ/, happen /ˈhæpn/, land /lænd/, maniac /ˈmeɪnɪæk/, manner /ˈmænə/, marriage /ˈmærɪdʒ/, package /ˈpækɪdʒ/, paddle /ˈpædl/, Patrick /ˈpætrɪk/, piano /pɪˈænəʊ/, rapid /ˈræpɪd/, reaction /rɪˈækʃn/, sad /sæd/, sandwich /ˈsænwɪdʒ/, thanks /θæŋks/, travel /ˈtrævl/

2. My dad and that chap had a snack of lamb. /maɪ ˈdæd ən ðət ˈtʃæp ˈhæd ə ˈsnæk əv ˈlæm/ He ran away with a sack of meringues from his fat granny’s flat. /hɪ ˈræn əˈweɪ wɪð ə ˈsæk əv məˈræŋz frəm hɪz ˈfæt ˈgrænɪz ˈflæt/ After the dance, Andrew ran to catch a taxi and got to the Latin lesson on time. /ˈɑ:ftə ðə ˈdæns ǀ ˈændru: ˈræn tə ˈkætʃ ə ˈtæksɪ ən ˈgɒt tə ðə ˈlætɪn ˈlesn ɒn ˈtaɪm/ Harriet was glad because she was in Hampshire. /ˈhærɪət wəz ˈglæd bɪˈkɒz ʃɪ wəz ɪn ˈhæmʃə/ At the back of the bank a nasty cat attacked a rat and a bat /ət ðə ˈbæk əv ðə ˈbæŋk ə ˈnɑ:stɪ ˈkæt əˈtækt ə ˈræt ənd ə ˈbæt/

3. ankle /ˈæŋkl/, annoy, answer, apple /ˈæpl/, band /bænd/, basket (US)

/ˈbæskɪt/, canal /kəˈnæl/, Catholic /ˈkæθəlɪk/, class (US) /klæs/, father, glass (US) /glæs/, grasp /græsp/, guarantee /ˌgærənˈtiː/, Jack /dʒæk/, marry /ˈmærɪ/, mass (US) /mæs/, path (US) /pæθ/, plait /plæt/, salmon /ˈsæmən/, staff (US) /stæf/, stuff, timbre /ˈtæmbə/

4. had /hæd/ - head /hed/; hat /hæt/ - heart /hɑ:t/; marry /ˈmærɪ/ - merry /ˈmerɪ/;

flash /flæʃ/ - flesh /fleʃ/; rack /ræk/ - wreck /rek/; bad /bæd/ - bed /bed/; sat /sæt/ - set /set/; mass /mæs/ - mess /mess/; man /mæn/ - men /men/; pan /pæn/ - pen /pen/; bat /bæt/ - bet /bet/; sad /sæd/ - said /sed/

5. It was planned that the car’s hubcaps would fall, which was a disaster.

/ɪt wəz ˈplɑ:nd ðət ðə ˈkæz ˈhæbkəps wəd ˈfɔ:l ǀ wɪtʃ wæz ə dɪˈzɑ:stæ/


CORRECTA: /ɪt wəz ˈplænd ðət ðə ˈkɑ:z ˈhʌbkæps wəd ˈfɔ:l ǀ wɪtʃ wəz ə dɪˈzɑ:stə/ The traveller in the black hat gave the package to a man. /ðə ˈtrɑ:vələrˬɪn ðə ˈblɑ:k ˈhet ˈgæv ðə ˈpekɪdʒ tʊ ə ˈmen/ CORRECTA: /ðə ˈtrævələrˬɪn ðə ˈblæk ˈhæt ˈgeɪv ðə ˈpækɪdʒ tʊ ə ˈmæn/ He sat while the mad rats attacked the bank in a flash. /hɪ ˈsɑ:t waɪl ðə ˈmed ˈræts æˈtækt ðə ˈbɑ:ŋk ɪn ə ˈfleəʃ/ CORRECTA: /hɪ ˈsæt waɪl ðə ˈmæd ˈræts əˈtækt ðə ˈbæŋk ɪn ə ˈflæʃ/

2.2.5.1 Exercicis sobre la vocal /ɑ:/ (pàgina 28)

1. barge /ˈbɑ:dʒ/, basket /ˈbɑ:skɪt/, calm /kɑ:m/, card /kɑ:d/, class /klɑ:s/, dance /dɑ:ns/, dark /dɑ:k/, derby /ˈdɑ:bɪ/, draught /drɑ:ft/, example /ɪgˈzɑ:mpl/, farce /fɑ:s/, fast /fɑ:st/, flask /flɑ:sk/, glass /glɑ:s/, hard /hɑ:d/, hearth /hɑ:θ/, March /mɑ:tʃ/, mast /mɑ:st/, palm /pɑ:m/, park /pɑ:k/, repertoire /ˈrepətwɑ:/, star /stɑ:/, task /tɑ:sk/, yard /jɑ:d/

2. The artist smoked a large cigar as my father started his car.

/ðɪ ˈɑ:tɪst ˈsməʊkt ə ˈlɑ:dʒ sɪˈgɑ:rˬəz maɪ ˈfɑ:ðə ˈstɑ:tɪd hɪz ˈkɑ:/ Last March Martha bought a large castle near the park. /ˈlɑ:st ˈmɑ:tʃ ˈmɑ:ðə ˈbɔ:t ə ˈlɑ:dʒ ˈkɑ:sl ˈnɪə ðə ˈpɑ:k/ Halfway past the dark barn I heard the dog barking at the larks on the grass. /ˈhɑ:fweɪ ˈpɑ:st ðə ˈdɑ:k ˈbɑ:n aɪ ˈhɜ:d ðə ˈdɒg ˈbɑ:kɪŋ ət ðə ˈlɑ:ks ɒn ðə ˈgrɑ:s/ Wandering along the path I decided to go to my Pilates class. /ˈwɒndərɪŋ əˈlɒŋ ðə ˈpɑ:θ aɪ dɪˈsaɪdɪd tə ˈgəʊ tə maɪ ˌpəˈlɑːtiːz ˈklɑ:s/ He was arguing with his hardworking, multitasking aunt. /hɪ wəz ˈɑ:gjʊɪŋ wɪð hɪz ˈhɑ:dˌwɜ:kɪŋ ǀ ˌmʌltɪˈtɑ:skɪŋ ˈɑ:nt/

3. after /ˈɑ:ftə/, album, angry /ˈɑ:ŋgrɪ/, ankle, answer /ˈɑ:nsə/, ant /ɑ:nt/, bath

/bɑ:θ/, chance /tʃɑ:ns/, chant /tʃɑ:nt/, far /fɑ:/, France /frɑ:ns/, grant /grɑ:nt/, have, lapse /lɑ:ps/, last /lɑ:st/, matter, patois /ˈpætwɑː/, rather /ˈrɑ:ðə/, remark /rɪˈmɑ:k/, spa /spɑ:/, that, wrapped

4. cat /kæt/ - cart /kɑ:t/; chat /tʃæt/ - chart /tʃɑ:t/; hat /hæt/ - heart /hɑ:t/; lark

/lɑ:k/ - lack /læk/; cap /kæp/ - carp /kɑ:p/; bad /bæd/ - bard /bɑ:d/; back /bæk/ - bark /bɑ:k/; jazz /dʒæz/ - jars /dʒɑ:z/; ban /bæn/ - barn /bɑ:n/; match /mætʃ/ - March /mɑ:tʃ/

5. The clerk asked the man in the garage if his car had an alarm.

/ðə ˈklɜ:k ˈɑ:skt ðə ˈmɑ:n ɪn ðə ˈgæræʒ ɪf hiz ˈkɑ: həd ən əˈlɑ:m/ CORRECTA: /ðə ˈklɑ:k ˈɑ:skt ðə ˈmæn ɪn ðə ˈgærɑ:ʒ ɪf hɪz ˈkɑ: həd ən əˈlɑ:m/ The archaeologist washed the coat hanger because he did not want to argue. /ðɪ ˌækɪˈɒlədʒɪst ˈwɑ:ʃt ðə ˈkəʊt ˈhɑ:ŋə bɪˈkɒz hɪ dɪd nɒt ˈwɑ:nt tə ˈegju:/ CORRECTA: /ðɪ ˌɑ:kɪˈɒlədʒɪst ˈwɒʃt ðə ˈkəʊt ˈhæŋə bɪˈkɒz hɪ dɪd nɒt ˈwɒnt tə ˈɑ:gju:/


Sarah had a great heart and looked after my cat. /ˈsɑ:rə həd ə ˈgreɪt ˈhɜ:t ən ˈlʊkt ˈɑ:ftə maɪ ˈkɑ:t/ CORRECTA: /ˈseərə həd ə ˈgreɪt ˈhɑ:t ən ˈlʊkt ˈɑ:ftə maɪ ˈkæt/

2.2.6.1 Exercicis sobre la vocal /ɒ/ (pàgina 30)

1. bother /ˈbɒðə/, clock /klɒk/, coffin /ˈkɒfɪn/, cost /kɒst/, donkey /ˈdɒnkɪ/, fox /fɒks/, god /gɒd/, holiday /ˈhɒlədeɪ/, knowledge /ˈnɒlɪdʒ/, novel /ˈnɒvl/, often /ˈɒfn/, orange /ˈɒrɪndʒ/, pot /pɒt/, quantity /ˈkwɒntətɪ/, quarrel /ˈkwɒrl/, sausage /ˈsɒsɪdʒ/, song /sɒŋ/, sorry /ˈsɒrɪ/, watch /wɒtʃ/, what /wɒt/, yacht /jɒt/

2. Tom bought a coffee pot, a box of chocolates, a pot of honey and a cauliflower.

/ˈtɒm ˈbɔ:t ə ˈkɒfɪ ˈpɒt ǀ ə ˈbɒks əv ˈtʃɒkləts ǀ ə ˈpɒt əv ˈhʌnɪ ənd ə ˈkɒlɪˌflaʊə/ John washed the wallet found in the tomb. /ˈdʒɒn ˈwɒʃt ðə ˈwɒlɪt ˈfaʊnd ɪn ðə ˈtʊm/ The Potters had problems with bureaucracy. /ðə ˈpɒtəz ˈhæd ˈprɒbləmz wɪð bjʊəˈrɒkrəsɪ/ I did not go jogging on the opposite side of the ship. /aɪ dɪd nɒt ˈgəʊ ˈdʒɒgɪŋ ɒn ðə ˈɒpəzɪt ˈsaɪd əv ðə ˈʃɪp/ Are “job”, “knot”, “cloth” and “comb” pronounced with the same vowel? /ˈɑ: ˈdʒɒb ǀ ˈnɒt ǀ ˈklɒθ ən ˈkɒm prəˈnaʊnst wɪð ðə ˈseɪm ˈvaʊəl/

3. Austria /ˈɒstrɪə/, clothe, colour /ˈkʌlə/, cork, cover, doctor /ˈdɒktə/, forgot /fəˈgɒt/, frock /frɒk/, lock /lɒk/, love, node, object (verb), phone, quality /ˈkwɒlɪtɪ/, quantify /ˈkwɒntɪfaɪ/, quarry /ˈkwɒrɪ/, sock /sɒk/, story, trough /trɒf/, wad /wɒd/, wallet /ˈwɒlɪt/, worm

4. pot /pɒt/ - part /pɔ:t/; cod /kɒd/ - card /kɑ:d/; stock /stɒk/ - stark /stɑ:k/;

shopper /ˈʃɒpə/ - sharper /ˈʃɑ:pə/; cop /kɒp/ - cap /kæp/; hot /hɒt/ - heart /hɑ:t/; cough /kɒf/ - calf /kɑ:f/; rock /rɒk/ - rack /ræk/; cot /kɒt/ - cart /kɑ:t/

5. Those months Adolphus used to go to Morocco in a a lorry to play golf near a pond.

/ðəʊz ˈmɒnθs əˈdəʊlfəs ˈju:st tə ˈgəʊ tə məˈrəʊkə ɪn ə ˈlɔ:rɪ tə ˈpleɪ ˈgɔ:lf ˈnɪərˬə ˈpəʊnd/ CORRECTA: /ðəʊz ˈmʌnθs əˈdɒlfəs ˈju:st tə ˈgəʊ tə məˈrɒkə ɪn ə ˈlɒrɪ tə ˈpleɪ ˈgɒlf ˈnɪərˬə ˈpɒnd/ Rolph adopted that awful hawk and left it in the loft where his daughter Eleonora used to be with her love having wonderful moments in August. /ˈrɒlf əˈdɒptɪd ðət ˈɒfəl ˈhɒk ən ˈleft ɪt ðə ˈlɔ:ft weə hɪz ˈdɒtə ˌelɪəˈnɒrə ˈju:st tə ˈbi: wɪð hə ˈlɒv ˈhævɪŋ ˈwɒndəfəl ˈmɒmənts in ˈɒgəst/ CORRECTA: /ˈrɒlf əˈdɒptɪd ðət ˈɔ:fəl ˈhɔ:k ən ˈleft ɪt ðə ˈlɒft weə hɪz ˈdɔ:tə ˌelɪəˈnɔ:rə ˈju:st tə ˈbi: wɪð hə ˈlʌv ˈhævɪŋ ˈwʌndəfəl ˈməʊmənts in ˈɔ:gəst/


The lawyer hoped that the porter’s honor had no cost for Laurie. /ðə ˈlɒjə ˈhɒpt ðət ðə ˈpɒtəz ˈɔ:nə ˈhæd ˈnəʊ ˈkəʊst fə ˈlɒrɪ CORRECTA: /ðə ˈlɔ:jə ˈhəʊpt ðət ðə ˈpɔ:təz ˈɒnə ˈhæd ˈnəʊ ˈkɒst fə ˈlɒrɪ/

2.2.7.1 Exercicis sobre la vocal /ɔ:/ (pàgina 32)

1. alter /ˈɔ:ltə/, awful /ˈɔ:fl/, before /bɪˈfɔ:/, call /kɔ:l/, caution /ˈkɔ:ʃn/, clause /klɔ:z/, cork /kɔ:k/, fault /fɔ:lt/, hoarse /hɔ:s/, horse /hɔ:s/, nought /nɔ:t/, paw /pɔ:/, raw /rɔ:/, roar /rɔ:/, sauce /sɔ:s/, sore /sɔ:/, source /sɔ:s/, talk /tɔ:k/, taught /tɔ:t/, tournament /ˈtɔ:nəmənt/, war /wɔ:/, wore /wɔ:/

2. It was his fault that we saw raw prawns all over the lawn. /ɪt wəz hɪz ˈfɔ:lt ðət wɪ ˈsɔ: ˈrɔ: ˈprɔ:nz ˈɔ:l ˈəʊvə ðə ˈlɔ:n/ In autumn my daughter went abroad looking for a warmer place. /ɪn ˈɔ:təm maɪ ˈdɔ:tə ˈwent əˈbrɔ:d ˈlʊkɪŋ fərˬə ˈwɔ:mə ˈpleɪs/ Sean thought the water was falling from the drawer. /ˈʃɔ:n ˈθɔ:t ðə ˈwɔ:tə wəz ˈfɔ:lɪŋ frəm ðə ˈdrɔ:/ That morning the lord broke the law by recording that record near the port for poor people. /ðət ˈmɔ:nɪŋ ðə ˈlɔ:d ˈbrəʊk ðə ˈlɔ: baɪ rɪˈkɔ:dɪŋ ðət ˈrekəd nɪə ðə ˈpɔ:t fə ˈpɔ: ˈpi:pl/ He taught his hawk to hunt wild horses. /hɪ ˈtɔ:t hɪz ˈhɔ:k tə ˈhʌnt ˈwaɪld ˈhɔ:sɪz/

3. aural /ˈɔːrəl/, bald /bɔ:ld/, boss, coarse /kɔ:s/, coffin, cough, frost, glory /ˈglɔ:rɪ/, god, gone, Lawrence (US) /ˈlɔ:rəns/, nonsense, plot, pond, pour /pɔ:/, record (verb) /rɪˈkɔ:d/, salt /sɔ:lt/, sausage /ˈsɔ:sɪdʒ/, small /smɔ:l/, tortoise /ˈtɔ:təs/, wallet, ward /wɔ:d/, yacht

4. spot /spɒt/- sport /spɔ:t/; card /kɑ:d/ - cord /kɔ:d/; cart /kɑ:t/ - court /kɔ:t/; stock /stɒk/ - stalk /stɔ:k/; not /nɒt/ - nought /nɔ:t/; cot /kɒt/ - caught /kɔ:t/; so /səʊ/ - saw /sɔ:/; fox /fɒks/ - forks /fɔ:ks/; what /wɒt/ - wart /wɔ:t/; pot /pɒt/ - port /pɔ:t/

5. The bald Tory caught a cold and was coughing under a holly tree near the farm.

/ðə ˈbəʊld ˈtɒrɪ ˈkaʊt ə ˈkɔ:ld ən wəz ˈkɔ:fɪŋ ˈʌndərˬə a ˈhɔ:lɪ ˈtri: nɪə ðə ˈfɑ:m/ CORRECTA: /ðə ˈbɔ:ld ˈtɔ:rɪ ˈkɔ:t ə ˈkəʊld ən wəz ˈkɒfɪŋ ˈʌndərˬə a ˈhɒlɪ ˈtri: nɪə ðə ˈfɑ:m/ That naughty author of poor stories had his own torture when he was laughed at by the guards at the laundry. /ðət ˈnaʊtɪ ˈaʊθərˬəv ˈpɔ: ˈstɒrɪz ˈhæd hɪz ˈɔ:n ˈtɒtʃə wen hɪ wəz ˈlɔ:ft ət baɪ ðə ˈgɔ:dz ət ðə ˈlaʊndrɪ/ CORRECTA: /ðət ˈnɔ:tɪ ˈɔ:θərˬəv ˈpɔ: ˈstɔ:rɪz ˈhæd hɪz ˈəʊn ˈtɔ:tʃə wen hɪ wəz ˈlɑ:ft ət baɪ ðə ˈgɑ:dz ət ðə ˈlɔ:ndrɪ/


Dorothy said to her aunt: “I wanna go to a concerto and watch people dancing waltz. /ˈdɔ:rəθɪ ˈsed tə hərˬˈɔ:nt ǁ aɪ ˈwɔ:nə ˈgəʊ tʊ ə kənˈtʃeətɔ: ən ˈwɔ:tʃ ˈpi:pl ˈdɑ:nsɪŋ ˈwɑ:lts/ CORRECTA: /ˈdɒrəθɪ ˈsed tə hərˬˈɑ:nt ǁ aɪ ˈwɒnə ˈgəʊ tʊ ə kənˈtʃeətəʊ ən ˈwɒtʃ ˈpi:pl ˈdɑ:nsɪŋ ˈwɔ:lts/

2.2.8.1 Exercicis sobre la vocal /ʊ/ (pàgina 34)

1. brook /brʊk/, bull /bʊl/, bullet /ˈbʊlɪt/, bush /bʊʃ/, butcher /ˈbʊtʃə/, cookery /ˈkʊkərɪ/, crook /krʊk/, cushion /ˈkʊʃn/, full /fʊl/, hood /hʊd/, looked /lʊkt/, mushroom /ˈmʌʃrʊm/, neighbourhood /ˈneɪbəhʊd/, pull /pʊl/, push /pʊʃ/, stood /stʊd/, sugar /ˈʃʊgə/, took /tʊk/, wood /wʊd/, wool /wʊl/, Worcester /ˈwʊstə/

2. He took a pudding with a lot of sugar.

/hɪ ˈtʊk ə ˈpʊdɪŋ wɪð ə ˈlɒt əv ˈʃʊgə/ He was a very good-looking butcher and the woman was a very good cook. /hɪ wəz ə ˈverɪ ˌgʊdˈlʊkɪŋ ˈbʊtʃərˬən ðə ˈwʊmn wəz ə ˈverɪ ˈgʊd ˈkʊk/ He stood near Mister Bush’s neighbourhood looking for the book he had lost in the woods. /hɪ ˈstʊd ˈnɪə ˈmɪstə ˈbʊʃɪz ˈneɪbəhʊd ˈlʊkɪŋ fə ðə ˈbʊk hɪ həd ˈlɒst ɪn ðə ˈwʊdz/ You can’t go on foot because there is a wide brook in the woods. It is called Worcester. /jʊ ˈkɑ:nt ˈgəʊ ɒn ˈfʊt bɪˈkɒz ðeərˬɪz ə ˈwaɪd ˈbrʊk ɪn ðə ˈwʊdz ǁ ɪt ɪz ˈkɒld ˈwʊstə/ The crook pulled the bullet out of the cushion and stood behind the bush. /ðə ˈkrʊk ˈpʊld ðə ˈbʊlɪt aʊt əv ðə ˈkʊʃn ən ˈstʊd bɪˈhaɪnd ðə ˈbʊʃ/

3. blood, book /bʊk/, bully /ˈbʊlɪ/, cook /kʊk/ cup, food, fool, mushroom /ˈmʌʃrʊm/, mutual, nook /nʊk/, noon, shoe, soot /sʊt/, soup, suit, sun, tool, true, wolf /wʊlf/, woman /ˈwʊmn/, would (strong form) /wʊd/, youth

4. look /lʊk/ - Luke /lu:k/; pull /pʊl/ - pool /pu:l/; soot /sʊt/ - suit /su:t/; full /fʊl/ - fool /fu:l/; should /ʃʊd/ - showed /ʃəʊd/; full /fʊl/ - foal /fəʊl/; hood /hʊd/ - head /hed/; hood /hʊd/ - who’d /hu:d/; should /ʃʊd/ - shooed /ʃu:d/; wood /wʊd/ - wooed /wu:d/; could /kʊd/ - cooed /ku:d/

5. The woman left the group and went to the woods to lie under a bush with a cook.

/ðə ˈwu:mən ˈleft ðə ˈgrʊp ən ˈwent tə ðə ˈwu:dz tə ˈlaɪ ˈʌndərˬə ˈbʌʃ wɪð ə ˈku:k/ CORRECTA: /ðə ˈwʊmən ˈleft ðə ˈgru:p ən ˈwent tə ðə ˈwʊdz tə ˈlaɪ ˈʌndərˬə ˈbʊʃ wɪð ə ˈkʊk/


As soon as I had a look at the room I saw a dying wolf under a wool cushion. /əz ˈsʊn əz aɪ ˈhæd ə ˈlu:k ət ðə ˈru:m aɪ ˈsəʊ ə ˈdaɪɪŋ ˈwu:lf ˈʊndərˬə ˈwu:l ˈkʌʃn/ CORRECTA: /əz ˈsu:n əz aɪ ˈhæd ə ˈlʊk ət ðə ˈru:m aɪ ˈsɔ: ə ˈdaɪɪŋ ˈwʊlf ˈʌndərˬə ˈwʊl ˈkʊʃn/ Bullets and hooks were used to open boutique doors in Europe. /ˈbʌlɪts ən ˈhu:ks wə ˈjʊzd tʊ ˈəʊpən bəˈti:k ˈdʊəz ɪn ˈju:rəp/ CORRECTA: /ˈbʊlɪts ən ˈhʊks wə ˈju:zd tʊ ˈəʊpən bu:ˈti:k ˈdɔ:z ɪn ˈjʊərəp/

2.2.9.1 Exercicis sobre la vocal /u:/ (pàgina 36)

1. blue /blu:/, boom /bu:m/, brood /bru:d/, bruise /bru:z/, brusque /bru:sk/, brute /bru:t/, corkscrew /ˈkɔ:kskru:/, doodle /ˈdu:dl/, doom /du:m/, duvet /ˈdju:veɪ/, flu /flu:/, fruit /fru:t/, group /gru:p/, gruesome /ˈgru:səm/, Hebrew /ˈhi:bru:/, hoot /hu:t/, Jew /dʒu:/, loot /lu:t/, noon /nu:n/, soup /su:p/, truth /tru:θ/, youth /ju:θ/

2. Reuben, the Duke of Anjou’s nephew, was queuing before the Pompidou centre.

/ˈru:bən ǀ ðə ˈdju:k əv ɑ̃nˈdʒu:z ˈnefjuː ǀ wəz ˈkju:ɪŋ bɪˈfɔ: ðə ˈpɒmpɪdu: ˈsentə/ I haven’t got a clue about the interview I attended in Corfu. /aɪ ˈhævnt ˈgɒt ə ˈklu: əˈbaʊt ðɪ ˈɪntəvju: aɪ əˈtendɪd ɪn kɔ:ˈfu:/ I withdrew a Hebrew shoe made from kangaroo hide. /aɪ wɪðˈdru: ə ˈhiːbruː ˈʃu: ˈmeɪd frəm ˌkæŋgərˈuː ˈhaɪd/ Luke is waiting for you and Bartholomew in the avenue with a blue bamboo for the barbecue. /ˈlu:k ɪz ˈweɪtɪŋ fə ˈju: ən bɑ:ˈθɒləmju: ɪn ðɪ ˈævənjuː wɪð ə ˈblu: bæmˈbuː fə ðə ˈbɑːbɪkjuː/ We like to eat tiramisu looking at the beautiful blue sky in June. /wɪ ˈlaɪk tʊ ˈi:t ˌtɪrəmɪˈsuː ˈlʊkɪŋ ət ðə ˈbju:tɪfəl ˈblu: ˈskaɪ ɪn ˈdʒu:n/

3. Andrew /ˈændru:/ book, brew /bru:/, canoe /kəˈnu:/ cook, cruise /kru:s/, ewe /ju:/, flood, flush, igloo /ˈɪgluː/, juice /ju:s/, lieu /lju:/, look, manoeuvre /məˈnuːvə/, pull, rheumatism /ˈruːmətɪzm/, shook, took, tooth /tu:θ/, true /tru:/, wood, wool, would

4. look /lʊk/ - Luke /lu:k/; cooed /ku:d/ - could /kʊd/; fool /fu:l/ - full /fʊl/; pool /pu:l/ - pull /pʊl/; suit /su:t/ - soot /sʊt/; who’d /hu:d/ - hood /hʊd/; shooed /ʃu:d/ - should /ʃʊd/; wooed /wu:d/ - wood /wʊd/

5. In his youth he used to go to school, love cartoons and build car circuits.

/ɪn hɪz ˈjəʊθ hɪ ˈjʊst tə ˈgəʊ tə ˈskʊl ǀ ˈlu:v kɑ:ˈtɔ:nz ən ˈbʊɪld ˈkɑ: ˈsɜ:ku:ɪts/ CORRECTA: /ɪn hɪz ˈju:θ hɪ ˈju:st tə ˈgəʊ tə ˈsku:l ǀ ˈlʌv kɑ:ˈtu:nz ən ˈbɪld ˈkɑ: ˈsɜ:kɪts/


That blue bruise gives you a clue of the abuse. /ðət ˈblʊ ˈbrʊɪz ˈgɪvz jʊ ə ˈklju: əv ðɪ əˈbʊs/ CORRECTA: /ðət ˈblu: ˈbru:z ˈgɪvz jʊ ə ˈklu: əv ðɪ əˈbju:s/ Look! The duke was accused of amusing fools, chewing gum and increasing fuel’s value. /ˈlu:k ǁ ðə ˈdjʊk wəz əˈkjʊzd əv əˈmju:zɪŋ ˈfʊlz ǀ ˈtʃʊɪŋ ˈgu:m ənd ɪnˈkri:sɪŋ ˈfjʊəlz ˈvælju:/ CORRECTA: /ˈlʊk ǁ ðə ˈdju:k wəz əˈkju:zd əv əˈmju:zɪŋ ˈfu:lz ǀ ˈtʃu:ɪŋ ˈgʌm ənd ɪnˈkri:sɪŋ ˈfju:əlz ˈvælju:/

2.2.10.1 Exercicis sobre la vocal /ʌ/ (pàgina 38)

1. crust /krʌst/, discovery /dɪsˈkʌvərɪ/, double /ˈdʌbl/, Hull /hʌl/, hussy /ˈhʌsɪ/, judder /ˈdʒʌdə/, luxe /lʌks/, luxuriously /lʌgˈʒʊərɪəslɪ/, month /mʌnθ/, plumber /ˈplʌmə/, shut /ʃʌt/, trouble /ˈtrʌbl/, ultra-high /ˌʌltrəˈhaɪ/, umbilical /ʌmˈbɪlɪkl/, unbutton /ʌnˈbʌtn/, undertone /ˈʌndətəʊn/, undone /ʌnˈdʌn/, upwards /ˈʌpwədz/, usherette /ˌʌʃərˈet/, utterances /ˈʌtərənsɪz/, worry /ˈwʌrɪ/, yuppie /ˈjʌpɪ/

2. My uncle’s mum loves his youngest son too much. /maɪ ˈʌŋklz ˈmʌm ˈlʌvz hɪz ˈjʌŋgɪst ˈsʌn ˈtu: ˈmʌtʃ/ The Lunds’ mother had enough money to buy a country. /ðə ˈlʌndz ˈmʌðə ˈhæd ɪˈnʌf ˈmʌnɪ tə ˈbaɪ ə ˈkʌntrɪ/ Moray’s cousin was a monk in Russia when that couple’s son won the cup. /ˈmʌrɪz ˈkʌzn wəz ə ˈmʌŋk ɪn ˈrʌʃə wen ðət ˈkʌplz ˈsʌn ˈwʌn ðə ˈkʌp/ That colour is nice for my brother’s bus. /ðət ˈkʌlərˬɪz ˈnaɪs fə maɪ ˈbrʌðəz ˈbʌs/ Once the summer is gone you will no longer suffer from those bloody tummy pains. /ˈwʌns ðə ˈsʌmərˬɪz ˈgɒn jʊ wəl nəʊ ˈlɒŋgə ˈsʌfə frəm ðəʊz ˈblʌdɪ ˈtʌmɪ ˈpeɪnz/

3. blood /blʌd/, budge /bʌdʒ/, bush, chuffed /tʃʌft/, chum /tʃʌm/, drum /drʌm/, duly, educated, glove /glʌv/, jute, louvre, plume, rough /rʌf/, rudder /ˈrʌdə/, ruder, Rudy, super, supper /ˈsʌpə/, tusk /tʌsk/, uh-huh /ʌˈhʌ/, unequal /ʌnˈiːkwl/, utter /ˈʌtə/

4. amber /ˈæmbə/ - umber /ˈʌmbə/; ankle /ˈæŋkl/ - uncle /ˈʌŋkl/; apse /æps/ -

ups /ʌps/; badge /bædʒ/ - budge /bʌdʒ/; brash /bræʃ/ - brush /brʌʃ/; cad /kæd/ - cud /kʌd/; flatter /ˈflætə/ - flutter /ˈflʌtə/; gnat /næt/ - nut /nʌt/; Rudy /ˈru:dɪ/ - ruddy /ˈrʌdɪ/; rune /ru:n/ - run /rʌn/; truces /ˈtru:sɪz/ - trusses /ˈtrʌsɪz/


5. The bull came out full of blood from the hut pushing and running after the hunter, who had been pulling its tail.

/ðə ˈbʌl ˈkeɪm ˈaʊt ˈfʊl əv ˈblu:d frəm ðə ˈhʊt ˈpʌʃɪŋ ən ˈrʊnɪŋ ˈɑ:ftə ðə ˈhʌntə ǀ hu: həd bɪn ˈpʌlɪŋ ɪts ˈteɪl/ CORRECTA: /ðə ˈbʊl ˈkeɪm ˈaʊt ˈfʊl əv ˈblʌd frəm ðə ˈhʌt ˈpʊʃɪŋ ən ˈrʌnɪŋ ˈɑ:ftə ðə ˈhʌntə ǀ hu: həd bɪn ˈpʊlɪŋ ɪts ˈteɪl/ That ugly cat under the bush cut Buck with a mug and a cup on Monday in the country. /ðət ˈʊglɪ ˈkæt ˈʌndə ðə ˈbʌʃ ˈkʌt ˈbʌk wɪð ə ˈmʊg n ə ˈkʊp ɒn ˈmɒndeɪ ɪn ðə ˈkaʊntrɪ/ CORRECTA: /ðət ˈʌglɪ ˈkæt ˈʌndə ðə ˈbʊʃ ˈkʌt ˈbʌk wɪð ə ˈmʌg n ə ˈkʌp ɒn ˈmʌndeɪ ɪn ðə ˈkʌntrɪ/ My son bought those crusty buns which were under the front cushion /maɪ ˈsɒn ˈbɔ:t ðəʊz ˈkrʌstɪ ˈbʊnz wɪtʃ wərˬˈʌndə ðə ˈfrɒnt ˈkʌʃn/ CORRECTA: /maɪ ˈsʌn ˈbɔ:t ðəʊz ˈkrʌstɪ ˈbʌnz wɪtʃ wərˬˈʌndə ðə ˈfrʌnt ˈkʊʃn/

2.2.11.1 Exercicis sobre la vocal /��:/ (pàgina 41)

1. Berne /bɜ:n/, birch /bɜ:tʃ/, Bourne /bɔ:n/, burgers /ˈbɜ:gəz/, circled /ˈsɜ:kləd/, curtain /ˈkɜ:tən/, earl /ɜ:l/, early /ˈɜ:lɪ/, fervour /ˈfɜ:və/, first /fɜ:st/, flirt /flɜ:t/, jersey /ˈdʒɜ:sɪ/, journey /ˈdʒɜ:nɪ/, lurch /lɜ:tʃ/, lurk /lɜ:k/, mercy /ˈmɜ:sɪ/, pearl /pɜ:l/, servant /ˈsɜ:vnt/, stirling /ˈstɜ:lɪŋ/, surpliced /ˈsɜ:plɪst/, urgent /ˈɜ:dʒnt/, word /wɜ:d/

2. Bertha Berger and Fergie Goethe were attorneys in Jersey and Kirkby who

murmured about Sterne’s sperm. /ˈbɜ:θə ˈbɜ:dʒərˬən ˈfɜ:gɪ ˈgɜ:tə wərˬəˈtɜ:nɪz ɪn ˈdʒɜ:sɪ ən ˈkɜ:bɪ hu: ˈmɜ:məd əˈbaʊt ˈstɜ:nz ˈspɜ:m/ Surely Shirley made a survey on the fervour for Verner’s worthy works. /ˈʃʊəlɪ ˈʃɜ:lɪ ˈmeɪd ə ˈsɜ:veɪ ɒn ðə ˈfɜ:və fə ˈvɜ:nəz ˈwɜ:ðɪ ˈwɜ:ks/ He didn’t understand why Virginia said “The early bird catches the worm”. /hɪ ˈdɪdnt ˌʌndəˈstænd waɪ vəˈdʒɪnjə ˈsed ðɪ ˈɜ:lɪ ˈbɜ:d ˈkætʃɪz ðə ˈwɜ:m/ Murphy was murdered after flirting with that girl from Persia. /ˈmɜ:fɪ wəz ˈmɜ:dəd ˈɑ:ftə ˈflɜ:tɪŋ wɪð ðət ˈgɜ:l frəm ˈpɜ:ʃə/ Various journals affirmed that he earned a dirty reputation on his birthday. /ˈveərɪəs ˈdʒɜ:nlz əˈfɜ:md ðət hɪ ˈɜ:nd ə ˈdɜ:tɪ ˌrepjʊˈteɪʃən ɒn hɪz ˈbɜ:θdeɪ/

3. lurch /lɜ:tʃ/, fever, circular /ˈsɜ:kjʊlə/, fee, heed, pleasant, furrier /ˈfɜ:rɪə/,

sermon /ˈsɜ:mn/, murderer /ˈmɜ:dərə/, serge /sɜ:dʒ/, peel, burton /ˈbɜ:tn/, dread, Turkey /ˈtɜ:kɪ/, feather, coercion /kəʊˈɜːʃn/, amateur, tortoise, breast, murmur /ˈmɜ:mə/, scurf /skɜ:f/, ear

4. any /ˈenɪ/ - Ernie /ˈɜ:nɪ/; debt /det/ - dirt /dɜ:t/; head /hed/ - herd /hɜ:d/;

messy /ˈmesɪ/ - mercy /ˈmɜ:sɪ/; wheel /wi:l/ - whirl /wɜ:l/; banish /ˈbænɪʃ/ - burnish /ˈbɜ:nɪʃ/; salmon /ˈsæmn/ - sermon /ˈsɜ:mn/; jams /dʒæmz/ - germs


/dʒɜ:mz/; secular /ˈsekjʊlə/ - circular /ˈsɜ:kʊlə/; scuff /skʌf/ - scurf /skɜ:f/; madder /ˈmædə/ - murder /ˈmɜ:də/

5. Bert heard the early birds singing merrily by the church.

/ˈbɑ:t ˈhɪəd ðɪ ˈɪəlɪ ˈbɜ:dz ˈsɪŋɪŋ ˈmɜ:rɪlɪ baɪ ðə ˈtʃɔ:tʃ/ CORRECTA: /ˈbɜ:t ˈhɜ:d ðɪ ˈɜ:lɪ ˈbɜ:dz ˈsɪŋɪŋ ˈmerɪlɪ baɪ ðə ˈtʃɜ:tʃ/ Love feelings from a nurse’s heart are worth more than a third of the world value. /ˈlʌv ˈfi:lɪŋz frəm ə ˈnɜ:sɪz ˈhɑ:t ə ˈwɜ:θ ˈmɔ: ðən ə ˈθɜ:d əv ðə ˈwɜ:ldz ˈvælju:/ CORRECTA: /ˈlʌv ˈfi:lɪŋz frəm ə ˈnɜ:sɪz ˈhɑ:t ə ˈwɜ:θ ˈmɔ: ðən ə ˈθɜ:d əv ðə ˈwɜ:ldz ˈvælju:/ The girl’s feast was great but, first, the fence was blurred and then Peter’s beard was burnt with a cigar. /ðə ˈgi:lz ˈfɜ:st wəz ˈgreɪt bət ǀ ˈfɔ:st ǀ ðə ˈfens wəz ˈblɔ:d ən ˈðen ˈpi:təz ˈbɜ:d wəz ˈbɔ:nt wɪð ə sɪˈgɑ:/ CORRECTA: /ðə ˈgɜ:lz ˈfi:st wəz ˈgreɪt bət ǀ ˈfɜ:st ǀ ðə ˈfens wəz ˈblɜ:d ən ˈðen ˈpi:təz ˈbɪəd wəz ˈbɜ:nt wɪð ə sɪˈgɑ:/

2.2.12.1 Exercicis sobre la vocal /ə/ (pàgina 43)

1. accommodate /əˈkɒmədeɪt/, acidulous /əˈsɪdjʊləs/, afraid /əˈfred/, Agassi /ˈægəsɪ/, almond /ˈɑ:mənd/, amateur /ˈæmətʃə/, analysis /əˈnæləsɪs/, Arab /ˈærəb/, architect /ˈɑ:kətekt/, balcony /ˈbælkənɪ/, brochure /ˈbrəʊʃə/, conjugal /ˈkɒndʒʊgəl/, constable /ˈkʌnstəbl/, coward /kaʊəd/, cupboard /ˈkʌbəd/, duel /ˈdju:əl/, efforts /ˈefəts/, Eleanor /ˈelɪnə/, possible /ˈpɒsəbl/, retina /ˈretɪnə/, theatre /ˈθɪətə/, trainer /ˈtreɪnə/

2. Was Adams a chieftain in ancient Ireland?

/wəz ˈædəmz ə ˈtʃiːftən ɪn ˈeɪnʃnt ˈaɪələnd/ Adela’s daughter is a fashion dealer but also a fashion victim. She never forgets a mirror in the pocket of her trousers. /ˈædɪləz ˈdɔ:tərˬɪz ə ˈfæʃn ˈdi:lə bət ˈɔ:lsəʊ ə ˈfæʃn ˈvɪktɪm ǁ ʃɪ ˈnevə fəˈgets ə ˈmɪrərˬɪn ðə ˈpɒkɪt əv hə ˈtraʊsəz/ Agatha’s vengeance against her famous father reached Parliament in August. /ˈægəθəz ˈvendʒns əˈgenst hə ˈfeɪməs ˈfɑ:ðə ˈri:tʃt ˈpɑːlɪmənt ɪn ˈɔ:gəst/ Seven police officers standing by the cathedral saw the student’s accident. /ˈsevn pəˈliːs ˈɒfɪsəz ˈstændɪŋ baɪ ðə kəˈθiːdrəl ˈsɔ: ðə ˈstju:dnts ˈæksɪdənt/ Never could the monarch forget the mountain view and the river murmur reaching his wonderful palace. /ˈnevə kʊd ðə ˈmɒnək fəˈget ðə ˈmaʊntɪn ˈvju: ən ðə ˈrivə ˈmɜːmə ˈri:tʃɪŋ hɪz ˈwʌndəfl ˈpæləs/

3. abacus /ˈæbəkəs/, algae /ˈælgi:/, bazaar /bəˈzɑː/, Algerian /ælˈdʒɪərɪən/,

canoe /kəˈnuː/, highest /haɪəst/, tortoise /ˈtɔ:təs/, Hellen, bastard /ˈbɑːstəd/, keynote, Malay /məˈleɪ/, seaport, agony /ˈægənɪ/, unique, apogee


/ˈæpədʒiː/, Pakistan, energy /ˈenədʒɪ/, lounge, Ernest /ˈɜ:nəst/, Nathaniel /nəˈθænjəl/, dresses, hooky

4. badges /ˈbædʒɪz/ - badgers /ˈbædʒəz/; covet /ˈkʌvɪt/ - covert /ˈkəʊvɜːt/;

nebula /ˈnebjʊlə/ - nebulae /ˈnebjəli:/; payee /peɪˈiː/ - payor /ˈpeɪə/; seaborne /ˈsiːbɔːn/ - suborn /səˈbɔːn/; seaweeds /ˈsiːwiːdz/ - seawards /ˈsiːwədz/; whiskeys /ˈwɪskɪz/ - whiskers /ˈwɪskəz/; ammeters /ˈæmiːtəz/ - amateurs /ˈæmətəz/; palates /ˈpæləts/ - Pilates /ˌpəˈlɑːtiːz/

5. My husband’s company gained a reputation thanks to the monarch.

/maɪ ˈhəsbʌndz ˈkʌmpænɪ ˈgeɪnəd ə ˌrəpjəˈteɪʃn ˈθəŋks tə ði: ˈmɒnɑ:k/ CORRECTA: /maɪ ˈhʌsbəndz ˈkʌmpənɪ ˈgeɪnd ə ˌrepjəˈteɪʃn ˈθæŋks tə ðə ˈmɒnək/ Arthur was a privileged actor: he attended the faculty of languages and had an excellent memory. /ˈɑ:θɜ: wəz ə ˈprɪvi:lɪdʒ ˈæktɔ: ǁ hɪ æˈtendɪd ðə ˈfəkəltɪ əv ˈlæŋgwɪdʒɪz ɑ:n ˈhæd ən ˈekselənt ˈmemɒrɪ/ CORRECTA: /ˈɑ:θə wəz ə ˈprɪvəlɪdʒ ˈæktə ǁ hɪ əˈtendɪd ðə ˈfækəltɪ əv ˈlæŋgwɪdʒɪz ən ˈhæd ən ˈeksələnt ˈmemərɪ/ Summer and winter temperatures are not comparable in England and Thailand. /ˈsʌmerˬɑ:n ˈwɪnte ˈtemprətʃəz ə ˈnɒt ˈkɒmpɑ:reɪbəl ɪn ˈɪŋglænd ən ˈtaɪlænd/ CORRECTA: /ˈsʌmərˬən ˈwɪntə ˈtemprətʃəz ə ˈnɒt ˈkɒmpərəbəl ɪn ˈɪŋglənd ən ˈtaɪlænd/

3.4 Exercicis sobre diftongs, triftongs i semiconsonants de l’anglès (pàgina 50)

1. account /əˈkaʊnt/, acquire /əˈkwaɪə/, airway /ˈeəweɪ/, allowance /əˈlaʊəns/, alumni /əˈlʌmnaɪ/, always /ˈɔ:lweɪz/, aware /əˈweə/, beer /bɪə/, beige /beɪʒ/, billion /ˈbɪlɪən/, boa /bəʊə/, bureaux /ˈbjʊərəʊz/, canary /kəˈneərɪ/, chain /tʃeɪn/, chair /tʃeə/, cirque /sɪək/, cloudy /ˈklaʊdɪ/, code /kəud/, Coke /kəʊk/, comb /kəʊm/, couch /kaʊtʃ/, coyle /kɔɪl/, deify /ˈdeɪfɪ/, denounce /dɪˈnaʊns/, die /daɪ/, dive /daɪv/, dose /dəʊs/, due /dju:/, equate /ɪˈkweɪt/, Europe /ˈjʊərə/, fake /feɪk/, five /faɪv/, gear /gɪə/, glare /gleə/, hole /həʊl/, hour /aʊə/, jewel /dʒʊəl/, maize /meɪz/, malaria /məˈleərɪə/, manufacture /ˌmænjəˈfæktʃə/, merely /ˈmɪəlɪ/, neutral /ˈnju:trl/, new /nju:/, pear /peə/, phone /fəʊn/, poem /pəʊəm/, puerile /ˈpjʊəraɪl/, query /ˈkwɪərɪ/, really /ˈrɪəlɪ/, rear /rɪə/, reward /rɪˈwɔ:d/, shower /ʃaʊə/, soap /səʊp/, stew /stju:/, therefore /ˈðeəfɔ:r/, towards /təˈwɔ:dz/, view /vju:/, vignette /vɪˈnjet/, weary /ˈwɪərɪ/, wife /waɪf/, writhe /raɪð/, yes /jes/, zero /ˈzɪərəʊ/, zone /zəʊn/

2. “ai”: /e/ en said (/sed/); /æ/ en plaid (/plæd/); /eɪ/ en again (/əˈgeɪn/); /aɪ/ en

assagai (/ˈæsəgaɪ/); /eɪə/ en laity (ˈleɪətɪ/); /eɪɪ/ en mosaic (/məˈzeɪɪk/); /ə/ en villainy (/ˈvɪlənɪ/) “au”: /ɔ:/ en cautious (/ˈkɔːʃəs/); /ɒ/ en because (/bɪˈkɒz/) “ay”: /eɪ/ en pray (/preɪ/); /aɪ/ en ayatollah (/ˌaɪəˈtɒlə/); /ɪ/ en Lindsay

(/ˈlindzɪ/)


“ea”: /i:/ en heat (/hi:t/); /ɑ:/ en heart (/hɑ:t/); /ɜ:/ en heard (/hɜ:d); /ɪeɪ/ en create (/krɪeɪt/); /ɪə/ en dear (/dɪə/); /eə/ en wear (weə); /e/ en head (/hed/); /eɪ/ en break (/breɪk/); /ə/ en vengeance (/ˈvendʒəns/)

“ee”: /ɪə/ en queer (/kwɪə/); /i:/ en see (/si:/) “ei”: /eɪ/ en abseil (/ˈæbseɪl/); /i:ɪ/ en being (/ˈbiːɪŋ/); /aɪ/ en Brunei

(/bruːˈnaɪ/); /i:/ en ceiling (/ˈsilɪŋ/) “eigh”: /eɪ/ en eight (/eɪt/); /aɪ/ en height (/haɪt/); /ɪ/ en Raleigh (ˈrɔ:lɪ/) “oo”: /ɔ:/ en door (/dɔ:/); /u:/ en spoon (/spu:n/); /ʊ/ en good (/gʊd/); /ʊə/

en poor (/pʊə/); /ʌ/ en blood (/blʌd/) “ew”: /ju:/ en new (/ˈnju:/); /u:/ en drew (/dru:/); /əʊ/ en sew (/səʊ/) “ie”: /aɪ/ en die (/daɪ/); /aɪə/ en diet (/ˈdaɪət/); /ɪ/ en sieve (/sɪv/); /ə/ en

ancient (/ˈeɪnʃənt/) “oe”: /u:/ en shoe (/ʃu:/); /əʊ/ en doe (/dəʊ/) “ou” : /aʊ/ en foul (/faʊl/); /əʊ/ en soul (/səʊl/); /u:/ en ghoul (/gu:l/); /ʊ/ en

should (/ʃʊd/); /ə/ en infamous (/ˈɪnfəməs/) “ough”: /ʌf/ / en enough (/ɪˈnʌf/); /ɔ:/ en bought (/bɔ:t/); /əʊ/ en though

(/ðəʊ/); /aʊ/ en bough (/baʊ/) “ow”: /aʊ/ en how (/haʊ/); /əʊ/ en low (/ləʊ/) “ui” /ju:/ en suit (/sju:t/); /uːɪ/ en suicide (/ˈsuːɪsaɪd/); /wi:/ en suite

(/swi:t/); /ɪ/ en circuit (/ˈsɜːkɪt/) 3. yoke /jəʊk/ - joke /dʒəʊk/; Jew /dʒu:/ - yew /ju:/; u /ju:/ - Jew /dʒu:/; use

/ju:s/ - juice /dʒu:s/; jot /dʒɒt/ - yacht /jɒt/; yard /jɑ:d/ - jarred /dʒɑ:d/; gel /dʒel/ - yell /jel/; yes /jes/ - Jess /dʒes/; yaw /jɔ:/ - jaw /dʒɔ:/; Yale /jeɪl/ - jail /dʒeɪl/; jet /dʒet/ - yet /jet/

4. Yes, I would like Edward to buy some wood.

/ˈjes ǀ aɪ wəd ˈlaɪk ˈedwəd tə ˈbaɪ səm ˈwʊd/ - Yes: els valencians tendeixen a identificar el grafema “y” amb un so

africat, com en castellà, i pronunciar *[dʒes], especialment a principi de la cadena parlada. S’ha de procurar que el so siga /j/, si cal, pronunciant una [i].

- would: en valencià no es dóna la concurrència entre la semiconsonant /w/ i cap fonema [u], amb la qual cosa els valencians solen fer una [g], és a dir *[gʊd ˈlaɪk], o una [b] (*[bʊd ˈlaɪk]). S’ha de tractar que no hi haja contacte entre la llengua i el paladar o entre els llavis, si cal, fent una [ʊ] i allargant-la.

- Edward: aquesta /w/ potser no és tan complicada com la de would, perquè el grup [wa] si es troba en valencià, tot i que com que moltes vegades va precedit de [g] (com a “guant”), s’ha d’evitar afegir una /g/ i pronunciar *[ˈedgwəd]

- wood: el mateix problema que amb would; els estudiants valencians sovint pronuncien *[gʊd] o *[bʊd].


Do you know where I can find the yacht? It has not arrived yet. /də jʊ ˈnəʊ weə aɪ kən ˈfaɪnd ðə jɒt ǁ ɪt həz ˈnɒt əˈraɪd ˈjet/

- you: igual que passa amb yes, els valencians tendeixen a fer l’africada /dʒ/, i pronunciar *[dʒu:], amb l’agreujant que no només la realització és incorrecta, sinó que a més estan pronunciant una altra paraula, és a dir, Jew. S’ha d’insistir, fent només una [i], si cal.

- yacht: a banda del perill de la /j/ mal realitzada com a /dʒ/, hi ha el problema que és una paraula amb poca correspondència grafèmica, i els alumnes la lligen directament [dʒatʃt]. Tant aquesta errada com la realització incorrecta de la semiconsonant s’evitarien si pensem que aquesta paraula ha donat en valencià l’anglicisme “iot”, que segueix exactament la pronunciació original anglesa.

- yet: el mateix problema per tercera vegada, i de nou el perill, si es pronuncia *[dʒet], de fer una paraula distinta, jet.

5. He went abroad with eight Danish pastries at dawn. /hɪ ˈwent əˈbrəʊd wɪð ˈeɪt ˈdɑ:nɪʃ ˈpɑ:strɪz ət ˈdəʊn/ CORRECTA: /hɪ ˈwent əˈbrɔ:d wɪð ˈeɪt ˈdeɪnɪʃ ˈpeɪstrɪz ət ˈdɔ:n/ Daily I draw and paint pictures for my youngest daughter. /ˈdaɪlɪ aɪ ˈdraʊ səm ˈpɪktʃəz fə maɪ ˈjaʊngɪst ˈdaʊtə/ CORRECTA: /ˈdeɪlɪ aɪ ˈdrɔ: səm ˈpɪktʃəz fə maɪ ˈjʌngɪst ˈdɔ:tə/ I injured my jaw when the cow came towards me and the waiter. /aɪ ˈɪndʒəd maɪ ˈdʒaʊ wen ðə ˈkəʊ ˈkeɪm təˈwɜ:dz mɪ ən ðə ˈwaɪtə/ CORRECTA: /aɪ ˈɪndʒəd maɪ ˈdʒɔ: wen ðə ˈkaʊ ˈkeɪm təˈwɜ:dz mɪ ən ðə ˈweɪtə/ After that phrase the ceiling fell over the baker. /ˈɑ:ftə ðət ˈfrɑ:s ðə ˈsi:lɪŋ ˈfel ˈɔ:və ðə ˈbeɪkə/ CORRECTA: /ˈɑ:ftə ðət ˈfreɪs ðə ˈsi:lɪŋ ˈfel ˈəʊvə ðə ˈbeɪkə/ He stained his beard with a mere beer. /hɪ ˈsteɪnd hɪz ˈbɜ:d wɪð ə ˈmɜ: ˈbɪə/ CORRECTA: /hɪ ˈsteɪnd hɪz ˈbɪəd wɪð ə ˈmɪə ˈbɪə/

4.2 Exercicis sobre formes fortes i febles (pàgina 61)

1. Does she know he’s dead? I don’t know if she does, but if I did, I would not feel at ease and would prefer to forget about it. /ˈdʌz ʃɪ ˈnəʊ hɪz ˈded ǁ aɪ ˈdəʊnt ˈnəʊ ɪf ʃɪ ˈdʌz ǀ bət ɪf aɪ ˈdɪd ǀ aɪ wəd ˈnɒt ˈfi:l ət ˈi:z ən wəd prɪˈfɜ: tə fəˈget əˈbaʊt ɪt/ They do know the answer, and Alison will be there, just to show you that a friend is always there for you. /ðeɪ ˈdu: ˈnəʊ ðɪ ˈɑ:nsə ǀ ənd ˈælɪsən wəl bɪ ˈðeə ǀ dʒəst tə ˈʃəʊ jʊ ðət ə ˈfrend ɪz ˈɔ:lweɪz ˈðeə fə jʊ/ John’s not into drugs, and only discusses them if he has to. /ˈdʒɒnz ˈnɒt ˈɪntə ˈdrʌgz ǀ ənd ˈəʊnlɪ dɪsˈkʌsɪz ðəm ɪf hɪ ˈhæz tʊ/


2. The day I came a man said that, whatever you hear, that is what the doctor ordered me to do. /ði: ˈdeɪ aɪ ˈkeɪm eɪ ˈmæn ˈsed ˈðæt ǀ wɒtˈevə ju: ˈhɪə ǀ ðət ɪz wɒt ðə ˈdɒktərˬˈɔ:dəd mɪ tu: də/. CORRECTA: /ðə ˈdeɪ aɪ ˈkeɪm ə ˈmæn ˈsed ðət ǀ wɒtˈevə jʊ ˈhɪə ǀ ˈðæt ɪz wɒt ðə ˈdɒktərˬˈɔ:dəd mɪ tə ˈdu:/ We will do as you said, but she doesn’t mince her words and swears a lot. /wi: wɪl də æz jʊ ˈsed ǀ bət ʃi: dəznt ˈmɪns hɜ: ˈwɜ:dz ənd ˈsweəz eɪ ˈlɒt/ CORRECTA: /wɪ wəl ˈdu: əz jʊ ˈsed ǀ bət ʃɪ ˈdʌznt ˈmɪns hə ˈwɜ:dz ən ˈsweəz ə ˈlɒt/ Tell me, is our house just for us? Say it if you can! /ˈtel mi: ǀ ɪz a: ˈhaʊs ˈdʒʌst fə əs ǁ ˈseɪ ɪt ɪf jʊ kən/ CORRECTA: /ˈtel mɪ ǀ ɪz a: ˈhaʊs dʒəst fərˬˈʌs ǁ ˈseɪ ɪt ɪf jʊ ˈkæn/

5.2.1 Exercicis sobre les consonants oclusives (pàgina 66)

1. account /əˈkaʊnt/, ache /eɪk/, acquisition /ˌækwɪˈzɪʃn/, anchor /ˈæŋkə/, bidet /ˈbi:deɪ/, bottle /ˈbɒtl/, campaign /kæmˈpeɪn/, catalogue /ˈkætəlɒg/, cave /keɪv/, choir /kwaɪə/, Christ /kraɪst/, clock /klɒk/, cloud /klaʊd/, copper /ˈkɒpə/, cot /kɒt/, could /kʊd/, crumb /krʌm/, cuddle /ˈkʌdl/, danger /ˈdeɪndʒə/, discotheque /ˈdɪskətek/, duvet /ˈdju:veɪ/, fasten /ˈfɑ:sn/, gnostic /ˈnɒstɪk/, ghost /gəʊst/, guess /ges/, handkerchief /ˈhæŋkətʃi:f/, khaki /ˈkɑ:kɪ/, knife /naɪf/, leak /li:k/, lock /lɒk/, mobbing /ˈmɒbɪŋ/, monarch /ˈmɒnək/, muscle /ˈmʌsl/, parquet /ˈpɑ:keɪ/, peck /pek/, phlegm /flem/, phlegmatic /flegˈmætɪk/, pick /pɪk/, played /pleɪd/, psalmist /ˈsɑ:mɪst/, pub /pʌb/, quay /ki:/, shepherd /ˈʃepd/, stopped /stɒpt/, thumb /θʌm/, tick /tɪk/, whistle /ˈwɪsl/

2. The buffet we went to had sandwiches, liquor and even nougat.

/ðə ˈbʊfeɪ wɪ ˈwent tə ˈhæd ˈsænwɪdʒɪz ǀ lɪkərˬən ˈi:vn ˈnuːgɑː/ Theresa’s hiccough was an undeniable sign that there was something wrong in the dialogue. /tɪˈri:zəz ˈhɪkʌp wəz ən ˌʌndɪˈnaɪəbl ˈsaɪn ðət ðə wəz ˈsʌmθɪŋ ˈrɒŋ ɪn ðə ˈdaɪəlɒg/ On Wednesday I went to spend the night at the ballet. /ɒn ˈwenzdeɪ aɪ ˈwent tə ˈspend ðə ˈnaɪt ət ðə ˈbæleɪ/ The knight organized an etiquette banquet near the Thames. /ðə ˈnaɪt ˈɔːgənaɪzd ən ˈetɪket ˈbæŋkwɪt nɪə ðə ˈtemz/ When the plumber climbed up towards the window, a crumb fell from his pocket. /wen ðə ˈplʌmə ˈklaɪmd ʌp tʊˈwɔːdz ðə ˈwɪndəʊ ǀ ə ˈkrʌm ˈfel frəm hɪz ˈpɒkɪt/

3. ample /ˈæmpl/ - amble /ˈæmbl/; pullet /ˈpʊlɪt/ - bullet /ˈbʊlɪt/; simple

/ˈsɪmpl/ - symbol /ˈsɪmbl/; abort /əˈbɔ:t/ - abord /əˈbɔ:d/; assent /əˈsent/ - ascend /əˈsend/; vicar /ˈvɪkə/ - vigour /ˈvɪgə/; calorie /ˈkælərɪ/ - gallery


/ˈgælərɪ/; clamorous /ˈklæmərəs/ - glamourous /ˈglæmərəs/; cause /kɔːz/ - gauze /gɔːz/

4. You don’t have to be a sandwich-eating psychologist to blow your knuckles every time you cough. /jʊ ˈdəʊn həv tə bɪ ə ˈsændwɪdʒ ˈi:tɪŋg psaɪˈkɒlədʒɪst tə ˈbləʊ jə ˈknʌklz ˈevrɪ ˈtaɪm jʊ ˈkɒp/ CORRECTA: /jʊ ˈdəʊnt həv tə bɪ ə ˈsænwɪdʒ ˈi:tɪŋ saɪˈkɒlədʒɪst tə ˈbləʊ jə ˈnʌklz ˈevrɪ ˈtaɪm jʊ ˈkɒf/ The climber combed his tuft of hair and jumped into the Thames on Wednesday. /ðə ˈklaɪmbə ˈkəʊmbd hɪz ˈtʌf əv ˈheərˬən ˈdʒʌmpd ˈɪntə ðə ˈθemz ɒn ˈwednzdei/ CORRECTA: /ðə ˈklaɪmə ˈkəʊmd hɪz ˈtʌft əv ˈheə ən ˈdʒʌmpt ˈɪntə ðə ˈtemz ɒn ˈwednzdei/

5. Stupid and terrible things were said about Thomas yesterday. /ˈstu:pɪd ən ˈterɪbl ˈθɪŋz wə ˈsed əˈbaʊt ˈtɒməs ˈjestədeɪ/

- Stupid: la /t/ ha de ser alveolar i no dental, com en valencià, però no planteja massa problemes en aquest context. El que pot resultar difícil és la /d/ final, perquè els valencians podem tendir a fer-la com en la nostra llengua, es a dir, sorda (com en moltes sonores finals), o pitjor, fricativa, [ð], com els castellanoparlants.

- and: aquesta “d” no es pronuncia, perquè va seguida de consonant. Els valencians poden tendir a pronunciar-la per hipercorrecció, i fins i tot ensordir-la, com farien en finals en “d” valencians.

- terrible: aquesta /t/ ha de ser aspirada, és a dir [th], i alveolar. Si no s’aspira, el so resultant pot sonar com a /d/ a l’oïda anglesa. Quant a la /b/, ha de ser oclusiva, i no fricativa [β], com es faria en valencià per ser intervocàlica.

- things: no es pronuncia la “g”; basta amb fer la n velar, és a dir, /ŋ/. - said: per la /d/ final, igual que amb stupid, els valencians fluctuen entre

l’ensordiment amb [t] autòcton o la fricativa [ð] o enmudiment castellans. - Thomas: el primer problema és que, per desconeixement, els valencians

fan /θ/, com a through o three. Ha de ser /t/, i a més, ha de ser aspirada i alveolar, [th]. Si no, el resultat pot sonar a [d].

- yesterday: la /t/ és alveolar, tot i que no aspirada, per no estar a principi de paraula. Quant a la /d/, s’ha de fer la realització alveolar i no fricativa (és a dir, no fer [ð] pel fet de ser intervocàlica).

Peter decided to tie the knot before going to the tomb and asked the lady in bed. /ˈpi:tə dɪˈsaɪdɪd tə ˈtaɪ ðə ˈnɒt bɪˈfɔ: ˈgəʊɪŋ tə ðə ˈtʊm ənd ˈɑ:skt ðə ˈleɪdɪ ɪn ˈbed/

- Peter: la /p/ ha de ser aspirada, és a dir [ph], perquè si no els anglesos poden sentir [b], i per consegüent bitter. Quant a la /t/, és alveolar i no dental, com en valencià.

- decided: la /d/ inicial ha de ser alveolar, i oclusiva; un valencià podria fer-la fricativa per anar entre vocals. La /d/ central de nou ha de ser oclusiva, i la final ha de fer-se /d/, i no [t] ni [ð] ni enmudir-se.

- to: alveolar i aspirada, és a dir, [th], i no dental i sense aspirar, com en valencià.


- tie: alveolar i aspirada. Si no es fa aspirada, [th], un anglès pot sentir die. - knot: la “k” inicial és muda. Quant a la “t” final, els valencians, si la fan

alveolar, no haurian de tenir problema per la posició, llevat que estiguen influïts per la fonètica castellana, que podria relaxar aquestes consonants finals.

- before: hi ha el perill de relaxació, [β], en la consonant inicial, per anar entre vocals, però ha de ser oclusiva, /b/.

- going: Els valencians podrien fer la “g” inicial fricativa per anar entre vocals, és a dir, [γ]. Ha de ser oclusiva i velar. Quant al final de paraula, és només /ŋ/, tot i que alguns valencians afigen incorrectament una [g].

- to: igual que l’anterior. - tomb: la /t/ inicial, aspirada i alveolar. Al final de la paraula la “b” no es

pronuncia, i els valencians poden sentir la temptació no només de pronunciar-la, sinó de fer-la sorda, com farien en “tomb”.

- and: aquesta /d/ es pronuncia per anar seguida de vocal. Els valencians han de cuidar de fer-la alveolar i no fricativa, per a fer l’enllaç correctament entre paraules.

- asked: la /k/ no presenta problemes per ella mateixa, per ser igual que en valencià (no és aspirada). Sí que pot resultar complicat el grup /kt/, que no es troba en valencià, tot i que els mateixos nadius anglesos sovint fan l’elisió de la /k/ i pronuncien [ɑ:st], però els estudiants no han d’acostumar-se, perquè altres grups, com ara el /pt/ d’erupt, no admeten aquestes reduccions.

- lady: la /d/ no pot ser fricativa ([ð]), encara que vaja entre vocals. - bed: la /b/ inicial ha de ser oclusiva, tot i que per anar després de /n/ seria

més fàcil per als valencians. Quant a la /d/ final, s’ha d’evitar l’ensordiment valencià, però també la fricativa o l’enmudiment castellans.

5.3.1.1 Exercicis amb les fricatives labiodentals /f/ i /v/ (pàgina 68)

1. above /əˈbʌv/, affix (nom) /ˈʌfɪks/, alive /əˈlaɪv/, Beverley /ˈbevəlɪ/, camphor /ˈkʌmfə/, cliff /klɪf/, cough /kɒf/, curve /kɜ:v/, divvy /ˈdɪvɪ/, give /gɪv/, laugh /lɑ:f/, mauve /məʊv/, navy /ˈneɪvɪ/, nephew /ˈnefju:/, of /əv/, offend /əˈfend/, pheasant /ˈfeznt/, rivets /ˈrɪvɪts/, rove /rəʊv/, sapphire /ˈsæfaɪə/, savvy /ˈsævɪ/, servant /ˈsɜ:vnt/, village /ˈvɪlɪdʒ/, Stephen /ˈsti:vn/, tough /tʌf/, verve /vɜ:v/, vigour /ˈvɪgə/, viva /ˈvi:və/, wives /waɪvz/

2. Dave wasn’t clever enough to deceive the slave.

/ˈdeɪv ˈwɒznt ˈklevərˬɪˈnʌf tə dɪˈsiːv ðə ˈsleɪv/ The vicar believed he would find his visa in the river. /ðə ˈvɪkə bɪˈliːvd hɪ wəd ˈfaɪnd hɪz ˈvi:zə ɪn ðə ˈrɪvə/ Steve deserved a grave with an epitaph of his five wives in Devon’s valley. /ˈsti:v dɪˈzɜːvd ə ˈgreɪv wɪð ən ˈepɪtɑːf əv hɪz ˈfaɪv ˈwaɪvz ɪn ˈdevnz ˈvælɪ/ Even when we were harvesting in the cliffs I could feel the starving farmer’s forehead on my feet. /ˈi:vn wen wɪ wə ˈhɑ:vɪstɪŋ ɪn ðə ˈklifs aɪ kəd ˈfi:l ðə ˈstɑ:vɪŋ ˈfɑ:məz ˈfɒrɪd ɒn maɪ ˈfi:t/


That afternoon I fitted those fatty but digestive biscuits in my gloves and went to Venice for the movie. /ðət ˌɑːftəˈnuːn aɪ ˈfɪtɪd ðəʊz ˈfætɪ bət daɪˈdʒestɪv ˈbɪskɪts ɪn maɪ ˈglʌvz ən ˈwent tə ˈvenis fə ðə ˈmu:vɪ/

3. belief /bɪˈliːf/ - believe /bɪˈliːv/; divine /dɪˈvaɪn/ - define /dɪˈfaɪn/; fast /fɑ:st/ - vast /vɑ:st/; service /ˈsɜ:vɪs/ - surface /ˈsɜ:fɪs/; staff /stɑ:f/ - starve /stɑ:v/; fetid /ˈfetɪd/ - vetted /ˈvetɪd/; voiced /vɔɪst/ - foist /fɔɪst/; half /hɑ:f/ - halve /hɑ:v/; shuffle /ˈʃʌfl/ - shovel /ˈʃʌvl/; fizz /ˈfɪz/ - viz /ˈvɪz/

4. Philosophers and philanthropists believe in saving their vigour for the

harvest. /pɪˈlɒsəfəz ən pɪˈlænθrəpɪsts bɪˈli:f ɪn ˈseɪvɪŋ ðeə ˈvɪgə fə ðə ˈhɑ:bɪst/ CORRECTA: /fɪˈlɒsəfəz ən fɪˈlænθrəpɪsts bɪˈli:v ɪn ˈseɪvɪŋ ðeə ˈvɪgə fə ðə ˈhɑ:vɪst/ An epitaph on my grave defines how difficult affixes fit into a very stiff description. /ən ˈepɪtɑ:p ɒn maɪ ˈgreɪf dɪˈvaɪnz haʊ ˈdɪfɪklt ˈæfɪksɪz ˈfɪt ˈɪntə ə ˈverɪ ˈstɪv dɪˈskrɪpʃn/ CORRECTA: /ən ˈepɪtɑ:f ɒn maɪ ˈgreɪv dɪˈfaɪnz haʊ ˈdɪfɪklt ˈæfɪksɪz ˈfɪt ˈɪntə ə ˈverɪ ˈstɪf dɪˈskrɪpʃn/

5. Transcriu les frases següents, subratlla-hi les consonants fricatives labiodentals i comenta quines podrien plantejar problemes als valencianoparlants, i digues per què:

A very humble servant strove not to laugh at my nephew because he was vastly in love. /ə ˈverɪ ˈhʌmbl ˈsɜ:vnt ˈstrəʊv ˈnɒt tə ˈlɑ:f ət maɪ ˈnefju: bɪˈkɒz hɪ wəz ˈvɑ:stlɪ ɪn ˈlʌv/

- very: tot i que la /v/ és un fonema valencià, molts valencianoparlants, potser influïts pel castellà, o per la seua variant idiosincràsica, la fan bilabial fricativa ([β]), amb la qual cosa diuen *[βerɪ], especialment després de vocal. S’ha de posar èmfasi en la fricció entre el llavi inferior i les incisives superiors.

- servant: igual que l’anterior, hi ha la tendència a fer [β]. També és important mantenir-hi la vibració de les cordes vocals, per tal de no fer *[ˈsɜ:fənt], com els alemanys (que, no s’ha d’oblidar, sí que tenen el fonema /v/, però la seua correspondencia gràfica és “w”, com en wir, mentre que la grafia “v” correspon a /f/, com a verkaufen).

- strove: en valencià no hi ha /v/ final, i es tendeix a fer-la fricativa sorda ([f]), que en alguns casos pot fins i tot portar a confusió amb altra paraula, o bé a fer-la fricativa bilabial [β]. Totes dues realitzacions són incorrectes, i s’ha de tractar d’emfatitzar la /v/.

- laugh: en principi la /f/ final no és problemàtica, perquè la trobem en valencià (“buf”). És important fer la /f/ i la /ɑ:/, perquè els estudiants valencians tendeixen a fer-la igual que love (/lʌv/)

- nephew: no hauria de ser problemàtica aquesta paraula, perquè admet totes dues pronunciacions, amb sorda /ˈnefju:/ o sonora /ˈnevju:/, tot i que aquesta segona pronunciació és molt menys habitual i quasi inexistent entre els valencians que aprenen anglès.


- vastly: la mateixa situació que el very anterior; s’ha d’evitar la relaxació de *[βɑ:stlɪ], però també l’exageració de *[fɑ:stlɪ].

- love: com avançàvem en laugh, els valencians tendeixen a fer els verbs “amar” i “riure” igual, perquè no allarguen la vocal de laugh, i perquè la sonora de love la fan sorda. S’ha de fer /lʌv/, remarcant la vibració de les cordes vocals en la consonant final.

When I left my village and my Valencian home I had to give up many things, including my villa in Alicante. /wen aɪ ˈleft maɪ ˈvɪlɪdʒ ən maɪ vəˈlensɪən ˈhəʊm aɪ ˈhæd tə ˈgɪv ˈʌp ˈmenɪ ˈθɪŋz ǀ ɪnˈklu:dɪŋ maɪ ˈvɪlə ɪn ˌælɪˈkænteɪ/

- left: la /f/ en si no és problemàtica; el que costa de fer als valencians és el grup /ft/ final, que no es troba en valencià, amb la cual cosa els estudiants solen fer només *[lef]. S’ha de fer èmfasi en la pronunciació de totes dues consonants.

- village: cap dificultat en principi perquè hi ha /v/ en valencià; s’ha de fugir de pronunciacions tipus *[ˈβɪlɪdʒ] o *[ˈfɪlɪdʒ].

- Valencian: igual que l’anterior, amb l’agreujant que és una relaxació molt estesa en el dominis de la llengua, incloent-hi tota Catalunya i la mateixa ciutat de València. Tant en anglès com en valencià, la consonant inicial ha de ser /v/.

- give: com hem dit abans, no hi ha /v/ final en valencià; s’ha d’evitar fer *[gɪf].

- villa: igual que els anteriors. Ni *[ˈβɪlə], ni *[ˈfɪlə] (que, a més, sonaria a filler), sinó /ˈvɪlə/.

5.3.2.1 Exercicis amb les fricatives interdentals /θ/ i /ð/ (pàgina 71)

1. berth /bʌθ/, ethics /ˈeθɪks/, fourth /fɔ:θ/, froth /frɒθ/, Goth /gɒθ/, growth /grəʊθ/, neither /ˈnaɪðə/, oath /əʊθ/, other /ˈʌðə/, pother /ˈpɒðə/, slither /ˈslɪðə/, sooth /su:θ/, thaw /θɔ:/, thee /ði:/, then /ðen/, therefore /ˈðeəfɔ:/, these /ði:z/, they /ðeɪ/, thicket /ˈθɪkɪt/, thigh /θaɪ/, thin /θɪn/, thine /ðaɪn/, this /ðɪs/, thorough /θʌrə/, thresher /ˈθreʃə/, thrill /θrɪl/, throne /θrəʊn/, thug /θʌg/, thunder /ˈθʌndə/, thus /ðʌs/, together /təˈgeðə/, without /wɪðˈaʊt/, zither /ˈzɪðə/

2. On that Thursday the author of Gareth’s theory was born in a mythical path

in the South. /ɒn ðət ˈθɜːzdeɪ ðɪ ˈɔːθərˬəv ˈgærəθs ˈθɪərɪ wəz ˈbɔ:n ɪn ə ˈmɪθɪkl ˈpɑ:θ ɪn ðə ˈsaʊθ/ Thatcher’s thieves threw worthy clothes, thick moths, and feathers which fell on earth. /ˈθætʃəz ˈθiːvz ˈθru: ˈwɜ:ðɪ ˈkləʊðz ǀ ˈθɪk ˈmɒθs ǀ ən ˈfeðəz wɪtʃ ˈfel ɒn ˈɜ:θ/ Ruth and Catherine thanked Keith’s mother for the wreath after Arthur’s death. /ˈru:θ ən ˈkæθərɪn ˈθæŋkt ˈki:θs ˈmʌðə fə ðə ˈri:θ ˈɑ:ftərˬˈɑ:θəz ˈdeθ/


Though when he was thirty he loved maths, when the truth of his brother’s birth was revealed, he followed another path, as he was thirsty after recovering his faith. /ðəʊ wen hɪ wəz ˈθɜ:tɪ hɪ ˈlʌvd ˈmæθs ǀ wen ðə ˈtru:θ əv hɪz ˈbrʌðəz ˈbɜ:θ wəz rɪˈvi:ld ǀ hɪ ˈfɒləʊd əˈnʌðə ˈpɑ:θ ǀ əz hɪ wəz ˈθɜ:stɪ ˈɑ:ftə rɪˈkʌvərɪŋ hɪz ˈfeɪθ/ The thread in his mouth reached his thorax. /ðə ˈθred ɪn hɪz ˈmaʊθ ˈri:tʃt hɪz ˈθɔːræks/

3. sheath /ʃiːθ/ - sheathe /ʃiːð/; thigh /θaɪ/ - thy /ðaɪ/; wreath /ri:θ/ - wreathe

/ri:ð/; sooth /su:θ/ - soothe /su:ð/; loath /ləʊθ/ - loathe /ləʊð/; thy /ðaɪ/ - die /daɪ/; breathe /bri:θ/ - breed /bri:d/; day /deɪ/ - they /ðeɪ/

4. Thomas is fond of dill and Thai thyme, but loathes to bathe.

/ˈθɒməs ɪz ˈfɒnd əv ˈdɪl ən ˈθaɪ ˈðaɪm ǀ bət ˈləʊθz tə ˈbeɪθ/ CORRECTA: /ˈtɒməs ɪz ˈfɒnd əv ˈdɪl ən ˈtaɪ ˈtaɪm ǀ bət ˈləʊðz tə ˈbeɪð/ Although there is a thug I would like to do without, I can see meat with chips left there to thaw. /ɔ:lˈθəʊ ðeərˬɪz ə ˈðʌg aɪ wʊð ˈlaɪk tə ˈdʊ wɪˈθaʊt ǀ aɪ kən ˈsi: ˈmi:t wɪθ ˈtʃɪps ˈleft ˈðeə tə ˈðɔ:/ CORRECTA: /ɔ:lˈðəʊ ðeərˬɪz ə ˈθʌg aɪ wʊd ˈlaɪk tə ˈdʊ wɪˈðaʊt ǀ aɪ kən ˈsi: ˈmi:t wɪð ˈtʃɪps ˈleft ˈðeə tə ˈθɔ:/

5. The day I realized their thighs were so thick, I almost couldn’t breathe. /ðə ˈdeɪ aɪ ˈrɪəlaɪzd ðeə ˈθaɪz wə səʊ ˈθɪk ǀ aɪ ˈɔ:lməʊst ˈkʊdnt ˈbri:ð/ - The: com que està al començament de la frase, els valencians tendeixen

a fer-la oclusiva, és a dir, *[də]. S’ha de col·locar la llengua entre les dents abans de començar l’enunciat.

- day: tot i que no és fricativa, la subratllem perquè els estudiants tendeixen a fer-la com a [ð], perquè està en posició intervocàlica.

- realized: no hauria de provocar problemes, però la /d/ ha de ser alveolar i no fricativa.

- their: tampoc cap dificultat aparent. - thighs: una /θ/; només cal que l’alumne recorde la pronúncia correcta. - thick: técnicament no és complicada; només s’ha de recordar que és /θ/

i no *[ð]. - couldn’t: s’ha de fer alveolar, tot i que aquesta te més possibilitats de

fer-se correctament per anar al costat de /n/. - breathe: la consonant final és /ð/; molts estudiants la fan malament,

com a [θ], perquè es confonen amb breath (/breθ/). The act of bathing is strictly forbidden in the Thames, therefore I’ll have a bath. /ðə ˈækt əv ˈbeɪðɪŋ ɪz ˈstrɪktlɪ fəˈbɪdn ɪn ðə ˈtemz ǀ ˈðeəfɔ:rˬaɪl ˈhæv ə ˈbɑ:θ/ - The: igual que el de la frase anterior. És importantíssim insistir en

aquest tema. - bathing: aquesta és fricativa, /ˈbeɪðɪŋ/. Els alumnes moltes vegades

consideren que és derivat de bath, i la pronuncien *[ˈbɑ:θɪŋ]. Ha de ser diftongada, i amb fricativa, o siga, /ˈbeɪðɪŋ/.


- forbidden: la /d/ valenciana sol fer-se fricativa en la cadena parlada. Ha de fer-se clarament oclusiva, i amb la llengua fent força sobre els alveols, i no sobre les dents.

- Thames: la subratllem perquè no és interdental, però els alumnes pensen que si, i ho pronuncien *[ðemz], *[θems], o fins i tot *[θeɪmz]. És una excepció (igual que Thomas, Thailand i thyme), i es fa com en /t/, és a dir, /temz/.

- bath: en principi la /θ/ no és problemàtica, però té dificultat per la posició final, que no trobem en valencià. S’ha d’evitar qualsevol relaxació de la consonant.

5.3.3.1 Exercicis amb les fricatives alveolars /s/ i /z/ (pàgina 73)

1. ace /eɪs/, bliss /blɪs/, castle /ˈkɑ:sl/, cinema /ˈsɪnəmə/, circle /ˈsɜ:kl/, cities /ˈsɪtɪz/, crease /kri:s/, descend /dɪˈsend/, excuse /ɪk'skju:z/, finishes /ˈfɪnɪʃɪz/, gauze /gɔ:z/, grease /gri:s/, kiss /kɪs/, massage /ˈmæsɑ:ʒ/, mouse /maʊs/, muzzle /ˈmʌzl/, owns /əʊnz/, press /pres/, razor /ˈreɪzə/, sails /seɪlz/, sales /seɪlz/, size /saɪz/, sockets /ˈsɒkɪts/, Steve’s /sti:vz/, sword /sɔ:d/, whistle /ˈwɪsl/, zebra /ˈzi:brə/, zoo /zu:/

2. Cecil’s niece from Nice now lives in Greece.

/ˈsesəlz ˈni:s frəm ˈni:s ˈnaʊ ˈlɪvz ɪn ˈgri:s/ Sue loves to cook Caesar’s rice recipes because they are easy. /ˈsu: ˈlʌvz tə ˈkʊk ˈsi:zəz ˈraɪs ˈresɪpɪz bɪˈkɒz ðeɪ ərˬˈi:zɪ/ His sink still had some zinc because previous owners never ceased to use it. /hɪz ˈsɪŋk ˈstɪl ˈhæd səm ˈzɪŋk bɪˈkɒz ˈpri:vɪəs ˈəʊnəz ˈnevə ˈsi:st tə ˈju:z ɪt/ My cousin Bruce agrees with Daisy that Kansas is expensive and impressive. /maɪ ˈkʌzn ˈbru:s əˈgri:z wɪð ˈdeɪzɪ ðət ˈkænzəs ɪz ɪkˈspensɪv ənd ɪmˈpresɪv/ The busy executive director left his freezing house very early because he didn’t know the zone and the place of the science exam. /ðə ˈbɪzɪ ɪgˈzekjʊtɪv dɪˈrektə ˈleft hɪz ˈfri:zɪŋ ˈhaʊs ˈverɪ ˈɜ:rlɪ bɪˈkɒz hɪ ˈdɪdnt ˈnəʊ ðə ˈzəʊn ən ðə ˈpleɪs əv ðə ˈsaɪəns igˈzæm/

3. fussy /ˈfʌsɪ/ - fuzzy /ˈfʌzɪ/; ice /aɪs/ - eyes /aɪz/; rise /raɪz/ - rice /rais/; lice

/laɪs/ - lies /laɪz/; adulterous /əˈdʌltərəs/ - adulterers /əˈdʌltərəz/; walls /wɒlz/ - waltz /wɒls/; hens /henz/ - hence /hens/; Guinness /ˈgɪnɪs/ - guineas /ˈgɪnɪz/; precedent /ˈpresɪdənt/ - president /ˈprezɪdənt/; courses /ˈkɔ:sɪz/ - causes /ˈkɔ:zɪz/

4. Susie has things to do, so she must seize the moments and not lose her

chances. /ˈsu:sɪ ˈhæz ˈθɪŋgs tə ˈdu: səʊ ʃɪ məst ˈsi:s ðə ˈməʊmənts ən ˈnɒt ˈlu:s hə ˈtʃɑ:nzɪz/ CORRECTA: /ˈsu:zɪ ˈhæz ˈθɪŋgz tə ˈdu: səʊ ʃɪ məst ˈsi:z ðə ˈməʊmənts ən ˈnɒt ˈlu:z hə ˈtʃɑ:nsɪz/


There is always an excuse for houses near the zoo to be so expensive. /ðeərˬɪs ˈɔ:lweɪs ən ɪkˈskju:z fə ˈhaʊsɪz nɪə ðə ˈsu: tə ˈbi: səʊ ɪgˈzpensɪv/ CORRECTA: /ðeərˬɪz ˈɔ:lweɪz ən ɪkˈskju:s fə ˈhaʊzɪz nɪə ðə ˈzu: tə ˈbi: səʊ ɪkˈspensɪv/

5. For example, my busy cousin knows that an increase in the price of rice

might freeze ten peas. /fərˬɪgˈzɑ:mpl ǀ maɪ ˈbɪzɪ ˈkʌzn ˈnəʊz ðət ən ˈiŋkri:s ɪn ðə ˈpraɪs əv ˈraɪs maɪt ˈfri:z ˈten ˈpi:z/

- example: són correctes les dues pronunciacions, és a dir, /gz/ i /ks/. - busy: juntament amb easy, una de les paraules amb /z/ més habituals que

no s’ajusta a cap regla. Els valencians tendeixen a fer-la sorda. - cousin: /z/ també; s’ha d’evitar fer-la sorda, com podria passar a l’apitxat. - knows: /z/, que els valencians poden tendir a fer sorda per anar a final de

paraula. S’ha de recordar que els plurals i morfemes -s són sonors si van darrere de vocal o consonant sonora.

- increase: /s/, sense cap problema, perquè no és com excuse, és a dir, tant el verb com el nom increase es pronuncien amb /s/ sorda.

- price: /s/ sorda. És important fer-la bé, perquè si no, es produeix una altra paraula, prize (‘premi’).

- rice: igual que l’anterior; s’ha de fer sorda, /s/, perquè si no el resultat és rise.

- freeze: els valencians podrien fer-la sorda, per anar a final de paraula, i també perquè hi ha una consonant sonora després (/t/), però ha de ser sonora.

- peas: plural sonor segons la regla general, encara que als valencians els coste per anar a final de paraula. Si es fera sorda, sonaria peace.

My friend is used to seeing these things because this is the way society is. /maɪ ˈfrend ɪz ˈju:st tə ˈsi:ɪŋ ði:z ˈθɪŋz bɪˈkɒz ðɪs ɪz ðə ˈweɪ səˈsaɪətɪ ɪz/

- used: s’ha de fer sorda quan va seguida de to. Quan no, es pot pronunciar /ju:st/ o /ju:zd/.

- seeing: /s/ sorda. Normalment els valencians no la fan sonora, encara que siga intervocàlica, però s’ha de cuidar la realització.

- these: és molt important que siga sonora, perquè entre la sonoritat de /z/ i la vocal llarga i tensa /i:/ suposa la diferència entre these i el singular this. Els valencians, si la fan sonora, no ho fan prou per a marcar la diferència. En aquest cas, a més, podrien fer-la sorda incorrectament perquè va seguida de la /θ/ de things.

- things: /z/ sonora, segons la regla general. S’ha de cuidar la sonoritat. - because: potser la paraula més freqüent amb /z/ que no segueix la regla de

morfemes. És sonora, com també ho és la de cause. - this: aquesta /s/ és sorda, com hem vist quan parlàvem de these. Els

valencians tendeixen a fer this i these igual, tant per la consonant com per la vocal.

- is: /z/, que no hauria de ser problemàtica, encara que no està de més incrementar la sonoritat quan l’alumne practica, per a compensar la pèrdua en la realització ràpida.

- society: les dues sordes. Els valencians han d’intentar no sonoritzar la segona, encara que vaja entre vocals.

- is: igual que l’anterior, amb el problema que es pot tendir a fer sorda per anar a final de frase.


5.3.4.1 Exercicis amb les fricatives palatoalveolars /ʃ/ i /ʒ/ (pàgina 75)

1. azure /ˈæzʒə/, cautious /ˈkɔ:ʃəs/, chic /ʃi:k/, chicago /ʃɪˈkɑ:gəʊ/, composure /kəmˈpəʊʒə/, conscious /ˈkɒnʃəs/, cortege /kɔ:ˈteɪʒ/, crèche /kreʃ/, déjà vu /ˌdeʒɑ:ˈvu:/, delicious /dɪˈlɪʃəs/, enclosure /ɪnˈkləʊʒə/, erasure /ɪˈreɪʒə/, fascist /ˈfæʃɪst/, gauche /gəʊʃ/, genre /ˈʒɑ̃:nrə/, gnashes /ˈnæʃɪz/, lesion /ˈli:ʒn/, luge /lu:ʒ/, marshal /ˈmɑ:ʃl/, martial /ˈmɑ:ʃl/, moustache /məˈstɑ:ʃ/, niche /nɪʃ/, ocean /ˈəʊʃn/, pressure /ˈpreʃə/, rouge /ru:ʒ/, seizure /ˈsi:ʒə/, television /ˈtelɪvɪʒn/, usurer /ˈju:ʒərə/, vicious /ˈvɪʃəs/, yacht /jɒt/

2. Are you sure Sean showed you his ancient mansion in Persia?

/ə jʊ ˈʃʊə ˈʃɔ:n ˈʃəʊd jʊ hɪz ˈeɪnʃnt ˈmænʃn ɪn ˈpɜ:ʒə/ Be patient and I will negotiate a seat for the provincial musician in the brochure. /ˈbi: ˈpeɪʃənt ənd aɪ wəl nəˈgəʊʃɪeɪt ə ˈsi:t fə ðə prəˈvɪnʃl mjuːˈzɪʃn ɪn ðə ˈbrəʊʃə/ She shouted at the shop that she wished a beige shirt with the Schweppes’ slogan. /ʃɪ ˈʃaʊtɪd ət ðə ˈʃɒp ðət ʃɪ ˈwɪʃt ə ˈbeɪʒ ˈʃɜ:t wɪð ðə ˈʃweps ˈsləʊgn/ She usually scheduled her leisure time to make special decisions on casual and occasional meetings related to the regime issues. /ʃɪ ˈjuːʒuəlɪ ˈʃedju:ld hə ˈleʒə ˈtaɪm tə ˈmeɪk ˈspeʃl dɪˈsɪʒnz ɒn ˈkæʒʊəl ənd əˈkeɪʒənəl ˈmi:tɪŋz rɪˈleɪtɪd tə ðə reɪˈʒi:m ˈɪʃu:z/ It was a pleasure to visit the prestigious treasures show and exhibition in the garage. /ɪt wəz ə ˈpleʒə tə ˈvɪsɪt ðə presˈtɪʒəs ˈtreʒəz ˈʃəʊ ənd ˌeksɪˈbɪʃən ɪn ðə ˈgærɑːʒ/

3. Asher /ˈæʃə/ - azure /ˈæʒə/; Aleutian /əˈluːʃn/ - allusion /əˈluːʒən/;

Confucian /kənˈfjuːʃn/ - confusion /kənˈfjuːʒən/ 4. -tion (ʃən): (alguns exemples) nation, creation, motion, sanction, mention,

function, dilution, abbreviation, abortion, intention -sion (ʃən): (alguns exemples) pension, passion, extension, digression -sion (ʒən): (alguns exemples) lesion, delusion, decision, vision, explosion

5. There is plenty of pressure on chic usurers with prestige to be self-

conscious. /ðeərˬɪz ˈplentɪ əv ˈpresjʊərˬɒn ˈtʃi:k ˈju:sərəz wɪð presˈti:dʒ tə ˈbi: ˌselfˈkɒnʃɪəs/ CORRECTA: /ðeərˬɪz ˈplentɪ əv ˈpreʃərˬɒn ˈʃi:k ˈju:ʒərəz wɪð presˈti:ʒ tə ˈbɪ ˌselfˈkɒnʃəs/


Please, schedule your leisure time in front of the television and try to get some action. /ˈpli:z ǀ ˈʃedju:l jə ˈleʃə ˈtaɪm ɪn ˈfrʌnt əv ðə ˈtelɪvɪsin ən ˈtraɪ tə ˈget səm ˈækʃin/ CORRECTA: /ˈpli:z ǀ ˈʃedju:l jə ˈleʒə ˈtaɪm ɪn ˈfrʌnt əv ðə ˈtelɪvɪʒn ən ˈtraɪ tə ˈget səm ˈækʃn/

6. Be cautious when you visit the Chicago treasures because of the explosions.

/ˈbi: ˈkɔ:ʃəs wen jʊ ˈvɪzɪt ðə ʃəˈkɑ:gəʊ ˈtreʒəz bɪˈkɒz əv ðə ɪkˈspləʊʒnz/ - cautious: la /ʃ/ no hauria de plantejar cap dificultat; com hem vist, és un

so que pot aparèixer en aquestes posicions en valencià. Només podria ser problemàtica si no s’és conscient de la pronunciació, i es fa una “lectura grafèmica” del tipus *[kɔ:tjəʊs].

- Chicago: tampoc hauria d’esser difícil aquesta /ʃ/ inicial, igual que la que es pot trobar en valencià en “xaloc”. L’únic perill és que la pronunciació “habitual” del grafema “ch” en anglès és /tʃ/, i els valencians podrien fer-hi una africada. Aquesta ch, igual que en alguns prèstecs del francès (chef, chic), s’ha de fer /ʃ/.

- treasures: no hauria de ser problemàtica, si se sap que aquestes terminacions en -sure (com també measure i pleasure) es fan amb la fricativa palatoalveolar sonora, i no amb la sorda (com pressure).

- explosions: tampoc és difícil de pronunciar per als valencians, però han de ser conscients que és una fricativa palatoalveolar /ʒ/, resultat de l’evolució de /s/ + /j/, i aquesta pronunciació, és a dir, *[ɪkˈspləʊsjənz], ja no es fa.

The discussion degenerated into a row where people ended up shouting and taking pleasure in calling each other fascists. /ðə dɪˈskʌʃn dɪˈdʒenəreɪtɪd ˈɪntə ə ˈraʊ weə ˈpi:pl ˈendɪd ˈʌp ˈʃaʊtɪŋ ən ˈteɪkɪŋ ˈpleʒərˬɪn ˈkɔ:lɪŋ ˈi:tʃ ˈʌðə ˈfæʃɪsts/

- discussion: cap dificultat, tret de la possible tendència dels valencians a fer el mateix grup fònic que en la seua llengua, és a dir, *[sj]. Les terminacions en -ssion són quasi sempre amb /ʃ/.

- degenerated: encara que és una africada i no una fricativa, la subratllem ací perquè el verb valencià “degenerar” pot fer-se amb /ʒ/ més al nord de Castelló, o amb /tʃ/ en les comarques de parlar apitxat. Cap d’aquestes pronúncies seria correcta; s’ha de fer la /dʒ/, com es fa en valencià general.

- shouting: cap problema en absolut per als parlants valencians, que en general tenen ben interioritzada l’associació entre el grafema “sh” i el so /ʃ/, tot i que no pertany al seu repertori fonètic ni fonològic.

- pleasure: igual que el treasure anterior, aquesta /ʒ/ no té cap problema si l’estudiant coneix les terminacions en -sure, encara que ha de recordar que quan va precedida de consonant sol ser sorda, com a insure (/ɪnˈʃʊə/ o censure (/ˈsenʃə/).

- fascists: aquesta grafia “sc” és menys habitual, però la paraula corresponent en valencià (“feixista”) conté el mateix so, i no té cap complicació de pronúncia per als valencians.

5.3.5.1 Exercicis amb la fricativa glotal /h/ (pàgina 77)

1. ahead /əˈhed/, ahoy /əˈhɔɪ/, dahlia /ˈdeɪlɪə/, dishevelled /dɪˈʃevld/, dishonest /dɪˈsɒnɪst/, habeas corpus /ˌheɪbɪəsˈkɔ:pəs/, haemorrhoid /ˈhemərɔɪd/,


height /haɪt/, heir /eə/, hermit /ˈhɜ:mɪt/, hi /haɪ/, high /haɪ/, hipster /ˈhɪpstə/, homograph /ˈhɒməgrɑ:f/, Honduras /hɒnˈdjʊrəs/, honest /ˈɒnɪst/, hourly /aʊəlɪ/, house /haʊs/, houses /ˈhaʊzɪz/, human /ˈhju:mn/, penthouse /ˈpenthaʊs/, reheat /ˌri:ˈhi:t/, spyhole /ˈspaɪhəʊl/, waterhouse /ˈwɔ:təhaʊs/, who /hu:/, whole /həʊl/, whose /hu:z/, womanhood /ˈwʊmənhʊd/

2. Henry, her heir, inherited a vehicle and a hotel in the Bahamas.

/ˈhenrɪ ǀ hərˬˈeɪə ǀ ɪnˈherɪtɪd ə ˈviːɪkl ənd ə həʊˈtel ɪn ðə bəˈhɑ:məz/ Hunters who were hunting hares were injured by the hurricane in Hereford. /ˈhʌntəz hu: wə ˈhʌntɪŋ ˈheəz wərˬˈɪndʒəd baɪ ðə ˈhʌrɪkən ɪn ˈherɪfəd/ Hillary was in a hurry when Harry discovered her during a henparty in Havana. /ˈhɪlərɪ wəz ɪn ə ˈhʌrɪ wen ˈhærɪ dɪˈskʌvəd hə ˈdjʊərɪŋ ə ˈhenˌpɑ:tɪ ɪn həˈvænə/ He heard that humble Hampshire hotels were humid and had holes in their main halls. /hɪ ˈhɜ:d ðət ˈhʌmbl ˈhæmpˌʃɪə həʊˈtelz wə ˈhju:mɪd ən ˈhæd ˈhəʊlz ɪn ðeə ˈmeɪn ˈhɔ:lz/ When Happy Hugh healed her with something from her handbag, she said “hurrah”. /wen ˈhæpɪ ˈhju: ˈhi:ld hə wɪð ˈsʌmθɪŋ frəm hə ˈhændbæg ǀ ʃɪ ˈsed həˈreɪ/

3. air /eə/ - hair /heə/; here /hɪə/ - ear /ɪə/; hair /heə/ - heir /eə/; eye /aɪ/ - high

/haɪ/; hoe /həʊ/ - owe /əʊ/; hail /heɪl/ - ail /eɪl/; ache /eɪk/ - hake /heɪk/; arm /ɑ:m/ - harm /hɑ:m/; harrow /ˈhærəʊ/ - arrow /ˈærəʊ/; hate /heɪt/ - eight /eɪt/

4. If you see him going into a hotel at this hour, tell him I don’t believe in his hɒnesty. /ɪf jʊ ˈsi: ɪm ˈgəʊɪŋ ˈintə ə həʊˈtel ət ðɪs ˈhaʊə ǀ ˈtel ɪm aɪ ˈdəʊnt bɪˈli:v ɪn hɪz ˈhɒnəstɪ/ CORRECTA: /ɪf jʊ ˈsi: hɪm ˈgəʊɪŋ ˈintə ə həʊˈtel ət ðɪs ˈaʊə ǀ ˈtel hɪm aɪ ˈdəʊnt bɪˈli:v ɪn hɪz ˈɒnəstɪ/ After losing his inheritance, the dishevelled heir earned an hourly rate which hurt his feelings and his honour. /ˈɑ:ftə ˈlu:zɪŋ hɪz ɪnˈerɪtns ǀ ðə dɪˈshevld ˈheə ˈɜ:nd ən ˈaʊəlɪ ˈreɪt wɪtʃ ˈɜ:t hiz ˈfi:lɪŋz ən hɪz ˈhɒnə/ CORRECTA: /ˈɑ:ftə ˈlu:zɪŋ hɪz ɪnˈherɪtns ǀ ðə dɪˈʃevld ˈeə ˈɜ:nd ən ˈaʊəlɪ ˈreɪt wɪtʃ ˈhɜ:t hiz ˈfi:lɪŋz ən hɪz ˈɒnə/

5. He knows his behaviour is horrendous and dishonest, but he is unhappy because he did not inherit anything. /hɪ ˈnəʊz hɪz bɪˈheɪvjərˬɪz hɒrˈendəs ən dɪˈsɒnɪst ǀ bət hɪ ɪz ʌnˈhæpɪ bɪˈkɒz hɪ dɪd ˈnɒt ɪnˈherɪt ˈenɪθɪŋ/

- He: hi ha el perill, com en totes les /h/, de fer-la velar com en castellà. Els valencians han d’intentar pronunciar la paraula sense la consonant, és a dir, [i], i afegir una fricació glotal molt lleugera.


- his: el mateix problema que amb he. També es pot producir l’efecte contrari, l’omissió completa de la consonant, que no és recomanable als alumnes estrangers perquè pot sonar vulgar per a alguns nadius.

- behaviour: en posició intervocàlica també s’ha d’evitar tant la realització velar castellana com l’omissió.

- dishonest: aquesta /h/ no es pronuncia, com en honour i tots els seus derivats. Els valencians sovint la pronuncien, perquè no recorden les excepcions, i cauen en la hipercorrecció.

- unhappy: igual que la de behaviour, encara que ací va precedida de consonant. Ni s’ha de velaritzar, ni molt menys fer una falsa assimilació i fer la /n/ velar, és a dir, [ŋ].

- he: igual que el de principi de la frase. - inherit: tot i que estiga temàticament relacionada amb heir, aquesta /h/ sí

que es pronuncia. Per tant, s’ha d’evitar emmudir-la, però també la realització velar.

My honour does not allow me to hunt heiresses. /maɪ ˈɒnə dəz ˈnɒt əˈlaʊ mɪ tə ˈhʌnt ˈeəresɪz/

- honour: no es pronuncia la /h/, ni ací ni en els derivats (honourable, honest…). Molts valencians fan l’errada de pronunciar-la per generalització.

- hunt: sí que es pronuncia, però ha de ser glotal, i no velar. - heiresses: la “h” no es pronuncia, igual que en el masculi heir.

5.4.3 Exercicis amb les consonants africades sorda (/tʃ/) i sonora (/dʒ/) (pàgina 80)

1. actually /ˈætʃʊəlɪ/, adventure /ədˈventʃə/, angel /ˈeɪndʒl/, Angie /ˈændʒɪ/, brochure /ˈbrəʊʃə/, chair /tʃeə/, chalk /tʃɔ:k/, change /tʃeɪntʃ/, danger /ˈdeɪndʒə/, digestion /daɪˈdʒestʃn/, exhaustion /igˈzɔ:stʃn/, gaol /dʒeɪl/, gentle /ˈdʒentl/, genuine /ˈdʒenjʊɪn/, gesture /ˈdʒestʃə/, giant /dʒaɪənt/, ginger /ˈdʒɪndʒə/, giraffe /dʒɪˈrɑ:f/, Greenwich /ˈgrenɪdʒ/, gyro /ˈdʒaɪrə/, Jakarta /dʒəˈkɑ:tə/, janitor /ˈdʒænɪtə/, January /ˈdʒænjʊərɪ/, Jeannie /ˈdʒi:nɪ/, Jesus /ˈdʒi:zəz/, Neptune /ˈneptju:n/, nudge /nʌdʒ/, pasture /ˈpɑ:stʃə/, procedure /prəˈsi:dʒə/, projector /prəˈdʒektə/, puncture /ˈpʌŋktʃə/, purchase /ˈpɜ:tʃəs/, righteous /ˈraɪtʃəs/, Roger /ˈrɒdʒə/, sculpture /ˈskʌlptʃə/, serge /sɜ:dʒ/, statue /ˈstætʃu:/, suggest /səˈdʒest/, teacher /ˈti:tʃə/, torture /ˈtɔ:tʃə/, vulture /ˈvʌltʃə/, wedge /wedʒ/

2. The Czech chess champion studied architecture in Norwich and Cambridge

and earned a fortune. /ðə ˈtʃek ˈtʃes ˈtʃæmpɪən ˈstʌdɪd ˈɑːkɪtektʃərˬɪn ˈnɒrɪdʒ ən ˈkeɪmbrɪdʒ ənd ˈɜ:nd ə ˈfɔːtʃuːn/ That creature who played the cello in the concerto was a soldier from my village. /ðət ˈkri:tʃə hu: ˈpleɪd ðə ˈtʃeləʊ ɪn ðə kənˈtʃɜːtəʊ wəz ə ˈsəʊldʒə frəm maɪ ˈvɪlɪdʒ/ In that journey the gypsy found the jersey, the jeans and the jewels from the luggage lost by the junior judge when jogging. /ɪn ðət ˈdʒɜ:nɪ ðə ˈdʒɪpsɪ ˈfaʊnd ðə ˈdʒɜ:sɪ ǀ ðə ˈdʒi:nz ən ðə ˈdʒu:əlz frəm ðə ˈlʌgɪdʒ ˈlɒst baɪ ðə ˈdʒu:nɪə ˈdʒʌdʒ wen ˈdʒɒgɪŋ/


When she graduated as a journalist she decided to go to the gym and eventually eat only spinach. /wen ʃɪ ˈgrædʒʊeɪtɪd əz ə ˈdʒɜ:nəlɪst ʃɪ dɪˈsaɪdɪd tə ˈgəʊ tə ðə ˈdʒɪm ən ɪˈventjuəlɪ ˈi:t ˈəʊnlɪ ˈspɪnɪtʃ/ After the culture lecture Jack had a temperature but he still drank a jar of genuine gin. /ˈɑ:ftə ðə ˈkʌltʃə ˈlektʃə ˈdʒæk ˈhæd ə ˈtemprətʃə bət hɪ ˈstɪl ˈdræŋk ə ˈdʒɑ:rˬəv ˈdʒenjʊɪn ˈdʒɪn/

3. chin /tʃɪn/ - gin /dʒɪn/; rich /rɪtʃ/ - ridge /rɪdʒ/; choice /tʃɔɪs/ - Joyce /dʒɔɪs/;

yell /jel/ - gel /dʒel/; March /mɑ:tʃ/ - marge /mɑ:dʒ/; lunge /lʌndʒ/ - lunch /lʌntʃ/; H /eɪtʃ/ - age /eɪdʒ/; Jane /dʒeɪn/ - chain /tʃeɪn/; job /dʒɒb/ - yob /jɒb/; wretch /retʃ/ - Reg /redʒ/

4. Actually, the brochure is dangerous, and I won’t purchase a package.

/ˈæktʊəlɪ ǀ ðə ˈbrəʊtʃərˬɪz ˈdeɪnʒərəs ǀ ənd aɪ ˈwəʊnt ˈpɜ:tʃəs ə ˈpækɪtʃ/ CORRECTA: /ˈæktʃʊəlɪ ǀ ðə ˈbrəʊʃərˬɪz ˈdeɪndʒərəs ǀ ənd aɪ ˈwəʊnt ˈpɜ:tʃəs ə ˈpækɪdʒ/ The rich children sat on the beach after leaving their jackets under the soldier’s jeep. /ðə ˈrɪdʒ ˈʃɪldrən ˈsæt ɒn ðə ˈbi:tʃ ˈɑ:ftə ˈli:vɪŋ ðeə ˈʒækɪts ˈʌndə ðə ˈsəʊldjəz ˈdʒi:p/ CORRECTA: /ðə ˈrɪtʃ ˈtʃɪldrən ˈsæt ɒn ðə ˈbi:tʃ ˈɑ:ftə ˈli:vɪŋ ðeə ˈdʒækɪts ˈʌndə ðə ˈsəʊldʒəz ˈdʒi:p/

5. Mine was a genuine suggestion, but I was exhausted after lunch with Angela. /ˈmaɪn wəz ə ˈdʒenjʊnɪn səˈdʒestʃn ǀ bət aɪ wəz ɪgˈzɔ:stɪd ˈɑ:ftə ˈlʌntʃ wɪð ˈændʒələ/

- genuine: tot i que /dʒ/ és un fonema habitual en valencià (“joc”, “algeps”), els parlants de la variant apitxada poden tendir a fer [tʃ], igual que farien amb “genuí” en la seua parla; també n’hi ha alguns que, potser perquè han après el francès abans que l’anglès, fan aquest so fricatiu, és a dir, [ʒ], i no africat. Fins i tot alguns farien la paraula amb la semiconsonant [j], és a dir, *[ˈjenjʊɪn].

- suggestion: tenim el mateix problema, la realització apitxada, la fricativa o la semiconsonant, totes elles errònies. La correcta és /dʒ/. A més, hi ha el grup -tion, que s’ha de pronunciar amb l’africada. Normalment els valencians no tenen dificultat, llevat que facen una pronúncia ja inexistent, és a dir, *[tjən]. Aquesta realització ja no és possible, i s’ha assimilat completament a /tʃən/

- lunch: sense problemes en principi perquè en valencià es dóna l’africada sorda en posició final (“Elx”).

- Angela: s’ha d’evitar fer la /dʒ/ central sorda per la variant apitxada, o [j] per excessiva relaxació.

He jumped over a hedge and found a cheap, chic watch and a cheque. /hɪ ˈdʒʌmpt ˈəʊvərˬə ˈhedʒ ən ˈfaʊnd ə ˈtʃi:p ǀ ˈʃi:k ˈwɒtʃ ənd ə ˈtʃek/

- jumped: s’ha de fer sonora, i no sorda ni semiconsonant. - hedge: molts valencians, i no només els apitxats, ensordeixen les africades

a final de paraula. S’ha de fer sonora.


- cheap: tot i que l’africada sonora és fàcil, molts fan algunes ch com a [ʃ], com si foren paraules franceses. S’ha de fer africada.

- chic: en aquest cas sí que s’ha de fer fricativa i no africada, és a dir, /ʃi:k/ (o /ʃɪk/). És una paraula francesa no adaptada.

- watch: cap problema, igual que lunch. - cheque: el mateix que amb cheap: alguns la fan fricativa. La paraula és

molt semblant en valencià, amb la seua grafia fonètica, “xec”, i en valencià es pronuncia amb africada /tʃ/ (tot i que els catalans i mallorquins la fan començant amb /ʃ/).

5.5.4 Exercicis amb les consonants nasals bilabial (/m/), alveolar (/n/) i velar (/ŋ/) (pàgina 83)

1. amongst /əˈmʌŋst/, anchor /ˈæŋkə/, annoy /əˈnɔɪ/, autumn /ˈɔ:təm/, autumnal /ɔ:ˈtʌmnl/, brimming /ˈbrɪmɪŋ/, climber /ˈklaɪmə/, column /ˈkɒləm/, columnist /ˈkɒləmnɪst/, connecting /kəˈnektɪŋ/, damn /dæm/, elongate /ˈi:lɒŋgeɪt/, English /ˈɪŋglɪʃ/, enquire /ɪnˈkwaɪə/, Erdington /ˈɜ:dɪŋtən/, gunny /ˈgʌnɪ/, hunger /ˈhʌŋgə/, hymn /hɪm/, know /nəʊ/, language /ˈlæŋgwɪdʒ/, length /leŋθ/, longer /ˈlɒŋgə/, mammal /ˈmæməl/, mine /maɪn/, mnemonic /nɪˈmɒnɪk/, name /neɪm/, plumber /ˈplʌmə/, pneumonic /nju:ˈmɒnɪk/, raincoat /ˈreɪŋkəʊt/, shrinkage /ˈʃrɪŋkɪdʒ/, sign /saɪn/, singer /ˈsɪŋə/, singing /ˈsɪŋɪŋ/, skin /skɪn/, song /sɒŋ/, Tyne /taɪn/, wrong /rɒŋ/

2. That evening my youngest son couldn’t sing as the wonderful singer he was

because something went wrong with his tongue. /ðət ˈiːvnɪŋ maɪ ˈjʌŋgɪst ˈsʌn ˈkʊdnt ˈsɪŋ əz ðə ˈwʌndəfl ˈsɪŋgə hɪ wəz bɪˈkɒz ˈsʌmθɪŋ ˈwent ˈrɒŋ wɪð hɪz ˈtʌŋ/ The banker was looking for a blanket in Bangor because he had caught pneumonia on the plane from the jungle. /ðə ˈbæŋkə wəz ˈlʊkɪŋ fərˬə ˈblæŋkɪt ɪn ˈbæŋgə bɪˈkɒz hɪ həd ˈkɔ:t njuːˈməʊnɪə ɒn ðə ˈpleɪn frəm ðə ˈdʒʌŋgl/ He lost the kingdom for being drunk and for having hangovers longer than expected. /hɪ ˈlɒst ðə ˈkɪŋdəm fə ˈbi:ɪŋ ˈdrʌŋk ən fə ˈhævɪŋ ˈhæŋˌəʊvəz ˈlɒŋgə ðən ɪkˈspektɪd/ Monkeys climbed the mountains in the rainy days in summer. /ˈmʌŋkɪz ˈklaɪmd ðə ˈmaʊntɪnz ɪn ðə ˈreɪnɪ ˈdeɪz ɪn ˈsʌmə/ An archangel approached Beyonce when she won the song contest in England and told her to go from Argentina to Arkansas after bonfires’ day. /ən ɑːˈkeɪndʒəl əˈprəʊtʃt bɪˈjɒnseɪ wen ʃɪ ˈwʌn ðə ˈkɒntest ɪn ˈɪŋglənd ən ˈtəʊld hə tə ˈgəʊ frəm ˌɑːdʒənˈtiːnə tʊ ˈɑ:kənsɔ: ˈɑ:ftə ˈbɒnfaɪəz ˈdeɪ/

3. sin /sɪn/ - sing /sɪŋ/; rang /ræŋ/ - ran /ræn/; ton /tʌn/ - tongue /tʌŋ/; singer /ˈsɪŋə/ - sinner /ˈsɪnə/; wing /wɪŋ/ - win /wɪn/; ban /bæn/ - bang /bæŋ/; clang /klæŋ/ - clan /klæn/; son /sʌn/ - sung /sʌŋ/; thing /θɪŋ/ - thin /θɪn/; sung /sʌŋ/ - sun /sʌn/


4. I was singing an English song for a long time until the phone rang /aɪ wəz ˈsɪŋgɪn ən ˈɪnglɪʃ ˈsɒng fərˬə ˈlɒŋg ˈtaɪm ʌnˈtɪl ðə ˈfəʊn ˈraŋg/ CORRECTA: /aɪ wəz ˈsɪŋɪŋ ən ˈɪŋglɪʃ ˈsɒŋ fərˬə ˈlɒŋ ˈtaɪm ʌnˈtɪl ðə ˈfəʊn ˈraŋ/ There is a ban on dreaming while the plumber’s van is in motion. /ðeərˬɪz ə ˈbæn ɒ ˈdri:mɪn waɪl ðə ˈplʌmbəz ˈvæn ɪz ɪn ˈməʊʃn/ CORRECTA: /ðeərˬɪz ə ˈbæn ɒn ˈdri:mɪŋ waɪl ðə ˈplʌməz ˈvæn ɪz ɪn ˈməʊʃn/

5. Bring the climber and the singer to the dorm and send for rum and ham.

/ˈbrɪŋ ðə ˈklaɪmərˬən ðə ˈsɪŋə tə ðə ˈdɔ:m ən ˈsend fə ˈrʌm ən ˈhæm/ - bring: es poden produir errades als dos extrems, és a dir, fer la [n] no

velar, o afegir una [g] innecessària i pronunciar *[brɪŋg]. - climber: /m/ entre vocals sense problema; només s’ha de recordar que

la b és muda. - singer: la pronunciació és /ˈsɪŋə/, i no * [sɪŋgə]. Tampoc s’ha de fer la

[n] no velar, perquè ens donaria sinner. - dorm: cap problema, perquè en valencià hi ha “m” final (“som”,

“serem”, o fins i tot “dorm”). - send: s’ha de recordar que la /d/ s’ha de pronunciar, i no acabar amb

/n/, ni ensordir la /d/ a /t/, com solen fer els valencians. - rum, ham: cap problema, com a dorm.

For some time I played along, but pointing my finger at that young man will cut off his wings. /fə səm ˈtaɪm aɪ ˈpleɪd əˈlɒŋ ǀ bət ˈpɔɪntɪŋ maɪ ˈfɪngərˬət ðət ˈjʌŋ ˈmæn wəl ˈkʌt ˈɒf hɪz ˈwɪŋz/ - some, time: /m/ final, sense problemes, perquè també apareix en

valencià. - along: no ni ha cap [g], és a dir, acaba en /ŋ/. Els estudiants valencians

tendeixen a afegir una [g] inexistent. - pointing: cap problema amb la /n/, igual que a la paraula valenciana

“punt”. - finger: al contrari d’along, ací si hi ha una /g/, és a dir, es diu /ˈfɪŋgə/. - young: igual que along, cap [g] de reforç final. - man: sense dificultats, perquè també hi ha “n” final en valencià (“són”). - wings: igual que along, no s’ha d’afegir una [g] i fer *[wɪŋgz], sino

/wɪŋz/.

5.6.3 Exercicis amb les consonants lateral (/l/), i aproximant (/r/) (pàgina 86)

1. alms /ɑ:mz/, arise /əˈraɪz/, arroyo /əˈrɔɪəʊ/, beetle /ˈbi:tl/, bottle /ˈbɒtl/, calf /kɑ:f/, churl /tʃɜ:l/, cirrhosis /sɪˈrəʊsɪs/, coral /ˈkɒrəl/, could /kʊd/, glaze /gleɪz/, half /hɑ:f/, hallow /ˈhæləʊ/, jerry /ˈdʒerɪ/, lamb /læm/, lax /læks/, llama /ˈlɑ:mə/, luxe /lʌks/, lyric /ˈlɪrɪk/, mantelpiece /ˈmæntlpi:s/, myrrhic /ˈmɜ:rɪk/, peal /pi:l/, Pierre /pɪˈeə/, psalm /sɑ:m/, race /reɪs/, rhyme /raɪm/, talk /tɔ:k/, Versailles /veəˈsaɪ/, write /raɪt/

2. Sally, who lived close to the calm tailor, liked to read about Renault cars.

/ˈsælɪ ǀ hu: ˈlɪvd ˈkləʊz tə ðə ˈkɑ:m ˈteɪlə ǀ ˈlaɪkt tə ˈri:d aˈbaʊt ˈrenəʊ ˈkɑ:z/


My mother could hear the car alarm more and more clearly as the lorry approached her. /maɪ ˈmʌðə kəd ˈhɪə ðə ˈkɑ:rˬəˈlɑ:m ˈmɔ:rˬən ˈmɔ: ˈklɪəlɪ əz ðə ˈlɒrɪ əˈprəʊtʃt hə/ Prince Harry suffered a haemorrhage after rolling down Larry’s rusty stairs. /ˈprɪns ˈhærɪ ˈsʌfəd ə ˈhemərɪdʒ ˈɑ:ftə ˈrɒlɪŋ ˈdaʊn ˈlærɪz ˈrʌstɪ ˈsteəz/ Robert arrived in Biarritz from Canberra in a carriage full of halved carrots that he used against his diarrhoea. /ˈrɒbət əˈraɪvd ɪn ˌbɪəˈrɪts frəm ˈkænbərə ɪn ə ˈkærɪdʒ ˈfʊl əv ˈhɑ:vd ˈkærəts ðət hɪ ˈju:zd əˈgenst hɪz ˌdaɪəˈrɪə/ Farrell borrowed my Burberry scarf to impress Harriet but it was incredibly dirty since Lorraine’s marriage in Marrakech. /ˈfærəl ˈbɒrəʊd maɪ ˈbɜ:brɪ ˈskɑ:f tʊ ɪmˈpres ˈhærɪət bət ɪt wəz ɪnˈkredɪblɪ ˈdɜ:tɪ sɪns ləˈreɪnz ˈmærɪdʒ ɪn ˌmærəˈkeʃ/

3. odorous /ˈəʊdərəs/ - odourless /ˈəʊdələs/; literally /ˈlɪtərəlɪ/ - literary

/ˈlɪtərərɪ/; collect /kəˈlekt/ - correct /kəˈrekt/; clam /klæm/ - cram /kræm/; erect /ɪˈrekt/ - elect /ɪˈlekt/; flame /fleɪm/ - frame /freɪm/; lavish /ˈlævɪʃ/ - ravish /ˈrævɪʃ/; arrive /əˈraɪv/ - alive /əˈlaɪv/; rental /ˈrentl/ - lentil /ˈlentl/; clash /klæʃ/ - crash /kræʃ/

4. There was an erratic llama and a calf in the calm farm half a mile from here.

/ðeər wəz ən ɪˈrætɪk ˈdʒɑ:mə ənd ə ˈkɑ:lf ɪn ðə ˈkɑ:lm ˈfɑ:rm ˈhɑ:lf ə ˈmaɪl frəm ˈhɪər/ CORRECTA: /ðeə wəz ən ɪˈrætɪk ˈlɑ:mə ənd ə ˈkɑ:f ɪn ðə ˈkɑ:m ˈfɑ:m ˈhɑ:f ə ˈmaɪl frəm ˈhɪə/ False carriers will not be allowed to leave the battle near the almshouse. /ˈfɔ:s ˈkærrɪəz wəl ˈnɒt bɪ əˈlaʊd tə ˈli:v ðə ˈbætɒl nɪə ðɪ ˈɑ:lmzhaʊs/ CORRECTA: /ˈfɔ:ls ˈkærɪəz wəl ˈnɒt bɪ əˈlaʊd tə ˈli:v ðə ˈbætl nɪə ðɪ ˈɑ:mzhaʊs/

5. The silly mariner drowned his sorrows and his wrath in a bottle in a bar around the corner /ðə ˈsɪlɪ ˈmærɪnə ˈdraʊnd hɪz ˈsɒrəʊz ən hɪz ˈrɒθ ɪn ə ˈbɒtl ɪn ə ˈbɑ:rˬəˈraʊnd ðə ˈkɔ:nə/

- silly: encara que alguns valencians podrien veure’s temptats de fer-la palatal com en castellà ([ʎ]), no sol plantejar problemes.

- mariner: cap problema pel context per a la “r” inicial; s’ha de recordar que és aproximant, i no apical com en valencià. La “r” final no s’ha de pronunciar en RP, llevat que la seguisca una vocal.

- drowned: encara que no siga inicial, igual que l’anterior. - sorrows: la grafia és “rr”, però això no significa que siga múltiple, com

en valencià. La /rr/ no és un so de l’anglès, tret d’algunes realitzacions dialectals.

- wrath: la grafia “w” és muda en el grup inicial “wr-”, tot i que els estudiants valencians no hi solen afegir cap so incorrecte.

- bottle: la /l/ pot ser silàbica o no, és a dir, podem pronunciar [ˈbɒtəl] o [ˈbɒtļ], tot i que la pronunciació amb /ə/ és prou regressiva. És important


que no s’afegisca cap so vocàlic, i molt menys una vocal plena, com una [ɒ], és a dir, *[ˈbɒtɒl]

- bar: aquesta “r” s’ha de pronunciar, perquè enllaça amb la /ə/ següent. No només és obligatòria, sinó que ajuda a mantenir la corba melòdica de la frase.

- around: cap problema, si es fa alveolar i no apical. - corner: cap de les dues grafies “r” d’aquesta paraula té correspondència

fonètica, per estar en posició postnuclear en la síl·laba després de vocal.

Cuba is a resort I adore, although it is wrong and aberrant to visit some parts of the island. /ˈkju:bə ɪz ə rɪˈzɔ:t aɪ əˈdɔ: ǀ ɔ:lˈðəʊ ɪt ɪz ˈrɒŋ ənd æbˈerənt tə ˈvɪzɪt səm ˈpɑ:ts əv ðɪ ˈaɪlənd/

- Cuba is: l’hem subratllat perquè alguns nadius hi podrien fer una “r” intrusa ([ˈkju:bərˬɪz]), però no és habitual ni desitjable entre els estrangers que aprenen anglès.

- resort: cap problema per la posició, però ha de ser aproximant i no apical. - adore: la “r” no es pronuncia, perquè no hi ha cap vocal darrere. - although: no hauria de donar problemes als valencianoparlants. - wrong: igual que el wrath anterior, la “w” no té correspondència fonètica,

tot i que no sol plantejar dificultats. - aberrant: r aproximant intervocàlica normal; encara que la grafia siga

“rr”, no hi ha vibrant múltiple en RP. - parts: la “r” és muda, i el que fa és indicar que la vocal anterior és llarga. - island: cap problema per als valencianoparlants.

6.3 Exercicis sobre la pronunciació del plural, del cas possessiu i del morfema de tercera persona (pàgina 92)

1. /t/ /d/ /ɪd/

asked (/ɑ:skt) agreed (/əˈgri:d/) belted (/ˈbeltɪd/) bounced (/baʊnst/) apologized

(/əˈpɒlədʒaɪzd/) decided (/dɪˈsaɪdɪd/)

cooped (/ku:pt/) lived (/lɪvd/) edited (/ˈedɪtɪd/) destroyed (/dɪˈstrɔɪd)

loved (/lʌvd/) elided (/ɪˈlaɪdɪd/)

passed (pɑ:st) served (/sɜ:vd/) guarded (/ˈgɑ:dɪd/) stretch (/stretʃt/) shared (/ʃeəd/) hate (/ˈheɪtɪd/)

sheltered (/ˈʃeltəd/) landed (/ˈlændɪd/) shortened (/ˈʃɔ:tənd/) provided (/prəˈvaɪdɪd/) stayed (/steɪd/) separated (/ˈsepərətɪtɪd/) stirred (/stɜ:d/) suspected (/səˈspektɪd) telephoned

(/ˈtelɪfəʊnd/) tasted

(/ˈteɪtɪd/) yawn (/jɔ:nd/) want (/ˈwɒntɪd/)

2.

/s/ /z/ /ɪz/

cats (/kæts/) apples (/ˈæplz/) birches (/ˈbɜ:tʃɪz/) clamps (/klæmps/) bars (/bɑ:z/) breaches (/ˈbri:tʃɪz/)


/s/ /z/ /ɪz/

docks (/dɒks/) bees (/bi:z/) churches (/ˈtʃɜ:tʃɪz/) flaps (/flæps/) boys (/bɔɪz/) coaches (/ˈkəʊtʃɪz/) laps (/læps/) dogs (/dɒgz/) dirges (/ˈdɜ:dʒɪz/) leaps (/li:ps/) flowers (/flaʊəz/) stretches (/ˈstretʃɪz/) moths (/mɒθ/) foundations

(/faʊnˈdeɪʃnz/)

pets (/pets/) girls (/gɜ:lz/) pots (/pɒts/) grounds

(/graʊndz/)

snaps (/snæps/) harbours (/ˈhɑ:bəz/)

tramps (/træmps/) houses (/ˈhaʊzɪz/) ladies (/ˈleɪdɪz/) monkeys

(/ˈmʌŋkɪz/)

potatoes (/pəˈteɪtəʊz/)

3. The learned professor decided to look at the waves under the accursed bridges.

/ðə ˈlɜ:nɪd prəˈfesə dɪˈsaɪdɪd tə ˈlʊk ət ðə ˈweivz ˈʌndə ðɪ əˈkɜ:sɪd ˈbrɪdʒɪz/ Moses’ houses had no roofs, but he showed the wolves how to respect his aged parents. /ˈməʊzɪz ˈhaʊzɪz ˈhæd nəʊ ˈru:fs ǀ bət hɪ ˈʃəʊd ðə ˈwʊlvz ˈhaʊ tə rɪˈspekt hɪz ˈeɪdʒɪd ˈpeərənts/ Whenever he bathes he apologizes because the horse’s hooves smeared the carpets. /wenˈevə hɪ ˈbeɪðz hɪ əˈpɒlədʒaɪzɪz bɪˈkɒz ðə ˈhɔ:sɪz ˈhu:vz ˈsmɪəd ðə ˈkɑ:pɪts/ They shouted and talked about their tastes for birds, and basked in the sun while it lasted. /ðeɪ ˈʃaʊtɪd ən ˈtɔ:kt əˈbaʊt ðeə ˈteɪsts fə ˈbɜ:dz ǀ ən ˈbɑ:skt ɪn ðə ˈsʌn waɪl ɪt ˈlɑ:stɪd/

4. /ðə ˈblest ˈmen ə ˈðəʊs hu: həv ˈlɜ:nd ðə ˈneɪkd ˈtru:θz bɪˈfɔ: ðeɪ ərˬˈɑ:skɪt/

CORRECTA: /ðə ˈblesɪd ˈmen ə ˈðəʊz hu: həv ˈlɜ:nd ðə ˈneɪkɪd ˈtru:θs bɪˈfɔ: ðeɪ ərˬˈɑ:skt/ /hɪ dɪˈskɑ:dd hɪz ˈkləʊθs ən ˈbri:ðɪd ˈsləʊlɪ ən ˈwɪspərɪd ˈwɜ:ds ˈɪntə ðə ˈleidɪs ˈɪəz/ CORRECTA: /hɪ dɪˈskɑ:dɪd hɪz ˈkləʊðz ən ˈbri:ðd ˈsləʊlɪ ən ˈwɪspəd ˈwɜ:dz ˈɪntə ðə ˈleidɪz ˈɪəz/

5. The blessed men are those who have learned the naked truths before they are asked. He discarded his clothes and breathed slowly and whispered words into the ladies’ ears.


7.2.1 Exercicis amb homòfons i homògrafs (pàgina 96)

1. aerie/airy; aids/aides/AIDS; aye/eye/I; ball/bawl; beach/beech; bird/burd/burred; blew/blue; bogey/bogie/bogy; bootie/booty; boulder/bolder; brain/brane; brake/break; breach/breech; cane/cain; carat/caret; carrot/karat; carie/carry; ceiling/sealing; cell/sell; cereal/serial; cheap/cheep; choir/quire; creak/creek; crews/cruise/cruse; cue/queue/Q; days/daze; dear/deer; draft/draught; dual/duel; ewe/yew/you; ewes/use/yews; friar/fryer; gel/jell; grate/great; hair/hare; halve/have; hart/heart; hoarse/horse; hole/whole; knight/night; knows/noes/nose; laser/lazar; leach/leech; load/lode/lowed; loot/lute; made/maid; main/mane; mare/mayor; marchal/marshall/martial; none/nun; one/won; oversea/oversee; pain/pane; peak/peek/pique; peal/peel; rain/reign/rein; raise/rays/raze; read/red; rest/wrest; rho/roe/row; rigger/rigor; rise/ryes; road/rode/rowed; rote/wrote; rye/wry; sighs/size; sloe/slow; some/sum; son/sun; stake/steak; steal/steel; tale/tail; teas/tease/tees; team/teem; tear/tier; their/there/they’re; war/wore; whose/who's; worst/wurst; yoke/yolk

2. aisle/I'll/isle; allowed/aloud; awful/offal; bask/basque; beau/bow; berg/burg; berger/burger/burgher; bight/bite/byte; billed/build; bode/bowed; bold/bolled/bowled; bole/boll/bowl; borough/burro/burrow; braise/brays/braze; brews/bruise; broom/brougham; byre/buyer; cachou/cashew; chary/cherry; chord/cord/cored; coffer/cougher; council/counsel; cymbal/symbol; djinn/gin; eyelet/islet; file/phial; foul/fowl; gays/gaze; gyre/jire; jinks/jinx; lichen/liken; mews/muse; reek/wreak; rex/wrecks; troop/troupe; wind/wined

3. ail/ale; air/heir; all/awl; beat/beet; beer/bier; berry/bury; berth/birth;

bridal/bridle; build/billed; but/butt; buy/by/bye; cited/sighted/sited; clause/claws; coarse/corse/course; dew/do/due; dire/dyer; donjon/dungeon; faint/feint; fair/fare; flea/flee; flour/flower; hour/our; in/inn; key/quay; knap/nap; knead/knee'd/need; leak/leek; lessen/lesson; liar/lyre; licker/liquor; mask/masque; miner/minor; muscle/mussel; pearl/purl; peas/pease/pees; place/plaice; poor/pore/pour; read/reed; real/reel; receipt/reseat; reck/wreck; sail/sale; scene/seen; sea/see/[C]; seaman/seamen/semen; throne/thrown; tide/tied; vary/very; waist/waste; ware/wear/where; wear/where

4. agape (nom i adjectiu)

nom: /ˈægəpɪ/: Christian love (‘àgape’) adjectiu: /əˈgeɪp/: open-mouthed (‘bocabadat’)

bass (nom i adjectiu): nom: /bæs/: kind of fish (‘perca’) nom: /beɪs/: musical instrument (‘baix’) adjectiu: /beɪs/: deep or grave in tone (‘baix’) bow (nom i verb): nom: /bəʊ/: weapon used with arrows (‘arc’) nom: /baʊ/: bending of the body in respect (‘reverència’) verb: /baʊ/: bend from the waist (‘inclinar-se’)


buffet (nom i verb) nom: /ˈbʊfeɪ/: table where people help themselves to food (‘buffet’) nom: /ˈbʌfɪt/: blow, especially with the hand (‘palmada, colp’) verb: /ˈbʌfɪt/: to strike repeatedly (‘colpejar repetidament’) cave (nom i verb) nom: /keɪv/: rock dwelling (‘caverna’) nom: /ˈkeɪvɪ/: warning among schoolboys that the teacher is coming

(‘que ve el profe!’) verb: /keɪv/: to explore caves as a hobby (‘fer espeleologia’) concert (nom i verb) nom: /ˈkɒnsət/: musical performance (‘concert’) verb: /kənˈsɜ:t/: make a plan for something (‘concertar’) content (nom, adjectiu i verb) nom: /ˈkɒntent/: what is inside something (‘contingut’) adjectiu: /kənˈtent/: satisfied (‘satisfet’) verb: /kənˈtent/: appease somebody’s needs or desires (‘satisfer’) desert (nom i verb) nom: /ˈdezət/: very dry place (‘desert’) verb: /dɪˈzɜ:t/ run away from someone or from a place (‘desertar,

abandonar’) dove (verb i nom) nom: /dʌv/: bird of peace (‘colom’) verb: /dəʊv/: past form of dive (‘es va llançar/va bussejar’) essay (nom i verb) nom: /ˈeseɪ/: piece of writing (‘assaig’) nom: /esˈeɪ/: attempt (‘intent’) verb: /esˈeɪ/: to attempt (‘intentar’) finish (nom, verb i adjectiu) nom: /ˈfɪnɪʃ/: way something is finished (‘acabament, finalització’) verb: /ˈfɪnɪʃ/: to complete, to end (‘acabar, finalitzar’) adjectiu: /ˈfaɪnɪʃ/: somewhat fine (‘refinat, una miqueta fi’) forbear (nom i verb) nom: /ˈfɔ:beə/: ancestor (‘avantpassat’) verb: /fɔ:ˈbeə/: hold back from doing something (‘abstenir-se, contenir-

se’) incense (nom i verb) nom: /ˈɪnsens/: material producing a fragrant odour (‘incens’) verb: /ɪnˈsens/: to enrage (‘enfurir’) inter (preposicio i verb) preposició: /ˈɪntə/: between (‘entre’) verb: /ɪnˈtɜ:/: to bury a body (‘soterrar’)


lower (adjectiu i nom) adjectiu: /ˈləʊə/: comparative form of low (‘més baix’) verb: /ˈləʊə/: to make something go down (‘abaixar’) verb: /ˈlaʊə/: to look threatening (‘arrufar les celles’) minute (nom i adjectiu) nom: /ˈmɪnɪt/: 60 seconds (‘minut’) adjectiu: /maɪˈnju:t/: very small (‘minúscul’) pasty (nom i adjectiu) nom: /ˈpæstɪ/: pie (‘empanada de pasta fullada’) adjectiu: /ˈpeɪstɪ/: pale (‘pàl·lid’) pension (nom i verb) nom: /ˌpɑ:nˈsjəʊn/: boarding house (‘pensió [allotjament]’) nom: /ˈpenʃən/: monetary allowance (‘pensió, assignació’) verb: /ˈpenʃən/: retire from service with a monetary allowance (‘jubilar,

donar una pensió’) present (nom, verb i adjectiu) nom: /ˈpreznt/: gift (‘regal’) adjectiu: /ˈpreznt/: in this place (‘present’)

adjectiu: /ˈpreznt/: current (‘actual’) verb: /prɪˈzent/: to make a gift (‘regalar’)

process (nom i verb) nom: /ˈprəʊsɪs/: procedure (‘procés’) nom: /ˈprəʊsɪs/: treat by a process (‘processar’)

verb: /prəʊˈses/: go in a procession (‘anar en processió’) pussy (nom i adjectiu) nom: /ˈpʊsɪ/: affective name for a cat (‘gatet’) adjectiu: /ˈpʌsɪ/: full of pus (‘purulent’) relay (nom i verb) nom: /ˈri:leɪ/: race in which a baton is passed within a team (‘relleu’) nom: /ˌri:ˈleɪ/: to lay again (‘tornar a col·locar’) verb: /ˈri:leɪ/: send, broadcast (‘emetre’)

row (nom i verb) nom: /rəʊ/: objects arranged in a straight line (‘filera’) nom: /raʊ/: quarrel (‘baralla’) verb: /rəʊ/: move a boat by means of oars (‘remar’) second (nom, adjectiu i verb) nom: /ˈseknd/: the 60th part of a minute (‘segon’) adjectiu: /ˈseknd/: coming after the first (‘segon’) verb: /sɪˈkɒnd/: to release for temporary service (‘assignar’) shower (nom i verb) nom: /ʃaʊə/: plumbing device that sprays water upong people (‘dutxa’) nom: /ˈʃəʊə/: someone who shows (‘algú que mostra’) verb: /ˈʃaʊə/: to take a shower (‘dutxar-se’)


tear (nom i verb) nom: /tɪə/: fluid from a person’s eye (‘llàgrima’) nom: /teə/: rip in a cloth (‘esquinçat’) verb: /teə/: to rent (‘esquinçar’) wound (nom i verb) nom: /wu:nd/: injury to a body breaking the skin (‘ferida’) verb: /wu:nd/: to cause a wound (‘ferir’) verb: /waʊnd/: past form of “wind” (‘va fer curves, va donar corda’)

5. Nancy /nɑnˈsi:/: A city in France in the Meurthe-et-Moselle department

Nancy /ˈnænsɪ/: female name Angers /ɑ̃ˈʒeɪ/: A city in France in the Maine-et-Loire department angers /ˈæŋgz/: third person of the verb “to anger” August /ˈɔ:gəst/: the eight month of the year August /ɔ:ˈgʌst/: solemn Job /dʒəʊb/: very patient person in the Old Testament job /dʒɒb/: work Lens /lɑ̃ns/: city in France in the Pas-de-Calais department lens /lenz/: sharp glass used by opticians Munch /mʊŋk/: Norwegian painter, the author of The Scream munch /mʌntʃ/: to chew Natal /nəˈtɑ:l/: province of South Africa natal /ˈneɪtl/: related to births Nice /ni:s/: city in France in the Alpes Maritimes department nice /naɪs/: pleasant Polish /ˈpəʊlɪʃ/: from Poland polish /ˈpɒlɪʃ/: to make something shiny Reading /ˈredɪŋ/: town in Berkshire reading /ˈri:dɪŋ/: looking at words on paper Scone /skʊn/: village and palace near Perth (Scotland) scone /skəʊn/: small cake Tangier /tænˈdʒɪə/: city in Morocco tangier /ˈtæŋɪə/: with a stronger taste Tours /tʊə/: city in France in the Indre-et-Loire department tours /tʊəz/: travels Wear /wɪə/: river near Newcastle wear /weə/: have clothes on


7.3.1 Exercicis sobre la -e diacrítica (pàgina 99)

1. Pronunciació normal Pronunciació afectada per la -e màgica bitten bitter crossed dinner hidden jogging madder

miller plodded pollen robbed shopped stricken walked

abused arrive bite biting closed dining room disgrace diversion educate exploded

faced fumed fused hide hiding hikers hopeless lately lemonade made

making robe smile stolen stone surprise wide widen

2.

A D A T E B

L L M D R

I O U A A E

H V � K W S V D

A M A Z E H I E I

K H I D E D C

E L D A M E E

E S D

E D I R B A E M O H

J O K E C E M A L F

alive, alone, amaze, amuse, aside, awhile, brave, bride, case, dame, date, decide, duke, flame, hake, hide, home, joke

8.5 Exercicis d’assimilació, el·lisió i epèntesi (pàgina 104)

1. Paraula Estructura sil·làbica

plane CVC part CVC

interesting VCCCVCCVC partner CVCCV though CV cone CVC

important VCCVCVCC crate CCVC

2.

cupboard: 2 síl·labes (cup.board) (/(ˈkʌbəd/) strengths: 1 síl·laba (strengths) (/ˈstrenθs/) radio: 3 síl·labes - (ra.di.o) (/ˈreɪdɪəʊ/) boy: 1 síl·laba - (boy) (/bɔɪ/) international: 5 síl·labes - (in.ter.na.tio.nal) (/ˌɪntəˈnæʃənəl/)


perhaps: 2 síl·labes - (per.haps) (/pəˈhæps/) (tot i que aquesta paraula en té només una en realitzacions com [præps]) explain: 2 síl·labes - (ex.plain) (/ɪkˈspleɪn/) beautiful: 3 síl·labes - (beau.ti.ful) (/ˈbju:tɪfəl/) interesting: 3 síl·labes - (in.teres.ting) (/ˈɪntrəstɪŋ/)

3. important /ɪmˈpɔ:tənt/; impartial /ɪmˈpɑ:ʃl/; independent /ˌɪndɪˈpendənt/;

intolerant /ɪnˈtɒlrnt/; incredible /ˌɪŋˈkredɪbl/; inanimate /ɪˈnænɪmət/; impractical /ɪmˈpræktɪkl/; incompatible /ˌɪŋkəmˈpætəbl/; immoral /iˈmɒrəl/; insufficient /ˌɪnsəˈfɪʃnt/; inconvenient /ˌɪŋkənˈvi:nɪənt/, imbalance /ˌɪmˈbæləns/ Regles: [m] abans de [p], [b], [m] [n] abans [t], [d], [s] i en tots els altres entorns fonètics (consonàntics i vocàlics) excepte davant de [p], [b], [m], [k] i [g] [ŋ] abans de [k], [g]

4. Assimilació: tenth [te̪nθ], month [mʌ ̪nθ], El·lisió: police [pli:s], desktop [ˈdestɒp], fifth [fɪθ], perhaps [præps] Epèntesi: warmth [wɔ:mpθ], fence [fents]

5. him [ɪm], lecture [ˈlekʃə], next to [ˈneks ˈtʊ], kept quiet [ˈkepˈkwaɪət],

laboratory [ləˈbɔ:rətrɪ], want to [ˈwɒnˈtʊ]

9.5 Exercicis sobre accents (pàgina 112)

1. about, bathroom, blackbird, critical, decide, design, different, fashion, greenhouse, happy, headline, photography, plastic, rainbow, take-off, vanilla, wonderful

2.

Síl·labes accent

2 síl·labes 3 síl·labes 4 síl·labes 5 síl·labes

1a síl·laba present (nom) present (adjectiu)

curious document national

beautifully dictionary

possibility

2a síl·laba project (verb)

commercial example resemblance

forgetfulness photography

phonetically

3a síl·laba - disbelieve understand

invitation television

agricultural university

4a síl·laba - - - deliberation pronunciation

3. En la primera síl·laba: ˈbreakdown, ˈmultiˌply, ˈreˌcord, ˈtake-off En la segona síl·laba: ˌcanˈteen, draˈmatic, forˈgivenessˌ En la tercera síl·laba: ˌafterˈnoon, ˌdeclaˈration, ˌdisbeˈlieve, ˌoverˈlook, ˌunderˈstand En la quarta síl·llaba: conˌgratuˈlations


4. L’unic parell de paraules que no es veu afectat per la derivació o el canvi de categoria és general /ˈdʒenrl/ - generally /ˈdʒenrlɪ/

Tots els altres parells de paraules canvien l’accent quan hi ha derivació o canvien de categoria:

absent (adjectiu) /'æbsənt/ - absent (verb) /əb'sent/ aristocrat /'ærɪstəkræt/ - aristocracy /ˌærɪ'stɒkrəsɪ/ aristocrat /'ærɪstəkræt/ - aristocratic /ˌærɪstə'krætɪk/ contest (nom) /'kɒntest/- contest (verb) /kən'test/ decide /dɪˈsaɪd/ - decision /diˈsɪʒn/ fertile /'fɜ:taɪl/ - fertility /fə'tɪlətɪ/ industrial /ɪn'dʌstrɪəl/ - industrialization /inˌdʌstrɪəlaɪˈzeɪʃn/ introvert (adjectiu) /ˈɪntrəvɜ:t/ - introvert (verb) /ˌɪntrə'vɜ:t/ misconduct (nom) /ˌmɪsˈkɒndʌkt/ - misconduct (verb) /ˌmɪskən'dʌkt/

5. 1.a. Don’t forget to re'cord the conference.

/ˈdəʊnt fəˈget tə rɪˈkɔ:d ðə ˈkɒnfrns/ 1.b. He will keep a 'record of the conferences taking place in his department. /hɪ wəl ˈki:p ə ˈrekd əv ðə ˈkɒnfrnsɪz ˈteɪkɪŋ ˈpleɪs ɪn hɪz dɪˈpɑ:tmənt/ 2.a. That sounds as if there were a 'blackbird by the window. /ðət ˈsaʊndz əz ɪf ðeə wərˬə ˈblækbɜ:d baɪ ðə ˈwɪndəʊ/ 2.b. That bird is a completly 'black 'bird. /ðət ˈbɜ:d ɪz ə kəmˈpli:tlɪ ˈblæk ˈbɜ:d/

3.a. I wouldn’t per'mit my daughter to go to that kind of party. /aɪ ˈwʊdnt pəˈmɪt maɪ ˈdɔ:tə tə ˈgəʊ tə ðət ˈkaɪnd əv ˈpɑ:tɪ/ 3.b. He got a 'permit to build his new house. /hɪ ˈgɒt ə ˈpɜ:mɪt tə ˈbɪld hɪz ˈnju: ˈhaʊs/ 4.a. Henry’s 'red 'skin is getting worse and worse. /ˈhenrɪz ˈred ˈskɪn ɪz ˈgetɪŋ ˈwɜ:s ən ˈwɜ:s/ 4.b. Last night I met a nice 'redskin called Henry. /ˈlɑ:st ˈnaɪt aɪ ˈmet ə ˈnaɪs ˈredskɪn ˈkɔ:ld ˈhenrɪ/

10.4 Exercicis sobre variants de l’anglès (pàgina 124)

1. Ròtiques: anglès d’Irlanda, anglès de Canadà, General American (GA), anglès d’Escòcia (ScotE), anglès de l’India No ròtiques: Received Pronunciation (RP), anglès australià (AusE), anglès de Nova Zelanda (NZEng), anglès de Sud-àfrica (SAfEng)

2.

Pronunciació

britànica

Grafia

britànica

Grafia

nord-americana

Pronunciació

nord-americana

/ˈeərəpleɪn/ aeroplane airplane /ˈerpleɪn/ /ˈkænsld/ cancelled canceled /ˈkænsld/ /ˈkætəlɒg/ catalogue catalog /ˈkætəlɑ:g/

/tʃek/ cheque check /tʃek/


Pronunciació

britànica

Grafia

britànica

Grafia

nord-americana

Pronunciació

nord-americana

/ˈkəʊzɪ/ cosy cozy /ˈkoʊzɪ/ /drɑ:ft/ draught draft /dræft/ /fʊlˈfɪl/ fulfil fulfill /fʊlˈfɪl/ /dʒeɪl/ gaol jail /dʒeɪl/ /greɪ/ gray gray /greɪ/ /kɜ:b/ kerb curb /kɜ:rb/ /ˈlɪvbl/ liveable livable /ˈlaɪvbl/ /plaʊ/ plough plow /plaʊ/

/ˈprəʊgræm/ programme program /ˈproʊgrəm/ /pɪˈdʒɑ:məz/ pyjamas pajamas /pəˈdʒɑ:məz/ /ˈskeptɪkl/ sceptical skeptical /ˈskeptɪkl/

/ˈsʌlfə/ sulphur sulfur /ˈsʌlfər/ /ˈθɪətə/ theatre theatre /ˈθi:ətər/ /təˈnaɪt/ tonight tonite /təˈnaɪt/

3.

paraula pronunciació

RP

pronunciació

GA

after /ˈɑ:ftə/ /ˈæftər/ ask /ɑ:sk/ /æsk/ bath /bɑ:θ/ /bæθ/ brass /brɑ:s/ /bræs/ calf /kɑ:f/ /kæf/

cheque (es pronuncia igual: /tʃek/) febrile /ˈfi:braɪl/ ˈ/febrɪl/ grass /grɑ:s/ /græs/ laugh /lɑ:f/ /læf/ lever /ˈli:və/ /ˈlevər/ path /pɑ:θ/ /pæθ/

princess /prɪnˈses/ /ˈprɪnsɪs/ metre /ˈmi:tə/ /ˈmi:tər/ shone /ʃɒn/ /ʃoʊn/ theatre /ˈθi:ətə/ /ˈθi:ətər/

4. /ˌmi:dɪˈi:vl ˈdaɪnəstɪz dɪd ˈnɒt rɪˈspekt ˈpi:plz ˈpraɪvəsɪ ənd ˈærɪstəkræts

həˈræst əˈdælts/ CORRECTA: /ˌmedɪˈi:vl ˈdɪnəstɪz dɪd ˈnɒt rɪˈspekt ˈpi:plz ˈprɪvəsɪ ənd ˈærɪstəkræts ˈhærəst ˈædælts/ /ət ðə ˈdi:pɒ ðeɪ həv dɪˈveləpt ə ˈnu: /ˈskedʒu:l fə ˈli:ʒə ˈtaim ɪnˈtendɪd tə ˈpleɪkeit ˌtreɪdˈ ˈju:njənz/ CORRECTA: /ət ðə ˈdepəʊ ðeɪ həv dɪˈveləpt ə ˈnju: /ˈʃedju:l fə ˈleʒə ˈtaim ɪnˈtendɪd tə pləˈkeɪt ˌtreɪdˈ ˈju:njənz/ /ðə ɪkˈsplænətɔ:rɪ rɪˈpɔ:t ɒn ðə vækˈsi:n ˈsez ðət ɪt ˈlæks ɪˈnʌf ˈvaɪtəmɪnz/ CORRECTA: /ðə ɪkˈsplænətərɪ rɪˈpɔ:t ɒn ðə ˈvæksi:n ˈsez ðət ɪt ˈlæks ɪˈnʌf ˈvɪtəmɪnz/


/əˈkɔ:dɪŋ tə ðə ˌkɒntrəˈvɜ:ʃl broʊˈʃʊr ǀ ˈtempərerɪ ˈstæf meɪ ˈnɒt əˈtend ðə bælˈeɪ pəˈfɔ:məns ɪf ðəɪ ə ˈsenaɪl/ CORRECTA: /əˈkɔ:rdɪŋ tə ðə ˌkɒntrəˈvɜ:ʃl ˈbrəʊʃə ǀ ˈtempərərɪ ˈstɑ:f meɪ ˈnɒt əˈtend ðə ˈbæleɪ pəˈfɔ:məns ɪf ðəɪ ə ˈsi:naɪl/

5. Medieval dynasties did not respect people’s privacy and aristocrats harassed

adults. At the depot they have developed a new schedule for leisure time intended to placate trade unions. The explanatory report on the vaccine says it lacks enough vitamins. According to the controversial brochure, temporary staff may not attend the ballet performance if they are senile.

11.1 Exercicis de transcripció (pàgina 127)

Text 1 “It is a truth universally acknowledged, that a single man in possession of a /ɪt ɪz ə ˈtruθ ˌju:nɪˈvɜ:slɪ əkˈnɒlɪdʒd ǀ ðət ə ˈsɪŋgl ˈmæn ɪn pəˈzeʃn əv ə good fortune, must be in want of a wife. ˈgʊd ˈfɔ:tʃu:n ǀ ˈmʌst bɪ ɪn ˈwɒnt əv ə ˈwaɪf ǁ However little known the feelings or views of such a man may be on his first haʊˈevə ˈlɪtl ˈnəʊn ðə ˈfi:lɪŋz ɔ: ˈvju:z əv ˈsʌtʃ ə ˈmæn meɪ ˈbi: ɒn hɪz ˈfɜ:st entering a neighbourhood, this truth is so well fixed in the minds of the ˈentərɪŋ ə ˈneɪbəhʊd ǀ ðɪs ˈtru:θ ɪz ˈsəʊ ˈwel ˈfɪkst ɪn ðə ˈmaɪndz əv ðə surrounding families, that he is considered the rightful property of some one səˈraʊndɪŋ ˈfæmɪlɪz ǀ ðət hɪ ɪz kənˈsɪdəd ðə ˈraɪtfl ˈprɒpətɪ əv ˈsʌm ˈwʌn or other of their daughters.” ɔ:rˬˈʌðərˬəv ðeə ˈdɔ:təz/ Text 2 “Buck did not read the newspapers, or he would have known that trouble was /ˈbʌk dɪd ˈnɒt ˈri:d ðə ˈnju:zˌpeɪpəz ǀ ɔ: hɪ ˈwʊd həv ˈnəʊn ðət ˈtrʌbl wəz brewing, not alone for himself, but for every tide-water dog, strong of muscle ˈbru:ɪŋ ǀ ˈnɒt əˈləʊn fə hɪmˈself ǀ bət fərˬˈevrɪ ˈtaɪdˌwɔ:tə ˈdɒg ǀ ˈstrɒŋ əv ˈmʌsl and with warm, long hair. from San Francisco to San Diego. Because men, ən wɪð ˈwɔ:m ǀ ˈlɒŋ ˈheə ǀ frəm ˌsænfrənˈsɪskəʊ tə ˌsændiˈeɪgəʊ ǁ bɪˈkɒz ˈmen ǀ groping in the Arctic darkness, had found a yellow metal, and because ˈgrəʊpɪŋ ɪn ðɪ ˈɑ:ktɪk ˈdɑ:knɪs ǀ həd ˈfaʊnd ə ˈjeləʊ ˈmetl ǀ ən bɪˈkɒz


steamship and transportation companies were booming the find, thousands of ˈsti:mʃɪp ən ˌtrænspɔ:ˈteɪʃn ˈkʌmpənɪz wə ˈbu:mɪŋ ðə ˈfaɪnd ǀ ˈθaʊzndz əv men were rushing into the Northland. These men wanted dogs, and the dogs ˈmen wə ˈrʌʃɪŋ ˈɪntə ðə ˈnɔ:θlənd ǁ ði:z ˈmen ˈwɒntɪd ˈdɒgz ǀ ən ðə ˈdɒgz they wanted were heavy dogs, with strong muscles by which to toil, and furry ðeɪ ˈwɒntɪd wə ˈhevɪ ˈdɒgz ǀ wɪð ˈstrɒŋ ˈmʌslz baɪ wɪtʃ tə ˈtɔɪl ǀ ən ˈfʌrɪ coats to protect them from the frost. ˈkəʊts tə prəˈtekt ðəm frəm ðə ˈfrɒst ǁ Buck lived at a big house in the sun-kissed Santa Clara Valley. Judge Miller's ˈbʌk ˈlɪvd ət ə ˈbɪg ˈhaʊs ɪn ðə ˈsʌnkɪst ˈsæntə ˈklɑ:rə ˈvælɪ ǁ ˈdʒʌdʒ ˈmɪləz place, it was called. It stood back from the road, half hidden among the trees, ˈpleɪs ǀ ɪt wəz ˈkɒld ǁ ɪt ˈstʊd ˈbæk frəm ðə ˈrəʊd ǀ ˈhɑ:f ˈhɪdn əˈmʌŋ ðə ˈtri:z ǀ through which glimpses could be caught of the wide cool veranda that ran θru: wɪtʃ ˈglɪmpsɪz kəd bɪ ˈkɔ:t əv ðə ˈwaɪd ˈku:l vəˈrændə ðət ˈræn around its four sides.” əˈraʊnd ɪts ˈfɔ: ˈsaɪdz/ Text 3 “Oh! But he was a tight-fisted hand at the grind-stone, Scrooge! a /ˈəʊ ǁ bət hɪ wəz ə ˌtaɪtˈfɪstɪd ˈhænd ət ðə ˈgraɪndstəʊn ˈskru:dʒ ǁ ə squeezing, wrenching, grasping, scraping, clutching, covetous, old sinner! ˈskwi:ziŋ ǀ ˈrentʃɪŋ ǀ ˈgrɑ:spɪŋ ǀ skreɪpɪŋ ǀ ˈklʌtʃɪŋ ǀ ˈkɒvətəs ǀ ˈəʊld ˈsɪnə ǁ Hard and sharp as flint, from which no steel had ever struck out generous ˈhɑ:d ən ˈʃɑ:p əz ˈflɪnt ǀ frəm wɪtʃ ˈnəʊ ˈsti:l həd ˈevə ˈstrʌk ˈaʊt ˈdʒenrəs fire; secret, and self-contained, and solitary as an oyster. The cold within him ˈfaɪə ǁˈsi:krət ǀ ən ˌselfkənˈteɪnd ǀ ən ˈsɒlɪtərɪ əz ən ˈɔɪstə ǁ ðə ˈkəʊld wɪðˈɪn hɪm froze his old features, nipped his pointed nose, shrivelled his cheek, stiffened ˈfrəʊz hɪz ˈəʊld ˈfi:tʃəz ǀ ˈnɪpt hɪz ˈpɔɪntɪd ˈnəʊz ǀ ˈʃrɪvld hɪz ˈtʃi:k ǀ ˈstɪfnd his gait; made his eyes red, his thin lips blue; and spoke out shrewdly in his hɪz ˈgeɪt ǁ ˈmeɪd hɪz ˈaɪz ˈred ǀ hɪz ˈðɪn ˈlɪps ˈblu: ǀ ən ˈspəʊk ˈaʊt ˈʃru:dlɪ ɪn hɪz grating voice. A frosty rime was on his head, and on his eyebrows, and his ˈgreɪtiŋ ˈvɔɪs ǁ ə ˈfrɒstɪ ˈraɪm wəz ɒn hɪz ˈhed ǀ ənd ɒn hɪz ˈaɪbraʊz ǀ ən hɪz wiry chin. He carried his own low temperature always about with him; he ˈwaɪrɪ ˈtʃɪn ǁ hɪ ˈkærɪd hɪz ˈəʊn ˈləʊ ˈtemprətʃə ˈɔ:lweɪz əˈbaʊt wɪð hɪm ǀ hɪ iced his office in the dog-days; and didn't thaw it one degree at Christmas.” ˈaɪst hɪz ˈɒfɪz ɪn ðə ˈdɒgˌdeɪz ǁ ən ˈdɪdnt ˈθɔ: ɪt ˈwʌn dɪˈgri: ət ˈkrɪsməs/


Text 4 “Was he rich? Undoubtedly. But those who knew him best could /wəz hɪ ˈrɪtʃ ǁ ʌnˈdaʊtɪdlɪ ǁ bət ˈðəʊz hu: ˈnju: hɪm ˈbest kəd not imagine how he had made his fortune, and Mr. Fogg was the last ˈnɒt ɪˈmædʒɪn ˈhaʊ hɪ həd ˈmeɪd hɪz ˈfɔ:tʃu:n ǀ ən ˈmɪstə ˈfɒg wəz ðə ˈlɑ:st person to whom to apply for the information. He was not lavish, nor, on the ˈpɜ:sn tə ˈhu:m tʊ əˈplaɪ fə ðɪ ɪnfəˈmeɪʃn ǁ hɪ wəz ˈnɒt ˈlævɪʃ ǀ ˈnɔ: ǀ ɒn ðə contrary, avaricious; for, whenever he knew that money was needed for a ˈkɒntrərɪ ǀ ˌævərˈɪʃəs ǁ ˈfɔ: ǀ wenˈevə hɪ ˈnju: ðət ˈmʌnɪ wəz ˈni:dɪd fərˬə noble, useful, or benevolent purpose, he supplied it quietly and sometimes ˈnəʊbl ǀ ˈju:sfəl ǀ ɔ: bəˈnevələnt ˈpɜ:pəs ǀ hɪ səˈplaɪd ɪt ˈkwaɪətlɪ ən ˈsʌmtaɪmz anonymously. He was, in short, the least communicative of men. He talked əˈnɒnɪməslɪ ǁ hɪ ˈwɒz ǀ ɪn ˈʃɔ:t ǀ ðə ˈli:st kəˈmju:nɪkətɪv əv ˈmen ǁ hɪ ˈtɒkt very little, and seemed all the more mysterious for his taciturn manner. His ˈverɪ ˈlɪtl ǀ ən ˈsi:md ˈɔ:l ðə ˈmɔ: mɪsˈtɪərɪəs fə hɪz ˈtæsɪtɜ:n ˈmænə ǁ hɪz daily habits were quite open to observation; but whatever he did was so ˈdeɪlɪ ˈhæbɪts wə ˈkwaɪt ˈəʊpn tʊ ˌɒbzəˈveɪʃn ǁ bət wɒtˈevə hɪ dɪd wəz ˈsəʊ exactly the same thing that he had always done before, that the wits of the ɪgˈzæktlɪ ðə ˈseɪm ˈθɪŋ ðət hɪ həd ˈɔ:lweɪz ˈdʌn bɪˈfɔ: ǀ ðət ðə ˈwɪts əv ðə curious were fairly puzzled. ˈkjʊərɪəs wə ˈfeəlɪ ˈpʌzld ǁ Had he travelled? It was likely, for no one seemed to know the world more ˈhæd hɪ ˈtrævləd ǁ ɪt wəz ˈlaɪklɪ ǀ fə ˈnəʊ ˈwʌn ˈsi:md tə ˈnəʊ ðə ˈwɜ:ld ˈmɔ: familiarly; there was no spot so secluded that he did not appear to have an fəˈmɪlɪəlɪ ǀ ðeə wəz ˈnəʊ ˈspɒt ˈsəʊ sɪˈklu:dɪd ðət hɪ dɪd ˈnɒt əˈpɪə tə ˈhæv ən intimate acquaintance with it. He often corrected, with a few clear words, the ˈɪntɪmət əˈkweɪntns wɪð ɪt ǁ hɪ ˈɒfn kəˈrektɪd ǀ wɪð ə ˈfju: ˈklɪə ˈwɜ:dz ǀ ðə thousand conjectures advanced by members of the club as to lost and ˈθaʊznd kənˈdʒektʃəz ədˈvɑ:nst baɪ ˈmembəz əv ðə ˈklʌb əz tə ˈlɒst ənd unheard-of travellers, pointing out the true probabilities, and seeming as if ʌnˈhɜ:dˌɒv ˈtrævələz ǀ ˈpɔɪntɪŋ ˈaʊt ðə ˈtru: ˌprɒbəˈbɪlɪtɪz ǀ ən ˈsi:mɪŋ əz ɪf gifted with a sort of second sight, so often did events justify his ˈgɪftɪd wɪð ə ˈsɔ:t əv ˈseknd ˈsaɪt ǀ ˈsəʊ ˈɒfn dɪd ɪˈvents ˈdʒʌstɪfaɪ hɪz predictions. He must have travelled everywhere, at least in the spirit.” prɪˈdɪkʃnz ǁ hɪ ˈmʌst həv ˈtrævld ˈevrɪweə ǀ ət ˈli:st ɪn ðə ˈspɪrɪt/


Text 5 “<<Heavens! what a virulent attack!>> replied the prince, not in the least /ˈhevnz ǁ ˈwɒt ə ˈvɪrələnt əˈtæk ǁ rɪˈplaɪd ðə ˈprɪns ǀ ˈnɒt ɪn ðə ˈli:st disconcerted by this reception. He had just entered, wearing an embroidered dɪsˌkɒnˈsɜ:tɪd baɪ ðɪs rɪˈsepʃn ǁ hɪ həd dʒəst ˈentəd ǀ ˈweərɪŋ ən ɪmˈbrɔɪdɪd court uniform, knee breeches, and shoes, and had stars on his breast and a ˈkɔ:t ˈju:nɪfɔ:m ǀ ˈni: ˈbri:tʃɪz ǀ ən ˈʃu:z ǀ ən ˈhæd ˈsta:z ɒn hɪz ˈbrest ənd ə serene expression on his flat face. He spoke in that refined French in which our sɪˈri:n ɪkˈspreʃn ɒn hɪz ˈflæt ˈfeɪs ǁ hɪ ˈspəʊk ɪn ðət rɪˈfaɪnd ˈfrentʃ ɪn wɪtʃ ɑ: grandfathers not only spoke but thought, and with the gentle, patronizing ˈgrændˌfɑ:ðəz ˈnɒt ˈəʊnlɪ ˈspəʊk bət ˈθɔ:t ǀ ən wɪð ðə ˈdʒentl ǀ ˈpætrənaɪzɪŋ intonation natural to a man of importance who had grown old in society ˌɪntəˈneɪʃn ˈnætʃrəl tʊ ə ˈmæn əv ɪmˈpɔ:tns hu: həd ˈgrəʊn ˈəʊld ɪn səˈsaɪətɪ and at court. He kissed her hand, presenting to her his bald, scented, and ənd ət ˈkɔ:t ǁ hɪ ˈkɪst hə ˈhænd ǀ prɪˈzentɪŋ tə hə hɪz ˈbɒld ǀ ˈsentɪd ǀ ən shining head, and complacently seated himself on the sofa.” ˈʃaɪnɪŋ ˈhed ǀ ən kəmˈpleɪsntlɪ ˈsi:tɪd hɪmˈself ɒn ðə ˈsəʊfə/ Text 6 “[...] Six years have passed since I resolved on my present undertaking. I can, /ˈsɪks ˈjɪəz həv ˈpɑ:st sɪns aɪ rɪˈzɒlvd ɒn maɪ ˈpreznt ˌʌndəˈteɪkɪŋ ǁ aɪ ˈkæn ǀ even now, remember the hour from which I dedicated myself to this great ˈi:vn ˈnaʊ ǀ rɪˈmembə ðɪ ˈaʊə frəm wɪtʃ aɪ ˈdedɪkeɪtɪd maɪˈself tə ðɪs ˈgreɪt enterprise. I commenced by inuring my body to hardship. I accompanied the ˈentəpraɪz ǀ aɪ kəˈmenst baɪ ɪˈnjʊərɪŋ maɪ ˈbɒdɪ tə ˈhɑ:dʃɪp ǁ aɪ əˈkʌmpənɪd ðə whale-fishers on several expeditions to the North Sea; I voluntarily endured ˈweɪl ˈfɪʃəz ɒn ˈsevrl ˌekspɪˈdɪʃnz tə ðə ˈnɔ:θ ˈsi: ǁ aɪ ˈvɒləntrɪlɪ ɪnˈdjʊəd cold, famine, thirst, and want of sleep; I often worked harder than the common ˈkəʊld ǀ ˈfæmɪŋ ǀ ˈθɜ:st ǀ ən ˈwɒnt əv ˈsli:p ǁ aɪ ˈɒfn ˈwɜ:kt ˈhɑ:də ðən ðə ˈkʌmn sailors during the day and devoted my nights to the study of mathematics, the ˈseɪləz ˈdjʊərɪŋ ðə ˈdeɪ ən dɪˈvəʊtɪd maɪ ˈnaɪts tə ðə ˈstʌdɪ əv mæθmˈætiks ǀ ðə theory of medicine, and those branches of physical science from which a naval ˈθɪərɪ əv ˈmedɪsɪn ǀ ən ðəʊz ˈbrɑ:ntʃɪz əv ˈfɪsɪkl ˈsaɪəns frəm wɪtʃ ə ˈneɪvl adventurer might derive the greatest practical advantage. Twice I actually ədˈventʃərə ˈmaɪt dɪˈraɪv ðə ˈgreɪtɪst ˈpræktɪkl ədˈvæntɪdʒ ǁ ˈtwaɪs aɪ ˈæktʃʊəlɪ hired myself as an under-mate in a Greenland whaler, and acquitted myself ˈhaɪəd maɪˈself əz ən ˌʌndəˈmeɪt ɪn ə ˈgri:nlənd ˈweɪlə ǀ ənd əˈkwɪtɪd maɪˈself


to admiration. I must own I felt a little proud when my captain offered me the tʊ ˌædməˈreɪʃn ǁ aɪ məst ˈəʊn aɪ ˈfelt ə ˈlɪtl ˈpraʊd wen maɪ ˈkæptn ˈɒfəd mɪ ðə second dignity in the vessel and entreated me to remain with the greatest ˈseknd ˈdɪgnɪtɪ ɪn ðə ˈvesl ənd ɪnˈtri:tɪd mɪ tə rɪˈmeɪn wɪð ðə ˈgreɪtɪst earnestness, so valuable did he consider my services. And now, dear ˈɜ:nɪstnəs ǀ ˈsəʊ ˈvæljʊəbl dɪd hɪ kənˈsɪdə maɪ ˈsɜ:vɪsɪz ǁ ən ˈnaʊ ǀ ˈdɪə Margaret, do I not deserve to accomplish some great purpose? My life might ˈmɑ:grət ǀ dʊ aɪ nɒt dɪˈzɜ:v tə əˈkɒmplɪʃ ˈsʌm ˈgreɪt ˈpɜ:pəs ǁ maɪ ˈlaɪf maɪt have been passed in ease and luxury, but I preferred glory to every enticement həv bɪn ˈpɑ:st ɪn ˈi:z ən ˈlʌksərɪ ǀ bət aɪ prɪˈfɜ:d ˈglɒrɪ tʊ ˈevrɪ ɪnˈtaismnt that wealth placed in my path. Oh, that some encouraging voice would answer ðət ˈwelθ ˈpleɪst ɪn maɪ ˈpɑ:θ ǁ ˈəʊ ǁ ðət ˈsʌm ɪnˈkʌrɪdʒɪŋ ˈvɔɪs wəd ˈɑ:nsa in the affirmative! My courage and my resolution is firm; but my hopes ɪn ðɪ əˈfɜ:mətɪv ǁ maɪ ˈkʌrɪdʒ ən maɪ ˌrezəlˈu:ʃn ɪz ˈfɜ:m ǀ bət maɪ ˈhəʊps fluctuate, and my spirits are often depressed. I am about to proceed on a long ˈflʌktjʊeɪt ǀ ən maɪ ˈspɪrɪts ərˬˈɒfn dɪˈprest ǁ aɪ əm əˈbaʊt tə prəˈsi:d ɒn ə ˈlɒŋ and difficult voyage, the emergencies of which will demand all my fortitude: I ən ˈdɪfɪkəlt ˈvɔɪdʒ ǀ ðɪ ɪˈmɜ:dʒənsɪz əv wɪtʃ wəl dɪˈmænd ˈɔ:l maɪ ˈfɔ:tɪtju:d ǁ aɪ am required not only to raise the spirits of others, but sometimes to sustain əm rɪˈkwaiəd ˈnɒt ˈəʊnlɪ tə ˈreɪz ðə ˈspɪrɪts əv ˈʌðəz ǀ bət ˈsʌmtaɪmz tə səsˈteɪn my own, when theirs are failing.” maɪ ˈəʊn ǀ wen ˈðeəz ə ˈfɔ:lɪŋ/ Text 7 “Mrs. Darling was married in white, and at first she kept the books ˈmɪsɪz ˈdɑ:lɪŋ wəz ˈmærɪd ɪn ˈwaɪt ǀ ənd ət ˈfɜ:st ʃɪ ˈkept ðə ˈbʊks perfectly, almost gleefully, as if it were a game, not so much as a Brussels ˈpɜ:fətlɪ ǀ ˈɔ:lməʊst ˈgli:fəlɪ ǀ əz ɪf ɪt wərˬə ˈgeɪm ǀ ˈnɒt ˈsəʊ ˈmʌtʃ əz ə ˈbrʌslz sprout was missing; but by and by whole cauliflowers dropped out, and ˈspraʊt wəz ˈmɪsɪŋ ǀ bət ˈbaɪ ən ˈbaɪ ˈhəʊl ˈkɒlɪˌflaʊəz ˈdrɒpt ˈaʊt ǀ ənd instead of them there were pictures of babies without faces. She drew them ɪnˈsted əv ðəm ðeə wə ˈpɪktʃəz əv ˈbeɪbɪz wɪðˈaʊt ˈfeɪsɪz ǁ ʃɪ ˈdru: ðəm when she should have been totting up. They were Mrs. Darling's guesses. wen ʃɪ ʃəd həv bɪn ˈtɒtɪŋ ˈʌp ǁ ðeɪ wə ˈmɪsɪz ˈdɑ:lɪŋ ˈgesɪz ǁ Wendy came first, then John, then Michael. ˈwendɪ ˈkeɪm ˈfɜ:st ǀ ˈðen ˈdʒɒn ǀ ˈðen ˈmaɪkl ǁ


For a week or two after Wendy came it was doubtful whether they would be fərˬə ˈwi:k ɔ: ˈtu: ˈɑ:ftə ˈwendɪ ˈkeɪm ɪt wəz ˈdaʊtfəl ˈweðə ðeɪ wəd bɪ able to keep her, as she was another mouth to feed. Mr. Darling was frightfully ˈeɪbl tə ˈki:p hə ǀ əz ʃɪ wəz əˈnʌðə ˈmaʊθ tə ˈfi:d ǁ ˈmɪstə ˈdɑ:lɪŋ wəz ˈfraɪtfəlɪ proud of her, but he was very honourable, and he sat on the edge of Mrs. ˈpraʊd əv hə ǀ bət hɪ wəz ˈverɪ ˈɒnərəbl ǀ ən hɪ ˈsæt ɒn ðə ˈedʒ əv ˈmɪsɪz Darling's bed, holding her hand and calculating expenses, while she looked at ˈdɑ:lɪŋz ˈbed ǀ ˈhəʊldɪŋ hə ˈhænd ən ˈkælkjəleɪtɪŋ ɪkˈspensɪz ǀ waɪl ʃɪ ˈlʊkt ət him imploringly. She wanted to risk it, come what might, but that was not his hɪm ɪmˈplɔ:rɪŋlɪ ǁ ʃɪ ˈwɒntɪd tə ˈrɪsk ɪt ǀ ˈkʌm wɒt ˈmaɪt ǀ bət ðət wəz ˈnɒt hɪz way; his way was with a pencil and a piece of paper, and if she confused ˈweɪ ǁ hɪz ˈweɪ wəz wɪð ə ˈpensəl ənd ə ˈpi:s əv ˈpeɪpə ǀ ənd ɪf ʃɪ kənˈfju:zd him with suggestions he had to begin at the beginning again.” hɪm wɪð səˈdʒestʃnz hɪ ˈhæd tə bɪˈgɪn ət ðə bɪˈgɪnɪŋ əˈgen/ Text 8 “Shaking off from my spirit what must have been a dream, I scanned /ˈʃeɪkiŋ ˈɒf frəm maɪ ˈspɪrɪt wɒt məst həv bɪn ə ˈdri:m ǀ aɪ ˈskænd more narrowly the real aspect of the building. Its principal feature seemed to ˈmɔ: ˈnærəʊlɪ ðə ˈrɪəl ˈæspekt əv ðə ˈbɪldɪŋ ǁ ɪts ˈprɪnsɪpl ˈfi:tʃə ˈsi:md tə be that of an excessive antiquity. The discoloration of ages had been great. ˈbi: ˈðæt əv ən ɪkˈsesɪv ænˈtɪkwɪtɪ ǁ ðə dɪskʌləˈreɪʃn əv ˈeɪdʒz həd bɪn ˈgreɪt ǁ Minute fungi overspread the whole exterior, hanging in a fine tangled maɪˈnju:t ˈfʌŋgaɪ ˌəʊvəˈspred ðə ˈhəʊl ɪkˈstɪərɪə ǀ ˈhæŋgɪŋ ɪn ə ˈfaɪn ˈtæŋgld web-work from the eaves. Yet all this was apart from any extraordinary ˈweb ˈwɜ:k frəm ðɪ ˈi:vz ǁ ˈjet ˈɔ:l ðɪs wəz əˈpɑ:t frəm ˈenɪ ɪkˈstrɔ:dnrɪ dilapidation. No portion of the masonry had fallen; and there appeared to be a dɪˌlæpɪˈdeɪʃn ǁ ˈnəʊ ˈpɔ:ʃn əv ðə ˈmeɪsənrɪ həd ˈfɔ:ln ǁ ən ðeərˬəˈpɪəd tə ˈbi: ə wild inconsistency between its still perfect adaptation of parts, and the ˈwaɪld ɪnkənˈsɪstnsɪ bɪˈtwi:n ɪts ˈstɪl ˈpɜ:fɪkt ˌædæpˈteɪʃn əv ˈpɑ:ts ǀ ən ðə crumbling condition of the individual stones. In this there was much that ˈkrʌmblɪŋ kənˈdɪʃn əv ðɪ ˌɪndɪˈvɪdjʊl ˈstəʊnz ǁ ɪn ðɪz ðeə wəz ˈmʌtʃ ðət reminded me of the specious totality of old wood-work which has rotted for rɪˈmaɪndɪd mɪ əv ðə ˈspi:ʃəs təˈtælətɪ əv ˈəʊld ˈwʊdwɜ:k wɪtʃ həz ˈrɒtɪd fə long years in some neglected vault, with no disturbance from the breath of the ˈlɒŋ ˈjɪəz ɪn səm nɪˈglektɪd ˈvɔ:lt ǀ wɪð ˈnəʊ dɪˈstɜ:bəns frəm ðə ˈbreθ əv ðɪ


external air. Beyond this indication of extensive decay, however, the fabric ɪkˈstɜ:nl ˈeə ǁ bɪˈjɒnd ðɪs ˌɪndɪˈkeɪʃən əv ɪkˈstensɪv dɪˈkeɪ ǀ haʊˈevə ǀ ðə ˈfæbrɪk gave little token of instability. Perhaps the eye of a scrutinizing observer ˈgeɪv ˈlɪtl ˈtəʊkn əv ˌɪnstəˈbɪlətɪ ǁ pəˈhæps ðɪ ˈaɪ əv a ˈskru:tɪnaɪzɪŋ əbˈzɜ:və might have discovered a barely perceptible fissure, which, extending from the ˈmaɪt həv dɪsˈkʌvəd ə ˈbeəlɪ pəˈseptəbl ˈfɪʃə ǀ ˈwɪtʃ ǀ ɪkˈstendɪŋ frəm ðə roof of the building in front, made its way down the wall in a zigzag ˈru:f əv ðə ˈbɪldɪŋ ɪn ˈfrʌnt ǀ ˈmeɪd ɪts ˈweɪ ˈdaʊn ðə ˈwɔ:l ɪn ə ˈzɪgzæg direction, until it became lost in the sullen waters of the tarn.” ˈdɪˈrekʃn ǀ ʌnˈtɪl ɪt bɪˈkeɪm ˈlɒst ɪn ðə ˈsʌln ˈwɔ:təz əv ðə ˈtɑ:n/ Text 9 “Her face is pleasing as the full moon; her body, well clothed /hə ˈfeɪs ɪz ˈpli:zɪŋ əz ðə ˈfʊl ˈmu:n ǁ hə ˈbɒdɪ ǀ ˈwel ˈkləʊðd with flesh, is soft as the mustard flower, her skin is fine, tender and fair as wɪð ˈfleʃ ǀ ɪz ˈsɒft əz ðə ˈmʌstəd ˈflaʊə ǀ hə ˈskɪn ɪz ˈfaɪn ǀ ˈtendərˬən ˈfeərˬəz the yellow lotus, never dark coloured. Her eyes are bright and beautiful as the ðə ˈjeləʊ ˈləʊtəs ǀ ˈnevə ˈdɑ:k ˈkʌləd ǁ hərˬˈaɪz ə ˈbraɪt ən ˈbju:tɪfəl əz ðɪ orbs of the fawn, well cut, and with reddish corners. Her bosom is hard, full ˈɔ:bz əv ðə ˈfɔ:n ǀ ˈwel ˈkʌt ǀ ən wɪð ˈredɪʃ ˈkɔ:nəz ǁ hə ˈbʊsəm ɪz ˈhɑ:d ǀ ˈfʊl and high; she has a good neck; her nose is straight and lovely, and three folds ən ˈhaɪ ǁ ʃɪ ˈhæz ə ˈgʊd ˈnek ǁ hə ˈnəʊz ɪz ˈstreɪt ən ˈlʌvlɪ ǀ ən ˈθri: ˈfəʊldz of wrinkles cross her middle--about the umbilical region. Her love seed əv ˈrɪŋklz ˈkrɒs hə ˈmɪdl ǁ əˈbaʊt ðɪ ʌmˈbɪlɪkl ˈri:dʒn ǁ hə ˈlʌv ˈsi:d is perfumed like the lily that has newly burst. She walks with swan-like ɪz ˈpɜ:fju:md laɪk ðə ˈlɪlɪ ðət həz ˈnju:lɪ ˈbɜ:st ǁ ʃɪ ˈwɔ:ks wɪð ˈswɔ:nˌlaɪk gait, and her voice is low and musical as the note of a bird, she ˈgeɪt ǀ ən hə ˈvɔɪs ɪz ˈləʊ ən ˈmju:zɪkl əz ðə ˈnəʊt əv ə ˈbɜ:d ǀ ʃɪ delights in white raiments, in fine jewels, and in rich dresses. She eats little, dɪˈlaɪts ɪn ˈwaɪt ˈreɪmnts ǀ ɪn ˈfaɪn ˈdʒu:lz ǀ ənd ɪn ˈrɪtʃ ˈdresɪz ǁ ʃɪ ˈi:ts ˈlɪtl ǀ sleeps lightly, and being as respectful and religious as she is clever and ˈsli:ps ˈlaɪtlɪ ǀ ən ˈbi:ɪŋ əz rɪˈspektfəl ən rɪˈlɪdʒəs əz ʃɪ ɪz ˈklevərˬən courteous, she is ever anxious to worship the gods, and to enjoy the ˈkɜ:tɪəs ǀ ʃɪ ɪz ˈevərˬˈæŋkʃəs tə ˈwɜ:ʃɪp ðə ˈgɒdz ǀ ən tʊ ɪnˈdʒɔɪ ðə conversation of Brahmans.” ˌkɒnvəˈseɪʃən əv ˈbrɑ:mənz/


11.2 Exercicis de “destranscripció” (pàgina 130)

Text 1 /ˈhaʊ wəd jʊ ˈlaɪk tə ˈlɪv ɪn ˈlʊkɪŋglɑ:s ˈhaʊs ǀ ˈkɪtɪ ǁ aɪ ˈwʌndərˬɪf “How would you like to live in Looking-glass House, Kitty? I wonder if ðeɪd ˈgɪv jʊ ˈmɪlk ɪn ˈðeə ǁ pəˈhæps ˈlʊkɪŋglɑ:s ˈmɪlk ˈɪznt ˈgʊd tə ˈdrɪŋk ǁ they'd give you milk in there? Perhaps Looking-glass milk isn't good to drink- bət ˈəʊ ǀ ˈkɪtɪ ǁ ˈnaʊ wɪ ˈkʌm tə ðə ˈpæsɪdʒ ǁ jʊ kən ˈdʒʌst ˈsi: ə ˈlɪtl ˈpi:p əv But oh, Kitty! now we come to the passage. You can just see a little peep of ðə ˈpæsɪdʒ ɪn ˈlʊkɪŋglɑ:s ˈhaʊs ǀ ɪf jʊ ˈli:v ðə ˈdɔ:rˬəv ɑ: the passage in Looking-glass House, if you leave the door of our ˈdrɔ:ɪŋˌru:m ˈwaɪdˌəʊpn ǁ ənd ɪts ˈverɪ laɪk ɑ: ˈpæsɪdʒ əz ˈfɑ:rˬəz jʊ kən ˈsi: ǀ drawing-room wide open: and it's very like our passage as far as you can see, ˈəʊnlɪ jʊ ˈnəʊ ɪt meɪ bɪ ˈkwaɪt ˈdɪfrent ɒn bɪˈjɒnd ǁ ˈəʊ ǀ ˈkɪtɪ ǁ ˈhaʊ ˈnaɪs ɪt only you know it may be quite different on beyond. Oh, Kitty! how nice it wəd ˈbi: ɪf wɪ kəd ˈəʊnlɪ ˈget ˈθru: ˈɪntə ˈlʊkɪŋglɑ:s ˈhaʊs ǁ aɪm ˈʃʊə ɪts would be if we could only get through into Looking-glass House! I'm sure it's ˈgɒt ǀ ˈəʊ ǁ ˈsʌtʃ ˈbju:tɪfəl ˈθɪŋz ɪn ɪt ǁ ˈlets prɪˈtend ðeəz ə ˈweɪ əv ˈgetɪŋ got, oh! such beautiful things in it! Let's pretend there's a way of getting ˈθru: ˈɪntə ɪt ǀ ˈsʌmhaʊ ǀ ˈkɪtɪ ǁ ˈlets prɪˈtend ðə ˈglɑ:s həz ˈgɒt ˈɔ:l ˈsɒft laɪk through into it, somehow, Kitty. Let's pretend the glass has got all soft like ˈgɔ:z ǀ səʊ ðət wɪ kən ˈget ˈθru: ǁ ˈwaɪ ǀ ɪts ˈtɜ:nɪŋ ˈɪntʊ ə ˈsɔ:t əv ˈmɪst ˈnaʊ ǀ aɪ gauze, so that we can get through. Why, it's turning into a sort of mist now, I dɪˈkleə ǁ ɪtl bɪ ˈi:zɪ ɪˈnʌf tə ˈget ˈθru: ǁ ʃɪ wəz ˈʌp on the ˈtʃmnɪpi:s declare! It'll be easy enough to get through--' She was up on the chimney-piece waɪl ʃɪ ˈsed ðɪs ǀ ðəʊ ʃɪ ˈhɑ:dlɪ ˈnju: ˈhaʊ ʃɪ həd ˈgɒt ˈðeə ǁ ən while she said this, though she hardly knew how she had got there. And ˈsɜ:tnlɪ ðə ˈglɑ:s ˈwɒz bɪˈgɪnɪŋ tə ˈmelt əˈweɪ ǀ dʒəst laɪk ə ˈbraɪt ˈsɪlvrɪ certainly the glass WAS beginning to melt away, just like a bright silvery ˈmɪst/ mist.” Text 2 /tə ðə ˈhezɪtənt ˈpɜ:tʃsə ǁ “TO THE HESITATING PURCHASER if ˈseɪlə ˈteɪlz tə ˈseɪlə ˈtju:nz ǀ If sailor tales to sailor tunes,


ˈstɔ:m ənd ədˈventʃə ǀ ˈhi:t ən ˈkəʊld ǀ Storm and adventure, heat and cold, ɪf ˈsku:nəz ǀ ˈaɪlndz ən ˈməru:nz ǀ If schooners, islands, and maroons, ən ˌbʌkəˈnɪəz ǀ ən ˈberɪd ˈgəʊld ǀ And buccaneers, and buried gold, ənd ˈɔ:l ðɪ ˈəʊld rəˈmæns ǀ rɪˈtəʊld And all the old romance, retold ɪgˈzæktlɪ ɪn ðɪ ˈeɪnʃənt ˈweɪ ǀ Exactly in the ancient way, kən ˈpli:z ǀ əz mɪ ðeɪ ˈpli:zd əv ˈəʊld ǀ Can please, as me they pleased of old, ðə ˈwaɪzə ˈjʌŋstəz əv təˈdeɪ ǁ The wiser youngsters of today: ˈsəʊ bɪ ɪt ǀ ən ˈfɔ:l ˈɒn ǁ ɪf ˈnɒt --So be it, and fall on! If not, ɪf ˈstju:diəs ˈju:θ nəʊ ˈlɒŋgə ˈkreɪv ǀ If studious youth no longer crave, hɪz ˈeɪnʃənt ˈæpətaɪts fəˈgɒt ǀ His ancient appetites forgot, ˈkɪŋstən ǀ ɔ: ˈbæləntaɪn ðə ˈbreɪv ǀ Kingston, or Ballantyne the brave, ɔ: ˈku:pərˬəv ðə ˈwʊd ən ˈweɪv ǁ Or Cooper of the wood and wave: ˈsəʊ bɪ ɪt ǀ ˈɔ:lsəʊ ǁ ən meɪ aɪ So be it, also! And may I ənd ˈɔ:l maɪ ˈpaɪrəts ˈʃeə ðə ˈgreɪv And all my pirates share the grave weə ˈði:z ən ðeə krɪˈeɪʃənz ˈlaɪ/ Where these and their creations lie!” Text 3 /ðeə wəz ˈnəʊ ˈhəʊp fə hɪm ðɪs ˈtaɪm ǁ ɪt wəz ðə ˈθɜ:d ˈstrəʊk ǁ ˈnaɪt ˈɑ:ftə “There was no hope for him this time: it was the third stroke. Night after ˈnaɪt aɪ həd ˈpɑ:st ðə ˈhaʊs ǀ ɪt wəz vəˈkeɪʃn ˈtaɪm ǀ ən ˈstʌdɪd ðə ˈlaɪtɪd night I had passed the house (it was vacation time) and studied the lighted


ˈskweərˬəv ˈwɪndəʊ ǁ ən ˈnaɪt ˈɑ:ftə ˈnaɪt aɪ həd ˈfaʊnd ɪt ˈlaɪtɪd ɪn ðə ˈseɪm square of window: and night after night I had found it lighted in the same ˈweɪ ǀˈfeɪntlɪ ənd ˈi:vnlɪ ǁ ɪf hɪ wəz ˈded ǀ aɪ ˈθɔ:t ǀ aɪ wəd ˈsi: ðə rɪˈflekʃən əv way, faintly and evenly. If he was dead, I thought, I would see the reflection of ˈkændlz ɒn ðə ˈdɑ:knd ˈblaɪnd fərˬaɪ ˈnju: ðət ˈtu: ˈkændlz məst bɪ ˈset ət ðə candles on the darkened blind for I knew that two candles must be set at the ˈhed əv ə ˈkɔ:ps ǁ hɪ həd ˈɒfn ˈsed tə mɪ ǁ aɪ əm ˈnɒt ˈlɒŋ fə ðɪs ˈwɜ:ld ǀ ənd aɪ head of a corpse. He had often said to me: "I am not long for this world," and I həd ˈθɔ:t hɪz ˈwɜ:dz ˈaɪdl ǁ had thought his words idle. ˈnaʊ aɪ ˈnj:u ðeɪ wə ˈtru: ǁ ˈevrɪ ˈnaɪt əz aɪ ˈgeɪzd ˈʌp ət ðə ˈwɪndəʊ aɪ ˈsed Now I knew they were true. Every night as I gazed up at the window I said ˈsɒftlɪ tə maɪˈself ðə ˈwɜ:d pəˈræləsɪs ǁ ɪt həd ˈɔ:lweɪz ˈsaʊndɪd ˈstreɪndʒlɪ ɪn softly to myself the word paralysis. It had always sounded strangely in maɪ ˈɪəz ǀ laɪk ðə ˈwɜ:d ˈnəʊmɒn ɪn ðɪ ˈju:klɪd ən ðə ˈwɜ:d ˈsaɪmənɪ ɪn ðə my ears, like the word gnomon in the Euclid and the word simony in the ˈkɜ:təkɪzm ǁ bət ˈnaʊ ɪt ˈsaʊndɪd tə mɪ laɪk ðə ˈneɪm əv səm məˈlefɪsnt ən Catechism. But now it sounded to me like the name of some maleficent and ˈsɪnfəl ˈbi:ɪŋ ǁ ɪt ˈfɪld mɪ wɪð ˈfɪə ǀ ən ˈjet aɪ ˈlɒŋd tə bɪ ˈnɪərə tʊ ɪt ən tə sinful being. It filled me with fear, and yet I longed to be nearer to it and to ˈlʊk əˈpɒn ɪts ˈdedlɪ ˈwɜ:k/ look upon its deadly work.” Text 4 /ˌwʌðrɪŋˈhaɪts ɪz ðə ˈneɪm əv ˈmɪstə ˈhɪθklɪfs ˈdwelɪŋ ǁ ˈwʌðrɪŋ “Wuthering Heights is the name of Mr. Heathcliff's dwelling. 'Wuthering' ˈbi:ɪŋ ə sɪgˈnɪfɪknt prəˈvɪnʃl ˈædʒɪktɪv ǀ dɪˈskrɪptɪv əv ðɪ ˌætməsˈferɪk ˈtju:mʌlt being a significant provincial adjective, descriptive of the atmospheric tumult tə wɪtʃ ɪts ˈsteɪʃn ɪz ɪkˈspəʊzd ɪn ˈstɔ:mɪ ˈweðə ǁ ˈpjʊə ǀ ˈbreɪsɪŋ ˌventɪˈleɪʃn to which its station is exposed in stormy weather. Pure, bracing ventilation ðeɪ məst həv ˈʌp ðeərˬət ˈɔ:l ˈtaɪmz ǀ ɪnˈdi:d ǁ ˈwʌn meɪ ˈges ðə ˈpaʊə əv ðə they must have up there at all times, indeed: one may guess the power of the ˈnɔ:θ ˈwɪnd ˈbləʊwɪŋ ˈəʊvə ðɪ ˈedʒ ǀ baɪ ðɪ ɪkˈsesɪv ˈslænt əv ə ˈfju: ˈstʌntɪd north wind blowing over the edge, by the excessive slant of a few stunted ˈfɜ:z ət ðɪ ˈend əv ðə ˈhaʊs ǁ ən baɪ ə ˈreɪndʒ ə ˈgɔ:nt ˈθɔ:nz ˈɔ:l ˈstretʃɪŋ ðeə firs at the end of the house; and by a range of gaunt thorns all stretching their


ˈlɪmz ˈwʌn ˈweɪ ǀ əz ɪf ˈkreɪvɪŋ ˈɑ:mz əv ðə ˈsʌn ǁ ˈhæpɪlɪ ðɪ ˈɑ:kɪtekt ˈhæd limbs one way, as if craving alms of the sun. Happily, the architect ˈhæd ˈfɔ:saɪt tə ˈbɪld ɪt ˈstrɒŋ ǁ ðə ˈnærəʊ ˈwɪndəʊz ə ˈdi:plɪ ˈset ɪn ðə ˈwɔ:l ǁ ən foresight to build it strong: the narrow windows are deeply set in the wall, and ðə ˈkɔ:nəz dɪˈfendɪd wɪð ˈlɑ:dʒ ˈdʒʌtɪŋ ˈstəʊnz ǁ the corners defended with large jutting stones. bɪˈfɔ: ˈpɑ:sɪŋ ðə ˈθreʃəʊld ǀ aɪ ˈpɔ:zd tʊ ədˈmaiərˬə ˈkwɒntətɪ əv grəˈtesk Before passing the threshold, I paused to admire a quantity of grotesque ˈkɑ:vɪŋ ˈlævɪʃt ˈəʊvə ðə ˈfrʌnt ǀ ənd ɪˈspeʃlɪ əˈbaʊt ðə ˈprɪnsɪpl ˈdɔ: ǀ əˈbʌv carving lavished over the front, and especially about the principal door; above ˈwɪtʃ ǀ əˈmʌŋ ə ˈwɪldənəs əv ˈkrʌmblɪŋ ˈgrɪfɪnz ən ˈʃeɪmləs ˈlɪtl ˈbɔɪz ǀ aɪ which, among a wilderness of crumbling griffins and shameless little boys, I dɪˈtektɪd ə ˈdate ǀ ənd ə ˈneɪm/ detected a date, and a name.” Text 5 /ðɪ ˈəʊld ˈdʒentlmən ˈdaɪd ǁ hɪz ˈwɪl wəz ˈred ǀ ən laɪk ˈɔ:lməʊst ˈevrɪ ˈʌðə “The old gentleman died: his will was read, and like almost every other ˈwɪl ǀ ˈgeɪv əz ˈmʌtʃ ˌdɪsəˈpɔɪntmənt əz ˈpleʒə ǀ hɪ wəz ˈnaɪðə ˈsəʊ ʌnˈdʒst ǀ will, gave as much disappointment as pleasure. He was neither so unjust, ˈsəʊ ʌnˈgreɪtfl ǀ əz tə ˈli:v hɪz ɪˈsteɪt frəm hɪs ˈnefju: ǁ bət hɪ ˈleft ɪt tə hɪm ɒn so ungrateful, as to leave his estate from his nephew; but he left it to him on ˈsʌtʃ ˈtɜ:mz əz dɪsˈtrɔɪd ˈhɑ:f ðə ˈvælju: əv ðə bɪˈkwest ǁ ˈmɪstə ˈdæʃwʊd həd such terms as destroyed half the value of the bequest. Mr. Dashwood had ˈwɪʃt fərˬɪt ˈmɔ: fə ðə ˈseɪk əv hɪs ˈwaɪf ən ˈdɔ:təz ðən fə hɪmˈself ɔ: wished for it more for the sake of hiz wife and daughters than for himself or hɪz ˈsʌn ǁ bət tə hɪz ˈsʌn ǀ ən hɪz ˈsʌnz ˈsʌn ǀ ə ˈtʃaɪld əv ˈfɔ: ˈjɪəz ˈəʊld ǀ ɪt wəz his son; but to his son, and his son's son, a child of four years old, it was sɪˈkjʊəd ǀ ɪn ˈsʌtʃ ə ˈweɪ ǀ əz tə ˈli:v tə hɪmˈself ˈnəʊ ˈpaʊə əv prəˈvaɪdɪŋ fə secured, in such a way, as to leave to himself no power of providing for those hu: wə ˈməʊst ˈdɪə tə hɪm ǀ ən hu: ˈməʊst ˈni:dɪd ə prəˈvɪʃn baɪ ˈenɪ ðəʊz who were most dear to him, and who most needed a provision by any ˈtʃɑ:tʃ ɒn ðɪ ɪˈsteɪt ǀ ɔ: baɪ ˈenɪ ˈseɪl əv ɪts ˈvæljʊəbl ˈwʊdz ǁ ðə ˈhəʊl wəz ˈtaɪd charge on the estate, or by any sale of its valuable woods. The whole was tied ˈʌp fə ðə ˈbenɪfɪt əv ðɪs ˈtʃaɪld ǀ ˈhu: ǀ ɪn əˈkeɪʒnl ˈvɪzɪts wɪð hɪz ˈfɑ:ðərˬən up for the benefit of this child, who, in occasional visits with his father and


ˈmʌðərˬət ˈnɔ:lənd ǀ həd ˈsəʊ ˈfɑ: ˈgeɪnd ɒn ðɪ əˈfekʃnz əv hɪz ˈʌnkl ǀ baɪ ˈsʌtʃ mother at Norland, had so far gained on the affections of his uncle, by such əˈtrækʃnz əz ə baɪ ˈnəʊ ˈmi:nz ʌnˈju:ʒl ɪn ˈtʃɪldrn əv ˈtu: ɔ: ˈθri: ˈjɪəz ˈəʊld ǁ ən attractions as are by no means unusual in children of two or three years old; an ɪmˈpɜ:fɪkt ɑ:ˌtɪkjəˈleɪʃn ǀ ən ˈɜ:nɪst dɪˈsaɪərˬəv ˈhævɪŋ hɪz ˈəʊn ˈweɪ ǀ ˈmenɪ imperfect articulation, an earnest desire of having his own way, many ˈkʌnɪŋ ˈtrɪks ǀ ənd ə ˈgreɪt ˈdi:l əv ˈnɔɪz ǀ əz tʊ ˌaʊtˈweɪ ˈɔ:l ðə ˈvælju: əv ˈɔ:l ðɪ cunning tricks, and a great deal of noise, as to outweigh all the value of all the əˈtenʃn wɪtʃ ǀ fə ˈjɪəz ǀ hɪ həd rɪˈsi:vd frəm hɪz ˈni:s ən hə ˈdɔ:təz ǁ attention which, for years, he had received from his niece and her daughters. hɪ ˈment ˈnɒt tə bɪ ʌnˈkaɪnd ǀ haʊˈevə ǀ ˈænd ǀ əz ə ˈmɑ:k əv hɪz əˈfektʃn fə He meant not to be unkind, however, and, as a mark of his affection for ðə ˈθri: ˈgɜ:lz ǀ hɪ ˈleft ðəm ə ˈθaʊznd ˈpaʊndz əˈpi:s/ the three girls, he left them a thousand pounds a-piece.”

187

Bibliografia

ALCARAZ, Enrique - MOODY, Bryn, Fonética inglesa para españoles, Alcoy, Marfil, 1995.

ALGEO, John - PYLES, Thomas, Problems in the Origins and Development of

the English Language. Nova York, Harcourt Brace Jovanovich, 1972. BAKER, Ann, Ship or Sheep?: An Intermediate Pronunciation Course.

Cambridge: Cambridge University Press, 2000. BAKER, Ann, Tree or Three?: An Elementary Pronunciation Course.

Cambridge: Cambridge University Press, 2000. COLLINS, Beverley - MEES, Inger M., Practical Phonetics and Phonology: A

Resource Book for Students. London, Routledge, 2008. DAVENPORT, Mike - HANNAHS, S.J, Introducing Phonetics and Phonology.

London, Edward Arnold, 1998. EDWARDS, Harold T., Applied Phonetics: The Sounds of American English.

San Diego, Singular Publish Group, 1997. GIMSON, Alfred Charles, An Introduction to the Pronunciation of English.

London, Edward Arnold, 1973. GIEGERICH, Heinz J., English Phonology: An Introduction. Cambridge,

Cambridge University Press, 1992. HANCOCK, Mark, English Pronunciation in Use, Intermediate: Self-study and

Classroom Use. Cambridge, Cambridge University Press, 2003. HEWINGS, Martin, English Pronunciation in Use, Advanced: Self-study and

Classroom Use. Cambridge, Cambridge University Press, 2007. JENKINS, Jennifer, The Phonology of English as an International Language:

New models, New Norms, New Goals, Oxford, Oxford University Press, 2001.

JONES, Daniel, An Outline of English Phonetics, Cambridge, Cambridge

University Press, 1978.


JONES, Daniel, Cambridge English Pronouncing Dictionary, Cambridge, Cambridge University Press, 2006.

KNOWLES, Gerald, Patterns of Spoken English: An Introduction to English

Phonetics, London: Longman, 1990. KREIDLER, Charles W., Describing Spoken English: An Introduction, London:

Routledge, 1997. LILLO, Antonio, Transcribing English: The Nuts and Bolts of Phonemic

Transcription, Granada, Comares, 2009. MARKS, Jonathan, English Pronunciation in Use, Elementary: Self-study and

Classroom Use. Cambridge, Cambridge University Press, 2007. PRIETO, Pilar, Fonètica i fonologia: Els sons del català. Barcelona, Universitat

Oberta de Catalunya, 2004. RECASENS I VIVES, Daniel, Fonètica descriptiva del català. Barcelona, Institut

d’Estudis Catalans, 1996. TRIM, John - KNEEBONE, Peter, English Pronunciation Illustrated. Cambridge,

Cambridge University Press, 1991. WELLS, John C., Accents of English. Cambridge, Cambridge University Press,

1988.

Documents

MANUAL DE PRONUNCIACIÓ ANGLESA PER A …rua.ua.es/.../1/...Manual_de_pronunciacio_anglesa.pdf · realitat que els envolta i hi presten amb normalitat els seus serveis. Per això,