ÀMBIT SOCIAL I COMUNICATIU · senzilles de magnituds, percentatges i proporcions, escales numèriques, gràfiques i formes geomètriques. Són moltes les aplicacions matemàtiques

MD020203 MODEL PROGRAMACIÓ.Rev. 3 Aprovat CCG : 06/09/13

ÀMBIT SOCIAL I COMUNICATIU

DEPARTAMENT DEPARTAMENT D'INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ

CURS 2015-16

CICLEFORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA

CLAUIMP 11- ELE 11 II

PROFESSOR FRANCISCO JAVIER MARAVE BUENO


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul

1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

2. METODOLOGIA

3. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

4. PROGRAMACIÓ D'AULA

5. METODOLOGIA

6. ACTITUTS COMUNS AL MÒDUL ELE11-IMP11 II

7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ

9. FORMA D'INCORPORACIO DELS EIXOS TRANSVERSALS.

10. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS


1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general

1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul

ÀMBIT SOCIAL

L’àmbit social té com a objectiu el desenvolupament i l’adquisició de diverses competències

bàsiques. El caràcter integrador d'aquest àmbit ajuda més fàcilment a l’adquisició de diverses

competències.

La competència social i ciutadana

Aquesta competència fa possible comprendre la realitat social que es viu, cooperar, conviure i

exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre's a contribuir a la

seva millora. En ella estan integrats coneixements diversos i habilitats complexes que permeten

participar, prendre decisions, elegir com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-

se de les eleccions personals adoptades.

D'aquesta manera, una tasca important a realitzar des d'aquest àmbit consisteix a ajudar a l'alumnat

en el seu procés d'integració crítica i constructiva en una societat de caràcter plural, amb un passat

històric llarg i complex.

En aquest context, des d'aquest àmbit cal ajudar a formar ciutadans i ciutadanes que des de les seves

pròpies identitats, sempre plurals, respectant les dels altres, siguin capaços de solucionar

pacíficament els conflictes.

Treballant les habilitats socials, s'afavoreix el desenvolupament de la capacitat de posar-se al lloc de

l'altre, és a dir, l'empatia. L'acostament a diferents realitats socials, actuals o històriques, o la

valoració de les aportacions de diferents cultures que caracteritzen a una societat cada vegada més

global i interactiva ajuda al desenvolupament de les habilitats de tipus social.

Mantenir una actitud activa i compromesa al davant de la realitat social, col,laborar en projectes

socials, polítics, culturals, educatius i esportius, en activitats d’oci i temps lliure i cooperar en

iniciatives solidàries, entre d’altres, suposa exercir el concepte de ciutadania que implica la

competència social i ciutadana.

La competència en comunicació lingüística


L’àmbit contribueix al desenvolupament d’aquesta competència ja que dialogar, comunicar-se i

conversar són accions que suposen habilitats per establir vincles i relacions constructives amb els i

les altres i amb l'entorn, i ajuda a acostar-se a noves cultures, que adquireixen consideració i

respecte en la mesura que es coneixen. La competència de comunicació lingüística suposa la

capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes, poden ser també instrument per a la

igualtat, l'eliminació d'estereotips i expressions sexistes o ètniques.

Explicar, de manera planera i entenedora, els conceptes de les ciències socials és un repte important.

No és suficient entendre, també cal planificar, organitzar, estructurar i transmetre, a través de

diferents suports, les idees i els conceptes treballats. Per tant, cal aprendre i entendre l’estructura

dels textos clàssics de les ciències socials i aprendre, també, a escriure’ls, desenvolupant i aplicant

les característiques bàsiques de la tipologia textual.

La competència en el tractament de la informació i competència digital

La contribució d’aquesta competència ve donada per la importància que té per la comprensió dels

fenòmens socials i històrics comptar amb destreses relatives a l’obtenció i comprensió de la

informació proporcionada per diverses fonts, la distinció entre els aspectes rellevants i els

secundaris, la relació i comparació de fonts i l’anàlisi de la informació de manera crítica. Cal

utilitzar les TIC de manera habitual per recollir informació, comunicar-se i entrar dins del món de

la digitalització.

Actualment, l’accés a la informació és més fàcil que mai, però tractar-la de forma adequada i

comprendre el seu abast i comprovar la seva validesa és el repte que tenim tots al davant. Ensenyar

a buscar, entendre el que es busca, comprendre el que se troba, interpretar-ho i posar-ho, de nou, a

l’abast de tothom són objectius fonamentals de tots els àmbits de l’educació secundària per a

persones adultes, però el camp de les ciències socials esdevé especialment rellevant per la

multiplicitat interpretativa, per la multitud de fonts, estudis i recerques i pel caràcter sovint

simplistes que s’utilitzen per atribuir causes i conseqüències a fets d’una extraordinària complexitat.

La competència cultural i artística

La contribució a la competència cultural i artística es relaciona principalment amb la seva vessant

de conèixer i valorar les manifestacions artístiques, en totes les seves expressions i entendre-les com

un llenguatge universal que ens fa comprendre altres èpoques, cultures i les claus de la nostra

societat.

Aquesta contribució s’ha de facilitar a partir d’ una selecció d'obres d'art i música rellevants, bé

sigui pel seu significat en la caracterització d'estils o artistes o per formar part del patrimoni

cultural, dotant a l'alumnat de destreses d'observació i de comprensió d'aquells elements tècnics


imprescindibles per a la seva anàlisi. Des d'aquest plantejament s'afavoreix l'apreciació de les obres

d'art, s'adquireixen habilitats perceptives i de sensibilització, es desenvolupa la capacitat

d'emocionar-s’hi, a més s'ajuda també a valorar el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se

per la seva conservació.

Les persones han de valorar les manifestacions artístiques que la humanitat ha realitzat al llarg de la

història com a forma d’expressió, com a forma de comprensió, com a forma de transcendència i

com a estratègia educativa per formar a cada nova generació. Per tant, hem d’aprendre a valorar

l’art en genèric com a manifestació peculiar d’humanitat.

La competència per a l'autonomia i iniciativa personal

L'autonomia i iniciativa personal suposa analitzar, planificar i prendre decisions. A l’ àmbit social es

tracta de millorar la comprensió de l'organització i del funcionament social que permetrà una

participació social més activa.

Formar persones compromeses, amb capacitat d’iniciativa i capaces d’incidir en el medi que els

envolta, des de la cooperació i la solidaritat, des del respecte a la diversitat d’opinions, tarannàs i

maneres de ser i de fer són objectius fonamentals als quals les ciències socials poden aportar els

seus coneixements.

La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Inclou la percepció directa o

indirecta de l’espai en el qual es desenvolupa l’activitat humana i constitueix un dels principals

eixos de treball de la geografia així com l’adquisició i ús d'habilitats que permeten el control i el

domini del propi espai i l'obtenció de localització geogràfica. També suposa el coneixement

de l’espai físic com el lloc on es desenvolupa l’activitat humana i per tant hem d’analitzar l’acció de

l’ésser humà en la utilització de l’espai i dels seus recursos, fent-ne un ús responsable encaminat a

la protecció del medi ambient.

La competència matemàtica

L’àmbit treballa la competència matemàtica en la mesura que incorpora al nostre àmbit operacions

senzilles de magnituds, percentatges i proporcions, escales numèriques, gràfiques i formes

geomètriques.

Són moltes les aplicacions matemàtiques que s’apliquen al camp de les ciències socials i són molts

els continguts de caire interdisciplinari que comparteixen conceptes i procediments d’ambdues

branques de coneixement. De fet, una gran majoria de conceptes de les ciències socials s’expressen

i es fonamenten en conceptes matemàtics. Descriure aquestes relacions, comprendre les

implicacions mútues i aplicar-les de manera contextualitzada són aspectes bàsics que permeten un

tractament interdisciplinari molt profitós.


La competència per aprendre a aprendre

L’àmbit social al camp de l’ensenyament de les persones adultes s’ha de basar, molt freqüentment,

en la utilització de metodologies i estratègies d’aprenentatge autònom, per això l’àmbit social

afavoreix l’adquisició de la competència d’aprendre a aprendre. Aquesta competència suposa que

s’han de desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom i permanent. Això implica, entre d’altres,

el coneixement de les fonts de la informació, i la possibilitat d'accedir-hi. En tots els camps

científics, les ciències avancen a un ritme trepidant i, tots hem pogut comprovar, com allò que avui

apreníem de poc ens servia al davant del canvi accelerat de les necessitats i dels coneixements. Fins

i tot la història (en aparença aturada) reinterpreta contínuament els mateixos fets i els analitza des

de noves perspectives, incorporant progressivament la complexitat. Per tant, potser sí caldrà saber

alguns fets concrets i algunes dates però caldrà saber-los interpretar i actualitzar-los a la llum dels

nous descobriments o de les noves visions i perspectives científiques. Aprendre a aprendre és

l’objectiu de tots els sistemes educatius des dels anys 70.

La concreció del treball de les competències bàsiques es visualitza en el disseny de les diferents

unitats d’ensenyament i aprenentatge; els quatre mòduls que componen els dos nivells integren

aspectes geogràfics i històrics alhora, en un intent de superar la clàssica estructura de les ciències

socials; no es tracta de perdre de vista l’ordre cronològic, sinó de combinar adequadament els eixos

espacials i temporals per oferir una imatge més global i complexa de la realitat.

També hem dissenyat unes unitats que plantegen problemes més globals i complexos i permeten el

treball de les competències bàsiques en àmbits més propers; també les podríem anomenar unitats

d’ensenyament i aprenentatge de síntesi, ja que analitzen un objecte d’estudi des de diferents

perspectives i utilitzant mètodes i coneixements de diferents àrees científiques.

Els quatre mòduls presenten una estructura global que els fa més comprensibles i els dota de major

rellevància:

- El primer mòdul, el medi físic i l’acció de l’home, pretén respondre a la pregunta on vivim i què

fem al món.

- El segon mòdul, les arrels de la nostra societat: de la prehistòria a la societat industrial. Pretén

identificar i comprendre tot el que la humanitat ha fet i tot el que ha succeït al llarg de la història.

- El tercer mòdul, el món en què vivim en tota la seva diversitat i intenta projectar les bases de la

convivència del futur. En aquest mòdul també s’incorpora l’estudi de les principals manifestacions

artístiques i tecnològiques del món actual.

- El quart mòdul, analitza, per acabar, el medi polític: estats, democràcia i ciutadania. Pretén posar a

l’abast de l’alumnat com ens organitzem per aconseguir els objectius i conviure el més pacíficament


possible.


ÀMBIT COMUNICATIU

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

Des de l'àrea de llengua, cal treballar sobretot la competència comunicativa. És important que

l'alumnat treballi, per una banda, la competència oral d'expressió i comprensió d'idees i d'opinions i,

per altra banda, que també treballi la competència escrita entesa com a comprensió del text i com a

producció.

La competència en comunicació lingüística suposa:

- Expressar i comprendre hàbilment les idees, opinions i sentiments.

- Construir textos orals i escrits correctes, coherents, adequats i ben cohesionats.

- Ajustar la parla a les característiques de la situació comunicativa.

- Llegir i elaborar discursos de tipologia diversa.

- Implicar-se activament en la conversa i adoptar una actitud dialogant.

- Posar en pràctica les destreses necessàries per a una lectura expressiva.

- Posar en pràctica les destreses necessàries per elaborar textos amb adequació, cohesió i correcció.

- Implicar-se activament mitjançant l’escriptura: dret a defensar-nos, expressar idees formalment,

justificar comportaments etc.

- Revisar el text escrit tantes vegades com sigui necessari, de manera que aconseguim expressar el

que realment volem i, així, evitem ambigüitats o malentesos.

Tenint en compte tot això, els continguts haurien d'anar encaminats a l'adquisició d'aquelles

habilitats que configuren aquesta competència: lectura comprensiva de textos, expressió de l'opinió

personal de manera coherent i raonada, elaboració d'escrits amb correcció gramatical, ortogràfica i

precisió lèxica, desenvolupament de les estratègies bàsiques de participació en un debat, recerca i

selecció d'informació, creació de textos de l'àmbit acadèmic i relacionats amb la vida personal,

professional i laboral, etc.

L’educació lingüística té un component estretament vinculat amb la competència comunicativa: la

constatació de la varietat dels usos de la llengua, la diversitat lingüística i la valoració de totes les

llengües com a aptes per igual per exercir les funcions de comunicació i de representació. Convé

triar el llenguatge adequat a cada situació i adquirir destreses socials. Aquesta habilitat està molt

relacionada amb les activitats plurigestionades i amb els registres lingüístics.

La finalitat principal de les classes de llengua és aprendre a escoltar, parlar, llegir i escriure; és a dir,

insistir en la competència comunicativa. Ara bé, també des de l’àmbit de comunicació es potencien

altres habilitats.


Entendre la complexa xarxa de continguts audiovisuals, comprendre el seu llenguatge i les seves

vies d’expressió i comunicació són elements fonamentals per a viure en el món actual. Per tant,

necessitem també educar en comunicació, necessitem alfabetitzar en comunicació audiovisual i en

tots els recursos que utilitza la publicitat per transmetre els seus missatges.

Competència artística i cultural

La competència artística i cultural. Amb la lectura d’obres i fragments, desenvoluparem la capacitat

de gaudir de l’art i d’aprendre recursos per millorar la creativitat. Convé relacionar l’art literari amb

altres manifestacions artístiques i amb el context sociocultural per poder entendre millor les lectures

que es triïn.

La competència artística i cultural suposa:

- Potenciar la creativitat i la imaginació, l'expressió i la comunicació.

- Potenciar el gaudi i l’enriquiment personal.

- Afavorir el respecte i la valoració del patrimoni cultural.

- Ser capaç de comparar les opinions creatives i expressives d'un mateix amb les dels altres.

- Tenir una actitud positiva basada també en la creativitat i en la voluntat de cultivar les capacitats

estètiques mitjançant l'expressió artística i l'interès per la vida cultural.

- Mostrar una actitud oberta cap a la diversitat de l'expressió cultural, que és un fort sentiment

d'identitat.

- Conèixer, comprendre, apreciar i valorar les manifestacions culturals i artístiques que suposa crear

amb paraules i amb tota mena d’eines i suports.

Competència de tractament de la informació i competència digital

La competència digital. Les tecnologies de la informació i de la comunicació són un instrument de

comunicació oral i escrita, per tant, contribueixen a l’ensenyament de la llengua i esdevenen un nou

camp per a la comunicació des de qualsevol indret del món.

La competència digital suposa:

- Ser conscient de la naturalesa, la funció i les oportunitats de les tecnologies de la informació i de

la comunicació en situacions quotidianes de la vida privada, social i professional.

- Conèixer les principals aplicacions informàtiques, com els sistemes de tractament de textos, fulls

de càlcul, bases de dades.

- Gestionar la informació i la comprensió de les oportunitats que ofereixen Internet i la comunicació

per mitjans electrònics (correu electrònic o eines de la xarxa) per al lleure, la posada en comú

d'informació i les xarxes de col·laboració, l'aprenentatge i la investigació.

- Ser capaç de cercar, obtenir i tractar la informació i utilitzar-la de manera crítica i sistemàtica.


- Ser capaç d’organitzar la informació, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la, elaborar inferències i

deduccions, comprendre-la, integrar-la i comunicar-la de manera creativa i entenedora.

- Diferenciar entre la informació real i virtual alhora que es reconeixen els vincles.

- Utilitzar eines per produir, presentar i comprendre informació complexa i tenir l'habilitat

necessària per accedir a serveis basats en Internet, cercar-los i utilitzar-los.

- Desenvolupar una actitud crítica i reflexiva amb respecte a la informació disponible i un ús

responsable dels mitjans interactius.

- Fomentar l'interès per participar en comunitats i xarxes amb fins culturals, socials o professionals.

Competència d’aprendre a aprendre

La competència d’aprendre a aprendre. Si cooperem uns amb altres, revisem la feina, adquirim

estratègies de planificació i d’expressió verbal, tindrem més facilitat per aprendre també altres

coneixements.

Aquestes tècniques de treball, per exemple, fomenten l’ús de coneixements d’altres matèries.

La competència d'aprendre a aprendre suposa:

- Cercar informació en suports tradicionals (fitxes, diaris, biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-

ROM, DVD, Internet, etc.).

- Fer un ús autònom de diccionaris i de correctors ortogràfics dels processadors de textos.

- Prendre apunts.

- Sintetitzar. Elaborar esquemes i resums.

- Planificar i elaborar guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos propis.

- Revisar i corregir textos produïts per un mateix d’acord amb les habilitats i els continguts apresos.

- Fer autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies produccions,

orals i escrites. Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge amb una actitud positiva.

- Tenir interès per la bona presentació dels textos.

El professor haurà de dissenyar activitats encaminades a aconseguir l'ús adequat i eficaç de les fonts

d'informació. S'orientarà a l'alumnat en la recerca selectiva d'informació, tant a partir dels mitjans

tradicionals com de les noves tecnologies per afavorir l'aprenentatge autònom, l'enfocament

reflexiu i estratègic.

És igualment fonamental que l’alumnat pugui usar una biblioteca adequada en la qual pugui trobar

llibres de consulta i de lectura.

Quant al llibre de text, que és un recurs habitual, cal remarcar la importància de l’elecció d’aquest

material.

La competència d’aprendre a aprendre va més enllà de l’aplicació de determinades tècniques i


estratègies; suposa l’adquisició de la consciència de les pròpies capacitats, del procés i de les

estratègies necessàries per a desenvolupar-les. Aprendre a aprendre significa ser conscient del que

se sap i del que cal aprendre, i de com es gestionen i controlen de forma eficaç els processos

d’aprenentatge, optimitzar-los i orientar-los a satisfer objectius personals.

Competència d’autonomia i iniciativa personal

La competència d’autonomia i d’iniciativa personal. Consisteix en l’habilitat de la persona per

transformar les idees en accions. Aquesta competència està relacionada amb la creativitat, la

innovació i l'assumpció de riscs, així com amb l'habilitat per planificar i gestionar projectes amb el

fi d'assolir objectius.

La competència d’autonomia i d’iniciativa personal suposa:

- Fer una gestió pro-activa dels projectes (inclou capacitats com la planificació, l'organització, la

gestió, el lideratge i la delegació, les anàlisis, la comunicació, la celebració de sessions

informatives, l'avaluació i el registre).

- Ser capaç de treballar tant individualment com col·laborant en equip.

- Ser capaç de determinar els nostres punts forts i febles i d'avaluar i

d'assumir riscs.

- Afavorir la iniciativa, la proactivitat, la independència i la innovació tant en la vida privada i social

com en la professional.

- Potenciar la motivació i la determinació a l'hora de complir els objectius, ja siguin objectius

personals o fixats en comú amb altres companys.

- Adequar els seus projectes a les seves capacitats.

- Afrontar els problemes.

- Analitzar possibilitats i limitacions.

- Aprendre dels errors.

- Cercar les solucions.

- Tenir l'habilitat necessària per accedir a serveis basats en Internet, cercar-los i utilitzar-los.

- Desenvolupar una actitud crítica i reflexiva amb respecte a la informació disponible i un ús

responsable dels mitjans interactius.

- Fomentar l'interès per participar en comunitats i xarxes amb fins culturals, socials o professionals.

Competència social i ciutadana

Aprendre llengües contribueix decisivament al desenvolupament de la competència social i

ciutadana, entesa com un conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el

respecte i la capacitat d’entendre’s entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a


comunicar-se amb els altres, a comprendre el que aquests transmeten i aproximar-se a altres

realitats. A les classes de llengua s'hauria de treballar sovint en grups o en parelles.

La competència social i ciutadana suposa:

- Comprendre els codis de conducta i els usos generalment acceptats en diferents societats i entorns,

per exemple a la feina.

- Conèixer els conceptes bàsics relatius a l'individu, al grup, a l'organització del treball, la igualtat

entre homes i dones, la societat i la cultura.

- Comprendre les dimensions multiculturals i socioeconòmiques de les societats europees i percebre

com la identitat cultural pròpia interactua amb l' europea.

- Reflexionar de manera crítica i creativa.

- Comunicar-se d'una manera constructiva en diferents entorns, expressar-se i comprendre punts de

vista diferents, i negociar sabent inspirar confiança i

sentir empatia.

- Fomentar la col·laboració, la seguretat en si mateix.

- Estar disposats a superar els prejudicis.

- Conèixer i saber quines estratègies d'aprenentatge són més adients, els punts forts i febles de les

nostres capacitats i qualificacions.

La competència matemàtica i la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic no

es treballen de forma explícita a l’àmbit de comunicació, tot i que hi tenen un paper rellevant. El

raonament lògic i matemàtic, com a pensament estructurat, ajuda a entendre la complexitat de les

combinacions sintàctiques i de qüestions com la rima i la mètrica.

Per la seva banda, el coneixement i la interacció amb el món físic impliquen descobrir com una

determinada llengua s’origina i es desenvolupa en interacció amb un determinat medi ambient i

social que la condiciona i enriqueix. Es tracta de descobrir com les llengües que es parlen a

determinats territoris obeeixen a determinats trets d’aquest territori; es tracta de descobrir com els

mots d’una llengua sonen molt millor en el medi que descriuen que fora d’aquest àmbit i que molts

conceptes no poden ser traduïts a altres llengües perquè no “sonen” o no s’adiuen amb determinats

paisatges.

1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul

ÀMBIT SOCIAL


1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi

físic, les interrelacions que es donen entre aquests i les que els grups humans estableixen en la

utilització de l'espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social,

polític i ambiental.

2. Utilitzar de forma combinada conceptes, fets, teories i procediments propis de les ciències socials

per a la ciutadania, per analitzar i comprendre problemes i resoldre situacions conflictives en les

societats actuals.

3. Identificar-se com a membre de la condició humana en la seva dimensió individual i social,

acceptant la pròpia identitat, les característiques i experiències personals, respectant les diferències

amb els altres.

4. Desenvolupar les habilitats comunicatives i socials que permetin participar amb iniciativa pròpia

en les activitats de grup i en la vida social en general, amb actitud solidària i tolerant, utilitzant el

diàleg i la mediació per abordar els conflictes.

5. Reconèixer les situacions, passades i presents, de desigualtat dels drets entre diferents col·lectius,

grups socials o entre l'home i la dona, valorant i respectant les diferències i la igualtat de drets entre

ells.

6. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i els esdeveniments històrics

rellevants de la història de les Illes Balears, de l'Estat espanyol, d' Europa i del món per adquirir una

perspectiva global de la humanitat amb un marc cronològic precís que facilita la comprensió de la

diversitat de comunitats socials. Valorant aquesta diversitat com una oportunitat per a expressar

actituds de respecte i tolerància vers els altres.

7. Identificar, explicar i valorar, en el temps i en l'espai, els fets econòmics, polítics, socials i

culturals i la importància de les mentalitats al llarg de l'evolució de les diferents societats humanes,

utilitzant aquest coneixement per entendre millor les característiques i els problemes actuals i la

seva projecció de futur, així com el paper que homes i dones desenvolupen en elles.

8. Cercar, comprendre i relacionar informació amb els mètodes i les tècniques pròpies de l'àmbit

social, per explicar les causes i conseqüències dels problemes del passat i el present, utilitzant,

especialment, les fonts que proporcionen els mitjans de comunicació i les tecnologies de la

informació.

9. Conèixer i valorar el patrimoni natural, històric, cultural, musical i artístic, a escala mundial,


estatal i balear, amb la finalitat de respectar-lo, protegir-lo, gaudir-lo i donar-lo a conèixer.

10. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del

món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans

de les Illes Balears, de l'Estat espanyol, d'Europa i del món.

11. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques afavorint la presa de consciència dels

seus valors bàsics així com dels drets i llibertats fonamentals de les persones.

12. Adquirir i emprar el vocabulari específic que aporta l'àmbit social perquè la seva incorporació al

vocabulari habitual augmenti la precisió en l'ús del llenguatge i millori la comunicació.

13.Participar en l'organització i realització d'activitats individuals i en grup, participar en debats

amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fomentant el diàleg, la col·laboració i la participació.

ÀMBIT COMUNICATIU

1. Comprendre discursos orals i escrits, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de

comunicació en què es produeixen.

2. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència i adequació a la situació

comunicativa i al tipus de discurs.

3. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre

consciència dels propis sentiments i per controlar la pròpia conducta.

4. Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic,

morfològic, sintàctic, lèxic-semàntic i textual, a fi de desenvolupar la capacitat de regular les

produccions lingüístiques pròpies.

5. Utilitzar les llengües com a instruments per a l'adquisició de nous aprenentatges; per cercar,

seleccionar i processar informació; per a la comprensió i l'anàlisi de la realitat i per a la fixació i el

desenvolupament del pensament.

6. Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar,

elaborar i transmetre informació i per ajudar en la conversió de les informacions en coneixement

capaç de ser utilitzat en contexts i situacions diferents.

7. Fornir la informació suficient a l'alumnat, especialment als nouvinguts, sobre la situació

sociolingüística de les Illes Balears per tal de possibilitar-los el coneixement i l'ús social de la


llengua catalana com a eina d'integració social. Demostrar que la llengua forma part d'una

cultura, d'un medi natural i d'una determinada manera d'entendre la vida i les relacions entre

les persones; treballar el concepte de llengua lligat al medi que la genera i a la idiosincràsia de

les persones que la utilitzen.

1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul


2. METODOLOGIA

El paper fonamental del professorat consisteix principalment a facilitar el procés d'ensenyament-

aprenentatge més que a transmetre coneixements. La implicació activa dels alumnes en els

processos de formació només és possible si se senten partícips d' ells, és a dir, si estan implicades en

tot el procés educatiu.

Pel que fa a les estratègies més importants i a tenir en compte:

1. La classe com a diàleg permanent.

2. Foment de debats i posades en comú.

3. Priorització de la dedicació pràctica.

4. Potenciació d’activitats constructives ( augment de l’autoestima, autoconfiança i

autoeficàcia ).

5. Equilibri entre fets concrets i adquisició terminològica ( sempre, la part pràctica és una

aplicació de la teòrica ).

6. S’evitaran les abstraccions, els referents seràn de coses concretes i properes.

7. Utilització variada de textos i materials.

8. Garantir la funcionalitat dels aprenentatges.

9. Fomentar situacions cooperatives entre els alumnes, fonamental per a la inserció laboral

i al món real.

Ajudarem a cada una de les persones del grup a aprendre significativament, procurant:

1. Donar prioritat als aprenentatges que tenguin una utilitat pràctica.

2. Abans de començar un tema o projecte exposar el que cal aprendre i per què.

3. Sempre demanar als alumnes què saben dels temes ( coneixements previs ).

4. Fer preguntes contínues de comprensió.

5. Fer anàlisi de models.

6. Aproximar els temes a l’entorn dels alumnes.

7. Plantejar activitats d’actualitat reals.

8. Presentar activitats d’ampliació, d’ajuda i de consolidació.

9. Proposar activitats en grup.

10. Realitzar activitats de síntesi i de recapitolació ( esquemes, mapes conceptuals,

resums...)


11. Fer-se preguntes sobre temes que interessin.

12. Utilitzar recursos didàctics variats.

13. Demanar opinions, suggerències als alumnes.

14. Enfocament comunicatiu del llenguatge.

15. Treball a partir de projectes.

16. La motivació es clau en el procés d’aprenentatge d’aquests alumnes ,per tal cosa el

treball diari serà variat i amb combinació de diferents tipus d'aprenentatge i de treball

dins l’aula. Per una part hi haurà una part teòrica explicada , amb una lectura

comprensiva per part dels alumnes. Es contestaran qüestions de cada una unitat

didàctica. Es completaran els temes amb la confecció de mapes que prèviament hauran

preparat a la pàgina web de mapes www.mapesflash.com.

http://www.mapesflash.com/



BLOCS DE CONTINGUTS UNITATS DIDÀCTIQUES SEQUÈNCIADES CRONOLOGÍAHORES

B1 B2 B3 B4 B5 SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABR MAI JUN

x x x x x 1. UD: La Unió Europea. x 5

x x x x x 2. UD: L'organització política i territorial d'Espanya i de les Illes x 48

x x x x x 3. UD: Prehistòria i Edat Antiga. x 36

x x x x x 4. UD: L'Edat Mitjana. x x 24

x x x x x 5. UD: L'Edat Moderna. x 24

x x x x x 6. UD: El segle XVIII: la crisis de l'Antic Règim. x 20

x x x x x 7. UD: La industrialització de les societats europees. x 20

x x x x x 8. UD:Espanya del segle XIX. x 24

x x x x x 9. UD: L'art del segle XIX. x 24

x x x x x 10.UD: La primera guerra mundial i la revolució russa. x 24

x x x x x 11.UD: Crisi de les democràcies i la segona guerra mundial. x 24

x x x x x 12.UD:República i guerra civil espanyola. x 36

x x x x x 13.UD: Espanya durant el franquisme x 48

x x x x x 14.UD: Transició i democràcia a Espanya. x 36

5 48 48 36 40 48 48 36 48 36396




RESULTATS DE L'APRENENETATGE BLOC DE CONTINGUTS

Estudia de l’organització política de les societats partint de l’Estat com aentitat política i geogràfica, entenent les diferents tipologies d’Estat queexisteixen a l’actualitat, i valorant els democràtics com els únics capaços degarantir els drets i deures dels seus ciutadans.Recineix de l’organització política i territorial de l’Estat espanyol a laConstitució de 1978: l’administració central, autonòmica i municipal.- Identifica de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol i els seusEstatuts d’Autonomia.- Coneix i analitza l’estatut d’autonomia de les Illes Balears, coneixement de les

UNITATS DIDÀCTIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

x x


Reconeix les interaccions que es produeixen entre els grups humans, paleolítics i

neolítics i el medi natural.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

x


Situa espacialment i temporalment les grans civilitzacions de l'edat antiga utilitzant UNITATS DIDÀCTIQUES


mapes històrics 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

x


Identifica i caracteritza els trets econòmics, socials, polítics i culturals de l'època

medieval.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

x


Identifica els canvis que a l'edat moderna condueixen a l'enfortiment de l'autoritat

monàrquica fins a l'aparició de l'absolutisme, així com els estils artístics del

Renaixement i del barroc.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

x x


Caracteritza i valora les transformacions econòmiques i socials qu es produeixen com

a conseqüèncai de la revolució industrial.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

x



1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14


Comprèn i identifica els principals esdeveniments i processos del segle XX x x x x x


Analitza els canvis esdevinguts en el món des de la segona meitat del segle XX UNITATS DIDÀCTIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

x x x


Gestiona i selecciona la informació en diferents fonts, incloses les TIC per realitzar

treballs individuals i en grup sobre algn fet o personatge de les èpoques estudiades.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

x x x x x x x x x x x x x x


Unitat didàctica 1: La Unió Europea Temporització 24

Objectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

-Identificar, localitzar i analitzar els elements bàsics que caracteritzen els medis físics del món, de l'Estat espanyol i les Illes Balears i les interaccions que es donen entre aquests. -Comprendre el territori com a resultat de la intervenció de l'ésser humà, analitzant les relacions entre els factors físics i humans, valorant lesconseqüències de tipus econòmic, social, polític i ambiental i proposant mesures per reduir les perjudicials. -Conèixer i valorar els mecanismes que regeixen els comportaments demogràfics per entendre l'evolució i la distribució de la població i les seves conseqüències. -Entendre l'evolució de les ciutats en el temps com un reflex de la cultura i de la vida quotidiana al llarg de les diferents èpoques històriques.Analitzar les diferències entre les àrees urbanes i les rurals, establir les relacions que mantenen. -Entendre les activitats econòmiques i identificar les característiques dels paisatges agraris, industrials i de serveis procurant un desenvolupamentmés sostenible. -Cercar i seleccionar informació per comprendre l'espai geogràfic utilitzant diverses fonts: orals, escrites, cartogràfiques i aquelles que ens proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació. Realitzar treballs senzills amb la informació obtinguda i utilitzant el vocabulari adequat. -Utilitzar representacions cartogràfiques, imatges i la informació apareguda als mitjans de comunicació per explicar i entendre els fets geogràfics i els problemes de les societats actuals relacionats amb l'espai geogràfic, especialment el de les Illes Balears.

- El procés de creació de la Unió Europea.

- Objectius i institucions de la Unió Europea.

- La política agrària i pesquera de la Unió Europea.

- Els grans eixos industrials de la Unió Europea.

- Serveis, comerç i comunicacions de la UE.

- L'Estat espanyol a la UE.

- Los signos de puntuación.

- La acentuación (I/II).

- El texto .

- El texo oral planificado.

- Variedades de la lengua.

- El periodisme.

- El Sintagma Nominal.

- Sons i grafies: la síl·laba. Les vocals.

- Adequació i correcció gramatical.


- Comprendre discursos orals i escrits, per a reconèixer-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.- Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència i adequació.- Interpretar i emprar la lectura com a font de conneixement del món.- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic.- Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge Criteris d'avaluacio

a)Activitats inicials: ( Individualment, per parelles, en petit grup i en gran grup ). -Coneixements previs sobre tots els temes que es tracten en aquesta unitat. Què sabem?, què volem saber? i on cercar la informació?. -Elaboració d'un mapamundi, oceans i continents b)-Activitats de desenvolupament: ( Individualment, per parelles , en petit grup i en gran grup). -Activitats i exercicis de desenvolupament sobre el tema. ( Fitxes vàries ). -Resolució de problemes reals que ens ajudin a veure la utilitat pràctica del coneixement del territori. -Lectura de textos i exercicis de comprensió. -Creació de textos senzills. -Elaboració de mapes. -Activitats d'ortografia. -Activitats d'anàlisis de complements. -activitats diverses de vocabulari.

c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en gran grup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe.

a)Localitzar en un mapa llocs, espais i elements bàsics que configuren el medi físic de les Illes Balears, de l'Estat espanyol, d'Europa i del món(oceans, mars, continents, unitats de relleu i rius) i identificar els trets físics més destacats.b)Explicar amb exemples els impactes que l'acció humana té sobre el medi, analitzant-ne les causes i conseqüències i proposant mesures per a reduir-los.c)Amb aquest criteri es vol avaluar si l'alumnat adult coneix i localitza en l'espai l'Estat espanyol, d'Europa i del món, si és capaç de caracteritzar-losi d'explicar els riscs i els impactes que l'acció humana té sobre el medi proposant mesures i conductes per limitar-los.d)- Realitzar de manera individual i en grup, amb l'ajuda del professor o professora, un treball senzill sobre algun fet o tema en què s'utilitzin fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc), seleccionin la informació i la transmetin de forma organitzada i amb el vocabulari adequat.e)- Interpretar i elaborar diferents activitats com mapes, climogrames, croquis, gràfics, piràmides de població, taules estadístiques.f)Amb aquest criteri es pretén valorar si l'alumnat és capaç de planificar i realitzar diferents tasques i treballs, de forma autònoma, seleccionant la informació, organitzant-la i presentant les conclusions correctament. A la


-Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès. -Visionar videos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles, en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitat didàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat, resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.

vegada es permet comprovar si l'alumnat assumeix ambg)responsabilitat les seves tasques individuals o de grup.h) - Aplicar els coneixements bàsics adquirits per identificar les tasques i les activitats humanes més respectuoses amb el medi ambient en els àmbits més quotidians de la vida amb l'objectiu de construir un futur més sostenible.i)Aquest criteri pretén valorar si els coneixements adquirits tenen alguna repercussió pràctica en la vida quotidiana i aprenen a valorar les aportacions de la ciència per viure de manera respectuosa amb el medi.j)-Elaborar textos amb coherència, adequació i correcció.k)-Revisar, corregir i reelaborar textos propis.-Expressar-se oralment amb fluïdesa.


Unitat didàctica 2: L'organització política i territorial

d'Espanya i de les IllesTemporalització 48


-Identificar, localitzar i analitzar els elements bàsics que caracteritzen els medis físics del món, de l'Estat espanyol i les Illes Balears i les interaccions que es donen entre aquests. -Comprendre el territori com a resultat de la intervenció de l'ésser humà, analitzant les relacions entre els factors físics i humans, valorant lesconseqüències de tipus econòmic, social, polític i ambiental i proposant mesures per reduir les perjudicials. -Conèixer i valorar els mecanismes que regeixen els comportaments demogràfics per entendre l'evolució i la distribució de la població i les seves conseqüències. -Entendre l'evolució de les ciutats en el temps com un reflex de la cultura i de la vida quotidiana al llarg de les diferents èpoques històriques.Analitzar les diferències entre les àrees urbanes i les rurals, establir les relacions que mantenen. -Entendre les activitats econòmiques i identificar les característiques dels paisatges agraris, industrials i de serveis procurant un desenvolupamentmés sostenible. -Cercar i seleccionar informació per comprendre l'espai geogràfic utilitzant diverses fonts: orals, escrites, cartogràfiques i aquelles que ens proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació. Realitzar treballs senzills amb la informació obtinguda i utilitzant el vocabulari adequat. -Utilitzar representacions cartogràfiques, imatges i la informació apareguda als mitjans de comunicació per explicar i entendre els fets

–Espanya: una monarquia parlamentària.

–L'organització territorial d'Espanya.

–L'Esta t de les autonomies.

–L'autonomia de les Illes Balears.

–L'organització territorial de les Illes Balears.

–La societat espanyola i balear.

–Ràdio i televisió.

–El sintagma verbal. El verb. L'oració simple.

–Les consonants.

–Els trobadors i Ramon Llull.

–La formación de palabras.

–El sintagma nominal.

–La acentuación.

–División de palabras al final de línea.

–La narración.


geogràfics i els problemes de les societats actuals relacionats amb l'espai geogràfic, especialment el de les Illes Balears.- Comprendre discursos orals i escrits, per a reconèixer-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.- Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència i adequació.- Interpretar i emprar la lectura com a font de coneixement del món.- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic.- Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges.



c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en gran grup.)

a)Localitzar en un mapa llocs, espais i elements bàsics que configuren el medi físic de les Illes Balears, de l'Estat espanyol, d'Europa i del món(oceans, mars, continents, unitats de relleu i rius) i identificar els trets físics més destacats.b)Explicar amb exemples els impactes que l'acció humana té sobre el medi, analitzant-ne les causes i conseqüències i proposant mesures per a reduir-los.c)Amb aquest criteri es vol avaluar si l'alumnat adult coneix i localitza en l'espai l'Estat espanyol, d'Europa i del món, si és capaç de caracteritzar-losi d'explicar els riscs i els impactes que l'acció humana té sobre el medi proposant mesures i conductes per limitar-los.d)- Realitzar de manera individual i en grup, amb l'ajuda del professor o professora, un treball senzill sobre algun fet o tema en què s'utilitzin fonts diverses (observació, premsa, bibliografia, pàgines web, etc), seleccionin la informació i la transmetin de forma organitzada i amb el vocabulari adequat.e)- Interpretar i elaborar diferents activitats com mapes, climogrames, croquis, gràfics, piràmides de població, taules estadístiques.f)Amb aquest criteri es pretén valorar si l'alumnat és capaç de planificar i


-Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès. -Visionar videos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles, en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitat didàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat, resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.

realitzar diferents tasques i treballs, de forma autònoma, seleccionant la informació, organitzant-la i presentant les conclusions correctament. A la vegada es permet comprovar si l'alumnat assumeix ambg)responsabilitat les seves tasques individuals o de grup.h) - Aplicar els coneixements bàsics adquirits per identificar les tasques i les activitats humanes més respectuoses amb el medi ambient en els àmbits més quotidians de la vida amb l'objectiu de construir un futur més sostenible.i)Aquest criteri pretén valorar si els coneixements adquirits tenen alguna repercussió pràctica en la vida quotidiana i aprenen a valorar les aportacions de la ciència per viure de manera respectuosa amb el medi.j)-Elaborar textos amb coherència, adequació i correcció.k)-Revisar, corregir i reelaborar textos propis.-Expressar-se oralment amb fluïdesa.


Unitat didàctica 3: Prehistòria i Edat Antiga Temporalització 36


- Obtenir informació de fonts diverses, incloses les TIC, iconogràfiques,arqueològiques, escrites, etc., analitzar-la, comentar-la i elaborar treballs escrits amb la informació obtinguda. - Localitzar en el temps i en l'espai, i saber representar gràficament, els períodes, cultures, civilitzacions i esdeveniments històrics del món. - Conèixer les característiques estructurals de cada període històric establint relacions entre economia, societat, política, ideologia i manifestacions culturals entenent les relacions entre aquests elements. - Identificar les causes i conseqüències dels fets històrics i dels processos d'evolució i canvi, relacionant-los amb els factors que els van originar. - Comprendre les nocions de simultaneïtat i evolució històrica. - Reconèixer els elements bàsics que caracteritzen els estils plàstics i musicals de les èpoques estudiades i valorar la pervivència del patrimoni artístic a les Illes Balears. - Adquirir i ampliar el vocabulari específic que aporten les ciències socials, per tal de millorar la claredat en l'exposició oral i escrita. - Valorar críticament les interpretacions subjectives que, a vegades, es donen de la història i interessar-se per explicacions més objectives sobre ella.- Comprendre discursos orals i escrits, per a reconèixer-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.- Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència i adequació.- Interpretar i emprar la lectura com a font de coneixement del món.- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic.

- Estudi del temps històric, periodització i cronologia mitjançant lautilització d'eixos cronològics, tenint en compte les diferents cultures.- Reflexió sobre la durada de les diferents etapes històriques, prenentconsciència de la brevetat de la presencia del gènere humà en el planeta i les grans transformacions que ha provocat en el medi.- Comprensió del procés d'hominització mitjançant l'estudi de l'evolucióde l'ésser humà, analitzant les diferents etapes d'hominització i les teoriesexplicatives.- Comparació a partir de mapes conceptuals de les diferents estructuresde les societats depredadores i productores. Analitzant les interaccions delsgrups i el medi, i comprenent les relacions entre economia, societat e ideologia.Distingint les característiques artístiques de cada període.- Coneixement i valoració de la prehistòria balear i les diferents culturesde les illes en aquest període mitjançant els recursos didàctics a l'abast.

–Les quatre grans cròniques.

–Els complements del verb. L'adverbi. Pronoms febles i

pronominalització.

–Les consonants.

–Classes de texts literaris.

–Sociologia de la llengua.

–La formación de palabras.


- Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges. –Complementos del SN. El SV.

–Uso de la B/V. Usos incorrectos del infinitivo, gerundio.

–Los textos instructivos.

Activitats d'ensenyament-aprenentatge Criteris d'avaluació


c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en gran grup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès.

- Entendre la periodització històrica i comprendre les característiques deles diferents etapes. Amb aquest criteri es tracta d'avaluar si l'alumnat,utilitzant un vocabulari adient, sap diferenciar cada època històrica ireconèixer els factors de canvi. - Reconèixer les interaccions que es produeixen entre els grupshumans paleolítics i neolítics i el medi natural, els avenços i èxits tècnicsque van afavorir el creixent domini del medi, analitzant i obtenintconclusions sobre la importància de les noves tecnologies agràries,ramaderes ,constructives per al desenvolupament humà.Aquest criteri pretén avaluar si l'alumnat és capaç d'identificar elselements bàsics que van conformar les societats depredadores i els canvisque va suposar la revolució neolítica, considerant les conseqüències queaquesta va tenir per a l'evolució de la humanitat. Es valorarà elconeixement i la interpretació de les manifestacions artístiques de laprehistòria europea i balear. - Situar espacialment i temporalment les grans civilitzacions de l'edatantiga, utilitzant mapes històrics; reconèixer i valorar les aportacions iavenços realitzats per les civilitzacions grega i romana com bases quefonamenten les formes de vida i convivència actuals. Amb aquest criteri esdesitja valorar si l'alumnat és capaç de situar espacialment i temporalmentles cultures antigues. Igualment, si reconeix les principals aportacionsmaterials i culturals clàssiques i la seva contribució a la civilitzacióoccidental i la seva pervivència al patrimoni balear.


-Visionar vídeos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles, en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitat didàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat, resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.

- Cercar i seleccionar informació en diferents fonts, incloses les TIC,per realitzar treballs individuals i en grup sobre alguns personatge o fet deles èpoques estudiades, indagant els seus antecedents històrics, analitzantles causes i preveient possibles desenllaços.Aquest criteri cerca comprovar que l'alumnat té iniciativa per planificar eltreball, accedir amb certa autonomia a diverses fonts d'informació,analitzar-la, organitzar-la i presentar les conclusions de manera clara, ambcoherència en l'exposició de les idees, utilitzant precisió lèxica, correccióen la sintaxi i claredat en l'expressió.-Elaborar textos amb coherència, adequació i correcció.-Revisar, corregir i reelaborar textos propis.-Expressar-se oralment amb fluïdesa.


Unitat didàctica 4: L'Edat mitjana Temporalització 24


- Obtenir informació de fonts diverses, incloses les TIC, iconogràfiques, arqueològiques, escrites, etc., analitzar-la, comentar-la i elaborar treballs escrits amb la informació obtinguda. - Localitzar en el temps i en l'espai, i saber representar gràficament, els períodes, cultures, civilitzacions i esdeveniments històrics del món. - Conèixer les característiques estructurals de cada període històric establint relacions entre economia, societat, política, ideologia i manifestacions culturals entenent les relacions entre aquests elements. - Identificar les causes i conseqüències dels fets històrics i dels processos d'evolució i canvi, relacionant-los amb els factors que els van originar. - Comprendre les nocions de simultaneïtat i evolució històrica. - Reconèixer els elements bàsics que caracteritzen els estils plàstics i musicals de les èpoques estudiades i valorar la pervivència del patrimoni artístic a les Illes Balears. - Adquirir i ampliar el vocabulari específic que aporten les ciències socials, per tal de millorar la claredat en l'exposició oral i escrita. - Valorar críticament les interpretacions subjectives que, a vegades, es donen de la història i interessar-se per explicacions més objectives sobre ella.- Comprendre discursos orals i escrits, per a reconèixer-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.- Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència i adequació.- Interpretar i emprar la lectura com a font de conneixement del món.- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic.

- Distinció dels tres models de civilització i trets característics de cadaun d'ells: bizantí, Islam, i la cristiandat occidental a l'edat mitjana. Situant-les espacialment i cronològicament mitjançant eixos cronològics i mapeshistòrics.- Comprensió de la societat, l'art i la cultura a l'edat mitjana com elreflex del món rural i el ressorgiment de la ciutat a la baixa edat mitjana,diferenciant les característiques generals del romànic i el gòtic comexpressió de cada un d'aquest models culturals.- Anàlisi de les diferents cultures i regnes de les Illes Balears i de lapenínsula Ibèrica en aquest període, fent menció espacial al Regne deMallorca.- Valoració de la convivència de les diferents cultures durant aquestperíode històric exemplificant-lo com un model de rebuig a la xenofòbia ila intolerància.- Coneixement de les diferents obres artístiques presents a lesIlles,valoració i goig del patrimoni artístic i musical medieval.- La poesia i la prosa del segle XV. La literatura renaixentista.- L'oració composta.- Formació de paraules.- Significat de mots.- Relacions entre comunitats lingüístiques. Llengües en contacte.- Tabú y eufemismo. Hiperónimos e hipónimos. El cambio semántico.- Enunciado, frase y oración.- El diálogo y la puntuación en el diálogo.- Literatura medieval.


- Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges.



c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en gran grup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès. -Visionar vídeos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles, en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitat didàctica que no s'hagin assolit.

- Entendre la periodització històrica i comprendre les característiques deles diferents etapes. Amb aquest criteri es tracta d'avaluar si l'alumnat,utilitzant un vocabulari adient, sap diferenciar cada època històrica ireconèixer els factors de canvi. - Reconèixer les interaccions que es produeixen entre els grupshumans paleolítics i neolítics i el medi natural, els avenços i èxits tècnicsque van afavorir el creixent domini del medi, analitzant i obtenintconclusions sobre la importància de les noves tecnologies agràries,ramaderes ,constructives per al desenvolupament humà.Aquest criteri pretén avaluar si l'alumnat és capaç d'identificar elselements bàsics que van conformar les societats depredadores i els canvisque va suposar la revolució neolítica, considerant les conseqüències queaquesta va tenir per a l'evolució de la humanitat. Es valorarà elconeixement i la interpretació de les manifestacions artístiques de laprehistòria europea i balear. - Situar espacialment i temporalment les grans civilitzacions de l'edatantiga, utilitzant mapes històrics; reconèixer i valorar les aportacions iavenços realitzats per les civilitzacions grega i romana com bases quefonamenten les formes de vida i convivència actuals. Amb aquest criteri esdesitja valorar si l'alumnat és capaç de situar espacialment i temporalmentles cultures antigues. Igualment, si reconeix les principals aportacionsmaterials i culturals clàssiques i la seva contribució a la civilitzacióoccidental i la seva pervivència al patrimoni balear.- Cercar i seleccionar informació en diferents fonts, incloses les TIC,per realitzar treballs individuals i en grup sobre alguns personatge o fet deles èpoques estudiades, indagant els seus antecedents històrics, analitzantles causes i preveient possibles desenllaços.Aquest criteri cerca comprovar que l'alumnat té iniciativa per planificar el


-Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat, resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.

treball, accedir amb certa autonomia a diverses fonts d'informació,analitzar-la, organitzar-la i presentar les conclusions de manera clara, ambcoherència en l'exposició de les idees, utilitzant precisió lèxica, correccióen la sintaxi i claredat en l'expressió.-Elaborar textos amb coherència, adequació i correcció.-Revisar, corregir i reelaborar textos propis.-Expressar-se oralment amb fluïdesa.


Unitat didàctica 5: L'Edat Moderna. Temporalització 24


- Obtenir informació de fonts diverses, incloses les TIC, iconogràfiques,arqueològiques, escrites, etc., analitzar-la, comentar-la i elaborar treballsescrits amb la informació obtinguda. - Localitzar en el temps i en l'espai, i saber representar gràficament,els períodes, cultures, civilitzacions i esdeveniments històrics del món. - Conèixer les característiques estructurals de cada període històricestablint relacions entre economia, societat, política, ideologia imanifestacions culturals entenent les relacions entre aquests elements. - Identificar les causes i conseqüències dels fets històrics i delsprocessos d'evolució i canvi, relacionant-los amb els factors que els vanoriginar. - Comprendre les nocions de simultaneïtat i evolució històrica. - Reconèixer els elements bàsics que caracteritzen els estils plàstics imusicals de les èpoques estudiades i valorar la pervivència del patrimoniartístic a les Illes Balears. - Adquirir i ampliar el vocabulari específic que aporten les ciènciessocials, per tal de millorar la claredat en l'exposició oral i escrita. - Valorar críticament les interpretacions subjectives que, a vegades, esdonen de la història i interessar-se per explicacions més objectives sobreella.- Comprendre discursos orals i escrits, per a reconèixer-ne les diferentsfinalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.- Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència iadequació.- Interpretar i emprar la lectura com a font de coneixement del món.- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivellsfonològic, ortogràfic, morfològic.

- El món modern- Identificació dels canvis de mentalitat que caracteritzen la modernitat:la nova imatge del món, avaluant-ne les conseqüències polítiques, socials,econòmiques i culturals.- Anàlisi de les característiques de l'art del Renaixement mitjançantl'estudi d'alguns exemples. Comprensió del Renaixement com un fenomencultural.- Coneixement de les característiques polítiques, econòmiques, socialsi artístiques a l'antic règim, a traves de l'estudi de l'absolutisme monàrquici de l'art i la música barroca com expressió del poder polític i religiósd'aquesta època.- Identificació del moviment il·lustrat com element de rebuig i dissoluciódel model de l'antic règim.- Prendre consciència dels grans canvis efectuats en la història de lahumanitat a partir del segle XV, reconeixent i valoració de l'aportaciód'alguns grans personatges de l'art, la ciència i la política d'aquest període.- La literatura dels segles XVII-XVIII. El Modernisme. La poesia.- L'ordre dels elements de l'oració. Les oracions subordinades.- El significat de les paraules.- La preparació d'un treball escrit.- Límits i varietats del català. L'estàndard oral.- El cambio semántico.- la oración simple.- Uso de la H.- El texto expositivo.- Literatura Renacimiento.




a)Activitats inicials: ( Individualment, per parelles, en petit grup i engran grup ). -Coneixements previs sobre tots els temes que es tracten en aquestaunitat. Què sabem?, què volem saber? i on cercar la informació?. -Elaboració d'un mapamundi, oceans i continents b)-Activitats de desenvolupament: ( Individualment, per parelles , enpetit grup i en gran grup). -Activitats i exercicis de desenvolupament sobre el tema. ( Fitxes vàries ). -Resolució de problemes reals que ens ajudin a veure la utilitat pràcticadel coneixement del territori. -Lectura de textos i exercicis de comprensió. -Creació de textos senzills. -Elaboració de mapes. -Activitats d'ortografia. -Activitats d'anàlisis de complements. -activitats diverses de vocabulari.

c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès. -Visionar vídeos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles,en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitatdidàctica que no s'hagin assolit.

- Entendre la periodització històrica i comprendre les característiques deles diferents etapes. Amb aquest criteri es tracta d'avaluar si l'alumnat,utilitzant un vocabulari adient, sap diferenciar cada època històrica ireconèixer els factors de canvi. - Reconèixer les interaccions que es produeixen entre els grupshumans paleolítics i neolítics i el medi natural, els avenços i èxits tècnicsque van afavorir el creixent domini del medi, analitzant i obtenintconclusions sobre la importància de les noves tecnologies agràries,ramaderes ,constructives per al desenvolupament humà.Aquest criteri pretén avaluar si l'alumnat és capaç d'identificar elselements bàsics que van conformar les societats depredadores i els canvisque va suposar la revolució neolítica, considerant les conseqüències queaquesta va tenir per a l'evolució de la humanitat. Es valorarà elconeixement i la interpretació de les manifestacions artístiques de laprehistòria europea i balear. - Situar espacialment i temporalment les grans civilitzacions de l'edatantiga, utilitzant mapes històrics; reconèixer i valorar les aportacions iavenços realitzats per les civilitzacions grega i romana com bases quefonamenten les formes de vida i convivència actuals. Amb aquest criteri esdesitja valorar si l'alumnat és capaç de situar espacialment i temporalmentles cultures antigues. Igualment, si reconeix les principals aportacionsmaterials i culturals clàssiques i la seva contribució a la civilitzacióoccidental i la seva pervivència al patrimoni balear.- Cercar i seleccionar informació en diferents fonts, incloses les TIC,per realitzar treballs individuals i en grup sobre alguns personatge o fet deles èpoques estudiades, indagant els seus antecedents històrics, analitzantles causes i preveient possibles desenllaços.Aquest criteri cerca comprovar que l'alumnat té iniciativa per planificar el


-Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat,resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.

treball, accedir amb certa autonomia a diverses fonts d'informació,analitzar-la, organitzar-la i presentar les conclusions de manera clara, ambcoherència en l'exposició de les idees, utilitzant precisió lèxica, correccióen la sintaxi i claredat en l'expressió.-Elaborar textos amb coherència, adequació i correcció.-Revisar, corregir i reelaborar textos propis.-Expressar-se oralment amb fluïdesa.


Unitat didàctica 6: El segle XVIII: la crisi de l'Antic

RègimTemporalització 20


- Obtenir informació de fonts diverses, incloses les TIC, iconogràfiques,arqueològiques, escrites, etc., analitzar-la, comentar-la i elaborar treballsescrits amb la informació obtinguda. - Localitzar en el temps i en l'espai, i saber representar gràficament,els períodes, cultures, civilitzacions i esdeveniments històrics del món. - Conèixer les característiques estructurals de cada període històricestablint relacions entre economia, societat, política, ideologia imanifestacions culturals entenent les relacions entre aquests elements. - Identificar les causes i conseqüències dels fets històrics i delsprocessos d'evolució i canvi, relacionant-los amb els factors que els vanoriginar. - Comprendre les nocions de simultaneïtat i evolució històrica. - Reconèixer els elements bàsics que caracteritzen els estils plàstics imusicals de les èpoques estudiades i valorar la pervivència del patrimoniartístic a les Illes Balears. - Adquirir i ampliar el vocabulari específic que aporten les ciènciessocials, per tal de millorar la claredat en l'exposició oral i escrita. - Valorar críticament les interpretacions subjectives que, a vegades, esdonen de la història i interessar-se per explicacions més objectives sobreella.- Comprendre discursos orals i escrits, per a reconèixer-ne les diferentsfinalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.- Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència iadequació.- Interpretar i emprar la lectura com a font de conneixement del món.

– Economia agrària i desemvolupament comercial.

– Societat estamental i monarquia absoluta.

– El pensamentt il·lustrat.

– La fallida de l'absolutisme.

– La revolució americana.

– El segle XVIII a Espanya: la monarquia borbònica.

– El reformisme il·lustrat a Espanya.

– El teatre i la novel·la modernistes. El Noucentisme.

– Currículum i carta de presentació. Correu electrònic i textos de les

xarxes socials.

– Les oracions subordinades substantives. Estil directe, estil indirecte.

Pronominalització.

– L'accent i l'entonació. La síl·laba, el diftong i l'hiat.

– Sinónimos y antónimos.

– La oración simple.

– Leísmo, laísmo y loísmo.

– Los textos argumentativos.


- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivellsfonològic, ortogràfic, morfològic.– Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges.

– Litaratura barroca.


a)-Activitats inicials: ( Individualment, per parelles, en petit grup i engran grup ). -Coneixements previs sobre tots els temes que es tracten en aquestaunitat. Què sabem?, què volem saber? i on cercar la informació?. b)-Activitats de desenvolupament: ( Individualment, per parelles , enpetit grup i en gran grup ). -Activitats i exercicis de desenvolupament sobre el tema. ( Fitxesvàries ). -Lectura de textos i exercicis de comprensió. -Creació de textos senzills. - Elaboració dún fitxer de conceptes bàsics de cada època. -Causes i conseqüències de les revolucions. -Elaboració de mapes conceptuals en les característiques principalsde cada revolució. -Lectura i anàlisi de documents. -Treballar amb els mapes geogràfics -Visualització d'una pel·lícula amb la realització dún anàlisiposterior. -Elaborar eixos cronològics de cada època amb els esdeveniments mésrellevants. -Lectura de fragments literaris tant en castellà com en català del segleXIX. -Activitats d'ortografia. - Activitats de gramàtica.

1. Identificar i analitzar, utilitzant el vocabulari i els conceptes apropiats,les idees bàsiques dels grans moviments ideològics i dels processosrevolucionaris del segle XVIII.

2. Caracteritzar i valorar les transformacions econòmiques i socials queesprodueixen com a conseqüència de la revolució industrial, eldesenvolupament del sistema capitalista i les seves relacions amb elfenomen de l'imperialisme.

3. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l'evolució econòmica,social i política, d'Espanya del segle XVIII.

4. Reconèixer el processos econòmics, polítics, socials i culturals quecontribueixen a la formació d'un nou ordre global, admetent l'existènciad'una xarxa de relacions de dependència entre països centre i païsosperifèria que provoca majors diferències entre el grau de desenvolupamentdels diferents països.

5. Comprendre i reconèixer els trets característics de la cultura del segleXVIII.

6. Buscar i seleccionar informació en diferents fonts, incloses les TIC, pertrobar i comunicar informació que respongui a qüestions relacionades ambles grans transformacions que van tenir lloc a l'edat contemporània, demanera individual o en petits grups.


c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interèsd)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles, enpetit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitatdidàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat,resum, consulta del diccionari.

e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Recupera al pròxim control.

7- Identificar les característiques retòriques de fragments literaris.

8- Revisar, corregir i reelaborar les activitats i els textos creatsiindividualment i en grup.

9- Llegir expressivament amb l'entonació i ritme adequats.

10- Expressar-se oralment amb fluïdesa.

11. Identificar i analitzar, utilitzant el vocabulari i els conceptes apropiats,les idees bàsiques dels grans moviments ideològics i dels processosrevolucionaris de finals del segle XVIII i del XIX.

12- Conèixer els principals escriptors de la litaratura espanyola barroca illlegir-ne fragments seleccionats de diversos autors.


Unitat didàctica 7: La industrialització de les societats

europees.Temporalització 20



– Augment demogràfic i expansió agrícola.

– El sorgiment de la indústria.

– L'expansió de la industrialització.

– El capitalisme industrial.

– La segona fase de la industrialització.

– La nova socitat industrial.

– Els moviments socials: marxisme i anarquisme.

– Les avanguardes. El teatre del segle XX.

– Sol·litud i carta formal. Els textoorals.

– Les oracions subordinades adjectives i adverbials.

– L'accent i la dièresi. Les grafies A/E àtones.

– Refranes y frases hechas.

– Uso de G/J.

– Los signos de puntuación. Queísmo y dequeísmo.

– Los textos publicitarios.

– Literatura española del siglo XIX.


- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivellsfonològic, ortogràfic, morfològic.– Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges.



1. Identificar i analitzar, utilitzant el vocabulari i els conceptes apropiats,les idees bàsiques dels grans moviments ideològics i dels processosrevolucionaris del segle XIX


3. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l'evolució econòmica,social i política, d'Espanya del segle XIX.


5. Comprendre i reconèixer els trets característics de la cultura del segleXIX.

6. Buscar i seleccionar informació en diferents fonts, incloses les TIC, pertrobar i comunicar informació que respongui a qüestions relacionades ambles grans transformacions que van tenir lloc a l'edat contemporània, demanera individual o en petits grups.


c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interèsd)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles, enpetit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitatdidàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat, resum,consulta del diccionari.






11. Identificar i analitzar, utilitzant el vocabulari i els conceptes apropiats,les idees bàsiques dels grans moviments ideològics i dels processosrevolucionaris de finals del segle XIX.

12- Conèixer els principals escriptors de la litaratura espanyola romàntica

i lllegir-ne fragments seleccionats de diversos autors.


Unitat didàctica 8: Espanya del segle XIX Temporalització 24


- Obtenir informació de fonts diverses, incloses les TIC, iconogràfiques,arqueològiques, escrites, etc., analitzar-la, comentar-la i elaborar treballsescrits amb la informació obtinguda. - Localitzar en el temps i en l'espai, i saber representar gràficament,els períodes, cultures, civilitzacions i esdeveniments històrics del món. - Conèixer les característiques estructurals de cada període històricestablint relacions entre economia, societat, política, ideologia imanifestacions culturals entenent les relacions entre aquests elements. - Identificar les causes i conseqüències dels fets històrics i delsprocessos d'evolució i canvi, relacionant-los amb els factors que els vanoriginar. - Comprendre les nocions de simultaneïtat i evolució històrica. - Reconèixer els elements bàsics que caracteritzen els estils plàstics imusicals de les èpoques estudiades i valorar la pervivència del patrimoniartístic a les Illes Balears. - Adquirir i ampliar el vocabulari específic que aporten les ciènciessocials, per tal de millorar la claredat en l'exposició oral i escrita. - Valorar críticament les interpretacions subjectives que, a vegades, esdonen de la història i interessar-se per explicacions més objectives sobreella.- Comprendre discursos orals i escrits, per a reconèixer-ne les diferentsfinalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.- Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, cohesió, coherència iadequació.- Interpretar i emprar la lectura com a font de conneixement del món.- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivellsfonològic, ortogràfic, morfològic.

– Guerra i revolució liberal (1808-1814)

– Entre l'absolutisme i el liberalisme (1814-1833)

– La independència de l'Amèrica hispana (1808-1826)

– La revolució liberal(1833-1843)

– L'etapa isabelina (1843-1868).

– El Sexenni democràtic (1868-1874)

– La restauració monàrquica (1875-1898)

– La prosa del segle XX. La poesia a la segona meitat del segle XX.

– El debat i el col·loqui. L'argumentació ideològica.

– Les oracions subordinades adverbials.

– La cohesió textual.

– Les grafies o/u àtones.

– Les grafies g/J, tg/tj/dg, x/ix, g/ig/tx.

– Latinismos y expresiones latinas. Estranjerismis, siglas y acrónimos.

– Los diccionarios.

– Las formas si no y sino.

– Impropiedades léxicas.

– Los signos de puntuación.


– Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges.



c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.)

1. Identificar i analitzar, utilitzant el vocabulari i els conceptes apropiats,les idees bàsiques dels grans moviments ideològics i dels processosrevolucionaris del segle XVIII.


3. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l'evolució econòmica,social i política, d'Espanya del segle XVIII.


5. Comprendre i reconèixer els trets característics de la cultura del segleXVIII.

6. Buscar i seleccionar informació en diferents fonts, incloses les TIC, pertrobar i comunicar informació que respongui a qüestions relacionades ambles grans transformacions que van tenir lloc a l'edat contemporània, demanera individual o en petits grups. 7- Identificar les característiques retòriques de fragments literaris.


-Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interèsd)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles, enpetit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitatdidàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat,resum, consulta del diccionari.





11. Identificar i analitzar, utilitzant el vocabulari i els conceptes apropiats,les idees bàsiques dels grans moviments ideològics i dels processosrevolucionaris de finals del segle XVIII i del XIX.


Unitat didàctica 9: L'art del segle XIX. Temporalització



– L'art de la darreria del segle XVIII.

– Nelclassicisme.

– El moviment romàntic.

– El Realisme.

– La pintura en el tombant del segle.

– L'arquitectura a la segona meitat del segle XIX.

– El Modernisme.

– L'art del segleXIX a Espanya.

– La poesia a la segona meitat del segle XX. La literatura catalana

actual.

– Els textos científics i tècnics.

– Les varietats socials de la llengua.

– La formació del lèxic. Camps semàntics: estudis i professions.

– Les grafies z/s i s/ss/c/ç/sc

– Les grafies l·l i h. El guionet.

– Estructura del léxico. El léxico de las nuevas tecnologías.

– Sintaxis.

– Las abreviaturas. Siglas y acrónimos.


– Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges. – El texto.

– Comentario de texto.



1. Identificar i analitzar, utilitzant el vocabulari i els conceptes apropiats,les idees bàsiques dels grans moviments artístics del segle XIX.


3. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l'evolució econòmica,social i política, d'Espanya del segle XIX.

4. Reconèixer el processos culturals que contribueixen a la formació d'unnou ordre global, admetent l'existència d'una xarxa de relacions dedependència entre països centre i països perifèria que provoca majorsdiferències entre el grau de desenvolupament dels diferents països.

5. Comprendre i reconèixer els trets característics de la cultura del segleXIX



c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interèsd)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles, enpetit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitatdidàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat,resum, consulta del diccionari.





11. Identificar i analitzar, utilitzant el vocabulari i els conceptes apropiats,les idees bàsiques dels grans moviments ideològics i dels processosculturals i artístics del XIX.


Unitat didàctica 10: La primera guera mundial i la

revolució russa.Temporització 24



– Europa al començament del segle XX.

– El camí cap a la primera guerra mundial.

– Les fases del conflicte bèl·lic (1914-1918).

– Les conseqüències de la guerra.

– La caiguda de l'imperi tsarista a Rússia.

– La revolució bolxevic i la guerra civil.

– L'URSS de Stalin.

– Análisi sintàctica d'oracions simples.

– Repàs d'ortografia.

– Palabras y locuciones latinas.

– Las oraciones compuestas.

– Uso de paréntesis.

– La carta comercial.

– El curriculum vitae y la carta de presentación.



- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivellsfonològic, ortogràfic, morfològic.- Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges.



c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès. -Visionar vídeos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles,

1 Caracteritzar i valorar les transformacions econòmiques i socials queesprodueixen com a conseqüència de la revolució industrial, eldesenvolupament del sistema.

2. Reconèixer el processos i evolució de la primera guerra mundial.

3. Comprendre i reconèixer els trets característics del conflicte bèl·lic






en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitatdidàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat,resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.



Unitat didàctica 11: Crisi de les democràcies i la

segona guerra mundialTemporització 24



– Els feliços anys vint.

– La crisi de 1929 i la Gran depressió.

– El feixisme italià.

– La instauració del nazisme a Alemanya.

– El III reich alemany.

– Causes i contendents de la segona Guerra mundial.

– Europa sota el domini nazi (1939-1941)

– Les grans ofensives aliades (1942-1945)

– Les conseqüències de la guerra.

– Repàs de morfologia.

– Substitució pronominal.


– Extranjerismos innecesarios.

– Familias léxicas.

– Grupos consonánticos.

– La enttrevista de trabajo y el contracto.



- Reflexionar sobre els elements formals de la llengua en els nivellsfonològic, ortogràfic, morfològic.- Utilitzar la llengua catalana per a l'adquisició de nous aprenentatges.



c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès. -Visionar vídeos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles,

1-. Conèixer la situció sociall i econòmica dels anys 20 a EEUU.2-. Conèixer les conseqüències principals del dijous negre.3-. conèixer els trets principals de la ideologia nazi i del feixisme italià.4-. Conèixer les causes principals de la segona guerra mundial.5-. Ser conscient i conèixer les conseqüències principals de la Segonaguerra Mundial. 6- Identificar les característiques retòriques de fragments literaris.





en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitatdidàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat,resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.


Unitat didàctica 12: república i guerra civil espanyola Temporització 36



– El declivi del torn dinàstic.

– Crisi de la Restauració i dictadura (1917-1931)

– De la monarquia a la República.

– El Bienni reeformista (1931-1933)

– El Bienni conservador e el Front Popular (1933-1936)

– L'esclat de la guerra civil (1936-1939)

– Les dues zones enfrontades.

– L'evoloció bèl·lica

– Les oracions compostes. Tipus. Com s'analitzen?


– La estructura de las palabras. Nominalizaciones.

– La adjetivación mediante sufijos.

– Uso de las comillas.

– Palabras de ortografía difícil.

– La H intercalada.

– El informe de tareas.

– Textos argumentativos.

– El debate.





c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès. -Visionar vídeos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles,en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitat

1-. Saber destriar els canvis polítics d'Eapanya eentre els anys 1898 i

1939.

2-. Conèixer les causes del declivi dinàstic i la proclamació de la

república.

3-. Saber les causes i les conseqüències de la guerra civil espanyola i

entendre les postures ideològiques de cada bàndol.






didàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat,resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.


Unitat didàctica 13 Espanya durant el franquisme Temporalització 48



– El franquisme: una dictadura militar.

– La postguerra: misèria i autarquuia (1939-1957)

– L'època del desenvolupisme (1957-73)

– La modernització de la societat espanyola.

– L'oposició al franquisme.

– La fi del franquisme (1973-75).

– Les oracions compostes: tipus.


– Formaciión de verbos.

– Palabras que suelen emplearse con significado erróneo.

– Palabras dde ortografía difícil.

– Textos argumentativos.

– Las cartas al director.

– El debate.





c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès. -Visionar vídeos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles,en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitatdidàctica que no s'hagin assolit.

1-. Conèixer el principis básics de funcionament del franquisme i entendr'l

com una dictadura.

2-. Conèixer les causes conseqüències de la guerra i entendre el període de

postguerra com una etapa de misèria i autarquia.

3-. Veure i conèixer les passes de la societat cap un desenvollupisme i una

fi del franquisme.






-Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat,resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.


Unitat didàctica 14: Transició i democràcia a Espanya. Temporalització 36



– La transició democràtica.

– El nou estat constitucional i autonòmic.

– L'alternança en el poder.

– Espanya en l'esfera internacional.

– Desenvolupament econòmic i Estat del benestar.

– L'evolució de la societat espanyola.

– Anàlisi morfosintàctic d'oracions simples i compostes.


– Préstamos del español presentes en otras lenguas.

– El español en la actualidad.

– Palabras simples y grupos de palabras.





c)-Activitats de consolidació: (Individualment, per parelles i en grangrup.) -Activitats i exercicis de consolidació del tema ( fitxes vàries ). -Resums dels continguts treballats a classe. -Confecció d'esquemes, mapes conceptuals, … -Recerca i anàlisi d'informació d'interès. -Visionar vídeos de formació del relleu. d)-Activitats de reforç o ampliació: ( Individualment, per parelles,en petit grup i en gran grup ). -Fitxes a on se treballaran els objectius i continguts de la unitat

1- Conèixer les diferents etapes polítiques des de la transició.

2- Conèixer les diferències entre una dictadura i el nou estat

constitucional.

3- Saber i identificar les diferents autonomies i veure el procés de creació.






didàctica que no s'hagin assolit. -Desenvolupament de tècniques de treball: relectura, subratllat,resum, consulta del Atles. e)-Activitats d'avaluació: ( Individualment ). -Proves d'avaluació de cada matèria. -Presentació de mapes físics del món. f)-Activitats de recuperació: ( individualment ). -Proves de mapes físics dels continents.


5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Unitats didàctiques extretes del llibres següents:– Cultura General: àmbit lingüístic i social de l'editorial paranimfo;– Quadern per a la diversitat, ciències socials, història (3 i 4); Ed. Vicens Vives.– Llengua i Literatura catalanes, 2n ESO, Editorial Teide.– Quadern per a la diversitat, Llengua i literatura catalanes (Savina, 3 i Ginesta, 4), Ed. Vicens

Vives.– Cuaderno para la diversidad, lengua castellana y literatura (Juglar 3 i 4). Ed. Vicens Vives.Pàgines web dedicades als mapes interactius (mapesflash),AtlasDocumentals extrets de les pàgines científiques penjades al youtube.Mapes muts. Comentari de texts relacionats amb les unitats.Pel·lícules.


6 ACTITUDS COMUNES AL MÒDUL

Es valorarà de 0 a 1,5 punts l'assistència i puntualitat de l'alumne a classe:

Dolenta 0 puntsRegular 0,5 puntsBona 1,5 punts

Una assistència del 90 % de les hores lectives de l' avaluació serà valorada com a bona i esqualificarà amb 1,5 punts.

Una assistència inferior al 60 % de les hores lectives de la avaluació serà valorada com adolenta i es qualificarà amb 0 punts.

Es valorarà de 0 a3 punts l'actitud cap a l'adquisició dels continguts i el comportament dins l'aula.Es farà un seguiment setmanal de l'actitud de l'alumne i es valorarà de la següent manera:

Dolenta 0 puntsRegular 0,5 puntsBona 2 puntsMolt bona 3 punts

7. AVALUACIÓ

Amb vista a les característiques del programa l’avaluació dels alumnes ha de ser integral i contínua.


El nucli central d’aquesta avaluació ha de ser la formativa i l’orientadora, amb la finalitat de detec-tar dificultats d’aprenentatge, investigar-ne les causes i reconduir el procés.L’ Avaluació ha de tenir com a referència els objectius, els criteris establerts i les capacitatsassolides en relació amb els objectius del programa.

Avaluació de l’alumnat:1.- Avaluació inicial: L’equip educatiu farà a principi de curs una avaluació inicial per conèixerl’adequació del perfil a les capacitats i als interessos de l’alumnat.2.- Avaluació contínua: Es farà al llarg del curs, al llarg de tot el procés educatiu.L’equip educatiu farà el seguiment de:

L’assistència. L’evolució de l’alumnat quant a la pròpia estima. El grau d’assoliment de les capacitats tingudes en compte en els objectius. La participació activa en les activitats programades. L’evolució en el desenvolupament personal de l’alumnat quant a motivació, implicació i

integració en el programa.3.- Avaluació final: Representarà el resultat del seguiment i l’avaluació de tot el procés formatiu.

7.2.Criteris d'avaluacióEls instruments utilitzats per avaluar seran els següents:

a) Observació sistemàtica:–Fitxes d'observació.–Realització de les tasques.–La constància en la feina.–L'afany de superació.–El bon ús de materials i eines.–Assistència, puntualitat i actitud.

a) Anàlisi de les produccions de l'alumnat:–Treballs pràctics individuals.–Treballs pràctics col·lectius.–Activitats diàries a casa i a l'aula–Revisió periòdica del quadern d'aula

a) Intercanvis orals amb l'alumnat:

b) Proves específiques:Per cada unitat didàctica es realitzaran proves escrites o orals per tal d'avaluar els continguts

conceptuals adquirits.

7.3. Recuperació del mòdul


La superació del programa està condicionada a l'avaluació positiva de tots els àmbits i mòduls queel componen. En el cas de no superar el programa , l'alumnat l'haurà de repetir tot.

7.4. Avaluació de pendents (si escau).

S'avaluarà cada alumne individualment. Els alumnes per recuperar les àrees de l'àmbit social i lin-güistic hauran dáprovar les dues primeres avaluacions. Sino es així han de fer un examen escrit del'àrea que demostri que l'alumne ha assolit els objectius del curs. Aquest examen es farà a una data concreta al final de la segona avaluació.

A més, l'alumne haurà de presentar el quadern de classe.

8. QUALIFICACIÓ

Al llarg del curs es faran dues avaluacions, una per quadrimestre. Per superar el mòdul s'ha d' obtenir un mínim de 3 a cada un dels continguts següents(Procediments, actituds i conceptes) i una nota conjunta igual o superior a 5. Els barems aplicables seran–Procediments : 30 %–Actituds : 30%–Conceptes : 40%Per valorar cada un dels apartats anteriors, ho farem de la següent manera:


1.- Procediments:a. Es valorarà de 0 a 2 punts el procés que l'alumne ha duït a terme en la realització d'activitats. Elbarem seguit serà el següent:

Positiu 2 puntsNegatiu 0 punts

Els criteris seguits per qualificar les activitats realitzades com a positives o negatives són:–Positiu, si participa en les activitats proposades de manera activa. Negatiu en cas contrari.–Positiu, si realitza a temps les tasques encomanades. Negatiu en cas contrari.

b. Es valorarà de 0 a 2 punts el quadern d'aula. Al final de cada unitat es revisarà el quadern is'avaluarà de la següent manera:

Malament 0 puntsMillorable 0,5 puntsRegular 1 puntBé 1,5 puntsMolt bé 2 punts

Els criteris de qualificació del quadern d'aula són els següents:–Presència de totes les activitats, fitxes i esquemes realitzats a l'aula i a casa.–Ordre cronològic, netedat i claredat dels continguts de la unitat.–Resultat de les activitats realitzades. Es valorarà la correcció de la tasca realitzada a casa i a l'aula.

2.- Actituds:a. Es valorarà de 0 a 1,5 punts l'assistència i puntualitat de l'alumne a classe:

Dolenta 0 puntsRegular 0,5 puntsBona 1,5 punts

Una assistència del 90 % de les hores lectives de la avaluació serà valorada com a bona i esqualificarà amb 1,5 punts.

Una assistència inferior al 60 % de les hores lectives de l' avaluació serà valorada com adolenta i es qualificarà amb 0 punts.

b. Es valorarà de 0 a 2 punts l'actitud cap a l'adquisició dels continguts i el comportament dinsl'aula.

Es farà un seguiment setmanal de l'actitud de l'alumne i es valorarà de la següent manera:Dolenta 0 puntsRegular 0,5 puntsBona 1,5 puntsMolt bona 2 punts

3.- Conceptes:a. Es valorarà de 0 a 2,5 punts l'adquisició dels conceptes.


L'avaluació dels conceptes adquirits es realitzarà després de cada unitat didàctica mitjançant larealització de proves o treballs escrites o orals.


Els eixos transversals es treballaran en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les diferents

unitats didàctiques.

•Autonomia.

•Iniciativa.

•Capacitat de resolució de problemes.

•Treball en equip.

•Responsabilitat.

•Compromís ambiental


Els continguts a què es refereixen els temes transversals cal entendre’ls, sobretot, com aorientacions de caire actitudinal que han d’impregnar els continguts en sentit estricte de totes lesàrees.És important la introducció d’activitats de reflexió sobre els aspectes que s’inclouen en els temestransversals, pel fet que exigeixen l’acció del llenguatge, tant pel que fa a l’estructuració delpensament, com a la formació de les idees, personalitat i actitud de les persones.

Davant tot això intentarem tractar els temes transversals al llarg del curs a partir de tots els recursos

possibles


Les respostes educatives per tal que tots els alumnes puguin la possibilitat d'accedir i, llavors,

assolir el currículum del mòdul es plantejaran adaptacions no significatives en relació al com i quan

ensenyar i al com i quan avaluar.

Pel que fa al com i quan ensenyar es faran adequacions dels agrupaments (treball individual, en

petit grup, gran grup), d'organització de l'espai de l'aula (disposició especial de l'aula), adequació

del temps (temporització distinta dels 55 minuts) o del tipus de metodologia que s'emprarà (treball

per projectes, grups cooperatius....)

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions no signficatives dels criteris d'avaluació

(adaptació específica a un alumne o grup d'alumnes en concret), dels instruments d'avaluació i del

moment d'avaluació.


L'atenció a la diversitat quedarà reflectida a les diferents unitats didàctiques al MD020209

Atenció a la diversitat cicles

Dins el grup de ELE 11 – IMP 11 II s'atendrà el nivell de coneixement, possibilitats, estil i ritmed'aprenentatge de cada alumne. Per atendre aquesta diversitat oferirem a cada un dels alumnesNESE, que ho precisin, els recursos educatius i adaptacions necessàries perquè la seva formació

s'ajusti a les seves possibilitats i necessitats.

És fonamental, a més de la planificació individualitzada de les tasques, que l'actitud del professorat aconsegueixi crear a l'aula un clima de respecte mutu, tolerància, seguretat afectiva i confiança.

11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ( que impliquin sortida fora del centre dins

horari lectiu )

–Sortida tutorial.–Visita a al poble de Biniarroi–Sortida cultural a Ciutat, si hi ha oferta. També tendrem en compte les sortides dels altres grups, per si ens poden interessar.


CIÈNCIES APLICADES II

DEPARTAMENT INFORMACIÓ I ORIENTACIÓPROFESSIONAL

CURS 2015-2016

CICLE FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA

CLAU ELE11 I IMP11

PROFESSOR MARIA ZUAZAGA LLABRÉS


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la

formació del mòdul1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul

2. METODOLOGIA



5. MATERIAL

6. ACTITUTS COMUNS AL MÒDUL

7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ





1. INTRODUCCIÓ


La competència general pel títol de professional bàsic en perruqueria i estètica consisteix a aplicartècniques de neteja, canvis de forma i color del cabells, així com tècniques bàsiques de maquillatge,depilació, manicura i pedicura, atenent el client i preparant els equips, els materials i les àrees detreball amb responsabilitat i iniciativa personal. Pel títol de professional bàsic en electricitat ielectrònica la competència general consisteix a fer operacions auxiliars en el muntatge imanteniment d’elements i equips elèctrics i electrònics, així com en instal·lacions electrotècniques ide telecomunicacions per a edificis i conjunts d’edificis, aplicant les tècniques requerides,treballantamb la qualitat indicada.Comuns als dos títols tenim l'observació de les normes de prevenció de riscos laborals i protecciómediambiental corresponents i comunicant-se de forma oral i escrita en llengua castellana, llenguacatalana i llengua anglesa.

1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul de CIÈNCIES APLICADES II

a) Resoldre problemes predictibles relacionats amb el seu entorn físic, social, personal i productiu,utilitzant el raonament científic i els elements proporcionats per les ciències aplicades i socials.

b) Actuar de forma saludable en diferents contextos quotidians que afavoreixin el desenvolupamentpersonal i social, analitzant hàbits i influències positives per a la salut humana.

c) Valorar les actuacions encaminades a la conservació del medi ambient per diferenciar lesconseqüències de les activitats quotidianes que en puguin afectar l’equilibri.

d) Obtenir informacions destinades a l'autoaprenentatge i al seu ús en diferents contextos del seuentorn personal, social o professional mitjançant recursos al seu abast i els propis de les tecnologiesde la informació i de la comunicació.

e) Complir les tasques pròpies del seu nivell amb autonomia i responsabilitat, utilitzant criteris dequalitat i eficiència en el treball assignat i fent-ho de forma individual o com a membre d’un equip. f) Comunicar-se eficaçment, respectant l’autonomia i competència de les diferents persones queintervenen en el seu àmbit de treball, contribuint a la qualitat del treball fet.

g) Actuar amb esperit emprenedor, iniciativa personal i responsabilitat en l’elecció delsprocediments de la seva activitat professional.

h) Exercir els seus drets i complir les obligacions derivades de la seva activitat professional, d’acord


amb el que estableix la legislació vigent, participant activament en la vida econòmica, social icultural.


El mòdul de Ciències Aplicades II al final del procés d'aprenentatge contribueix al desenvolupamentde les següents capacitats:

1.Cercar, seleccionar i elaborar informació científica valorant la seva fiabilitat. Elaborar i

contrastar idees de contingut matemàtic i científic entre alumnes, grup i professor de forma

coherent, utilitzant amb propietat les expressions matemàtiques i científiques, les seves

representacions (taules, gràfiques, diagrames, mapes i d'altres) i el llenguatge oral, visual i

escrit.

2. Desenvolupar les habilitats de raonament i d'estratègia pròpies de l'activitat matemàtica i de la

investigació científica, com ara la selecció i aplicació d'estratègies, la formulació d'hipòtesis o

models, el raonament deductiu i inductiu, la identificació de patrons o relacions, la reflexió i

la justificació de les conclusions amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions

sobre canvis i problemes que es produeixen a la natura i a la societat.

3.Utilitzar adequadament les tècniques de recollida d'informació i de mesura i les seves

diferents formes de representació per analitzar i interpretar les dades obtingudes.

4.Aplicar, transferir i interrelacionar el coneixement científic i matemàtic a diferents contextos

d'acció i de resolució de problemes de la vida quotidiana de manera que puguin emprar-se de

forma funcional, creativa, analítica i crítica.

5.Utilitzar apropiadament els mitjans tecnològics (calculadora, ordinador, software i Internet),

els materials manipulables (àbac, daus, etc.) i les estratègies de càlcul per realitzar

investigacions, recollir informació o resoldre problemes.

6.Valorar la transcendència del coneixement científic i matemàtic en el progrés de la humanitat,

la seva aportació a la societat al llarg de la Història i la seva importància en la presa de

decisions respecte als problemes locals i globals que afecten al món.

7.Mantenir una actitud positiva durant la resolució d'un problema o la realització d'una

investigació, demostrant perseverança en la recerca, en la sinergia, en la iniciativa i en

l'autonomia, en la presa de decisions i en la confiança en l'èxit; amb l'objectiu de millorar la

seva autoestima i les capacitats necessàries per integrar-se a la societat.


8.Desenvolupar actituds i hàbits favorables a la promoció de la salut personal i comunitària,

facilitant estratègies que permetin fer front als usos de la societat actual en aspectes

relacionats amb l'alimentació, el consum, les drogodependències, la sexualitat i la pràctica

esportiva.

9.Comprendre les grans teories de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la

vida quotidiana així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament

tecnològic i científic.

10.Reconèixer la utilitat en els diferents àmbits de la vida (laboral, publicitari, lúdic, etc.) dels

coneixements i formes de raonar pròpies de la ciència.

11.Analitzar de manera autònoma i crítica qüestions científiques socialment controvertides,

argumentar les pròpies opinions tenint en compte les de les altres persones i aportant

evidències i raons fonamentades en el coneixement científic, i tendir a actuar de forma

conseqüent, responsable i solidària.

12.Valorar les aportacions de les disciplines científiques com eines de progrés i benestar i

entendre el seu caràcter canviant i progressiu en funció de les contínues recerques i

descobriments. Les aportacions científiques no poden ser considerades com a dogmes ni com

a estructures de pensament definitives.


2. METODOLOGIA

–Es procurarà que l'aprenentatge sigui significatiu, constructiu, rellevant i funcional, i que afavoreixi l'abstracció evitant aquells processos basats exclusivament en la memorística i orientat a l'adquisició de conceptes i procediments rutinaris.

–S'ha de partir dels coneixements previs de l'alumnat, i en el desenvolupament de les diferents activitats s'han d'utilitzar com a guia les necessitats d'aprenentatge i els interessos dels alumnes.

–S'han de recrear situacions o ambients que millorin l'aprenentatge i que reprodueixin les situacionsevolutives en les quals es troben immerses els alumnes al llarg de la seva vida. Les diferents activitats hauran d'ésser complexes i extretes de la vida real, de manera que quedi ressaltada la seva funcionalitat.

–Les diferents activitats han de propiciar la millora de l'aprenentatge de la llibertat intel·lectual, de la seguretat, de la confiança, de l'automotivació, de l'assoliment de reptes de forma progressiva, de l'autodirecció, de l'ensenyament actiu i de l'autocrítica.

–S'ha de dotar l'alumnat de recursos i estratègies per a aprendre nous coneixements. Cal cercar una dinàmica de classe que afavoreixi que l'alumnat desenvolupi les seves pròpies tècniques de recerca iselecció de la informació, i que elabori les seves pròpies estratègies en la resolució de problemes, demanera que vagi guanyant en autonomia i en seguretat en les seves pròpies capacitats.

–Les diferents disciplines científiques s'han de presentar a l'alumnat mantenint l'objectiu de presentar una realitat natural i tecnològica única, facilitant una visió integrada de les diferents fonts de coneixement.

–Les diferents unitats d'aprenentatge no s'han de considerar com a compartiments estancs i inconnexos. S'han de treballar transversalment els continguts pel que fa al seu desenvolupament al llarg del curs, tractant de relacionar conceptes que apareixen a unitats d'aprenentatge diferents.

–L'actitud del professorat ha de promoure el debat, la crítica raonada i ha d'establir estratègies de pensament científic o matemàtic per tal que l'alumne pugui avaluar la informació referida a diferents problemàtiques ambientals, econòmiques, empresarials, de salut o tecnològiques que se li presentin al llarg de la vida i poder, per tant, elaborar una resposta conseqüent a les necessitats. En definitiva, el professor ha de jugar un rol conductor, orientador i facilitador de l'aprenentatge.

–De manera conjunta als coneixements teoricopràctics s'han d'educar determinades habilitats, com són les cognitives, psicomotrius, d'autonomia i d'equilibri personal, afectives, d'interrelació personali d'inserció social per tal que la formació sigui integral i funcional.

Pel que fa a les estratègies més importants i a tenir en compte:

- La classe com a diàleg permanent.

- Foment de debats i posades en comú.

- Priorització de la dedicació pràctica.

- Potenciació d’activitats constructives ( augment de l’autoestima, autoconfiança i autoeficàcia ).

- Equilibri entre fets concrets i adquisició terminològica ( sempre, la part pràctica és una aplicació


de la teòrica ).

- S’evitaran les abstraccions, els referents seran de coses concretes i properes.

- Utilització variada de textos i materials.

- Garantir la funcionalitat dels aprenentatges.


- Donar prioritat als aprenentatges que tenguin una utilitat pràctica.

- Abans de començar un tema o projecte exposar el que cal aprendre i per què.

- Sempre demanar als alumnes què saben dels temes ( coneixements previs ).

- Fer preguntes contínues de comprensió.

- Fer anàlisi de models.

- Aproximar els temes a l’entorn dels alumnes.

- Plantejar activitats d’actualitat reals.

- Presentar activitats d’ampliació, d’ajuda i de consolidació.

- Proposar activitats en grup.

- Realitzar activitats de síntesi i de recapitulació ( esquemes, mapes conceptuals, resums...)

- Fer-se preguntes sobre temes que interessin.

- Utilitzar recursos didàctics variats.

- Demanar opinions, suggeriments als alumnes.



BLOCS DE

CONTINGUTS


SEQUÈNCIADES CRONOLOGÍA

B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABR MAI JUN

HORES

X UD 1: Mètode científic 10 4 14

X UD 2: Agents geològics 16 16

X UD 3: La contaminació del planeta 2 14 16

X UD 4: El medi ambiemt 8 12 20

X UD 5: Les malalties a n'el treball 4 16 20

X UD 6: L'electricitat 20 20

X UD 7: Circuits elèctrics 4 14 18

X UD 8: Reaccions químiques 6 14 20

X UD 9: Moviments i Forces 10 6 16

10 22 22 16 16 24 20 24 6 - 160



RESULTATS DE L'APRENENTATGE BLOC DE CONTINGUTS

Resol problemes senzills mitjançant el mètode científic aplicant-lo al perfil professional. Conèixer alguns científics importants que canviaren el pensament científic, conèixer les tendències actuals dins el món de la ciència.


1 2 3 4 5 6 7 8 9

X


Valora els recursos naturals i reconeix la importància de preservar-los.Té consciència de la importància de l'aigua dins la vida dels sers vius.Reconeix quins són els principals recursos hídrics a les Balears i al món i argumenta amb criteris fonamentatscientíficament la importància d'utilitzar-los de forma sostenible. Es conscient del factor humà com a principal responsable de la contaminació de l'aigua, del sòl i de l'atmosfera.


1 2 3 4 5 6 7 8 9

X X


Interpreta fenòmens de la natura que fan variar l'aspecte del planeta. Conèix els processos tant interns com externs que varien elrelleu de la Terra.


1 2 3 4 5 6 7 8 9

X



Entén com es produeix l'energia elèctrica. Reconeix la seva importància dins la vida actual. Valora els hàbits de consum i l'estalvi energètic dins l'entorn de l'alumne.


1 2 3 4 5 6 7 8 9

X X


Enten la química com a part necessari dins la nostra vida. Sap reconèixer les reaccions químiques dins la industria, la alimentació i com a part de la composició dels sers vius.


1 2 3 4 5 6 7 8 9

X

RESULTATS DE L' APRENENTATGE

Relaciona las forces amb l'estat de repòs i moviments del cossos. Distingeix els diferents tipus de moviments i entén les lleis de Newton.

BLOC DE CONTINGUTS


1 2 3 4 5 6 7 8 9

X

RESULTATS DE L'APRENENTATGE

Conèixer les malalties relacionades amb la seva professió, saber prevenir-les i curar-les.

BLOC DE CONTINGUTS


1 2 3 4 5 6 7 8 9

X


Unitat didàctica MÈTODE CIENTÍFIC Temporalització 16 sessions


1.Reconèixer i plantejar situacions, relacionades amb les diferents formesd'aplicar el mètode científic.2.Comprendre el concepte de ciència.3.Identificar les diferents branques de les ciències naturals4.Reconèixer alguns dels científics més importants i la seva obra.5.Saber operar amb fluïdesa amb nombres naturals, enters, racionals i ambnotació científica, fent servir algoritmes de càlcul en cassos senzills, i fentús de la calculadora quan sigui necessari.6.Identificar distints tipus de nombres (naturals, enters, racionals iirracionals) i les seves propietats i utilitat per quantificar situacions de lavida quotidiana.7.Ordenar i representar diferents tipus de nombres (naturals, enters,racionals i irracionals). Càlcul amb nombres naturals i enters.8.Utilitzar la calculadora per operar en notació científica nombres moltgrans o molt petits en problemes contextualitzats a la química, biologia,astronomia...

–Què és la ciència?– El mètode científic. Les seves parts–La ciència dins la història–Ciència i tecnologia–Científics importants al llarg de la història–Tipus de nombres (Naturals, enters, racionals i irracionals).–Operacions amb nombres naturals i enters.–Notació científica. Càlculs.



Totes les activitats proposades es dissenyaran perquè facilitin el record, la transferència de coneixements, la generalització dels aprenentatges i l'autoregulació i l'autonomia de l'alumnat. Aquestes es concretaran a mesura que es vagin desenvolupant les UDL'organització general de l'aula serà en petit grup, malgrat es faran activitats tant individuals, en parella, petit grup i gran grup. Respectela seqüència de les activitats,es procurarà la seqüenciació per grau de dificultat i es lliuraran tants els materials necessaris que serviran de punt de partida de les activitats com els recursos a emprar.

a)ACTIVITATS D'AVALUACIÓ INICIAL- pluja d'idees- qüestionaris- plantejament dels propòsits, finalitats ...

b)ACTS. DE CONTEXTUALITZACIÓ DELS APRENENTATGES- lectures- vídeos- mapes conceptuals, imatges, esquemes...

c)ACTS. DE DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS I D'AVALUACIÓ FORMATIVA-exposicions teòriques- sortides educatives

–Interpreta fenòmens de la natura i del nostre entorn proper en termescientífics.–Entén la importància de la ciència dins la història.–Entén la importància de la ciència dins el món actual.–Cerca informació, l'avalua críticament i pren decisions justificades sobredescobriments científics–Utilitza els nombres naturals i enters per intercanviar informació iresoldre problemes i situacions de la vida quotidiana.–Opera amb expressions numèriques senzilles els nombres reals i enters.–Resol problemes amb nombres reals i enters, fent ús de lesrepresentacions i formes d'operar més apropiades.–Resol problemes relacionats amb l'astronomia o la biologia utilitzant lanotació científica per operar amb nombres molt grans amb la calculadora.


- projectes i treballs de recerca- fitxes- resolucions de problemes i exercicisd)ACTS. DE SÍNTESI- Resums i esquemes. Mapes conceptuals.- Treballs, col·laboracions, e)ACTS. AVALUATIVES FINALS-Proves objectives-Exposicions orals-Qüestionaris d'avaluació, autoavaluació i coavaluació.-Treballs acadèmics- Recollida i revisió de la tasca feta (quaderns, fitxes, treballs...)-


Unitat didàctica AGENTS GEOLÒGICS Temporalització 22 sessions


1.Entendre la relació entre la dinàmica interna de la Terra i l'evolució de lasuperfície terrestre al llarg de la seva història, així com la relaciód'aquestes amb l'existència de les principals zones volcàniques i sísmiquesi els seus riscs geològics associats.2.Analitzar la composició i l’estructura interna de la Terra.3.Descriure les evidències i les hipòtesis que originaren la teoria de latectònica de plaques.4.Descriure la situació de les plaques litosfèriques i els seus movimentsrelatius.5.Comprendre els fenòmens associats al contacte entre les plaques.6.Valorar la importància de la prevenció i l'estudi dels riscos geològicsassociats als moviments de plaques.7.Repassar el terme d'àlgebra.8.Operar amb polinomis i monomis9.Operar amb equacions de primer grau

–Estructura, característiques i composició interna de la Terra.–La teoria de la tectònica de plaques: desenvolupament i conseqüències. –Proves de la tectònica de plaques. –Les plaques litosfèriques i dinàmica interna de la Terra.–Límits constructius, passius, destructius i de col·lisió. –Fenòmens i estructures associades als límits de placa. –Previsió i prevenció de riscos associats als riscos geològics.– Introduir el terme d'àlgebra– Operacions amb monomis–Operacions amb polinomis–Equacions de primer grau






c)ACTS. DE DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS I D'AVALUACIÓ FORMATIVA-exposicions teòriques- sortides educatives- projectes i treballs de recerca

–Investiga i compren els diferents models de l'estructura interna de la Terra i els relaciona amb la teoria de la Tectònica de plaques per a poder entendre i explicar de forma raonada els fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera.–Coneix a través de les notícies extretes de diferents fonts d'informació lescaracterístiques dels diferents límits de plaques i les repercussions associades al seu funcionament.–Resol problemes amb equacions de primer grau–Realitza càlculs amb monomis i polinomis.–Maneja la calculadora científica


Unitat didàctica LA CONTAMINACIÓ Temporalització 16 sessions


1.Reconèixer la humanitat com a generadora d'impacte ambiental en elsdiferents subsistemes terrestres i ésser capaç d'argumentar i criticaraquesta activitat així com aplicar i conèixer activitats correctores per apal·liar o evitar els diferents tipus d'impactes generats, valorantespecialment la importància de l'estalvi energètic i el reciclatge dematerials per a minimitzar-los.2.Conèixer la problemàtica de la contaminació atmosfèrica

3.Identificació dels principals recursos hídrics a les Balears i al món a partir de gràfics explicatius.

4. Comprensió del cicle de l’aigua a les illes i valoració dels recursos i el seu nivell d’explotació.

5. Ús de l’aigua i la seva contaminació. Estudi dels principals problemes de contaminació: nitrats, aigües residuals urbanes, salinització, vessaments, eutrofització i residus sòlids a l'aigua a partir de fonts d'informació diverses i recerca de les diferents formes de pal·liar-les o solucionar-les, fent especial referència als principals problemes de contaminació i de depuració a les nostres Illes.

6. Anàlisi de l'aigua com a mitjà imprescindible per a l'existència i subsistència dels éssers vius argumentant amb criteris fonamentats

– Importància de l'aigua pels éssers vius.–Tipus d'aigua.–Contaminació de l'aigua–Recursos hídrics–Reutilització de l'aigua–Cicle de l'aigua–Contaminació produïda per l'ésser humà–Contaminació de l'atmosfera–Contaminació del sòl–Contaminació radioactiva– Operar amb equacions de segon grau– Introduir els sistemes d'equacions


científicament la necessitat d'utilitzar de manera sostenible l'aigua pel consum personal, a la indústria i l'agricultura i actuar de manera conseqüent.

7.Identificació dels components del sòl relacionant-los amb la seva formació i els processos de degradació. Importància de la seva conservació i recuperació fent especial incidència en la mala gestió de les terres de conreu i els incendis i el problema de la desertització.

8.L' energia nuclear, les avantatges i desavantatges

9.Realitzar problemes amb equacions de segon grau.

10.Introduir els sistemes d'equacions


Totes les activitats proposades es dissenyaran perquè facilitin el –Reconeix l'impacte de l'activitat tecnològica en el medi natural,


record, la transferència de coneixements, la generalització dels aprenentatges i l'autoregulació i l'autonomia de l'alumnat. Aquestes es concretaran a mesura que es vagin desenvolupant les UDL'organització general de l'aula serà en petit grup, malgrat es faran activitats tant individuals, en parella, petit grup i gran grup. Respectela seqüència de les activitats,es procurarà la seqüenciació per grau de dificultat i es lliuraran tants els materials necessaris que serviran de punt de partida de les activitats com els recursos a emprar.–ACTIVITATS D'AVALUACIÓ INICIAL- pluja d'idees- qüestionaris- plantejament dels propòsits, finalitats ...

–ACTS. DE CONTEXTUALITZACIÓ DELS APRENENTATGES- lectures- vídeos- mapes conceptuals, imatges, esquemes...

–ACTS. DE DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS I D'AVALUACIÓ FORMATIVA-exposicions teòriques- sortides educatives- projectes i treballs de recerca- fitxes

descrivint esquemàticament les causes, agents, efectes i tecnologies correctores de la contaminació segons el medi afectat (atmosfera, sòl, hidrosfera o biosfera) i sap explicar de forma argumentada i crítica els principals problemes i possibles solucions que se'n deriven.– Saber operar amb equacions de segon grau


- resolucions de problemes i exercicis–ACTS. DE SÍNTESI- Resums i esquemes. Mapes conceptuals.- Treballs, col·laboracions, –ACTS. AVALUATIVES FINALS-Proves objectives-Exposicions orals-Qüestionaris d'avaluació, autoavaluació i coavaluació.-Treballs acadèmics- Recollida i revisió de la tasca feta (quaderns, fitxes, treballs...)


Unitat didàcticaEL MEDI AMBIENT Temporalització 24 sessions


1 Valora els recursos naturals i reconeix la importància de preservar-los. 2 Té consciència de la importància de la explotació dels recursos.3 Reconeix quins són els recursos naturals a les Balears i al món i argumenta amb criteris fonamentats científicament la importància d'utilitzar-los de forma sostenible. 4Es conscient del factor humà com a principal responsable de la sobreexplotació dels recursos5 Sistemes d'equacions6 Rectes, segments, plànols7 Introduir els gràfics

–Problemes ambientals a les Illes Balears–Residus generats per l'activitat humana.–Tractament de residus.–Reducció, reutilització i reciclatge.–Desenvolupament sostenible.–Interpretar gràfics de l'entorn quotidià –Problemes amb sistemes d'equacions


Totes les activitats proposades es dissenyaran perquè facilitin el record, la transferència de coneixements, la generalització dels aprenentatges i l'autoregulació i l'autonomia de l'alumnat. Aquestes es concretaran a mesura que es vagin desenvolupant les UDL'organització general de l'aula serà en petit grup, malgrat es faran

– Reconeix la importància del reciclatge– Reconeix la importància de reduir l'impacte ambiental de la sobreexplotació– Sabre operar amb sistemes d'equacions


activitats tant individuals, en parella, petit grup i gran grup. Respectela seqüència de les activitats,es procurarà la seqüenciació per grau de dificultat i es lliuraran tants els materials necessaris que serviran de punt de partida de les activitats com els recursos a emprar.a)ACTIVITATS D'AVALUACIÓ INICIAL- pluja d'idees- qüestionaris- plantejament dels propòsits, finalitats ...


c)ACTS. DE DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS I D'AVALUACIÓ FORMATIVA-exposicions teòriques- sortides educatives- projectes i treballs de recerca- fitxes

- resolucions de problemes i exercicis

d)ACTS. DE SÍNTESI

- Resums i esquemes. Mapes conceptuals.

– Sabre interpretar gràfics


- Treballs, col·laboracions,

e)ACTS. AVALUATIVES FINALS

-Proves objectives-Exposicions orals-Qüestionaris d'avaluació, autoavaluació i coavaluació.-Treballs acadèmics- Recollida i revisió de la tasca feta (quaderns, fitxes, treballs...)


Unitat didàcticaLES MALALTIES A N'EL

TREBALLTemporalització 20 sessions


1. Conèixer les malalties professionals

2. Distingir entre malalties infeccioses i no infeccioses

3. Conèixer les funcions elementals

– Malalties dins el seu àmbit professional: electricitat i perruqueria

– Prevenir les malalties

– Tipus de malalties

– Funció afí i quadràtica

– Funció exponencial i de proporcionalitat inversa



a)ACTIVITATS D'AVALUACIÓ INICIAL

– Distingir els diferents tipus de malalties– Sabre operar amb diferents tipus de funcions


- pluja d'idees- qüestionaris- plantejament dels propòsits, finalitats ...


c)ACTS. DE DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS I D'AVALUACIÓ FORMATIVA-exposicions teòriques- sortides educatives- projectes i treballs de recerca- fitxes- resolucions de problemes i exercicisd)ACTS. DE SÍNTESI- Resums i esquemes. Mapes conceptuals.- Treballs, col·laboracions, e)ACTS. AVALUATIVES FINALS-Proves objectives-Exposicions orals-Qüestionaris d'avaluació, autoavaluació i coavaluació.-Treballs acadèmics


- Recollida i revisió de la tasca feta (quaderns, fitxes, treballs...)


Unitat didàctica L'ELECTRICITAT Temporalització 26 sessions


1. Conèixer les propietats elèctriques de la matèria.2. Aprendre com s’obté electricitat dels recursos energètics.3. Distingir els diferents tipus de corrent elèctrica4. Diferenciar els distints tipus d' anglès5. Realitzar càlculs d'àrees i volums de figures geomètriques

senzilles

– Com es produeix l'electricitat

– Importància de l'electricitat dins el món actual

– Maneres d'estalviar energia elèctrica a casa o dins l'entorn més proper

– Càlculs de volum i àrees de figures geomètriques

– Canvi d'unitats

– Mesurar anglès de diferent tipus




- Interpreta o reprodueix alguns fenòmens elèctrics quotidians, per tal d'utilitzar eficientment i de forma segura els aparells elèctrics.- Entén com es produeix l'energia elèctrica. - Reconeix la seva importància dins la vida actual.- Valora els hàbits de consum i l'estalvi energètic dins l'entorn de l'alumne.-Sabre realitzar càlculs d'àrees i volums de certes figures geomètriques.






- Recollida i revisió de la tasca feta (quaderns, fitxes, treballs...)


Unitat didàctica CIRCUITS ELÈCTRICS Temporalització 24 sessions


1. Interpretar circuïts elèctrics senzills.

2. Utilitzar magnituds elèctriques

3. Distingir tipus de circuits

4. Sabre aplicar el Teorema de Tales

5. Utilitzar figures semblants

– Elements d'un circuit elèctric

– Magnituds elèctriques

– Tipus de circuits elèctrics

– Figures semblants

– Teorema de Tales

– Àrees i perímetres de figures semblants.


Totes les activitats proposades es dissenyaran perquè facilitin elrecord, la transferència de coneixements, la generalització delsaprenentatges i l'autoregulació i l'autonomia de l'alumnat. Aquesteses concretaran a mesura que es vagin desenvolupant les UD

L'organització general de l'aula serà en petit grup, malgrat es faranactivitats tant individuals, en parella, petit grup i gran grup. Respectela seqüència de les activitats,es procurarà la seqüenciació per grau dedificultat i es lliuraran tants els materials necessaris que serviran depunt de partida de les activitats com els recursos a emprar.


-






- Recollida i revisió de la tasca feta (quaderns, fitxes, treballs...)-


Unitat didàcticaREACCIONS QUÍMIQUES Temporalització 24 sessions


1.Comprendre i analitzar alguns dels canvis químics i físics habituals en lavida quotidiana.

2. Aprendre a reconèixer els àtoms com a components de la matèria.

3.Conèixer alguns canvis físics i químics de la matèria.

4. Identificar els elements químics a la taula periòdica.

5. Familiaritzar-se amb els símbols dels elements.

6. Distingir entre àtom, molècula i ió.

7.Sabre calcular àrees de diferents cossos geomètrics

8.Distingir diferents figures geomètriques

9.Aprendre a calcular volums de diferents cossos geomètrics

- Model atòmic.

– Elements químics– Taula periòdica– Àtoms, molècules i ions– Canvis químics (oxidacions).– Cossos geomètrics– Càlcul de volums i àrees


Totes les activitats proposades es dissenyaran perquè facilitin el record, la transferència de coneixements, la generalització dels aprenentatges i l'autoregulació i l'autonomia de l'alumnat. Aquestes

- Utilitza la taula periòdica per obtenir dades d'elements químics i aplica un model d'àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les seves propietats.


es concretaran a mesura que es vagin desenvolupant les UDL'organització general de l'aula serà en petit grup, malgrat es faran activitats tant individuals, en parella, petit grup i gran grup. Respectela seqüència de les activitats,es procurarà la seqüenciació per grau de dificultat i es lliuraran tants els materials necessaris que serviran de punt de partida de les activitats com els recursos a emprar.



c)ACTS. DE DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS I D'AVALUACIÓ FORMATIVA-exposicions teòriques- sortides educatives- projectes i treballs de recerca- fitxes- resolucions de problemes i exercicis

- Identifica canvis químics i físics de l'entorn quotidià i del cos humà.- Coneix el concepte de matèria i el model atòmic.- Sap distingir diferents cossos geomètrics-Sap calcular l'àrea de prismes i piràmides- Sap calcular volums dels cossos geomètrics estudiats


d)ACTS. DE SÍNTESI- Resums i esquemes. Mapes conceptuals.- Treballs, col·laboracions, e)ACTS. AVALUATIVES FINALS-Proves objectives-Exposicions orals-Qüestionaris d'avaluació, autoavaluació i coavaluació.-Treballs acadèmics- Recollida i revisió de la tasca feta (quaderns, fitxes, treballs...)-


Unitat didàctica MOVIMENTS I FORCES Temporalització 20 sessions


- Distingirelsdiferents tipus de moviments- Calcular velocitats i acceleracions de distins tipus de moviments.- Diferenciar els diferetns tipus de force- Conèixer les Lleis de Newton- Sabre representar forces aplicades a un sòlid. - Realitzar càlculs de probabilitat- Interpretar estadístiques relacionades amb situacions reals

– Classificació dels moviments segons la seva trajectoria.– Velocitat i acceleració– Moviment rectilini uniforme– Força– Lleis de Newton – Experiments aleatoris– Probabilitat– Tables de freqüència i gràfics estadístics


Totes les activitats proposades es dissenyaran perquè facilitin el record, la transferència de coneixements, la generalització dels aprenentatges i l'autoregulació i l'autonomia de l'alumnat. Aquestes es concretaran a mesura que es vagin desenvolupant les UDL'organització general de l'aula serà en petit grup, malgrat es faran activitats tant individuals, en parella, petit grup i gran grup. Respectela seqüència de les activitats,es procurarà la seqüenciació per grau de dificultat i es lliuraran tants els materials necessaris que serviran de punt de partida de les activitats com els recursos a emprar.a)ACTIVITATS D'AVALUACIÓ INICIAL

- Sap diferenciar els diferents tipus de moviments

- Realitza càlculs de velocitat i acceleració

-Coneix les forces i les sap representar

- Sap les lleis de Newton i la seva importància

- Sap realitzar càlculs de probabilitat

- Sap interpretar gràfics estadístics


- pluja d'idees- qüestionaris- plantejament dels propòsits, finalitats ...b)ACTS. DE CONTEXTUALITZACIÓ DELS APRENENTATGES- lectures- vídeos- mapes conceptuals, imatges, esquemes...

c)ACTS. DE DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS I D'AVALUACIÓ FORMATIVA-exposicions teòriques- sortides educatives- projectes i treballs de recerca- fitxes- resolucions de problemes i exercicisr)ACTS. DE SÍNTESI- Resums i esquemes. Mapes conceptuals.- Treballs, col·laboracions, d)ACTS. AVALUATIVES FINALS-Proves objectives-Exposicions orals-Qüestionaris d'avaluació, autoavaluació i coavaluació.-Treballs acadèmics- Recollida i revisió de la tasca feta (quaderns, fitxes, treballs...)



5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

•Bibliografia de l'aula. Llibres de consulta

•Material preparat pel professorat, utilitzant com a font per fer-ho reculls d'informació de diferents mitjans de comunicació audiovisuals o escrits, llibres, recursos informàtics...

•Canó de projecció per visualitzar vídeos i activitats interactives

•Material de laboratori per realitzar pràctiques relacionades amb els contingut

•Calculadora científica

•Utilització de processadors de textos i fulls de càlcul

•Accés a la xarxa per la recerca d'informació i material

•Material fungible divers.

6. ACTITUDS COMUNES AL MÒDUL

Es valorarà de 0 a 1,5 punts l'assistència i puntualitat de l'alumne a classe:

Dolenta 0 punts

Regular 0,5 punts

Bona 1,5 punts

Una assistència del 90 % de les hores lectives de la avaluació serà valorada com a bona i es

qualificarà amb 1,5 punts. Una assistència inferior al 60 % de les hores lectives de la avaluació

serà valorada com a dolenta i es qualificarà amb 0 punts.

Es valorarà de 0 a 2 punts l'actitud cap a l'adquisició dels continguts i el comportament dins

l'aula. Es farà un seguiment setmanal de l'actitud de l'alumne i es valorarà de la següent manera:

Dolenta 0 punts

Regular 0,5 punts

Bona 1,5 punts

Molt bona 2 punts


7. AVALUACIÓ

Amb vista a les característiques del programa l’avaluació dels alumnes ha de ser integral i contínua.El nucli central d’aquesta avaluació ha de ser la formativa i l’orientadora, amb la finalitat de detectar dificultats d’aprenentatge, investigar-ne les causes i reconduir el procés.

L’ Avaluació ha de tenir com a referència els objectius, els criteris establerts i les capacitats assolides en relació amb els objectius del programa.

Avaluació de l’alumnat:

1.- Avaluació inicial: L’equip educatiu farà a principi de curs una avaluació inicial per conèixer l’adequació del perfil a les capacitats i als interessos de

l’alumnat.

2.- Avaluació contínua: Es farà al llarg del curs, al llarg de tot el procés educatiu.

L’equip educatiu farà el seguiment de:

· L’assistència.

· L’evolució de l’alumnat quant a la pròpia estima.

· El grau d’assoliment de les capacitats tingudes en compte en els objectius.

- La participació activa en les activitats programades.

· L’evolució en el desenvolupament personal de l’alumnat quant a motivació, implicació i integració en el programa.

3.- Avaluació final: Representarà el resultat del seguiment i l’avaluació de tot el procés formatiu.

7.2.Criteris d'avaluació

Els instruments utilitzats per avaluar seran els següents:

a) Observació sistemàtica:

–Fitxes d'observació.

–Realització de les tasques.

–La constància en la feina.

–L'afany de superació.

–El bon ús de materials i eines.

–Assistència, puntualitat i actitud.

a) Anàlisi de les produccions de l'alumnat:

–Treballs pràctics individuals.

–Treballs pràctics col·lectius.


–Activitats diàries a casa i a l'aula

–Revisió periòdica del quadern d'aula

a) Intercanvis orals amb l'alumnat:

b) Proves específiques:

Per cada unitat didàctica es realitzaran proves escrites o orals per tal d'avaluar els continguts conceptuals adquirits.

7.3. Recuperació del mòdul

La superació del programa està condicionada a l'avaluació positiva de tots els àmbits i mòduls que el componen. En el cas de no superar el programa ,

l'alumnat l'haurà de repetir tot.

7.4. Avaluació de pendents (si escau).

S'avaluarà cada alumne individualment. Els alumnes per recuperar les àrees de l'àmbit científic hauran de fer un examen escrit de l'àrea que demostri que l'alumne ha assolit els objectius del curs.

A més, l'alumne haurà de presentar el quadern de classe.

8. QUALIFICACIÓ

Per superar el mòdul s'ha d' obtenir un mínim de 3 a cada un dels continguts següents (Procediments, actituds i conceptes) i una nota conjunta igual o superior a 5.

Els barems aplicables seran

–Procediments : 30 %

–Actituds : 30%

–Conceptes : 40%

Per valorar cada un dels apartats anteriors, ho farem de la següent manera:

1.- Procediments:

a. Es valorarà de 0 a 2 punts el procés que l'alumne ha duit a terme en la realització d'activitats. El barem seguit serà el següent:

Positiu 2 punts

Negatiu 0 punts

Els criteris seguits per qualificar les activitats realitzades com a positives o negatives són:

–Positiu, si participa en les activitats proposades de manera activa. Negatiu en cas contrari.


–Positiu, si realitza a temps les tasques encomanades. Negatiu en cas contrari.

b. Es valorarà de 0 a 2 punts el quadern d'aula. Al final de cada unitat es revisarà el quadern i s'avaluarà de la següent manera:

Malament 0 punts

Millorable 0,5 punts

Regular 1 punt

Bé 1,5 punts

Molt bé 2 punts

Els criteris de qualificació del quadern d'aula són els següents:

–Presència de totes les activitats, fitxes i esquemes realitzats a l'aula i a casa.

–Ordre cronològic, netedat i claredat dels continguts de la unitat.

–Resultat de les activitats realitzades. Es valorarà la correcció de la tasca realitzada a casa i a l'aula.

2.- Actituds:

a. Es valorarà de 0 a 1,5 punts l'assistència i puntualitat de l'alumne a classe:

Dolenta 0 punts

Regular 0,5 punts

Bona 1,5 punts

Una assistència del 90 % de les hores lectives de la avaluació serà valorada com a bona i es qualificarà amb 1,5 punts.

Una assistència inferior al 60 % de les hores lectives de la avaluació serà valorada com a dolenta i es qualificarà amb 0 punts.

b. Es valorarà de 0 a 2 punts l'actitud cap a l'adquisició dels continguts i el comportament dins l'aula.

Es farà un seguiment setmanal de l'actitud de l'alumne i es valorarà de la següent manera:

Dolenta 0 punts

Regular 0,5 punts

Bona 1,5 punts

Molt bona 2 punts

3.- Conceptes:

a. Es valorarà de 0 a 2,5 punts l'adquisició dels conceptes.

L'avaluació dels conceptes adquirits es realitzarà després de cada unitat didàctica mitjançant la


realització de proves o treballs escrites o orals.


Els eixos transversals es treballaran en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les diferents unitats didàctiques.

•Autonomia.

•Iniciativa.

•Capacitat de resolució de problemes.

•Treball en equip.

•Responsabilitat.

•Compromís ambiental


Les respostes educatives per tal que tots els alumnes puguin la possibilitat d'accedir i, llavors, assolir el currículum del mòdul es plantejaran adaptacions no significatives en relació al com i quan ensenyar i al com i quan avaluar.

Pel que fa al com i quan ensenyar es faran adequacions dels agrupaments (treball individual, en petit grup, gran grup), d'organització de l'espai de l'aula (disposició especial de l'aula), adequació del temps (temporització distinta dels 55 minuts) o del tipus de metodologia que s'emprarà (treball per projectes, grups cooperatius....)

Pel que fa al com i quan avaluar es faran adequacions no significatives dels criteris d'avaluació (adaptació específica a un alumne o grup d'alumnes en concret), dels instruments d'avaluació i del moment d'avaluació.

L'atenció a la diversitat quedarà reflectida a les diferents unitats didàctiques al MD020209 Atenció a la diversitat cicles

Dins el grup de Formació Professional Bàsica 2 s'atendrà el nivell de coneixement, possibilitats, estil i ritme d'aprenentatge de cada alumne. Per atendre aquesta diversitat oferirem a cada un dels alumnes NESE, que ho precisin, els recursos educatius i adaptacions necessàries perquè la seva


formació

s'ajusti a les seves possibilitats i necessitats.

És fonamental, a més de la planificació individualitzada de les tasques, que l'actitud del professorat aconsegueixi crear a l'aula un clima de respecte

mutu, tolerància, seguretat afectiva i confiança.

Dins l'aula a més,també es treballarà individualment, en petit grup i per parelles tutorials, quan siguiconvenient. Pels projectes individuals els alumnes NESE disposaran

d'una atenció més individualitzada i es realitzaran les adaptacions no significatives pertinents.

11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ( que impliquin sortida fora del centre dins horari lectiu )

- Sortida tutorial

- Realitzarem les sortides que tenguin relació amb les unitats didàctiques

segons l'oferta.

-També tendrem en compte les sortides dels altres grups, per si ens poden

interessar.


Programació del mòdul

INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT DEXARXES PER A TRANSMISSIÓ DE DADES

DEPARTAMENT ELECTRICITAT

CURS 2015-2016

CICLE FPB ELECTRICITAT

CLAU 1ELE11

PROFESSOR Miquel Llabrés Villalonga


INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

2. METODOLOGIA



5. METODOLOGIA


7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ





1. INTRODUCCIÓ


La competència general d'aquest títol consisteix en realizar operacions auxiliars en el muntatge i manteniment d'elements i equips elèctrics i electrònics, així com en instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions per a edificis i conjunts d'edificis, aplicant les tècniques requerides i operant amb la qualitat indicada en condicions de seguretat


Les competències professionals, personals, socials i les competències per a l'aprenentatge permanent d'aquest títol són les que es relacionen a continuació:

a) Apilar els materials i eines per escometre l'execució del muntatge o del manteniment en instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en edificis.

b) Muntar canalitzacions i tubs en condicions de qualitat i seguretat i seguint el procediment establert.

c) Tendir el cablejat en instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques en edificis, aplicant les tècniques i procediments normalitzats.

d) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en condicions de qualitat i seguretat i seguint el procediment establert.

e) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per al manteniment i muntatge d'instal·lacions, d'acord a les necessitats de les mateixes.

f) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com a reglamentàries de les instal·lacions, utilitzant els instruments adequats i el procediment establert.

g) Realitzar operacions auxiliars de manteniment i reparació d'equips i elements instal·lacions garantint el seu funcionament.

h) Aplicar els protocols de qualitat i seguretat ambiental, en les intervencions realitzades en els processos de muntatge i manteniment de les instal·lacions.

i) Complir les especificacions establertes en el pla de prevenció de riscos laborals, detectant i prevenint els riscos associats al lloc de treball.

j) Participar activament en el grup de treball, contribuint al bon desenvolupament de les relacions personals i professionals, per fomentar el treball en equip.

k) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i netedat al llarg de la seva activitat.l) Interpretar fenòmens naturals que esdevenen en la vida quotidiana, utilitzant els passos del

raonament científic i l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació com a element quotidià de recerca d'informació.

m) Realitzar les tasques de la seva responsabilitat tant individualment com en equip, amb autonomia i iniciativa, adaptant-se a les situacions produïdes per canvis tecnològics o organitzatius.

n) Discriminar hàbits i influències positives o negatives per a la salut humana, tenint en compte


l'entorn en el qual es produeix.ñ) Proposar actuacions encaminades a la conservació del medi ambient diferenciant entre les activitats quotidianes que pugui afectar a l'equilibri del mateix.

o) Adquirir hàbits de responsabilitat i autonomia basats en la pràctica de valors, afavorint les relacions interpersonals i professionals, treballant en equip i generant un ambient favorable de convivència que permeti integrar-se en els diferents àmbits de la societat.

p) Desenvolupar hàbits i valors concordes amb la conservació i sostenibilitat del patrimoni natural, analitzant la interacció entre les societats humanes i el mitjà natural i valorant les conseqüències que es deriven de l'acció humana sobre el mitjà.

q) Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com una eina per aprofundir en l'aprenentatge valorant les possibilitats que ens ofereix en l'aprenentatge permanent.

r) Valorar les diferents manifestacions artístiques i culturals de forma fonamentada utilitzant-les com a font d'enriquiment personal i social i desenvolupant actituds estètiques i sensibles cap a la diversitat cultural i el patrimoni artístic.

s) Comunicar-se en diferents situacions laborals o socials utilitzant recursos lingüístics amb precisió i claredat, tenint en compte el context i utilitzant formes orals i escrites bàsiques tant de la pròpia llengua com d'alguna llengua estrangera.

t) Resoldre problemes predictibles relacionats amb el seu entorn social i productiu utilitzant elselements proporcionats per les ciències aplicades i socials i respectant la diversitat d'opinions com a font d'enriquiment en la presa de decisions.

u) Exercir de manera activa i responsable els drets i deures derivats tant de la seva activitat professional com de la seva condició de ciutadà.


Els objectius generals d'aquest cicle formatiu són els següents:a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeixent els

materials reals i considerant les operacions a realitzar, per apilar els recursos i mitjans.b) Marcar la posició i aplicar tècniques de fixació de canalitzacions, tubs i suports utilitzant les

eines adequades i el procediment establert per realitzar el muntatge.c) Aplicar tècniques d'estesa i guiat de cables seguint els procediments establerts i manejant les

eines i mitjans corresponents per tendir el cablejat.d) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, manejant equips, eines i instruments, segons

procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements auxiliars.e) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les instal·lacions

en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió d'elements de les instal·lacions.

f) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració dels equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels fabricants per realitzar proves i verificacions.

g) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els ajustos necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.

h) Verificar el conexionat i paràmetres característics de la instal·lació utilitzant els equips de


mesura, en condicions de qualitat i seguretat, per realitzar operacions de manteniment. i) Descriure i aplicar els procediments de qualitat i seguretat ambiental, assenyalant les accions

que cal realitzar per aplicar els protocols corresponents.j) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, així com conèixer i aplicar els

mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l'experiència.

k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres.l) Respectar les diferències, afermar les cures i salut corporals per afavorir el desenvolupament

personal i social.m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers

vius i el medi ambient, contribuint a la seva conservació i millora.n) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip, per a

una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.ñ) Valorar les produccions culturals i artístiques mitjançant l'anàlisi dels seus elements constituents (tècniques, estils, intencions, entre uns altres) i la incorporació d'un vocabulari bàsic, utilitzant eines de comentari pròpies de la història de l'art i incorporant al seu bagatge de valors el respecte a la diversitat i la contribució al respecte, conservació i millora del patrimoni cultural.

o) Valorar la relació entre el mitjà natural i les activitats humanes relacionades amb l'hàbitat i les activitats econòmiques, utilitzant el coneixement sobre les societats antigues i els elements geogràfics associats a aquests fenòmens per desenvolupar valors i comportaments per a la conservació i preservació del mitjà natural.

p) Valorar el coneixement i ús de la llengua estrangera per aplicar-ho en l'àmbit quotidià (familiar, personal, professional, entre uns altres) com una eina crítica i creativa, i de reflexió del propi procés d'aprenentatge, d'intercanvi social i expressió personal.

q) Desenvolupar i afermar les habilitats i destreses lingüístiques per utilitzar els coneixements sobre la llengua i el seu ús (pragmàtic-discursius, nocionales i culturals), reconeixent-los en situacions de comunicació oral i en textos literaris i no literaris per expressar-se en diferents contextos i utilitzant la llengua castellana amb precisió, claredat i adequació.

r) Elaborar solucions lògiques i crítiques als problemes plantejats en situacions d'aprenentatge,utilitzant estratègies i destreses adequades en el tractament de les fonts d'informació al seu abast, assentant hàbits de disciplina i de treball individual i en equip i valorant l'estructura científica dels coneixements adquirits en l'àmbit de les ciències socials i la comunicació, de manera que es contribueixi al desenvolupament integral i a la participació activa en la societat.

s) Desenvolupar valors i hàbits de comportament basats en principis democràtics a partir de l'anàlisi de l'evolució històrica del model polític-social que els sustenta i dels seus documents fonamentals (Declaració dels Drets de l'Home i la Constitució Espanyola, entre uns altres), valorant l'adquisició d'hàbits orientats cap al respecte als altres, el compliment deles normes de relació social i la resolució pacífica dels conflictes.

t) Valorar les característiques de la societat contemporània i els principis que la regeixen, analitzant la seva evolució històrica i la distribució dels fenòmens geogràfics associats a les seves característiques econòmiques i demogràfiques i incorporant al seu conjunt de valors hàbits orientats a l'adquisició de responsabilitat i autonomia a partir de l'anàlisi realitzada.



Aquest mòdul està associat a la Unitat de Competència UC0817_1, les realitzacions professionals de la qual i criteris de realització són els següents:

UC0817_1: Realitzar operacions de muntatge d'instal·lacions de telecomunicacions

Realitzacions professionals Criteris de realització associats

RP1: Preparar, apilar i distribuir el material, eines i equip necessaris per al muntatge de canalitzacions, tubs i suports en instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions, en les condicions de qualitat i seguretat establertes i seguint lesindicacions donades.

CR1.1 L'apilament del material, eines iequip s'ajusta a les ordres rebudes.CR1.2 La distribució en obra s'ajusta dintredel termini i en la forma escaient a lesordres rebudes.CR1.3 Els tubs, canalitzacions, safates isuports, entre uns altres, es preparen enfunció del seu tipus (PVC, corrugado,safates, entre uns altres.) i s'adecuan altraçat de la instal·lació tenint en compte leslongituds dels trams, canvis d'adreça, pas demurs i ràdios de curvatura entre uns altres.CR1.4 Les normes de seguretat s'apliquenen totes les intervencions de preparació,apilament i distribució del material.

RP2: Col·locar i fixar tubs, canalitzacions, suports i registres en instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions, amb les condicions dequalitat i seguretat establertes i seguint indicacions donades.

CR2.1 El traçat de la instal·lació es marcautilitzant els mitjans adequats i seguint lesinstruccions de muntatge.CR2.2 Els buits de pas, fregues i cajeadoses modifiquen d'acord a les dimensions detubs, canalitzacions i caixes, si és necessari.CR2.3 Els trepants per a la fixació delselements es practiquen en el lloc indicatutilitzant el procediment i l'eina adequada ales dimensions i al material a perforar.CR2.4 Les canalitzacions, tubs i caixes escol·loquen en els llocs indicats en elreplanteig i/o es fixen utilitzant els elementsde subjecció (bridas, grapes, abraçadores,entre uns altres.), indicat per a lacanalització, tub o caixa que s'està fixant.CR2.5 Els mitjans tècnics i les eines


s'empren segons els requeriments indicatsen cada intervenció.CR2.6 Les normes de seguretat s'apliquenen totes les intervencions de col·locació ifixació de canalitzacions, suports, tubs iregistres.

RP3: Col·laborar en la preparació d'armaris (racks) i registres per al muntatge dels elements de les instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions, sota supervisió d'un tècnic de nivell superior, en les condicions de qualitat i seguretat establertes.

CR3.1 Els armaris subministrats en pecess'armen seguint les instruccions demuntatge.CR3.2 Els equips (hubs, amplificadors,fonts d'alimentació, entre uns altres) ielements dins dels registres i armaris esfixen en el seu lloc d'ubicació, amb elsmitjans adequats i assegurant la subjecciómecànica.CR3.3 Les operacions auxiliars depreparació del cablejat (pentinar, encintar,agrupar, macear, entre uns altres) esrealitzen sense modificar lescaracterístiques dels mateixos i seguint lesinstruccions de muntatge.CR3.4 El conexionado d'equips i elementsen els armaris es realitza utilitzant elscables homologats i de la categoriaespecificada, i aconseguint un bon contacteelèctric.CR3.5 Els mitjans tècnics i les einess'empren segons els requeriments indicatsen cada intervenció.CR3.6 Les normes de seguretat s'apliquenen totes les intervencions de preparaciód'armaris

RP4: Tendir cables en instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions en edificis, en les condicions de qualitat i seguretat establertes, seguint les indicacions donades.

CR4.1 La guia pasacables s'introdueix en eltub i es prepara fixant els cables de formaescalonada.CR4.2 Els cables (coaxial, de parells, fibraòptica entre uns altres) s'introdueixen al'interior del tub, tirant de la guia per l'altreextrem sense minvament o modificació deles seves característiques, i deixant cablesobrant (coca) per a operacions deconexionado, en cada extrem abans detallar-ho.CR4.3 Els cables s'allotgen en les


canalitzacions sense minvament omodificació de les seves característiques,utilitzant els elements auxiliars (gats,barres, entre uns altres) per a lamanipulació de les bobines de cable ifixant-los segons les característiques de lacanalització (bridas, abraçadores, entre unsaltres).CR4.4 Els cables s'etiqueten seguint elprocediment establert.CR4.5 Els mitjans tècnics i les einess'empren segons els requeriments indicatsen cada intervenció.CR4.6 Les normes de seguretat s'apliquenen totes les intervencions d'estesa de cables.

RP5: Col·laborar en el muntatge i fixació dels elements i equips de les instal·lacionsd'infraestructures de telecomunicacions en edificis, en les condicions de qualitat i seguretat establertes, seguint indicacions donades.

CR5.1 Les antenes, mastelers, torretes,sistemes de subjecció, entre uns altres, deradiodifusió sonora i TV (terrenal i viasatèl·lit), subministrats en diverses peces esmunten i fixen seguint les instruccions demuntatge i en condicions de seguretat.CR5.2 Els elements i equips de les diferentsinstal·lacions (sonorització, videoportería,telefonia entre uns altres), es col·loquen,fixen i connecten en les diferentsubicacions (exterior, interior) en els llocsindicats, aconseguint la seva subjecciómecànica, bon contacte elèctric i qualitatestètica.CR5.3 Els equips que ho precisins'etiqueten seguint el procediment establert.CR5.4 Els mitjans tècnics i les einess'empren segons els requeriments indicatsde cada intervenció.CR5.5 Les normes de seguretat s'apliquenen totes les intervencions de muntatge ifixació d'elements i equips.


2. METODOLOGIA

El model actual de Formació Professional Bàsica requereix una metodologia didàctica que s'adapti al'adquisició de les capacitats i competències de l'alumnat i li faciliti la transició cap a la vida activai ciutadana i la seva continuïtat en el sistema educatiu.

La metodologia didàctica dels ensenyaments de Formació Professional Bàsica integra els aspectes científics, tecnològics i organitzatius, amb la finalitat de que l'alumne adquireixi una visió global dels processos productius propis de l'activitat professional del tècnic en formació professional de nivell bàsic.

La metodologia a seguir durant el curs serà :

En el procés d’ensenyament / aprenentatge no s’establirà separació entre la teoria i la pràctica, ambdues dimensions estaran integrades en activitats, de tal forma que de la pràctica sorgeixi la necessitat de la teoria.

Pel que fa a les estratègies més importants i a tenir en compte:- La classe com a diàleg permanent.- Foment de debats i posades en comú.- Priorització de la dedicació pràctica.- Potenciació d’activitats constructives ( augment de l’autoestima, autoconfiança i

autoeficàcia ).- Equilibri entre fets concrets i adquisició terminològica ( sempre, la part pràctica és una

aplicació de la teòrica ).- S’evitaran les abstraccions, els referents seran de coses concretes i properes.- Utilització variada d'eines i materials.- Garantir la funcionalitat dels aprenentatges. - Fomentar situacions cooperatives entre els alumnes, fonamental per a la inserció laboral

i al món real.


- Donar prioritat als aprenentatges que tenguin una utilitat pràctica.- Abans de començar un tema o projecte exposar el que cal aprendre i per què.- Sempre demanar als alumnes què saben dels temes/feines/tasques ( coneixements

previs ).- Fer preguntes contínues de comprensió.- Fer anàlisi de models.

- Realitzar feines reals i que serveixin per qualque cosa.


El mètode per desenvolupar cadascuna de les unitats és el següent:

• Partir dels coneixements previs dels alumnes, tenint en compte la seva diversitat i sobretot que en les primeres unitats òbviament, serà necessari incidir més en coneixements bàsics de l'especialitat.

• L'explicació dels continguts bàsics es pot realitzar a l'aula taller, emprant els recursos dels quals es disposa: pissarra, videos, programes interactius etc. o sobre els vehicles i maquetes directament.

• És molt important definir amb claredat els objectius que es pretenen aconseguir, això afavoreix el desenvolupament de la seva autonomia per aprendre i els ajuda a detectar millor els seus progressos i dificultats.

• És necessari dirigir l'acció educativa cap a la comprensió, la cerca, l'anàlisi i quantes estratègies evitin la simple memorització i ajudin a cada alumne a assimilar activament i a aprendre a aprendre.

• Una vegada els continguts teòrics s'han explicat, es poden realitzar les pràctiques programades. Per a això, el professor realitzarà, si és necessari, una demostració perquè després individualment o agrupats, es realitzi pels alumnes. Durant el seguiment de l'activitat el professor pot plantejar qüestions i dificultats específiques, alhora que resoldre els dubtes que l'alumnat plantegi.

• Un plantejament deductiu permetrà que, amb el desenvolupament de les diferents pràctiques i activitats, l'alumne aprengui i consolidi mètodes de treball i estableixi els processos i procediments més adequats.

• Les activitats pràctiques constitueixen el referent immediat de la consecució dels coneixements idestreses i són el component més adaptatiu de la programació, per la qual cosa la seva planificació ha de respondre al principi de la màxima flexibilitat.

• S'han previst diversos tipus de pràctiques que serveixin d'introducció i motivació per suscitar l'interès i trobar sentit a l'aprenentatge.





x 0. UD: PRESENTACIÓ DEL MÒDUL 1 1

x 1. UD: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ DE LA INFORMACIÓ 7 7 14

x 2. UD: INFRAESTRUCTURA DE XARXA 21 21

x 3. UD: ELEMENTS D'UNA XARXA DE COMUNICACIONS 2 19 21

x 4. UD: CABLEJAT ESTRUCTURAT 8 12 20

x 5. UD: DISSENY DE XARXES DE TELECOMUNICACIONS 22 6 28

x 6. UD: EINES D'INSTAL·LACIÓ I COMPROVACIÓ DE XARXES 21 21

x 7. UD: INSTAL·LACIÓ DE XARXES DE TELECOMUNICACIONS (I) 22 22

x 8. UD:INSTAL·LACIÓ DE XARXES DE TELECOMUNICACIONS (II) 21 21

x X 9. UD: MANTENIMENT DE XARXES 7 7 14

HORES TOTALS: 8 30 27 19 22 27 22 28 183





• RP1: Preparar, apilar i distribuir el material, eines i equip necessaris per al

muntatge de canalitzacions, tubs i suports en instal·lacions d'infraestructures

de telecomunicacions, en les condicions de qualitat i seguretat establertes i

seguint les indicacions donades.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


• RP2: Col·locar i fixar tubs, canalitzacions, suports i registres en instal·lacions

d'infraestructures de telecomunicacions, amb les condicions de qualitat i

seguretat establertes i seguint indicacions donades.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X


• RP3: Col·laborar en la preparació d'armaris (racks) i registres per al muntatge

dels elements de les instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions,

sota supervisió d'un tècnic de nivell superior, en les condicions de qualitat i

seguretat establertes.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


• RP4: Tendir cables en instal·lacions d'infraestructures de telecomunicacions

en edificis, en les condicions de qualitat i seguretat establertes, seguint les

indicacions donades.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


Unitat didàctica 1COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ DE LA

INFORMACIÓTemporalització 14 hores (setmanes 1 i 2).


• Conèixer els elements que intervenen en un procés de comunicació.

• Diferenciar els principals models de comunicacion i els protocolsque utilitzen.

• Ser capaç de representar informacion en els principals sistemes.

1. Elements d'un sistema de comunicació

2. Representació de la informació

Els sistemes de codificació

Mesura de la informació

3. Xarxes de comunicacions

El model de referència OSI

El model TCP/IP

Protocols de comunicació

4. Adreça IP

Les versions del protocol IP



L'alumne haurà de realitzar totes les pràctiques proposades pel professor.En acabar la pràctica haurà de realitzar un memòria de la feina (einesutilitzades, material i esquema).

· L'alumne haurà de realitzar totes les activitats proposades. La no realització de les

pràctiques o part d'alguna d'elles pot significar la NO superació de la UD.

• Identificar els elements clau que intervenen en el procés de comunicació i el paper de cadascun d'ells.

• Utilitzar els principals sistemes de codificació i conèixer els mètodes de conversió d'uns a uns altres.

• Realitzar conversions entre les diferents unitats de mesura de la informació.

• Conèixer les característiques dels principals models de referència enxarxes de comunicacions i la importància de cadascun dels nivells en el mateix.

• Enumerar les característiques dels principals protocols de comunicació.

• Dissenyar adreces IP sobre la base de les característiques dels protocols IPv4 i IPv6.


Unitat didàctica 2 INFRAESTRUCTURA DE XARXA Temporalització 21 hores (setmanes 3, 4 i 5).


• Conèixer les principals topologies de xarxa.• Diferenciar els diferents mitjans de transmissió utilitzats

en xarxes de dades i comunicacions, juntament amb les seves característiques.

• Ser capaç de seleccionar el millor mitjà de transmissió per a la instal·lació d'una xarxa.

• Identificar les parts d'una topología de cablejat en edificis.

• Topologies de xarxa

o Topologies lògiques

o Topologies físiques

Topologies cablejades

Topologies sense fils

• Mitjans de transmissió

o Mitjans guiats

Cable de parell trenat , Cable coaxial i Fibra òptica

o Mitjans no guiats

Espectre electromagnètic i bandes de freqüència

Estàndards sense fils

• Topologies de cablejat en edificis



L'alumne haurà de realitzar totes les pràctiques proposades pelprofessor.En acabar la pràctica haurà de realitzar un memòria de la feina(eines utilitzades, material i esquema).

· L'alumne haurà de realitzar totes les activitats proposades. La

no realització de les pràctiques o part d'alguna d'elles pot

significar la NO superació de la UD.

• Reconèixer les principals topologies de xarxa i les seves característiques.• Descriure les característiques dels principals mitjans de transmissió emprats

en instal·lacions de cablejat de xarxes de telecomunicacions.• Classificar els conductors (parell de coure, cable coaxial, fibra òptica, entre

uns altres) indicant la seva aplicació en les diferents instal·lacions, d'acord a les seves característiques.

• Identificar els principals elements en la topologia de cablejat en edificis.


Unitat didàctica 3ELEMENTS D'UNA XARXA DE

COMUNICACIONSTemporalització 21 hores (setmanes 6, 7 i 8).


• Identificar els principals elements d'una xarxa de comunicacions.• Conèixer les características dels dispositius fonamentals

d'electrònica de xarxa i com• aplicar-los a xarxes de dades i telecomunicacions.• Ser capaç de seleccionar el dispositiu d'interconnexió de xarxes

més adequat a cada situació.

• Adaptador de xarxa

• Armari de distribució

• Panell de parcheo

• Elements de connexió i guiat

• Electrònica de xarxa

1. Repetidor

2. Concentrador

3. Commutador

4. Puente de xarxa

5. Enrutador

6. Passarel·la

7. Punt d'accés

• Dominis de col·lisió i de difusió




· L'alumne haurà de realitzar totes les activitats proposades. La no

realització de les pràctiques o part d'alguna d'elles pot significar la NO

superació de la UD.

• Identificar els elements (canalitzacions, cablejats, antenes, armaris (racks) i caixes, entre uns altres) d'una instal·lació d'infraestructura de telecomunicacions d'un edifico a partir de catàlegs i/o elements reals.

• Determinar la tipologia de les diferents caixes (registres, armaris, racks, caixes de superfície, d'encastar, entre uns altres) i associar-ho amb la seva aplicació.

• Seleccionar els elements de connexió i guiat més adequats a una determinada instal·lació de xarxa de telecomunicacions.

• Reconèixer les característiques principals dels elements d'electrònica de xarxa que intervenen en la infraestructura d'una xarxa de telecomunicacions, seleccionant el més adequat a cada situació, segons unes necessitats prèvies definides.

• Seleccionar l'element d'electrònica de xarxa més recomanable per a una determinada necessitat en una instal·lació de xarxa de telecomunicacions, sobre la base de les particularitats del mateix i segons l'oferta disponible al mercat.

• Identificar els dominis de difusió i de col·lisió en una infraestructura de xarxa donada prèviament, ajudant a optimitzar elseu funcionament.


Unitat didàctica 4 CABLEJAT ESTRUCTURAT Temporalització 23 hores (setmanes 9, 10 i 11).


• Identificaràs els elements funcionals d'un sistema de cablejat estructurat.• Conèixerás les características d'una xarxa de cablejat estructurat, inclosa la

xarxa de connexió a terra.

• Aplicar les normes i estándares relacionats amb el cablejat estructurat.

1. Sistema de cablejat estructurat

2. Elements funcionals en un sistema de cablejat estructurat

2.1. Àrea de treball

2.2. Subsistema horitzontal

2.3. Distribuïdor de planta

2.4. Distribuïdor d'edifici

2.5. Subsistema vertical

2.6. Distribuïdor de campus

2.7. Subsistema de campus

3. La connexió a terra del sistema de cablejat estructurat

4. Normes i estàndards



• L'alumne haurà de realitzar totes les pràctiques proposades pel professor.• En acabar la pràctica haurà de realitzar un memòria de la feina (eines

utilitzades, material i esquema). · L'alumne haurà de realitzar totes les activitats proposades. La no



• Enumerar les característiques d'una instal·lació de cablejat estructurat, ressaltant els avantatges que suposa respecte d'altres plantejaments.

• Delimitar els diferents elements funcionals d'una instal·lació de xarxa de telecomunicacions basada en el plantejament de cablejat estructurat sobre la base de les característiques d'aquestes.

• Identificar les característiques bàsiques de cadascun dels elements funcionals en un sistema de cablejat estructurat.

• Donada una infraestructura de xarxa de telecomunicacions donada, no basada en el plantejament de cablejat estructurat, fixar les modificacions que caldria aplicar per convertir-la en un sistema de cablejat estructurat.


Unitat didàctica 5DISSENY DE XARXES DE

TELECOMUNICACIONSTemporalització 28 hores (setmanes 10, 11, 12 i 13).


• Manejar els sistemes de representació de xarxes més emprats.• Ser capaç de seleccionar el millor mitjà d'interconnexió per a una

infraestructura de xarxa• determinada.• Conèixer les características dels subsistemes d'equips.• Situar i dimensionar correctament els elements bàsics d'una xarxa

de cablejat estructurat.

• Representació gràfica de xarxes

1. Representació gràfica en plànols

2. Representació dels armaris de distribució.

3. Representació simbòlica de la xarxa

• Elecció de mitjans

• Els subsistemes d'equips

1. Subsistemes d'equips de veu

2. Subsistemes d'equips de dades

• Ubicació i dimensionament

1. Ubicació dels distribuïdors

2. Dimensionament dels distribuïdors







• Representar en un plànol una instal·lació de cablejat estructurat.• Donat un plànol en el qual es representa una infraestructura de

xarxa:o Identificar els elements d'aquesta i les seves canalitzacions.o Localitzar els punts crítics.o Reconèixer les zones on podrien originar-se problemes de

cara a la instal·lació d'elements de xarxa en la mateixa, per la naturalesa de l'edifici o les seves limitacions.

o Assenyalar els elements sobre els quals caldria aplicar mesures de seguretat.

• Donada una instal·lació física de cablejat estructurat:o Realitzar les representacions gràfica, lògica i simbòlica de

la xarxa.o Identificar i assenyalar en un croquis de l'edifici o part de

l'edifici els llocs d'ubicació dels elements en la instal·lació.o Marcar la ubicació de les canalitzacions, les caixes i

l'equipament de xarxa.• Donada una instal·lació física d'un armari de distribució o un

bastidor:o Representar en un plànol la distribució dels elements més

representatius del mateix, indicant, quan escaigui, les característiques d'aquests.

o Distribuir l'espai de l'armari d'acord a les mesures de RU del mateix.


• Situar en un plànol la situació dels diferents distribuïdors.• Dimensionar adequadament els distribuïdors segons els

requeriments de veu i dades de la xarxa, així com de les característiques d'aquesta.

• Distribuir els elements dels diferents subsistemes, de veu i de dades, en els armaris de distribució i bastidors, d'acord amb unes directrius prèvies.


Unitat didàctica 6EINES D'INSTAL·LACIÓ I COMPROVACIÓ DE

XARXESTemporalització 21 hores (setmanes 17, 18 I 19).


• Manejar les eines més habituals en instal·lacions de cablejat estructurat.

• Utilitzar les eines básicas en els procediments d'instal·lació i comprovació de

• cablejat estructurat.

• Eines per a la instal·lació de cable de coure

1. Eines per pelar i tallar

2. Eines de terminació de cable

• Eines per a la instal·lació de fibra òptica

1. Eines per pelar i tallar

2. Eines de neteja i poliment

3. Eines per a unió de fibra

• Eines per a la comprovació de cable de coure

1. Comprobador bàsic de cablejat

2. Comprobador avançat de cablejat

3. Analitzador de cablejat

• Eines per a la comprovació de fibra òptica

1. Inspecció de la fibra


2. Analitzadors i detectors de problemes

• Eines auxiliars

1. Guia pasacables

2. Detectors de canalitzacions i canonades

3. Arbre de cables

4. Mesuradors de distància i superfície

5. Altres eines





• Determinar les eines més adequades per a una operació donada sobre una instal·lació de cablejat estructurat.

• Descriure la tècnica d'ús de cadascuna de les eines emprades per a la instal·lació i comprovació de cablejat de coure i fibra òptica.

• Seleccionar adequadament l'eina més indicada a una determinada activitat sobre un o més elements d'una instal·lació de cablejat estructurat.


Unitat didàctica 7 INSTAL·LACIÓ DE XARXES DE

TELECOMUNICACIONS (I)Temporalització 28 hores (setmanes 20, 21, 22 i 23).


• Reconèixer els principals elements emprats en la canalització de cablejat estructurat i les seves característiques.

• Seleccionar el millor mitjà de canalització segons les característiques de la instal·lació de la xarxa.

• Aplicar lest écnicas de canalizacion, retallada i finalització del cablejat estructurat en una instal·lació.

• Instal·lació de la canalització

1. Canalització aèria, sota sòl, en sòl tècnic i en superfície

• Integració de la instal·lació amb el sistema contra incendis

• Instal·lació de les preses

1. Caixa en sòl tècnic

2. Caixa encastada

3. Caixa en superfície

• Instal·lació del cablejat

1. Fase de preparació

2. Fase de retallada

3. Fase de terminació

• Precaucions en la instal·lació de xarxes







• En un supòsit pràctic d'una instal·lació de telecomunicacions real osimulada a escala, degudament caracteritzada, identificar:

o Les canalitzacions emprades indicant la seva idoneïtat en lainstal·lació.

o El tipus de fixació de canalitzacions i equips relacionant-hoamb l'element a subjectar.

o Els armaris de distribució que contenen els equips.o Els equips i elements utilitzats en les instal·lacions de

telecomunicació, descrivint la seva funció principal.o Les eines necessàries per al muntatge dels elements de la

instal·lació.o Les normes de seguretat.

• Descriure les tècniques i elements emprades en les unions de tubs icanalitzacions.

• Descriure les tècniques de subjecció i fixació de tubs,canalitzacions elements de les instal·lacions.

• Descriure les fases típiques de muntatge d'un armari de distribucióo bastidor.

• En un cas pràctic de muntatge d'una instal·lació detelecomunicacions en un edifici, realitzada a escala amb elementsreals, convenientment caracteritzat:

o Seleccionar adequadament les eines en funció delsprocediments aplicats.

o Identificar i assenyalar en un croquis de l'edifici o part de


l'edifici els llocs d'ubicació dels elements de la instal·lació.o Marcar la ubicació de les canalitzacions i caixes.o Preparar els buits i cajeados per a la ubicació de caixes i

canalitzacions.o Preparar i/o mecanitzar les canalitzacions i caixes.o Muntar els armaris (racks).o Trepar amb la tècnica i accessoris adequats els buits de

fixació dels elements sota normes de seguretat.o Muntar els elements, caixes i tubs, entre uns altres,

assegurant la seva adequada fixació mecànica.o Aplicar les normes de seguretat.

• Tendir el cablejat per al muntatge de les instal·lacionsd'infraestructures de telecomunicacions d'un edifici sota normes deseguretat personal i dels materials utilitzats.

• En un cas pràctic d'estesa de cables a través de tub,convenientment caracteritzat:

o Identificar el tub i els seus extrems.o Introduir la guia pasacables en el tub.o Subjectar adequadament el cable a la guia pasacables de

forma escalonada.o Tirar de la guia pasacables evitant que es deixi anar el

cableo o es danyi.o Tallar el cable deixant l'excedent adequat en cada extrem.o Etiquetar el cable seguint el procediment establert.o Aplicar les normes de seguretat.


Unitat didàctica 8INSTAL·LACIÓ DE XARXES DE

TELECOMUNICACIONS (II)Temporalització 15 hores (setmanes 24 i 25).


• Aplicar l'estàndard que regeix l'administració i l'etiquetatge d'instal·lacions de cablejat estructurat.

• Conèixer el format dels identificadors dels elements d'una instal·lació de cablejat estructurat.

• Comprovar l'estat d'una instal·lació de xarxa i certificar el seu funcionament d'acord a una norma i requisits previs.

• Estàndard d'administració i etiquetatge

• Registres i identificadors obligatoris

1. Informació d'espais

2. Informació d'armaris i bastidors

3. Informació d'elements d'interconnexió

4. Informació de cablejat

5. Informació del sistema de connexió a terra i contra incendis

• Comprovació del cablejat

1. Nivells de comprovació del cablejat

2. Certificació del cablejat







• Etiquetar els elements i equips de les instal·lacionsd'infraestructures de telecomunicacions en edificis.

• En un cas pràctic, convenientment caracteritzat, d'una instal·lacióde cablejat estructurat:

o Identificar els elements susceptibles de ser etiquetatssegons l'estàndard corresponent.

o Aplicar l'estàndard d'etiquetatge.o Recopilar els registres d'informació necessaris.

• En un cas pràctic, convenientment caracteritzat, d'una instal·lacióde cablejat estructurat:

o Aplicar diferents nivells de comprovació de cablejat acadascuna de les seves parts.

o Realitzar el procediment de certificació del seu cablejat,recopilant la informació necessària, processant-la ianalitzant-la si procedís.


Unitat didàctica 9 MANTENIMENT DE XARXES Temporalització 21 hores (setmanes 25, 26 i 27).


• Identificar i desenvolupar les tasques de manteniment bàsiques en una instal·lació de cablejat estructurat.

• Coneixeràs els principals mètodes de resolució d'avaries en una xarxa.

• Identificar els símptomes en una xarxa i les possibles avaries associades, així com les solucions més probables.

a) Tipus de manteniment

- Manteniment predictiu, preventiu i correctiu

c) Tasques de manteniment

d) Diagnòstic i tractament d'avaries

- Procediment per resoldre avaries

- Mètodes per diagnosticar avaries

• Mètode de seqüència de nivells

• Mètode de rastreig

• Mètode de contrast

• Mètode d'aïllament

k) Eines per al manteniment de xarxes

- Eines programari

• Eines integrades en el sistema operatiu


• Programari de l'electrònica de xarxa

- Eines maquinari

• Analitzador de cablejat

• Inspector de fibra òptica

• Eina certificadora

• Analitzador de xarxes sense fils

• Comprobador del sistema de connexió a terra

u) Resolució d'avaries

- Avaries en armaris de distribució

- Avaries en panells de parcheo

- Avaries en cablejat

- Avaries en el sistema de connexió a terra

- Avaries en electrònica de xarxa

- Avaries en equips finals







Determinar les accions de manteniment sobre un determinat escenarid'una xarxa de telecomunicacions.

• Identificar els elements crítics d'una xarxa de telecomunicacions donada i fixar per a ells les operacions de manteniment necessàries.

• Aplicar els procediments de neteja dels elements de la xarxa utilitzant guies detallades inherents a les característiques d'aquests elements, per mantenir la seva funcionalitat.

• Interpretar les guies d'instruccions rebudes referents als procediments de neteja d'elements d'una xarxa de telecomunicacions a realitzar, tenint en compte les diferents formesd'obertura dels elements d'accés a l'interior dels mateixos.

• Descriure les característiques dels elements d'una xarxa de telecomunicacions, tenint en compte els aspectes que afectin al seumanteniment.

• Classificar les diferents eines i dispositius necessaris per aplicar elsprocediments de neteja dels elements d'una xarxa de telecomunicacions, utilitzant guies per al seu ús.

• En un cas pràctic, degudament caracteritzat, aplicar procediments de manteniment d'elements d'una xarxa de telecomunicacions, seguint instruccions especificades en la guia detallada:

o Identificar els elements a mantenir i els procediments a aplicar.

o Utilitzar els dispositius i eines necessaris per aplicar els procediments de manteniment d'elements de la xarxa.


o Complir les normes de seguretat abans d'aplicar els procediments de neteja.

o Recollir els residus i elements d'un sol ús del procés de manteniment per a la seva eliminació o reciclatge.

o Comprovar que l'element de la xarxa manté la seva funcionalitat.

o Registrar les operacions realitzades seguint els formats donats.


5. 5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Material elèctric divers. Cedit pel departament d'electricitat.

Fotocòpies necessàries del temari elèctric- electrònic.

Pagines web educatives del camp elèctric- electrònic.

Manteniment dels edificis de l'institut.

Aula informàtica.

Projector.

Programari especific: cocodrile, cade-simu.



Apartat de les actituds que es treballaran com a eixos transversals i que responen a hàbits i comportaments de treball, es valoraran les següents actituds :

• Puntualitat a classe.

• Assistència a classe.

7. AVALUACIÓ

L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes ha de ser contínua, formativa, diferenciada iorientadora, i s’ha de realitzar tenint com a referència la situació inicial reflectida a l’informed’avaluació psicopedagògica que ha realitzat el centre abans del inici del programa, i amb lafinalitat de detectar dificultats d’aprenentatge, investigar-ne les causes i reconduir el procés.L’Avaluació ha de tenir com a referència els objectius, els criteris establerts i les capacitatsassolides en relació amb els objectius del mòdul.Els instruments o procediments d'avaluació que es faran servir son els següents:

- Els continguts conceptuals comprenen els exàmens (sobre continguts teòrics i pràctics) i elstreballs.- Se realitzaran controls periòdics sobre els continguts teòrics, per a determinar el grau de conse-cució de les capacitats terminals, aplicant els esmentats criteris d’avaluació, per la qual cosa esdurà un registre de les qualificacions obtingudes per cada alumne/a.Les proves seran de tipologia variada (amb preguntes de resposta breu, tipus test, vertader-fals,de relacionar conceptes, seleccionar la resposta correcta...)Per valorar les proves escrites s'aplicaran els criteris d'avaluació de cada Unitat Didàctica.Els criteris de puntuació s'indicaran a les proves a realitzar.- Per els treballs, s'entregarà a l'alumne una guia d'elaboració a on constarà la data d'entrega i elscriteris de qualificació.- Els continguts procedimentals comprenen les activitats d'aula i les pràctiques que se realitza-ran a l'aula-taller.- Se realitzaran d’activitats d’aula i/o treballs individuals i/o en grup (a l’aula o a casa), en funciódels continguts de cada unitat didàctica.- Realització pràctica individual de la execució tècnica dels diferents processos a treballar.- Seguiment del treball pràctic individual, per a la qual cosa s’entregarà a l’alumne un full amb elnúmero i tipus de treballs necessaris per una avaluació positiva. Els treballs s’avaluaran i qualifi-caran en el moment de la seva finalització i se tendrà en compte tant el procediment com el resul-tat final, així com el temps emprat en la seva execució.- Realització de controls per avaluar l'aplicació i execució de les diferents tècniques. -Per valorar els treballs pràctics s'aplicaran els criteris d'avaluació de cada Unitat Didàctica.-Els criteris de puntuació s'indicaran en el full de treballs a realitzar i/o en el full de control de l'exa-men pràctic.- Valoració de les actituds- Els alumnes/les alumnes que no duguin el material no podran realitzar pràctiques, sinó que el


professor li assignarà altres feines o tasques complementàries.- Els treballs, activitats i/o pràctiques no realitzats obtindran una qualificació de 0 punts.- Els exàmens només se podran realitzar altre dia diferent del senyalat en cas de falta deguda-ment justificada.


1.- Avaluació inicial: L’equip educatiu farà a principi de curs una avaluació inicial per conèixerl’adequació del perfil a les capacitats i als interessos de l’alumnat.

2.- Avaluació contínua: Es farà al llarg del curs, al llarg de tot el procés educatiu.L’equip educatiu farà el seguiment de:

• L’assistència.• L’evolució de l’alumnat quant a la pròpia estima.• El grau d’assoliment de les capacitats tengudes en compte en els objectius.• La participació activa en les activitats programades.• L’evolució en el desenvolupament personal de l’alumnat quant a motivació, implicació i

integració en el programa.


8. QUALIFICACIÓ

Al llarg del curs es faran tres avaluacions, una per trimestre. Per superar el mòdul s'haurà detreure una nota final igual o superior a 5.

Atès que la qualificació final del trimestre ha de aparèixer en forma de número natural,l'arrodoniment ser realitzarà tenint en compte l'evolució de l'alumne i la seva progressió el'adquisició de coneixements i procediments en la matèria. A aquells alumnes que no hagin acabat totes les fitxes pràctiques no se'ls farà mitjana i per tant no podràn aprovar el mòdul. La nota màxima serà d'un 4. Els alumnes podran entregar les pràctiques durant el curs i entregarles. La nota màxima d'aquestes pràctiques serà d'un 5 pel fet de ser entregades fora de termini.

La qualificació final del curs serà el resultat de la mitjana ponderada de les avaluacions, amb un valor del 35% per a la primera avaluació, un 35% per a la segona i un 30% per a la tercera, sempre i quan la puntuació de cada avaluació sigui igual o superior a 5 . En casos, excepcionals elprofessor pot decidir realitzar proves específiques de recuperació. Si no, l'alumne s'haurà de presentar a l'examen de setembre i entregar les tasques encomenades per l'estiu.


Els instruments d'avaluació esmentats es ponderaran de la següent manera:

• Procediments : 50 %• Actituds : 20 %• Conceptes : 30 %


1.- PROCEDIMENTS (50%):

RESULTATS (20%)

Activitats, quadern i realització de treballs pràctics (execució de les tècniques)

Malament 0.5Regular 1Bé 1.5Molt bé 2

- Cada activitat s'avaluarà individualment.- Els treballs pràctics s'avaluaran i qualificaran en el moment de la seva finalització, considerant elprocediment, aplicació de la tècnica, temps de realització i resultat final. L'exigència sobre eltemps de realització s'anirà incrementant al llarg del curs a mesura que les alumnes vaginadquirint destresa en el maneig de les eines i l'execució de les tècniques del processos electricitat.

– Cada fitxa tendrà una nota final que s'obtindrà tenint en compte les diferents qualificacionsparcials obtingudes a cada treball.

– Cada fitxa entregada fora de termini s'avaluarà amb la nota màxima d'un 5.

PROCÉS (30%)

Realització dels treballs pràctics:

Realització de tots els treballs de la fitxa dins el plaç establert 3Realització de tots els treballs de la fitxa fora del plaç establert 2Realització de més de la meitat de treballs de la fitxa 0Realització de menys de la mitat de treballs de la fitxa 0


Prova teòrica

En aquest cas l'alumne superarà la prova amb una qualificació igual o major a 5.

Prova pràctica.

En els exercicis pràctics hi constaran 2 parts: La pràctica i la memòria.

Tant la pràctica com la memòria s'avaluara amb una graella la qual tendrà el següent format

(però que variarà depenent de cada pràctica):

Col·locació de capses Màxim 4 punts

S'han instal·lat seguint les cotes

Tots >3/4>1/2<1/2

4320

Acabats de les capses BéRegular

Malament

210

Canalització Màxim 3 punts

S'han instal·lat seguint una coherència

Tots >3/4>1/2<1/2

3210

Acabats en la canalització

BéRegular

Malament

210

Seguretat en el treball

S'han seguit les normes d'us de les eines

SINO

20

Netedat del lloc de feina

Manten net el lloc de feina

SINO

20

Contingut del document

Coherència SINO

20

Claretat (faltes) del document

Hi ha més de 5 faltes NOSI

20

Netedat del document

Manten net el document SINO

20

TOTAL:(21)

Es penalitzarà el retard en el lliurement de la memòria en un 10%.


Retard = 5 dies.

Treballs

Els treballs es valoraran de la següent manera:


100%>50%<50%

52,51



20


Mantén net el document SINO

20

Recuperació

L'alumne tendrà opció de recuperar el treball tornant-lo a fer amb les correccions indicades.

L'alumne tendrà opció de recuperar l'examen tornant-lo a fer al JUNY on hi haurà un examen final

on sortirà tot el que s'ha fet al llarg del curs sempre i quan l'alumne hagi demostrat un canvi

d'actitud de cara al mòdul.

El termini de lliurement dels treballs serà el final de curs.

- La realització de treballs pràctics extres se valorarà com actitud.- Si al final del trimestre s'han acumulat 10 treballs extres o més, se pujarà la nota final detrimestre 1 punt, sempre i quan la nota final sigui igual o superior a 5.

2.- ACTITUDS (20%):


ASSISTÈNCIA I PUNTUALITAT (10%) COMPORTAMENT (10%)

Malament (< 50%) 0Regular (51 - 80%) 0.5Bona (81 – 95%) 0.75Molt bona (>96%) 1

Dolent 0 (0-2 ítems)Regular 0.5 (3-6 ítems)Bo 0.75 (7-8 ítems)Molt bo 1 (9-10 ítems)

Per la valoració del comportament de l'alumne s'utilitzarà una tabla amb 10 ítems a valorar a finaldel trimestre, d'acord amb el seguiment que s'haurà fet, segons l'alumne els compleixi mai, avegades o sempre. Segons el número d'ítems valorats positivament s'atorgarà una puntuació d'acord a la disposicióde la taula anterior.Perquè un ítem puntuï positivament s'ha de complir “sempre”. Les qualificacions “mai” o “avegades”, no puntuen positivament.

TAULA DE VALORACIÓ DEL COMPORTAMENT

ALUMNE 1rTrim 2nTrim 3rTrim

M AV S M AV S M AV S

Mostra motivació i interès pel treball

Manté una actitud crítica envers el propi treball

Accepta les orientacions i crítiques que se li donen per millorar

Accepta les normes i compleix les normes i responsabilitatsassignades

Aprofita el temps i és constant en l'execució de les tasques

Pren decisions i és autosuficient davant l'aparició de problemeso la falta de recursos

Utilitza els materials i les eines correctament i té cura de lesinstal·lacions

Manté l'ordre a l'aula-taller, retirant els materials i les einesquan acaba una tasca i participant en la neteja general diària

Se relaciona correctament amb els companys, durant lestasques individuals i les de grup

Manté les normes bàsiques d'educació xerrant amb elvocabulari i to de veu adequat

TOTAL

3.- CONCEPTES (30%):

Es valorarà de 0 a 3 punts l'adquisició dels conceptes.


L'avaluació dels conceptes adquirits es realitzarà al llarg del trimestre mitjançant la realització de

proves escrites o orals, sobre els continguts teòrics i pràctics del mòdul. De les qualificacions

obtingudes es farà la mitja aritmètica per obtenir-ne la qualificació final. Al llarg de cada trimestre

se podran realitzar treballs l'avaluació dels quals s'inclourà en la mitja aritmètica de la qualificació

final.


Els eixos transversals es treballaran en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les

diferents unitats didàctiques.

• Autonomia.

• Iniciativa.

• Capacitat de resolució de problemes.

• Treball en equip.

• Responsabilitat.

• Compromís ambiental















11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ( que impliquin sortida fora del centre

dins horari lectiu )

UD Activitats complementàries ( que es fan fora del centre ) DATA PREVISTA


Programació del mòdul

INSTAL·LACIONS DETELECOMUNICACIONS

MF0817_1

DEPARTAMENT ELECTRICITAT

CURS 2015-2016

CICLE FPB ELECTRICITAT

CLAU 1ELE11

PROFESSOR Miquel Llabrés Villalonga



INDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Competència general1.2. Competències professionals, personals i socials que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.3. Objectius generals que s'assoleixen amb la formació del mòdul1.4. Unitats de competència acreditables amb la formació del mòdul

2. METODOLOGIA



5. METODOLOGIA


7. AVALUACIÓ

8. QUALIFICACIÓ





1. INTRODUCCIÓ


La competència general d'aquest títol consisteix en realizar operacions auxiliars en el muntatge i manteniment d'elements i equips elèctrics i electrònics, així com en instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions per a edificis i conjunts d'edificis, aplicant les tècniques requerides i operant amb la qualitat indicada en condicions de seguretat


Les competències professionals, personals, socials i les competències per a l'aprenentatge permanent d'aquest títol són les que es relacionen a continuació:

a) Apilar els materials i eines per escometre l'execució del muntatge o del manteniment en instal·lacions elèctriques de baixa tensió, domòtiques i de telecomunicacions en edificis.

b) Muntar canalitzacions i tubs en condicions de qualitat i seguretat i seguint el procediment establert.

c) Tendir el cablejat en instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques en edificis, aplicant les tècniques i procediments normalitzats.

d) Muntar equips i altres elements auxiliars de les instal·lacions electrotècniques en condicions de qualitat i seguretat i seguint el procediment establert.

e) Aplicar tècniques de mecanitzat i unió per al manteniment i muntatge d'instal·lacions, d'acord a les necessitats de les mateixes.

f) Realitzar proves i verificacions bàsiques, tant funcionals com a reglamentàries de les instal·lacions, utilitzant els instruments adequats i el procediment establert.

g) Realitzar operacions auxiliars de manteniment i reparació d'equips i elements instal·lacions garantint el seu funcionament.

h) Aplicar els protocols de qualitat i seguretat ambiental, en les intervencions realitzades en els processos de muntatge i manteniment de les instal·lacions.

i) Complir les especificacions establertes en el pla de prevenció de riscos laborals, detectant i prevenint els riscos associats al lloc de treball.

j) Participar activament en el grup de treball, contribuint al bon desenvolupament de les relacions personals i professionals, per fomentar el treball en equip.

k) Mantenir hàbits d'ordre, puntualitat, responsabilitat i netedat al llarg de la seva activitat.l) Interpretar fenòmens naturals que esdevenen en la vida quotidiana, utilitzant els passos del

raonament científic i l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació com a element quotidià de recerca d'informació.

m) Realitzar les tasques de la seva responsabilitat tant individualment com en equip, amb autonomia i iniciativa, adaptant-se a les situacions produïdes per canvis tecnològics o organitzatius.

n) Discriminar hàbits i influències positives o negatives per a la salut humana, tenint en compte


l'entorn en el qual es produeix.ñ) Proposar actuacions encaminades a la conservació del medi ambient diferenciant entre les activitats quotidianes que pugui afectar a l'equilibri del mateix.

o) Adquirir hàbits de responsabilitat i autonomia basats en la pràctica de valors, afavorint les relacions interpersonals i professionals, treballant en equip i generant un ambient favorable de convivència que permeti integrar-se en els diferents àmbits de la societat.

p) Desenvolupar hàbits i valors concordes amb la conservació i sostenibilitat del patrimoni natural, analitzant la interacció entre les societats humanes i el mitjà natural i valorant les conseqüències que es deriven de l'acció humana sobre el mitjà.

q) Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com una eina per aprofundir en l'aprenentatge valorant les possibilitats que ens ofereix en l'aprenentatge permanent.

r) Valorar les diferents manifestacions artístiques i culturals de forma fonamentada utilitzant-les com a font d'enriquiment personal i social i desenvolupant actituds estètiques i sensibles cap a la diversitat cultural i el patrimoni artístic.

s) Comunicar-se en diferents situacions laborals o socials utilitzant recursos lingüístics amb precisió i claredat, tenint en compte el context i utilitzant formes orals i escrites bàsiques tant de la pròpia llengua com d'alguna llengua estrangera.

t) Resoldre problemes predictibles relacionats amb el seu entorn social i productiu utilitzant elselements proporcionats per les ciències aplicades i socials i respectant la diversitat d'opinions com a font d'enriquiment en la presa de decisions.

u) Exercir de manera activa i responsable els drets i deures derivats tant de la seva activitat professional com de la seva condició de ciutadà.


Els objectius generals d'aquest cicle formatiu són els següents:a) Seleccionar l'utillatge, eines, equips i mitjans de muntatge i de seguretat, reconeixent els

materials reals i considerant les operacions a realitzar, per apilar els recursos i mitjans.b) Marcar la posició i aplicar tècniques de fixació de canalitzacions, tubs i suports utilitzant les

eines adequades i el procediment establert per realitzar el muntatge.c) Aplicar tècniques d'estesa i guiat de cables seguint els procediments establerts i manejant les

eines i mitjans corresponents per tendir el cablejat.d) Aplicar tècniques senzilles de muntatge, manejant equips, eines i instruments, segons

procediments establerts, en condicions de seguretat, per muntar equips i elements auxiliars.e) Identificar i manejar les eines utilitzades per mecanitzar i unir elements de les instal·lacions

en diferents situacions que es produeixin en el mecanitzat i unió d'elements de les instal·lacions.

f) Utilitzar equips de mesura relacionant els paràmetres a mesurar amb la configuració dels equips i amb la seva aplicació en les instal·lacions d'acord a les instruccions dels fabricants per realitzar proves i verificacions.

g) Substituir els elements defectuosos desmuntant i muntant els equips i realitzant els ajustos necessaris, per mantenir i reparar instal·lacions i equips.

h) Verificar el conexionat i paràmetres característics de la instal·lació utilitzant els equips de


mesura, en condicions de qualitat i seguretat, per realitzar operacions de manteniment. i) Descriure i aplicar els procediments de qualitat i seguretat ambiental, assenyalant les accions

que cal realitzar per aplicar els protocols corresponents.j) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, així com conèixer i aplicar els

mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l'experiència.

k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres.l) Respectar les diferències, afermar les cures i salut corporals per afavorir el desenvolupament

personal i social.m) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers

vius i el medi ambient, contribuint a la seva conservació i millora.n) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip, per a

una realització eficaç de les tasques de l'aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.ñ) Valorar les produccions culturals i artístiques mitjançant l'anàlisi dels seus elements constituents (tècniques, estils, intencions, entre uns altres) i la incorporació d'un vocabulari bàsic, utilitzant eines de comentari pròpies de la història de l'art i incorporant al seu bagatge de valors el respecte a la diversitat i la contribució al respecte, conservació i millora del patrimoni cultural.

o) Valorar la relació entre el mitjà natural i les activitats humanes relacionades amb l'hàbitat i les activitats econòmiques, utilitzant el coneixement sobre les societats antigues i els elements geogràfics associats a aquests fenòmens per desenvolupar valors i comportaments per a la conservació i preservació del mitjà natural.

p) Valorar el coneixement i ús de la llengua estrangera per aplicar-ho en l'àmbit quotidià (familiar, personal, professional, entre uns altres) com una eina crítica i creativa, i de reflexió del propi procés d'aprenentatge, d'intercanvi social i expressió personal.

q) Desenvolupar i afermar les habilitats i destreses lingüístiques per utilitzar els coneixements sobre la llengua i el seu ús (pragmàtic-discursius, nocionales i culturals), reconeixent-los en situacions de comunicació oral i en textos literaris i no literaris per expressar-se en diferents contextos i utilitzant la llengua castellana amb precisió, claredat i adequació.

r) Elaborar solucions lògiques i crítiques als problemes plantejats en situacions d'aprenentatge,utilitzant estratègies i destreses adequades en el tractament de les fonts d'informació al seu abast, assentant hàbits de disciplina i de treball individual i en equip i valorant l'estructura científica dels coneixements adquirits en l'àmbit de les ciències socials i la comunicació, de manera que es contribueixi al desenvolupament integral i a la participació activa en la societat.

s) Desenvolupar valors i hàbits de comportament basats en principis democràtics a partir de l'anàlisi de l'evolució històrica del model polític-social que els sustenta i dels seus documents fonamentals (Declaració dels Drets de l'Home i la Constitució Espanyola, entre uns altres), valorant l'adquisició d'hàbits orientats cap al respecte als altres, el compliment deles normes de relació social i la resolució pacífica dels conflictes.

t) Valorar les característiques de la societat contemporània i els principis que la regeixen, analitzant la seva evolució històrica i la distribució dels fenòmens geogràfics associats a les seves característiques econòmiques i demogràfiques i incorporant al seu conjunt de valors hàbits orientats a l'adquisició de responsabilitat i autonomia a partir de l'anàlisi realitzada.



Aquest mòdul professional conté la formació necessària per exercir la funció de realitzar operacions de muntatge d'instal·lacions de telecomunicacions en edificis.La definició d'aquesta funció inclou aspectes com:

• La identificació d'equips, elements, eines i mitjans auxiliars.• El muntatge d'antenes.• El muntatge d'equips, canalitzacions i suports.• L'estesa de cables.• El manteniment d'usuari o de primer nivell.

La formació del mòdul es relaciona amb els següents objectius generals del cicle formatiu a), b),i), f), h) i i) i les competències professionals, personals i socials a), b), c), d), i), f) i i) del títol.Les línies d'actuació en el procés ensenyament aprenentatge que permeten aconseguir els objectius del mòdul versaran sobri:

• La identificació dels equips, mitjans auxiliars, equips i eines, per a la realització del muntatge i manteniment de les instal·lacions.

• L'aplicació de tècniques de muntatge d'equips i elements de les instal·lacions.• La presa de mesures de les magnituds típiques de les instal·lacions.

1.4.1Relació de qualificacions i unitats de competència del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals incloses en el títol

Qualificacions professionals completes:

a) Operacions auxiliars de muntatge d'instal·lacions electrotècniques i de telecomunicacions en edificis, ELA255_1 (Reial decret 1115/2007, d'1 de febrer), que comprèn les següents unitats decompetència:

• UC0816_1: Realizar operacions de muntatge d'instal·lacions elèctriques de baixa tensió i domòtiques en edificis.

• UC0817_1: Realitzar operacions de muntatge d'instal·lacions de telecomunicacionsb) Operacions auxiliars de muntatge i manteniment d'equips elèctrics i electrònics ELA481_1 (Reialdecret 144/2011, de 4 de febrer), que comprèn les següents unitats de competència:

• UC1559_1: Realitzar operacions d'assemblat en el muntatge d'equips elèctrics i electrònics.

• UC1560_1: Realitzar operacions de conexionado en el muntatge d'equips elèctrics i electrònics.

• UC1561_1: Realitzar operacions auxiliars en el manteniment d'equips elèctrics i electrònics.

1.1.1. Qualificacions professionals incompletes:

a) Operacions auxiliars de muntatge i manteniment de sistemes microinformáticos IFC361_1 (RD 1701/2007, de 14 de desembre), que comprèn les següents unitats de competència:

• UC1207_1: Realitzar operacions auxiliars de muntatge d'equips microinformáticos.


2. METODOLOGIA

El model actual de Formació Professional Bàsica requereix una metodologia didàctica que s'adapti al'adquisició de les capacitats i competències de l'alumnat i li faciliti la transició cap a la vida activai ciutadana i la seva continuïtat en el sistema educatiu.

La metodologia didàctica dels ensenyaments de Formació Professional Bàsica integra els aspectes científics, tecnològics i organitzatius, amb la finalitat de que l'alumne adquireixi una visió global dels processos productius propis de l'activitat professional del tècnic en formació professional de nivell bàsic.

La metodologia a seguir durant el curs serà :

En el procés d’ensenyament / aprenentatge no s’establirà separació entre la teoria i la pràctica, ambdues dimensions estaran integrades en activitats, de tal forma que de la pràctica sorgeixi la necessitat de la teoria.

Pel que fa a les estratègies més importants i a tenir en compte:- La classe com a diàleg permanent.- Foment de debats i posades en comú.- Priorització de la dedicació pràctica.- Potenciació d’activitats constructives ( augment de l’autoestima, autoconfiança i

autoeficàcia ).- Equilibri entre fets concrets i adquisició terminològica ( sempre, la part pràctica és una

aplicació de la teòrica ).- S’evitaran les abstraccions, els referents seran de coses concretes i properes.- Utilització variada d'eines i materials.- Garantir la funcionalitat dels aprenentatges. - Fomentar situacions cooperatives entre els alumnes, fonamental per a la inserció laboral

i al món real.


- Donar prioritat als aprenentatges que tenguin una utilitat pràctica.- Abans de començar un tema o projecte exposar el que cal aprendre i per què.- Sempre demanar als alumnes què saben dels temes/feines/tasques ( coneixements

previs ).- Fer preguntes contínues de comprensió.- Fer anàlisi de models.

- Realitzar feines reals i que serveixin per qualque cosa.


El mètode per desenvolupar cadascuna de les unitats és el següent:

• Partir dels coneixements previs dels alumnes, tenint en compte la seva diversitat i sobretot que en les primeres unitats òbviament, serà necessari incidir més en coneixements bàsics de l'especialitat.

• L'explicació dels continguts bàsics es pot realitzar a l'aula taller, emprant els recursos dels quals es disposa: pissarra, videos, programes interactius etc. o sobre els vehicles i maquetes directament.

• És molt important definir amb claredat els objectius que es pretenen aconseguir, això afavoreix el desenvolupament de la seva autonomia per aprendre i els ajuda a detectar millor els seus progressos i dificultats.

• És necessari dirigir l'acció educativa cap a la comprensió, la cerca, l'anàlisi i quantes estratègies evitin la simple memorització i ajudin a cada alumne a assimilar activament i a aprendre a aprendre.

• Una vegada els continguts teòrics s'han explicat, es poden realitzar les pràctiques programades. Per a això, el professor realitzarà, si és necessari, una demostració perquè després individualment o agrupats, es realitzi pels alumnes. Durant el seguiment de l'activitat el professor pot plantejar qüestions i dificultats específiques, alhora que resoldre els dubtes que l'alumnat plantegi.

• Un plantejament deductiu permetrà que, amb el desenvolupament de les diferents pràctiques i activitats, l'alumne aprengui i consolidi mètodes de treball i estableixi els processos i procediments més adequats.

• Les activitats pràctiques constitueixen el referent immediat de la consecució dels coneixements idestreses i són el component més adaptatiu de la programació, per la qual cosa la seva planificació ha de respondre al principi de la màxima flexibilitat.

• S'han previst diversos tipus de pràctiques que serveixin d'introducció i motivació per suscitar l'interès i trobar sentit a l'aprenentatge.





x 0. UD: Presentació del mòdul 1 1

x 1. UD: Telefonía bàsica 11 11 22

x 2. UD: Telefonía digital 15 15

x 3. UD: Xarxes de dades i el seu cablejat 8 6 14

x 4. UD: Instal·lacions de distribució de televisió i ràdio 24 24

x 5. UD: Infraestructures comunes de telecomunicacions 23 23

x 6. UD: Sonorització i megafonia 24 24

x 7. UD: Circuït tancat de televisió (CCTV) 8 6 14

x 8. UD: Sistemes d'intercomunicació 10 10

9. UD: Manteniment de les instal·lacions de Telecomunicacions. 1 23 7 20 16 67

HORES TOTALS: 12 34 31 23 23 31 28 32 214





• Selecciona els elements que configuren les instal·lacions de

telecomunicacions, identificant i descrivint els seus principals característiques

i funcionalitat.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


• Munta canalitzacions, suports i armaris en instal·lacions d'infraestructures de

telecomunicacions en edificis, interpretant els croquis de la instal·lació.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X X X


• Munta cables en instal·lacions de telecomunicacions en edificis, aplicant les

tècniques establertes i verificant el resultat.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X X


• Instal·la elements i equips d'instal·lacions d'infraestructures de

telecomunicacions en edificis, aplicant les tècniques establertes i verificant el

resultat.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

X


Unitat didàctica 1 Telefonia bàsica Temporalització23/9/15 a

9/10/15

Objectius didàctics ( Concreció dels resultats

d'aprenentatge )

Continguts

• Conèixer els elements que formen una instal·lació de telefonia bàsica d'interior.

• Identificar cadascun d'ells pel seu símbol.• Comprendre quin és la missió d'un dispositiu de

commutació telefònica.• Manejar els elements de cablejat i connexió de les

instal·lacions de telefonia. • Manejar diferents tipus d'eina pel crimpado de terminals

i connectors utilitzats en instal·lacions de telefonia.• Conèixer què és un PTR i la seva missió en aquest tipus

de circuits.• Conèixer què és el PAU de telefonia i com funciona.• Conèixer què és una central privada d'usuari i para què

s'utilitza.• Muntar diverses instal·lacions domèstiques de telefonia

interior.• Respectar les normes de seguretat en el muntatge i

instal·lació de telefonia.

• Introducció als sistemes de telefonia.• Tipus de telefonia.• La commutació telefònica.• La instal·lació interior de telefonia de l'abonat.

o Cablejat.o Connectors.o Preses telefòniques (BAT).o El PTR.o El PAU.o Caixes repartidores o de distribució.

• Central privada d'usuari (PBX).o Centraletes privades analògiques.

• Canalització i muntatge de la instal·lació interior de telefonia.o Instal·lació en superfície.



a) L'alumne haurà de realitzar totes les pràctiquesproposades pel professor.

b) En acabar la pràctica haurà de realitzar un memòria de lafeina (eines utilitzades, material i esquema). · L'alumne haurà de realitzar totes les activitats proposades. La no realització de les pràctiques o part d'alguna d'elles pot significar la NO superació de la UD.

• S'han reconegut els elements que formen una instal·lació de telefonia bàsica d'interior.

• S'han identificat cadascun d'ells pel seu símbol.• S'ha comprès quin és la missió d'un dispositiu de commutació telefònica.• S'han manejat els elements de cablejat i connexió de les instal·lacions de

telefonia. • S'han utilitzat diferents tipus d'eina pel crimpado de terminals i connectors

utilitzats en instal·lacions de telefonia.• S'han conegut els PTR i la seva missió en els circuits de telefonia domèstica.• S'ha conegut què és el PAU de telefonia i com funciona.• S'ha conegut una central privada d'usuari i perquè s'atiza.• S'han executat diverses instal·lacions domèstiques de telefonia interior.• Respectar les normes de seguretat en el muntatge i instal·lació de telefonia.• S'ha operat amb autonomia en les activitats proposades.• S'han realitzat els treballs amb ordre, neteja i respectant la normes de

seguretat.• S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la millora del procés.• S'ha treballat de forma coordinada amb altres companys per realitzar

activitats de grup.


Unitat didàctica 2 Telefonia digital Temporalització13/10/15 a

23/10/15


• Conèixer els cables utilitzats en instal·lacions d'interior de telefonia digital.

• Conèixer i identificar els estàndards per al cablejat de connectors RJ45.

• Utilitzar les eines de tall, pelat i encastat per a la connexió de cables i connectors en instal·lacions de telefonia digital.

• Utilitzar instruments per a la comprovació de cables de telefonia.

• Conèixer què són i quan s'utilitzen els cables de fibra òptica.

• Conèixer l'estructura d'una instal·lació RDSI.• Identificar cadascun dels elements que formen aquest

tipus d'instal·lacions.• Identificar les diferents possibilitats de configuració del

bus passiu en una instal·lació RDSI.• Conèixer i identificar els elements necessaris per disposar

d'Internet en una xarxa RDSI.• Identificar els elements que formen un sistema basat en

una centraleta privada d'usuari de tipus digital.• Conèixer els elements necessaris per incorporar Internet a

• Cablejat de xarxes de dades i telefonia:o Cables de coure:

Coaxials. De parells trenats UTP, FTP, STP i SFTP.

• Connectors.• L'estàndard de connexió TIA/EIA.• Eines de connexió.• Dispositius de comprovació.

o Fibra òptica. Tipus de cables. Connectors. Eines de conexionado.

• Instal·lacions RDSI.o Estructura d'una xarxa RDSI.o Elements que forma una xarxa RDSI.o Configuracions del bus passiu: curta, en línia, en punt intermedi,

estès, punt a punt.o Centrals privades d'usuari.

• Internet en la línia telefònica.o Internet en una xarxa de telefonia bàsica.


una xarxa de telefonia interior.


L'alumne haurà de realitzar totes les pràctiques proposades pelprofessor.En acabar la pràctica haurà de realitzar un memòria de la feina(eines utilitzades, material i esquema).

· L'alumne haurà de realitzar totes les activitats proposades. La

no realització de les pràctiques o part d'alguna d'elles pot

significar la NO superació de la UD.

• S'han conegut els cables utilitzats en instal·lacions d'interior de telefonia digital.

• S'han identificat els estàndards per al cablejat de connectors RJ45.• S'han contret cables d'acord a dites estàndards.• S'han utilitzat les eines de tall, pelat i encastat per a la connexió de cables i

connectors en instal·lacions de telefonia digital.• S'ha utilitzat instruments per a la comprovació de cables de telefonia.• S'ha conegut què són i quan s'utilitzen els cables de fibra òptica.• S'ha conegut l'estructura d'una instal·lació RDSI.• S'han identificat cadascun dels elements que formen aquest tipus

d'instal·lacions.• S'han identificat les diferents possibilitats de configuració del bus passiu en

una instal·lació RDSI• S'han identificat els elements necessaris per disposar d'Internet en una xarxa

RDSI.• S'ha muntat una instal·lació RDSI.• S'han reconegut els elements que formen un sistema basat en una centraleta

privada d'usuari de tipus digital.• S'han conegut els elements necessaris per incorporar Internet a una xarxa de

telefonia interior.• S'ha muntat una instal·lació per incorporar ADSL a una xarxa de telefonia

bàsica.• S'ha operat amb autonomia en les activitats proposades.


• S'han realitzat els treballs amb ordre, neteja i respectant la normes de seguretat.

• S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la millora del procés.• S'ha treballat de forma coordinada amb altres companys per realitzar

activitats de grup.


Unitat didàctica 3 Xarxes de dades i el seu cablejat Temporalització26/10/15 a

6/11/15


• Identificar els elements bàsics que constitueixen una xarxa de dades.

• Conèixer la topologia estàndard de les xarxes de dades.• Diferenciar entre un hub i un switch.• Conèixer el funcionament dels elements de commutació a les

xarxes de dades.• Conèixer què és un router i para què s'utilitza.• Conèixer les precaucions que cal tenir en realitzar el cablejat de les

xarxes de dades.• Conèixer els elements utilitzats per al cablejat de les xarxes de

dades.• Identificar alguns dels equips que conformen una instal·lació de

cablejat estructurat.• Conèixer què és un SAI i para què s'utilitza.

• Conceptes bàsics de les xarxes de dades.• Elements que forma una xarxa de dades.

o Mig físic.o Targeta de xarxa.o Hub.o Switch.o Tomas RJ45.o El router.o Instal·lació del cablejat.

Canalitzacions. Precaucions que cal tenir en tendir el cablejat.

o Cablejat estructurat.o Sistemes d'alimentació ininterrompuda.







• S'han identificat els elements bàsics que constitueixen una xarxa de dades.

• S'han reconegut la topologia de les xarxes de dades.• S'ha diferenciat entre un hub i un switch.• S'ha conegut el funcionament dels elements de commutació a les

xarxes de dades.• S'ha conegut què és un router i para què s'utilitza.• S'ha tingut les precaucions necessàries en realitzar el cablejat de

les xarxes de dades.• S'han conegut els elements utilitzats per al cablejat de les xarxes de

dades.• S'han identificat alguns dels equips que conformen una instal·lació

de cablejat estructurat.• S'ha conegut què és un SAI i para què s'utilitza.• S'ha muntat una xarxa de dades sobre un panell de proves.• S'ha muntat i configurat la instal·lació de llocs de treball per a

xarxes de dades.• S'ha muntat una xarxa en estel amb diversos switch.• S'han realitzat els treballs amb ordre, neteja i respectant la normes

de seguretat.• S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la millora del

procés.• S'ha treballat de forma coordinada amb altres companys per


realitzar activitats de grup.


Unitat didàctica 4Instal·lacions de distribució de televisió i ràdio Temporalització

9/11/15 a

27/11/15


• Conèixer les diferents formes de propagació i distribució dels senyals de televisió i ràdio.

• Conèixer com reben els usuaris els senyals de TV i ràdio terrestre.• Identificar els elements que conformen una antena.• Muntar una antena per a la recepció de senyals de televisió terrestre.• Conèixer les precaucions que s'han de tenir en compte al moment de

muntar una antena.• Conèixer els elements de muntatge i fixació d'antenes.• Treballar amb el cable coaxial utilitzat per a la distribució de senyals de

televisió i ràdio des de les antenes fins als receptors dels usuaris.• Utilitzar les eines per treballar amb aquest tipus de cables.• Conèixer els diferents tipus de connectors per al cable coaxial i les eines

necessàries per treballar amb ells.• Conèixer com s'executen les instal·lacions interiors de distribució de

senyals de RTV terrestre.• Identificar els components que conforma les instal·lacions de distribució

de RTV terrestre.• Conèixer els diferents tipus d'amplificadors utilitzats en la distribució de

RTV terrestre.• Identificar i diferenciar els elements de distribució i derivació utilitzats per

• Propagació de senyals de TV i ràdio.• Recepció de senyals de TV i ràdio terrestre.

o Antenes. Parts d'una antena d'UHF. Característiques d'una antena.

• Instal·lació d'antenes.o Elements de fixació d'antenes.

• El cable de les instal·lacions de TV i ràdio.o Eines per al pelat del cable coaxial.o Tipus de connectors.

• Instal·lacions interiors de distribució de senyals de RTV terrestre.

o Components de les instal·lacions de distribució. Prens d'usuari. Càrrega de 75 ohms. El mesclador. L'amplificador. Derivadores. Distribuïdors o repartidors. Receptor de TDT individual.

• Propagació de TV i ràdio per satèl·lit.


al repartiment de senyals RTV en habitatges i edificis.• Identificar els elements que forma un sistema de captació de satèl·lit.• Conèixer els ajustos necessaris per orientar una antena parabòlica.• Conèixer els detalls i precaucions que s'han de tenir en compte al moment

d'instal·lar un sistema de recepció per satèl·lit.• Conèixer alguns tipus d'instal·lacions domèstiques per a la recepció de

televisió per satèl·lit.

o Parts d'un sistema de recepció de radi i TV per satèl·lit.

o Reflector parabòlic. Unitat externa. LNB. Alimentador o guiaondas. Suport del conjunt receptor. Unitat interior.

o Tipus d'antenes parabòliques. De focus primari. Offset.

o Orientació d'una antena parabòlica.• Instal·lacions per a la distribució de senyals de satèl·lit.

o Instal·lacions individuals.o Instal·lació simple per a un sol satèl·lit.o Instal·lació simple per a dos satèl·lits.o Instal·lació terrestre i SAT en el mateix cablejat.



• Fer lectures amb el mesurador de camp a diferents indrets i apuntant a diferents indrets.

• Amb els alumnes anirem a fer una volta pels carrers del pobla per poderidentificar les capses de connexions de telefonia. D'aquesta manera esdiferenciarà entre ONO i TELEFÒNICA.

• L'alumne haurà de realitzar totes les pràctiques proposades pel professor.En acabar la pràctica haurà de realitzar un memòria de la feina (eines utilitzades,material i esquema).

· L'alumne haurà de realitzar totes les activitats proposades. La no realització deles pràctiques o part d'alguna d'elles pot significar la NO superació de la UD.

• S'han conegut les diferents formes de propagació i distribució dels senyals de televisió i ràdio.

• S'han conegut com reben els usuaris els senyals de TV i ràdio terrestre.

• S'han identificat els elements que conformen una antena.• S'ha muntat una antena per a la recepció de senyals de

televisió terrestre.• S'han coneguts les precaucions que s'han de tenir en

compte al moment de muntar una antena.• S'han identificat els elements de muntatge i fixació

d'antenes.• S'ha muntat una antena amb tots els elements de fixació

necessaris.• S'ha treballat amb el cable coaxial utilitzat per a la

distribució de senyals de televisió i ràdio des de les antenesfins als receptors dels usuaris.

• S'han utilitzat les eines per treballar amb cable coaxial i elsseus connectors.

• S'han identificat els diferents tipus de connectors per al cable coaxial.

• S'han conegut com s'executen les instal·lacions interiors dedistribució de senyals de RTV terrestre.

• S'han identificat els components que conforma les


instal·lacions de distribució de RTV terrestre.• S'han conegut els diferents tipus d'amplificadors utilitzats

en la distribució de RTV terrestre.• S'han identificat i diferenciat els elements de distribució i

derivació utilitzats per al repartiment de senyals RTV en habitatges i edificis.

• S'han identificat els elements que formen un sistema de captació de satèl·lit.

• S'han conegut els ajustos necessaris per orientar una antenaparabòlica.

• S'han conegut els detalls i precaucions que s'han de tenir en compte al moment d'instal·lar un sistema de recepció per satèl·lit.

• S'ha detallat d'instal·lacions domèstiques per a la recepció de televisió per satèl·lit.


• S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la milloradel procés.

• S'ha treballat de forma coordinada amb altres companys per realitzar activitats de grup.


Unitat didàctica 5Infraestructures comunes de

telecomunicacions (ICT)Temporalització

8/1/16 a

29/1/16


• Conèixer i diferenciar els diferents tipus d'ICT que dicta la normativa vigent.

• Identificar les parts de les quals consta la ICT per a la distribució de senyals de televisió terrestre i per satèl·lit.

• Identificar les parts que consta una ICT de RTV terrestre i per satèl·lit.

• Identificar les parts d'una ICT de telefonia.• Conèixer els elements que forma una ICT de telefonia.• Identificar les part d'una ICT.• Conèixer els recintes i registres que formen una instal·lació d'ICT

d'un edifici.• Identificar els tipus de canalitzacions utilitzats per les ICT.• Muntar una ICT de RTV per a un edifici.• Muntar les instal·lacions d'ICT d'un habitatge.

• Tipus d'instal·lacions ICT.o ICT per a instal·lacions de radiodifusió i televisió terrestre i

satèl·lit. Sistemes de captació. Equipament de capçalera. Xarxa.

o ICT de televisió per cable (TLCA) i accés fix sense fil (SAFI).

o Serveis de telefonia. Xarxa d'alimentació. Punt d'interconnexió. Xarxa de distribució. Xarxes de dispersió. Xarxes d'interior d'usuari.

• Parts d'una ICT.o Recintes RITI i RITS.o Registres secundaris, de pas, de terminació de xarxa.

• Tipus de canalitzacions per ICT.o Canalització externa, d'enllaç, principal, secundària.o Canalització interior d'usuari.



L'alumne haurà de dissenyar la seva pròpia ICT seguint el guió delprofessor.S'haurà d'entregar la memòria i els plànols degudament emplenats.

• S'han conegut i diferenciat els diferents tipus d'ICT que dicta la normativa vigent.

• S'han identificat les parts de les quals consta la ICT per a la distribució de senyals de televisió terrestre i per satèl·lit.

• S'han identificat les parts que consta una ICT de RTV terrestre i per satèl·lit.

• S'han identificat les parts d'una ICT de telefonia.• S'han conegut els elements que forma una ICT de telefonia.• S'han identificat les parts d'una ICT.• S'han conegut els recintes i registres que formen una instal·lació

d'ICT d'un edifici.• S'han identificat els tipus de canalitzacions utilitzats per les ICT.• S'ha muntat la canalització per ICT de RTV d'un edifici.• S'ha muntat la instal·lació d'una ICT d'un habitatge.• S'han realitzat els treballs amb ordre, neteja i respectant la normes

de seguretat.• S'han utilitzat les eines necessàries per a l'execució d'aquest tipus

de circuits.• S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la millora del




Unitat didàctica 6 Sonorització i megafonia Temporalització1/2/16 a

19/2/16


• Conèixer diferents formes de difusió sonora.• Identificar els components utilitzats en les instal·lacions de so.• Conèixer quin és la potència d'un amplificador i com triar el seu

altaveu.• Conèixer què és la impedància d'un altaveu.• Conèixer què és un altaveu i els tipus que existeixen al mercat.• Calcular la impedància equivalent d'altaveus associats en sèrie i en

paral·lel.• Conèixer què és un altaveu d'alta impedància i perquè s'utilitza.• Identificar els diferents tipus d'amplificadors utilitzats en

sonorització.• Utilitzar diferents tipus de cables i connectors utilitzats en

sonorització.• Utilitzar la tècnica de soldadura tova per construir latiguillos de

cables de sonorització.• Muntar un sistema de sonorització monofònic.• Muntar una instal·lació amb altaveus de baixa impedància.• Muntar una instal·lació amb altaveus d'alta impedància.• Identificar els elements que constitueixen un sistema de

sonorització distribuït.

• Introducció.o Sistemes monofònics.o Sistemes estereofònics.

• Components d'una instal·lació de so.o La font de so.o Amplificadors.o Connexió d'altaveus a un sistema d'amplificació.

Sortida de baixa impedància. Sortida d'alta impedància. Connexió d'altaveus en amplificadors de

sonorització. Amplificadors de sonorització multicanal.

o Els altaveus. Característiques elèctriques d'un altaveu. Altaveus amb transformador.

• Cables i connectors utilitzats en sonorització.• Connectors i tipus de connexions.• Sistemes de sonorització distribuïts.






a) S'han conegut les diferents formes de difusió sonora.b) S'han identificat els components utilitzats en les instal·lacions de so.c) S'han identificat la potència d'un amplificador.d) S'ha triat un altaveu en funció de les característiques de sortida d'un

amplificador.e) S'ha conegut què és la impedància d'un altaveu.f) S'han identificat les parts d'un altaveu.g) S'han reconegut els diferents tipus d'altaveus existeixen al mercat.h) S'ha calculat la impedància equivalent d'altaveus associats en sèrie i en

paral·lel.i) S'ha reconegut què és un altaveu d'alta impedància i para què s'utilitza.j) S'han identificat els diferents tipus d'amplificadors utilitzats en

sonorització.k) S'han utilitzat diferents tipus de cables i connectors utilitzats en

sonorització.l) S'ha utilitzat la tècnica de soldadura tova per construir latiguillos de

cables de sonorització.m) S'ha muntat un sistema de sonorització monofònic.n) S'ha muntat una instal·lació amb altaveus de baixa impedància.o) S'ha muntat una instal·lació amb altaveus d'alta impedància.p) S'han identificat els elements que constitueixen un sistema de

sonorització distribuït.q) S'han realitzat els treballs amb ordre, neteja i respectant la normes de


seguretat.r) S'han utilitzat les eines necessàries per a l'execució d'aquest tipus de

circuits.s) S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la millora del procés.t) S'ha treballat de forma coordinada amb altres companys per realitzar

activitats de grup.


Unitat didàctica 7 Circuit tancat de televisió (CCTV) Temporalització17/3/16 a

7/4/16

73O716bjectius didàctics ( Concreció dels resultats d'aprenentatge ) Continguts

• Identificar els elements que formen un sistema de circuit tancat de televisió (CCTV)

• Conèixer les possibles configuracions dels sistemes de CCTV en funció de les necessitats de la instal·lació.

• Utilitzar les eines específiques pel conexionado del cablejat. • Muntar diversos circuits de CCTV amb càmeres fixes o

motoritzades.• Conèixer els elements necessaris per configurar un sistema de

videovigilancia a través de la xarxa local o Internet.• Respectar les normes de seguretat i higiene en les operacions de

muntatge i comprovació del funcionament d'aquest tipus de circuits.

• Circuit Tancat de Televisió (CCTV).• Parts bàsiques d'un circuit tancat de televisió.

o Càmeres Tipus de càmeres.

o Monitors.o El processador de vídeo.o Videograbadora.o Pupitre de control.o Ordinadors.o Cable i connectors utilitzats en CCTV.

• Instal·lacions de CCTV.o Instal·lació bàsica.o Instal·lació amb més d'un monitor.o Instal·lació amb més d'un canal.o Instal·lació amb processador de vídeo.o Instal·lació amb vídeo gravadora.o Instal·lació amb càmeres motoritzades.

• Videovigilancia a través de la xarxa local o Internet (televigilancia)







• S'han identificat els elements que formen un sistema de circuit tancat de televisió (CCTV).

• S'han reconegut les possibles configuracions dels sistemes de CCTV en funció de les necessitats de la instal·lació.

• S'han utilitzat les eines específiques pel conexionado del cablejat. • S'han muntat diversos circuits de CCTV amb càmeres fixes o

motoritzades.• S'han identificat els elements necessaris per configurar un sistema

de videovigilancia a través de la xarxa local o Internet.• S'han respectat les normes de seguretat i higiene en les operacions

de muntatge i comprovació del funcionament d'aquest tipus de circuits.


• S'han utilitzat les eines necessàries per a l'execució d'aquest tipus de circuits.

• S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la millora del procés.

• S'ha treballat de forma coordinada amb altres companys per realitzar activitats de grup.


Unitat didàctica 8 Sistemes d'intercomunicació Temporalització8/4/16 a

15/4/16


• Conèixer els elements que forma un sistema de porteria i videoportería electrònica.

• Conèixer els diferents tipus de tecnologies utilitzats per als sistemes de porteria i videoportería electrònica.

• Identificar les possibles configuracions que es poden dur a terme amb els sistemes de porteria i videoportería electrònica.

• Conèixer els elements que forma un sistema d'intercomunicació.• Conèixer com integrar els sistemes de control d'accessos i

intercomunicació amb sistemes de telefonia o ICT.• Muntar una instal·lació de porteria electrònica.• Muntar una instal·lació de videoportería electrònica.

Muntar i configurar un circuit de telefonia interior basat en

intercomunicadors.

• El porter electrònic.o Components d'un porter electrònic.

Font d'alimentació. Placa de carrer. Abrepuertas. Telèfons. El cable.

o Configuració bàsica d'un porter electrònic.o Porters electrònics analògics.o Porters electrònics digitals.

• Videoporters.o Components d'un sistema de videoporter.

Placa de carrer. El videotelèfon. El cable del videoporter.

o Configuració bàsica d'un videoporter.o Videoporters analògics.o Videoporters digitals.o Videoporters amb tecnologia IP.

• Altres configuracions de porters i videoporters electrònics.• Intercomunicadors.


• Sistema integrat de telefonia i porteria electrònica.






• S'han reconegut els elements que forma un sistema de porteria i videoportería electrònica.

• S'han conegut els diferents tipus de tecnologies utilitzats per als sistemes de porteria i videoportería electrònica.

• S'han identificat les possibles configuracions que es poden dur a terme amb els sistemes de porteria i videoportería electrònica.

• S'han conegut els elements que forma un sistema d'intercomunicació.

• S'han integrat els sistemes de control d'accessos i intercomunicacióamb sistemes de telefonia o ICT.

• S'ha muntat una instal·lació de porteria electrònica.• S'ha muntat una instal·lació de videoportería electrònica.• S'ha muntat un circuit de telefonia interior basat en

intercomunicadors.• S'han realitzat els treballs amb ordre, neteja i respectant la normes

de seguretat.• S'han utilitzat les eines necessàries per a l'execució d'aquest tipus

de circuits.• S'ha mostrat una actitud responsable i interès per la millora del





Unitat didàctica 9Manteniment de les instal·lacions de

telecomunicacions en l'edifici.Temporalització 1,2,3 Aval


- Durant tot el curs es realitzaran tasques de manteniment i de reforma de la instal·lació de telecomunicacions del CIFP Joan Taix. Aquestes es realitzaran baix la supervisió del professor. - D'aquesta manera l'alumne ja comença a prendre contacta amb el que seran les FCTs.

- Amb aquesta UD es pretén globalitzar tots els conceptes que es vanaprenent al llarg del curs.


• -L'alumne haurà d'executar totes les feines tenint en compte lesnormes de seguretat i l'us correcte de les eines així com l'aplicaciócorrecte del material.

CR 1.1 La recollida del material, eines i equip s'ajusta a les ordresrebudes.CR 1.2 La distribució en obra s'ajusta en temps i forma a les ordresrebudes.CR 1.3 Els tubs, canalitzacions, safates i suports, entre altres, es preparenen funció del seu tipus (PVC, corrugat, safates, entre d'altres) i s'adeqüenal traçat de la instal·lació tenint en compte les longituds dels trams, canvisde direcció, pas de murs i radis de curvatura entre d'altres.CR 1.4 Les normes de seguretat s'apliquen en totes les intervencions depreparació, recollida i distribució del material.CR 2.1 El traçat de la instal·lació es marca utilitzant els mitjans adequats iseguint les instruccions de muntatge.CR 2.2 Els buits de pas, regates i encaixos es modifiquen d'acord a lesdimensions de tubs, canalitzacions i caixes, si és necessari.CR 2.3 Els forats per a la fixació dels elements es practiquen en el lloc


indicat utilitzant el procediment i la eina adequada a les dimensions i almaterial a perforar.CR 2.4 Les canalitzacions, tubs i caixes es col·loquen en els llocs indicatsen el replantejament i / o es fixen utilitzant els elements de subjecció(brides, grapes, abraçadores, entre d'altres), indicat per a la canalització,tub o caixa que s'està fixant.CR 2.5 Els mitjans tècnics i les eines es fan servir segons els requerimentsindicats en cada intervenció.CR 2.6 Les normes de seguretat s'apliquen en totes les intervencions decol·locació i fixació de canalitzacions, suports, tubs i registres.CR 3.1 Els armaris subministrats en peces s'armen seguint les instruccionsde muntatge.CR 3.2 Els equips (hub's, amplificadors, fonts d'alimentació, entre d'altres)i elements dins dels registres i armaris es fixen en el seu lloc d'ubicació,amb els mitjans adequats i assegurant la subjecció mecànica.CR 3.3 Les operacions auxiliars de preparació del cablejat (pentinar,encintar, agrupar, entre d'altres) es realitzen sense modificar lescaracterístiques dels mateixos i seguint les instruccions de muntatge.CR 3.4 El connexionat d'equips i elements en els armaris es realitzautilitzant els cables homologats i de la categoria especificada, iaconseguint un bon contacte elèctric.CR 3.5 Els mitjans tècnics i les eines es fan servir segons els requerimentsindicats en cada intervenció.CR 3.6 Les normes de seguretat s'apliquen en totes les intervencions depreparació d'armaris.CR 4.1 La guia passacables s'introdueix en el tub i es prepara fixant els


cables de forma esglaonada.CR 4.2 Els cables (coaxial, de parells, fibra òptica entre d'altres)s'introdueixen a l'interior del tub, tirant de la guia per l'altre extrem senseminva o modificació de les seves característiques, i deixant cable sobrant(coca) per operacions de connexionat, a cada extrem abans de tallar-lo.CR 4.3 Els cables s'allotgen en les canalitzacions sense minva omodificació de les seves característiques, utilitzant els elements auxiliars(gats, barres, entre d'altres), per a la manipulació de les bobines de cable ies fixen segons les característiques de la canalització (brides, abraçadores,entre d'altres).CR 4.4 Els cables s'etiqueten seguint el procediment establert.CR 4.5 Els mitjans tècnics i les eines utilitzades s'empren segons elsrequeriments indicats en cada intervenció.CR 4.6 Les normes de seguretat s'apliquen en totes les intervencionsd'estesa de cables.CR 5.1 Les antenes, pals, torretes, sistemes de subjecció, entre altres, deradiodifusió sonora i TV (terrenal i via satèl·lit), subministrades endiverses peces es munten i fixen seguint les instruccions de muntatge i encondicions de seguretat.CR 5.2 Els elements i equips de les diferents instal·lacions (sonorització,videoporteria, telefonia entre altres), es col·loquen, fixen i connecten enles diferents ubicacions (exterior, interior) en els llocs indicats,aconseguint la seva subjecció mecànica, bon contacte elèctric i qualitatestètica.CR 5.3 Els equips que ho necessiten s'etiqueten seguint el procedimentestablert.


CR 5.4 Els mitjans tècnics i les eines es fan servir segons els requerimentsindicats de cada intervenció.CR 5.5 Les normes de seguretat s'apliquen en totes les intervencions demuntatge i fixació d'elements i equips.


5. 5. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Material elèctric divers. Cedit pel departament d'electricitat.

Fotocòpies necessàries del temari elèctric- electrònic.

Pagines web educatives del camp elèctric- electrònic.

Manteniment dels edificis de l'institut.

Aula informàtica.

Projector.

Programari especific: cocodrile, cade-simu.



Apartat de les actituds que es treballaran com a eixos transversals i que responen a hàbits i comportaments de treball, es valoraran les següents actituds :

• Puntualitat a classe.

• Assistència a classe.

7. AVALUACIÓ

L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes ha de ser contínua, formativa, diferenciada iorientadora, i s’ha de realitzar tenint com a referència la situació inicial reflectida a l’informed’avaluació psicopedagògica que ha realitzat el centre abans del inici del programa, i amb lafinalitat de detectar dificultats d’aprenentatge, investigar-ne les causes i reconduir el procés.L’Avaluació ha de tenir com a referència els objectius, els criteris establerts i les capacitatsassolides en relació amb els objectius del mòdul.Els instruments o procediments d'avaluació que es faran servir son els següents:

- Els continguts conceptuals comprenen els exàmens (sobre continguts teòrics i pràctics) i elstreballs.- Se realitzaran controls periòdics sobre els continguts teòrics, per a determinar el grau de conse-cució de les capacitats terminals, aplicant els esmentats criteris d’avaluació, per la qual cosa esdurà un registre de les qualificacions obtingudes per cada alumne/a.Les proves seran de tipologia variada (amb preguntes de resposta breu, tipus test, vertader-fals,de relacionar conceptes, seleccionar la resposta correcta...)Per valorar les proves escrites s'aplicaran els criteris d'avaluació de cada Unitat Didàctica.Els criteris de puntuació s'indicaran a les proves a realitzar.- Per els treballs, s'entregarà a l'alumne una guia d'elaboració a on constarà la data d'entrega i elscriteris de qualificació.- Els continguts procedimentals comprenen les activitats d'aula i les pràctiques que se realitza-ran a l'aula-taller.- Se realitzaran d’activitats d’aula i/o treballs individuals i/o en grup (a l’aula o a casa), en funciódels continguts de cada unitat didàctica.- Realització pràctica individual de la execució tècnica dels diferents processos a treballar.- Seguiment del treball pràctic individual, per a la qual cosa s’entregarà a l’alumne un full amb elnúmero i tipus de treballs necessaris per una avaluació positiva. Els treballs s’avaluaran i qualifi-caran en el moment de la seva finalització i se tendrà en compte tant el procediment com el resul-tat final, així com el temps emprat en la seva execució.- Realització de controls per avaluar l'aplicació i execució de les diferents tècniques. -Per valorar els treballs pràctics s'aplicaran els criteris d'avaluació de cada Unitat Didàctica.-Els criteris de puntuació s'indicaran en el full de treballs a realitzar i/o en el full de control de l'exa-men pràctic.- Valoració de les actituds- Els alumnes/les alumnes que no duguin el material no podran realitzar pràctiques, sinó que el


professor li assignarà altres feines o tasques complementàries.- Els treballs, activitats i/o pràctiques no realitzats obtindran una qualificació de 0 punts.- Els exàmens només se podran realitzar altre dia diferent del senyalat en cas de falta deguda-ment justificada.


1.- Avaluació inicial: L’equip educatiu farà a principi de curs una avaluació inicial per conèixerl’adequació del perfil a les capacitats i als interessos de l’alumnat.

2.- Avaluació contínua: Es farà al llarg del curs, al llarg de tot el procés educatiu.L’equip educatiu farà el seguiment de:

• L’assistència.• L’evolució de l’alumnat quant a la pròpia estima.• El grau d’assoliment de les capacitats tengudes en compte en els objectius.• La participació activa en les activitats programades.• L’evolució en el desenvolupament personal de l’alumnat quant a motivació, implicació i

integració en el programa.


8. QUALIFICACIÓ

Al llarg del curs es faran tres avaluacions, una per trimestre. Per superar el mòdul s'haurà detreure una nota final igual o superior a 5.

Atès que la qualificació final del trimestre ha de aparèixer en forma de número natural,l'arrodoniment ser realitzarà tenint en compte l'evolució de l'alumne i la seva progressió el'adquisició de coneixements i procediments en la matèria. A aquells alumnes que no hagin acabat totes les fitxes pràctiques no se'ls farà mitjana i per tant no podràn aprovar el mòdul. La nota màxima serà d'un 4. Els alumnes podran entregar les pràctiques durant el curs i entregarles. La nota màxima d'aquestes pràctiques serà d'un 5 pel fet de ser entregades fora de termini.

La qualificació final del curs serà el resultat de la mitjana ponderada de les avaluacions, amb un valor del 35% per a la primera avaluació, un 35% per a la segona i un 30% per a la tercera, sempre i quan la puntuació de cada avaluació sigui igual o superior a 5 . En casos, excepcionals elprofessor pot decidir realitzar proves específiques de recuperació. Si no, l'alumne s'haurà de presentar a l'examen de setembre i entregar les tasques encomenades per l'estiu.


Els instruments d'avaluació esmentats es ponderaran de la següent manera:

• Procediments : 50 %• Actituds : 20 %• Conceptes : 30 %


1.- PROCEDIMENTS (50%):

RESULTATS (20%)

Activitats, quadern i realització de treballs pràctics (execució de les tècniques)

Malament 0.5Regular 1Bé 1.5Molt bé 2

- Cada activitat s'avaluarà individualment.- Els treballs pràctics s'avaluaran i qualificaran en el moment de la seva finalització, considerant elprocediment, aplicació de la tècnica, temps de realització i resultat final. L'exigència sobre eltemps de realització s'anirà incrementant al llarg del curs a mesura que les alumnes vaginadquirint destresa en el maneig de les eines i l'execució de les tècniques del processos electricitat.

– Cada fitxa tendrà una nota final que s'obtindrà tenint en compte les diferents qualificacionsparcials obtingudes a cada treball.

– Cada fitxa entregada fora de termini s'avaluarà amb la nota màxima d'un 5.

PROCÉS (30%)

Realització dels treballs pràctics:

Realització de tots els treballs de la fitxa dins el plaç establert 3Realització de tots els treballs de la fitxa fora del plaç establert 2Realització de més de la meitat de treballs de la fitxa 0Realització de menys de la mitat de treballs de la fitxa 0


Prova teòrica

En aquest cas l'alumne superarà la prova amb una qualificació igual o major a 5.

Prova pràctica.

En els exercicis pràctics hi constaran 2 parts: La pràctica i la memòria.

Tant la pràctica com la memòria s'avaluara amb una graella la qual tendrà el següent format

(però que variarà depenent de cada pràctica):

Col·locació de capses Màxim 4 punts

S'han instal·lat seguint les cotes

Tots >3/4>1/2<1/2

4320

Acabats de les capses BéRegular

Malament

210

Canalització Màxim 3 punts

S'han instal·lat seguint una coherència

Tots >3/4>1/2<1/2

3210

Acabats en la canalització

BéRegular

Malament

210

Seguretat en el treball

S'han seguit les normes d'us de les eines

SINO

20

Netedat del lloc de feina

Manten net el lloc de feina

SINO

20


Coherència SINO

20



20


Manten net el document SINO

20

TOTAL:(21)

Es penalitzarà el retard en el lliurement de la memòria en un 10%.


Retard = 5 dies.

Treballs

Els treballs es valoraran de la següent manera:


100%>50%<50%

52,51



20


Mantén net el document SINO

20

Recuperació

L'alumne tendrà opció de recuperar el treball tornant-lo a fer amb les correccions indicades.

L'alumne tendrà opció de recuperar l'examen tornant-lo a fer al JUNY on hi haurà un examen final

on sortirà tot el que s'ha fet al llarg del curs sempre i quan l'alumne hagi demostrat un canvi

d'actitud de cara al mòdul.

El termini de lliurement dels treballs serà el final de curs.

- La realització de treballs pràctics extres se valorarà com actitud.- Si al final del trimestre s'han acumulat 10 treballs extres o més, se pujarà la nota final detrimestre 1 punt, sempre i quan la nota final sigui igual o superior a 5.

2.- ACTITUDS (20%):


ASSISTÈNCIA I PUNTUALITAT (10%) COMPORTAMENT (10%)

Malament (< 50%) 0Regular (51 - 80%) 0.5Bona (81 – 95%) 0.75Molt bona (>96%) 1

Dolent 0 (0-2 ítems)Regular 0.5 (3-6 ítems)Bo 0.75 (7-8 ítems)Molt bo 1 (9-10 ítems)

Per la valoració del comportament de l'alumne s'utilitzarà una tabla amb 10 ítems a valorar a finaldel trimestre, d'acord amb el seguiment que s'haurà fet, segons l'alumne els compleixi mai, avegades o sempre. Segons el número d'ítems valorats positivament s'atorgarà una puntuació d'acord a la disposicióde la taula anterior.Perquè un ítem puntuï positivament s'ha de complir “sempre”. Les qualificacions “mai” o “avegades”, no puntuen positivament.

TAULA DE VALORACIÓ DEL COMPORTAMENT

ALUMNE 1rTrim 2nTrim 3rTrim

M AV S M AV S M AV S

Mostra motivació i interès pel treball

Manté una actitud crítica envers el propi treball

Accepta les orientacions i crítiques que se li donen per millorar

Accepta les normes i compleix les normes i responsabilitatsassignades

Aprofita el temps i és constant en l'execució de les tasques

Pren decisions i és autosuficient davant l'aparició de problemeso la falta de recursos

Utilitza els materials i les eines correctament i té cura de lesinstal·lacions

Manté l'ordre a l'aula-taller, retirant els materials i les einesquan acaba una tasca i participant en la neteja general diària

Se relaciona correctament amb els companys, durant lestasques individuals i les de grup

Manté les normes bàsiques d'educació xerrant amb elvocabulari i to de veu adequat

TOTAL

3.- CONCEPTES (30%):

Es valorarà de 0 a 3 punts l'adquisició dels conceptes.


L'avaluació dels conceptes adquirits es realitzarà al llarg del trimestre mitjançant la realització de

proves escrites o orals, sobre els continguts teòrics i pràctics del mòdul. De les qualificacions

obtingudes es farà la mitja aritmètica per obtenir-ne la qualificació final. Al llarg de cada trimestre

se podran realitzar treballs l'avaluació dels quals s'inclourà en la mitja aritmètica de la qualificació

final.


Els eixos transversals es treballaran en les activitats d'ensenyament i aprenentatge de les

diferents unitats didàctiques.

• Autonomia.

• Iniciativa.

• Capacitat de resolució de problemes.

• Treball en equip.

• Responsabilitat.

• Compromís ambiental















11. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES ( que impliquin sortida fora del centre

dins horari lectiu )

UD Activitats complementàries ( que es fan fora del centre ) DATA PREVISTA

totes Sortida per Sa pobla. 1,2,3 Aval

totes Durant el curs s'intentarà fer sortides relacionades amb els mòduls.

1,2,3 Aval

Documents

ÀMBIT SOCIAL I COMUNICATIU · senzilles de magnituds, percentatges i proporcions, escales numèriques, gràfiques i formes geomètriques. Són moltes les aplicacions matemàtiques