mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Adéu, Joan Roig aNToNi sasTre

Trobarem a faltar el teu somriure aNDreu Bauçà

En memòria d’en Joan GuilleM riuTorT

Parlament dels amics d’en Joan Roig

Campanes de dol Neus BorDoy

Condemna per la mort de J. Roig aJuNTaMeNT De saNT JoaN

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Casal d’infants i joves CoMissió De JoveNTuT

Un curiós cultiu a Sant Joan raFael soler

Contracte d’arrendament de Son Roig FraNCesC CaNuTo

Fotos PeP Gayà

Geografia d’Estat GuilleM serra

Presó provisional... FreDeriC FeBrer

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

mel i sucre

Novembre 2012. Núm. 389revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2012antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Miquel estelrich, Jaume Gual, Cati Turricana, Pere sampol,amics del Davallament, Joan Matas, Ce sant Joan, Just Just santJoan CFs, rafael soler, Comissió de Joventut, andreu Bauçà,Guillem riutort, Frederic Febrer, Neus Bordoy.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaJoan roig en una excursió per la Peña de Francia

(salamanca) (foto de Joan Font)

ContracobertaFoto de Pep Gayà

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats. mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per la

reDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

� el diumenge 11 de novembrevàrem perdre en Joan roig Bau -zà, de son Burixó, per damuntcap altra cosa una bona persona.el va atropellar mortalment unhome d’artà, segons sembla untal Dani abalos Cambero, detrenta anys. Poques vegades deuhaver estat més certa aquella fraseque diu “sempre se’n van elsmillors”... i queden els pitjors,podríem afegir.

en Joan havia partit, com feiahabitualment els diumenges dematí, a fer una ruta amb la bicicle-ta de carretera. la primera etapaera la vila d’artà. ell i dos mem-bres més del grup ciclista (n’ar -nau de son Gorgut i en XiscoFidever) s’havien avançat unavintena de minuts al grup, perarribar tots plegats al berenar. alquilòmetre 9,200 de la carreterad’artà a Can Picafort, devers lazona de Conilles, un tot terreny vaavançar al gran grup, que ja esta-va a punt d’agafar els tres quehavien partit primer. Quan va arri-bar en dret d’aquests, que anavenen fila per la vorera, va ferir deple en Joan, que era el que anavasegon. els dos acompanyants, queel tot terreny va fer caure, nomésvaren sentir un gran xoc i el cotxeque fugia a tot gas. També ho vasentir el grup de darrere, que arri-bà quan no havia passat ni migminut, i els dos que havien caigutno havien tengut ni temps d’aixe-

car-se. ràpidament es va posar enmarxa el dispositiu sanitari i deseguretat, amb ambulància, met -ge, Guàrdia Civil, policia local...en Joan no havia mort a l’acte,però va fer-ho al cap de pocsminuts al mateix lloc dels fets.

ràpidament la notícia arribà a

sant Joan i als mitjans de comuni-cació i al cap de no res n’anavenplenes les xarxes socials. al dolorper la mort d’en Joan s’afegia laràbia per la fugida del conductor.a partir d’alguns detalls quepodien recordar els testimonis, esva posar en marxa una operació

notícies locals

En Joan Roig, de Son Burixó, ens ha deixat. Aquí en una de les seves habi-tuals sortides. Aquesta vegada al capdamunt del mític coll d’Urkiola, al PaísBasc.

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 3

el dilluns horabaixa es varenfer les exèquies per Joan roig. eldimarts hi va haver el funeral, undels més concorreguts que esrecorden (més de mil persones),amb gent que, literalment, no vapoder entrar a l’església de plenaque era. De per tot li varen sortiramics, cosa gens sorprenent,donada la seva bonhomia i lesmoltes ocupacions que exercia: a

per dur el conductor davant la jus-tícia. a primeres hores de l’hora-baixa es va detenir el responsable,que havia canviat les plaques dematrícula del cotxe.

l’artanenc va passar la nitdetingut i el dilluns dematí va serconduït als jutjats de Manacor, onva prestar declaració davant eljutge. Tot i el seu historial de pro-blemes amb la policia i els indicis

d’haver provocat l’accident ambuna conducció temerària i amb unestat incompatible amb el controld’un vehicle, el jutge el va deixaren llibertat amb càrrecs. aixòsembla que va passar perquè elfiscal, que és qui pot aconsellar lapresó preventiva, ni tan sols ho vademanar. És a dir, que l’homicidaja era a ca seva quan el santjoanerencara no estava enterrat.

mel i sucre

4

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 4

el diumenge 18 es va retre undoble homenatge al santjoaner. auna prova ciclista a Maria de lasalut es va entregar un ram deflors als corredors santjoanerscom homenatge a en roig, elqual, més tard, fou depositatdavant la tomba. També el grupciclista va fer una concentració allloc on es va produir l’atropella-ment. Hi varen fer una ofrena flo-ral i tornaren demanar justícia.

� l’ajuntament de sant Joan hainstal·lat panells indicadors infor-matius a molts de punts del poble.a les entrades i altres llocs desta-

més de la seva feina de conductorde l’empresa Municipal deTransports de Palma, tenia part al’empresa Fruites son Burixó(amb n’andreu de Gossauba in’amador des Camp) i conravaunes 350 quarterades de secà(també amb n’andreu).

Després del funeral, l’ajun -tament de sant Joan va convocarun ple extraordinari, on es vaaprovar una moció lamentant lapèrdua i demanant mesures peraturar el degoteig de víctimesentre els ciclistes (la mort d’enJoan era la que feia sis dins el2012). el nostre ajuntament deci-

dí per unanimitat aprovar lamoció i declarar tres dies de doloficial. a més a més, s’hi vaanunciar la convocatòria d’unaconcentració davant el jutjat deManacor per al dijous 15.

Prop de tres-centes personesacudiren a la crida. Moltes erende sant Joan, però també hi haviacompanys de feina i ciclistes vin-guts d’altres pobles de la zona.Davant les portes del jutjat es vadesplegar una pancarta amb unmissatge molt simple: “volemjustícia”. aparentment, els assis-tents no demanaven res de l’altremón, o potser sí.

mel i sucre

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

5

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 5

mel i sucre

naturalment ha causat greus pro-blemes, com carreteres tallades,parets esbucades, talls de llum...Ha estat el cas de Palma, llucma -jor, Pollença o sa Pobla.

� la Penya Motorista ha progra-mat un any més les seves tradicio-nals Matances. el dia escollit haestat el 25 de novembre, santaCatalina. les Matances són gaire-bé tan antigues com la mateixainstitució que les organitza, osigui que fa més de mig segle quese celebren. varen començar comunes matances de veres però ambel temps han evolucionat cap auna missa i un bon tiberi. el queperdura des del primer moment ésl’esperit festiu i de companyonia.

� el 14 de novembre s’haviaconvocat vaga general per tot

de ser. el mobiliari urbà l’haaportat l’empresa d’en llorençllull, com a millora econòmicaen el concurs de la senyalització.en aquest concurs es preveia queles eventuals millores que s’ofe-rissin haurien de ser en forma demobiliari per a la plaça.

� la sequera que feia mesos quedurava sembla que ha començat aacabar-se el mes de novembre.segons el lloc web de l’escola(escolasonjuny.cat), fins el 19 denovembre, dels 323 litres quehavien caigut durant tot l’any, 72ho havien fet des del comença-ment del mes. Com és normal a lanostra zona, les pluges de tardorsón molt irregulars. a altrespobles de Mallorca, amb una solaploguda ha caigut més aigua que asant Joan en tot el mes, cosa que

cats (les places i al peu del cam-panar) s’han posat imatges de lavila (amb l’eslògan “Portes ober-tes”) i plànols que, a més de latrama urbana, inclouen la ubicaciódels punts d’interès. aquests plà-nols es complementen amb in -dicacions sobre direccions, es cam -pades pel poble, que haurien depermetre als externs trobar qualse-vol lloc sense gaire dificultat.

l’empresa que ha guanyat elconcurs per a instal·lar la senya-lització ha estat la d’en llorençllull.

� s’han posat els bancs a la plaçade la Constitució i s’hi han sem-brat els arbres (morers bords itarongers). amb aquesta darreraactuació només queden perinstal·lar els brolladors d’aigua,que encara no està clar com han

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

6

S’han instal·lat panells informatius adiferents punts del poble. La plaça de la Constitució està pràcticament acabada, a falta dels brolladors.

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 6

mel i sucre

� el 25 de novembre se celebra-va arreu del món el Dia inter -nacional contra la violència deGènere. a sant Joan es va com-memorar amb actes organitzatsper la secció Dona del Col·lectiuTeranyines i l’ajuntament de santJoan. el divendres 23 es va inau-gurar l’exposició “Dones d’àfri-ca, el cercle de la pobresa” i es vaprojectar el documental Néixer

dona a Burkina Faso, on sisdones expliquen com és de difícilnéixer dona en aquell país i elscanvis que experimentaren lesseves vides gràcies al suport rebutdes de Mallorca. aquest dia es vacomptar amb la col·laboració delFons Mallorquí de solidaritat. eldissabte 24 es va projectar lapel·lícula El color púrpura, deldirector steven spielberg, quenarra la història de cinc dones decolor que viuen diferents formesd’esclavització de la dona, el mal-tractament, l’abús físic, la discri-minació, la soledat, la separaciód’éssers estimats...

Tots els actes varen tenir llocal Casal de Persones Majors.

� s’ha inaugurat Ca sa Padrina,una fruiteria, que també despatxapa. l’han oberta n’andreu Gal -més Gomila de Sabó i la sevadona al carrer de Palma, a unacasa que fa cantó amb el carrerdel Camp, justament la casa de lapadrina de n’andreu.

espanya. a sant Joan no es vanotar gaire. Pel carrer es veienbastantes persones que fan feinafora poble que aquell dia eren a lavila perquè feien vaga.

� el santjoaner Jaume sastre haestat nomenat representant de saNostra al consell d’administracióde BMN, grup en què està inte-grada sa Nostra. en Jaume ja erarepresentant dels impositors alconsell d’administració d’aquí. elresultat de la votació (7 vots afavor d’en Jaume, 5 a favor del’altre candidat, 3 abstencions i 1vot en blanc) va ser inesperat, jaque es donava per fet que sortiriaelegit José luis roses, represen-tant dels patrons. el mateix roseshavia dit la setmana prèvia a lavotació que ell seria el represen-

tant de sa Nostra. era interessantveure el to dels comentaris a lesnotícies als webs dels diaris: desdels que hi estaven en contra per-què en Jaume és independentistao havien vist la llum just llavors ies queixaven perquè estava poli-titzat i no era tècnic (en aquestsaspectes, exactament igual que elsaltres), fins als que es felicitavenper la decisió d’haver triat unapersona valenta i compromesaamb el nostre país.

� No s’aturen els robatoris dinssant Joan. els lladres han entrata ple dia a algunes cases, d’onhan sostret televisors i altrescoses de valor. És el que li vapassar a en Joan Moliner. TambéCas Cuiner va rebre la visitad’aques t personal.

7

La nova botiga del carrer de Palma de venda de verdures i fruites.

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 7

mel i sucre

8

Adéu, Joan Roig

aNToNi sasTre

un diumenge de tardoramb el sol que resplendiapartiren amb alegriai també amb il·lusió;en poc temps arribarial’amargura i la tristor,el desconsol. ens has deixati la ment que m’ho palesa;el poble et fa escomesaamb els ulls enllagrimats.

amb el cor endolorit,amarat de tristor humana,enterbolit demanai resa a l’infinit;els que queden han de viurei pensar en positiu,que en Joan quan era viuescampava el seu somriure.

Trobarem a faltar el teu somriure

aNDreu Bauçà

Quina obvietat, Joan. el teu perenne somriure era el tret que méset distingia. i les mans grosses, com tu bé repeties sempre, rient.Però aquesta era només la teva part visible. Totes les altres virtuts,de les quals gaudírem els teus familiars, amics i coneguts, et feienuna persona única. Feiner com ningú, sempre atent a tot el que pas-sava a la teva família, amic com ningú dels teus amics, cercador desolucions on ningú hi veia remei, fidel als teus, complidor, deparaula, sofrit… ens posaves el llistó molt alt, i l’has deixat moltalt, amic meu. No crec que faci falta que et digui que et trobarémolt a faltar, sempre; però sí que et vull dir que ha estat per a miun honor que volguessis ser amic meu aquests darrers trenta-cinc-anys. Descansa en pau, amic meu.

PD. vaig fer d’escolanet fins els catorze anys. els funerals d’aqu -ells anys sempre acabaven amb la cançó La Vall del Riu Vermell,que sempre em va agradar molt, cantada per la coral de la parrò-quia. Com tots sabeu, comença amb les paraules que encapçalenaquestes retxes. al funeral d’en Joan roig també la vàrem poderescoltar. vaig pensar com n’era d’encertada aquella estrofa.

En memòria d’en Joan

GuilleM riuTorT Gayà, De soN Tei

va sortir un dia esplendorós, gairebé el millor de la setmana. Com cada diumenge les bicicle-tes a punt per un altre dia de passejar, riure, destralejar sobre qualsevol banalitat o sobre les cosesmés profundes. Tot hi cap en el grup.

Però les coses es van entortir com ningú esperava, un vehicle sense control se’n du per davanten Joan. apareixen l’angoixa tremenda, la impotència, la ràbia continguda, la desesperació, finsal punt d’entrar en estat de xoc. el vehicle s’esfuma, pitjor.

avui, Joan, ja només et podem recordar, sense ganes de tornar tocar una altra bicicleta, senseconcebre les sortides dominicals faltant per sempre un del nostres. amb aquestes línies per recor-dar-te només se’ns acut una idea sobre tu: sempre veies la part positiva de les coses; segur qued’aquesta ens ajudaries també a veure-la. encara que sembli antitètic tothom t’ha definit comun “jove” de 54 anys, així tenies el teu esperit: jove. així et recordarem sempre. et desitgem lamajor ventura en aquest nou camí que t’ha tocat fer.

Nosaltres quedarem aquí, mirant de superar el trauma. Creiem que el temps ens ajudarà.voldríem reconfortar la teva família en el pes que suposa aquesta vivència, i al teu amic andreu,el qual, a més d’ells, serà qui més notarà la teva absència.

Per això, amb aquestes pobres paraules, intentem donar suport i coratge per tirar endavant,com tu hauries fet, a tots els que t’enyorem.

mel389_mis298 23/11/12 09:35 Página 8

mel i sucre

PARLAMENT DELSAMICS D’EN JoAN RoIG

Bon vespre.enguany han mort a les carre-

teres mallorquines 6 ciclistes. 6persones que feien esport hanrebut l’impacte d’un vehicle i hanperdut la vida. Diumenge passaten Joan roig Bauzà, el nostreamic, va ser el darrer.

el conductor d’un tot terreny,que havia consumit molt d’alco-hol i feia una conducció claramenttemerària, el va atropellar, no esva aturar a auxiliar-lo i va fugir aamagar el vehicle. Hores desprésva ésser detingut per la GuàrdiaCivil que va comprovar quecomptava amb antecedents poli-cials per robatoris i altres delictes.això no obstant, un cop fou tras-lladat als jutjats, el jutge titular deljutjat d’instrucció de Manacor,Ángel Mateo Goizueta, el va dei-xar en llibertat condicional.

en conèixer aquest fet, la in -dig nació s’afegí a la immensa tris-tesa que ja teníem per la mort d’enJoan. No mos ho podíem creure.Com és possible que una personaque ha comés un homicidi surti alcarrer abans que la víctima siguienterrada? És una decisió que pro-voca ràbia, impotència i crea unagran crispació. Pensam que la lleiha de servir per conviure amb lli-bertat i respecte, i ha de castigarels que no la compleixen; per tant,si en aquest cas el jutge no ha apli-cat la llei, hem de canviar de jutge.i si l’ha aplicada, és tan absurda,que hem de canviar de llei.

Creim que és una greu irres-ponsabilitat alliberar un homi -cida, ja que el sentit comú, quehauria d’il·luminar els jutges ilegisladors, indica tot lo contrari.

així com estan les coses, ifent de portaveu d’aquesta indig-nació que percebem, exigiml’eM PresoNaMeNT iMMe-DiaT com a mesura preventivafins que sigui jutjat.

També recollim els cinc punts

de la moció que es va aprovar perunanimitat a l’ajuntament desant Joan, ja que resumeixen moltbé el nostre pensament en aquestsmoments:

1. Condemnam enèrgicamentels fets delictius que han ocasio-nat la mort de Joan, i traslladamles nostres condolences a tos elsseus familiars.

2. Demanam als jutjats i tribu-nals penals competents, el màximrigor en l’aplicació del Codi Penalper l’autor d’aquest delicte i simi-lars, amb la màxima condemna depresó i privació del permís decon ducció. Per tal que serveixid’exemple i corregeixi conductesque causen danys irreparables.

3. sol·licitam al poder executiui a les autoritats competents enmatèria de trànsit, el màxim rigoren el control de la normativa deseguretat vial, amb augment delscontrols d’alcoholèmia en els llocsi hores de major risc; a les autori-tats sanitàries i educatives, perquèpromoguin campanyes de cons-

cienciació sobre els efectes de l’al-cohol i drogues en la conducció; ia les autoritats responsables de fo -ment o carreteres perquè man ten -guin adequadament les voravies idissenyin carrils bici en la reformao construcció de carreteres.

4. Demanam al poder legisla-tiu l’agreujament de les penespels delictes contra la seguretatvial i l’homicidi imprudent, quedestrueixen famílies innocents iprovoquen alarma social.

5. sol·licitam la posada enmar xa d’un protocol d’actuaciópropi per aquests tipus d’acci-dents mortals entre vehicle i ci -clista com ja existeixen els proto-cols de víctimes de terrorisme ode violència de gènere, assignantun jutjat específic.

Per acabar demanam un minutde silenci per en Joan i per totesles víctimes innocents de les nos-tres carreteres, amb l’esperançaque aquest moment tan amarg queara patim noltros, no l’hagui desofrir ningú més.

Campanes de dol

Neus BorDoy

sonen, a la vila de sant Joan, les campanes,aquell sonar de dol: trist, lent, feixuc... que amb cada cop ens esquinça el cor,que amb cada so ens anega l’ànima.FesTó NeGre, NeGrÍssiM, al Celmentre la terra s’obre i fa degotar el dolord’un poble, d’una família, d’uns amics...el TeMPs...Diuen que cal temps per curar,que ho cura tot.Tot? Què vol dir tot?els plors? Que s’aturen quan els llagrimers s’han assecat.el dolor?Que minva quan el cos ja ha esgotat les forces.Què vol dir ToT?el reCorD i l’eNyoraNça?voleu dir que el record i l’enyorança, amb un bon home com ell,en lloc d’esvair-se, no avancen?FesTó NeGre, NeGrÍssiM a saN JoaN...

9

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 9

mel i sucre

10

presó i privació del permís deconducció. Per tal que serveixid’exemple i corregeixi conductesque causen danys irreparables.

Tercer. sol·licitar al poder execu-tiu, i concretament: a les autori-tats competents en matèria detrànsit, Prefectura Provincial deTransit del Ministeri d’interior iBatles, el màxim rigor en el con-trol de la normativa de seguretatvial, amb augment dels controlsd’alcoholèmia en els llocs i horesde major risc; a les autoritatssanitàries i educatives, perquèpromoguin campanyes de cons-cienciació sobre els efectes del’alcohol i drogues en la conduc-ció; i a les autoritats responsablesde foment o carreteres, Consellinsular i CaiB perquè mantengu-in adequadament les voravies idissenyin carrils bici en la refor-ma o construcció de carreteres.

Quart. Pregam al poder legislatiu,l’agreujament de les penes pelsdelictes contra la seguretat vial il’homicidi imprudent, que destru-eixen famílies innocents i provo-quen alarma social.

Cinquè. sol·licitam la posada enmarxa d’un protocol d’actuaciópropi per aquests tipus d’acci-dents mortals entre vehicle iciclista com ja existeixen els pro-tocols de víctimes de terrorisme ode violència de gènere, assignantun jutjat específic.

sisè. Declarar 3 dies de dol ofi-cial.

sgt. Joan Magro, Catalina Gayà,Francesc Mestre, Frederic Febrer

Demanam a tots els presents:uN MiNuT De sileNCi PerJoaN roiG BauZà.

tima i va fugir escapat. Hores des-prés va ésser detingut per laGuàrdia Civil. segons ha publicat“Diario de Mallorca” r.a.C.compta amb antecedents policialsper robatoris i altres delictes.això no obstant, un cop fou tras-lladat als jutjats, el jutge titulardel jutjat d’instrucció de Mana -cor, Ángel Mateo Goizueta, el vadeixar en llibertat condicional.

la pèrdua , atesa la valia de lapersona, es irreparable, però deles desgràcies n’ha de sortir qual-que lliçó, i no es altra que evitar laseva repetició. i evitar, implicatreballar en un doble front: edu-cació - conscienciació i penalitza-ció als conductors, i millora de lesinfraestructures viàries. es el quereclamen els ciclistes, que amar-gament es queixen dels conduc-tors de vehicles a motor els qualsdesconeixen el dret dels ciclistes acircular en paral·lel, i a que se lesrespecti en els avançaments ladistància de seguretat de 1 metre imig; així com de les admi nis -tracions Públiques, del deficientmanteniment de les voravies i dela manca de carrils bici.

amb aquesta moció, tots elsgrups politics de l’ajuntament,volem recolzar a la família deJoan roig Bauzà condemnant elsfets, i alhora instar a les autoritatscompetents, a adoptar mesuresper millorar la seguretat vial.

Per tot això, presentam lasegüent

MoCIÓ

Primer. Condemnar enèrgicamentels fets delictius que han ocasio-nat la mort de Joan, i traslladar lesnostres condolences a la sevadona, fills, mare i altres familiar.

segon. Demanar als jutjats i tribu-nals penals competents, el màximrigor en l’aplicació del Codi Penalper l’autor d’aquest delicte i simi-lars, amb la màxima condemna de

MoCIÓ DE CoNDEMNAPER LA MoRT DE JoANRoIG BAUZA

AntecedentsPràcticament a diari es pro -

duei xen morts o ferits derivatsd’imprudències comeses ambvehicles a motor. Moltes d’aques-tes son provocades per la conduc-ció baix els efectes de l’alcohol oles drogues.

un col·lectiu especialmentafectat per aquestes imprudènciesson els ciclistes. Concretament, aespanya en moren 1 cada 4 dies, icada dia ni ha 7 de ferits.

Diumenge dematí aquesta pro-blemàtica va ferir de molt a propal nostre poble, ja que un vehicleva atropellar mortalment al nostreestimat veïnat JoaN roiGBauZà, amb l’agravant que elconductor covardament, va ome-tre el deure de socórrer a la perso-na ferida per la seva temeràriaconducció.

Joan roig Bauzà era una per-sona molt respectada i estimada asant Joan. Conductor de l’eMT.a part es dedicava al conreu decereals essent un dels promotorsde “Fruites son Burixó”, unamarca de reconegut prestigi entendes i mercats. Joan roig enca-ra trobava temps els diumengesmatí per amb una colla d’amicssantjoanarers, agafar la bicicleta irecórrer Mallorca de banda abanda al marge que fes sol, vent,pluja o neu.

a banda d’això, en Joan roigBauzà de son Burixó era una per-sona compromesa, no només ambla terra, sinó també amb la llengua,l’economia i la cultura de Mal -lorca. en Joan tenia 54 anys, esta-va casat i tenia un fill i una filla.

Joan roig Bauzà va morirdiumenge al km 9.200 de la M-12que uneix artà i Can Picafort. elconductor del tot terreny que el vaatropellar, r.a.C. de 31 anys, noes va aturar  a auxiliar la seva víc-

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 10

mel i sucre

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de vilafranca, km 3

11

judicials en particular, el malestarque es viu a sant Joan per l’actua-ció del jutge de guàrdia per laposada en llibertat del delinqüent idroga-addicte habitual que va pro-vocar l’accident i que posterior-ment va fugir del lloc dels fets, ique hores més tard va ser enxam-pat per la Guàr dia Civil intentantesborrar les proves que el pogues-sin incriminar.

un plenari, en definitiva, total-ment atípic en el qual el consisto-ri va ser la veu del poble de santJoan, que demana i demanarà quela justícia faci el que ha de fer enaquest cas: defensar la família, elsamics, els companys i conciuta-dans d’un ciutadà exemplar, comera en Joan roig, davant de l’a-gressió injusta i inexplicable queva partir per part d’un conductortemerari i mancat de qualsevolsentit de respecte cap a la vidahumana. Mai serà de demés queels conciutadans d’en Joan aju-dem a la seva família a aprendre aconviure amb aquesta pèrdua irre-parable i a vetlar pels seus interes-sos, ara que ell ja no ho pot fer.

desastre esdevingut per l’actituddel conductor que va provocarl’accident i que va fugir del llocdels fets, donava el condol a lafamília i amics, i instava els orga-nismes pertinents a prendre mesu-res per protegir el col·lectiu deciclistes d’aquestes actuacionstemeràries de determinats con-ductors que no temen posar enperill la vida d’altres personesamb actes irreflexius i inexplica-bles per la gent de bé.

el batle va acabar la seva inter-venció declarant tres dies de doloficial, i demanant un minut desilenci, que va ser seguit escrupo -losament pels assistents que esposaren drets en senyal de res pecte.

acte seguit es va aprovar lamoció per unanimitat, i el batle vapassar la paraula a Xavier Mora -tinos que, parlant en nom delsamics i companys d’en Joan roig,va informar sobre la convocatòriad’una concentració davant el Jutjarnúm. 1 de Manacor, per dijous dia15 a les 6 de l’horabaixa, a l’objec-te de fer saber a la societat mallor-quina en general, i a les autoritats

Sessió extraordinària de dia 13 denovembre de 2012

se fa estrany, molt estrany, elfer un resum d’un ple extraor-

dinari com el que varem viureaquest dimarts 13 de novembre.D’ençà que freqüent l’ajunta-ment, i fa molts d’anys, mai delsmais s’havia viscut dins la sala deplens una emoció col·lectiva tanintensa i tan sentida com la d’a-quell dia.

va ser un plenari convocat enmotiu de la mort d’en Joan roigBauzà que, esdevinguda el matídel diumenge dia 11 de novem-bre, va deixar tot el poble de santJoan completament consternat iabatut. No hi ha paraules per des-criure el sentiment de tristor, bui-dor i impotència que es respiravaa l’ajuntament, que estava ple degom a gom.

el batle Magro va parlar ennom de tot el poble proposant alconsistori una moció, redactada iconsensuada per tots els partitspolítics, que condemnava el

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 11

li feren la fitxa i va passar a ser elporter titular.

Quan tenia 19 anys va fitxaramb el Baleares com a portersuplent i va jugar de titular unpartit contra el Terrassa. Per anarals entrenaments, li pagaven elsdesplaçaments.

En Joan SabaterJoan Matas Gayà, sabater, va

néixer a sant Joan l’octubre de1934. va ser criat a la pagesia. vapartir a jugar a l’equip titular quanen Joan lligat era l’entrenador i al’equip hi faltava un porter.Després d’un dies d’entrenament

converses

amb els

amics

Futbol (7)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

Després d’una temporada ambel Baleares es va tornar a incorpo-rar al sant Joan i va jugar-hi deporter fins que es va casar amb naCatalina Fullana Bergas i passa-ren d’amitgers a l’hort de sonComelles, moment en què haguésde deixar la pràctica del futbol.

mel i sucre

12

Equip format per jugadors veterans, quasi tots pares, que jugaren un partit amistós amb els fills que jugaven als juve-nils. Són: Joan Matas, Sabater; Gaspar Fontirroig, Bovet; Antoni Duran; Ernest Miró; Antoni Bauzà, Gonella; TomeuBetlem; Pep Mas, Pagès; Mateu Tronca; (a baix) Pep Pagès, de la Telefunken; Joan Bauzà, Bossa; Arnau Munar,Bronder; Biel Company, Boveta; Pep Bauzà, de Gossalba; i Gabriel Matas, de Son Gorgut.

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 12

mel i sucre

Però al cap de quatre o cinc anysva tornar a renovar la fitxa amb elclub i també va formar part de lajunta directiva. aleshores,n’antoni escolà n’era el presi-dent i va implantar una norma queimplicava que de tant en tant esfes un sopar i cada directiu, a mésde pagar cadascú el seu plat,també havia de pagar com amínim el d’un jugador.

Modificació del camp de futbolamb motiu de la construcció

del nou col·legi de son Juny es vafer servir bona part del que era elcamp de futbol; per això, per talde poder donar la llargària regla-mentària al camp, l’ajuntamentva adquirir unes terres de veïnat ies degué de fer un desmuntatgebastant important, que es va fer

amb maquinària moderna. Tambées va fer un nou projecte d’enllu-menat.

en aquella època en Joansabater era el tinent de batle enca-rregat d’obres de l’ajuntament ifou delegat per dur a terme el nouprojecte. en Joan, juntament amben Joan Gomila de Manacor, ana-ren a veure l’enllumenat del campdel son servera i aplicaren elmateix model al del sant Joan,que consistia en quatre torresmetàl·liques de més de vint metresd’alçada que repartien llum pertot el camp i que anaven molt béper fer els entrenaments de nit ifins i tot jugar-hi qualque partit.

En Pep Feletun dia horabaixa vàrem parlar

de futbol amb en Pep Felet. Josep

Font salom, Felet, va néixer asant Joan l’any 1934 i recordaque quan sortien d’escola anavena la plaça a jugar a futbol, senya-laven una porteria amb duespedres i la pilota era de pedaç.

als 16 anys d’edat va passar ajugar amb l’equip de juvenils delsant Joan i aquell any feren cam-pions de la seva categoria empa-tats amb l’alcúdia. Per això ferenun partit de desempat en campneutral, a Palma, al camp deBaleares, que també va acabar enempat; per això, la Federació vadecidir entregar un trofeu igual acada un dels equips. en aquellsanys, la seu del club de futbolestava situada al bar Ca NaMates; després va passar al cafède Can Tronca.

en Pep Felet va començar la

En representació del club, en Pep Pagès entrega un obse-qui de record a en Pep Felet en presència d’en Pep Ditaler,que era el que l’havia acompanyat durant tot el temps quehavia estat lesionat.

13

Treta d’honor a l’homenatge a en Pep Felet. En MiquelAlzamora era el capità de l’equip.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 13

mel i sucre

14

seva alçada, li permetia marcaralgun gol quan treien un còrner.

en Pep Felet va jugar a futboldurant 22 anys, fins que en unpartit jugat al Port de Pollença vasofrir una greu lesió que li duràalguns mesos i ja no va tornar ajugar. Després d’haver-se recupe-rat, el club li va retre un merescuthomenatge.

amb el son Ferriol i després vafitxar amb el Manacor; també vaanar cedit al Cardessar de santllorenç per finalment reincorpo-rar-se al sant Joan. va jugaralguns partits de davanter centre,però el seu lloc habitual era dedefensa central; a més de tenir unbon xut també tenia un bon toc decap, cosa que, juntament amb la

campanya de futbolista a un campprovisional que cada any s’impro-visava dins el sementer prop deles cases de Gossalba; desprésvaren passar al camp d’en Fiol ifinalment al camp de son Juny.

en aquells anys el club teniaalts i baixos i una d’aquestes tem-porades que el club no marxavagaire bé, en Pep va anar a jugar

A l’homenatge a en Pep Felet s’hi apuntaren molts jugadors santjoaners i d’altres pobles. Els jugadors veterans, que jahavien posada panxa, es tornaren a vestir de futbolistes i jugaren una estona.

L’equip del Sant Joan que l’any 1970 jugava a Primera Regional. Del poble només hi havia en Pep de cas Secretari, enFrancesc Rotger i en Miquel Alzamora.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 14

mel i sucre

15

aquest mes de novembres’escorxador ha passat deser un espai polivalent-

multiusos a l’espai on s’ubica elCasal d’infants i joves de santJoan. un Casal molt esperat, tantpels que ara són joves com pelsque hem estat joves i pensam quesant Joan tenia un tema pendentamb el jovent i els infants des defa molt de temps...

el Casal d’infants i joves desant Joan és un espai de trobada,d’esbarjo, per fer activitats,tallers, reunions... per a santjoa -ners de 0 a 30 anys. se va decidirincloure infants i joves en elmateix Casal perquè aquesta fór-mula funciona a molts de pobles iciutats. D’aquesta manera se vafent escola... els més petitss’acos tumen a fer activitats con-juntes, veuen els més grans coms’organitzen, se fan seu el Casal...i així quan ja són joves són mésactius i més participatius.

Quines activitats es realitzenactualment al Casal?

espais familiars, on participeninfants de 0 a 3 anys amb els seuspares i mares. És un espai detrobada on els més petits mit-jançant el joc poden descobrir,conèixer, divertir-se, aprendre arelacionar-se entre ells i amb elsadults, i on les famílies poden

compartir la seva experiència d’e-ducar i fer créixer els seus fills ifilles. les famílies es reuneixenels dimarts dematí de 10h a 13h iels dijous horabaixa de les 17hfins a les 19h.

esplai, on participen infants de3 a 12 anys. un dissabte cada 15dies de les 16 a les 18h es fan ac -tivitats diverses: gimcanes, ma -nua litats, tallers de cuina, conta

contes... Per apuntar-se només calanar al Casal el dissabte correspo-nent.

Per activar la franja d’edat de12 a 30 anys, la Comissió de Jo -ventut de l’ajuntament, encapça -lada per la regidora MargalidaCatalà, va convocar una trobadaamb els joves de sant Joan elpassa t 20 d’octubre. la trobadava consistir en:

– una primera part de caireinformatiu, on es varen donar aconèixer els espais, l’horari i elreglament de funcionament. elCasal disposa de l’espai Nord(punt de trobada), l’espai sud(ideal per a activitats més reser-vades), l’espai Metamorfosi (dó -na lloc a una gran diversitat depossibilitats) i la sala d’assaig(espai musical). l’horari delCasal és de dilluns a diumenge de9h a 13h i de 16h a 21h. Final -ment també es va informar de la

normativa i del sistema dereserves dels espais. Per a mésinformació podeu consultar laweb de l’ajuntament o el dominicasal030sj.dyndns.org.

– una segona part que va con-sistir en una assemblea en la qualels joves presents (una cinquan -tena) varen plantejar dubtes i varenaportar moltes propostes per posaren marxa aquest projecte.

Tots sabem que aquesta legis-latura està marcada per la crisieconòmica i per les retallades.Dia 20 d’abril de 2012 el Governva eliminar el Consell de Jo ven -tut, nascut fa 26 anys a la seu delParlament de les illes Balears. i ahores d’ara ni el Govern ni elConsell han presentat cap sub-venció destinades a Casals d’in-fants i joves de Balears.

Per tant, ens trobam en un con-text institucional poc favorabletant a nivell econòmic com a ni -vell de recursos humans. Peròaixò no vol dir que no puguemposar en marxa el Casal, ambl’aju da de tots i totes. uns podemaportar temps, idees, uns altresper ventura podem aportar mate -rial divers (pintures, una taula deping-pong...), jocs... tot serà ben -vingut!

Des d’aquí vos demanam lavostra col·laboració!

informació Casal d’infants i joves CoMissió De JoveNTuT De l’aJuNTaMeNT De saNT JoaN

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 15

mel i sucre

16

Per fotografies i documents

de la família soler es sap

d’un curiós cultiu que va

tenir lloc a sant Joan, si més no

durant la segona república: el del

tabac. Potser es va produir en

altres finques, però sens dubte a

son Baró, del qual han quedat

fotografies i notícies de la seva

producció. Com es tractava d’ un

producte estancat –com està i ho

ha estat molt de temps el tabac–,

per a aquesta activitat es pre-

cisaven les pertinents llicències i

controls governamentals els quals

es tramitaven a través de l’ajun -

tament (a l’arxiu es poden trobar

documents referents a aquest

assumpte).

va tenir tal iniciativa el que va

ser metge de sant Joan sebastià

soler Matas, que gestionava la

finca propietat del seu sogre, Joan

Gaià Mayol, últim membre de la

família “Txondo” resident a la

vila. es van dedicar a sembrar

tabac parts d’unes set quarterades

(uns 50.000 m2) situades a la suau

vessant i fondalada a baix de les

Cases velles. a causa dels avatars

de la guerra civil, el cultiu va

cessa r el 1936, any en què hi va

haver encara producció segons es

constata per les instruccions rela-

tives a una qüestió del tabac que

conté una carta d’aquest metge

expedida al Castell de Bellver, on

es va trobar cinc mesos tencat.

el cultiu havia de ser relativa-

Un curiós cultiu a Sant Joan: el del tabac

raFael soler Gaià

investigació

El tabacar dia 10 de juliol de 1931. Molt al fons, el puig de Bonany. Les duesnines que apareixen són les filles de Sebastià Soler: Rosa, la major, i Maria, lamenor (q.e.p.d.).

El tabacar en segon tall, el dia 14 d’octubre de 1933. Al fons, el turó de CanBonjesús i, més al fons, el puig de Bonany

Les antigues Cases Velles, pròximes al camp del tabacar, que es van habilitarcom assecador de tabac demolint el forjat del pis.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 16

mel i sucre

ment simple, però no el tracta-

ment del producte, que exigia la

realització d’enfilalls de les fulles

per al seu assecat sota sostre i

ulterior selecció. amb aquesta

finalitat va ser habilitat l’edifici

de les Cases velles (ja deshabi -

tades aleshores des de feia algun

temps) enderrocant el forjat del

pis i penjant els enfilalls de les

bigues de fusta de la teulada. Però

també es va aixecar un assecador

específic molt airejat i lleuger,

tant que un vendaval, ja després

de la seva funció privativa, el va

tomar. reconstruït després amb

altra finalitat es van reutilitzar els

taulons de fusta de la teulada, on

encara ara es poden veure els

claus on es penjaven els enfilalls.

les adjuntes fotografies donen

idea d’aquesta construcció. Nou assecador amb teulada sostengut per esvelts pilars de marès i tancat ambcortines de canyes per disposar d’un bon aireig.

Interior del nou assecador amb cortina de canyes estirada,a la dreta, i enfilalls de fulles –que pengen dels taulons dela teulada– al fons i en primer terme.

Vista interior de la teulada de l’assecador entre dues file -res d’enfilalls de fulles que pengen.

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

17

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 17

mel i sucre

18

el 1792 la possessió de sonroig era del reverend PereJoan roig d’oliva antes

Bernat verí, prevere, natural desóller i vesí de sant Joan. era fillde Pere antoni roig d’oliva,antes Bernat verí, Mayol, naturalde sóller, del lloc de la illeta. lailleta o illeta de Can Gordo, tambéanomenada Can verí, és una fincarústica situada a la costa de sóllerpropietat d’aquesta família, la qualfa el nom d’una illeta de 77 m d’al-tària, separada per un petit freu dela costa sollerica.

el 1792 el prevere Pere Joanroig d’oliva va arrendar per sisanys o sis esplets (1792-1798) lapossessió de son roig a JoanBauçà Ferrer àlies ramon, desant Joan. la possessió de sonroig en aquella època ja s’haviaestablit i reduït significativamentla seva extensió. el contracted’arrendament agrari que veurema continuació, amb els pactes, re -serves, obligacions i ànnua mer -cè, és un bon exemple del tipusd’explotació agrària en decadèn-cia per mor de les herències o lesparcel·lacions. la relació delsestims1 és molt minsa. Del bestiarde feina solament registra unparell de bous per llaurar i el para-ment de les cases es redueix a unataula, un bufet i un banc. Tampocno hi consten les llavors, ni leseines necessàries pel conreu deles terres, elements blasmats enels documents notarials a l’apartatdels estims.

els testimonis registrats en eldocument (solament consta elsegon llinatge) són els santjoanersGregori Nicolau Matas (1780-1809) de Son Font Vell, prevere,

beneficiat i organista de l’esglésiade sant Joan i el seu germà, Mi -quel Joan Nicolau Matas (1772-1847) de Son Font, doctor endrets, secretari de l’ajuntament el1803 i batle el 1813, 1820 i 1833.era casat amb Catalina BauçàGayà (m. 1842), fill d’ambdós fouMiquel Joan Nicolau Bauçà(1811-1896) de Son Font, mésconegut com es secretari Vell.

1. TRANSCRIPCIÓ DEL Do -CUMENT

el contracte d’arrendamentagrari, que transcriurem parcial-ment, el vàrem localitzar a unvolum de protocols del notariGabriel Nadal.2

Die Xiii mensis february anno a Nativitate Domini

MDCClXXXXiien nom de Déu nostre señor y

de la sua divina gràcia amén. sia atots notori i cosa manifesta com jodon Pere Juan roig de oliva, antesBernad verí, prevere, natural de lavila de sóller y vesí de la de santJuan, conegut per mi lo notariinfrascrit, de que don fe, de tot monbon grat, certa sciència, líbera yespontànea voluntat ab lo presentpúblich instrument perpètuamentvaledor y ja may revocador, solem-na estipulació mediant y ab totsaquells millors modo, via, causa,rahó, y forma, ab los quals millors,més útils y eficasment de dret, estily consuetut puch y me és lícit y per-més per temps de sis añys y sisesplets, comptadors des de als vuytde setembre del corrent añy mil setcents norante dos en avant y finiranals set setembre de lo añy mil setcents norante y vuit arrendo si ve

lloga a vos l’amon Juan Bauçà àliasramon, fill de Pau y de JuanaFerrer, cònjugues difunts, natural yvezí de la present vila de sant Juan,present y abaix acceptant y als vos-tros, la mia posessió anomenadason roig, situade en lo terma dedita vila de sant Juan ab los pactes,reservas, obligacions y ànnuamercè siguents:

Primo és pacte que vos dit con-ductor deureu aportar y conrar ditaposessió a ús y costum de bon con-rador, sots pena de pagar los dañysy perjuis.

Més és pacte que no pugueutreurer garriga ni lleña de dita pos-sessió, ni menos donar llicència, nipermetrer que persona alguna lopractic y solament vos podreu tellarla lleña precisa y necessària perabasto y consum de dita posessió,en lloch que no fasse dañy y totbaix la pena de pagar el ban y losdañys y perjuys que se ocasioneran.

Més és pacte que degueu podarla viña a ús y costum del millorconrador, com si fos vostra pròpia ycas no la dugueu com correspon,deureu pagar-me los dañys y perju-is.

Més és pacte que me reservo loestudi de mà dreta com entram a lascasas de dita posessió per mos usosy habitació quant hey voldré anar oestar y llibertat de poder cocinar enla cuyna y fer las demés feynas paraque serveix la matexa, per lo qualdeureu subministrar-me la lleñanecesària.

Més és pacte que me reservofacultat de posar una o duas bístiasen lo estable y vos dit conductordeureu subministrar la palla nece-sària per menjar ditas bístias de laque hey haurà en dit predio tot eltemps estiran en ell.

investigació

Un contracte d’arrendament de Son Roig (1792)

FraNCesC CaNuTo Bauçà

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 18

mel i sucre

Més és pacte que me reservodos covonets de penjoys de losmillors, un de la viña y lo altre delparrals.

Més és pacte que en qualsevoltemps del añy vage a dita posessióno podré ser impedit de cullir ymenjar rems de la viña y parrals ydemés fruyta corrent de los abresque sy troberà en dita possessió,pues que a cauthela me reservo estafacultat per mi y los meus.

Més me reservo totas las llimo-nas y nesplas que hey haurà y sefaran en dit predio.

Més és pacte que si en lo últimañy de este arrendament jo dit donPere Juan vull cullir o reservar permon compte el fruit de las viñas,abres que se troberà el dia que fini-rà dit arrendament, lo pugue pen-drer sens contradicció alguna,pagant-vos a vos dit conductor elseu valor del modo que se ha prac-ticat en anteriors arrendaments, quesón, esto és, tres lliuras per el fruitde las figueras y sinch lliuras per laverema com axí queda pactat yacordat entre de nosaltres.

Més és pacte que per el dia desant Thomàs apòstol, de cada añyde los referits sis, me deureu apor-tar y pagar en la casa de la miahabitació quatre animals de plomabons y rebedors, ço és, dos galls yduas pollas crestadas o gallinas.

Més és pacte que ultra y a mésde tot lo referit, per ànnua mercè dedita posessió deureu vos dit con-ductor donar-me y pagar-me cadeañy de los referits sis en me casa yhabitació, doscentas y vint lliuras

moneda de Mallorca ab tres igualstersas, la primera per el dia de santThomàs apòstol del corrent añymil set cents norante dos, la segonaper el Dijous sant de lo añy mil setcents norante tres y la tercera per eldia vuit setembre del matex añy yaxí mateix en semblants diadescade añy fins a concluhir los sis queha de durar este arrendament.

Més és pacte que vos dit con-ductor per ningun infortunio detemps, així diví com humà cogitat oincogitat pugueu escusar-vos depagar-me y entregar-me cade añydita ànnua mercè y demés reservas,ni dexar de cumplir tots los deméspactes convinguts en el presentacte.

Més és pacte que a la fi del pre-sent arrendament deureu restituhir-me y tornar-me baix la matexaespècie, calidat, bondat, número yvalor los estims y arreus que teniurebuts ya des de lo ingrés del cor-rent arrendament y són los sigu-ents:

Primo, un parell de bous esti-mats cinquante sinch lliuras. són55 l

Més quatre quarteradas goret detres reyas estimats a rahó de unaliura dos sous per reya de cadequarterada a cuya rahó importandeset lliuras dotse sous. són 17 l12 sous.

Més una taula, un bufet y unbanch de respalde tot usat.

el qual arrendament de la susdi-ta posessió son roig per el referittermini de sis añys y ab la ànnuamercè, reservas y demés pactes de

sobre continuats fas y entench ferjo dit don Pere Juan roig de olivaantes Bernad verí, prevere, a vosl’amon Juan Bauçà àlias ramonconductor predit y als vostros [...].Fonch fet y firmat el present acte enla vila de sant Juan en dia setsefabrer de lo añy del señor mil setcents norante dos essent presentsper testimonis per dit efecte cridatsy especialment requirits el reverendGregori Matas, prevere y benefi-ciat, organista de la iglésia parro-quial de dita vila de sant Juan y eldoctor en ambos drets don MiquelJuan Matas a los quals don feeconèxer jo lo notari infrascrit, losque aseguran tenir ben conegut alreferit Juan Bauçà conductor y queés el matex qui accepta el precitatarrendament, en presència de losquals firmà de la sua pròpia mà eldit don Pere Juan roig de oliva yper haver expresat el susdit Bau çà,conductor, no saber escriurer firmaper ell de son orde y requisició y ense presència el mencionat doctorMatas, altre dels testimonis de totlo qual don fee. Devant de mi.Gabriel Nadal, notari.

Notes1. els estims és una relació de tot el que es

trobava a la propietat (Bestiar, llavors, eines,mobiliari etc.) avaluat per dos peritos, un enrepresentació del senyor i l’altre de l’arrenda-dor. la relació, consignada a l’acta notarial,era acceptada per l’arrendador, el qual es com-prometia a la finalització de l’arrendament,retornar tots aquests elements en les mateixescondicions que els havia rebut, o pagar el valorde l’estimació feta.

2. arM, protocol N-198, f. 22v-25.

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

19

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 19

mel i sucre

20

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 20

mel i sucre

21

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 21

mel i sucre

Feim un pensament... inde-pendent. Coincidint amb larabiosa actualitat de les

eleccions a Catalunya, on la claude tot el tema és la independènciai les estructures d’estat, aquestmes és un bon moment per pre-guntar-se quins motius geogràficsté Catalunya per a voler acon se -guir la independència? Té in -fluència la geografia en les estruc-tures d’estat? Per contestaraquesta pregunta primer hauremd’entendre algunes questionsrelatives.

Quins aspectes geogràfics con-dicionen un estat?

Tècnicament ,un estat no ésmés que un territori definit,cohesionat, que administra elsseus propis recursos i que estàreconegut internacionalment peraltres estats.

– la geografia estudia elsterritoris, que son definits tant perunes limitacions geogràfiques(costa, serralades, rius...) comsocials (llengua, cultura, gastro-nomia, economia...). Tot i que lamajoria d’estats tenen fronteresdefinides per límits naturals, enels darrers segles moltes frontre-

tes són delimitades per línies ima-ginaries basades en coordenades.

– la cohesió dels territoris solanar associada a la vinculació

interna d’aquests i també externa,la manera més efectiva que esprodueixi aquesta vinculació ésmitjançant una xarxa de trans-

Feim un pensament

... geogràfic

Geografia d’EstatGuilleM serra Bou, GeòGraF

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

22

Xarxa europea de ferrocarril a la península Ibèrica.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 22

mel i sucre

ports (que també estudia la geo-grafia). És important que des delmateix territori es potenciï aques-ta vinculació interna i es faciliti laconnectivitat externa, duent aterme les accions i polítiques ade-quades.

– la gestió i administraciódels recursos va associada a laplanificació territorial, urbana,ambiental, turística, econòmi-ca... i es clau que aquesta gestióes porti a terme des del propiterritori. Cal tenir en comptequins són els propis recursos iquines limitacions es tenen.Tradicionalment s’estableix coma limitació la falta de recursosnaturals, però hi ha països moltviables econòmicament que notenen recursos naturals i que, perexemple, han d’importar gran part

de l’energia que consumeixen(petroli, energia nuclear, combus-tibles fòssils...).

Compleix Catalunya els requi-sits geogràfics per ser un estat?

Des del punt de vista geogrà-fic, Catalunya té un territori defi-nit històricament per unes fronte-res que han estat modificades alllarg del temps. les fronteres avuidia establertes podrien variar enfunció dels diferents criteris quees tinguin en compte: límits ac -tuals (comunitat autònoma),límits culturals (inclusió de laFranja de Ponent), límits lingüís-tics (assimilació de les illes B -alears o valència), límits geo grà -fics (Pirineus, sistema muntanyósvalencià, el mar Mediterrani...),límits previs modificats per trac-

tats (inclusió dels territoris deCatalunya Nord)... Quasi tots elsestats tenen motius per veuremodificats els seus límits: perexemple, Bolívia reclama unasortida al mar a Xile, i Xile defen-sa uns drets marítims a Perú perdrets territorials sobre la mar. aeuropa, Bèlgica es vol separar endos (Flandes i valònia), alsàcia ilorena no queda clar si són deFrança o d’alemanya, escòciasegueix uns passos similars als deCatalunya, des del 1990 s’hancreat 34 nous estats al Món...realment cap país té els seuslímits definits per sempre.

Pel que fa als límits socials, hiha estats que tenen diverses llen-gües oficials, com suïssa, espa -nya o França. Cal destacar elsantecedents històrics d’aquestsdos darrers països en limitar lesllengües minoritaries en els seusestats, per tant és obvi pensar queun estat independent podria de -fensar millor els interessos de lallengua, les tradicions o la cultura.

Com s’explica la integració mit-jançant els transports?

els transports vinculen elsestats en diferents escales: exte-riorment (amb altres estats),estructuralment (entre regionsdel mateix estat), en cohesió(entre ciutats i pobles de lesregions), mobalment (dins lesciutats i pobles). una de les prin-cipals queixes des de Catalunyaés una política de transports

Quilòmetres d’autovia segons comunitats autònomes.

supermercat

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

23

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 23

mel i sucre

24

estratègies i plans per a potenciarun estat. les estructures d’estatrequereixen una gestió no nomésestudiada per la geografia, si noper moltes altres disciplines querequereixen una mà d’obra quali-ficada i tecnificada que actual-ment existeix en el país.

en línies generals, des del puntde vista de la geografia, Cata -lunya és un estat viable, ambuna capacitat econòmica sol-vent, una projecció internacio-nal potent i una capacitat d’in-terelació excepcional amb elsterritoris del seu entorn. Notractarem el tema amb estadísti-ques ni detalls numèrics (ja queserien dignes d’una tesi doctoral iapareixen contínuament estudisseriosos al respecte), però en totsels àmbits s’està demostrant que,com molts altres estats, la inde-pendència és un camí tant o mésviable que qualsevol altre.

Si teniu dubtes o voleu que comen-

tem algun tema en concret, vos

podeu posar en contacte amb jo

mateix enviant-me un correu electrò-

nic a guillemserrabou@gmail.com.

que tot i pagar impostos a l’estatespanyol, aquest no té en compteles seves necessitats.

És lògic, doncs, que des de Ca -talunya es vulgui dur a terme unapolítica de transports diferent quetingui en compte les lògiqueseconòmica, europea i alhora ajudia cohesionar i potenciar el territori.

Catalunya es capaç de gestionarels seus recursos?

Des del punt de vista de la pla-nificació, Catalunya sempre haanat algunes passes al davant dela resta del país, generalment anivell europeu. Alguns plans sónprevis a la guerra civil espanyo-la, per tant és lògic entendre quede no haver hagut de soportaraquesta guerra estaríem parlantavui dia d’un nivell més avançatde planificació. la planificació ésclau per al desenvolupament d’unterritori, exemples com els diver-sos plans de riscos naturals, plansurbanístics, plans territorials... illeis que en la majoria de les altrescomunitats no han estat contem-plades. Tot aquest esforç demos-tra una experiència i la voluntatde planificar més que suficientsper a desenvolupar en el futur

irracional per part d’Espanyaguiant-se per motius polítics i noeconòmics: les carreteres nacio-nals radials, el desenvolupamentde la xarxa de ferrocarril de viaestreta, el desequilibri territorialde les autopistes de peatge, lamala gestió dels aeroports, unaequivocada visió del tren d’altavelocitat i mercaderies... sóntemes tractats al llibre Espanya,

Capital París del mestre en eco-nomia territorial Germà Bel. unexemple molt recent es la gestiódels corredors ferroviaris trans -europeus que travessen espanya.

existeixen tres possiblescorredors: Atlàntic (Bordeus –País Basc – Portugal), Central(Tolosa – Pirineus – saragossa –Madrid) i Mediterrani (Perpinyà– Barcelona – valència). Per partespanyola es té la por que en casque Catalunya i/o euskadi asso-leixin la independència es perdi elcontacte directe amb europa. Peraquest motiu es pretén potenciarel corredor central encara que va -gi en contra dels interessos eco -nòmics europeus: travessar elsPirineus és molt costós i no passapels ports del Mediterrani (Barce -lona, Tarragona, valència), quesón la porta d’entrada i sortida demercaderies entre europa i àsia.

un altre efecte directe de lanecessitat de tenir un estat propique vetlli per les infraestructuresterritorials es demostra compro-vant com tant Catalunya comBalears han hagut de satisferaquestes necessitats de transportmitjançant infraestructures depeatge (autopistes, túnels...) ixarxes de tren addicionals (ser -veis Ferroviaris de Mallorca,Ferro carrils de la Generalitat...)als aportats per l’estat, ja que l’es-tat preferia invertir en altreszones (Ferrocarril de rodalies aMadrid, autopistes gratuïtes arreud’espanya...). això provoca unencariment del cost de vida pelsciutadans d’aquestes regions,

Pla regional de Barcelona del 1932.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 24

mel i sucre

25

en els procesos judicialspenals, la presó provisio-nal és una mesura judicial

consistent en la privació de lliber-tat d’una persona, que té per fina-litat assegurar que no es fugarà iestarà present en el procés ques’instruirà i resoldrà, evitar quedestrueixi proves i que repetesquiels fets delictius. És, per tant, unamesura cautelar que anticipa elsefectes de la probable sentènciacondemnatòria.

i en aquests processos, els fun-cionaris del Ministeri Fiscaltenen l’obligació d’exercitar totesles accions penals que considerinprocedents, hi hagui o no acusa-ció particular. entre aquestes, lade demanar al jutge la presó pro-visional.

la semana pasada, el Jutjat dePrimera instància i instrucciónúm. 1 de Manacor, va dictar actejudicial que permetia al conductorque va atropellar mortalment enJoan –i posteriorment es va evadircovardament amb omissió deldeure de socórrer la víctima–,quedar en llibertat, només ambl’obligació de comparèixer cadaquinze dies. aquesta decisió deNo Presó ProvisioNal esva prendre, entre altres aspectes,perque cap part acusadora l’hiva demanar i perquè aquestindividu sembla tenir domiciliestable a Mallorca.

la decisió és incomprensible iha causat alarma i indignació asant Joan. Per una part, perque sibé és humanament comprensibleque la família no s’hagués perso-nat immediatament, atès el trans-bals que suposa una tragèdia comaquesta, el que sí és incomprensi-ble és la deixadesa de funcions de

la fiscalia de guàrdia, que no vacomparèixer a l’audiència convo-cada pel jutge. simplement no hiva anar i no va demanar la presóprovisional. Caldrà saber-ne elsmotius i depurar les responsabili-tats pertinents.

Per altra part, perquè al meuentendre, i malgrat que en el siste-ma jurídic espanyol la regla gene-ral és la llibertat de l’individu, i lapresó provisional n’és l’excepció,concorren en aquest cas tots icadasqun dels requisits peracordar la presó provisional,establerts a l’article 503 de la lleid’enjudiciament criminal:

Primer. existeixen indicissòlids i clars que s’han comès unsfets delictius, com són com amínim homicidi imprudent iomissió del deure de socors, san-cionables cadascun amb penessuperiors a 2 anys de presó.

Segon. Hi ha motius evidentsper considerar autor responsabledels fets la persona detinguda, perqui es demana la presó provi -sional.

Tercer. Mitjançant la presóprovisional s’aconseguiria indub-

tablement assegurar la presènciadel detingut imputat en el procés,ja que existeix un risc evident defuga. i existeix pel fet evident queaquest individu Ja es va Fu -Gar en el primer moment i vaintentar destruir totes les provesque el poguessin incriminar. in ub -tablement ho podria repetir, a lavista de la gravetat de la sevaimprudència i de les penes que seli poden imposar.

Per totes aquestes circums -tàncies específiques que nos’han considerat, cal que lesautoritats judicials a qui perto-ca facin justícia, i proporciona-dament a les aquestes, corre-geixin els errors comesos, i deforma immediata acordin o béla PRE SÓ PRoVISIoNAL obé, com a mínim, que accelerinles fases d’instrucció i judicioral, per tal que el responsabledels fets sigui en poc temps con-demnat a presó i pagui per totsels greus e irreparables danysque ha causat.

aquesta és la justícia que unapersona bona i justa com Joanvoldria.

opinióPresó provisional, sí, fiscalia i jutge de Primera Instància de Manacor

FreDeriC FeBrer ColoMiNa

melisucre.catmelisucre.cat

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 25

mel i sucre

A ca nostra s’ha mogut tertúlia,amb les meves cosines, quanentra madò Coloma Mala i enflo-ca una expressió molt mallorqui-na, que pot semblar contradictò-ria. Madò Coloma entra i diu:“No m’assec perquè estic cansa-díssima”. s’ha d’interpretar queen realitat vol dir: “no m’assecperquè fris d’arribar a ca meva idescansar”. Però entra en la con-versa, que tracta de quan a la vilahi havia sis capellans a la parrò-quia i ara no n’hi ha cap, bé, un deretirat i el rector que resideix alpoble de veïnat. És na Margalidaque sap escarnir molt bé: “N’ainasempre té els peus més freds quees nas d’un ca”, això ho va dir elcapellà Concarrí de la seva criadasense temer-se’n. els altres sí quese’n temeren, i sobretot ‘les’altres. Na ventura li digué fluixeta la veïnada: “aquest homonetara, sense voler, s’ha enfangatfins als esperons”.

Amb en Xavier i en Miquel for-màrem el “Col·lectiu Bessó deMallorca” que aconseguí unacol·lecció remarcable de quasi

cent castes diferents d’ametles.vaig a veure en Xavier per propo-sar-li organitzar una conferènciaaprofitant una excel·lent memòriad’investigació (‘el cultiu de l’a-metler a Mallorca’, de JaumeFornés) que s’ha llegit fa poc a lauiB. vaig ser el president del tri-bunal i mentre llegia el treball lameva ment divagava sobre un ser-vidor collint ametles. “s’ha de diraplegant, se cull la fruita a l’arbre,s’aplega la d’enterra” puntualitzana Margalida Barbera. els sacsels duia a ma mare i a la tia aina,les dues ja ben velles, perquè lespelassin. Ho feia per tenir-lesentretengudes i que se sentissinútils fent alguna cosa de profit.elles no ho entenien. Gens. Tot eltemps que els duia sacs plens,pelaven com si anassin a escara-da, amb una seriositat i un ‘estaramb la feina’ que em feia passarpena, com si fossin dones lloga-des. Quan trobava que ja n’hihavia prou, o jo em cansava d’es-polsar, hi anava amb una botellade moscatell i una capsa de galle-tes dolces per celebrar que jahavíem acabat la temporada. ara,mortes totes dues, espols un parell

d’ametlers i quan en tenc dos sacs–per poder fer els panellets per aTots sant i els torrons per a Na -dal– l’ametlerar queda amb lesametles als arbres i si a l’amitgerque hi pastura les cabres li va bé,les espolsa, però no les aplega, noli agrada veure-les als arbres, ‘falleig’, diu. l’ametla a Mallorcaavui és el ‘negoci de na PeixoFrito’, que deia el meu conco enJoan, i que devia ser molt sem-blant al negoci de madò Coloma,‘que tot lo que guanyava amb socul, ho fotia sa poma’.

Quan surt de can Xavier, metop amb sa mare qui manténuna memòria elefantiàsica deles coses d’abans, i menuda perles d’ara. Me reconeix i sense dar-me treva me diu: “ara et diré lapoesia que mon pare va fer a mamare per demanar-li si es voliacasar”. i ja es partida a recitar “ungenerós pensament / dins el meucap s’il·lumina / per mi ets unafadrina / guapa i molt excel·lent, /Déu vulla que un casament / ple-gats poguem fer un dia / i que vis-

dalt

del turó

Apunts del Pla de Mallorca amb gregal

CliMeNT PiCorNell

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

26

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 26

mel i sucre

quem amb alegria / amb pau itranquil·litat / i si així és conve-nient / Déu mos do cents anys devida./ Jo et diré lo que fa al cas /Tonina i m’has de sentir / si tu tevols casar amb mi / pots triar ielegir / el dia que tu voldràs / percompanyia tendràs / un homo queno es capaç / de donar-te un quesentir. / Careta de xerafí / hermo-sa com un domàs / si amb un altretu te’n vas / tal volta no serà així./ sa que amb mi se casarà / noperdrà sa llibertat / per fer lo queella voldrà, / s’entén dins un bonobrar, / sense fer cap desbarat, / siem volies tant de bé / com jo etvull en aquest dia / seria cert quealgun dia / tendries per company-ia / en Joan es Caminer. / Jo ja mait’olvidaré / es temps de sa mevavida / cara de rosa florida / per miets sa més garrida / que ha creatDéu vertader”.

De tornada cap a casa trob unalienígena dins un pinar, segurque ha vengut d’un altre món, ésuna forma com de gírgola gegantde quatre metres d’alçària. Mird’establir contacte amb ell, hoprov amb el wimoweh, wimoweh

de The Lion Sleeps Tonight, peròno va bé... Com a darrer recurs lirecit ‘els setze jutges d’un jutjatmengen fetge d’un penjat’ i allòse comença a moure, s’obri unaporteta del tronc del boletarro... iera un servidor que s’havia con-dormit pensant que les brusques

que ha fet aquest dies seran bonesper anar per la garriga a cercarquatre esclata-sangs. vaja!

Sempre que em trob passant ennet uns apunts del Pla m’agafal’ànsia de no reflectir exclusiva-ment els paisatges i els personat-ges d’un món de mel i sucre.D’un temps –“des temps d’enPrimer”, diuen a Menorca– queno és d’avui, que hi és, però ésresidual o que conviu quasi sepul-tat per la modernor. uns personat-ges de Betlem, mentre Halloween

pega colzades, un món de bons idolents. Com deia madò Do -minassa “els dolents des meupoble no em fan gens de por, en

canvi els externs –per bons quesien– tots me’n fan”. idò el meupànic és que es reflecteixi unacosa així i afavorir encara mésaquell invent de la Mallorca Pro -funda, sense el seu vessant mésreal o tràgic. en fi

El vent de Grec bufava ambfúria. el Gregal empenyia nigulsfoscos, de ploure. És un vent quequan s’emprenya és com el Mes -tral. “Més mal que el Mestral”solia dir sovint mon pare. És undia potent, la natura mostra elsseus braons. i és un dia trist, l’en-demà de què en Joan, jove i bon-dadós, fos sempentejat per uncotxe cap a la mort.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa oBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

27

Aquell diumenge el vent de Grec bufava amb fúria.

Joan

Fo

nt.

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 27

mel i sucre

Comentari al mes d’octubrel'octubre ha estat un mes amb

fluctuacions importants de la tem-peratura. en el gràfic s'observenel conjunt d'oscil·lacions que hasofert aquesta variable al llarg delperíode. a partir de la segonaquinzena, els valors comencen adescendir de manera notable. latemperatura mitjana del mes s'haquedat en els 19,3 ºC, pràctica-ment igual a la de l'any passat,amb 19,5 ºC; ara bé, aquestsvalors superen les mitjanes d'anysanteriors en aquest mateix mes.

la pluviometria del mes haestat destacada, 93,6 mm; moltsuperior a la de l'octubre de 2011.les pluges s'han repartit al llarg de7 dies de la segona part del mes.Com a conseqüència d'aquesttemps més humit, el valor de lahumitat mitjana ha augmentat finsal 76,72% i ha descendit, en canvi,el de l'evaporació a 3 ml/dia.

encara que hàgim tengutmoments de vent, amb ràfeguesintenses (amb una màxima de72,4 Km/h el dia 12), en conjuntno ha estat un mes excessivamentventós pel que indica la velocitat

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2012

Temperatura mitjana Pluviometria2012 2011 2010 2009 2008 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,6 10,0 09,7 09,8 11,8 32,9 74,0 056,0 067,9 037,5FEBRER 07,8 10,7 10,4 09,9 11,4 50,1 59,0 073,8 022,6 014,6MARÇ 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 15,4 40,2 043,7 039,1 034,9ABRIL 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 34,4 07,9 044,2 050,6 015,6MAIG 19,2 19,0 16,9 19,7 17,3 07,4 12,0 122,2 024,2 124,0JUNY 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 02,7 58,0 010,2 001,6 032,4JULIOL 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6 02,0 18,1 003,4 001,2 002,9AGOST 27,0 25,6 24,9 25,9 25,2 04,4 01,0 005,4 016,3 000,7SET. 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7 27,0 22,7 036,5 264,6 021,2OCT. 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3

NOVEMBRE 2012 (fins a dia 22)

Temperatura mitjana 16 ºCTemperatura més alta 21,5 ºC (dia 4)Temperatura més baixa 10,8 ºC (dia 16)Pluviometria 83,4 mm Velocitat mitjana del vent 5,6 Km/hVelocitat màxima del vent 57,9 Km/h (dia 12)Direcció del vent predominant NEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2 ml/dia

MES D’OCTUBRE 2012 2011

Temperatura mitjana 19,3 ºC 19,5 ºCTemperatura més alta 29,6 ºC (dia 8) 31,1 ºC (dia 11)Temperatura més baixa 8,1 ºC (dia 28) 12,9 ºC (dia 22)Pluviometria 93,6 mm 48,4 mmVelocitat mitjana del vent 4,4 Km/h 6,2 Km/hVelocitat màxima del vent 72,4 Km/h (dia 12) 53,1 Km/h (dia 7)Direcció del vent predominant O-SO O-NOHumitat mitjana 76,72% 67,68%Pressió mitjana 1011,76 mb 1018,11 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3 ml/dia 3,8 ml/dia

MEL I SUCRE SANT JOANorganitza un curs de

fotografia bàsica de 50 hores de durada, impartit per Pep Gayà

Tècnica de la fotografia digital • Ús de la càmera: conceptes bàsics, controls, composició...Retoc de fotografia amb l'ordinador • Treball de camp: fotografia de natura.

Preu: 50 euros • Més informació: pepgayafoto@gmail.com

28

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 28

mitjana, que s'ha quedat en els 4,4Km/h. la direcció que ha predo-minat s'ha situat entre el ponent iel llebeig com ja va passar en elpassat setembre.

Comentari al mes de novembreles temperatures relativament

baixes de final d'octubre s'hanmantingut al llarg del novembre.la temperatura mitjana ha des-cendit i hem tengut dies que con-vidaven a fer foc o a posar la cale-facció. No obstant això, no ens haarribat el fred de veritat encara.això sí, hem tengut bastants dedies d'inestabilitat i poc agrada-bles. Ha tornat ploure bastant;fins a la data actual duim acumu-lats 83,4 mm. Des del setembre alnovembre les terres han rebutquasi bé uns 200 mm de pluja,molt beneficiosa per al nou cicleagrícola que acaba de començar..

Parc solar fotovoltaicContinua el descens de la

radiació solar, conseqüència de ladisminució de les hores de llum ide la presència de dies d'inestabi-litat. el valor de la radiació,també en aquest mes, ha estat unamica inferior al de l'octubre del'any passat. s'han generat 8245Kw/h, front als 8880 del 2011 peraquest mes. amb la baixada de latemperatura ha tornat experimen-tar una millora el rendiment de lesplaques.

mel i sucre

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

�

�

��

�

��

�

��

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ������ ��!���������

"���

#

ANY 2011Radiació solarEnergia generada Radiació/ Tª mitjana

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC)

GENER 066579 05540 12,02 10,70FEBRER 087842 07220 12,17 12,80MARÇ 114202 08982 12,71 14,50ABRIL 157392 11500 13,69 21,07MAIG 185426 14365 12,91 25,26JUNY 188100 14339 13,12 28,05JULIOL 184900 13909 13,29 29,90AGOST 193269 14484 13,34 31,99SETEMB. 143216 11000 13,02 27,79OCTUBRE 111787 08880 12,59 22,08

ANY 2012

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

GENER 066715 05534 12,06 10,81 04483 1384FEBRER 082679 06847 12,08 09,15 05546 1712MARÇ 138558 11315 12,25 16,59 09165 2829ABRIL 158748 12744 12,46 18,93 10323 3186MAIG 206187 15751 13,09 25,54 12758 3938JUNY 204078 14930 13,67 31,25 12093 3733JULIOL 204780 14167 14,45 31,71 11475 3542AGOST 182411 11628 15,69 33,00 09419 2907SETEMB. 135702 10379 13,07 25,89 08407 2595OCTUBRE 105393 08245 12,78 21,59 06678 2061

29

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � �

�

�

��

�

��

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ���������� ���������

!���

"#

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 29

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

30

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 30

mel i sucre

31

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 31

mel i sucre

32

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 32

Companys, aquests Mots Enquadrats son enmemoria del nostre estimat amic Joan Roig Bauza.La seva famılia compta amb tot el meu suport, i siem necessiten, ja saben on som. Anims!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. L’anima que emergeix d’unabeguda alcoholica. Color iracund que frequenta elscabells irlandesos. 2. Remou allo que s’ha de trans-portar. Enllestir, per exemple els Mots (encaravos falta una estona). 3. Desintegracio gradual delsteixits. Relativa o pertanyent a l’Au. 4. Nota arti-culada. Conve posar a reces les Plastidecor. Bovıtibeta. 5. Quan Deu ho esta, s’acosta el Judici.Amulet gegant de les tribus nadiues. Basto. 6. De-mana silenci. Paregut a un sımil. El renou que faun os de bocaterrosa. 7. Indispensable per a qual-sevol classe de geografia. La pilota de tennis notorna en aquests casos. 8. Gracies a ell, podem ferels estops. Que no fa nosa. Carrer antic. 9. Unacria malcriada. Estris per llaurar. 10. Les ... venendeterminades per les dates de naixement. Estimamla mama. El final de l’amor. 11. Pronom feble.Carn cuita. ... un ... l’altre. 12. Col·loques damuntla cadira. Nanopartıcula incompleta. 13. Arbustcaducifoli (Sambucus nigra). Transpirarem per lapell.

Verticals: 1. Simulis, o cerquis per l’eMule.Returas. 2. L’eclipsi menys frequent. Qualitat

d’infertil. 3. Som capac. Civilitzacio de la foto-grafia. Us capgirat. 4. Susceptible d’ereccio. Faigvenir a la pujada certa. 5. Darrere dues notes. Elmoix diu que es propietat seva. ... qui cobrau el ...mes alt. 6. Conjuncio. Que fa art, o com a mınimho diu. Triple essa. 7. La teva. Encyclopedia ofLife. Esta enfadat, tot de tira. Clot. 8. El tipusde la tasca. Treball d’educacio plastica. 9. Llevael pel amb un raor. Existia una etapa. Inscriurela data una tarda. 10. Permetem l’entrada. Inci-ner. Pronom feble (el mateix d’abans). 11. Padrinarepetitiva. Reposes i alhora sues. Denominacio delmon capgirat. 12. Riallera, que fa riure. RequiescatIn Pace.

Solucio al numero 38:

A B S O L U T I S T AT R A U R E A B A T SE R R A N T S E L L AR E B R E O B R A FR U A N A R R I O L AO B A E T I C IS O L D A R S A M O AO C A S O D A O US I N C O P A O M A R

C R I O G E N I C AO I I R R A D I A RS E X U A T I X E SA N A S S O T E S O

Tambe podeu resoldre aquest enquadrat a:

melisucre.cat/?p=1096

passatempsMots enquadrats núm. 39

arNau MoraTiNos i BorDoy

33

mel i sucre

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 33

mel i sucre

recerques recents demostren que el cacau, o laxocolata negra, té molts beneficis per a la

salut, ja que conté antioxidants i preveu la hiper-tensió. la xocolata també és un aliment ric encalories amb un contingut elevat de greix. s’hacomprovat igualment que és un estimulant feble jaque conté teobromina i cafeïna en petites quanti-tats. la xocolata aporta hidrats de carboni i vita-mines del grup B, sobretot àcid fòlic, molt neces-sari per a les embarassades.

IngredientsPer a 2 barres:- 300 g de xocolata de cobertura negra- 250 g de xocolata de cobertura amb llet- 15 g de sucre- 125 cc de nata líquida- 6 llavors d’anís estrellat- 1 tros de branca de canyella- 1 mandarina- Motlos de fusta

Preparació- Dins un bol fondre 200 g de xocolata de cobertu-

ra negra al bany maria o amb el microones.- Quan és fosa abocar-la dins els motlos i moure’lsfins que quedin coberts de xocolata tot el fons i elscostats amb una fina capa.- reservar a la gelera.- ratllar la pell de la mandarina.- Dins una cassola bullir la nata amb el sucre, apa-gar el foc i afegir les llavors d’anís estrellat, el trosde canyella i la pell de la mandarina.- Deixar reposar la mescla durant cinc minuts.- Mentrestant, dins un bol rompre a trossos laxocolata de cobertura amb llet.- abocar-hi al damunt la mescla prèviament pas-sada per un colador.- remenar fins que la xocolata amb llet és benfosa.- Col·locar aquesta preparació dins el motlos i dei-xar-los un dia en repòs.- l’endemà, quan ha espessit, fondre 100 g dexocolata negra de cobertura.- Cobrir amb una capa fina els motlos.- Quan s’ha assecat, treure dels motlos.

34

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmTorró de trufa de xocolata amb anís estrellat

saCraMeNT Ferrer

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de bus

sant Joan - PalmaDilluns a divendres: 06.45

Palma - sant JoanDilluns a divendres: 19.15

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocar desde sant Joan; l’autocar va asineu, on el tren passa en direc-ció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i festi-us: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius:6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10,11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10,19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i festi-us: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 2 de des. vilafrancadia 9 arianydia 16 Montuïridia 23 Petradia 30 Porreresdia 6 de gener sant Joan

el sol

surt es pon

1 desem. 07.49 17.24

15 08.01 17.25

21 solstici d’hivern

31 08.08 17.33

15 gener 08.07 17.48

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uvi 061PaC (vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Desembre: santa Bibiana (2), santa Bàrbara (4), la Constitució(6), la immaculada (8), santa llucia (13), sant Tomàs (21),Nadal (25), sant esteve (26), els innocents (28), santa Coloma(31).

El mes

“si plou per santa Bibiana [dia 2], plou quaranta dies i una set-mana”. esperem que així sigui, ara que n’ha après un poc.Comença a ser bon temps per collir i menjar les primeres taron-ges (clementines i mandarines) i per sembrar qualsevol tipusd’arbre. si teniu qualque olivera convé recollir-ne el fruit i feroli i per salar les olives cal que les deixeu amb aigua i sal finsal mes de març. Per l’anomenat pont de la Puríssima sol sermolt bon temps per fer matances. És ben segur que sentireugrinyolar més d’un porc durant aquesta setmana quan us aixe-queu per anar a treballar. encara podeu podar figueres (min-vant) i ametlers (plena i minvant); podeu fer planter de patates(minvant) i alls (minvant); i sembrar lletugues (plena i min-vant), tomàtigues (creixent) i porros (plena i minvant). Pensauque vénen les festes de Nadal: anau alerta amb les coques, lesametles torrades, el torró, la llet d’ametlla, el cava...; no convéque n’abuseu en excés.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres infor-macions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Desembre de 1992• Hi havia 1.267 cotxes quepagaven l’impost de circulacióper 1.607 habitants, una de lestaxes més altes de Mallorca.l’explicació era el cost relati-vament baix de l’impost.• es va instal·lar el primer con-tenidor de recollida selectiva.estava a la plaça de la Consti -tució i servia per al vidre.• l’ajuntament oferia unaplaça per a un objector deconsciència (joves que opta-ven per un servei social en llocdel militar). amb el temps escrearen altres places.

Desembre de 2002• Començaren les obres delpasseig pedestre que havia deconnectar el passeig de JoanMas i Matas (que va a l’esco-la) amb el turó de Consolació.• es va presentar el llibre leseres de sant Joan, obra d’an -to ni sastre de sa Botigueta. Hiapareixien unes tres-centessetanta eres, més de cinc-cen-tes fotos, cent cinquanta topò-nims... una feinada del nostreincansable col·laborador.• es va produir un relleu alcapdavant de la Premsa Fora -na. Després de dos santjoa-ners, Carles Costa i MiquelCompany, va entrar un solle-ric, en Gabriel Marcé.

la lluna

28 novem. plena

6 desem. quart minvant

13 nova

20 quart creixent

29 plena

5 gener quart minvant

mel389_mis298 23/11/12 09:36 Página 35