Memòria - sem.addmira.com · La memòria que presento a continuació és un resum dels fets més rellevants de l’activitat d’aquesta empresa al llarg del 2016, en totes les seves

Memòriad’emergènciesmèdiques2016

1. PresentacióIntroducció i Objectius

2. Informació Corporativa2.1 Estructura Organitzativa i Línies Estratègiques2.2 Els Professionals del SEM2.3 Els Recursos

3. Activitat 061 Catsalut Respon

4. Activitat Emergències Mèdiques4.1 Mobilització per regió sanitària4.2 Resultats del SEM en les patologies temps-dependents 4.3 Resultats del SEM en els incidents amb aturades cardiorespiratòries4.4 Serveis Especials

5. Activitat Transport Sanitari No Urgent

6. Gestió Econòmica

7. Innovació, Millores i Formació Contínua7.1 Projectes Estratègics 20167.2 La Formació i El Coneixement al SEM7.3 Formació Externa7.4 Pràctiques7.5 Dades econòmiques

8. Ciutadania I Societat 8.1 Unitat d’Atenció al ciutadà8.2 Comunicació i Relacions Institucionals

Sumari

Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, memòria 2016

Presentació

1

SUMARI

Carta de presentació del president SEM

Tinc de nou l’oportunitat de presentar-vos, des de la presidència del Sistema d’Emergències Mèdiques, la memòria anual que dóna a conèixer l’organització i l’activitat que els seus professionals duen a terme.

L’atenció directa que donem als ciutadans és part de la gran tasca que té encomanada aquesta empresa, dedicada a les emergències i a les urgències mèdiques del nostre país, cada vegada més integrada i coordinada amb la xarxa sanitària i amb tots els sectors de l’emergència, i amb més capacitat assistencial proactiva i reactiva.

La nova orientació del CatSalut, ara que es compleixen 25 anys de la seva posada en marxa, va més enllà de la seva configuració com a asseguradora pública i vol ser el nucli o palanca de canvi del Sistema Nacional de Salut, que garanteixi la universalitat real del sistema i l’accés equitatiu als serveis sanitaris, tot incorporant els professionals en la seva planificació operativa territorial.

En aquest sentit, aquest 2016 hem treballat en les bases del que ha de ser el Pla Nacional d’Urgències de Catalunya, que vol assegurar una atenció continuada i urgent, equitativa i de qualitat, adaptada a les necessitats de salut de les persones a través d’una xarxa d’atenció integrada, accessible i resolutiva, liderada per professionals, i que situï el ciutadà al centre del sistema.

El PLANUC definirà el model d’urgències de futur a tot el territori. Aquest, tindrà en compte tots els àmbits d’atenció, amb un paper rellevant per part del SEM, que està present al grup d’experts, format per més de 40 professionals vinculats a l’atenció urgent i continuada. Així mateix, l’empresa també està participant en la definició dels criteris d’ordenació de la xarxa d’atenció continuada i urgent amb representants del món local, proveïdors, entitats de pacients, associacions de veïns i d’usuaris, a través de grups focals amb professionals del SEM per a l’avaluació del transport sanitari integrat.

La memòria que presento a continuació és un resum dels fets més rellevants de l’activitat d’aquesta empresa al llarg del 2016, en totes les seves vessants.

Sr. David ElviraPresident del SEM

1

4Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, memòria 2016

SEM 2016Carta de presentació del president SEM

SUMARI

1. Introducció i objectius

24 hores al dia, 365 dies a l’any al vostre servei, el SEM és l’empresa pública encarregada de gestionar i donar resposta a les demandes d’assistència d’emergència sanitària extrahospitalària a Catalunya, rebudes a través del telèfon d’emergències únic 112. També s’encarrega d’oferir assistència d’urgència sanitària extrahospitalària així com informació sanitària telefònica i consells de salut, mitjançant el telèfon 061 CatSalut Respon, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

Així mateix, des de principis del 2016 gestiona també el servei del Transport Sanitari No Urgent (TSNU) a tot Catalunya, amb l’objectiu de millorar la coordinació de les dues modalitats de Transport Sanitari, l’ús dels recursos i la gestió dels mateixos.

El SEM vetlla pel treball en xarxa amb la resta d’organismes del sistema de salut de Catalunya. Per tal de garantir l’equitat, integra en la gestió aquelles diferències que li permeten una major eficiència i la prestació d’un servei de millor qualitat.

Amb aquest document volem donar a conèixer a la població, als professionals de la salut i a totes aquelles persones interessades, l’esforç dels professionals del SEM que diàriament realitzen una tasca exemplar dins d’aquesta empresa.

1

5Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, memòria 2016

SEM 20161. Introducció i objectius

Informació corporativa

2

7Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, memòria 2016 SUMARI

Informació corporativa

2.1 Estructura organitzativa Aquest 2016 s’ha produït un relleu en la direcció de l’empresa. Així, el Dr. Joan Sala Sanjaume, fruit d’un procés de selecció a través d’un concurs públic, ha substituït al Dr. Francesc Bonet en les seves funcions al capdavant del SEM a finals d’any.

Sr. Pere Sust

RECURSOS HUMANS

Sra. Siurana Llop Sr. Pere Sust

ÀREA ASSISTENCIAL

ÀREES DE SUPORT

GERENT DEL SEM

Dr. Joan Sala Sanjaume

AREA D’ORGANITZACIÓ I SISTEMES

Sr. Raimon Dalmau

DESENVOLUPAMENT CORPORATIU

Dra. Anna Puig

CECOS

Dra. Concha Valdés

OPERACIONS

Dr. Fernando Garcia

SERVEIS ESPECIALS

Sr. Jaume Gil

ECOFIN i INFRASTRUCTURES

UNITAT DE COMUNICACIÓ, IMATGE i PROTOCOL

SERVEIS JURÍDICS

Sr. Roger Abad

2.12.1 Estructura organitzativa Informació corporativa


2.1 Línies estratègiques

Estratègia 2016

1. Ampliar i desenvolupar l’actual cartera de serveis

2. Optimitzar l’estructura territorial de coordinació

3. Millorar l’eficiència dels recursos assistencials dins la cadena assistencial

4. Integració amb altres serveis d’emergències

5. Participar en el sistema d’informació compartida del Departament de Salut

6. Liderar l’àmbit científic i docent de les emergències extrahospitalàries

7. Consolidar un sistema de gestió de la qualitat

8. Impulsar polítiques de sostenibilitat de l’organització

Participar en el sistema

d’informació compartida del Departament de

Salut

Integració amb altres serveis d’emergències

Impulsar polítiques

de sostenibilitat de l’organització

Optimitzar l’estructura territorial de coordinació

Millorar l’eficiència

dels recursos assistencials

Ampliar i desenvolupar

l’actual cartera de serveis

Liderar l’àmbit científic i docent de

les emergències extrahospitalàries

Consolidar un sistema de gestió

de la qualitat

Estratègia

2016

2.12.1 Línies estratègiquesInformació corporativa


2.2 Els professionals del SEM La plantilla del SEM està formada per 706 professionals. El personal sanitari, és a dir, metges i metgesses, infermers i infermeres i Tècnics en Emergències Sanitàries (TES), representen el 83% de la plantilla total. La vessant assistencial es divideix entre els professionals que treballen a les Centrals de Coordinació Sanitària (21%) i el personal assistencial i de Serveis Especials, que representa el 62% del total dels efectius. Pel que fa a l’administració, direcció i comandaments, aquests treballadors representen el 17% de la plantilla total.

TIPUS DE PLANTILLA HOMES DONES 2016

Infermer/a assistencial operacions i serveis especials 78 129 207Infermer/a assistencial central coord. I san. Resp. 13 40 53Metge/ssa assistencial operacions 95 58 153Metge/ssa assistencial centre coordinador 37 33 70Tècnic/a transport sanitari operacions i serveis especials 77 0 77

Direcció - (directius i comandaments intermitjos) 27 12 39Tècnic/a auxiliar de coordinació 7 20 27Tecnoestructura 31 49 80

TOTAL 365 341 706

Categories Professionals (% Per tipus de plantilla)

Tècnic/a auxiliar de coordinació

Tecnoestructura

Infermer/a assistencial operacionsi serveis especials

Infermer/a assistencialCentral Coord. I San.Resp.

Tècnic/a transport sanitari operacionsi serveis especials

Metge/ssa assistencial operacions

Direcció[ directius i comandaments intermedis ]

Metge/ssa assistencial centre coordinador

29%

7%

22%

10%

11%

6%

11%

4%

TOTAL95,22%

2.2 Els professionals del SEM Informació corporativa 2.2


Els Riscos Laborals

AVALUACIONS DE RISCOS I VISITES DE SEGURETAT

Durant l’any 2016 s’ha realitzat una avaluació dels nous espais i d’aquells modificats de manera significativa, arrel de la posada en marxa del concurs de TSI a principis d’any. Així mateix s’han realitzat visites d’inspecció i seguiment de les mesures correctores.

A més a més, s’han realitzat diferents estudis, entre els que destaquen els posturals dins la cabina assistencial, sobre les condicions termohigromètriques, condicions lumíniques, de camps electromagnètics i de la higiene tant de les bases com dels vehicles.

Durant el 2016, s’ha creat un Grup de Treball per facilitar la participació del Comitè de Seguretat i Salut, i establir l’abordatge de la preparació i planificació de l’avaluació de riscos psicosocials prevista per a l’any 2017 i s’han fet 9 assessoraments tècnics relacionats amb temes psicosocials.

ACCIDENTS DE TREBALL:

L’informe evolutiu de sinistralitat destaca una disminució del número d’accident i de l’índex de durada dels mateixos aquest 2016.

Informe evolutiu de sinistralitat

ANYS Mitjana treb. (1)

AT Sense Baixa

AT CTH Baixa

AT CTH Dies Baixa

AT Ini

Baixa

AT Ini Dies Baixa

AT DS Baixa

AT DS Dies Baixa

AT OCT Baixa

AT OCT Dies Baixa

EP Sense Baixes

EP Baixes

EP Dies Baixa

Total AT (2)

Total Dies

Perd (3)Índ.

IncidènciaÍnd.

AbsènciaÍnd.

Durada**

2012 814 30 29 1,270 8 132 6 260 2 225 0 0 0 37 1,755 4545.45 2.16 47.43

2013 809 35 25 2,099 9 457 3 102 15 877 0 0 0 43 3,078 5315.20 3.80 71.58

2014 805 37 45 1,985 11 286 1 1 2 772 0 0 0 48 2,758 5962.73 3.43 57.46

2015 826 36 44 1,684 8 172 1 9 2 209 1 1 70 33 1,902 5690.07 2.30 40.47

2016 841 35 26 907 9 234 2 19 7 251 0 0 0 0 1,177 4161.71 1.40 33.63

TOTAL -- 173 169 7,945 45 1,281 13 391 28 2,334 1 1 70 341 10,670 -- -- --

CTH: Centre habitual de treball, Ini: In Itinere, DS: Desplaçament, OCT: Altre centre de treball, EP: Enfermetats Professionals

Total Accidents de Treball = AT CTH Baixa + AT DS Baixa + AT OCT Baixa, Total dies Perduts = AT CTH Dies Baixa + AT DS Dies Baixa + AT OCT Dies Baixa

Les estadístiques demostren que la feina assistencial té un component físic important que repercuteix en la salut dels treballadors, objectivat per la forma en què es produeix la lesió, el tipus de lesió resultant i la part afectada, com es pot veure en els requadres en vermell.

Els Riscos Laborals Informació corporativa 2.2


Informe per forma en que es va produir

Forma en què es va produir

AT Sense Baixa

AT CTH Baixa

AT CTH Dies Baixa

AT Ini

Baixa

AT Ini Dies Baixa

AT DS Baixa

AT DS Dies Baixa

AT OCT Baixa

AT OCT Dies Baixa

Total AT (2)

Total Dies Perd (3)

Sobre esforços 8 15 449 1 3 0 0 3 25 18 474

Cops i caigudes 3 9 364 6 194 2 19 1 30 12 413

Lesions sistèmiques 0 0 0 0 0 0 0 1 122 1 122

Atrapaments, xocs i atropellaments 4 0 0 2 37 0 0 1 29 1 29

Talls i punxades 4 0 0 0 0 0 0 1 45 1 45

Cap informació 0 1 35 0 0 0 0 0 0 1 35

Contacte tèrmic, elèctric o químic 13 1 59 0 0 0 0 0 0 1 59

Lesions per éssers vius 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

TOTAL 35 25 907 9 234 2 19 7 251 35 1,177

Accidents de treball: Durant l’any 2015 s’han produït 95 accidents (↓ d’un 2% respecte l’any anterior). Del total d’aquests, 54 han estat amb baixa laboral (↑ d’un 3.8% respecte l’any anterior) i 23 no han generat baixa laboral. SEM, S.A. té una taxa de 4,5 accidents amb baixa al mes (seguint així la línia dels anys 2013 i 2014). El conjunt dels accidents d’accidents han sumat 1.083 dies d’incapacitat temporal (↓ 39 % respecte l’any 2014). Els indicadors d’aquest apartat han estat l’Índex d’incidència*1 amb un valor de 7,6, l’índex d’absència*2 amb un valor de 2,65 i un índex de durada*3 de 34,69. –

(*1 Índex d’incidència: Nº Accidents / Nº treballadors * 1.000 – *2 Índex d’absència: Nº jornades perdudes / Nº treballadors – *3 Índex de durada: Nº jornades perdudes / Nº accidents – *4 Índex de gravetat: Nº jornades perdudes 10*6/ nº hores treballades)

Els Riscos Laborals Informació corporativa 2.2

2.3 Els recursos Distribució Territorial - Recursos Terrestres del SEM

Des del mateix moment de la posada en marxa del concurs de Transport Sanitari Integrat (TSI) a tot Catalunya, a principis del 2016, el SEM ha realitzat un exhaustiu seguiment del funcionament del mateix a través de la monitorització dels seus resultats.

A més, i a petició de l’Honorable Conseller de Salut, Toni Comín, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i el Servei Català de la Salut (CatSalut) han elaborat un anàlisi quantitatiu i qualitatiu dels resultats inicials del desplegament del model del Transport Sanitari Integrat. L’estudi quantitatiu analitza els tres primers mesos de la posada en marxa d’aquest model, pel que caldrà complementar-lo en un futur, quan es tinguin més dades d’activitat.

Pel que fa a l’anàlisi qualitatiu, des del mes de maig s’han creat nuclis de debat, estructurats funcionalment sota la metodologia de focus grup, amb l’objectiu de copsar l’opinió, valoració i percepció dels professionals de les emergències mèdiques i experts en la matèria, sobre el nou model de

GironaSVA: 9 | SVB: 46 | VIR: 4TOTAL: 59

Alt PirineuSVA: 5 | SVB: 11 | VIR: 0

TOTAL: 16

Terres de LLeidaSVA: 6 | SVB: 20 | VIR: 1

TOTAL: 27

Terres de l’EbreSVA: 3 | SVB: 21 | VIR: 1

TOTAL: 25

Catalunya CentralSVA: 6 | SVB: 26 | VIR: 1TOTAL: 33

Camp de TarragonaSVA: 4 | SVB: 39 | VIR: 3TOTAL: 46

BarcelonaSVA: 32 | VIR: 8 | SVB: 164SVA-PED: 2 Vehicles col·lectius: 2TOTAL: 208Barcelona Nord:SVA: 11 | VIR: 2 | SVB: 65 TOTAL: 78

Barcelona Sud:SVA: 7 | VIR: 3 | SVB: 56 TOTAL: 66

Barcelona Ciutat:SVA: 14 | VIR: 3 | SVB: 43 | SVA-Ped: 2Vehicles col·lectius: 2TOTAL: 64

+ 14 Vehicles de comandament+ 4 SVA Serveis Especials

2.3 Els recursos Informació corporativa


2.3

Transport Sanitari Integrat. Posteriorment, i al llarg del mes de juny i juliol, s’han realitzat noves reunions de treball amb aquesta metodologia territori per territori, per tal de realitzar aportacions específiques de cada zona.

S’ha treballat amb aquestes aportacions per tal de definir quins ajustos es poden aplicar a curt, mig i llarg termini. Cal tenir en compte que, com en qualsevol àmbit, els recursos són limitats i les accions a emprendre sempre han de venir marcades segons els resultats empírics que mostri l’evolució i implantació del model. Així mateix, cal realitzar un ajust heterogeni, segons les especificitats de cada territori, per tal d’assegurar i millorar la resposta en l’assistència sanitària el màxim d’homogènia possible arreu de Catalunya, amb una visió global de servei al ciutadà.

En aquest sentit, i amb l’ànim d’assegurar la màxima transparència del sistema i el seu funcionament, alhora que objectivar el funcionament del Sistema d’Emergències Mèdiques, el CatSalut s’ha posat per objectiu el rendiment de comptes a través de la incorporació d’indicadors d’emergències mèdiques a la Central de Resultats, fet que serà una realitat a mitjans del 2017.

Per altra banda, s’han dut a terme una sèrie d’accions per tal d’obrir un canal de comunicació i de treball en xarxa del SEM amb les diferents Regions Sanitàries. D’aquesta manera, s’ha arribat a un acord compartit i s’ha creat un model únic d’informació, que ha de facilitar la detecció precoç d’incidències que actualment es produeixen en el marc del Transport Sanitari No Urgent, i la seva resolució.

En quant a Tarragona, el SEM ha reforçat aquest estiu, tal i com estava previst en el concurs de TSI, aquest territori. Des de principis de juny, van entrar en funcionament els reforços d’estiu en quantitats superiors a anys anteriors.

Des de principis d’any, l’estudi que de manera continuada el SEM realitza sobre l’evolució de l’activitat assistencial, va detectar un creixement del número de trasllats interhospitalaris, que tendeix a la seva consolidació.

Per aquest motiu, es va decidir fer un ajust, durant els mesos d’agost i setembre, que ha consistit en la transformació d’una unitat VIR (metge/ssa + TES) per una unitat de Suport Vital Avançat amb metge (metge/ssa + infermer/a + TES), amb la contractació de 6 places d’infermeria extres.

Un cop transcorreguts els dos mesos de la posada en marxa d’aquest ajust, s’ha decidit continuar amb la unitat de SVAm donada la necessitat de millorar el transport del pacient crític a la Regió Sanitària de Tarragona, doncs en els 2 darrers anys la demanda dels trasllats interhospitalaris, per part dels hospitals de la zona, ha augmentat un 25%.

La unitat SVAm és una realitat des del 12 de desembre d’enguany, i s’estan fent les gestions necessàries per tal d’ubicar aquesta unitat en l'entorn assistencial Centre d’Alta Resolució de Salou-Hospital Joan XXIII.



2.3

Aquest canvi es realitza mantenint la qualitat assistencial de la demanda urgent a la ciutat de Tarragona. A més a més, aquesta mesura redueix el temps total d'ocupació de la unitat de SVAm amb base a Reus, incrementant-ne la seva operativitat.

En quant a la zona Metropolitana sud de la ciutat de Barcelona, aquest estiu s’ha realitzat el mateix ajust que a Tarragona, i que s’ha sumat als reforços d’estiu marcats pel concurs de TSI. Així, s’ha transformat una unitat VIR (metge/ssa + TES) en una unitat de Suport Vital Avançat amb metge (metge/ssa + infermer/a + TES), amb la contractació de 6 places d’infermeria extres.

Un cop transcorreguts els dos mesos de la posada en marxa d’aquest ajust, s’ha valorat continuar amb la unitat de SVAm. Aquesta unitat serà una realitat properament, amb base a L’Hospitalet de Llobregat.

En quant a la zona Metropolitana nord de la ciutat de Barcelona, els mesos d’agost i setembre, donat l’alt nivell d’activitat enregistrat el darrer any i sumat als reforços d’estiu marcats al concurs de TSI, s’ha vist necessària l’ampliació de la flota amb la incorporació d’una nova unitat de SVAm. Aquesta mesura està previst que es torni a posar en funcionament en breu, per tal de reforçar el servei i cobertura d’aquesta zona, amb base a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.

A més, a principis de 2017, està previst que sigui una realitat el canvi d’una de les quatre bases dels helicòpters medicalitzats del SEM. Així, l’helicòpter que actualment és a l’Hospital General de Catalunya de Sant Cugat passarà a donar servei des de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, amb un conveni de coŀlaboració amb els seus professionals. Avui per avui, aquest és el centre hospitalari de referència dels codis ICTUS, IAM i PPT i, per orografia, aquest hospital dóna servei als 2 Vallesos i al Moianès.

Donat l’estudi que de manera continuada el SEM realitza sobre l’evolució de l’activitat assistencial, no es descarten noves actuacions encaminades a adequar els recursos del SEM a les necessitats canviants del ciutadà.



2.3

Millores en la conducció dels recursos: AL20

Al llarg d’aquest any s’ha desenvolupat la versió 2 de l’ordinador embarcat que duen les unitats del SEM (AL20), que incorpora un seguit de millores i noves prestacions:

• Augment de la disponibilitat de les comunicacions. • Ressaltat del camp de l’afectat en verd, per evitar errors de transcripció a l’hora d’omplir el full assistencial.

• Funcions específiques per Comandaments, que inclou la possibilitat de geolocalitzar una unitat en concret, o bé cercar unitats i incidents continguts en un determinat radi.

Coincidint amb el primer aniversari de l’inici del desplegament de l’ordinador embarcat AL20 en tota la nova flota d’ambulàncies de TSU, entre novembre i desembre de 2016 s’ha realitzat una enquesta de satisfacció entre el personal usuari d’aquesta solució tecnològica. Gairebé 400 participants han valorat l’eina, suggerit millores i fet comentaris molt útils.

Participació:

• TTS/TES 81% • DUI 10% • Metge/essa 7% • CECOS 2%

La satisfacció general amb el sistema embarcat ha resultat així:

• Com a millora respecte la forma antiga de treballar: 93% • En relació al seguiment d’incidents: 79% • En relació a la navegació guiada fins el destí: 54% • Es considera d’utilitat: 91% • La visualització és correcta: 65%



2.3

Els problemes comentats pels companys en més ocasions, han estat:

• Dificultat de visió nocturna/diürna • Mida de caràcter massa petit • GPS a vegades imprecís, sobretot a àrees rurals o en 3.21 amb adreces no validades

• Adreça hospitals no és Urgències • Cap ampliar el 3.5 • Al tancar l’incident/3.11 desapareixen les dades • Volum baix amb sirena posada

En canvi, ens ha agradat el comentari repetit alguns cops “quan falla, el trobes molt a faltar”.

Com a suggeriments més repetits:

• Poder ajustar més la brillantor/contrast de la pantalla • Modificar la mida del caràcter i la disposició en pantalla • Donar més dades del pacient • Veure al mapa on són les altres unitats • Usar més la missatgeria • Deixar les dades dels 3.11 un temps • Actualitzar més sovint la cartografia

Des de l’Àrea SI-TIC estem treballant per a poder incorporar a curt termini alguns d’aquests suggeriments en les properes versions del programari de l’AL20, cosa que esperem que es pugui completar en el transcurs del primer trimestre de 2017.

Durant aquest any s’han implementat a l’AL20 millores en les funcions de comandament, com les funcions de recerca d’unitats i localització d’unitats i incidents veïns, que es troben al menú d’Utilitats de l’AL20. Aquestes utilitats han estat validades inicialment a Barcelona Ciutat per mitjà d’una prova pilot I després se n’ha fet el desplegament a totes les unitats de comandament I VIR.



2.3

Activitat 061 CatSalut Respon.

3

Activitat 061 CatSalut Respon

El telèfon de salut de CatalunyaEl 061 CatSalut Respon és el telèfon de salut de Catalunya, on s’han d’adreçar totes aquelles persones que tinguin un dubte o problema de salut. Fàcil de recordar, de ràpid accés i de baix cost, és un telèfon que funciona les 24 hores els 365 dies de l’any. Compta amb un equip de més de 200 professionals de la salut, format per metges/ses, infermers/es i tècnics i s’hi pot accedir per telèfon, web, correu electrònic, app o xat.

L’objectiu d’aquest servei és apropar la salut al ciutadà, essent porta d’entrada al sistema de salut, atenent les urgències i emergències, resolent problemes i dubtes sanitaris, acompanyant al ciutadà durant el seu procés d’atenció i contribuint a la continuïtat assistencial.

Gràcies a la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3), els professionals del 061 accedeixen a la informació sanitària per tal de resoldre el problema de salut que indica el ciutadà. En cas necessari, s’activa el recurs més adient segons la simptomatologia referida, ja sigui un metge a domicili, una ambulància o un helicòpter medicalitzat.

La tendència general de la Central de Coordinació Sanitària, és anar incrementat progressivament l’obtenció de CIP i la lectura i publicació a la HC3 de l’activitat generada tal com mostren les dades del gràfic i la taula següents:

Percentatge d’incidents amb CIP identificat

És una plataforma multicanal a la qual s’accedeix per telèfon, xat, correu electrònic i web.

0,0 %10,0 %20,0 %30,0 %40,0 %50,0 %60,0 %70,0 %

2013 2014 2015 2016

38,3%

53,8% 57,2% 60,6%

OBTENCIÓ CIP

3El telèfon de salut de CatalunyaActivitat 061 CatSalut Respon


Total informes d’assistència publicats i lectures a l’HC3

PUBLICACIONS HC3 LECTURES HC3

2014 408.134 117.705

2015 462.489 190.833

2016 473.918 210.901

L’any 2016, el 061 CatSalut Respon va rebre un total de 1.992.981 alertes sanitàries, corresponents a 1.473.609 incidents. D’aquests, el 40% es van resoldre telefònicament (un 54,6% amb consell sanitari, un 35,6% amb informació de salut, un 2,5% es van redireccionar dins el sistema de salut i un 7% en altres conceptes) i el 60% restant van requerir la mobilització d’algun recurs, ja sigui una ambulància de Suport Vital Bàsic o Avançat, un helicòpter medicalitzat del SEM o un metge a domicili.

Taula general de l’activitat durant el 2016

TOTALS MITJANA DIÀRIA %

ALERTES 1.992.986 5.445

INCIDENTS 1.473.609 4.026

AMB MOBILITZACIÓ 878.456 2.400 59,6%Intervencions 1.050.448 2.870

Mobilitzacions SVA 179.103 489 17,1%SVAm 85.799 234SVAi 66.791 182SVA a 2.766 8VIR 23.747 65

Mobilitzacions SVB 758.377 2.072 72,2%Mobilitzacions ACD 109.874 300 10,5%Mobilitzacions AP 3.094 8 0,3%

SENSE MOBILITZACIÓ 595.153 1.626 40,4%Consulta Sanitària Urgent 249.784 682Consulta Sanitària No Urgent 71.410 195Consulta Sanitària Seguiment 3.624 10Derivació 13.776 38Informativa 211.702 578Traducció 1.074 3Altres 43.783 120



Gràfic general de l’activitat durant el 2016

Aquesta ha estat la seva evolució els darrers anys, augmentant els incidents un 6,16% aquest 2016 i responent a aquesta tipologia de demanda.

QUADRE DE COMANDAMENT · ACTIVITAT GENERAL

Acumulat Gener - Desembre

2015 2016 % VARIACIÓ

Incidents 1.388.152 1.473.609 6,16%

Sense mobilització 558.090 595.156 6,64%

Amb mobilització 830.062 878.453 5,83%

Intervencions 867.892 937.462 8,02%

Suport Vital Avançat (SVA)¹ 152.093 179.085 17,75%

Suport Vital Bàsic (SVB) 715.799 758.377 5,95%

L’incident és aquella situació d’alerta rebuda que pot requerir o no mobilització de recursos.Aquest incident es pot solucionar tant de forma no presencial com mitjançant una o més intervencions i pot tenir més d’una alerta associada.Una intervenció suposa la mobilització de recursos propis o aliens davant d’un incident.¹ Inclou el transport avançat aeri i terrestre.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

66.791

2.766 23.747

85.799

SVAm SVAi SVA a VIR

758.377

59,6%

109.874

3.094

179.103

MobilitzacionsSVA

MobilitzacionsSVb

MobilitzacionsACD

MobilitzacionsAP

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

40,4%

249.784

79.4103.624 13.776

211.702

1.07443.783

ConsultaSanitàriaUrgent

ConsultaSanitària

No Urgent

ConsultaSanitària

SeguimentDerivació Informativa Traducció Altres

ALERTES1.992.986

INCIDENTS1.473.609



Evolució d’incidents

Dades de l’evolució % d’incidents sense mobilitat de recurs respecte el total incidents

Incidents sense mobilitat de recurs per tipus de resposta

Gen Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set Oct Nov Des0

43,00%42,00%41,00%40,00%39,00%38,00%37,00%36,00%35,00%34,00%

2015 2016

240.356

80.841

197.838

13.776

39.609

16.944

3.624

887

1.281

227.388

76.526

182.637

13.309

39.432

13.557

3.311

852

1.078

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000

Consulta Sanitària

Consulta Sanitària / Derivació

Informació general

Derivació

Informació breu

Resposta amb mobilització de Recurs - Cancel·lat

Consulta Sanitària Seguiment

Incident Interhospitalari No procedent

Incident Interhospitalari no realitzat

2015 2016

GENER

0100.000

110.000

120.000

130.000

140.000

FEBRERMARÇ

ABRILMAIG

JUNY

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

2015 Incidents 2016 Incidents



Evolució dels incidents atesos per cada 1000 habitants (raó d’incidents)

Pes per territori

En la resolució telefònica, en destaca l’augment de la consulta sanitària urgent.

Cartera de Serveis del 061 CatSalut Respon

• ATENCIÓ I COORDINACIÓ D’URGÈNCIES I EMERGÈNCIES • CONSULTES SANITÀRIES NO URGENTS • SEGUIMENT DE PACIENTS • GESTIÓ ADMINISTRATIVA

140,8126,0 123,2

155,3 157,6 159,0

201,4

166,4 171,2

266,1

163,8

133,7 133,5

164,1 169,6 163,7

212,7

175,1 182,7

274,1

0

50

100

150

200

250

300

ALT PIRINEU I ARAN

LLEIDA TERRES DE L'EBRE

CAMP DE TARRAGONA

GIRONA CATALUNYACENTRAL

BARCELONA METROPOLITÀNORD

METROPOLITÀSUD

BARCELONACIUTAT

2015 2016

MOBILITZACIONS SVB

MOBILITZACIONS SVA T

MOBILITZACIONS AP

MOBILITZACIONS ADU

MOBILITZACIONS SVA A

MOBILITZACIONS SVA

INTERVENCIONS

AMB MOBILITZACÓ

SENSE MOBILITZACÓ

INCIDENTS TOTALS

ALERTES

13.052 112.340

104.154

2.036

173.305

54.985

27.006

204.647

1.301.461

1.992.986

1.473.609

10.991 97.360

86.049

698

142.023

47.991

24.014

14.045

1.050.438

595.153

3921 29.566

31.832

334

48.507

18.454

5444

14.014

443.061

5.790 64.890

45.718

190

86.815

27.192

18.228

29

509.525

758.377

3.094

109.863

98 797

212

0

442

576

436

1

532

573 2.431

9.428

0

5.887

510

0

3

91.031

878.456

7070 67.794

54.217

364

93.516

29.517

18.570

31

607.377

1.050.448

8.747 86.631

65.470

400

113.098

37.130

22.713

42

716.217

179.103

2.286 18.513

10.112

210

19.954

8.841

4.049

9

115.129

2.766

227 290

353

21

774

171

287

1

642

176.337

2.059 18.223

9.759

189

19.180

8.670

3.762

8

114.487



ATENCIÓ I COORDINACIÓ D’URGÈNCIES I EMERGÈNCIES

El 061 atén les alertes d’urgències/emergències rebudes directament o bé derivades pel 112. A partir del sistema de triatge que realitza l’operador de demanda, se’ls adjudica una resposta que pot ser amb mobilització o sense mobilització de recursos, decisió que, en alguns casos, requereix l’avaluació del metge/ssa o l’infermer/a consultor/a.

En cas de no ser necessària la mobilització d’un recurs, es realitza una consulta sanitària urgent o es deriva al pacient al centre sanitari. En cas de requerir la mobilització d’un recurs, i d’acord amb el nivell d’urgència identificat, s’activa una unitat del SEM de Suport Vital Bàsic (SVB), Suport Vital Avançat medicalitzat o d’infermeria (SVA) terrestre o aeri, o bé un/a metge/ssa al domicili.

Situacions d’urgències i emergències específiques:

‐ Coordinació i assistència dels codis d’activació prehospitalària

El 061 identifica les patologies temps-depenents recollides sota el Codi ICTUS, el Codi PPT (pacient Politraumàtic) i Codi IAM (infart Agut de Miocardi), en coordina la derivació a l’hospital idoni, així com l’alerta de pre-arribada als hospitals receptors.

‐ Coordinació i assistència dels trasllats interhospitalaris de pacients crítics (adults, pediàtrics i nounats) i urgents no crítics

El 061 rep l’alerta d’un hospital per un pacient crític perquè no disposa dels mitjans tècnics o humans necessaris per atendre’l. Es realitza la cerca del llit adient i el trasllat amb el nivell de la unitat assistencial requerida, segons la simptomatologia i estat del pacient (unitat de SVAm, SVAi o helicòpter medicalitzat). El 061 recull diàriament el seguiment dels llits de crítics, enviant aquesta informació als responsables de la xarxa sanitària. També coordina i realitza l’assistència dels pacients no crítics a un altre centre sanitari de manera urgent, per a la realització d’alguna prova o tractament que no es pot demorar. Aquests serveis es realitzen, majoritàriament, amb unitats de SVB.

‐ Gestió dels trasllats extracomunitaris i dels trasllats soŀlicitats des d’altres Comunitats Autònomes

El 061 CatSalut Respon rep les soŀlicituds de trasllat de pacients assegurats pel CatSalut, hospitalitzats, per causa sobrevinguda, en l’àmbit dels serveis assistencials ja siguin del Sistema Nacional de Salud o de l’estranger, que tenen, en el moment de la soŀlicitud, la cobertura assistencial garantida i són de caràcter no urgent i que soŀliciten el retorn (trasllat) a Catalunya. Es gestiona la demanda i, si compleix els requisits tant administratius com clínics, es realitza el trasllat amb el tipus d’unitat més adient. Es coordinen també els trasllats des de l’aeroport



de Barcelona a centres hospitalaris de tercer nivell de pacients derivats des d’altres Comunitats Autònomes per realitzar tractaments/proves específiques a Catalunya.

‐ Coordinació i assistència sanitària en els Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) / Catàstrofes

Les accions que realitza el SEM, quan es rep un alerta per un Incident de Múltiples Víctimes (IMV), es duen a terme dins el marc legal establert pel PROCICAT. A partir de la informació rebuda, es categoritza el nivell d’IMV activant les unitats assistencials requerides pel Pla que determini el Cap de Guàrdia del SEM. El 061 CatSalut Respon assegura una correcta comunicació entre els diferents intervinents (recursos propis i d’altres institucions) per donar la millor assistència als afectats. Realitza l’alerta de la situació extraordinària a la xarxa sanitària i prealerta de les possibles derivacions als diferents centres. Així mateix, gestiona el suport psicològic a les víctimes i al seu entorn. Finalment, realitza el seguiment dels pacients ingressats als diferents centres sanitaris fins l’estabilització dels mateixos.

‐ Emergències de Salut Pública

El 061 dona suport a la Subdirecció General de vigilància i resposta a emergències de salut pública de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, (ASPCat) amb l’atenció del telèfon del SUVEC.

Concretament, realitza atenció a consultes relacionades amb brots, campanyes i altres alertes declarades per l’ASPCat.

També actua com a referent informatiu en situacions de brots infecciosos (Ebola, Legionel·la, Xarampió, Parotiditis, etc.), alimentaris (toxoinfeccions alimentàries), ambientals (ozó troposfèric, etc.) i altres possibles alertes sanitàries que es puguin declarar, seguint les directrius informatives que marca l’ASPCat.

‐ Gestió de la demanda d’atenció continuada domiciliària (ACD) dels EAPs fora de l’horari habitual dels mateixos

Les demandes que es reben, en els horaris que els Centres d’Atenció Primària estan tancats, segueixen el procés de triatge i avaluació habitual i es dóna la resposta d’acord amb el nivell d’urgència de la situació, amb o sense la mobilització de recursos adients.

La cobertura territorial i poblacional actual d’aquest servei és: • Regions Sanitàries de Catalunya Central i Camp de Tarragona, el 100% de la població

• Regió Sanitària Barcelona, el 94,66% de la població • Regió Sanitària Girona, el 87,4% de la població



• Regió Sanitària Lleida, el 25,74% de la població • Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran, el 86,57% de la població • Regió Sanitària Terres de l’Ebre, actualment no es gestiona l’ACD d’aquest territori a través del 061, tot i que s’està treballant per donar cobertura al 100% de la població.

CONSULTES SANITÀRIES NO URGENTS

Atenció i gestió de les demandes no urgents relacionades amb qualsevol problema de salut.

La consultoria de salut es genera de manera espontània perquè el ciutadà s’adreça al 061 CatSalut Respon per un problema de salut o qualsevol tipus de demanda d’informació i orientació sanitària. Els professionals del 061 donen una resposta que va des d’un consell de salut no urgent, a l’oferiment d’informació sanitària o la gestió d’un tràmit administratiu.

Consultes sanitàries específiques per problemes de salut no urgents

‐ Consultes relacionades amb l’VIH i les malalties de transmissió sexual

El 061 CatSalut Respon realitza atenció directa al Telèfon Confidencial de la SIDA les 24 hores, atenent les consultes relacionades amb temes de prevenció, riscos, contagi, símptomes, tractament, recursos existents, etc., que fan els pacients i/o el seu entorn.

‐ Consultes relacionades amb la salut sexual i reproductiva

El 061 dóna consells d’acollida i informació en relació a la interrupció voluntària de l’embaràs i, quan es consulta pels símptomes secundaris al mateix, en realitza una valoració de les diferents circumstàncies que es presenten, a través de consell sanitari telefònic o derivant a un centre sanitari, per mitjans propis o amb una unitat del SEM quan així es requereix. Atén també les consultes relacionades amb la reproducció assistida, sobretot de caire informatiu en quant a serveis, accés i tràmits administratius pertinents així com normativa existent.

‐ Consultes relacionades amb drogues i alcohol

El 061 CatSalut Respon atén les consultes relacionades amb temes de prevenció, riscos, símptomes i complicacions, tractament, recursos existents, etc., que fan els pacients i/o el seu entorn. El 061 dóna atenció al telèfon de la Línia Verda, des de les 20:00h fins les 09:00h del dia següent, i les 24 hores els dissabtes, diumenges i festius.



‐ Consultes pediàtriques

El 061 CatSalut Respon dóna resposta a consultes en relació a vacunes, alimentació infantil i altres tipus de consells de salut pediàtrics. Al 2016, el 6% dels incidents gestionats pel 061 varen ser consultes pediàtriques (80.382 casos). D’aquestes, el 81,6% es van resoldre telefònicament, a través d’informació i/o consultoria sanitària, i en el 18,4% restant, va ser necessari enviar un metge a domicili, ambulància o helicòpter medicalitzat del SEM. Així mateix, en 195 casos es va realitzar un seguiment de la consulta sanitària, amb l’emissió d’una trucada des del 061 CatSalut Respon per avaluar l’estat del pacient, transcorregut un temps des de la recomanació/prescripció sanitària.

‐ Consultes relacionades amb l’ús adequat i racionalitzat dels medicaments

S’atenen les consultes relacionades amb els medicaments i el seu ús, tals com dubtes amb la posologia, les interaccions de diferents medicaments, els efectes secundaris, els errors en l’administració, les intoxicacions medicamentoses, els fàrmacs i la lactància, els fàrmacs i l’embaràs, la medicació postcoital i la contracepció hormonal.

‐ Consell al viatger

Informació i consell dels hàbits d’alimentació i prevenció (vestuari, farmaciola, repeŀlents, etc.) de problemes de salut en els diferents països, així com de la vacunació obligatòria o recomanada i dels centres vacunals existents (incloent les demores dels mateixos per demanar visita).

‐ Consultes relacionades amb el tabac i Quit Line del 061 CatSalut Respon

El 061 CatSalut Respon oferta un programa de deshabituació tabàquica personalitzat i telefònic en el que els/les professionals d’infermeria realitzen un seguiment personalitzat durant un any als fumadors que s’incorporen al programa. A més, atenen les consultes relacionades amb el tabac en quant a la seva relació amb la salut i la informació dels diferents dispositius als quals poden dirigir-se els ciutadans per tal de rebre ajut per deixar de fumar.

‐ Consultes relacionades amb els programes territorials de cribratge de càncer de colon i recte

En coŀlaboració amb el programa del Departament de Salut, el 061 dóna suport informatiu als ciutadans que són citats per a la realització de les proves de cribratges alhora que ofereix assessorament a qualsevol consulta relacionada amb el càncer.



‐ Consultes relacionades amb la no disponibilitat d’un fàrmac en les oficines de farmàcia

Quan el 061 rep una consulta d’un ciutadà que no troba un fàrmac, es confirma la existència o no d’una alerta en relació amb el fàrmac motiu de la consulta i, en cas d’alerta, s’informa al pacient de què indica l’AEMPS (Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios). En cas que no hi hagi cap alerta, es realitza la cerca en 5 farmàcies diferents properes al domicili del pacient. Si es troba el medicament, es procedeix a la reserva del mateix i se n’informa al pacient. En cas de no trobar-lo, s’adreça al pacient al seu metge per valoració, a l’espera de la informació que sobre aquest fàrmac faci arribar la Subdirecció de farmàcia del Departament de Salut.

SEGUIMENT DE PACIENTS

‐ Codi IAM

En col·laboració amb el Pla Director de Malalties Càrdio Vasculars, el 061 CatSalut Respon realitza una trucada de seguiment als pacients que han estat ingressats per un Infart Agut de Miocardi (IAM), un mes després d’haver rebut l’alta hospitalària. El 061 entra al registre de pacients d’IAM, identifica als pacients que cal trucar i, un cop realitzada la trucada, es complimenten les variables de seguiment que hi consten.

‐ Risc Suïcidi

En col·laboració amb el Pla Director de Salut Mental i Addicions, i en el context de la Coordinació del Risc de Suïcidi, el 061 CatSalut Respon realitza una trucada de seguiment als pacients que han estat ingressats o atesos en un hospital amb un risc alt de suïcidi, un mes després de l’alta. L’objectiu és confirmar que estan realitzant les visites de seguiment pautades pels Centres de Salut Mental per revalorar el seu estat de salut i mesurar de nou el risc. D’aquesta manera es prendran les decisions oportunes en cada cas, ja siguin consells, alerta al seu psiquiatra davant una situació potencial de risc o enviament d’un recurs assistencial del SEM al seu domicili per valoració i possible trasllat a l’hospital, si l’apreciació de risc és alta.



GESTIÓ ADMINISTRATIVA

Atenció, gestió, tramitació i resolució de consultes de contingut administratiu relacionades amb temes de salut i el sistema sanitari

El 061 CatSalut Respon dona resposta a les consultes de contingut administratiu que tenen relació amb temes de salut i el sistema sanitari, tals com:

‐ Consultes relacionades amb La Meva Salut

El 061 CatSalut Respon dóna informació en relació a l’accés i continguts de La Meva Salut, facilita i desbloqueja accessos de ciutadans amb problemes d’accés i en deriva les consultes específiques d’incidències concretes als referents territorials.

‐ Consultes relacionades amb informació de Centres sanitaris

Es tracta de consultes referides a informació de centres sanitaris, territorialització dels mateixos, adreces i telèfons de contacte i llurs carteres de servei.

‐ Consultes relacionades amb la Targeta Sanitaria Individual (TSI)

Informació de la seva tramitació, recollida d’incidències, activació de situacions de trasllat, informació de la taxa de renovació, etc.

‐ Gestió de les demandes de serveis traducció

Atenció a les demandes que realitzen els centres sanitaris i els professionals del SEM (consultors, ambulàncies), així com els necessaris per poder atendre als ciutadans estrangers que contacten amb el 061.

‐ Altres Informacions i gestions:

Informació sobre, farmàcies de guàrdia, Targeta Sanitària Europea (TSE), lliure elecció de metge, baixes laborals, cobertures sanitàries, atenció a desplaçats, informació d’associacions de pacients, suport a la realització de determinats tràmits virtuals, informació i recollida d’incidències en relació a l’ESCA, recepta electrònica, segones opinions, voluntats anticipades, prestacions del CatSalut, llistes d’espera i reclamacions.

INTEGRACIÓ DEL 061 CATSALUT RESPON AMB EL BANC DE SANG I TEIXITS

A finals de març del 2016, s’ha engegat la integració del programa informàtic del 061 CatSalut Respon, anomenat Sitrem, amb els sistemes d’informació del Banc de Sang i Teixits, per fer possible que aquesta entitat rebi les dades que el SEM té sobre els èxitus i així fer més àgil la seva tasca de valoració sobre les possibilitats de transplantaments. En el transcurs del 2016, el SEM han comunicat 1.900 casos de possibles donants al Banc de Sang i Teixits.



Activitat Emergències Mèdiques

4

Activitat Emergències Mèdiques

4.1 Mobilitzacions per regió sanitàriaTal i com hem vist, el 061 CatSalut Respon ha generat 878.456 incidents que han requerit la mobilització, d’almenys un recurs, amb diferent tipologia de demanda.

Tipus de demanda mobilitzacions a Alt Pirineu i Aran

Tipus de demanda mobilitzacions a Barcelona Ciutat

Accident/traumatisme en via pública

Tipologia per determinar

Transport Interhospitalari

Transport Sanitari 061

Accident de trànsit

Malaltia en domicili

Accident/traumatisme en domicili

Malaltia en lloc públic

753

2.119

1.863

678

405

369

8758

TOTAL7.070









2.758

40.950

113.109

35.028

12.713

16.132

24.514555

TOTAL245.759

44.1 Mobilitzacions per regió sanitàriaActivitat Emergències Mèdiques


Tipus de demanda mobilitzacions a Metropolità Nord

Tipus de demanda mobilitzacions a Metropolità Sud









5.516

40.033

95.076

20.363

9.480

15.697

19.598391

TOTAL206.154









4.703

30.459

70.992

16.311

6.715

10.913

14.925289

TOTAL155.307



Tipus de demanda mobilitzacions a Camp de Tarragona

Tipus de demanda mobilitzacions a la Catalunya Central









2.988

16.004

25.137

8.673

3.306

4.216

7.40268

TOTAL67.794









1.855

11.847

24.642

4.444

2.532

4041

4.644 212

TOTAL54.217



Tipus de demanda mobilitzacions a Girona

Tipus de demanda mobilitzacions a Lleida









5.027

20.537

32.261

11.972

5.397

6.883

11.34297

TOTAL93.516









463

10.229

9.078

3.344

1.699

1.955

2.73217

TOTAL29.517



Tipus de demanda mobilitzacions a les Terres de l’Ebre

Tipus de demanda mobilitzacions fora de Catalunya









596

7.775

5.283

1.645

841

1.007

1.40518

TOTAL18.570









321

9

4 4

15 26

3

TOTAL364



Intervencions de SVB per cada 1.000 habitants (raó d’intervenció)

Intervencions de SVA per cada 1.000 habitants (raó d’intervenció)

El 48,9 % dels incidents que mobilitzen recurs correspon a pacients amb una edat superior als 70 anys.

Trams edat dels incidents amb mobilització de recurs 2015-16

0

50

100

150

ALT PIRINEU

I ARRAN LLEIDA

TERRES DE L’EBRE

CAMP DE

TARRAGONAGIRONA

CATALUNYA

CENTRAL

BARCELONA

METROPOLITÀ

NORD

METROPOLITÀ

SUD

BARCELONA

CIUTAT

77,286,3

71,3 75,794,2 101,3 104,3 109,4

98,1 103,783,8 86,4

97,1 103,188,1 92,6 95,9 102,2 108,4 112,6

2015 2016

0

10

20

30

40

ALT PIRINEU

I ARRAN LLEIDA

TERRES DE

L’EBRE

CAMP DE

TARRAGONAGIRONA

CATALUNYA

CENTRAL

BARCELONA

METROPOLITÀ

NORD

METROPOLITÀ

SUD

BARCELONA

CIUTAT

34,1 34,1

22,9 24,620,7 22,5 21,3

31,2

19,123,8

16,119,3 20,4

23,3

15,718,1 16,9

21,3

28,5 30,1

2015 2016

050.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 >80

2015 2016



Aquest 2016, el SEM ha realitzat 24.646 trasllats interhospitalaris, dels quals un 14,2% han estat de pacients pediàtrics.

TIH general per regió sanitària origen

RS ORIGEN TRASLLATS IH GENERAL* % RS MITJANA DIÀRIA

Incidents 1.388.152 1.473.609 6,16%

BARCELONA 12.781 51,9% 34,9%

GIRONA 4.999 20,3% 13,7%

TARRAGONA 2.944 11,9% 8,0%

CAT.CENT. 1.832 7,4% 5,0%

ALT PIRINEU 732 3,0% 2,0%

T. EBRE 590 2,4% 1,6%

LLEIDA 455 1,8% 1,2%

FORA CAT. 307 1,2% 0,8%

TOTA CATALUNYA 24.646 67,3%

* Inclou els pediàtrics

TIH pediàtrics per regió sanitària origen*

RS ORIGEN IH PEDIÀTRICS % MITJANA DIÀRIA

BARCELONA 1.812 51,8% 5,0%

GIRONA 626 17,9% 1,7%

TARRAGONA 525 15,0% 1,4%

CAT.CENT. 246 7,0% 0,7%

ALT PIRINEU 59 1,7% 0,2%

T. EBRE 63 1,8% 0,2%

LLEIDA 145 4,1% 0,4%

FORA CAT. 22 0,6% 0,1%

NO DISPONIBLE 0 0,0% 0,0%

TOTA CATALUNYA 3.498 9,6%

* Els TIH Pediàtrics representen el 14,2% de tots els TIH



4.2 Resultats del SEM en les patologies temps-dependents.

Codis d’activació

Un Codi d’Activació és una eina de coordinació entre diferents nivells assistencials, orientada a l’atenció de patologies temps dependents que requereixen d’una organització complexa. Inclou uns criteris d’activació definits, una guia d’actuació consensuada i una informació estructurada a transmetre entre els professionals, que permeti aplicar, sobre el malalt, les accions que s’han definit. Així mateix ha de disposar d’un registre centralitzat que permeti generar informació i aplicar accions de millora.

És necessari disposar de criteris que permetin fer l’anàlisi objectiu de l’atenció a les malalties temps dependents incloent l’assistència inicial prehospitalària.

El Codi IAM (Infart Agut de Miocardi) s’ha situat des de fa uns anys en una fase estable pel que fa al nombre d’activacions. És rellevant la millora en el temps entre la realització de l’electrocardiograma, com eina diagnòstica, i l’arribada al centre hospitalari idoni amb capacitat de realitzar el tractament definitiu (angioplàstia primària). En el global de Catalunya, el 92,5% dels codis activats són derivats a l’hospital idoni en menys de 90 minuts, el temps considerat adequat segons la Instrucció 4/2009. L’entorn purament urbà, com la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana, Lleida i el Camp de Tarragona superen aquest percentatge (96,6%, 95%, 94,8% i 94% respectivament). A la Catalunya Central no es supera el 70%, explicat per la necessitat de derivar els malalts a d’altres regions sanitàries amb els recursos hospitalaris necessaris. La regió sanitària de Girona ha experimentat un augment en el percentatge de malalts inclosos en aquests temps fins arribar al 90,1%. L’Alt Pirineu i Aran i les Terres de l’Ebre, tot i no arribar a la mitja de Catalunya, s’observa una millora respecte l’any anterior arribant al 78,5 i el 88,1% respectivament.

Gràfic 1 Codi IAM: Número de casos de codi IAM en cada Regió Sanitària

Regió Sanitària Barcelona Ciutat

Regió Sanitària Barcelona Metropolità Nord

Regió Sanitària Barcelona Metropolità Sud

Regió Sanitària Lleida

Regió Sanitària Camp de Tarragona

Regió Sanitària Girona

Regió Sanitària Terres de l’Ebre

Regió Sanitària Alt Pirineu i Arran

Regió Sanitària Catalunya Central

82

154

47

112

205

14

399

384

246

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

2014 2015 2016

1.447

1.634 1.643

TOTAL1.643

44.2 Resultats del SEM en les patologies temps-dependents. Activitat Emergències Mèdiques


Gràfic 2 Codi IAM: Temps entre la realització de l’ecocardiograma i l’arribada a l’hospital inferior als 90 minuts per Regions Sanitàries

El Codi Ictus incrementa any rere any el nombre d’activacions per part del SEM, fruit de la implicació de tots els professionals, especialment els tècnics en emergències que intervenen en la majoria de les actuacions sobre aquests malalts. El desenvolupament d’escales de valoració dels malalts a nivell prehospitalari permet augmentar progressivament a tots els territoris el nombre de malalts valorats en funció de la seva gravetat i millorar el trasllat al centre hospitalari definitiu. Des del 2014 el percentatge de malalts a qui s’ha valorat amb l’Escala RACE ha anat augmentant progressivament, des del 22,7% al 2014 fins arribar al 77,6%. Destaquen els percentatges aconseguits a les regions de Girona (79%), Lleida (84,7%) i la ciutat de Barcelona (83,3%).

Gràfic 1 Codi ICTUS: Pacients amb activació Codi ICTUS










94,8%

94,03%

88,10%

69,23%

90,5%

78,5%

96,6%

95,93%

93,6%

2014 2015 2016

91% 92,1 92,5

TOTAL92,5%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100










170

313

114

265

424

38

935

776

TOTAL3.664

0

1000

500

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

2014 2015 2016

3.5013.628 3.664

44.2 Resultats del SEM en les patologiestemps-dependents. Activitat Emergències Mèdiques


Gràfic 2 Codi ICTUS: Aplicació de l’escala RACE en el codi ICTUS

Gràfic 3 Codi ICTUS: Temps entre l’alerta al SEM i l’arribada a l’hospital inferior a 90 minuts (%)










84,7%

77,3%

74,5%

74,7%

79%

68,4%

83,3%

72,8%

74,6%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2014 2015 2016

22,7%

70%77,6%

TOTAL77,6%










92,94%

94,25%

98,25%

92,08%

87,5%

78,95%

96,35%

98,2%

97,93%

2014 2015 2016

96% 95,7% 95,22%

TOTAL95,22%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100



El Codi PPT (Pacient Politraumàtic) és el que ha rebut un major nombre d’activacions per part del SEM, superant els 9.500 casos el 2016. És una patologia de predomini prehospitalari que, a banda d’anar augmentant el nombre de casos, permet classificar de forma prehospitalària la gravetat del malalt i prioritzar tant la seva atenció per equips prehospitalaris d’alta complexitat (suport vital avançat) com la derivació al centre hospitalari definitiu. En el global de Catalunya es supera el 98% els casos derivats a un centre definitiu i, en cap cas, cap regió sanitària baixa del 95%.

Gràfic 1 Codi PPT: Pacients amb activació Codi PPT

Gràfic 2 Codi PPT: Derivació a l’hospital idoni dels pacients amb codi PPT










485

966

474

833

890

282

2472

1.738

1.366

2014 2015 2016

7.723

8.770

9.522

TOTAL9.522

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

9000

10000










96,5%

97,72%

97,6%

98,5%

96,77%

96,5%

99,3%

99%

96,2%

TOTAL98,7%

2014 2015 2016

97,5% 98,8% 98,7%

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100



4.3 Resultats del SEM en els incidents amb aturades cardiorespiratòries.

La supervivència del pacients

L’aturada cardíaca o mort sobtada afecta al voltant de 40 per cada 100.000 persones cada any a Europa, sent una de les primeres causes de mortalitat al mon occidental. El 80% dels casos tenen lloc fora de l’hospital i la seva supervivència a l’alta hospitalària amb bona qualitat de vida no sol superar el 10%, i no ha augmentat significativament en els últims anys. A Catalunya, el SEM és el responsable de l’assistència a les aturades cardíaques extrahospitalàries, i en els últims anys el número d’alertes per aquest motiu ha mantingut una lleugera tendència a l’alça.

La supervivència del pacients que pateixen una aturada cardíaca està directament relacionada amb el temps que transcorre des de l’aturada cardíaca a l’inici de les maniobres de ressuscitació cardiopulmonar i amb la qualitat d’aquestes maniobres. Des de fa uns anys es va fent èmfasi, i les últimes recomanacions internacionals així ho recullen, en la importància de que els operadors telefònics que reconeguin una aturada cardíaca, animin als alertants a iniciar compressions toràciques i els hi expliquin com realitzar-les mentre arriba l’equip del SEM, com una forma de millorar el percentatge de supervivència.

Durant 2016 el SEM ha impulsat aquesta iniciativa amb l’elaboració d’un procediment per la Central de Coordinació que estructura com donar indicacions telefòniques als alertants que estan atenen una aturada cardíaca, d’acord amb la situació i l’entorn en el que es produeix l’aturada. Des de la seva posada en marxa s’han realitzat accions específiques de formació per la correcta aplicació del mateix.

La variabilitat en el percentatge d’aplicació d’aquest procediment entre territoris, té una distribució que es podria correlacionar amb la distribució territorial de les dues sales de coordinació de Reus i l’Hospitalet.

L’aplicació del procediment als territoris que coordina la Sala de Reus varia entre el 10,7% de Terres de l’Ebre i el 19,4% de l’Alt Pirineu i Aran mentre que la Sala de l’Hospitalet, varia entre el 5,7% de Girona i el 7,6 % de les àrees metropolitanes, a excepció de Catalunya Central amb un 12%. Caldrà, però, observar la tendència d’aquestes dades en els propers anys atès que és un procediment de nova implantació i encara està en procés de consolidació a la Central de Coordinació del SEM.

És important també enregistrar de forma reglada les actuacions dutes a terme durant la ressuscitació per tal de conèixer la qualitat del propi sistema (tant interna com comparada amb altres sistemes), com per detectar possibles mancances, minimitzar riscos legals i investigar com millorar el pronòstic d’aquests pacients. Aquest registre (anomenat internacionalment

44.3 Resultats del SEM en els incidents amb aturades cardiorespiratòries. Activitat Emergències Mèdiques


“Registre Utstein”), també ha de contemplar les variables de resultat prehospitalari com la recuperació de circulació espontània, que indica el tant per cent de pacients que en algun moment de l’intent de ressuscitació han recuperat pols propi.

Durant 2016 el percentatge global de compliment d’aquest registre és del 73,9 %, la majoria de territoris es mantenen molt propers a aquest percentatge, tot i ser el de la Regió Sanitària de Tarragona el més allunyat amb un 69,9 %.

Per tal de millorar aquest registre, el SEM ha implementat un procediment específic de suport a les unitats assistencials de com codificar una Aturada cardiorespiratòria i en quins casos complimentar el registre Utstein, l’objectiu és arribar a tenir registre Utstein en el 100 % d’aquells afectats amb diagnòstic d’aturada.

Respecte del ROSC, les dades globals a nivell de Catalunya del 26,9 %, són prou homogenis en tot el territori i es correlacionen amb els resultats d’altres sistemes d’emergències del nostre entorn.

Els resultats esperats i el ROSC depenen de factors com el temps de detecció de l’aturada i el temps de resposta dels primers intervinents en iniciar precoçment les maniobres de ressuscitació fins l’arribada de les unitats del SEM. Aquesta és l’estratègia iniciada en molts països i sens dubte la que ens pot portar a millorar els resultats.

La variabilitat entre territoris (34 % a Barcelona ciutat, 19,4 % a l’Alt Pirineu i Aran i 16 % a Terres del Ebre) obeeix entre d’altres, als factors abans esmentats.

En resum, millorar la qualitat dels registres i monitoritzar objectivament les variables relacionades amb l’aturada cardíaca serà vital per conèixer la situació actual d’una patologia amb una altíssima letalitat i implantar mesures que puguin millorar el seu pronòstic, especialment en l’àmbit extrahospitalari que és on tenen lloc la majoria de casos conjuntament amb una estratègia adreçada a primers intervinents.

El SEM està treballant en la creació d’un registre d’aturades cardiorespiratòries extrahospitalàries, que permetrà completar el mapa de la situació actual a Catalunya i fer el seguiment de les accions de millora. Paraŀlelament a la creació d’aquest registre, s’està treballant en coŀlaboració amb els sistemes d’emergències prehospitalàries de la resta de l’Estat Espanyol per tal de consensuar les variables que permetin la comparació entre els diversos territoris.

Al 2016, el SEM ha enregistrat un total de 1.987 aturades cardiorespiratòries.



Gràfic 1 Aturades Cardiorespiratòries: Cumplimentació de dades clíniques (registre UTSTEIN) en les aturades cardiorespiratòries %

Gràfic 2 Aturades Cardiorespiratòries: Recuperació de la circulació espontània en les aturades cardiorespiratòries (%)










76,34%

68,90%

74,55%

82,89%

71,20%

82,14%

74,93%

73,23%

74,83%

TOTAL73,9%










23,81%

23,33%

16,07%

22,73%

25,23%19,35%

34,28%

28,57%

28,15%

TOTAL26,9%



Gràfic 3 Aturades Cardiorespiratòries: Indicació telefònica de maniobres de reanimació cardiopulmonar des de la central de coordinació sanitària (%)










16,19%

18,57%

10,71%

12,34%5,71%

19,35%

6,01%

7,57%

7,6%

TOTAL9,3%



4.4 Serveis Especials Els Serveis Especials del SEM els conformen dues unitats:

1. La Unitat de Intervenció i Suport (UIS)

La Unitat de Intervenció i Suport (UIS), amb àmbit d’actuació en tota Catalunya, és l’encarregada de planificar i executar tots els procediments operatius vinculats a l’aplicació dels plans d’emergència en l’àmbit local, autonòmic i estatal, mantenint un vincle amb la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya i, de manera transversal, amb les estructures territorials.

La UIS realitza serveis protocoŀlitzats amb les unitats especials del Cos de Mossos d’Esquadra (Brigada Mòbil, GEI i TEDAX), coŀlaborant també amb altres unitats de la Policia Local. En situacions d’emergència, els equips de Serveis Especials donen suport com a segona resposta als equips territorials que intervenen en la primera fase, amb l’objectiu de mantenir durant el temps necessari la cobertura sanitària en el lloc de l’incident.

Com a unitat operativa, és autònoma i disposa de l’equipament i material adient per afrontar diferents situacions d’emergència en condicions adverses i de manera perllongada. La formació del personal està orientada a l’especialització d’acord amb la tipologia dels serveis que realitzen. El maneig i coneixement dels sistemes de transmissions, material de catàstrofes, medicina tàctica i adaptació al medi són la base per al desenvolupament de l’activitat. A més, personal de la unitat ha participat també en missions d’ajut humanitari.

Dins de l’àmbit de les emergències extraordinàries, s’encarrega de la utilització dels mitjans per fer front al Risc Nuclear, Biològic i Químic (RNBQ), disposant d’una estació de descontaminació massiva dissenyada per proporcionar una descontaminació primària efectiva i ràpida en una situació d’emergència a un gran nombre de víctimes que han estat exposades a agents contaminants perillosos (150 víctimes ambulatòries i 20 assistides per hora) amb una descontaminació estàndard de ¾ minuts por persona.

L’estació atén els principis indispensables de ràpida instal·lació, manipulació i connexió de tots els seus elements i el personal especialitzat en el seu funcionament disposa dels equips de protecció individual homologats (EPI nivell I, II, III i ERA), així com de l’entrenament i pràctica per garantir la seguretat i eficàcia en qualsevol intervenció.

44.4 Serveis Especials Activitat Emergències Mèdiques


U.I.S. Jornades i assistències en servei ordinari

U.I.S. Unitats i professionals

0 50 100 150 200 250 300 350 400

349ASISTÈNCIES

72JORNADES / 12H.

432%

Tipus d’Unitat

SVA

SVI

SVB

54 6

1253

432%

Professionals

TTS

METGES

DUI

COMANDAMENTS

168 54

1461

1542



U.I.S. Dispositius Realitzats

U.I.S. Assistències realitzades en els serveis

0

100

200

300

400

500

600

700

800

217

D.Alt Risc D. Govern Org. Oficials Altres Alt Risc Aleta Nivell 4

8

109

16

388

TOTAL

738

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

1.100

1.200

1.300

1.400

Org. Oficials Activitats de Risc

Altres TOTAL

520

291

39

850



U.I.S. Activitat

ENTITAT SOL·LICITANT 2015 2016 2015 2016

Dispositius realitzats 404 350Dispositius realitzats Alerta nivell 4 0 388

Metges 63 57DUI 641 1.461TTS 776 1.542Comandaments 143 168Assistències 1.160 1.637Agraïments o felicitacions 8 14Reclamacions 0 0

U.I.S. Activitat Comparativa 2015-2016

ENTITAT SOL·LICITANT 2015 2016

TRASLLATS IH GENERAL* % RS

CME / G. URBANA / CNP 245 217

Entitats Oficials 124 109

Del. Govern 13 8

Dispositius realitzats- Alerta nivell 4 0 388

Altres sol·licitants 10 16

TOTAL 392 350 + 388 = 738



2. La Unitat de Mitjans Aeris (UMA)

La Unitat de Mitjans Aeris (UMA) està constituïda pels quatre helicòpters amb les seves tripulacions aèries i sanitàries que donen servei a tot el territori de Catalunya. Amb bases ubicades a Sant Cugat del Vallès, Girona, Móra d’Ebre i Tremp, es realitzen serveis primaris donant resposta a les emergències en què, per isòcrona o per la dificultat d’accessibilitat, fan de l’helicòpter el mitjà més adient.

L’objectiu principal d’aquesta unitat és el d’apropar un equip mèdic al pacient en el mínim temps possible, així com la realització de trasllats secundaris i interhospitalaris.

Un total de 18 pilots i 54 professionals sanitaris (metges i diplomats en infermeria), configuren les tripulacions que donen servei entre l’orto i l’ocàs els 365 dies de l’any. La gestió d’aquests mitjans durant el servei es realitza des de la taula de coordinació de vol ubicada a la Central de Coordinació Sanitària del SEM.

Dos professionals per torn realitzen les tasques de coordinador de vol, facilitant l’operativa dels helicòpters, des de l’enlairament a l’aterratge, gestionant tota l’operativa del servei i dels diferents plans de vol de cada aeronau. Els deu professionals de l’equip de coordinació de vol han rebut formació específica sobre gestió de mitjans aeris i aspectes i legislació aeronàutica.

U.M.A. Total intervencions, serveis nuls i hores de vol de 2012-2016

0

300

600

900

1200

1500

1800

2100

2400

2700

ANY 2016

INTERVENCIONS NULS HORES DE VOL

2027

516

2337

ANY 2015

1927

457

2323

ANY 2014

1772

373

2157

ANY 2013

1767

540

2148

ANY 2012

1947

587

1966



U.M.A. Total intervencions, serveis nuls i hores de vol

U.M.A. Tipologia de serveis

0

300

600

900

1200

1500

1800

2100

2400

2700

2.323

457

1.927

2.334

516

2.027

ANY 2015 ANY 2016

INTERVENCIONS NULS HORES DE VOL

0100

200

300400

500

600

700

800

900

1000

1100

1200

1.063923

64

516

276

Medicina Trauma IH Pediàtrics IH Adults Nuls



U.M.A. Tipus intervenció per bases

U.M.A. Hores de vol i inoperativitat per bases

U.M.A. Comparatiu activacions primàries 2015- 2016

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

611

61

148

813

110

214

349

84103

220

8651

Girona

PRIMARIS SECUNDARIS NULS

Sant Cugat Móra d’Ebre Tremp

0 100 200 300 400 500 600 700

714

491

370

430108

144

24

16SANT CUGAT

GIRONA

TREMP

MÓRA D’EBRE

Demanda primària 2015 - Total 2.446 Demanda primària 2016 - Total 2.509


30

60

90

120

150

180

210

240

270

300

133

215

159

191

258 244

267281

203

144

172191

164 212160

209 246 248 236

272218

154

153

223



U.M.A. Comparatiu activacions interhospitalaries 2015 - 2016

U.M.A. Comparatiu hores de vol 2015 - 2016

Interhospitalàries 2015 - Total 334 Interhospitalàries 2016 - Total 341


55504540353025201510

5

22

14

23

18

37

32 30

50

28

24 2534

19

23

34

40

25

24

3234

23 2123

40

Hores 2015 - Total 1.927 Hores 2016 -Total 2.027


220200180

260240

160140120100

80604020

105,51

169

122,06

134,43

213,43

187,52

212,37

251,35

174,06

114,4

133,39

186,29

132,53143,51

131,38

186,16

188,17 189,09196,17

225,58

152,31

114,11126,20

162,01



Activitat Transport Sanitari No Urgent

5

Activitat Transport Sanitari No Urgent

Què és el TSNU? És el trasllat de persones malaltes o accidentades que, per impossibilitat física o altres causes exclusivament clíniques, no poden utilitzar transport ordinari per desplaçar-se a rebre assistència sanitària a un centre, servei o establiment sanitari, o per desplaçar-se al seu domicili després de rebre l’atenció sanitària, en el supòsit de persistir les causes que justifiquin la seva necessitat.

Qui el prescriu?

És el metge/ssa, infermer/a o fisioterapeuta qui prescriu aquest servei.

Les empreses de Transport Sanitari No Urgent (TSNU) únicament gestionen les peticions d’aquests professionals.

Quins tipus de transport existeixen?

Coŀlectiu: és el que es prescriu per defecte, com a primera opció.

Individual: només es realitza quan hi ha una indicació justificada del professional sanitari responsable.

Els pacients poden anar acompanyants dins el vehicle de TSNU?

És el metge/ssa, infermer/a o fisioterapeuta qui prescriu si és necessari que un pacient vagi o no acompanyat.

Els pacients menors de 16 anys SEMPRE han d’anar acompanyats.

Quin és el temps de realització d’aquest servei?

Trasllats programats: són els trasllats previstos, planificats i/o repetits en el temps (com una programació de diàlisi, radioteràpia, etc.).

Trasllats no programats: són els trasllats, puntuals en el temps, generats per altes hospitalàries i retorns de proves diagnòstiques a un altre centre.

La resposta d’aquests serveis no és immediata i requereix d’un temps d’espera estipulat en un màxim de 2 hores, a comptar des de la seva soŀlicitud.

Queden exclosos d’aquest servei els vehicles de Transport Sanitari Urgent (Emergències Mèdiques).

5Què és el TSNU? Activitat Transport Sanitari No Urgent


L’any 2015 el CatSalut va adjudicar un nou concurs de Transport Sanitari a Catalunya, que englobava tant el Transport Sanitari Urgent (TSU) com el TSNU i va encarregar la gestió d’aquesta contractació al SEM.

Al llarg de l’any 2016, es va desenvolupar la plataforma tecnològica de gestió del servei de TSNU (PANDORA) i, des del dia 1 de gener de 2017, SEM assumeix l’encàrrec de gestió fet pel CatSalut pel que fa al servei de TSNU.

Paraŀlelament, el CatSalut conjuntament amb el SEM, ha elaborat i publicat una nova instrucció de Transport Sanitari que regula la prestació d’aquest servei.

Activitat 2016:

• Total de serveis TSNU: 2.454.152

D’aquests:

• TSNU programat: 1.960.095 • TSNU no programat: 494.057

Accès al tauler de control:

• https://goo.gl/CyHD4n

5Què és el TSNU? Activitat Transport Sanitari No Urgent


Gestió Econòmica

6

Gestió Econòmica

Els ingressos facturats als tercers obligats al pagament s’han incrementat en 972.000 € euros, que representa un increment respecte a l’any 2015 del 7,78 %. El global de la xifra de negocis (suma de Catsalut i tercers) s’ha incrementat un 0,4 % respecte l’any passat, tot i que s’ha disminuït 212.000 € l’import facturat al Catsalut.

L’import global de despesa s’ha reduït en 2.515.708 €. Els motius principals han estat el nou concurs del transport sanitari terrestre amb 7.773.891 € menys de despesa que l’any 2015 i el nou concurs de teleoperació, amb una reducció de 1.033.502 €. S’han incrementat les despeses en bases assistencials, helicòpters i recursos humans. El resultat financer desprès d’impostos del SEM ha estat positiu de 255.961,49 €. El resultat calculat en termes SEC ha estat positiu.

INGRESOS

Contracte Programa Catsalut 195.967.079,48 €Ingressos a tercers 13.472.173,52 €Altres ingressos 236.130,37 €

TOTAL 209.675.383,37 €

INGRESOS

Despeses personal 45.542.395,51 €Despeses per prestacions de serveis 149.113.244,01 €

Transport Sanitari Terrestre i Aeri 120.954.507,62 €Bases coŀlaboradores 16.684.213,02 €Empreses teleoperació 8.875.337,75 €Altres 2.599.185,62 €

Altres despeses (inclou amortitzacions, impostos i extraordinaris) 14.763.782,36 €

TOTAL 209.419.421,88 €

Pressupost de despeses

El pressupost definitiu de despeses per l’any 2016 ha estat de 235.221.510,74, el que suposa una reducció d’un 24 % respecte els 311.813.444,83 de l’exercici anterior. L’exercici 2016, però, inclou la despesa anual del Transport Sanitari No Urgent per import de 91.481.066,96 i el del 2016 la despesa a partir de l’1 d’octubre. Tanmateix SEM encara no ha assumit aquesta prestació de servei, pel que, sense tenir en compte aquest concepte pels qual no s’ha liquidat cap import, la reducció del pressupost va ser d’un 2,7%.

Sobre aquest pressupost, s’han liquidat despeses per import de 208.230.021,33 que inclouen despeses no previstes inicialment però

6SEM 2016Gestió Econòmica


assumides amb el pressupost corrent com el retorn de la paga extra de Nadal del l’exercici de 2012 i l’increment retributiu de l’1 % establert a la Llei 48/2015, de 29 d’octubre, de Pressupostos Generals de l’Estat. El grau d’execució del pressupost de despeses resultant és d’un 88,53 %.

De les despeses liquidades, 205.620.083,89 es corresponen a despeses corrents i 2.609.937,44 a despeses de capital.

Pressupost d’ingressos

L’import màxim a facturar segons allò establert en les clàusules signades amb el CatSalut era de 200.443.021,23 €, inferiors al pressupost inicial per la no facturació dels ingressos corresponents al Transport Sanitari No Urgent. D’aquest import finalment s’han facturat 195.967.079,48 €. La diferència ve motivada principalment per una menor activitat de coordinacions i derivacions respecte les pressupostades al contracte programa; l’increment dels ingressos de tercers i unes despeses reals inferiors a les previstes.

Els ingressos liquidats totals han estat de 209.621.453,19 €, el que suposa un grau d’execució pressupostària d’un 89,12 %.

Resultat pressupostari

El resultat pressupostari per l’exercici 2016, calculat com a diferència entre els ingressos i les despeses totals liquidades, ha estat positiu en 1.391.431,86.

Autonomia de gestió

Tot i que encara no s’ha rebut cap comunicació per part de la Intervenció al respecte, d’acord amb els resultats positius obtinguts es preveu que el SEM mantingui la seva autonomia de gestió com en els darrers anys.

6SEM 2016Gestió Econòmica


Innovació, Formació i Millora contínua

7

Innovació, Formació i Millora contínua

7.1 Projectes estratègics 20161. Posada en funcionament del projecte de digitalització del full assistencial de les unitats del SEM: Estació Clínica d’Emergències.

L’objectiu d’aquest projecte és:

• Facilitar les tasques dels professionals, millorant la qualitat i fiabilitat de les dades clíniques claus en la transmissió de la informació clínica als hospitals i al sistema, de forma que la implementació de la nova eina no suposi afegir un element que distorsioni l’activitat assistencial intrínsecament complexa d’un servei d’emergències prehospitalari.

• Millorar la seguretat del pacient posant més informació clínica a disposició del professional.

• Disposar d’una eina de fàcil gestió de la informació clínica rellevant tractable en el si de l’organització.

• Automatitzar la integració de les dades de facturació i consums de fàrmacs i material al sistema de gestió del SEM.

La implantació de la l’Estació Clínica va començar a principis de 2016, amb una prova pilot en un grup reduït d’unitats a Barcelona ciutat i la unitat de SVA de Mataró. Al llarg de l’any s’ha anant estenent i, actualment, està disponible a totes les unitats de SVA (Suport Vital Avançat) de Barcelona ciutat, a més de la unitat de SVA de Mataró.

Aquesta primera fase ha permès validar la funcionalitat (adequació de maneig i continguts), el funcionament de la transmissió de dades entre els equips i el CECOS i entre els equips i el centre de destí, validar tecnològicament els circuits funcionals en el trànsfer del pacient i els preavisos dels codis als centres sanitaris de destí, la disponibilitat de les dades per a la seva facturació així com identificar les situacions especials que requereixen la realització d’un informe en paper.

L’abast d’aquest projecte implica necessàriament el treball sota la coordinació de les Regions Sanitàries, els responsables de l’HC3 i el treball conjunt amb responsables tecnològics i funcionals dels hospitals i Atenció Primària, per a la seva implantació.

7SEM 2016Innovació, Formació i Millora contínua


La digitalització del full assistencial, es realitza amb una APP d’informe assistencial sobre dispositiu mòbil tablet “domèstica” amb 3G/4G/WIFI i una funda ip67.

L’aplicació permet la recollida de les dades de l’assistència, introduint mesures de seguretat del pacient en la introducció de dades (diagnòstic, escales, pautes...).

Amb ella, s’aconsegueix la disponibilitat immediata del PRE-INFORME de l’assistència a l’Hospital de destí, que es pot consultar abans de l’arribada de l’ambulància. Així mateix, es disposa immediatament de l’informe assistencial a l’HC3 un cop finalitzat l’incident (que pot ésser consultat pel pacient des de La Meva Salut (LMS) i pel professional des de l’HC3). A més, des del SEM hi ha control total del dispositiu en remot, a través d’un Mobile Device Manager (MDM).

El 2016 s’han fet uns 15.000 informes SVA, distribuïts mensualment d’aquesta manera:

Informes tauleta per mesos

2. Indicadors de resultats en Salut. Publicació a la Central de Resultats del CatSalut

En relació a l’activitat clínica del SEM durant el 2016, s’ha identificat i consensuat amb la Junta Clínica, un conjunt de variables per mesurar la pràctica clínica i els resultats en salut de les patologies temps depenents.

Un subgrup d’aquest indicadors es publicarà durant 2017 a la Central de Resultats del Servei Català de la Salut i a la web de transparència del SEM.

Aquesta eina, un cop validada, facilitarà l’avaluació i el seguiment de l’activitat clínica del SEM.

0200400600800

1.0001.2001.400

FEBRERMARÇ

ABRILMAIG

JUNY

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

OCTUBRE

170

816996 991 887 896 808

953

1242



3. Situacions extraordinàries. Incidents de Múltiples Víctimes

Durant 2016, el SEM ha realitzat diverses accions en relació als Incidents de Múltiples Víctimes. Des del punt de vista de la planificació, amb el suport del grup de treball d’IMV de la Junta Clínica, s’han actualitzat i elaborat nous procediments i protocols de treball pels equips assistencials i la Central de Coordinació Sanitària, s’han realitzat sessions d’informació i formació per tot el territori, i s’ha iniciat un treball conjunt amb les Regions Sanitàries per identificar els punts d’interrelació del Pla d’IMV del SEM amb els dels hospitals i centres d’Atenció Primària.

4. Transport Sanitari No Urgent

Pel que fa al Transport Sanitari No Urgent (TSNU) el SEM ha desenvolupat i posat en funcionament la construcció d’una plataforma tecnològica, anomenada Pandora, que permet enregistrar i monitoritzar tot el procés, des de la prescripció fins a la finalització del servei, a temps real.

Durant 2016 s’ha completat la integració de les empreses adjudicatàries del Transport Sanitari No Urgent a la plataforma PANDORA i s’han realitzat proves pilot amb dades reals per tal de posar en marxa el funcionament del TSNU amb aquest dispositiu tecnològic l’1 de gener de 2017.

Les empreses envien a la plataforma del SEM Pandora les dades de tots els transports sanitaris no urgents, de manera que el SEM disposa en temps real de les dades detallades de l’estat dels 16.000 serveis que diàriament es presten i pot emetre, en els terminis previstos, les factures del servei.



5. App 061 CatSalut Respon

L’App es va crear per millorar l’accessibilitat del ciutadà al 061 CatSalut Respon, el temps de resposta, reduint el temps i els errors en la localització de l’incident i l’adequació de la resposta, en incrementar la identificació de pacients que permet als professionals sanitaris del 061 accedir a l’HC3 i, per tant, adequar la resposta a la situació clínica del pacient.

Tres anys després del seu naixement, l’App acumula una experiència d’usuari important. Fruit d’aquest aprenentatge, aquest 2016 s’ha publicat als mercats d’aplicacions una nova versió, tant per iOs com per Android, amb funcionalitats que han suposat un salt qualitatiu respecte versions anteriors:

• Millores en la informació aportada pel servei de geolocalització, mostrant a l’usuari l’adreça completa, al temps que envia les coordenades a la CECOS del SEM. D’aquesta manera, al fer la trucada s’envien les dades personals del nom, número de telèfon, data de naixement, adreça i municipi.

• Millores en l’obtenció del CIP, que permet l’accés directe a la HC3 i la identificació per part de la CECOS dels pacients PCC, MACA i altres d’especial seguiment.

• Posada en marxa del servei de missatgeria instantània “xat”, que connecta directament amb els professionals del 061 CatSalut Respon. Aquest servei permet a l’usuari contactar i rebre resposta escrita al moment. Aquesta és una millora qualitativa en l’accés al 061 sobretot per determinats col·lectius amb sordesa i dèficits auditius.



• Millora en la informació pel ciutadà:

- L’App ubica els centres i equipaments de Salut de tot Catalunya en referència a la localització de l’usuari que els cerca.

- A la localització i informació dels CAP, CUAP i Hospitals, s’hi inclouen ara les farmàcies.

- Incorporació de vídeos pràctics de primers auxilis que es poden consultar en qualsevol moment davant la necessitat d’una ràpida actuació.

- Accés web al portal de La Meva Salut - Possibilitat de fer zoom per facilitar la lectura de consells i avisos,

amb una millor visualització dels mateixos - Enviament a la Central de Coordinació Sanitària del nom i telèfon

guardat amb el prefix AA (Avisar A) quan es realitza la trucada.

A finals del 2016, l’app acumula la xifra de 98.776 usuaris nous, tal com mostra el gràfic següent:

6. Enquestes

El SEM s’ha plantejat com a repte l’any 2016 incorporar la percepció de les persones usuàries en la millora de la gestió dels seus serveis, i ho ha fet prenent com a model la metodologia utilitzada en els estudis del Pla d’enquestes de satisfacció - PLAENSA del Servei Català de la Salut.

Durant 2016 s’ha dut a terme la licitació per disposar d’un servei d’anàlisi qualitatiu que proporcioni el disseny i continguts d’un qüestionari d’opinió sobre els serveis de Consulta Sanitària, Consulta Administrativa i l’atenció sanitària urgent del SEM en dues fases; la licitació de la Fase Qualitativa de les enquestes de Consultoria sanitària, Atenció general i/o administrativa realitzada al 2016, i l’execució de les enquestes i anàlisi posterior, que es realitzarà al 2017.

La revisió exhaustiva del procés i la seva posterior validació amb experts ha constatat la gran complexitat del model d’atenció del SEM, tant a nivell organitzatiu, com d’identificació de les persones usuàries en els diferents serveis que es presten, aspectes que han tingut gran impacte en el desenvolupament del projecte.



Tres són els serveis identificats com a claus: l’atenció telefònica administrativa, l’atenció telefònica assistencial i l’atenció sanitària urgent amb o sense trasllat en ambulància. Aquest últim servei és el més conegut com a prestació del SEM però, a la vegada, ha resultat el més difícil de valorar, ja que el pacient en ocasions no està conscient o no ha estat, qui ha fet la petició del servei i, per tant, no pot valorar en el seu conjunt el procés d’atenció sanitària urgent rebuda.

Per poder definir els elements d’interès en la prestació assistencial que s’emmarca en el servei denominat Atenció Sanitària Urgent, es va dur a terme una revisió de la literatura científica respecte a altres estudis de qualitat de l’Atenció sanitària urgent, es van realitzar sessions de treball amb professionals per determinar quin o quins eren els circuits que seguia el pacient que rep aquesta prestació, per posteriorment i seguint el procés descrit, realitzar dinàmiques de caràcter qualitatiu, amb entrevistes semiestructurades telefòniques, a persones usuàries per conèixer la seva percepció sobre l’atenció sanitària rebuda.

En la fase qualitativa, han participat un total de 55 persones usuàries de diferents territoris de Catalunya, essent ells mateixos els afectats i estant conscients en tot moment. Els resultats obtinguts en aquesta primera fase, ens permeten afirmar que el nivell de satisfacció dels entrevistats és elevat i es coneixen els telèfons als quals cal trucar quan es produeix una emergència sanitària. La percepció del servei, confirma les troballes de la literatura revisada i es defineix en termes de competència, seguretat i rapidesa, essent aquesta ultima l’element fonamental que defineix aquest servei.

Des de la perspectiva del pacient, l’atenció sanitària urgent que es realitza en el domicili, o a la via pública, és un servei que genera alts nivells de satisfacció i és considerat com un tipus d’atenció altament resolutiu. (Taula 1). Quan és necessari el trasllat en ambulància, proposen incloure la possibilitat de ser traslladats al seu centre de referència, llevat d’excepcions justificades. També, decidir sobre la participació de la família en el trasllat i el control del dolor són qüestions clau per valorar el servei com a satisfactori. Menys importants són els aspectes relacionats amb el confort, la cura per la intimitat o la seguretat dels vehicles.

Taula 1

IDEA *ESP

Rapidesa en l'arribada del recurs 40Possibilitat de triar centre de destinació 30Amabilitat en el tracte 10Confiança en l'actuació dels professionals 6Major agilitat en l'arribada del recurs en casos de gravetat 6

* ESP = Espontaneïtat. Nombre de vegades que una mateixa idea ha sortit de forma espontània

El treball qualitatiu ha conclòs en una proposta de continguts per la realització de les enquestes, així com els terminis de temps aconsellables entre l’assistència i la realització de l’enquesta posteriors a l’assistència.



7. Nova Àgora. Fusió de la intranet del SEM i el gestor documental

Durant 2016 s’ha integrat la intranet del SEM amb l’antic gestor documental (Àgora). L’objectiu d’aquesta fusió és millorar la comunicació interna del SEM així com l’accés als procediments dels professionals assistencials, a través d’una única eina que aglutina, de manera molt estructurada, tota la informació que els professionals requereixen en el seu dia a dia.

La nova Àgora és una eina més intuïtiva i dinàmica, amb imatge atractiva, de fàcil accés per estar al dia i que fomenta connectar-s’hi sovint.

Hi destaca la pàgina d’inici amb un visible apartat d’actualitat, on s’informa de les notícies més rellevants, i una agenda, on els professionals poden veure-hi amb un cop d’ull els esdeveniments més rellevants que se celebraran properament. Les funcions que els treballadors consulten amb més freqüència (plantilles, nòmina, formació pròpia o control de presència) es troben agrupades en un espai sempre accessible identificat amb la fotografia de l’usuari.

A banda d’unificar l’accés a la informació corporativa, la nova eina incorpora un nou cercador que fa més àgil trobar els documents assistencials necessaris per la pràctica clínica i un servei de xat entre les persones que hi estan connectades.

A nivell de continguts s’ha millorat l’estructuració dels apartats, ja que són gestionats pels propis equips autors de la informació. Aquesta pot ser actualitzada a temps real i amb autonomia per poder decidir els nivells de visibilitat per part dels mateixos autors.

El portal Àgora hi accedeixen (amb diferents nivells de permisos, que diferencien la informació interna i l’externa) tant els treballadors del SEM com el personal contractat per les empreses adjudicatàries del servei de TSU. S’hi comparteix informació assistencial, espais de treball, projectes, etc. i s’ofereix a cadascú els permisos necessaris per a fer la feina encomanada, a la vegada que es garanteix la confidencialitat dels apartats no públics.



8. Increment del compromís de l’organització amb la gestió del sistema de qualitat.

• Referents de Qualitat. Aquesta figura respon a l’objectiu d’impulsar la millora en el sistema de gestió de la qualitat, incorporant-la a la pràctica diària en els llocs de treball i com a eina de gestió de les direccions.

Aquest any, els referents de qualitat han estat els responsables de la implementació, el seguiment i l’avaluació dels indicadors i accions de millora de la qualitat que cada Àrea del SEM.

• Registre d’incidències. S’ha desenvolupat un formulari de notificació gestió d’incidències que unifica la detecció i la gestió de les mateixes per l’Àrea d’Operacions. Durant 2016, s’ha treballat en la redacció d’una licitació pel disseny i implantació d’una aplicació de gestió d’incidències transversal i actualment està pendent de publicació

• Seguretat del pacient. S’ha realitzat formació amb accés on-line sobre seguretat del pacient. Durant el 2016 s’han notificat 23 esdeveniments adversos dels quals un 13% han estat catalogats de risc extrem.

7.2 La Formació i el coneixement al SEM1. Activitat general

Durant el 2016 s’han realitzat:

Número d’Accions Formatives 217Hores de formació publicades 41.165 Sol·licituds rebudes 6.573Número treballadors 828

Evolució inscripcions rebudes

20124500

5000

5500

6000

6500

7000

5981

5930 5921

5395

6573

2013 2014 2015 2016



Número d’accions formatives per àrees

Comparativa d’hores ofertades i hores realtizades

2. Formació Específica: TES

Durant el 2016 s’ha treballat amb el Departament d’Ensenyament per la realització, mitjançant l’Institut Obert de Catalunya (IOC), online, i presencial a l’ IES Ferrer i Guàrdia, de 10 mòduls professionals del TES.

DESCRIPCIÓ CURSMP10: ANATOMOFISIOLOGIA I PATOLOGIA BÀSIQUESMP14: SINTESISMP6: EVACUACIÓ i TRASLLAT DEL PACIENTMP5: UF5: PATOLOGIA NEUROLÒGICA I PSQUIÀTRICA D'URGÈNCIES MP08: PLAN D'EMERGÈNCIA I DISPOSITIUS DE RISC PREVISIBLESMP12: EMPRESA I INICIATIVA EMPRENEDORAMP11: FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORALMP09: TELEEMERGÈNCIESMP02: LOGÍSTICA SANITÀRIA EN EMERGÈNCIESMP07: SUPORT PSICOLÒGIC EN SITUACIONS D'EMERGÈNCIA

Hi han participat un total de 62 alumnes, Tècnics de Transport Sanitari del SEM, que han realitzat un total de 4.080 hores. La despesa d’aquesta formació específica per obtenir el TES ha estat de 16.673,70€.

0 20

4

34

44

111

12

12

DTORS/C. INTERMITJOS

DEPARTAMENTAL

SESSIONS-UPDATES

ASSISTENCIAL

OBLIGATÒRIA

TRANSVERSAL

40 60 80 100 120

0 5.000

2226

2.8163.210

5.094

21.22626.656

5.914

9541.396

2.0983.963

DTORS/C. INTERMITJOS

DEPARTAMENTAL

SESSIONS-UPDATES

ASSISTENCIAL

OBLIGATÒRIA

TRANSVERSAL

10.000 15.000 20.000 25.000 30.000



3. Absentisme

L’absentisme durant el 2016 ha estat d’un 22 %, per àrees:

Impacte de l’absentisme al pressupost de Formació:

PLA Nº Accions Hores Ofertades

Hores Realitzades

Hores Absentisme

% Absentisme Cost* Cost

AbsentismeTransversal 12 3.963 2.098 1.865 47 % 27.787,11 € 13.076,70 €Obligatòria 12 1.396 954 442 32 % 14.780,00 € 4.679,63 €Assistencial 111 26.656 21.226 5.430 20 % 152.138,40 € 30.991,58 €Sessions-Updates 44 5.914 5.094 820 14 % 2.888,71 € 400,53 €Departamental 34 3.210 2.816 394 12 % 30.349,95 € 3.725,20 €Dtors/C. Intermitjos 4 26 22 4 15 % - € - €TOTALS 217 41.165 32.210 8.955 22 % 227.944,17 € 52.873,63 € * Cost de l’acció formativa: docència, lloguer, manuals, material, etc...

4. Borsa de Docents

Durant el 2016 s’ha posat en marxa la Borsa de docents del SEM. S’ha creat un formulari d’inscripció on es recull el currículum i l’expertesa del docent.

Aquesta mesura ens permet complir la normativa de la Fundación Estatal para la Formación en el Empleo (FEFE) com del Consell Català de la Formació continuada en les Professions Sanitàries (CCFCPS) que obliga a tenir els currículums de tots els docents participants al Pla de Formació. En aquesta borsa s’ha inscrit 211 professionals (veure annex 1).

5. Pràctiques del personal propi i acollides (personal de nova incorporació)

Estades Pràctiques... Número d’alumnes...a Serveis d’Urgències i/o UCI’s dels Hospitals 7...a CECOS 13...a Unitats Assistencials 5...a Unitats Assistencials Pediàtriques 31...per personal de nova incorporació (dins del curs d’Acollida) 13

Total alumnes gestionats 69

15%DTORS/C. INTERMITJOS

TRANSVERSAL

OBLIGATÒRIA

ASSISTENCIAL

SESSIONS-UPDATES

DEPARTAMENTAL

47%

32%

14%

12%

15%



7.3 Formació Externa (destinatari: personal extern del SEM)

Pressupost Despesa Executada

Import Facturat Diferència

Formació Externa 55.850,00 € 41.025,00 € 42.581,40 € 7.031,40 €

Durant el 2016 s’han programat:

Accions formatives 50Hores 409Nombre d’empreses i/o entitats públiques 17

Cartera de cursos realitzats:Curs:Accidents galeries de tir - BalísticaAccidents galeries de tir - Monitors de tirActualització en emergènciesActualització en urgències i emergènciesAssistència integral al pacient traumàticAssistència sanitària immediataIMVPrimer auxilis (6H)Primer auxilis (8H)Rec. SVB+DEAServeis sanitaris - Tasca policial davant persones amb trastorns mentalsSuport Del TTS/TES a les unitats D'SVASuport Vital AvançatSuport Vital Avançat en traumaSVB+DEASVITelemergències i Codis

A les següents entitats:Entitat:

Ambulàncies DomingoAmpa Llar d'Infants El RodoCap Badia del VallèsCentre d’Alta Resolució de SalouCentre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)Cementos Porland ValderribasCentre d’Innovació i Formació Ocupacional de Sant Feliu (CIFO Sant Feliu)Col·Legi de PsicòlegsDepartament d’Ensenyament Departament d’Ensenyament (IES La Guineueta)Equip d’Atenció Primària de Flix (EAP Flix)Faura Casas, Auditors i Consultors, SLInstitut Català d’Oncologia – ICO BadalonaInstitut Català de La Salut - ICS Baix Llobregat Cap CornellaInstitut Català De La Salut - ICS Baix Llobregat Cap MartorellISPC – Institut de Seguretat Pública de CatalunyaMàster Clínic (UB)Orden de MaltaP&G Montornès – Protect & Gamble MontornèsSagrat CorSubd. Gral de Drogodependencies



7.4 PràctiquesDurant el 2016 s’ha gestionat 979 alumnes externs en pràctiques, provinents per 4 vies (Màsters / Post-graus, Graus, empreses adjudicatàries de Transport Sanitari Urgent, Residents de Medicina i Infermeria) i de 53 centres diferents.

S’han realitzat un total de 33.424 hores de pràctiques (només a unitats pròpies, sense comptar les coŀlaboradores)

0

224

503

11

241

RESIDENTS: MIR/EIR

MÀSTERS I POSTGRAUS

GRAUS

ADJUDICATÀRIA

200 400 600

3%

50%

25%

22%

DIU METGE TES ALTRES



Distribució dels alumnes per centre

MIR TRUETA-GIRONAMIR TECLA

MIR SANT PAUMIR SAGESSA

MIR MFIC MÚTUA TERRASSAMIR MATARÓ

MIR MARMIR MALLORCA

MIR LLEIDAMIR INTENSIU VERGE DE LA CINTA

MIR ICS TARRACOMIR GIRONA

MIR CLÍNICA MATERMIR CATALUNYA CENTRAL

MIR BSA BADALONAMIR BELLVITGE

MIR ANESTESIA REUSMIR ACEBA

MIR MÚTUA TERRASSAMFIC TORTOSA

MFIC COSTA PONENTMFIC BCN

MDI CSI (CONSORCI SANITARI INTEGRAL)EIR CATALUNYA CENTRAL

ICSEIR LLEIDA

EIR GIRONAEIR COSTA PONENT

EIR CLÍNIC MATEREIR BSA BADALONA

EIR AFIC BCNEIR ACEBA

DEXEUSTECNOCAMPUS MATARÓ

TAULÍ TRAUMATAULÍ CRÍTIC

MÀSTER UAB VHMÀSTER LLEIDA

FUB BALEARSFUB

COMBMÀSTER CLÍNIC

MAPHUIEM

APHU VIRTUALURV

UB CLÍNICTSC

LA PAUFALCK DINAMARCA (PARAMÈDICS)

FALCKEGARA

AMBULANCIAS DOMINGO, SA

0 20 40 60 80 100 120 140 160

CENTRES

NÚMERO ALUMNES

3

6

1

3

2

5

1

2

6

1

14

21

6

5

3

12

1

10

1

15

23

32

1

5

6

7

6

5

5

8

6

1

1

38

32

31

42

24

13

30

21

155

45

28

44

3

8

137

6

26

10

23

39



7.5 Dades Econòmiques

Pressupost Despesa Executada

Import Facturat F.

ExternaImport

Bonificat

Formació Interna 256.000,00 € 276.799,50 € 85.271,01 €

Formació Externa 55.850,00 € 41.025,00 € 42.581,40 €TOTALS 311.850,00 € 317.824,50 € 42.581,40 € 85.271,01 €

A. Despesa ExecutadaTotal amb IVA 317.824,50 €

Assistencial 152.138,40 € Congressos 3.155,24 € Obligatòria 14.780,00 € S. Centrals 30.349,95 € Transversal 27.787,11 € Updates 2.888,71 € F. Externa 41.025,00 € Altres* 45.639,99 €

* Certificacions, Gestió del Crèdit Bonificable, Licitació Plataforma Virtual, Material, Llicències, etc.

Gràfic de la despesa executada

1%

1%

UPDATES

ASSISTECIAL

CONGRESSOS

OBLIGATÒRIA

S. CENTRALS

TRANSVERSAL

66%

7%

13%

12%



B. Gestió del Crèdit Bonificable

Import per bonificar 96.172,66 €

Import presentat per bonificar 99.966,12 € 104 %Import bonificat 85.271,01 € 89 %

Gràfic del màxim crèdit bonificable i del crèdit bonificat

• Al 2015 es produeix el canvi de legislació i deixa poc marge a bonificar, només es van poder gestionar les formacions amb docència interna.

• Al 2016, any de constant canvi de legislació i la realització de tota la gestió per part de l’equip de formació sense externalització del servei.

0 20.000,00 € 40.000,00 € 60.000,00 € 80.000,00 € 100.000,00 €

2016

2015

2014

2013

2012

85.271,01 €96.172,66 €

50.926,00 €90.438,80 €

83.261,00 €89.314,39 €

62.256,95 €87.850,03 €

53.051,00 €89.365,50 €



Ciutadania i Societat

8

Ciutadania i Societat

8.1 L’atenció al CiutadàEl SEM manté diferents vies de comunicació entre el ciutadà, la pròpia empresa i altres institucions, com el Departament de Salut, el Síndic de Greuges, el CatSalut, ajuntaments o altres proveïdors.

Totes les soŀlicituds queden registrades al programa de seguretat del pacient del SEM.

L’informe assistencial o la còpia de l’informe d’atenció dels professionals de les unitats de Suport Vital Bàsic o de Suport Vital Avançat, és la sol•licitud més freqüent. El motiu d’aquesta soŀlicitud acostuma a ser perquè el centre assistencial on ha estat traslladada la persona atesa no li ha facilitat la còpia.

La davallada del 13 % que s’observa d’aquestes soŀlicituds al 2016, respon a la posada en marxa de l’Estació Clínica d’Emergències (digitalització del full assistencial a través d’una tauleta, a les ambulàncies), que està funcionant al 100 % de les SVA de Barcelona ciutat.

Les reclamacions ocupen el segon lloc de l’activitat enregistrada a la Unitat d’Atenció al Ciutadà (UAC), amb una tendència a l’alça del 18% respecte l’any anterior.

Tipologia Any 2015 Any 2016 Varició

Informes assistencial 1198 (55%) 1046 (54%) -13%Reclamacions 389 (18%) 459 (24%) 18%Objectes perduts 424 (20%) 328 (17%) -23%Agraïments 67 (3%) 84 (4%) 25%Suggeriments 87 (4%) 8 (0,42%) -0,42%

TOTAL 2165 1925 -11%

El número de reclamacions registrades a la UAC representen un baix percentatge en relació al número d’incidents: el 0,01 %, al 2015 i el 0,02 % al 2016. Tot i aquest percentatge, s’observa una tendència a l’alça respecte l’any anterior, coincidint, també, amb els motius més expressats relatius al tracte, a la insatisfacció del servei, la percepció de negativa d’assistència i el retard del recurs.

Podem considerar aquests motius expressats com una conseqüència de les manifestacions subjectives que envolten l’impacte emocional davant una situació d’urgència, així com les altes expectatives amb el Sistema.

8SEM 2016Ciutadania i Societat


Motius expressats més freqüents 2016

Tracte 159 (44%)Insatisfacció d’assistència 74 (20%)Negativa d’assistència 69 (19%)Retard del recurs 63 (17%)

La soŀlicitud d’objectes perduts, seguit dels agraïments, que mostren un augment del 25 %, i els suggeriments, són els tres motius que tanquen l’activitat enregistrada a la Unitat d’Atenció al Ciutadà del SEM.

Evolució anual d’activitat

8.2 Comunicació i Relacions Institucionals Des d’aquesta unitat es garanteix la correcta transmissió de la comunicació externa i interna, així com el manteniment i foment de les relacions amb diferents institucions gràcies a l’organització d’actes i visites, la participació en fires, la relació amb els mitjans de comunicació i la correcta difusió de la imatge de l’empresa i els valors que l’identifiquen.

Comunicació Interna

Són diverses les accions que es duen a terme en el desenvolupament de la comunicació interna del SEM. És bàsic l’enviament de comunicacions informatives sobre varietat de temes que afecten als professionals del SEM, bé siguin de caire informatiu com preceptiu, de totes les àrees que conformen l’organització.

20060

200

400

600

800

1000

1200

1400

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Agraïments Peticions d’Informació Objectes Perduts Reclamacions Suggeriments



La gran novetat a nivell de comunicació interna al 2016, ha estat la creació del nou portal Àgora. Aquest ha permès integrar l’antiga intranet, on els professionals podien accedir per trobar els seus torns de treball, els formularis per a fer peticions a RRHH, consulta la formació adjudicada entre d’altres, i l’antic portal Àgora que recopilava diferents procediments assistencials.

Actualment, la nova Àgora permet fer totes aquestes consultes i gestions en un únic portal, a través d’una eina més intuïtiva i dinàmica, amb imatge atractiva, de fàcil accés per estar al dia i que fomenta connectar-s’hi sovint.

El SEM al MES es el butlletí mensual de comunicació interna que edita el SEM. La revista recull tota l’activitat duta a terme pels professionals als diferents territoris, entrevistes dels companys, notícies del sector, participació en Jornades i Congressos, visites als centres, coŀlaboracions amb diferents institucions i altres temes més corporatius com consells per evitar riscos laborals, etc.

Aquest 2016 s’ha millorat el butlletí donant una imatge més moderna i atractiva, fent alhora més àgil la lectura de la mateixa, essent ara a tres columnes per pàgina i incorporant nous destacats i grafismes. A més, els números publicats a partir de juny incorporen més fotografies i infografies així com reportatges a peu de carrer explicant les últimes novetats tant de la pràctica assistencial com dels materials emprats. El SEM al MES es troba penjat a l’Àgora en pdf i en format digital al web www.issuu.com.

Comunicació Externa

L’any 2016 s’ha produït la consolidació de la primera xarxa social del SEM, el compte de twitter @semgencat creat a finals de 2015.

En la fase inicial, el compte @semgencat era un canal corporatiu més del SEM, amb informació que englobava Emergències Mèdiques i 061 CATSALUT RESPON. Els objectius plantejats van ser guanyar visibilitat, informar d’activitats pròpies i millorar l’atenció al ciutadà.

Un cop consolidada la primera fase, es va iniciar la publicació de fets noticiables corresponents a l’activitat diària d’Emergències Mèdiques en coordinació amb Cap de Guàrdia i la Unitat de Comunicació, Imatge i Protocol del SEM.

Actualment, s’estan piulant tots aquells incidents rellevants coordinadament amb la resta d’institucions que hi intervenen (Mossos d’Esquadra, Bombers, Trànsit, Ajuntaments, etc) i s’acostuma a annexar-hi imatges.

La xifra assolida a finals del primer any de vida de @semgencat és de 10.000 seguidors, i seguirà creixent en la mesura que seguim aportant continguts de valor pel ciutadà, pels mitjans de comunicació i pels professionals de la salut.



L’App CatSalut Respon

L’App 061 Catsalut Respon ha superat les 60.000 descàrregues durant el 2016.

Aquesta aplicació, creada al 2014, té la missió de donar a conèixer els serveis que ofereix el 061 CatSalut Respon i a la vegada facilitar l’accés del ciutadà al 061 en cas de necessitat. És la solució mòbil pública i gratuïta que geoposiciona, identifica i envia les dades de salut de l’afectat en el mateix moment de la trucada, fet que permet una millora i personalització de l’assistència sanitària.

El 061 CatSalut Respon ha rebut aquest any 3.881 trucades mitjançant aquesta eina, generant més de 2.200 incidents.

Aquí podreu veure les millores implantades en la nova versió de l’eina aquest 2016.

Nou web corporatiu

El web del SEM ha canviat d’aspecte i funcionalitat aquest 2016. Actualment és responsiu (adapta la seva visualització al format del mòbil i tauleta) i compta amb una nova pàgina d’inici d’acord amb les webs de la Generalitat de Catalunya, incorporant el vídeo corporatiu, les notícies més destacades i una nova organització de la informació corporativa.

Relació amb els mitjans de comunicació

El SEM disposa d’un telèfon de guàrdia 24h per tal d’informar als periodistes de qualsevol incident rellevant que es produeix arreu de Catalunya.

Així, durant l’any 2016 s’han atès més de 2.000 peticions de premsa, ja sigui directament com a través d’altres institucions amb les quals el SEM realitza comunicats conjunts, com són els Bombers de la Generalitat de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, el Servei Català de Trànsit, Protecció Civil o l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres.



Així mateix, s’ha donat a conèixer la tasca diària del servei que el SEM ofereix a la ciutadania amb l’emissió del programa Emergències a TV3. Es tracta d’un docureality dels professionals d’emergències que, a través de 13 capítols de 40 minuts de durada, barregen diferents històries de bombers, d’infermeres o de metges d’urgències i emergències o de mossos d’esquadra. Enllaç Emergències

El SEM també coŀlabora amb diferents revistes del sector realitzant articles sobre l’activitat i les últimes novetats del SEM, tant nacionals com estatals i també de formació. Les més destacades aquest 2016 són Rescate Vial i Zona TES.

Per altra banda el SEM, a través dels seus portaveus, ha estat present als mitjans de comunicació de premsa escrita i audiovisual en diferents moments i en destaquen aquests:

• 12/01/16 Desplegament del TSI al Baix Llobregat i l’Hospitalet. Sant Andreu TV enllaç

• 28/02/16 Declaracions Dr. Josep M Soto arran d’una assistència als tripulants d’un vaixell que havia perdut el control en alta mar. TV3 enllaç [min 7.45]

• 01/03/16 Entrevista al Sr. Pere Sanchez, sotscap territorial de l’Àrea Metropolitana Nord sobre l’activitat del SEM per accidents de trànsit a la zona del Maresme. Radio Argentona enllaç

• 18/04/16 Entrevista al Sr. Jaime Gil, Director de Serveis Especials explicant les tasques dels equips ORCA. World Press Radio enllaç

• 06/10/16 El programa Qui som qui fem de la TV de l’Hospitalet de Llobregat dóna a conèixer què és el SEM i com s’hi treballa. Hospitalet TV enllaç

• 11/10/16 Entrevista de Lleida TV a la Dra. Judit Sánchez, cap territorial de Lleida i Alt Pirineu on explica quines activitats es promouen des del SEM en motiu del Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardíaca i què fer davant d’una ACR. Lleida TV enllaç

• 16/10/16 El SEM organitza una flashmob multitudinària per ensenyar a fer Reanimació Càrdiopulmonar als més petits. BTV enllaç

• 29/10/16 El SEM i l’Hospital Germans Tries i Pujol mostra l’escala RACE, un procediment per detectar la gravetat en un cas d’ictus TV3 enllaç

• 24/11/17 El SEM renova els helicòpters medicalitzats a tot Catalunya. TV3 enllaç [min 34.35]

• 03/12/16 Vall d’Hebron i el SEM presenten el nou Protocol d’atenció inicial al pacient amb lesió meduŀlar aguda traumàtica. BTV enllaç



Relacions institucionals:

1. Jornades, congressos, fires i col·laboracions

El SEM ha participat en diferents sessions i jornades, la majoria de les quals es realitzen anual o bianualment, que se centren en actualitzar coneixements d’emergències mèdiques, revisant metodologies de treball i avanços científics així com trobades de caire més divulgatiu.

El SEM ha coŀlaborat en diversos Congressos jornades. En destaca la coŀlaboració en l’organització del I Congrés Internacional HEMS Adult i Pediàtric, celebrat a Prullans el 27 i 28 de maig de 2016, i el 28º Congreso nacional de la SEMES (Sociedad Española de Urgencias y Emergencias) on el SEM ha estat guardonat amb el premi a la “millor comunicació”.

Per altra banda el SEM ha coŀlaborat en 5 trobades de vehicles d’emergències que han estat organitzades pels Ajuntaments i les Policies Locals de les localitats de Berga, Vidreres, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses i Manresa. Aquestes activitats han estat molt ben rebudes pel públic assistent ja que permeten conèixer de primera mà els cossos d’emergències, els seus recursos i els seus professionals.

El SEM ha coŀlaborat, com ve fent els darrers anys, amb les fires anuals de FiraGran, el Festival de la infància de Barcelona i la Mostra d’Entitats de Salut de Badalona, difonent a la població els coneixements bàsics d’actuació davant d’una emergència.

Com a novetat, i en el marc del Dia Europeu de Conscienciació de l’Aturada Cardiorespiratòria (ACR), el SEM ha organitzat el 16 d’octubre d’enguany diversos tallers de reanimació cardipoulmonar (RCP) arreu del territori català, amb l’objectiu de millorar la conscienciació a la població sobre l’aturada cardíaca.



Al llarg del matí i de manera voluntària, els professionals del SEM han realitzat diverses activitats per donar a conèixer com actuar davant d’una aturada cardíaca, ensenyant com s’han de fer les maniobres d’RCP: el ritme de les compressions, la pressió de les mateixes i la ventilació.

La Seu d’Urgell, Lleida, Figueres, Blanes, Terrassa, Manresa, Vilanova i la Geltrú i L’Hospitalet de l’Infant han aplegat un gran nombre de públic adult i infantil que, a les 12h i simultàniament, han realitzat una flashmob que ha consistit en efectuar una reanimació cardiopulmonar multitudinària al ritme de la cançó Stayin Alive del grup Bee Gees. Aquesta cançó marca de manera perfecta el ritme de les compressions que s’ha de seguir quan es practica una maniobra d’RCP.

En aquest cas, i donat el fet que el lema d’aquest any està destinat a la mainada amb l’eslògan “Els nens poden salvar vides”, han estat els més menuts, vestits amb samarretes del SEM qui han estat els protagonistes de l’activitat, aplicant les maniobres de reanimació sobre uns coixins vermells en forma de cor, realitzats per la Fundació ARED que vetlla per la reinserció de les dones.



2. Visites institucionals, actes i guardons

El SEM rep visites d’organismes i institucions internacionals que estan interessats en conèixer el sistema i la gestió de les emergències mèdiques a Catalunya. Aquest any ens ha visitat una delegació de la Health Tech Cluster de Colòmbia, i una altra de la Swedish Association of Ambulance Nurses. Els seus professionals de l’àmbit sanitari, tant infermers com metges i gestors, s’han endinsat en el model de gestió que duem a terme a Catalunya i hem compartit amb ells experiències i coneixements.

A banda, al SEM rebem visites d’escoles, instituts i màsters on els seus alumnes hi cursen estudis relacionats amb l’àmbit sanitari. Aquest any ens han visitat 25 centres educatius que han conegut de prop el funcionament i les tasques que hi desenvolupen els professionals sanitaris.

El SEM també s’apropa als més menuts a través de visites didàctiques als centres educatius. El SEM disposa d’un equip de professionals que voluntàriament realitza aquesta tasca didàctica adreçada a diferents edats, amb materials diferents segons el curs al qual ens adrecem. La finalitat és ensenyar al públic infantil i adolescent conceptes importants com quan cal alertar al 112, com cal posicionar un ferit de manera segura, com cal protegir-se, alertar i socórrer en cas d’accident i com fer maniobres bàsiques de reanimació cardiopulmonar, entre d’altres. Aquest any hem estat en més de 80 centres educatius d’arreu de Catalunya.

El SEM també coŀlabora amb l’educació viària preventiva amb l’objectiu de conscienciar al públic adolescent de les conseqüències que pot tenir conduir sota els efectes de les drogues i/o l’alcohol. Els professionals voluntaris del SEM s’han apropat a 25 localitats i ciutats de tot Catalunya, de la mà de la Fundació Mutual de Conductors i el Servei Català de Trànsit, realitzant xerrades a l’activitat educativa Canvi de Marxa, que aquest any ha arribat a més de 6.000 nois i noies d’entre 13 i 18 anys de tot Catalunya a Olot, Terrassa, El Vendrell, Figueres, Puigcerdà, Lleida i Barcelona, entre d’altres.

Al llarg del 2016, s’ha reconegut la tasca del SEM en els diferents actes de celebració del Dia de les Esquadres arreu de Catalunya. Aquest any en destaca la medalla lliurada al Dr. Josep Maria Soto, guardonat per la seva predisposició exceŀlent a la coŀlaboració amb el cos dels Mossos d’Esquadra i per les seves aportacions professionals. Així mateix, el SEM.



3. Responsabilitat Social Corporativa

Les accions realitzades pel SEM dins del marc de la RSC són variades i plurals. Algunes d’elles tenen caràcter anual i d’altres sorgeixen gràcies a l’entusiasme dels propis professionals.

En l’àmbit dels esports, el SEM coŀlabora en caminades i curses solidàries com la caminada anual “Barcelona Magic Line”, organitzada per l’Hospital Sant Joan de Déu, “Fem el camí al teu costat” contra el càncer infantil a Montserrat, organitzada pels Mossos d’Esquadra de la Regió Policial Central, la “VI Caravana solidària IPA (International Police Association)” del Bages, o la marxa solidària del Maresme ”Sepsis Challenge”, de la que aquest any se n’ha celebrat la seva segona edició.

Anualment, el SEM se suma a campanyes solidàries com la que organitza el Banc de Sang i Teixits, que potencia la recollida de taps solidaris per la Fundació contra la fibromatosis, o la recollida de queviures del Banc d’Aliments durant la campanya de Nadal.

Per altra banda, el SEM disposa d’un espai cultural a la seu corporativa anomenat “Espai ARTiSEM” on els professionals del SEM, principalment, poden exposar les seves creacions artístiques amb l’objectiu de compartir-les amb la resta de companys. Fotografies, dibuixos, aquareŀles, poesia, olis, etc., tenen cabuda en d’aquest espai.

Aquest any hem gaudit amb tres mostres de fotografies: “Instants del temps” d’Olga Martorell, “ Re-encuadre” de JC Ceballos i “Camerún desconegut” d’Àlex Martín. El cicle expositiu s’ha tancat amb l’exposició de l’“11è Concurs infantil de nadales”. realitzat pels fills dels professionals del SEM.



Per primera vegada, aquest any un grup de professionals assistencials voluntaris del SEM, ha engegat i donat forma a un ambiciós projecte per recaptar fons pels nens i nenes a través de l’ONG “Save the children”.

Es tracta del Calendari Solidari d’Emergències Mèdiques 2017, que recull 12 fotografies de retrobaments emotius entre pacients i professionals del SEM que rememoren els casos en què l’actuació dels professionals va ser crucial per salvar la vida dels pacients. En la seva elaboració hi han participat 13 pacients i 32 professionals del SEM, així com altres companys que s’hi han sumat per participar activament en la venda i distribució dels exemplars. La bona acollida del projecte ha fet possible la recaptació de 12.500 € que han estat entregats als responsables de Save the Children Barcelona en un acte a la seu corporativa del SEM.



Carta del gerent del SEM

9

Carta del gerent del SEM

Com a Gerent del SEM, em plau anunciar que aquest any 2016 s’han dut a terme nous projectes orientats a millorar tant el servei que s’ofereix tant a la ciutadania com al benestar dels nostres professionals.

N’és un exemple l’Estació Clínica d’Emergències, amb la que a través d’una tauleta es realitza el full assistencial digital, i que s’ha començat a implantar a les unitats de Suport Vital Avançat del SEM aquest 2016.

Té per objectiu facilitar les tasques dels professionals, millorant la qualitat i fiabilitat de les dades clíniques claus en la transmissió de la informació clínica als hospitals i al sistema, de forma que la implementació de la nova eina no suposi afegir un element que distorsioni l’activitat assistencial intrínsecament complexa d’un servei d’emergències prehospitalari.

També s’ha parat una especial atenció en els indicadors de resultats en Salut. Identificant i consensuat amb la Junta Clínica del SEM un conjunt de variables que han de mesurar la pràctica clínica i els resultats en salut de les patologies temps dependents.

Un subgrup d’aquest indicadors es publicarà durant 2017 a la Central de Resultats del Servei Català de la Salut i al web de la transparència del SEM. Aquesta eina, un cop validada, facilitarà l’avaluació i el seguiment de l’activitat clínica del SEM.

Per altra banda, vull ressaltar les diverses accions en relació als Incidents de Múltiples Víctimes (IMV) en què ha estat treballant el SEM, arrel dels successos que han ocorregut els darrers anys. Des del punt de vista de la planificació, amb el suport del grup de treball d’IMV de la Junta Clínica, s’han actualitzat i elaborat nous procediments i protocols de treball pels equips assistencials i la Central de Coordinació Sanitària. També s’han realitzat sessions d’informació i formació per tot el territori i s’ha iniciat un treball conjunt amb les Regions Sanitàries per identificar els punts d’interrelació del Pla d’IMV del SEM amb els dels hospitals i centres d’Atenció Primària.

En quant al Transport Sanitari No Urgent, enguany s’ha desenvolupat una plataforma tecnològica que permet enregistrar i monitoritzar tot el procés, des de la prescripció fins a la finalització del servei, en temps real.

Aquestes són, a grans trets, algunes de les accions més rellevants que s’han realitzat al llarg d’aquest any i que han permès, un cop més, la millora de la nostra tasca diària.

Sr. Joan Sala SanjaumeGerent del SEM

9SEM 2016Carta del gerent del SEM


Documents

Memòria - sem.addmira.com · La memòria que presento a continuació és un resum dels fets més rellevants de l’activitat d’aquesta empresa al llarg del 2016, en totes les seves