Mitologia viva: pervivències mitològiques a Barcelona

PERVIVÈNCIES MITOLÒGIQUES A BARCELONA Marçal Martín García 2.4

1

ÍNDEX

Pàgina

1- INTRODUCCIÓ .............................................................................. 3 2- OBJECTIUS .................................................................................... 3 3- HIPÒTESI ........................................................................................ 3 4- METODOLOGIA .............................................................................. 3 5- COS DEL TREBALL:

5.1- MITE I PERVIVÈNCIA ............................................................. 6 5.2- PERVIVÈNCIES A BARCELONA: . 5.2.1. FUNDACIÓ: HÈRCULES ............................................ 7 5.2.2. DRAC DE GAUDÍ: HÈRCULES I EL SEU ÚLTIM TREBALL ....................... 8

5.2.3. LA CIUTAT D’HERMES: a- MITE ....................................................................... 12 b- RECORREGUTS ................................................... 14 c- EXPOSICIÓ ............................................................ 29 d- ENTREVISTA A ROSER MESSA .......................... 36 5.2.4. PARC DE LA CIUTADELLA ....................................... 38 a- AFRODITA ............................................................ 41 b- EROS/CUPIDO ..................................................... 42 c- POSEIDÓ .............................................................. 43 d- ZEUS ...................................................................... 45 5.2.5. PARC DEL LABERINT ............................................... 47 a- ARIADNA ............................................................... 57 b- TESEU ................................................................... 58 c- DÀNAE ................................................................... 60 d- PERSEU ................................................................. 61 e- EGÈRIA .................................................................. 62 f- EUROPA ................................................................ 63 5.2.6. PARC GÜELL ............................................................. 63 5.2.7. LLISTAT DE CARRERS ............................................ 68

6- CONCLUSIÓ- OPINIÓ PERSONAL .............................................. 70 7- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ................................................... 71 8- ANNEXOS


2

“Per bé que trossejàrem llurs estàtues

per bé que els bandejàrem de llurs temples, no per això moriren pas els Déus.

Oh Terra de la Jònia, a tu encara t’estimen, guarden el teu record llurs ànimes encara. Quan un matí d’agost s’sixeca damunt teu,

per la teva atmosfera revé com una saba de llur vida,

i de vegades una aèria, Jovenívola forma,

Indefinida, amb trànsit prompte, pel cim dels teus pujols es veu com passa.”

Konstandinos Kavafis JÒNICA


3

1- INTRODUCCIÓ

M’he decidit per aquest tema de mitologia ja que a més d’estar dins la meva modalitat de batxillerat és un tema que m’apassiona. Què és la mitologia per a mi? Doncs jo crec que bàsicament és una font d’informació infinita sobre cultures diferents. De fet, si ens fixem, personatges mitològics de cultures diverses tenen característiques comunes. Molts, fins i tot, tenen els seus equivalents. I això s’explica perquè la mitologia no és altra cosa que un seguit de contes creats per donar un sentit a l’univers. Era una explicació lògica a allò que en la seva època era difícil o impossible d’explicar. A més, amb els seus relats, la mitologia ens ensenya a tenir uns valors com la confiança, que, per exemple, és vital en la història d’Orfeu i Euridice; ja que Orfeu ha de creure en la paraula de l’Hades si el què vol és emportar-se a Euridice de l’Inframon. Però per ser desconfiat, al final no ho aconsegueix. Per tant, amb la mitologia aprenem valors i ens ajuda a conèixer millor les antigues cultures, que són la base de la nostra. Pel motiu anterior, vaig pensar que el meu treball de recerca m’ajudaria a apropar-me més a aquest món mitològic i a comprovar que després de tants anys encara a la nostra ciutat es conserven mostres, pervivències que s’han mantingut amb el pas del temps.

2- OBJECTIUS

L’objectiu del meu treball és tractar de demostrar que a la ciutat de Barcelona, encara queden mostres mitològiques que perviuen al llarg del temps i han superat les diferents etapes històriques que ha viscut la ciutat. Per tal d’aconseguir el meu objectiu, faré recorreguts per la ciutat i comprobaré que hi ha molts llocs on podem trobar proves mitològiques. També faré diferents visites: Parc Güell, Parc de la Ciutadella, Parc del Laberint d’Horta, Pedralbes i la porta del drac de ferro de Gaudí, el Barri gòtic, entre d’altres.

3- HIPÒTESI

“La mitologia perviu a Barcelona”

Hi ha mostres mitològiques a Barcelona?

Quines?

On?

Què signifiquen?

4- METODOLOGIA

Després de buscar informació sobre el que pretenc, proves mitològiques a la meva ciutat, em dedicaré a trobar-les, investigar, fer fotos i explicar la història d’aquella prova o símbol mitològic. Tots els itineraris triats pel treball els marcaré dins de plànols de Barcelona, per tal que quedi constància i es pugui demostrar la gran quantitat de tresors mitològics que tenim a la ciutat comtal.


4

Amb el propòsit d’aclarir quins déus, semidéus, herois o altres personatges mitològics hi ha a la nostra ciutat, posaré una fitxa informativa sobre els mateixos i seguidament el lloc on el podem trobar. El meu treball començarà amb una senzilla descripció del que entenem per mite, així com per pervivència, i continuaré amb el mite de l’aparició de la ciutat comtal, i com a protagonista Hèrcules. Ho lligaré amb la figura mitològica d’Hermes, déu que trobem constantment a la nostra ciutat, tal i com ho demostraré més endavant. Com he dit anteriorment, faré uns recorreguts que detallaré a mida que avancem en el treball, fotografiant per tal de deixar constància de la seva existència. A part de la recollida de fotos, el treball constarà de dues parts més, una on explicaré cada una de les fotos i l’altra la seva localització. Amb aquestes tres parts contestaré a les preguntes fetes i demostraré la meva hipòtesi: La mitologia perviu a Barcelona.


5

“Debo comenzar por las musas, por Apolo y por Zeus. Pues merced a las musas y a Apolo el certero flechador, existen sobre la tierra los aedos y los citaristas. Y merced a Zeus, los Reyes. Feliz aquel a quien aman las musas. Dulce fluye de su boca la palabra. ¡Salve, hijas de Zeus y honrad mi canto que yo me acordaré de otro canto y de vosotras”

Himno Homérico a las musas


6

5- MITOLOGIA VIVA: PERVIVÈNCIES MITOLÒGIQUES A BARCELONA

5.1 - MITE I PERVIVÈNCIA

Abans de començar a explicar la meva recerca per Barcelona de la mitologia que encara perviu, m’agradaria comentar què entenem per mite i per pervivència. QUÈ ENTENEM PER MITE? El mot “mite” ve del grec “mythos” i significa “relat, història explicada”. L’home, davant de tot allò que no podia explicar ni comprendre, va crear una narració fantàstica que donava resposta als misteris que l’envoltaven. Així es va originar el mite, un relat simbòlic que va ajudar l’home a interpretar el món i a no sentir-se tan indefens ni vulnerable davant els esdeveniments. Els mites més antics van néixer i es van anar transmetent de boca en boca i de generació en generació. Els seus protagonistes sempre eren éssers excepcionals que servien de punt de referència per a la reflexió de l’home, tant per admirar-los si actuaven bé com per criticar-los si ho feien malament. Això anterior també passa, d’alguna manera, avui en dia; els nostres mites són personatges coneguts del cine, la tele, de l’esport...i que perviuran i passaran de pares a fills. EL MITE GREC Tots els pobles, inclòs el grec, tenien històries per explicar el que ells no podien dominar. Els grecs van desenvolupar molts contes per tal d’explicar els misteris i la naturalesa del món i de l’home. Van començar a omplir la natura d’éssers extraordinaris: déus, herois i monstres. Els déus governaven l’univers i fixaven els límits de la vida humana. Els déus grecs es diferenciaven d’altres en que eren antropomòrfics; és a dir, tenien forma humana i actuaven com els homes amb tots els defectes i virtuts. De vegades, un mateix mite pot presentar-se amb diferents versions depenent del lloc i l’època d’on prové. DEL MITE A LA RAÓ

Quan es va descobrir l’escriptura, algunes persones van començar a posar en dubte les explicacions que donava la mitologia i buscava altres de més coherents. Aquest pas del “mite al logos” es va començar al segle VI aC i va afavorir el naixement de la filosofia, la ciència, la història i altres camps del coneixement basats en la raó. Es va començar a fer servir el cap, però els mites mai han desaparegut del tot; ja que sempre queden dubtes o interrogants a la vida, és a dir el mite ha sobreviscut.


7

PERVIVÈNCIA DEL MITE Que el mite sobrevisqui, que pervisqui es deu en molts aspectes a les seves històries i explicacions atractives d’herois i déus a problemes quotidians. Si entenem per pervivència duració o permanència amb vida d’una cosa, encara que hagi passat temps, dels problemes o de les dificultats, persistència, subsistència1, podrem veure clarament que avui en dia existeixen moltes pervivències mitològiques, en el cine, en la literatura, en programes socials, en el dia a dia ... Tanmateix tenim pervivències en la nostra ciutat: Barcelona. Aquestes seran l’objectiu del meu treball. Demostraré que a Barcelona la mitologia hi perviu. 5.2- PERVIVÈNCIES A BARCELONA

Barcelona és una ciutat rica en secrets, misteris i pervivències. Els carrers, edificis i parcs, conserven històries, successos, llegendes i moltes més coses. I la primera pervivència que vull explicar és la de la llegenda que diu que la ciutat comtal va ser fundada per un semidéu, Hèrcules. 5.2.1- FUNDACIÓ: HÈRCULES

Hèrcules, el grec Heracles, era fill del déu Zeus i de la reina mortal Alcmena. Diu la llegenda que quan va morir la seva estimada princesa Pirene Hèrcules molt adolorit, va anar arrencant muntanyes per tota la Terra per construir-li una gran tomba, els Pirineus. En un dels seus viatges, Hèrcules va observar la gran bellesa del pla de Barcelona amb la muntanya de Montjuïc i el mont Tàber, i va decidir que era un bon emplaçament per construir-hi una ciutat. Així, doncs, va organitzar un viatge de nou naus amb els colons i els constructors necessaris, però una tempesta va llançar la major part de la flota a les costes de Marsella. Però una de les naus es va perdre al mar, amb tan bona fortuna que va anar a parar a la platja de la falda de Montjuïc. Aquells mariners i colons van fundar llavors l’assentament al mont Tàber. Hèrcules, quan va tornar-hi li va donar el nom de Barca Nona, és a dir, la novena barca que, amb el temps, es va convertir en Barcelona.

Foto treta d’internet. Font d’Hèrcules. Passeig Sant Joan/carrer Còrcega

I dintre d’aquesta ciutat, que és una pervivència per sí mateixa, existeixen moltíssimes més d’altres Déus, de les que vull donar una petita mostra seguint els carrers de Barcelona. 1 Definició de pervivència segons el Diccionari de la Real Acadèmia.


8

5.2.2- DRAC DE FERRO DE GAUDÍ: HÈRCULES I EL SEU ÚLTIM TREBALL. FONT DEL JARDÍ DE LES HESPÈRIDES

Estic davant de la finca Güell. Aquesta finca està composada per la casa dels guardes i les cavallerisses. Dues cases unides per una porta impressionant. En aquesta porta de ferro de l’entrada destaca la gran escultura de ferro forjat de Ladó, el drac mitològic adversari d’Hèrcules en el seu onzè treball. Després de la mort d’Eusebi Güell, al 1918, els seus descendents van cedir la casa i part dels terrens de la finca per a la construcció del Palau Reial de Pedralbes. Les antigues cavallerisses, el picador i la casa del guarda formen part actualment de la Universitat de Barcelona. Les cavallerisses són l’actual sede de la Reial Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Pabellons de la Finca Güell: casa del guarda i caballerisses.

D’aquest conjunt modernista, he de destacar la porta de ferro forjat. Representa un drac amb la boca oberta defensant l’entrada a la finca. Té més de cinc metres d’ample i es va realitzar al 1885 en el taller de Vallet i Piqué a Barcelona. La feina de forja és magnífica, un impressionant drac alat.


9

Drac alat fet en ferro forjat de l’entrada de la finca Güell

MITE DEL DRAC DE LA PORTA DE LA FINCA GÜELL Euristeu, rei de Micenes va imposar a Hèrcules una sèrie de treballs entre els quals el dotzè consistia en robar les pomes d’or del jardí de les Hespèrides. El jardí de les Hespèrides era l’hort on creixien les pomes d’or que proporcionaven la immortalitat. Hera va encomanar a les Hespèrides de cuidar dels arbres. A més en el jardí també hi havia un drac de cent caps anomenat Ladó, i que mai dormia. Les Hespèrides, filles del titan Atlas (castigat per Zeus a sostenir eternament la volta del cel) són ninfes filles de la terra dels crepuscle i el seu número oscil·la entre tres, cinc i set, segons la versió. Els seus noms són Eglé (la brillant), Aretusa (la vermellosa) i Hiperetusa (la ponient). Si són cinc s’anomenen Eglé, Aretusa, Hiperetusa,. Hèspera i Eritis, a les que es pot sumar Vesta, la sisena, i de la setena es desconeix el nom. En el seu dotzè treball, Hèrcules havia de recollir les fruites del pomer d’or custodiat per les nimfes Hespèrides. Hèrcules es va dirigir fins Iliria en busca del déu Nereo, coneixedor del secret d’aquell lloc del jardí obligant-lo a dir-li la seva localització. Al passar pel Caucas, Hèrcules va trobar Prometeo al qual va alliberar de la seva tortura i qui, en agraïment, li va explicar el secret de com obtenir les pomes: no havia de ser ell qui les arranqués de l’arbre, sinó Atlas, que era el pare de les Hespèrides, i va advertir a Hèrcules que no devia acceptar la proposta que Atlas li faria a continuació. Hèrcules va oferir a Atlas de sostenir la volta celestial mentre aquest li portava les pomes d’or. Un cop Hèrcules va matar amb una fletxa al drac, va substituir a Atlas en la seva dura feina mentre aquest agafava les pomes. Atlas feliç al veure’s alliberat de la seva càrrega, va proposar a Hèrcules de portar ell mateix les pomes a Euristeu. Hèrcules, recordant l’advertència de Prometeu, va fingir estar d’acord i va demanar a Atlas que es fes càrrec del pes durant uns moments mentre ell es col·locava la capa com coixinet sobre les espatller per a


10

estar més còmode. Atles va deixar les pomes a terra i va tornar a suportar la seva càrrega, Hèrcules va agafar les pomes i es va acomiadar. Abans del segle VI a.C., l’Ossa Menor no era considerada com un petit ós, sinó com les set germanes, concretament les Hespèrides. La constel·lació de l’Ossa Major, considerada un pomer, tenia tres estrelles més brillants (les que avui es consideren les tres de la cua) les seves tres pomes. Entre l’Ossa Menor (les Hespèrides) i l’Ossa Major (el pomer) està la constel·lació del Drac, el drac que sembla que està protegint les “pomes” de l’Ossa major. Aquesta gesta d’Hèrcules (i Atlas), es simbolitza pel fet que un peu de la constel·lació d’Hèrcules està “trepitjant” el cap del Drac, concretament l’estrella lota Herculis sota les estrelles Beta i Gamma Draconis. Hera va sentir molt la pèrdua del seu valent guarda del jardí de les Hespèrides, i per aquest motiu va posar-lo al firmament proper al pol nord. Les tres nimfes, les Hespèrides (Egle, Aretusa i Hiperetusa), van ser convertides en arbres (salze, àlber i om respectivament) com a càstig dels déus. Hi ha diverses versions de la faula de les Hespèrides. En algunes, les germanes són atacades i és Hèrcules qui les defesa, rebent de mans d’Atlas les pomes d’or com a premi a la seva defensa. També hi ha una versió que explica això com un fenòmen celest. Les Hespèrides simbolitzen les hores de la tarda en un jardí que és el firmament, mentre que les estrelles són les pomes d’or. En aquest cas Hèrcules seria el sol que quan apareix, eclipsa les estrelles. El cap del drac està format per les estrelles Beta, Gamma, Nu i Si Draconis de la que sur una sèrie d’estrelles que comença en Delta que es recargola fins arribar a Lambda, on li acaba la cua. La seva estrella principal, Alfa Draconis “Thuban”, és la tercera per la cua i quasi la seva posició prediu el seu ordre reial si tenim em compte la seva brillantor.

Constel·lacions del Drac i l’Ossa Menor


11

Constel·lacions de l’Ossa Major i Menor superposades a la porta de ferro de la finca Güell

El cap del drac representa al quadrilàter de la constel·lació del Drac i el cos del mateix el componen la cinta d’estrelles que es retorça entre les constel·lacions de l’Ossa Menor i l’Ossa Major. A prop de la cua es poden veure un grup de “quatre estrelles més unes boles amb punxes”. Aquestes cinc boles representen a l’Ossa Menor.

Representació de l’Ossa Menor.

Les estrelles situades entre els dits de la pata de darrera del drac es poden interpretar com les tres estrelles de la cua de l’Ossa Major. Actualment són dues les boles amb punxes que estan en aquesta posició. Una d’elles va afegir-se fa uns pocs anys per substituir a altra que havia desaparegut durant la guerra civil. En una fotografia antiga, de 1915, es poden distingir tres boles. El que és segur és que una de les boles ha canviat de posició si es compara amb l’actualitat. De tota manera, per la seva posició, sota


12

el cos del drac, deurien ser estrelles de l’Ossa Major les que antigament simbolitzaven a les pomes d’or.

Canvis en les estrelles de les potes de darrera del drac. Esquerra foto de 1915, dreta foto de l’actualitat.

LA FONT DEL JARDÍ DE LES HESPÈRIDES Dins la finca Güell, Gaudí va fer construir una font relacionada amb el jardí de les Hespèrides. Actualment, aquesta font està dins el recinte del Palau Reial i va estar amagada molt de temps per males herbes.

Font de Gaudí al Palau de Pedralbes.

Per fotografies antigues se sap que el bust que hi havia, en un principi era d’Hèrcules, però no es va poder trobar i es va col·locar una de Calígula. 5.2.3- LA CIUTAT D’HERMES a)MITE

En la mitologia grega Hermes era el misatger dels déus. Fill de Zeus i de Maia. Va néixer en una cova del mont Cilene, a l’Arcàdia. El seu naixement va ser normal però ja donava mostres de ser especial, ja que va aconseguir desfer-se de unes tires de llençols en què es cobrien els recents nascuts i escapar a Tessàlia.

http://www.elolimpo.com/Zeus.per.html

http://www.elolimpo.com/Maya.per.html


13

La llegenda diu que Apol·lo quan estava distret amb el fill de Magnes, Himeneu, es va desconcentrar de la seva feina de pastor, Hermes li va robar el remat d'ovelles. Desprès va lligar una branca a la cua de cada un dels animals, perquè no deixessin rastre, i se'ls va emportar travessant Grècia fins a una caverna de Pilos. A Pilos va sacrificar dos animals i els va dividir en dotze parts, una per cada deessa. Tot seguit Hermes va amagar el ramat d'ovelles i va fugir. Va anar a Cileno; una vegada allà, a l'entrada, es va trobar una tortuga que va buidar i va tensar a la closca uns intestins dels toros que havia sacrificat fent-los servir de cordes, i d'aquesta manera va fer la primera lira. Hermes només es protagonista en mites de la seva infantesa, en el resta de mites Hermes intervé com a figura secundària, normalment protegeix els herois. En la Gigantomàquia, va cobert amb el casc d'Hades que converteix invisible qui el porta, gràcies a això pot vèncer el gegant Hipòlit. En la lluita contra els déus, salva Ares. També Hermes salva a Zeus quan lluitava contra Tifó. La seva intervenció en moltes aventures demostra la seva habilitat. Zeus el nomenà el seu herald i el missatger dels déus. Se l'invoca com a protector dels pastors, músics, comerciants, lladres i viatgers i així com a conductor de les ànimes dels morts a l'Hades, i rebia el nom de Psicopomp. Se'l representa sobre una pilastra com un jove nu, sovint amb els elements fàl·lics, o calçat amb unes sandàlies o botes alades, un barret i el caduceu a la mà (una barra de or). També apareix portant un xai a les espatlles, o amb el petit Dionís al braç, també sol porta una lira o siringa, en instrument que va inventar.

Déu missatger Hermes Estàtua d’Hermes al Vaticà

Hermes també va ajudar Perseu a matar la Gòrgona (Medusa). Li va donar les seves sabatilles alades i li va dir que trobés les Graies. Un cop les va trobar, elles li van donar l’espasa de Zeus, l’escut d’Atena i el casc d’Hades. Hermes també és enviat com a missatge de Zeus a Calipso perquè deixi lliure Odisseu i Hermes protegeix Odisseu de Circe amb una planta, el moly. A la mitologia romana se l'identifica amb el déu Mercuri. A Barcelona, Hermes, dins la seva faceta de déu del comerç, quasi sempre el podem veure representat a: cases d’antics burgesos, fàbriques i indústries,

http://www.elolimpo.com/Apolo.per.html

http://www.elolimpo.com/Hades.per.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Ares

http://www.jorgeolguin.org/enigmas/mitologia_hermes.jpg


14

càmeres de comerç i bancs. Això és degut a que Barcelona sempre ha estat logísticament important en les rutes comercials del Mediterrani.

Placa de la CCACC, on es veu el caduceo d’Hermes

En altres facetes, també el podem trobar a: edificis relacionats amb l’art, ciències i cultura, en general. I a edificis relacionats amb la missatgeria i correus. El podem veure representat:

Amb casc que encarna als pensaments elevats o transcendentals i sandàlies alades, que simbolitzen l’activitat comercial. Les ales són la rapidesa.

Amb caduceo: bastó amb dues serps que estan entrellaçades i a dalt dues ales (de vegades amb el casc). El caduceo era portat a Grècia pels heralds o embaixadors com a símbol d’inviolabilitat. Simbolitza el seu paper important com a missatger. El bastó és el poder. Les serps representen la sabiduría.

Amb la deessa Fortuna (banyes de l’abundància) o la indústria (dona amb una roda dentada).

b)- RECORREGUTS

1- RECORREGUT 1: SORTIDA PROGRAMADA PER CIUTAT VELLA, ON ES BUSCA LA FIGURA D’HERMES (fundació Setba)

El dia 4 de juliol a les 17’30 vaig anar, juntament amb la meva família i un grup de persones que s’interessen per la mitologia, a una sortida programada per una associació anomenada “Caçadors d’Hermes” i que aproximadament va durar 90’, on et guiaven per una part del casc antic de Barcelona on si miraves atentament podies trobar la figura d’Hermes. Vam quedar a la font de la Plaça Reial, allà es van presentar i ens van repartir, una etiqueta identificativa amb el nostre nom i un planell amb la situació exacta del que anàvem a veure.


15

Etiqueta identificativa que ens van donar per fer la sortida guiada

A punt per començar l’excursió

Començàvem aquí, amb els fanals de Gaudí

Foto pròpia: fanal de Gaudí a la Plaça Reial. Casc alat d’Hermes

Durant tota la sortida, anàvem seguint als nostres guies, però es va convertir en una activitat interactiva. Ens aturàvem en llocs claus i ens preguntàvem si érem capaços de trobar a Hermes. Després dels fanals, vam anar caminant fins a una cantonada de la plaça i vam entrar al passatge Bacardi.


16

Passatge Bacardí Foto pròpia. Passatge Bacardí. Hermes a sobre el balcó

Seguidament, vam continuar caminant fins al passatge del Crèdit

Foto pròpia. Passatge del Crèdit

Pujant pel carrer Ferran, vam arribar a la Plaça St. Jaume i fent-nos situar de cara a la façana de l’Ajuntament, ens van fer buscar la figura d’Hermes

Foto pròpia. Façana de l’Ajuntament de Barcelona Foto pròpia. Caduceo al costat dret de l’escut de la ciutat.


17

Al costat dret de l’Ajuntament, ens van endinsar al carrer Ciutat, aquí a l’entrada mateix hi ha una cruïlla amb un carrer petit anomenat Hèrcules on ens vam aturar a observar unes baranes de balcons

Foto pròpia. Carrer Hèrcules

Foto pròpia. Carrer Ciutat/carrer Hèrcules. Baranes dels balcons: Hermes i Caduceo

Foto pròpia. Carrer Ciutat. Caduceo d’Hermes


18

Continuem la visita fins a la Plaça Verònica

Foto pròpia. Plaça Verònica. Escola de disseny al fons

Foto pròpia. Detall de la part dreta de l’escola de disseny de la Plaça Verònica. Hermes

Foto propia. Altre detall de sobre l’entrada principal de l’escola de Disseny a la Plaça Verònica. Atributs d’Hermes


19

A la façana dreta de l’edifici, també hi havia detalls d’Hermes, a les finestres, t’havies de fixar molt Davant just de l’escola de Disseny, a l’altra banda del carrer, hi ha un edifici que han transformat en hotel, vam entrar en el vestíbul i aquí també trobàvem a Hermes

Foto pròpia. Vestíbul de l’Hotel de davant la plaça Verònica. Hermes

Baixem pel carrer, fins arribar al passeig de Colom, i aquí ens aturem davant l’entrada principal de Capitania General

Foto pròpia. Capitania General. Foto pròpia. “Garita” de vigilància de Capitania General


20

Foto pròpia. Detall de la Garita de vigilància de Capitania General. Hermes

Després, vam anar caminant fins a la plaça de la Mercè, i aquí a la font de Neptú, al darrera es poden observar atributs d’Hermes.

Foto pròpia. Plaça de la Mercè. Font de Neptú


21

Foto que ens van fer els organitzadors de la sortida. Aquí a la Plaça de la Mercè, escoltant les explicacions

Vam deixar la Plaça de la Mercè i ens vam encaminar cap a la plaça Duc de Medinaceli. Aquí en un edifici es podien observar els atributs d’Hermes i una font dedicada a Neptú.

Fotos pròpia. Plaça Duc de Medinacelli. Edifici amb escultura d’Hermes


22

Foto pròpia. Hermes i atributs

Tot el grup, vam fer-nos una foto davant de l’edifici del port de Barcelona on també es podien observar les relacions amb Hermes.

Foto Pròpia. Detall de l’edifici del Port de Barcelona


23

Foto de grup feta pels organitzadors “Caçadors d’Hermes” davant de l’edifici del Port de Barcelona

Foto pròpia de l’edifici del Port de Barcelona

Vam continuar pujant per la Rambla, i vam fer una aturada a l’antiga foneria de canons on també vam poder observar per indicació de una de les guies els detalls de sobre la porta relacionats amb Hermes (caduceu).


24

Foto pròpia de l’antiga foneria de canons.

Foto pròpia. Detall de sobre la porta de l’edifici de l’antiga foneria de canons


25

Pujant per la Rambla a mà dreta entrem al Museu de Cera.

Foto pròpia. Detall i edifici del Museu de cera

I per últim ens van guiar fins al Centro Galego, on es podien observar en els balcons, el caduceu d’Hermes

Foto pròpia. Centro Galego


26

2- RECORREGUT N.2 : RONDA SANT PERE- VIA LAIETANA

Començo el camí a la Ronda Sant Pere n. 40 i aquí alçant la vista veig el primer Hermes.

Edifici Ronda Sant Pere 40. Hermes

Continuem caminant, fins l’antic Banc de Barcelona, situat al carrer d’Ali Bei n.1.

Antic Banc de Barcelona. Hermes

Continuem el recorregut fins arribar a l’arc de triomf, i aquí continuem observant al nostre déu.


27

Relleu al lateral de l’arc de triomf.

Ens dirigim al monument a Rius i Taulet i aquí podem fotografiar a un petit Hermes Continuem pel carrer Pujades fins arribar a l’entrada del parc de la Ciutadella i aquí tenim una gran estàtua del déu missatger

Entrada Parc de la Ciutadella pel carrer Pujades. Hermes


28

Anem cap al carrer Calders i aquí, al n. 12, dins l’Hostal de la Bona Sort, podem gaudir d’un cartell dins el pati interior on es troba el caduceu d’Hermes

Foto de l’Hostal de la Bona Sort. Caduceo d’Hermes

I ara, al carrer Argenteria, veiem la impressionant Santa Maria del Mar i, per la meva sorpresa, es pot veure en un vitrall, en un lateral de l’altar, un caduceo

Vitrall interior de Santa Maria del Mar. Caduceo d’Hermes


29

Sortim a la Via Laietana i anem fins el n. 8 bis, i aquí podem observar Hermes en diferents punts de l’edifici

Detall del bust d’Hermes. Hermes a l’edifici de Via Laietana n. 8

c)- VISITA D’UNA EXPOSICIÓ QUE PRESENTAVA UNA COLECCIÓ DE FOTOS D’HERMES FETES A BARCELONA PER DIVERSES PERSONES MEMBRES D’UNA ASSOCIACIÓ ANOMENADA “CAÇADORS D’HERMES” “Caçadors d’Hermes”, és un grup de blocaires amb la mateixa afició, rescatar

la Barcelona del passat, que la trobem amagada i una mica oblidada. Preparen, a més d’exposicions, sortides-rutes guiades per la ciutat buscant imatges d’Hermes i altres temes relacionats sempre amb la història de la ciutat. Fa poc més d’un any que es coneixen i ja han fet unes quantes. El grup que ha participat en el projecte d’aquesta exposició, està integrat per: Enrique Camós, Ángeles Duran, Jordi Casadevall, Roser Messa, Andrés Paredes i Neus Prats.

Logotip de “Caçadors d’Hermes”

Exposició “Caçadors d’Hermes” del 19 de juny al 13 de setembre, Plaça Reial 10 , 1r 2a- de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16’30 a 20 h—2€)


30

Aquesta exposició ha sigut presentada a la Fundació Setba, una fundació sense ànim de lucre on tots els beneficis són destinats a accions socials. La sede és a la Plaça Reial n.10 1r 2a.

Logotip de la fundació SETBA

L’exposició ha sigut presentada amb molt de gust i d’una manera molt original. Era el mateix Hermes qui a través d’uns panels s’anava presentant i explicant les diferents representacions de com el podem trobar: “Estimat mortal, em dic Hermes i sóc un semidéu de l’antiga mitologia grega. També se’m va anomenar Dyehuty (Thot) quan els faraons regien la magnífica civilització egípcia, o Mercuri quan l’Imperi Romà dominava tota la conca de la Mediterrània. Potser no em coneixes, però jo a tu si. T’observo cada dia perquè sóc omnipresent a Barcelona. Si fas bon ús dels teus ulls humans, t’adonaràs que a la teva ciutat hi estan representades moltes de les divinitats i herois de la cultura clàssica, jo el que més. Que sàpigues que la meva presència a Barcelona és molt anterior a la teva, de fet, la vaig fundar junt amb el meu germà, Hèracles. Després, ell va endur-se la glòria i el protagonisme mentre que jo vaig tenir un paper més discret. Així que ja és hora que despertis del teu somni mortal i puguis observar la teva ciutat des d’una altra perspectiva. Jo et guiaré en aquest viatge”

Foto pròpia. Una de les sales de l’exposició de fotos d’Hermes a la Fundació Setba (Plaça Reial)

I així, amb les paraules d’Hermes, és com comença l’exposició. Trobo que és diferent a altres exposicions. Aquí el protagonista de la mateixa, Hermes, fa d’amfitrió. A l’antesala de l’exposició hi havia un faristol amb una mena de llibre on Hermes feia la seva presentació i explicava en quins llocs el podien trobar i per què:


31

“Des de l’origen dels temps, vosaltres els humans, m’heu atribuït multitud de rols i habilitats. Com que en la vostra educació us vàreu adonar que era molt útil utilitzar els símbols per transmetre idees, conductes o sentiments, al final vàreu acabar associant els meus atributs a aspectes de la vostra vida quotidiana per dotar-los de sentit. És per això que em trobaràs a molts llocs. I quan així sigui no serà per casualitat, aquestes no existeixen!

Missatger oficial dels déus i patró dels viatgers: Sempre us he guiat en els vostres viatges, protegint-vos en els perillosos camins on transitàveu, per això, antigament, era habitual trobar el meu bust sobre un pilar a les cruïlles dels camins. A Barcelona em puc deixar veure a qualsevol lloc relacionat amb els correus, els viatges, el transport o la comunicació (terra, mar o aire). Ah! Et repto a veure si ets capaç d’identificar-me en logotips d’empreses d’aquests sectors. Et dono una pista: les ales amb les que estic dotat em donen velocitat per desplaçar-me més ràpid que ningú. Em trobaràs a ... Qualsevol lloc relacionat amb els correus, els viatges, el transport o la comunicació (terra, mar o aire).

Déu del comerç i els intercanvis Sens dubte, és el rol en què estic més representat a Barcelona. Culpa d’això en té l’auge de la burgesia catalana des de mitjan del segle XIX fins a mitjan del segle XX, que va adoptar la meva imatge com emblema del comerç i del progrés industrial. De fet, ocupo un lloc destacat en edificis o carrers relacionats amb les activitats financeres (bancs), amb els intercanvis comercials (llotges, borses, mercats), cases d’antics burgesos o en indústries (fàbriques). Ah! A vegades em trobaràs molt ben acompanyat amb la deessa Fortuna o la deessa de la Indústria. Em trobaràs a... Edificis o carrers relacionats amb les activitats financeres, els intercanvis comercials i a les cases i fàbriques.

Déu de la saviesa, inventor del llenguatge i protector de les arts i de les ciències.

Sembla mentida com els mortals oblideu tan ràpidament les coses! Quan m’anomenaven Thot a l’antic Egipte era el guardià i l’escriba dels coneixements divins, per això em consideraven el Déu de la saviesa. Fins i tot vaig inventar el llenguatge escrit amb el qual us comuniqueu. Però tot això es va anar difuminant en el transcurs de l’època grega i romana, quan vàreu posar en un primer pla altres de les meves habilitats. De la mateixa manera que avui reivindico el meu paper fundador de Barcelona, deixa’m recordar-te la meva gran aportació a les arts i les ciències a més de les esmentades fins ara, com a creador de l’astronomia, dels pesos i les mesures, de l’escala musical i de la lira. Etr sembla poc? Em trobaràs a ... Edificis d’institucions científiques i escoles


32

Foto pròpia treta de l’exposició d’Hermes. Símbols amb el que el podem identificar.

Transmissor del coneixement diví El meu rol de guardià dels coneixements divins i les meves habilitats en l’art de l’oratòria em converteixen en el més adequat per interpretar i fer-vos intel·ligible el llenguatge dels déus. Per què creus que s’utilitza el terme hermètic quan es fa referència a quelcom amagat, incomprensible o tancat a qualsevol persona, llevat que es sigui un iniciat? El que coneixeu com a esoterisme s’ha nodrit molt d’aquesta qüestió i, com que de llocs relacionats amb les ciències ocultes i les societats secretes també n’hi ha per Barcelona, allà m’hi trobareu. Em trobaràs a ... Edificis amb algun passat misteriós.

Guia de les ànimes Abans t’he dit que era el patró dels viatgers. El que no t’havia explicat és que també ajudo els humans a realitzar “un altre tipus de viatge”. En concret, quan moriu i deixeu la vostra vida terrenal m’encarrego de conduir-vos a l’inframón o regne dels morts. Quan passa això, em diuen Psicopompo. T’imagines ara a quins altres llocs em trobaràs? Sí, has encertat, als cementiris.

Protector dels bandolers i assaltadors de camins T’he d’explicar un secret. Poc després de néixer vaig amagar el ramat de bestiar del meu germà Apol·lo, que es va posar fet una fera. L’assumpte va quedar oblidat quan vaig intercanviar-li el ramat per la famosa lira feta amb closca de tortuga i intestins de dos dels bous. Ja veieu que tots fem malifetes quan som petits... Em trobaràs a ... Edificis relacionats amb el costat obscur dels diners. I tota l’explicació d’Hermes acaba com un joc, desafiant-nos, els que fem la visita, a buscar-lo i ens diu: Busca’m! Bé, és hora que m’acomiadi. T’he donat tota la informació essencial per buscar-me i trobar-me. Jo et seguiré observant, ara ja tot depèn de tu perquè les nostres mirades es creuin. No sempre t’ho posaré fàcil, sóc un déu una mica entremaliat. Tal vegada pot semblar-te que em vegis i no ser jo, tal vegada podries no reconèixer-me i sí ser-ho. Jugues amb mi?”


33

I ara sí que passem a les sales i trobem totes les fotografies de llocs on podem trobar Hermes, tal com ell mateix ens ho ha dit.

Foto del port de Barcelona, Foto de l’exposició d’Hermes. Algunes de les fotos de l’exposició treta de l’exposició d’Hermes. Caduceo d’Hermes

Foto detall del cementiri. Foto associada a Hermes. Rellotge. Fotos associada a Hermes.

Exposició d’Hermes Foto obtinguda a l’exposició d’Hermes.

A continuació ens posen en antecedents de l’origen de la ciutat, on els dos germans, Hermes i Hèrcules, acompanyen Jàson i els Argonautes a buscar el vellocini d’or. La tripulació incloïa 9 barques, una de les quals es va perdre pel camí i va aparèixer justament on ara s’aixeca la muntanya de Montjuïc. El lloc els va agradar tant que van decidir fundar una ciutat i posar-li el nom de “Barca nona”, en referència a la seva novena barca extraviada. L’exposició ocupava vàries sales petites, cada una d’elles destinada a les diferents representacions del déu Hermes: déu missatger, dels negocis i del comerç, déu protector dels bandolers, ...

Antiga casa Güell. Actual Centro Galego a les Rambles 37.


34

Baranes al carrer d’Hèrcules .

Antiga escola de Disseny i Art La Llotja, Col·legi oficial de Pesadors i Mesuradors Públics Plaça de la Verònica Pas de Sota la Muralla s/n

Foto pròpia, feta des de la finestra de la fundació Setba, a la plaça Reial n. 10.


35

Foto del fanal de Gaudí. Plaça Reial

Detall del fanal de Gaudí de la Plaça Reial

Vaig sortir de l’exposició, amb la impressió de conèixer més sobre Hermes, i sobretot amb la sensació que, com molts ciutadans, no era conscient de la quantitat de mostres mitològiques, en aquest cas sobre el déu Hermes, que tenim a la nostra ciutat.


36

d)- ENTREVISTA A LA ROSER MESSA, MEMBRE DE “CAÇADORS D’HERMES” Després de mantenir correus amb la Roser, li vaig demanar si em podia contestar a unes preguntes i no em va posar cap objecció. Seguidament l’exposo. - Com us vau conèixer?

Ens vam conèixer fa més de dos anys en una trobada de bloggers de Barcelona organitzada per l’Andrés Paredes (del blog VeoDigital http://veodigital.blogspot.com.es/) i la Neus Prats (de La Meva Barcelona http://lamevabarcelona.com/) amb la intenció d’anar a la recerca d’Hermes. Aquest va ser el primer cop que ens vèiem tot i que, anteriorment, ja havíem tingut contacte per internet ja que tots tenim blog i ens seguíem uns als altres. - Qui va ser el fundador del grup, o de qui va sortir la idea?

Com t’he dit, va ser cosa de l’Andrés. Si vols, pots parlar amb ell ([email protected]) Ell, de tota la vida que ha sentit fascinació per aquest personatge mitològic a qui se li atribueixen tantes funcions dispars. Fins i tot, es diu que va ser el cofundador de Barcelona juntament amb el seu germà Hèracles i, en canvi, ha quedat relegat a un segon pla. Hèracles fins i tot té un carrer a Barcelona, cosa que Hermes no. En canvi, si que és present a infinitats de llocs de la ciutat i, fins i tot, una de les moltes escultures (la de Frederic Marès a la plaça Catalunya) fa referència a la llegenda de la fundació de Barcelona. - Què us va fer moure buscant a Hermes per Barcelona? Va ser cosa de l’afició comuna que tots nosaltres tenim: la passió per la història de la nostra ciutat i l’interès en voler rescatar de l’oblit tantes coses que s’estan perdent. De fet, tots nosaltres (ara som 11 al grup) tenim blogs sobre Barcelona i, quan l’Andrés va proposar fer aquella primera sortida, a tots ens va semblar molt interessant. De fet, jo no m’havia fixat mai en quÈ Hermes és un personatge mitològic omnipresent a Barcelona (i arreu del món) i em va servir per aprendre coses que no sabia i redescobrir, encara més, la meva ciutat. Fins aleshores, jo m’interessava més per altres aspectes de la Barcelona oculta com, per exemple, passatges, túnels subterranis, vestigis de la Guerra Civil, el “barri xino”... Això fa que, com que uns i altres tenim interès en coses diferents, el grup s’enriqueixi perquè compartim els nostres coneixements. - Teniu pensat buscar a altres déus, semidéus o herois mitològics per Barcelona? La recerca d’Hermes, de fet, serveix d’excusa per aprendre coses noves. Per exemple, acostuma a anar (sovint) acompanyat de la imatge de la Indústria (és una dona que porta una roda dentada). Per tant, és normal que, quan busques Hermes, de rebot ens trobem amb altres personatges mitològics, històrics o, fins i tot, relacionats amb la maçoneria. Tot això ens interessa i, a mesura que ho anem trobant, anem adquirint nous coneixements. A més, d’altra banda, com a apassionats de la història que som, hem realitzat altres rutes guiades sobre altres temes més allunyats de la mitologia, com per exemple els passatges de Barcelona i l’art urbà.

http://veodigital.blogspot.com.es/

http://lamevabarcelona.com/

mailto:[email protected]


37

- Què li diríeu a una persona poc interessada en mitologia?

Particularment, en primer lloc li diria que llegís a Homer. Tant la Ilíada com l’Odissea són dos llibres amb mitologia abundant més propers a una novel·la d’aventures que a cap altra cosa. També li recomanaria pel·lícules com Jàson i els argonautes(per cert, apareix Hermes)i, fins i tot, acompanyar-nos a alguna de les nostres rutes per Barcelona. Suposo que, després de tot això, la mitologia li començarà a agradar. MOLTES GRÀCIES ROSER


38

5.2.4. MITOLOGIA AL PARC DE LA CIUTADELLA

El Parc de la Ciutadella és un parc ubicat a la Ciutat Vella de Barcelona. Té una extensió de 17,42 hectàrees. A més a més dins del mateix parc es troba el Zoo de Barcelona. El parc de la Ciutadella actual ocupa els terrenys de la ciutadella (fortalesa per protegir la ciutat) que va ordenar construir Felip V per dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió. Al nord del parc, entrant per Passeig de Lluís Companys, ens trobem amb la famosa cascada del parc, on hi està representat el naixement de Venus, la deessa romana, o Afrodita, deessa grega. Aquesta està associada amb l’amor i la bellesa. La podem trobar a dalt de tot, dempeus i amb els braços alçats. Està sobre una petxina amb dues nàiades, que són nimfes filles de Zeus, que personifiquen l’aigua de brolladors, salts d’aigua o llacs.

Foto pròpia. Jo mateix davant la cascada

https://maps.google.es/?hl=ca

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_%28arquitectura%29

http://ca.wikipedia.org/wiki/Felip_V_d%27Espanya

http://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola


39

Foto pròpia. Afrodita (fletxa vermella). Nimfes (fletxes blaves)

En aquest conjunt arquitectònic també podem veure molts més elements relacionats amb la mitologia grega. Al costat de les nàiades es troben els faunes, que representen la fecunditat. A l’esquerra es troba el déu Pan, déu dels pastors i dels ramats, tocant la siringa, amb una cabra i una vara de pastor. A la dreta un faune, cobert amb una pell de lleó i vestit amb fulles de vinya.

Foto pròpia. Déu pan (dreta). Faune (esquerra)

A la part superior de la cascada, es pot veure a Leda, filla del rei d’Etòlia. Es Troba seduïda per Zeus en forma de cigne. Va tenir quatre fills: Helena, Càstor, Pòl·lux i Clitemnestra. Leda es troba asseguda amb el cigne al seu costat.


40

Foto pròpia. Leda seduïda per Zeus (cigne)

També podem trobar a Dànae, filla del rei d’Argos, que va ser fecundada per Zeus en forma de pluja daurada, i d’aquí va néixer Perseu. Està acompanyada per un Cupido.

Foto pròpia. Dànae amb Cupido

Aquesta figura, Dànae, a l’igual que la figura de Leda, va ser introduïda al conjunt arquitectònic per Joan Flotats. Al front, hi ha una altra figura de Venus, Afrodita, dea de la bellesa i l’amor nascuda del mar. Està recolzada sobre un peix i l’acompanyen cinc Cupidos amb petxines i cargols de mar.


41

Foto treta d’internet. Venus o Afrodita amb els Cupidos

a) AFRODITA

El naixement d'Afrodita (Venus, en llatí) ha estat transmès segons dues versions: una on és filla de Zeus i Dione (Afrodita Pandemo, la popular, segons Plató), altre filla d'Urà (Afrodita Urània, deessa de l'amor pur), que va néixer perquè els òrgans sexuals d’Urà, tallats per Cronos, van caure al mar i van engendrar-la. Tot just sortida del mar, el Zèfir, vent de l’oest, la va portar primer a Citera i després a la costa de Xipre, on va ser acollida per les Estacions, vestida, abillada i conduïda per elles a l'estatge dels Immortals.

Foto treta d’internet. Afrodita. Quadre de Botticelli

Afrodita es va casar amb Hefest, el déu coix de Lemnos, però estimava Ares, el déu de la guerra. Segons Homer, els dos amants van ser sorpresos de matinada pel Sol, que tot ho veu, i ho va explicar a Hefest. Aquest va preparar un parany secret, una xarxa màgica, que ell només podia accionar. Quan una nit els va veure al llit, va activar la xarxa i va cridar a tots els altres déus de l'Olimp perquè el veiessin. L'espectacle estava assegurat i tots van riure dels dos amants. Afrodita, avergonyida, va marxar cap a Xipre. Dels amors d'Afrodita i Ares van néixer Eros i Anteros, Deimo i Fobo i Harmonia (de


42

vegades s'incorpora Príap, déu de Làmpsac, protector dels jardins, a la llista, ja que una tradició itàlica considera Venus com la deessa dels jardins ).

Foto treta d’internet. Afrodita i Ares. Quadre de Botticelli

Un altre episodi conegut és el d'Adonis. Quan Mirra, convertida en arbre, va donar a llum Adonis, Afrodita va recollir el nen, que era molt bell, i el va confiar a Persèfone. Després, aquesta es va negar a tornar-lo. El cas va ser sotmès a Zeus, qui va decretar que el jove romandria un terç de cada any amb Persèfone, i els altres dos terços amb Afrodita. Però, malferit per un senglar, potser víctima de la gelosia d'Ares, Adonis va morir. La deessa també va estimar Anquises i va tenir d'ell dos fills, Eneas i, segons algunes versions, Lirnos. També són famoses les ires i malediccions d'Afrodita: va castigar a les dones de Lemnos perquè no l'honraven, impregnant-les d'una olor insuportable, fins al punt que els seus marits les van abandonar; va inspirar a Eos (l'Aurora) un amor irresistible per Orió, per castigar-la per haver cedit a Ares; va castigar també a les filles de Cíniras, a Pafos, obligant-les a prostituir-se amb estrangers. El culte a Afrodita: Juntament amb el seu fill Eros, era la deessa de l'amor per excel·lència. Per a tots els pintors, és l'excusa ideal per representar l'ideal de bellesa. b)- EROS/CUPIDO

Eros era el déu de l'amor tot i que actualment se li coneix més amb el seu nom romà Cupido. En les primeres etapes de la mitologia grega es deia que era fill de Caos i que encarnava l'harmonia i la creativitat, però després es va concebre com el fill d'Afrodita i se'l va veure com un apassionat jove que sempre estava acompanyat per Poto o Hímero (el desig). Eros tenia un germà bessó anomenat Anteros.

Foto treta d’internet. Eros/Cupido


43

Eros acabava de néixer quan Zeus, coneixedor de les seves capacitats com seductor i mentider, a més de maligne, va ordenar a Afrodita que el fes desaparèixer. Aquesta li va ocultar en el més profund dels boscos i va ser alletat per lleons i tigres. Quan va créixer va construir un arc i amb fusta de xiprer va construir les seves perilloses fletxes entrenant-se amb elles disparant als animals. Un dels episodis d'amor més bells de tota la mitologia clàssica es va donar entre Eros i Psique, filla d'un rei d'Àsia. Se li representa com un jove alat, lleuger, bell, amb els ulls embenats i amb un arc de plata i fletxes amb què anava enamorant els déus i homes amb els quals es topava. Els romans el van transformar en un nen però amb els mateixos atributs que es dedicava a fer una entremaliadura rere una altra al voltant dels déus de l'Olimp. En forma de nen també el trobem a la cascada de la Ciutadella, acompanyant a Dànae. c)- POSIDÓ

Posidó és un dels déus olímpics fill de Cronos i de Rea. És germà de Zeus. Va ser devorat pel seu pare i rescatat gràcies a la intervenció de Metis, que va fer vomitar a Cronos. En el repartiment del món fet entre Zeus, Hades i Posidó, a aquest li va correspondre el mar. Posidó va acceptar reconèixer la primacia de Zeus i va lluitar valentment contra els Titans, sent ell el que els va tancar darrera les portes de bronze del Tàrtar; però va intentar rebel·lar-se contra el seu germà, ajudat per Hera i Atenea; volia encadenar-lo, però Briareo el va fer desistir. Com a conseqüència de la seva acció va ser castigat a servir a Laomedont. Per altra banda, quan els déus van aspirar a l’honor de ser reconeguts com patrons de ciutats o regions particulars, Posidó va tenir grans disputes amb altres divinitats, disputes en les que quasi sempre va sortir perdedor. Les més conegudes són les de Corint, Argos i Atenes. A Corint va coincidir amb Hèlios, arribant al final a un acord d’atribuir la possessió de l’Acrocorint a Hèlios i de l’istme a Posidó. A Argos va ser molt amarga la seva disputa amb Hera. Triats com a jutges els tres rius de la regió, l’Ínac, el Cefiso i l’Asterió, van decretar que eren millor els drets d’Hera; enfadat llavors el déu, va assecar els rius i fonts; aquesta maledicció va perdurar fins l’arribada d’Amimone. Per últim, és famosa la seva disputa per Atenes; va arribar el primer, fent brollar a l’Acròpolis un mar o un pou d’aigua salada i deixant allà una senyal amb el seu trident; va arribar després Atenea i va plantar una olivera. Començada la disputa, van ser anomenats jutges els déus Olímpics, que van donar la ciutat a Atenea, bé perquè van considerar que va ser ella la que va arribar primer, o bé perquè van jutjar més útil el regal de la deessa ; encara que Posidó va inundar la plana d’Eleusis, els atenesos van honrar els dos déus a la seva acròpolis. Posidó tenia una gran illa, l’Atlàntida. Posidó és el rei del mar i de l’aigua del mar en general. La major part del temps ho passa en el seu palau marí, situat a la costa nord del Peloponés, caminant sobre les ones amb el seu carro mentre els peixos l’envolten per fer-li festes.


44

Estava casat amb Amfitrite, una oceànide amb la que va tenir Tritó i dues filles, Rode i Bentesicisme. La seva intervenció als mites del cicle de la guerra de Troia va ser important. Va marxar amb Apol·lo a Troia, on va ajudar Laomedont a construir les seves muralles. Va tenir moltes relacions amb fonts i rius, un dels quals, Asop, és fill seu i de Per. Es va enamorar d’Amimone, amb la que va tenir a Naupli; va transformar en font a Àlop, la filla de Cerció, quan aquesta va ser morta pel seu pare per haver tingut un fill amb Posidó, Hipotoont; va crear amb un terratrèmol el riu Peneo; va prendre la forma del riu Enipeo per a seduir a Tir, la filla de Salmoneo, que li va donar dos fills, Pelies i Neleo. També està molt relacionat amb els toros i cavalls. Només néixer ja se’l relaciona amb un poltre; ell va ser , segons les llegendes tessàlies, el que va crear amb el seu trident el primer cavall; transformat en aquest animal es va unir amb Demèter, transformada, al mateix temps, en una euga per escapar del déu. Com altres déus marins, Posidó té el poder de transformar-se, acció que feia sobretot per aconseguir fins amorosos; es va unir a Cànace en forma de toro; a Melant en la de dofí. També va tenir molts amors sense haver de transformar-se i va tenir molts fills, entre ells Teseu.

Foto treta d’internet. Font de Neptú. Bolonya


45

Foto pròpia. Neptú al peu de la cascada

del Parc de la Ciutadella

Era Posidó, en resum, un déu de l’aigua, sobretot de la del mar; a vegades era venerat com déu protector de la navegació i, ocasionalment, de la vegetació. També era considerat déu dels terratrèmols. El seu culte s’extenia per tota Grècia, tenint especial importància a Atenes. A l’art arcaic i clàssic acostuma a aparèixer barbut i, freqüentment, despullat, sent moltes vegades difícil distingir-lo de Zeus. Sovint està acompanyat per un peix, quasi sempre un dofí, pujat al seu carro, porta com atribut el trident.

d)- ZEUS

Zeus és el més important dels déus, pertany a la generació dels Olímpics, a quins presideix amb el títol de pare dels déus. És l’únic déu greg del qual es pot comprovar el seu origen indoeuropeu, ja que el seu nom està relacionat amb l’arrel indoeuropea que significa enlluernar i la seva figura té inequívocs paral·lels a les religions romana i índia. És la divinitat del cel lluminós i dels fenòmens atmosfèrics, com el llampec, l’acumulació de núvols, el tro i la pluja. El seu poder sobre el temps atmosfèric el relaciona amb la fertilitat. És invocat sobretot com protector de la casa i la família, purificador, garant del matrimoni, guardià de l’ordre social, sustentador de llinatges reials, defensor del dret, inspirador dels codis o protector dels hostes. Zeus dirigeix l’univers com un tot harmoniós que inclou les relacions entre els homes i entre els déus. Són, per això, nombrosos els mites en què ell fa d’àrbitre en diferents querelles: entre Atenea i Posidó, entre Apol·lo i Ides, entre Apol·lo i Heracles, entre Afrodita i Persèfone, entre Ares i Heracles,... Com protector de l’ordre social, castiga els homes quan intenten transgredir-lo..


46

Foto treta d’internet. Zeus al carrer Trafalgar de Barcelona Segons Homer, Zeus és el fill gran de Cronos i Rea; en canvi segons Hesíode i la majoria de mitògrafs era el més jove. A la versió més comuna de la llegenda del seu naixement, que té múltiples variants, Rea, després d’haver devorat Cronos a Posidó, Hades, Demèter, Hera i Hestia, va decidir salvar el menor dels seus fills, per la qual cosa va donar a llum una nit en secret en el mont Dicte o en l’Ida de Creta i va entregar després al seu espòs una pedra embolicada en bolquers, que Cronos, enganyat, va devorar. Després la deessa va amagar el nen en una cova del mont cretenc, on el van cuidar les Nimfes i una cabra anomenada Amaltea, mentre que els Curets ballaven colpejant uns escuts per evitar que Cronus sentís els seus plors. Quan Zeus va créixer, va convèncer l’oceànide Metis perquè administrés una droga a Cronos que li fes vomitar. Així ho va fer Metis, i Cronos va vomitar els germans i germanes de Zeus. Aviat va començar una guerra que va durar deu anys, l’anomenada Titanomàquia, pel control del món. Lluitaven per una banda Cronos i els Titans i per l’altra Zeus i els seus germans; a aquests els van ajudar els Cíclops i els Hecatonquirs, tancats fins aleshores al Tàrtar i alliberats per Zeus després d’haver matat el monstre Campe. Gràcies als Cíclops, van vèncer els Olímpics i van tancar els Titans al Tàrtar sota la quostòdia dels Hecatonquirs. Llavors els déus a partir d’un sorteig, es van repartir el món, corresponent a Zeus el cel, a Posidó el mar i a Hades el món subterrani. A més, Zeus va ser reconegut com a cap dels déus. Zeus va tenir moltes relacions amoroses amb deesses. La seva esposa legítima és Hera, una de les seves germanes, amb la que va celebrar les noces en el jardí de les Hespèrides o al mont Ida . Amb ella va tenir Ares, Ilitia, Hebe i Hefest. Hera era molt gelosa i reaccionava malament davant de les freqüents infidelitats de Zeus. També va tenir relacions amb nimfes i dones mortals. També li agradaven els nois, com per exemple Ganímedes o Euforió. Era el déu més venerat a Grècia. A Roma va ser identificat amb Júpiter. Són abundants les representacions plàstiques de Zeus, generalment amb barba i vestit amb roba de l’època arcaica, però despullat a la clàssica.


47

5.2.5 PARC DEL LABERINT (HORTA) HISTORIA DEL PARC I SITUACIÓ

El parc del laberint és un dels parcs de Barcelona que és quasi obligatori visitar per la seva bellesa.

Foto pròpia. Parc del laberint

Foto pròpia. Parc del laberint

Es troba limítrof amb el velòdrom d’Horta. Es pot dir que és més que un simple jardí, és un jardí-museu.


48

Inicialment es tractava d'un jardí d’una finca privada, però en arribar la dècada dels setanta va passar a mans de l'Ajuntament. L'any 1971 va ser inaugurat com a parc públic. Aquest parc d'Horta-Guinardó és a més el parc més antic de la ciutat de Barcelona. La construcció del parc va ser iniciada l'any 1791. La primera fase de les obres va finalitzar el 1808 amb el jardí neoclàssic i va acabar al llarg de les seves moltes etapes de transformació amb el jardí romàntic a 1853. A l'entrada del parc es troba el Palau Desvalls, antiga residència de la família Desvalls, d'una arquitectura neoàrab i neogòtica. Actualment és la seu del Centre de Formació del Laberint que ofereix cursos tant a aficionats com a professionals de la jardineria. A més acull una biblioteca especialitzada en jardineria i paisatgisme. Quan passeges pel Parc del Laberint vas veient un espectacle visual de continus canvis i al llarg del recorregut et vas trobant amb la presència d'escultures relacionades amb la mitologia clàssica.

Plànol del Parc del laberint


49

A l'entrada del parc, a un costat trobem les taquilles i a l’altre Palau de la

família Desvalls, un edifici, que tal i com he dit abans,conté elements neogòtics i neoàrab. També s'observa la Torre Sobirana, una antiga torre medieval de defensa.

Foto treta d’internet. Palau de la familia Desvalls

Foto pròpia. Plànol del parc situat a l’entrada al costat de les taquilles


50

Envoltant el palau, s'arriba a la part del darrera del mateix on, des de la reixa tancada, es pot veure el jardí de les bojes. Als dos costats de la porta, sobre el mur, les figures d'uns lleons alats que donen nom a l'espai on ens trobem, la Plaça dels Lleons.

Foto pròpia. Columna del costat de la porta del palau del parc del laberint

A sota de les figures, dos relleus que representen el rapte d'Amfítrite i el d'Europa i ja es poden començar a veure els primers rastres de símbols de la mitologia grega.

Foto treta d’internet. Rapte d’Europa per part de Zeus


51

Europa, filla del rei de la ciutat fenícia de Tir, passejava un dia per la platja, quan un brau blanc es va apropar. Era Zeus, el deu-rei de l'Olimp que estava enamorat de la bellesa de la noia. Se la va emportar, fins arribar a Creta, on van tenir tres fills. El brau que va ser Zeus es convertí en constel·lació, i va formar part del zodíac. Per un altra part, Amfitrite era perseguida per Posidó, deu dels mars, que fugia d'ell només veure'l, fins que finalment els dofins van descobrir l'amagatall de la noia, fent-lo saber a Posidó. En el relleu queda representat el moment en què la rapta i se l'emporta amb el seu carro. Seguim per un camÍ que ens porta al petit laberint. S’arriba a la part central del parc que s'exten sobre tres terrasses esglaonades. A la inferior es troba el laberint que dóna nom al parc, després una terrassa intermitja, presidida, a cada costat, per dos templets d'estil italià amb columnes toscanes i estàtues d'Ariadna i Dànae.

Foto pròpia. Vista del laberint central


52

Foto pròpia. Laberint

El laberint està format per 750 metres de xiprers retallats. A l'entrada al laberint hi ha un relleu que representa Ariadna i Teseu, quan la primera li dóna el fil que portarà Teseu a endinsar-se en el laberint per matar el minotaure i poder trobar la sortida sense perdre's.

Foto pròpia. Ariadna li dóna a Teseo la troca de fil per tal de no perdre’s


53

Ariadna, després d'ajudar Teseu a entrar en el laberint per a matar el minotaure, va fugir de Creta amb ell, però l'heroi atenès la va abandonar després. El déu del ví, Dionís es va casar amb ella. I com es pot veure en el relleu, Ariadna porta un dels atributs del seu marit: una copa de ví. Al centre del laberint hi ha una estàtua d'Eros, déu de l'amor, representat com un noiet entremaliat que jugava amb el cor de les persones amb les seves sagetes, que ferien el cor de qualsevol i feien que s'enamorés.

Foto pròpia. Figura central: Eros


54

Pugem els esglaons laterals i contemplant el laberint es troben els templets de Dànae i Ariadna.

Foto pròpia. Temple d’Ariadna

Foto pròpia. Cartell que anuncia els temples de Dànae i Ariadna

Dànae, va tenir un fill de Zeus, que per a unir-se a ella es va convertir en pluja d'or (d'aquí que es representa amb un sac de monedes d'or als peus). D'aquesta unió va néixer un dels herois importants de la mitologia grega: Perseu.


55

Pujo les escales, que em conduiran a la terrassa superior, i al bell mig puc observar el canal romàntic, on al final del curs d'aigua es troba l'Illa de l'Amor.

Foto pròpia. Escalinata i canal romàntic

Adalt, hi ha un Pavelló neoclàssic, una construcció elegant i austera d'estructura rectangular on tenien lloc les vetllades socials.

Foto pròpia. Edifici neoclàssic


56

Darrera l’edifici, un gran estany.

Fotos pròpies. Detalls de l’estany

Presidint l’estany, observo una escultura de la nimfa Egèria.

Foto pròpia. Nimfa Egèria

Egèria era una nimfa que va ser consellera d'un dels primers reis de Roma, Numa. En morir aquest, de les llàgrimes d'Egèria en va brollar una font. Segueixo caminant, i arribo al jardí romàntic. I allà, una cascada, l’aigua de la qual va a parar a un rierol


57

Foto propia. Cascada del jardí romàntic

Com he pogut observar en tot el recorregut, no només hi trobava pervivències mitològiques, sinó uns jardins d’una bellesa extraordinària i per això no m’he limitat a explicar la mitologia. a)- ARIADNA

Ariadna era la filla de Minos i de Pasífae. Quan Teseu va anar a Creta per donar mort al Minotaure, Ariadna es va enamorar d’ell i li va donar el famós fil, gràcies al qual va poder l’heroi trobar la sortida. Teseu es va emportar la noia, però, segons la tradició més comuna, la va abandonar, adormida, a l’illa de Naxos, aprofitant una escala del vaixell; allà va trobar el Déu Dionís i la va fer la seva esposa, regalant-li com a present nupcial una magnífica corona d’or fabricada per Hefest, que va ser convertida més tard en constel·lació.

Caricatura treta d’internet d’Ariadna, Teseu i el Minotaure.


58

Ariadna, va tenir diversos fills de Dionís; Estàfil, Enopió, Pepareto i Toant, el pare d’Hipsípile, són els més coneguts, però la llista inclou a vegades alguns altres noms. Altres variants del mite suposen que Ariadna es va suïcidar a Naxos al despertar i veure a l’horitzó les veles del vaixell de Teseu, o bé que la deessa Àrtemis la va matar a instàncies de Dionís. L’existència a Xipre d’un culte en honor d’Afrodita-Ariadna, així com altres detalls del mite, han fet sospitar modernament que Ariadna va ser en el seu origen una deessa cretenca de la fecunditat de la mateixa natura que Afrodita, podent ser així identificada amb ella en alguns llocs. b)-TESEU Teseu és l’heroi nacional atenenc, considerat, sobretot, com un campió de la justícia i un defensor dels oprimits. La seva llegenda va ser molt influenciada per la d’Hèracles, de qui se li va contemporani i amic. Amb ell conquereix el velló d’or, també lluita contra les Amazones i amb ell, és Teseu un matador de bandits i monstres i fundador de concursos gimnàstics. El pare humà de Teseu és Egeu, el rei d’Atenes. Aquest desesperat per no tenir fills, va anar a Delfos a consultar a l’oracle sobre el seu problema. No entenent bé la seva resposta, va marxar a Trecén, on regnava el rei Piteo, esperant que aquest, home destacat per la seva saviesa, entengués la resposta de l’oracle. Piteo, en efecte, la va entendre i, emborratxant Egeu, el va incitar a unir-se amb la seva filla Etra. Així ho va fer Egeu i, d’aquesta unió, va néixer Teseu. Però a Teseu també se li atribueix un pare diví, Posidó , que hauria violat Etra la mateixa nit en que ella es va unir a Egeu. A la primera versió, Egeu va marxar, deixant Etra embarassada, després d’haver amagat les sandàlies i la seva espasa sota una enorme roca. Va recomanar llavors a Etra que, si tenien un noi, l’ensenyés, quan fos adult, el lloc on havia amagat els objectes i que li aconseguia aixecar la roca i agafar-los, marxés a Atenes per ajudar-lo en la seva lluita contra els Palàntides. Teseu es va educar a Trecén, a la cort del seu avi Piteu, donant aviat mostre de la seva força, de la seva valentia i de la seva saviesa. Quan encara no tenia ni set anys, va arribar un dia Hèracles a Trecén i va deixar al terra del palau la pell de lleó que tenia. Els demés nens van marxar espantats, però Teseu, agafant una destral d’un servidor, es va tirar a sobre del que ell creia un animal ferotge. Quan va arribar als setze anys, la seva mare li va ensenyar el lloc on el seu pare havia amagat els objectes. Per a Teseu va ser molt fàcil aixecar la roca; i amb les sandàlies i l’espasa va marxar cap Atenes.


59

Foto treta d’internet. Teseu aixecant la roca on el seu pare havia amagat els objectes.

Va anar per l’istme de Corint, perquè en aquell temps en aquest camí hi havia molts monstres i bandits i ell volia fer com Hèracles. A Epiadur es va trobar el seu primer enemic, Perifetes, un fill d’Hefest i Anticlea, anomenat també Corinetes. Teseu va lluitar amb ell i el va matar, agafant-li la massa que es va quedar com atribut. A l’istme es va trobar amb Sinis, un bandit que matava els viatgers lligant-los a un pi i que el doblegava fins el terra. Si no tenia força per aguantar-lo, saltava pels aires. Teseu el va matar. Quan va arribar a Atenes, no va ser tot lo feliç que ell desitjava. El seu pare Egeo, abans de marxar, l’havia entregat dues veles, una negra i una altra blanca, amb la recomanació que la posessin al vaixell una o una altra depenenent si Teseu estava viu o mort. Teseu es va oblidar de la recomanació del seu pare i va entrar a Atenes amb veles negres. Egeo destrossat, per la suposada mort del seu fill, es va tirar al mar i va morir. Teseu va succeir al seu pare al tro d’Atenes. Un dels mites més coneguts és el de Teseu i el minotaure. El minotaure era un monstre que tenia el cos d’home i el cap de toro. Havia nascut de la unió de Pasifae amb el toro de Creta. Pasifae era l’esposa de Minos, rei de Creta. Després de consultar l’oracle, Minos, va ordenar a Dèdal (inventor) que construís el famós laberint i el monstre va ser tancat a dins. Dèdal va voler fugir de Creta perquè Minos no li permetia sortir, i amb el seu fill Ícar va construir unes ales amb cera i plomes d’au. Ícar desobeint les ordres del seu pare es va apropar massa al sol, es va cremar i es va morir. Durant aquella època la ciutat que competia amb Creta en importància era Atenes. Egeu era el rei d’Atenes, tal i com he dit anteriorment, i sospitava que el fill de Minos, Androgeu planejava una rebel·lió contra ell. En una ocasió que Androgeu va acudir a Atenes a uns jocs, Egeu va manar matar-lo. Minos va viatjar a Atenes per tal de demanar una explicació, i com que no va trobar-la va decidir venjar-se. Minos va enviar una expedició que va assolir tota la regió i va imposar un tribut especial a Atenes. El tribut consistia en que cada 9 anys, els atenencs, havien d’enviar 7 nois i 7 noies a Creta per a ser menjats pel minotaure. Un any, Teseu es va presentar voluntari en comptes dels nois triats per tal de lluitar amb el minotaure. Teseu no sabia com matar al minotaure ni com sortir del laberint. Ariadna, filla de Minos que s’havia enamorat de Teseu, li va donar un cabdell de fil d’amagat per tal de que se’l lligués a la mà i així poder trobar la sortida.


60

Foto treta d’internet. Ariadna donant el fil a Teseu

abans d’entrar al laberint

Quan es va trobar amb el minotaure, Teseu el va matar. Teseu va aconseguir sortir del laberint gràcies al capdell i va estar amb Ariadna fins que el vaixell va aturar-se a l’illa de Naxos. Ariadna es va adormir a la platja i quan es va despertar el vaixell ja havia marxat i es va sentir traïda. El déu Dionís, va quedar fascinat per la bellesa d’Ariadna i es va casar amb ella i li va regalar per les noces una diadema d’or que havia fet el déu Hefest, que més tard va ser convertida en constel·lació (corona boreal). A l’àgora d’Atenes es conserva encara el temple en honor a l’heroi Teseu.

Foto treta d’internet. Temple en honor de Teseu a Atenes

c)- DÀNAE Filla d’Acrísio rei d’Argos i d’Eurídice. Es deia que havia sigut seduïda per Preto el germà bessó del seu pare. Més tard Zeus es va unir amb ella en forma de pluja d’or i es va quedar embarassada de l’heroi Perseu.


61

Foto treta d’internet. Dànae

d)- PERSEU Fill de Dànae i Zeus. Un oracle havia advertit a Acrísio rei d’Argos i pare de Dànae, que el fill que tingués la seva filla seria el causant de la seva mort. Per evitar que es complís el vaticini, Acrisio va tancar Dànae en una garjola subterrània amb portes de bronze, però Zeus que amava la noia va entrar en forma de pluja d’or i la va fecundar; d’aquesta unió va néixer Perseu. Com que abans Dànae havia sigut seduïda per Preto, germà bessó d’Acrísio, amb el qual ja havia lluitat dins la panxa de la seva mare, Acrísio no va creure que el seu nét era fill de Zeus, sinó que va sospitar que Preto se les havia enginyat per entrar a la presó. Llavors va tancar Dànae i el seu fill Perseu en una arca i els va llençar al mar amb l’esperança que es morissin. Però mare i fill van arribar sans i estalvis a la illa de Sèrifos, on van ser recollits per un pescador que s’anomenava Dictis. Anys més tard Polidectes germà de Dictis i rei de la illa va voler obligar a Dànae a casar-se amb ell, però Perseu va defensar la seva mare, i Polidectes ja no va insistir més. Pel contrari, va reunir a tots els seus amics, inclòs Perseu, i els hi va dir que es presentaria com a pretendent d’Hipodamia, la filla de Enòmao, demanant-lis que l’ajudessin a reunir els presents; tots van aportar un cavall, però Perseu, humiliat perquè no tenia res per oferir, es va comprometre a portar-li el cap de la gòrgona Medusa. Atenea va ajudar l’heroi, advertint-lo que sobretot no mirés a la cara a Medusa, perquè si ho fes quedaria convertit en pedra. Hermes li va facilitar una falç d’acer per a que pogués tallar-li el cap. Les Graies, germanes de les Gòrgones i amenaçades per Perseu, li van dir on podia trobar les nimfes. Les nimfes li van proporcionar les sandàlies voladores i el casc que feia invisible a qui ho portava, i un sarró on guardaria el cap de la gòrgona.


62

Foto treta d’internet. Perseu de Benvenuto Cellin

Durant l’absència de Perseu, Polidectes havia intentat fer seva a Dànae a la força, però Dictis havia anat a ajudar-la. Perseu, al fi, va portar el cap de la gòrgona i va convertir en pedra Polidectes i els seus acompanyants. Llavors, Dictis va ser recompensat amb el tro de Sérifos. Perseu volia anar a reconciliar-se amb el seu avi, però aquest en saber que voliar anar a veure’l va marxar de la ciutat i es va refugiar a Larisa, la cort del rei Teutàmides. Teutàmides va organitzar uns jocs fúnebres en honor del seu pare i va convidar Perseu, i quan va llançar el disc aquest va ser desviat pel vent i va anar a parar a Acrisio que el va ferir de mort. Perseu va recuperar les seves parts del regne de Preto. e)- EGÈRIA

Nimfa romana lligada a la figura del rei legislador Numa. Algunes versions asseguren que era l’esposa o amiga amb la que Numa es reunia per les nits per escoltar els seus consells en la gruta de les Camenas, a prop de la porta Capena, on posteriorment se li var rendir culte. Altres creuen que es tractava només d’una invenció del monarca que pretenia així donar més valor a les seves lleis.

Foto pròpia. Vista de la Nimfa Egèria. Parc del Laberint


63

f)- EUROPA Filla d’Aguenor, rei de Tiro, i de Telefasa o Argíope, encara que altres cops passava per filla de Fènix. Segons la tradició, Europa jugava amb les seves companyes al costat del mar quan va veure un brau blanc que tenia les banyes en forma d’un creixent lunar. L’animal era el propi Zeus, que enamorat de la noia havia pres aquesta aparença per poder raptar-la. Europa, sorpresa perquè l’animal era massa manso, va començar a jugar amb ell i var seure sobre d’ell. L’animal es va escapar cap el mar i es va endur la noia fins a Creta, allà a prop de la ciutat de Gortina es va unir a ella al peu d’un rierol, en un bosc de salzes que va conservar perennes les seves fulles.

Foto treta d’intenet. Rapte d’Europa

Els germans d’Europa, Cadmo, Fènix, Cílix i Taso, van ser enviats per Aguenor per buscar-la. Cada un d’ells va agafar una direcció. Zeus i Europa van tenir tres fills: Minos, Radamantis i Sarpedón. Després el déu va casar a la noia amb Asterió, rei de Creta, i li va fer tres regals: Talos, el curiós autòmata de bronze; un gos de caça que no deixava escapar cap presa, i una llança que sempre encertava el blanc. Segons els estudiosos de mitologia, el brau en el que es va convertir Zeus per raptar a Europa va ser convertit després en la constel·lació de Taurus 5.2.6- PARC GÜELL El parc Güell és un gran i preciós jardí que podem trobar a prop del barri del Carmel de Barcelona, al carrer Olot s/n . Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí. Va ser construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa. El 1984 la UNESCO va declarar el Parc Güell Patrimoni de la Humanitat. En el Parc Güell trobem diversos referents clàssics com ara la salamandra. Aquesta és una manifestació del foc. A la mitologia grega, el foc es busca a

http://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD

http://ca.wikipedia.org/wiki/1900



http://ca.wikipedia.org/wiki/Hect%C3%A0rea

http://ca.wikipedia.org/wiki/Km%C2%B2

http://ca.wikipedia.org/wiki/Europa


64

través de Prometeo. Aquest va robar el foc de l’Olimp per entregar-lo als mortals. La part central del mite greg sobre la creació es representa amb Prometeu i el seu germà Epimeteo. Un fa amb fang i aigua l’ésser humà i l’altre crea totes les bèsties. Prometeu se n’adona que els animals que ha creat el seu germà tenen tot el que necessiten per viure i per defensar-se, mentre que el ser humà és dèbil, sense armes, sense defenses naturals. Llavors Prometeu pensa de quina manera pot arreglar això. I és quan agafa el foc de l’Olimp i l’ofereix a la humanitat. A partir d’aquest moment els homes estaran dotats d’intel·ligència. El foc és l’element que ens separa dels animals, ja que l’home és l’únic animal que pot utilitzar el foc. Al Parc Güell destaca el drac, que representa un mític animal del foc. S’alimenta de foc, de llum. Representa també el guarda dels tresors ocults. En aquest parc trobem vàries representacions del llangardaix o del drac. La primera que trobem representa al drac guardant el cel estrellat i també la senyera. Per a poder entrar al jardí de les Hespèrides primer ens hem d’enfrontar al drac, tal i com va fer Hèrcules.

Foto pròpia. Una de les entrades al Parc Güell. Fon del drac


65

Foto pròpia. Drac del parc Güell

A continuació entro a la Sala Hipòstila, el temple de les columnes d’Hèrcules. Consta de 89 columnes dòriques, col·locades seguint una simetria vertical les de l’interior i inclinades les exteriors.

Foto pròpia. Sala Hipòstila Foto pròpia. Altra vista de la sala Hipòstila

Foto pròpia. Sala Hipòstila


66

La Sala Hipòstila, dissenyada per Gaudí, estava destinada a ser el mercat de la Ciutat Jardí. Els plafons del sostre tenen un ric contingut simbòlic, representen les pomes daurades que estan al cel, les estrelles i galàxies del firmament, els fruits de la saviesa del Jardí de les Hespèrides, representats a les estrelles de 20 puntes .

Foto pròpia. Alguns medallons de la sala s’estaven restaurant

Foto pròpia. Cornisa de la terrassa.


67

Sobre el sostre del temple Gaudí va construir un cel, el cel del Jardí de les Hespèrides guardat i protegit com sempre pel drac guardià, el drac-serp, un drac zodiacal.

Foto pròpia. Detall del banc-drac

El banc del drac zodiacal que tanca l’enorme terrassa permet observar el cel obert.

Foto pròpia. Vista panoràmica de l’entrada al parc i de la ciutat des de la terras


68

5.2.7- LLISTAT DE CARRERS A Barcelona hi ha carrers amb referents mitològics, però el que més m’ha sorprès és que encara que trobem molts bustos i senyals del déu Hermes per tota la ciutat, no trobem cap carrer amb el seu nom Després de repassar el llistat de carrers de Barcelona faré menció dels noms trobats: Júpiter, Andròmeda, Diana, Hèrcules, Minerva ( Atenea), Neptú ( Posidó) , Euterpe, Plutó, Venus (Afrodita) i Aurora. Aquests carrers no es troben concentrats al mateix districte, sinó que estan dispersos per tota la ciutat.

Foto pròpia. Placa del Carrer Hèrcules

De tots els carrers amb nom mitològic, tal i com he explicat en un dels punts del meu treball, el d’ Hèrcules està relacionat amb l’origen de Barcelona, per això li van posar nom a un carrer que va des del carrer de la Ciutat fins la Plaça de Sant Just, sent paral·lel al carrer Jaume I. El carrer que rememora aquesta llegenda és un passatge curt, fosc i estret, com altres racons del Gòtic. Poc il·luminat, tort, sinuós, una curta travessia amb una processó de finestres i persianes tancades que desllueixen la llegenda mil·lenària que li dóna nom. El seu traçat és imperfecte. Ja cap al final, apareixen a la dreta els carrers que conformen la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, un edifici gòtic del segle XIV. El carrer no resulta molt atractiu, però el seu nom fa recordar qui va ser el seu fundador mític. A continuació posaré un plànol de la ciutat amb la localització dels carrers que abans he mencionat.


69


70

6- CONCLUSIÓ-OPINIÓ PERSONAL

Crec que amb tot el meu treball queden demostrades totes les preguntes formulades a la meva hipòtesi:

Hi ha mostres mitològiques a Barcelona?

Quines?

On?

Què signifiquen?

A Barcelona hi ha moltes mostres mitològiques en molts punts de la ciutat, quedant moltes d’elles registrades en aquest treball. Totes són una pervivència de la mitologia, ensenyen tradicions, llegendes de l’antiga ciutat de la Mediterrània Oriental. Trobem déus, herois, semidéus i altres personatges que et fan anar a l’antiguitat. De tots els personatges mitològics els que trobo més representats dins la ciutat són: Hermes, Zeus, Posidó, Hèrcules, Eros, Afrodita, cupido i el drac. Passejant per Barcelona me n’adono que sobretot hi ha mitologia viva en dos punts de la ciutat, a la part antiga, al barri gòtic, seguint el recorregut de les muralles i a la part alta, majoritàriament en parcs: Parc del Laberint i el Parc Güell. Moltes de les persones que viuen en aquests carrers no són conscients, normalment, de la història mitològica d’aquests personatges. En quant al seu ús he de dir que les pervivències es continuen donant a l’actualitat. Hi ha grups de persones i que estan interessades en la mitologia i es reuneixen i preparen exposicions com per exemple la que s’està fent aquests dies a Barcelona al Centre de Cultura Contemporània sobre les comunicacions que es diu “”Big Bang Data” i que el que presenta aquesta exposició és Hermes, com a representant missatger. Aquesta exposició tracta el fenomen de l’explosió de dades a la que estem immersos. Les innovacions tecnològiques que ho han facilitat i el seu impacte a la ciència, la cultura, la política i la societat des de les arts, la investigació, etc. L’exposició mostra el canvi de formats i grandàries dels suports d’emmagatzematge d’informació. Des del disc dur de fa 50 anys fins a l’actual mòbil. Fent visites per la ciutat he aprés molt. Tots o quasi tots els indrets per on he anat ja els coneixia, però no des d’aquest punt de vista mitològic. He observat i interioritzat moltes d’aquestes històries. Crec que en un futur em servirà per a la professió que m’agrada: arqueologia. M’ha sorprès la quantitat de mitologia viva que podem trobar. Tot el conjunt ha sigut molt enriquidor i he aprés moltes coses noves de la nostra ciutat que desconeixia. També voldria aprofitar per agrair l’ajuda i recolzament de la meva tutora del treball, la M.Isabel Domínguez, que sempre que l’he necessitada ha estat allà, de la Fundació SETBA que em va posar en contacte amb membres de “Caçadors d’Hermes”, a la Roser Messa que va ser molt amable amb mi i va contestar-me una entrevista i com no a la meva família que m’ha acompanyat al llarg de tot el treball així com a totes les visites que he hagut de fer per la ciutat de Barcelona.


71

7- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

BIBLIOGRAFIA

CABALLERO, José Luís, Guia secreta de Barcelona. Edicions Robin Book. Barcelona 2013

OLIVA I MARCH, Salvador, Mitologia Grecoromana. Edicions del Serbal. Barcelona 2001

FALCÓN MARTÍNEZ, Constantino, FERNÁNDEZ-GALIANO, Emilio i LÓPEZ MELERO, Raquel, Diccionario de la mitologia clàssica. Alianza editorial. Barcelona 1980

WEBGRAFIA

www.lamevabarcelona.com

www.sac.csic.es/astrosecundaria/es/astronomiaen la ciudad/drac porta gaudi.pdf

blogs.xtec.cat/itinerantbarcelona/2013/12/04/cascada-del-parc-de-la-ciutadella

www.slidershare.net/juditysandra/ciutadella-8099450

www.cesbarcelona.com/galeriasimbolos/barcelonahermetica/barcelonahermetica03

www.anotherbcn.com/2012/03/27/dios-hermes-barcelon/

www.lookingformaps.com/mapa.php?mapa=Mapa-de-Hermes-en-Barcelona.

http://veodigital.blogspot.com.es

http://www.lamevabarcelona.com/

http://www.sac.csic.es/astrosecundaria/es/astronomiaen%20la%20ciudad/drac%20porta%20gaudi.pdf

http://www.sac.csic.es/astrosecundaria/es/astronomiaen%20la%20ciudad/drac%20porta%20gaudi.pdf

http://www.slidershare.net/juditysandra/ciutadella-8099450

http://www.cesbarcelona.com/galeriasimbolos/barcelonahermetica/barcelonahermetica03

http://www.cesbarcelona.com/galeriasimbolos/barcelonahermetica/barcelonahermetica03

http://www.anotherbcn.com/2012/03/27/dios-hermes-barcelon/

http://www.lookingformaps.com/mapa.php?mapa=Mapa-de-Hermes-en-Barcelona

http://www.lookingformaps.com/mapa.php?mapa=Mapa-de-Hermes-en-Barcelona

http://veodigital.blogspot.com.es/


72

8- ANNEXOS


73

ENTRADA I PLÀNOL DEL PARC GÜELL


74

ENTRADA I PLÀNOL DEL PARC DEL LABERINT D’HORTA


75

ENTRADA EXPOSICIÓ D’HERMES

INFORMACIÓ SOBRE LA FUNDACIÓ SETBA


76

FITXES DELS DÉUS, HEROIS I ALTRES PERSONATGES

MITOLÒGICS


77


78


79


80


81


82


83


84


85


86


87


88


89


90


91


92


93


94


95


96


97

Documents

Mitologia viva: pervivències mitològiques a Barcelona