El MNAC.

La vicaria –tableautin-

Marià Fortuny i Marsal, 1870: oli/tela, 60 x 935 cm

Obra culminant de l'anomenada pintura preciosista (fortunyisme) dins l'estil del Realisme. Va assolir gran èxit a tota Europa com a expressió d'un realisme burgès exempt del caràcter de crítica social. L'artista fa molta atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i l'ambient.

La vicaria, 1876-1870. Marià Fortuny

Oli sobre fusta 60 x 94 cm

Marià Fortuny (1838-1874)

MNAC. Barcelona Realisme “fortunyisme”

Identificació de l’obra

Apunt per a la primera versió de “La vicaria”, 1867

La vicaria es va iniciar l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar en diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo.

Lagartijo en la capella (aquarel·la), 1867 Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria”

Primera versió de “La vicaria” , 1867

Aquerel·la “La vicaria”, 1867-1868

Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.

És important fer-nos una idea de les petites dimensions del quadre, per valorar les quantitats de detalls.

Cal observar els rostres de les figures, els seus vestits i els objectes en deteniment.

El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva.

reflexos dels metalls fusta del banc gastada per l’ús

catifa vella i esfilagarsada

paper oblidat

reixa

làmpada

La pintura pot ser el martiri d’un Sant

biblioteca i llibres

Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs.

S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs.

nuvis i el seguici vestists a la moda del segle XVIII

poble baix torero i “manola” esperen el torn

penitent que demana almoina per les ànimes del purgatori

conjunt de dues figures en plena conversa

mobiliari com a nexe d’unióel centre d’atenció és l’acte de la firma

Isabel (la núvia), la cunyada del pintor

Raimon (el nuvi), el germà d’Isabel

Nicolina (la "maja") la model romana

Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny

Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra

Cecília, esposa del pintor

L’odalisca, 1861

Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya.

Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860 Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en la guerra de Marroc.

La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. 1862-1864

Cronista de la guerra hispanomarroquina

Paisatges marroquins; estudis per a La batalla de Tetuan

1860

Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles

Fragment de la Batalla de Tetuan, inacabada. 1863

Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques: “casacón”.

L’elecció de la model 1873-1874

El col·leccionista d’estampes 1863-1865 . Dues versions

Escenes de gènere

Escenes orientalistes

Músic àrab, 1872

El venedor de tapissos, (aquarel·la) 1870

El marroquí, (aquarel·la) 1869

Vista de Granada, 1870-72

Pati de l’Alhambra, 1870-72

Jardí de la casa Fortuny, 1870-72

Etapa granadina 1870-1872 Un gran canvi - llum i color andalús -

Cursa de braus. Preimpressionisme. 1872

Platja de Portici, 1874

Nu a la platja de Portici, 1874

Senyora Agrasot, 1874

Portici 1874 Impressionisme i japonessisme

Altres obres

Cafè de les orenetes, 1868

Dia d’estiu a Marroc, Genet àrab a Tànger,

Altres obres

Els fills del pintor en un saló japonès. 1874

Els primers fredsMiquel Blay

Els primers freds, 1891-Miquel Blay

Grup sedent tallat en marbre blanc

MNAC / MAM. Barcelona Realisme

Miquel Blay (1866-1936)

Identificació de l’obra

Anàlisi – descripció de l’obra

Elements tècnics:• Marbre blanc• Talla• 2,93 m x 1,95 m• Exempta• Sedent• Sense cromatisme

Anàlisi formal

• Asimetria• Proporcionada• Repòs• Frontalisme• Perfecció tècnica• Forta expressivitat• Estil realista

gest emotiu i tendre de la nena (recolza tendrament el seu cap damunt la clavícula de l’ancià a la recerca de la seva protecció)

dues figures nues assegudes en un banc d’un parc, arraulides de fred i de misèria.

vell barbat amb un posat resignat

les mans unides de l’ancià ens remeten a un cru hivern

queda plasmat, amb un cru realisme, la pobresa i la misèria que pateix la humanitat.

L’obra fou presentada a l’Exposició de Madrid l’any 1892 i cobert d’elogis, Miquel Blay obtingué una medalla.

En el procés de creació d'Els primers freds, l'escultor primer duu a terme una versió amb les figures vestides i després una altra amb les figures nues, que és la definitiva. Ambdues versions són fetes a Roma.

La confluència de les dues façanes, la presideix l’escultura de Miquel Blay: La cançó popular catalana

Perseguint la il.lusió

Monument a Cuba

El desconsol. Josep Llimona

Documentació general

CatalogacióAutor: Josep Llimona (1864-1934)Títol: DesconsolCronologia: 1907Localització: Museu Nacionald’Art de Catalunya (MNAC)Estil: modernisme i simbolisme

Anàlisi materialDimensions: 67 cm (ample) x 76cm (llarg) x 67 cm (alt)Material: marbreTècnica: tallaFormes: exemptaTipologia: sedent Cromatisme: monocroma

El Desconsol

Replica de 1917, Parc de la Ciutadella, davant Parlament de Catalunya

Anàlisi formal Reconeixement visual i descripció

Una dona, mig de genolls…

Nu femení

Agenollada sobre tres graons

Actitud de feblesa i fragilitat

Cap amagat entre els braços i la sinuosa cabellera l’artista n’amaga el rostre per no caure en allò descriptiu i concret

Mans entrelligades en un clar gest d’abatiment

Cos suau

Composició

Màxim repòs, absència total de moviment.

Esquelet estructural: clar contrast entre el volum rodó del cos de la dona, on les corbes són les línies predominants, i la rectitud i rigidesa dels tres esglaons.

Cap múscul està tens, donant impressió de màxim abatiment. Cos completament inclinat cap en davant, marcant també una corba vist de costat.

Pits, ventre, cames i braços esculpits amb gran detallisme i precisió (vitalisme de la figura)

Tors ideal, símbol de la perfecta anatomia femenina. No treballat de manera realista.

Expressa l’absolut abatiment, desconsol

Cabells, mans i peus acabat més tosc

La cara queda oculta.

Efectes de llum i ombres reflectits en les formes suaus que es marquen al cos.

Llum que llisca uniforme sobre el cos, creant suaus zones de clarobscur

Figura asimètrica, tancada en ella mateixa.

Suavitat contrasta amb duresa

El gran contrast de textures té finalitats expressives La suavitat dels perfils ondulats del seu cos i la llisor de la talla de marbre plenament modernista ressalta encara més en relació amb la rectilinitat i asprositat del suport rocós. Modelatge esfumat, com Rodin, de contorns suaus i imprecisos, expressen més vida.

El Desconsol mostra la gran influència en l’artista d’ Auguste Rodin. El Desconsol imita La Danaide de Rodin, datada l’any 1885 i que té igualment el modelat suau, la composició, l’esforç per aconseguir el moviment i la màxima expressió, així com la correcta utilització de la llum.

Llimona vol reflectir l’eternitat de la fugitiva joventut femenina. La model que ha utilitzat envellirà i morirà però el marbre eternitzarà la joventut i la bellesa. Al no mostrar el rostre ajuda a l’espectador a identificar-se amb el sentiment.

Interpretació

A través de la postura del cos, els gest, ens transmet el sentiment, demostrant la seva capacitat de donar vida i sensibilitat a les seves escultures.

Pessimisme i dolor són els sentiments que transmet l’escultura, i reflexen l’estat d’ànim de Llimona en aquell moment, que havia perdut la seva dona i estava malalt.

Els seus nus presenten noies joves sense sensualitat, amb un aura de castedat i puresa.

La fama de Josep Llimona va ser deguda al tractament que donava a la figura femenina, que sorgien del bloc de marbre, com havia fet Miquel Àngel, i on encara es pot veure aquest origen en el gran tros, pràcticament sense treballar, sobre el qual es recolza la dona.

Les seves primeres obres van ser acadèmiques, però a partir d'una estada a París, influenciat per Rodin, el seu estil va derivar cap al modernisme. Va fer un treball extensíssim, realitzant exposicions a Catalunya, Madrid, París, Brussel·les i Buenos Aires. Va esculpir obra funerària per a panteons de diversos cementiris, destacant L'Àngel exterminador al cementiri de Comillas. Va tenir nombrosos encàrrecs per a monuments.Va fundar amb el seu germà el pintor Joan Llimona el Cercle Artístic de Sant Lluc, l'any 1892.

Figures funeràries dels cementiris d’Arenys de Mar i Sitges. Monument al forjador, pl. Catalunya

1895, l’Àngel exterminador, Comillas 1892, Verge del Rosari, Montserrat

Monument al Dr. Robert Plaça de Tetuàn

1903-1910

1907, Sant Jordi

Eva d’Enric Clarasó

Joaquim Sunyer: Cala Forn, 1917

TRES NUS EN EL BOSC.125x151 cm. 1913.L'obra s'inscriu en l'estètica noucentista i presenta un classicisme argumental i un paganisme implícit que pretén dignificar i reivindicar les formes de la vida primitiva dels pobles de les costes mediterrànies. L'obra significa una exaltació de la dona i del paisatge mediterrani, retratats en plena harmonia, i significa també la plasmació de les idees noucentistes que aspiraven a la construcció d'un país en què els ideals de renovació es basaven en la defensa dels valors d'un classicisme mediterrani.

Obres de referència

Uns anys abans (1907), Sunyer havia pogut contemplar a París algunes obres de Cézanne pertanyents a la sèrie Banyistes (1895), que aparentment presenta connexions amb Tres nus en el bosc. Això no obstant, en l'obra de Cézanne els nus femenins es justifiquen pel tema, mentre que en la de Sunyer l'explicació del nu enmig del paisatge caldria cercar-la en l'àmbit simbòlic de la tradició de l'Arcàdia, que ja havien plasmat anteriorment altres pintors com, per exemple, Ticià en el seu Concert campestre (1510). Pel que fa al tractament dels cossos de les noies, a l'articulació volumètrica, s'ha assenyalat la influència que sobre Sunyer va exercir Luca Signorelli (1445-1523), un autor italià del Renaixement, les obres del qual Sunyer va conèixer durant un viatge que va fer a Itàlia l'any 1913. Aquesta influència es fa palesa, sobretot, en el tractament musculós dels cossos femenins i en la solidesa constructiva dels personatges.

Altres obres de Sunyer

Pastoral, 1911 Mediterrània, 1911

Clot dels Frares, 1913

Els protagonistes de les obres noucentistes de Sunyer són els pastors, els pagesos i els pescadors que feinegen en els paisatges mediterranis. La perfecta simbiosi entre el paisatge i els homes i dones mediterranis la presenta com un exemple de model de vida ideal, com una Arcàdia.

Nit de Lluna. Leandre Cristòfol, 1935

D’estil surrealista.

Formació a l’ebenisteriaMembre del grup logicofòbic.Es relaciona amb els artistes de les primeres avantguardes.

Descripció:•Tres elements de fusta: un oude sargir; un fus de filar i una Plataforma.

Tècnica:•Assemblage (unió d’elementsi materials amb efecte Tridimensional).

Composició:•Eix de simetria diagonal•Llum natural aconseguida pel colorde la fusta.•Equilibri físic atemporal.•Ritme de moviment fictici•Textura llisa, suau i dura.

Escultura surrealista, no figurativa.El mateix autor l’explica a partir dels records d’infantesa: l’ou de sargir i elFus representen la feina de la mare.

Món inconscient. Obra simbòlica

Relacionada amb obres de Marcel Duchamp i amb poemes objecte De Joan Brossa.

Aureola Astral, 1935-36