Monogràfics sobre la realitat palestina

Aquest és un recull temàtic sobre la

realitat palestina pensat per ampliar

els coneixements dels alumnes

sobre drets humans i principis ètics,

desenvolupar una consciència crítica i

generar comportaments solidaris vers

la causa palestina.

Els diferents eixos temàtics tenen per

objectiu entendre les conseqüències

de l’ocupació militar i de la vulneració

de les condicions de vida de la

població palestina. A partir de

diferents exemples quotidians, ens

aproparem a una situació d’injustícia

que fa més de 60 anys que perdura.

MONOGRÀFICS SOBRE LA REALITAT PALESTINA

• TERRA • MUR • DONES • INFÀNCIA • PERIODISTES • DETENCIONS • PAU •

Edició: Xarxa d’Enllaç amb Palestina

Idea, disseny i maquetació: milvietnams.com

Dipòsit legal:

© dels textos, Xarxa d’Enllaç amb Palestina

© de les fotografies, Xarxa d’Enllaç amb Palestina

Imprès als Països Catalans.

Qui som?La Xarxa d’Enllaç amb Palestina és una entitat heterogènia i ideològicament plural. Compartim els posicionaments polítics de les declaracions que va elaborar la Conferència Mundial d’ONG contra el Racisme de Durban en relació al conflicte araboisraelià. Reclamem que els Drets Humans i la legislació internacional que se’n deriva s’apliquin al poble palestí per garantir una pau digna i que l’ONU assumeixi les seves responsabilitats en el conflicte.

Condemnem la complicitat de la Unió Europea i dels governs que fan el joc econòmic i polític a Israel ignorant la violació sistemàtica del dret internacional, cosa que afavoreix la perpetuació del conflicte.

Davant l’escassa tradició de solidaritat amb Palestina que registrava la societat catalana quan va esclatar la segona Intifada (el setembre de 2000), la XEP va néixer l’any 2002 per omplir aquest buit. Avui en dia, cada vegada més organitzacions treballen en la solidaritat amb Palestina i la XEP manté relació amb moltes d’elles.

Què fem?El treball que desenvolupa la XEP està condicionat per una banda per les demandes que es reben des de Palestina i per altra banda per la interactuació amb els moviments socials catalans.

El nostre propòsit és oferir activitats i infraestructura per facilitar la coneixença entre les societats palestina i catalana, amb l’objectiu que aquesta interrelació generi llaços de cooperació i de solidaritat entre les organitzacions i les persones de tots dos pobles. Amb aquesta intenció hem centrat els nostres esforços en promoure la presència internacional de catalans a Palestina i de palestins a casa nostra.

Com ho fem?La Xarxa d’Enllaç amb Palestina és una associació assembleària de voluntaris que treballa amb col·lectius de solidaritat amb Palestina i disposa d’una xarxa de recursos per a qui vulgui treballar per Palestina.

La nostra política de voluntariat es basa en formar les persones que s’apropen a la XEP, enviar-les a Palestina per què coneguin en primera persona el terreny i motivar-les perquè a la tornada continuïn treballant-hi.

Índex

La terra

El mur

Les dones

La infància

Les detencions

Els periodistes

La pau

Monogràficsmonogràfics sobre la realitat palestina

LA TERRA

2Durant anys, les Nacions Unides han condemnat regularment

les polítiques colonitzadores de l’Estat d’Israel. Fins i tot la Unió

Europea i els Estats Units d’Amèrica acostumen a declarar que

l’assetjament israelià a les terres palestines fa perillar la pau i

l’estabilitat a la regió, així com la proclamació d’un estat indepen-

dent a Palestina.

Malgrat les condemnes internacionals, la colonització ha conti-

nuat impunement sota cadascun dels governs israelians de totes

les tendències, encara que segons el Tribunal Penal Internacional

es tracta d’un crim de guerra.

1.Les oliveres

Les oliveres són arbres que creixen de mig metre a un metre cada any, i i que assoleixen una alçada de sis a dotze metres aproximadament en 40 anys si no són podades. Les oliveres viuen uns 400 anys de mitjana, però moltes poden arribar als 1000 anys.

Les primeres oliveres arribaren a Palestina fa uns 6000 anys. És un cultiu fortament lligat al paisatge, a la història i a la cultura d’aquesta regió i de tota la Me-diterrània. Un pagès palestí podia tenir la sort de tenir oliveres plantades 1000 anys abans i que encara pro-duïen bones olives, mentre un altre pagès palestí podia posseir oliveres plantades pel seu avi 100 anys abans.

L’ocupació de Palestina no només genera víctimes humanes, també provoca desastres mediambientals. Un d’aquests desastres és l’eliminació sistemàtica de les oliveres històriques. Les Forces d’Ocupació Israelianes arrabassen les oliveres per construir as-sentaments de colons, eixamplar carreteres o aixecar noves infraestructures civils o militars. Ja s’han arra-bassat o cremat milers d’oliveres a Palestina Oriental i al sud, a la Franja de Gaza.

Els cultius d’oliveres al voltant de les carreteres han estat declarats zones de seguretat i s’impedeix que els pagesos tinguin cura de les seves terres. Els cul-tius a 200 metres de les carreteres han estat arrabas-sats per les màquines excavadores israelianes. D’altra banda, s’impedeixen les transaccions comercials lli-gades a aquest cultiu entre els territoris palestins i les exportacions a la resta del món estan bloquejades.

El 22 d’octubre del 2002, la premsa israeliana infor-mava que les Forces d’Ocupació prohibien el cultiu d’oliveres als pagesos palestins amb l’excusa que no poden protegir els jornalers si són atacats pels colons israelians.

Jana Hannoun és una jove palestina. A les cinc de la matinada del 2 d’agost del 2009 les Forces d’Ocupació expulsaren de les seves cases les famílies Hannoun i al-Ghawe. 53 persones, entre les quals 19 nens i ne-nes, esdevingueren sense sostre i totes les seves pertinences foren llençades al carrer. Les seves cases foren immediatament ocupades per colons forasters.

2.El desnonament de la Jana Hannoun

Per veure el vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=LcjchhD3qBc&feature=player_embedded

XARXA D’ENLLAÇ AMB PALESTINA // MONOGRÀFICS 2

3.Terres robades a Palestina (1946 - 2000)

3


Terra sota control palestí Terra sota control israelià Mur de la vergonya

EL MUR

2

El Mur de la Vergonya o de l’Apartheid és una estructura de for-

migó amb fossars amb filferro de pues electrificades. L’Estat

d’Israel el justifica amb l’excusa d’evitar atemptats suïcides, però

la seva intenció real és annexar tant territori com sigui possible

per al creixement dels assentaments jueus a la Ribera Occiden-

tal. El mur sovint confisca recursos clau, com ara terres fèrtils i

reserves d’aigua, tot provocant canvis molt ràpids en l’estructura

econòmica i social de les zones palestines.

El Tribunal Internacional de Justícia amb seu a la Haia va declarar el juny de 2004 que “la construc-ció del mur i els seus sistemes associats són con-traris al dret internacional” i que l’Estat d’Israel té “l’obligació d’aturar les obres i destruir el mur”. Se-gons el Tribunal, l’Estat d’Israel ha de “compensar els propietaris de les terres confiscades per construir el mur”. L’Estat d’Israel mai no ha acatat la sentència, que no tenia caràcter vinculant, i ha continuat cons-truint el mur, que una vegada completat s’estendrà 703 quilòmetres al voltant de la Ribera Occidental.

Desenes de poblacions han estat dividides, s’ha obli-gat molts pagesos a deixar la terra de cultiu dels seus avantpassats i a cercar feina en ciutats properes. A l’altre costat del mur, Israel crea zones industrials on els palestins es veuen obligats a cercar feina com a mà d’obra barata per a la indústria israeliana.

El juny de 2008, el mur passava per 171 localitats, i afectava 712 313 palestins. El mur ha implicat la con-fiscació de 49 291 dunums (1 dunum = 1000 m2) de te-rra, l’aïllament d’uns altres 274 607 dunums i el des-plaçament d’unes 3 880 llars o l’equivalent a unes 27 841 persones. El març del 2009 a Cisjordània hi havia

630 tancaments: punts de control, punts de control parcials, entrades de carretera, bloqueigs de carrete-res, turonets de terra, trinxeres, barreres de carrete-ra, murs de terra, etcètera. Aquí no s’hi inclouen els entre seixanta i vuitanta punts de control mòbils, els 78 obstacles a la ciutat d’Hebron, les portes del mur i els vuit punts de control a la Línia Verda.

El mur i els tancaments barren l’accés a gran part dels recursos hídrics de Cisjordània i afavoreixen les colònies jueves.

Segons dades del Banc Mundial, el mur aïllarà entre 250 000 i 300 000 palestins, el 10 % de la pobla-ció, i trossejarà el territori de Cisjordània en no pas menys de setze enclavaments. Les Nacions Unides i la Mitja Lluna Roja Palestina han avisat que el mur ja impedeix a desenes de milers de palestins d’accedir a serveis bàsics com la salut, l’educació i l’aigua. A l’agenda israeliana el mur s’aixeca per tal de reduir les fronteres d’una futura administració palestina fragmentada i feble.

1.El mur de l’Apartheid

• La llargada del traçat del mur serà d’entre 726 km i 790 km en total. Prop d’un 57 % de la construcció ja ha estat completada, un 9 % és en construcció i un 34 % està planejat. Només un 14 % del total del recorregut del mur passa per la Línia Verda; el 86 % es troba per dins de la Línia Verda.

• Jerusalem Est serà totalment seccionat de Cisjordània.

• 10,2 % de les terres de Cisjordània, incloent-hi 42 po-bles palestins, seran encerclats pel traçat més recent del mur. Les àrees envoltades inclouen valuosos recursos agrícoles i hídrics.

• 125 000 palestins estaran envoltats per tres bandes.

• 35 000 palestins viuran en àrees tancades (enclavaments).

• El mur incorporarà més de 414 000 colons israelians (el 90 % del total de la població de colons a Cisjordània) a la banda occidental (banda israeliana).

Per a més informació:

http://www.youtube.com/watch?v=HRWQC9UGO8A&feature=player_embedded

2.El mur en xifres


3.Característiques del mur

CÀMERA DE SEGURETAT

MUR DE FILFERRO D’ 1,8M D’ALÇADA

CO

STA

T I

SR

AE

LIÀ

SORRA PER DETECTAR PETJADES

CAMÍ PER A LA POLICIA FRONTERERA

CAMÍ PER A VEHICLES MILITARS

7

FILFERRO DE 3M AMB SENSORS ELECTRÒNICS

FOSSAR DE 2MDE PROFUNDITAT

CO

STA

T P

AL

ES

TÍ

CAMÍ PER A VEHICLES MILITARS

MUR DE FILFERRO D’ 1,8M D’ALÇADA


LES DONES

2

Entre les tropes israelianes que ocupen Palestina hi ha unes

samarretes molt populars. En dos dels dissenys hi ha una diana.

A una d’elles, al mig de la diana hi ha un nen palestí i hi diu en

hebreu “Com més petit, més difícil”. A l’altra hi ha una dona pa-

lestina embarassada i hi diu en anglès i hebreu “1 tret, 2 morts”.

Una altra samarreta mostra una dona plorant davant el seu fill

assassinat i el text en anglès hi diu “Millor, fes servir Durex”.

El projecte polític del sionisme veu la dona palestina com un malson i un dels principals enemics a batre. La psicosi dels estrategs israelians considera la dona palestina una mena de bomba demogràfica que pot esdevenir l’espasa de Dàmocles del futur d’Israel. Se-gons el principal periòdic israelià Yedioth Ahronoth, només entre els palestins amb ciutadania israeliana i els habitants originals de Jerusalem, el creixement demogràfic és el doble que entre la població jueva is-raeliana: el 3,6 % en comparació amb l’1,8 %. Un 42% dels palestins amb passaport israelià són nens de menys de 15 anys i menys d’un 3 % té més de 65 anys, mentre que entre els jueus israelians els menors de 15 anys representen el 26 % i els més grans de 65 anys el 12 %. Ja no parlem d’altres regions palestines com per exemple Gaza, amb un elevat índex de fertilitat, uns 6 fills per dona de mitjana.

Com totes les nacions de la ribera mediterrània, inclo-sa Catalunya, Palestina és una societat patriarcal on és l’home qui tradicionalment mena els afers públics i privats. La dona palestina ha de fer un esforç extraor-dinari per demostrar les seves capacitats i s’organitza gràcies al ric teixit social del seu país per combatre la violència de gènere o les diferents formes de dis-criminació. Les nombroses organitzacions de dones palestines tenen molta influència i es compten per dotzenes dins i fora del país. A diferència de les se-ves companyes d’altres països veïns, al combat de l’alliberament de la dona n’hi afegeixen un altre molt important i perillós: la lluita per l’alliberament nacio-nal contra l’ocupació d’Israel.

Tot i que la va ratificar el 1991, l’Estat d’Israel viola reiteradament la Convenció de les Nacions Unides sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discrimi-nació contra la Dona (CEDAW). El Centre de les Do-nes Palestines per a l’Ajuda i Assessorament Legal (WCLAC) denuncia que l’ocupació israeliana “afecta les vides de les dones palestines en tots els àmbits: agressions sexuals per part de colons i soldats israe-lians, tractament discriminatori de les presoneres i detingudes, obligació de parir als punts de control de les Forces d’Ocupació”.

Donar a llum a Palestina pot ser tan letal com jugar a la ruleta russa. “Contínuament tenim casos de dones obligades a parir als punts de control israelians, on sovint moren els nounats”, diu el testimoni del treba-llador de la Mitja Lluna Roja Palestina, Mutasem Awad a Ramal·lah. Encara que les dones aconsegueixin passar un punt de control i arribar a una clínica, els centres d’atenció no sempre disposen de personal o material adequat, degut a les serioses restriccions de moviment imposades per l’ocupació.

Els més de 600 punts de control israelians i les nom-broses carreteres bloquejades que impedeixen la circulació als habitants de Palestina també suposen un obstacle per a l’educació de les palestines. Les estudiants joves en una societat sovint conservado-ra i rural s’estimen més romandre a casa per evitar ésser humiliades i atacades als punts de control.

L’informe sencer en anglès de la denúncia del WCLAC es pot descarregar en format pdf: Submission to the Field Mission of the Special Committee to Investiga-te Israeli Practices Affecting the Human Rights of the Palestinian People and Other Arabs of the Occu-pied Territories.

Tot i l’ocupació, la guerra i totes les dificultats asso-ciades, la societat civil palestina ha aconseguit un elevat índex d’alfabetització. El 89,8 % de les dones palestines i el 98,8 % de les joves palestines estan alfabetitzades, un dels nivells educatius més elevats a la regió i una mostra del dinamisme de les organit-zacions de dones palestines i la seva gran influència en la societat.

“La màxima participació de la dona

en igualtat de condicions amb l’home,

en tots els àmbits, és indispensable

per al desenvolupament ple i complet

d’un país, per al benestar del món i

per a la causa de la pau.”

Les dones han estat víctimes d’un elevat nombre d’atacs israelians, tot conculcant els seus drets de civils no combatents i violant les proteccions del Dret Humanitari Internacional. En molts exemples documentats pel Centre per als Drets Humans de Palestina (PCHR), aquesta mena d’atacs equivalen a crims de guerra i greus violacions de les Conven-cions de Ginebra.

Des del començament de la Segona Intifada el se-tembre del 2000, els atacs israelians han mort 281 dones a Cisjordània i Gaza. Abans de l’anomenada Operació Plom Fos el 27 de desembre del 2008, 163 dones palestines foren assassinades, 99 a Gaza i 64 a Cisjordània.

1.Dones palestines


2.La Rhagda i el seu petit Ayham

3.Dones assassinades cada any a la Franja de Gaza i Cisjordània(setembre del 2000 - 26 desembre del 2008)

Durant l’Operació Plom Fos, la Rhagda Abed Rabbo, de 22 anys, estava embarassada de set mesos. El 16 de gener del 2009, dos dies abans de l’alto el foc, la Rhag-da donà a llum el seu fill Ayham. Per culpa del conflicte, la família no va poder arribar a un hospital i la Rhagda es veié obligada a donar a llum a casa. No hi havia elec-tricitat i l’ambient era molt fred, perquè les finestres havien estat destruïdes. Ayham va morir en complir 3 mesos, el 16 d’abril del 2009.

Cap a les 14.00 h del 16 de gener del 2009, quan la fa-mília preparava el dinar, un caça bombarder F-16 atacà un terreny adjacent a la casa. “Totes les finestres es trencaren i vaig baixar les escales corrent. Dues hores més tard vaig sentir un fort dolor a l’estómac. Poc des-prés vaig donar a llum”.

Fou impossible aconseguir una ambulància, era mas-sa perillós. Com un part de fa cinquanta anys, tot s’esdevingué sense electricitat, sense asèpsia ni espe-cialistes al voltant. El part fou ràpid i el fill, Ayham, nas-qué amb 2 kilos de pes i prematur, però respirava. Com

no hi havia finestres, era hivern i hi feia molt de fred, la família escalfà aigua i embolicà el nadó amb flassades.

A primera hora del matí del 17 de gener, la família decidí dur el petit Ayham a l’hospital. De l’hospital d’Awda els enviaren a l’hospital infantil de Nasser, on hi havia una incubadora. La temperatura de l’Ayham era de només de 30° C. Romangué a l’hospital Nasser unes setma-nes i intentaren traslladar-lo a l’Estat d’Israel. Ayham nasqué el 16 de gener en una casa fosca, freda i sense finestres a Gaza i fou finalment traslladat l’1 de març a l’hospital Moqasad de Jerusalem on morí el 16 d’abril al costat de la seva mare.

La Rhagda es va haver d’encarregar del trasllat del pe-tit cos del seu fill.


http://www.youtube.com/watch?v=toxHmsWO4to&feature=player_embedded

11

Any

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

0

3

20

15

8

1

31

4

17

4

12

30

5

4

3

6

0

0

Palestina Oriental (Cisjordània)Palestina Sud-occidental (Gaza)

4.Dones valentes

SAHAR KHALIFAEscriptora feminista palestina nascuda a Nablus (Cisjordània) el 1942. És l’autora palestina més traduïda després del poeta Mahmoud Darwish. Publicà la seva primera novel·la el 1974. Després d’ensenyar a Birzeit, es doctorà en literatura als Estats Units i tornà a Palestina el 1988. Dirigeix el Centre d’Estudis de la Dona de Nablus. Creu que la lluita de la dona forma part integrant de la lluita palestina, que s’emmarca dins la lluita mundial per la justícia, la pau i l’estabilitat

LEILA KHALEDNascuda el 1944 a la ciutat palestina de Haifa, és una destacada militant del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPAP), a més de ser membre del Parlament Palestí. El convuls any 1969, Leila Khaled va ser l’única dona que va participar al segrest sense morts ni ferits d’un avió comercial. La foto de Leila Khaled en aquell moment es va convertir en una icona rebel universal, equiparable a la foto del guerriller Ernesto “Che” Guevara realitzada pel fotògraf cubà Alberto Korda.

SUAD AMIRYNascuda el 1951 i resident a Ramal·lah és una reconeguda arquitecta i escriptora traduïda a nombroses llengües, tot i que encara no a la catalana. És l’autora, entre d’altres, de les obres “Sharon and My Mother-in-Law” i “No Sex in the City”. Dirigeix l’ONG RIWAQ, que vetlla per la protecció i la conservació del ric patrimoni arquitectònic de Palestina. La Suad diu “si em pregunteu d’on sóc, us responc que una mica romana, una mica grega i també jueva, cristiana i musulmana. Això és Palestina”.

HANAN ASHRAWINascuda el 1946, començà el seu activisme en organitzacions estudiantils d’esquerra. Als anys 60 fou una activista estudiantil amb un rol destacat a la Unió d’Estudiants Palestins. Fou designada portaveu de la delegació palestina a la Conferència de Pau a Madrid. El 1995 la directora Mai Masri realitzà un documental sobre ella: “Hanan Asrawi, una dona del seu temps”. L’any 2005 fou una de les vuit dones palestines nominades al projecte de 1000 dones del món per al Premi Nobel de la Pau.


LA INFÀNCIA

2

“L’infant gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats

i de serveis, dispensat tot això per la llei i altres mitjans, a fi que

pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espi-

ritualment i socialment d’una manera sana i normal, així com en

condicions de llibertat i dignitat.”

Principi 2 de la Declaració Universal dels Drets dels Infants

La baula més feble de tota societat són els seus in-fants, que han de rebre tota la protecció possible per-què són la base del futur de tota nació.

Durant l’any 2008 l’Oficina de la Representant Espe-cial de les Nacions Unides per a la Infància i els Con-flictes Armats documentà un total de 112 infants pa-lestins assassinats fins el 26 de desembre del 2008. Només entre el 27 de desembre del 2008 i el 18 de gener del 2009, uns altres 431 infants palestins foren assassinats a l’anomenada Operació Plom Fos contra Gaza. El 96 % dels 543 infants palestins morts foren resultat de les operacions de les Forces d’Ocupació d’Israel i el 4 % ho foren com a conseqüència del con-flicte entre faccions palestines. Les principals causes d’aquestes morts van ser els tirotejos durant les in-cursions, batudes i atacs amb míssils terra-terra, ar-tilleria i caces bombarders de les Forces d’Ocupació.

Al mateix període documentat per les Nacions Uni-des, un total de 581 infants palestins foren ferits, el 71 % d’ells a la Ribera Occidental. Entre el 27 de desembre del 2008 i el 18 de gener del 2009, uns altres 1871 nens i nenes foren ferits a Gaza. Les principals causes de les ferides foren trets de pro-jectils d’artilleria i bombardejos aeris perpetrats per les Forces d’Ocupació, trets de projectils de metall recoberts de goma, i diverses agressions militars i atacs de colons israelians. A la seva visita a l’Estat d’Israel l’abril del 2007, Radhika Coomaraswamy, re-presentant especial de les Nacions Unides per a la

Infància i els Conflictes Armats, va plantejar a les autoritats israelianes la qüestió dels freqüents atacs de colons contra infants palestins a Hebron i al poble d’Al-Tuwani, i la necessitat que s’apliquin les lleis de manera efectiva i s’exigeixin responsabilitats.

Sempre segons les Nacions Unides, el 15 de gener del 2009, al poble de Tal Al-Hawa, al sud-oest de la ciutat de Gaza, un nen d’11 anys fou obligat a acom-panyar les Forces d’Ocupació durant diverses hores en un moment d’intensos atacs. Quan els soldats penetraren a l’edifici de la Mitja Lluna Roja pales-tina obligaren el nen a passar primer, davant d’ells. En circular per la ciutat, els soldats de les Forces d’Ocupació obligaren el nen a caminar davant del grup, fins i tot en trobar resistència armada que obrí foc contra ells.

Els atacs a les escoles palestines i la seva utilitza-ció per part de les Forces d’Ocupació i els colons is-raelians ha causat danys a les propietats i, el que és més greu, ha deixat un gran nombre d’estudiants i mestres ferits i morts. Hi ha documentats un total de 27 casos d’atacs de soldats i colons israelians contra estudiants palestins i escoles governamentals palestines i de l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA). Només a Gaza entre el desembre del 2008 i el gener de 2009, les tropes israelianes destruïren set esco-les i 157 escoles del govern. Un total de 36 escoles de l’UNRWA patiren danys més lleus.

1.Els infants palestins

1.El 42 % dels infants palestins a Cisjordània són refugiats; el 69 % dels infants a Gaza són refugiats. [Font: PCBS]

6.La malnutrició crònica afecta el 10 % dels infants palestins menors de 5 anys. A Gaza, 50 000 infants pateixen desnutrició. [Font: UNICEF]

4.El 42 % de les llars a la regió de Gaza viuen en condicions de pobresa extrema (0,92 euros per persona i dia) en comparació amb el 26 % a Cisjordània.[Font: UNDP/PAPP]

3.Entre 350 i 400 infants palestins foren detinguts per l’Estat d’Israel entre maig i juliol del 2007. [Font: DCI/PS]

2.Els infants representen el 52,2 % de la població palestina.[Font: PCBS]

5.2 de cada 5 infants dels Territoris Ocupats viuen en

una família pobra. El 73 % dels infants entre 10 i 17 anys treballen de franc amb les seves famílies.

[Font: PCBS]


Amran Ayman Taysir Farah nasqué, creixé i viu al po-ble d’Al-Qasr, a prop de Nablus. Quan succeiren els fets relatats, l’Amran tenia 15 anys.

Entre les 14.00 h i les 15.00 h del dimarts 24 de juliol del 2007, l’Amran i els seus dos amics, l’Ahmad i el Malik, pasturaven les seves ovelles a una zona cone-guda com Baslitta o Al Wa’ar, a aproximadament un quilòmetre al sud del poble.

L’Amran veié un petit tractor popularment conegut com a “tractoron” que se’ls acostava. Dins d’aquest vehicle hi havia dos colons israelians amb armes de foc. En apropar-se als nois, els colons començaren a disparar. Els nois començaren a córrer immediata-ment. L’Ahmad escapà en direcció a una aldea prope-ra, el Malik s’amagà a un arbre, des d’on ho observà tot.

L’Amran, aterrit, romangué immòbil.

Els colons saltaren sobre l’Amran i el colpejaren amb mans, peus i armes per tot el cos. El Malik ho obser-và tot des del seu refugi, a uns 50 metres de distàn-

cia. Veié l’agressió i com un dels colons arrossegava l’Amran amb sang a la cara cap al “tractoron”.

Els colons embenaren els ulls de l’Amran amb la seva pròpia camisa estripada i li lligaren les mans a l’esquena amb una corda de plàstic. L’Amran perdré el coneixement diverses vegades durant l’agressió. Enmig de les veus de nens i dones, escoltà un dels colons que preguntava “El matem?”.

L’Amran fou traslladat a un altre lloc a bord del “trac-toron”. El llançaren a terra, el despullaren i li colpe-jaren els genitals fins que l’abandonaren inconscient.

Cap a les 17.00 h recuperà el coneixement. S’aixecà i caminà cap a la carretera principal, nu de cintu-ra cap avall. Aturà un cotxe que el portà a l’aldea més propera i d’allà a l’hospital Etihad de Nablus, on l’hospitalitzaren durant cinc dies.


http://www.youtube.com/watch?v=hNtDdB1RyTQ&feature=player_embedded

2.L’agressió i el segrest d’Amran Farah

15

3.La infància palestina en xifres

0

100

200

300

400

500

600

700

800

PRIVADESUNRWAGOVERN

Nombre d’infants palestins morts el 2007 [Font: OCHA]

0

5

10

15

20

JULIOLJUNYMAIGABRILMARÇFEBRERGENER

Nombre en milers d’estudiants a les escoles palestines del Govern, de l’UNRWA i privades. [Font: Ministeri d’Educació 2006/07]

Assassinats de nens palestins segons circumstància, de l’1 de maig al 31 de juliol del 2007 [Font: DCI/PS]

Intents d’assassinat

Foc obert

Munició sense explotar

Atacs aeris i terrestres


LES DETENCIONS

2

El 7 de juliol del 2003 el senyor Avigdor Lieberman declarà a Rà-

dio Israel: “Seria millor enfonsar tots aquests presoners a la Mar

Morta, perquè és el punt més baix del món”.

Avui aquest senyor és Ministre d’Afers Exteriors de l’Estat d’Israel.

Segons la Fundació Nelson Mandela, a les presons i centres de detenció de l’Estat d’Israel hi havia a fi-nals del 2006 uns 10 600 presoners polítics, incloses 112 dones (32 mares). Hi ha uns 383 detinguts me-nors i set presoners porten més d’un quart de segle a les presons israelianes. Hi ha cinc dones palestines condemnades a cadena perpètua, vuit condemnades a més de deu anys i 59 detingudes condemnades a menys de deu anys.

Mentre el món clama pel tancament de Guantánamo, Israel manté 355 presoners polítics palestins detin-guts sense judici ni assistència de cap advocat. Ho denuncien dues organitzacions pacifistes israelianes Betselem i HaMoked. Són els anomenats presoners en “detenció administrativa”, que suposa una violació de la Legislació Humanitària Internacional.

Entre els arrestats hi ha un menor i tres dones, i 29 d’ells porten empresonats entre dos i cinc anys. En molts casos, ni tan sols coneixen els càrrecs que se’ls imputen i en tots els ha estat negada la possibilitat de defensar-se. Aquesta pràctica està permesa per la llei israeliana d’Empresonament de Combatents Il·legals del 2002, que regula les detencions ràpides i sense judici de persones durant períodes de fins a set anys i mig de durada.

Segons Betselem i HaMoked, allò que l’Estat d’Israel aplica és un “procediment judicial aparent”, segons el qual els jutges militars s’ocupen de ratificar aquestes ordres d’arrest després de sentir únicament els infor-mes presentats per l’Agència de Seguretat Interior (Shin Bet) i en absència dels interessats o dels seus repre-sentants legals. D’aquesta manera foren corroborades entre l’agost del 2008 i el juliol del 2009 el 95 % de les ordres de detenció emeses.

Des del 1967 han mort 177 presoners palestins als cen-tres de detenció de l’Estat d’Israel.

Amb l’arribada de la Intifada d’Al-Aqsa, el nombre de pre-soners palestins assassinats a les presons israelianes es disparà. Entre el 29 de setembre del 2000 i el 28 de març del 2005, s’assoliren els 55 morts (31,1 % dels 177), 10 a Gaza i 45 a Cisjordània i Jerusalem. 26 presoners palestins foren assassinats durant el segon any de la In-tifada d’Al-Aqsa.

Des del 1967, l’Estat d’Israel ha detingut i empresonat uns 650 000 palestins com a part d’una política repressiva de l’oposició a l’ocupació i per intimidar la societat civil. Dels 4 milions de palestins a Cisjordània i Gaza, pocs no han estat personalment afectats per l’empresonament, sigui propi o d’un familiar, amic o company.

1.Presons israelianes

• 69 presoners palestins (39 %) moriren com a con-seqüència de les sessions de tortura, mentre que 37 (20,9 %) moriren per manca d’atenció sanitària.

• 71 presoners (40,1 %) foren assassinats a sang freda després de la detenció. 57 presoners (32,2 %) eren de les províncies del sud i 120 (67,8 %) de les provín-cies del nord i d’altres orígens.

•42 presoners (23,7 %) foren morts durant la primera Intifada, 23 torturats fins la mort, 11 morts per manca d’atenció sanitària i 9 morts a sang freda.

• 18 d’aquests presoners morts eren de Gaza i 24 de Cisjordània i altres àrees.

2.Tortures i morts en xifres


2

“Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això com-

porta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de

cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol

mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.”

Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948

ELS PERIODISTES

1.Pressions a la premsa lliure

Un dels principals diaris suecs publicà el 17 d’agost del 2009 un reportatge acusant l’exèrcit israelià de traficar amb òrgans humans. La reacció del govern israelià fou contundent i provocà un conflicte di-plomàtic amb Suècia, a qui demanava una condemna. El govern d’Estocolm defensà la llibertat de premsa “com un pilar fonamental de la democràcia” i la co-munitat jueva de Suècia rebutjà les desproporciona-des pressions israelianes.

Si el govern d’Israel és capaç de creuar milers de qui-lòmetres per ofegar una opinió crítica, què no serà capaç de fer dins els seus furs, allà on el seu poder no coneix més límits que els autoimposats?

Les Forces d’Ocupació Israelianes mai no han deixat d’atacar l’exercici del periodisme tot i ésser una ac-tivitat emparada i protegida per la legislació inter-nacional. Les persones que exerceixen el periodisme pateixen molts tipus d’agressions perpetrats per les

Forces d’Ocupació que proven d’evitar una cobertura mediàtica adequada de les violacions dels Drets Hu-mans comeses contra la població civil palestina als Territoris Palestins Ocupats.

Només en el període que va des de l’1 d’abril del 2004 fins el 31 d’octubre del 2007, les Forces d’Ocupació Israelianes van cometre 316 atacs documentats a periodistes i entitats informatives. Els atacs inclo-uen violacions del dret a la vida i la integritat física, pallisses i tractes denigrants, cruels i inhumans; de-tencions; prohibició d’accés a àrees; confiscació de material informatiu; bombardejos d’institucions infor-matives; restriccions a la llibertat de moviment; batu-des a domicilis…

Durant els 3 primers anys des de l’inici de la Intifada d’al-Aqsa, les Forces d’Ocupació Israelianes van aca-bar amb la vida de 8 periodistes:

Nom Edat Residència Ocupació Data del crim Lloc del crim

Mohammed ‘Abdul Karim al-Beeshawi

27 Balata, Nablus

Fotògraf del diari ‘al-Hayat al-Jadeeda’ i la revista ‘Sawt al-Haq’

31/7/2001 Nablus

‘Othman ‘Abdul Qader al-Qatanani

24 ‘Askar, Nablus

Corresponsal de l’agència ‘Kuwait News’ (Kona)

31/7/2001 Nablus

Raffaele Ciriello 42 Itàlia Fotògraf freelance 11/3/2002 Ramallah

‘Emad Subhi Abu Zahra 30 Jenín Director de l’oficina de premsa ‘al-Nakheel’

12/7/2002 Jenín

‘Essam Mithqal al-Talawi 30 Bitounia, Ramal·lah

Corresponsal de ‘Palestine Radio’ 22/9/2002 Ramallah

Nazeeh ‘Aadel Darwaza 46 Nablus Càmera de la Televisió de Palestina i ‘d’Associated Press’

19/4/2003 Nablus

James Miller 34 Gran Bretanya

Propietari de la productora ‘Frost Bite’

2/5/2003 Rafah

Mohammed ‘Aadel Abu Halima

22 Balata, Nablus

Corresponsal voluntari de la ‘an-Najah University Radio’

22/3/2004 Nablus


0

10

20

30

40

50

60

70

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

AssassinatsTrets amb feridesTrets sense baixesDetencions o interrogatòrisCops i humiliacions

Atacs a institucionsConfiscació de materialDenegació d’accès a àreesProhibició de viatjarAtacs a cases

Tipus d’atac 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Total

Trets amb mort - 2 3 2 1 - - - 8

Trets amb ferides 22 33 34 8 18 7 26 23 171

Trets sense baixes 4 17 17 6 11 - 3 6 64

Detencions o interrogatoris

1 16 62 21 24 23 22 20 189

Cops i humiliacions

9 30 24 9 13 25 40 25 175

Atacs a institucions

4 10 33 4 6 3 8 4 72

Confiscacióde material

4 5 32 7 2 - 2 1 53

Denegació d’accèsa certes àrees

2 3 2 5 3 3 4 12 34

Atacs a cases - - 4 3 1 - 2 1 12

Total 46 116 211 70 80 63 107 93 470

Durant el mateix període, les Forces d’Ocupació dis-pararen a periodistes en 85 casos, i en feriren 66. En aquest lapse hi ha documentats 98 casos d’agressions físiques dels ocupants contra periodistes. En 78 oca-sions foren detinguts. En 21 casos se’ls negà el dret a exercir la seva feina; hi hagué cinc casos de requisició de material i identificacions professionals; hi hagué

21 batudes i atacs a institucions informatives; i es registraren quatre casos de domicilis de periodistes escorcollats.

El Centre per als Drets Humans de Palestina (PCHR) té documentats 786 atacs de les Forces d’Ocupació Israelianes contra periodistes.

21

Atacs perpetrats per les Forces d’Ocupació contra periodistes entre el 29 de setembre del 2000 i el 31 d’octubre del 2007

No s’han dut a terme investigacions serioses sobre els atacs contra la llibertat d’informació perpetrats per les Forces d’Ocupació i els seus autors romanen impunes.

Vet aquí alguns exemples d’atacs a periodistes o a la seva tasca informativa:

2.Els atacs israelians a periodistes


James Miller era un director i productor de documentals originari del País de Gal·les. Realitzava un treball sobre les vides dels nens i les nenes de l’Estat d’Israel i Palestina. Fou assassinat per l’exèrcit israelià durant el rodatge de l’escena següent. Tot i l’assassinat de James Miller, el documental s’estrenà titulat Death in Gaza (Mort a Gaza).

Durant aquesta escena les Forces d’Ocupació Israelianes estan enderrocant les cases palestines del voltant, sota les quals sospiten que hi ha túnels per al contraban d’armes des d’Egipte. Les excavadores van acompanyades per blin-dats amb personal armat i equipat amb materials de visió nocturna. L’equip de rodatge duu armilles antibala i cascs protectors.

A l’escena, un blindat s’atura a 100 metres de la casa sense mostrar cap intenció. La resta de l’escena no mereix més comentaris.

El 9 de maig del 2003, una setmana després de l’assassinat de James Miller, l’Exèrcit d’Israel anuncià que qualsevol es-tranger que pretengui entrar a Gaza haurà de signar una renúncia a reclamar si són ferits o morts en mans de les Forces d’Ocupació.

L’autor del tret fou identificat només com a Tinent Haib, un àrab beduí. Els beduïns són sovint emprats per les forces d’ocupació com a carn de canó a primera línia de foc, junt amb altres minories com els jueus etíops. El Fiscal General israelià recomanà una sanció per al responsable, però final-ment en va resultar absolt.

Fins avui, ningú no ha respost per la mort del James Miller.

La mort de James Miller

El 5 de febrer del 2009, Cristina Rivas, periodista de TV3, fou ferida per les Forces d’Ocupació. Aquest és el seu testimoni.

He trobat la frase en un llibre que em fa companyia mentre em recupero d’una ferida que m’enduc a sobre des d’Israel. Ara, la meva cuixa esquerra és com una tela que em recorda cada dia la impunitat amb la qual un policia de fronteres is-raelià em va disparar una bomba de gas 0.2.

Es veu que li vaig caure antipàtica. O que no li agradaven les meves cames, ni tampoc la meva acreditació de periodista. D’això, ja en fa gairebé dues setmanes i jo segueixo en una clínica de Barcelona. Avui, em demano si l’individu en qües-tió va marxar a fer unes copetes després d’una bona dutxa: el gas fa plorar.

Ell i els seus companys van guanyar alguns punts aquell dia: un periodista japonès ferit a la mà -tocat- i un palestí amb un impacte de bala al crani -tocat i enfonsat- s’afegien a la meva cama.

Mentre l’atenció se centra a Gaza i a la difícil lluita contra el terror, l’exèrcit israelià també es dedica a jugar fort a Cisjor-dània. Allà, no aturen l’espoli de terres de propietat privada palestina ni tampoc les detencions a mitjanit.

Els assentaments continuen creixent i s’hi construeixen ca-ses que ocupen alts càrrecs israelians. Em pregunto si el somni sionista coincideix amb aquest paisatge esquerdat per murs i filats.

S’han creuat les línies i ja ningú se’n sorprèn a Israel, el po-ble incomprès: l’enemic és allà fora, no badem en eliminar-lo. Només quatre valents com en Keren o en Ronen -gràcies de nou, per la vostra clarividència- són capaços de nedar a contracorrent del generalitzat “tot s’hi val”, de fer-se preguntes, de dubtar. I es converteixen automàticament en enemics del seu propi país, un país en el qual encara creuen en alguna cosa.

Per ells escric aquesta carta de queixa. Per ells, pels pa-lestins que no poden recuperar-se en una clínica i perquè m’agrada prendre el sol a l’agost, sense haver de tapar-me les “ferides de guerra”.

I a mi, ningú em va demanar perdó? Ni tampoc no em cal.

La filla de la llibertat

23

LA PAU

2

La solidaritat de Catalunya amb Palestina té fortes arrels materia-

litzades en grans mobilitzacions, com ara la multitudinària mani-

festació en solidaritat amb Gaza del 10 de gener de 2009.

Nombroses col·laboracions han enfortit els lligams entre el nos-

tre país i Palestina. Tot i això, la força del foc de l’Estat d’Israel

ha destruït no pocs projectes aixecats amb l’esforç, la solidaritat i

els diners de catalans i catalanes. Per exemple, el Barcelona Peace

Park era un parc infantil modèlic d’1,3 hectàrees a la ciutat de Gaza

aixecat gràcies a la solidaritat de la ciutadania de Barcelona. Avui

és un munt de runes per culpa de l’aviació israeliana.

Igualment, l’exèrcit israelià va atacar la seu de les oficines cen-

trals de l’Agència de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) i

l’Hospital Shifa de la Mitja Luna Roja Palestina, organismes amb els

quals l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament manté

acords de cooperació.


I PER QUÈ ES DEMANA EL BOICOT

A L’ESTAT ISRAELIÀ?

2Des de l’any 2000 les polítiques colonials i racistes d’Israel contra els palestins s’han aguditzat,

tal com mostren l’ús sistemàtic del càstig col·lectiu, la colonització i la construcció del Mur de

l’Apartheid a la terra ocupada, el saqueig dels recursos naturals palestins, la fragmentació de la

societat, la demolició de llars, la negació de llibertats fonamentals mitjançant el setge i les con-

tínues incursions militars, l’empresonament de milers de presos polítics, la denegació d’accés als

serveis educatius i sanitaris bàsics, l’assassinat indiscriminat de civils (un terç dels quals són nens),

la destrucció sistemàtica de les infraestructures socials i una devastació substancial de les terres

agrícoles i el medi ambient palestins.

Davant la passivitat dels governs occidentals, incloent-hi els de la Unió Europea, i en resposta a

la crida d’una gran coalició de grups palestins, el 2005 neix la campanya de Boicot, Desinversions

i Sancions (BDS) contra Israel, similar a l’adoptada contra Sud-àfrica en l’època de l’apartheid. El

boicot a Israel és una campanya internacional organitzada i impulsada per xarxes i plataformes

europees d’organitzacions de solidaritat amb Palestina i que també compta amb el suport de grups

israelians no sionistes i de palestins.

Els ciutadans i ciutadanes d’aquest país tenim la capacitat d’incidir políticament com a consumi-

dors. Perquè aquest és el nostre poder i la nostra responsabilitat.

El món empresarial israelià i l’occidental s’han de convèncer que continuar amb la discriminació i

l’ocupació té un rebuig i un cost. Si l’ocupació perjudica els negocis hi haurà interès que s’acabi, de

la mateixa manera que va ocórrer a Sud-àfrica. Per això demanem que no col·laboris amb l’ocupació

i l’apartheid a Palestina amb el teu consum i que facis pressió al teu govern perquè realitzi una po-

lítica per una pau justa amb Palestina.

XARXA D’ENLLAÇ AMB PALESTINA 26

2

Prou complicitat amb la massacre del poble palestí

L’exèrcit d’ocupació israelià està cometent una nova massacre a Gaza. De moment, el resultat d’aquest nou acte de barbàrie ha causat mig miler de pales-tins morts, bona part d’ells població civil desarmada. Aquest últim bany de sang, tot i ser el més despie-tat, no és el primer, ni suposa un canvi de lògica en l’estratègia d’apartheid i colonització israeliana. És més, ve a culminar el llarg setge israelià a Gaza, que de moment ha merescut diversos pronunciaments no vinculants per part de diversos organismes interna-cionals. D’altra banda, s’ha de destacar que les deci-sions que sí que són vinculants han estat sistemàti-cament ignorades pels diversos governs israelians. Fa mesos que el poble palestí de Gaza viu una situació completament insostenible, atrapat dins d’un verita-ble camp de concentració, privat de recursos, de que-viures elementals, sense possibilitat de desplaçar-se, encerclat per l’exèrcit israelià i amb les fronteres d’Egipte tancades.

Davant d’aquesta situació, no podem quedar-nos de braços plegats. La nostra inacció alimenta la com-plicitat dels governs de la Unió Europea. En lloc de pressionar el govern d’Israel per les greus i sistemàti-ques violacions de drets humans, crims de guerra i in-compliment sistemàtic del dret internacional, el pas-sat 9 de desembre els governs europeus van decidir enfortir les relacions comercials de la Unió Europea amb l’Estat d’Israel, sense condicionar aquest acord a la presa de mesures cap a una pau justa a la regió, que respecti els valors propis de la democràcia i dels drets humans. El govern d’Israel, encoratjat també per la manca de crítica nord-americana, ha entès el missatge d’aprovació i actua en conseqüència. Fins i tot a casa nostra, el departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa han posat el seu gra de sorra aquestes darreres setmanes prota-gonitzant visites a Israel amb l’objectiu “d’impulsar les relacions econòmiques amb Israel”. Així obvien els reiterats informes de l’ONU que equiparen el règim d’ocupació israelià amb l’apartheid sud-africà i que reclamen a la comunitat internacional incrementar la pressió política i econòmica vers l’Estat d’Israel.

Les organitzacions sotasignants ens neguem a l’exercici deshonest i immoral d’equiparar les parts en conflicte perquè Israel és la força ocupant i Pa-lestina el país ocupat i perquè la desproporció de víctimes és aclaparadora. Ens neguem a ser còm-plices de l’ocupació i la massacre contra el poble palestí. És per això que fem una crida als nostres governants i a tota la societat civil perquè facin seu el compromís amb la cultura de la pau, expressat de manera àmplia i reiterada per la ciutadania del poble de Catalunya. En el moment present, aquest compromís passa per la ruptura immediata de tots els acords de cooperació i associació comercial amb l’Estat d’Israel, en tots els nivells -europeu, espa-nyol i català-, i per això reclamem:

- Que el govern de l’Estat Espanyol aturi el comerç d’armes amb l’Estat d’Israel.

- Que la ciutadania de Catalunya no compri produc-tes israelians.

- Que el govern de la Generalitat suspengui el foment de les relacions comercials amb Israel impulsades pel departament de Vicepresidència i el d’Innovació, Universitats i Empresa.

Manifest llegit a la manifestació “Aturem la mas-sacre a Gaza” del 10 de gener de 2009 a Barcelona i que va comptar amb l’adhesió de 400 d’entitats catalanes i de 450 professors universitaris.

Amb la col·laboració de:

Documents

Monogràfics sobre la realitat palestina