JOAQUIM VIAPLANA

MORFOLOGIA FLEXIVAI FLEXIO VERBAL CATALANA

0. La caracteristi.ca mes notable dels sistemes flexius es la resisten-cia que ofereixen a la tasca linguistica d'establir relacions entre morfsi morfemes. En sistemes d'aquesta classe, en efecte, les relacions esmen-tades son molt complexes, i fugen de la biunicitat propia dels sistemesaglutinants. Aclarir aquestes relacions, illustrant-les des de Tangle delverb catala,' i suggerir mecanismes formals per tractar-les dins un es-quema generatiu constitueixen, de fet, els dos objectius fonamentalsdel present article.

I.I. La distincio entre sisternes flexius i sistemes aglutinants esbasica en tipologia linguistica, i constitueix un punt de toc essencialper a la teoria morfologica general. Corn es ben sabut, aquesta distinciodescansa sobre les relacions que s'estableixen en les llengiies humanesentre els segments morfologics, els morfs, i els morfemes que els es-mentats segments representen. En el cas dels sistemes aglutinants, enefecte, les relacions que s'estableixen entre morfs i morfemes son presi-dides pel principi de la biunicitat; es a dir: a cada morf li correspon unmorfema, i viceversa. En el cas dels sistemes flexius, per contra, lesrelacions que s'estableixen entre morfs i morfemes son sovint de tipusdiferent, i solen seguir pautes mes complexes. Dins els sisternes flexius

* Aquest article va ser presentat en forma de comunicacib al Congres de Lin-gbistica Hispanica, Portuguesa i Catalana cclebrat a Georgetown University (EUA)el mes de juny de l'any 1985.

1. El terme verb catala es emprat aquf lato sensu, amb intencio expressa d'evi-tar distincions dialectals que, en aquest cas, serien totalment irrellevants. Les dades,peril, corresponen al catala central.

386 Jcaquim Viaplana

de les llengiies romaniques, els casos mes usuals de relacions morfs-mor-

femes que cal constatar son els segiients: aquells en que un morf esta

relacionat amb un sol morfema, aquells en que un morf esta relacionat

amb mes d'un morfema i encara aquells en que un morf no esta rela-

cionat amb cap morfema. El primer cas es comu als sistemes aglutinants,

i, doncs, no presenta problemes descriptius altres que la identificacio

dels morfs i dels morfemes en relacio. Els altres dos casos, en canvi,

creen problemes descriptius de solucio dificil, que necessariament ban

de set presos en consideracio per la teoria morfolbgica general.

1.2. Per illustrar aquests casos amb elements d'un sistema flexiu

determinat, i tambe per intentar trobar-los solutions descriptives basades

en dades concretes, es prendra com a referencia la flexio regular del

verb catala. Corn a paradigmes, s'adoptaran els verbs cantar, perdre,

beure, sentir i servir. La conjugacio corresponent a aquests verbs apa-

reix al quadre I.

Les segmentacions morfologiques practicades sobre les formes ver-

bals, base material de 1'estudi, es fonamenten en dos criteris: el de

recurrencia i el de congruencia lingiiistica. En aquells casos en que el

criteri de recurrencia nomes permet una segmentacio, el criteri de con-

gruencia lingiiistica es irrellevant; en aquells casos, en canvi, en que

el criteri de recurrencia permet mes d'una segmentacio, la congruencia

lingiiistica es converteix en criteri diriment. Formes del tipus [kant^m]

o [kantesim], per exemple, son segmentables sobre la base del sol

criteri de recurrencia. En el cas del [kantEm], en efecte, el segment

[kant] reocorre en posicio inicial en totes les formes del verb cantar;

el segment [m] reocorre en posicio final en formes corn ara [kante-

sim]; el segment [E] reocorre en la mateixa posicio en formes com

ara [baWm]. En el cas de [kantesim], per contra -i deixant els seg-

tnents [kant] i [m], justificats abans-, el segment [e] reocorre en

la mateixa posicio en formes com ara [pordesin]; i el segment [si]

reocorre en la mateixa posicio en formes corn ara [sontisim]. Formes

del tipus [kantare] i [pardia], a diferencia de formes com [kantEm]

i [kantesim], admeten, des del punt de vista de la recurrencia, mes

d'una segmentacio. En el cas de [kantare], en efecte, tant es pot con-

N ^ B a+ +++

".J (+D + + + +

` ro `ro -w -w `ro

C ......++

Ci+

!D m fD 0 (D H H H H H H

WWW

+ +,- + + + + + + + + + + + +

+ + + + + + + + + + + + + + + + + +

H N N N N y^

h t^/i t^/l^

N N h N N h N

H H H H H H H H H H H H H H

E 3 ag a + + + +

+ ++++ro'ro w -w fro

+ + + + + +3r" 0 0 0 0 H H H H H H

+ +. ++++++ +++ + ++

N N N N N N N C C C C C C C C

N N^^ Vii Vii N h h t^AN N

E 3 a N 3 a

B c+o c+u v a ro W w ro+++++++ +

(D

+ + + +

x

+ +H H H H $ H-W -W

+ +++ ++++++ ++++++

w -w w CU J, 1 D D D D D D NJ-0 .n -0 .^ ..0 .0 -0 -0 -0 -0 X -0 -0 .0 -0

8 3 a E 3 a

8 3 a vw roW Ww+++ ++++++ ++++++-W -w fl H H H H H H

+N +++ ++++++ ++++++1 7P

w w w o rD w N rD N n rD (D m m rD m rD nC,"r) n,n n, an, C, C. n, n, aaaaan,

N 3 aa + + + +

CC j(p

r^^1

+ + + `v Ica -w -w 11

zi + +++ ++++++ m ++++++C CD rD -w -w rn ro ro ro ro ro ro H fD fD cD cD rD cD

n N + + + + + + m + + + + + + H + + + + + +

H `ro `CV ` CC N N ro N N N CD 0 rD C N(D( N <D^a xxxxxx w xxxxxx w xxxxxx

+ + + + C a C

Nti

N N N N++++++ +++Ea+++++++ ^'^`^++^ ++++++

w_W-w.

+

.....

+-W

+ + + + + + + + + + + + + + + +

N !r !r N N 4 (D CD ty L 0

N N N N N N N N N N N N N N N N N N

(CD N (CD (CD (CD (CDN N N N N N

N 3 C+ +++

N CN V) N N •N N

+ + + ^- + + + + + +

•+ •+ •+ + + •+ + + + + + +

C C C C C C C C C C C CCD/) CD/1 N

N ^ a C

E 3 a + + + +N

+ +++N

a C N •~ N •N N N

(^ ^? + + + + + + + + + +W -W

+ + + H N + + + + + + + + + + + +

++++++ &D Cn to U to 0+++++++++++ +3 x 3 3 3 3

lD (D fD (D (D (D -W -W -W (D (D • W (D (D lD fD (D (D

E a C N E a r.

+ +++ + +++rn N E 3 c

+ + .+ + + + + + +

4H Ir !r !r N

+ + + + + +

-W -W

+ + + + + ++ + + + +,+

-' 1 -"1 .21

-2 .q1 .^1 '^.b1 Qtilti11

(D 0 (D (D (D (Da C. a a a a

'I-( -COa a a a a a

(D (D (D (D (D (Da a a a a a

N E a C+ +++ E a C

.v +++-+-++ + +++

A + + + + + +

E 3 C+ + + + + + + +

.

++++++v ++++++ Nv v v v v-v++++++

LDC,

C C C C C C •a v

-x4-14- 4̂C .x cn P1

C C C C C a(D lcd

^d-4.x - -^d -14

N

a

C C C C C CE CSAC ^c

C

h

w

L

+^3+

-w -w . -w

4.4444( (D (D N NN N

+ + + + + + + +

N y

C C

F + + + + + +

G Q

(D

++++ ± v +

^ 3 C

-I--w -w (D fD -w

" U M 0 + on+

+ + C-w -w

+ + + + + + +

-'u^ -w (D lD -w - fD l~9n,aaa a a

6 B ^+ + +-W -W

+ + + + +

0.+m+ N (Du

+ +

+ CA

`^

(D C w C

^ x C7 .^ ci .x

.390 Joaquim Viaplana

siderar [re] com un sol segment -recurrent en formes com [pardre]-,

com es pot considerar com a dos segments, [r] i [e] -recurrents en

[kantario] i en [pardre] respectivament. La decisio, en aquests dar-

rers casos, es presa sobre la base de la congruencia lingiiistica, que

recomana la segona opcio com a mes indicada. La rao ultima rau en

les generalitzacions que aquesta opcio permet. Pel que fa referencia al

segment [i] de [perdu], permet de donar explicacio al segment [i]

dell derivats dels verbs de la segona classe, que altrament no en tin-

dria:

[astim + a + sjo]

[tra+i+sjo]

[pard + i + sjo]

Pel que fa referencia al segment [r] de [pardre], permet d'explicar

les relacions entre el futur -futur real- i el condicional -o futur

hipotetic-.

1.3. Segments del tipus [kant] i [kant]; [pird], [pard] i [pir];

[bi], [biw], [bob] i [bow]; [sant], [sent] i [sen]; i [sarb.] presen-

ten la peculiaritat d'estar relacionats cadascun amb un sol morfema, que

es naturalment el mateix per a cada grup allomorfic. En aquests casos,

doncs, s'estableix, en el si del mot que els conte, una relacio biunivoca

entre cada un d'aquests morfs i el seu corresponent morfema. Es tracta,

en definitiva, del tipus de relacio morfs-morfemes tipic dels sistemes

aglutinants, que constitueix el tipus mes simple de relacio que es pot

detectar en els sistemes flexius.

El cas immediatament mes complicat en el terreny de la relacio

entre morfs i morfemes es plantejat per segments morfologics del tipus

[n], [w] i [m], presents en formes verbals com ara [kanton], [kan-

tEw] i [kantim].

Aquests segments ocorren absolutament en totes les formes verbals

que representen (3, +PLUR), (2, +PLUR), (1, +PLUR) respectivament,

siguin quines siguin les caracteristiques gramaticals que acompanyin les

esmentades. Es despren immediatament d'aquest fet que els segments

morfologics [n], [w] i [m] estan relacionats amb els morfemes (3,

Morfologia flexiva i flexio verbal 391

+PLUR), (2, +PLUR) i (1, +PLUR), respectivament, i que la relaciode cada segment amb els morfemes esmentats -dos en cada cas -mssunica i no admet ni aillaments ni prioritats. El segment [n], per exem-ple, representa alhora (3) i (+ PLUR), i no hi ha forma de relacio-nar-lo amb (3) o amb (+ PLUR) ailladament, ni es possible de rela-cionar-lo preferentment amb un d'aquests morfemes. Els representa totsdos simultaniament i de la mateixa manera.

Un cas diferent, i mes complicat que }'anterior, es exemplificat pelssegments morfologics [s] i [si], presents en formes corn ara [kantes]i [kantesim] o [sontis] i [santisim]. Es pot comprovar que un d'a-quests dos segments es constituent inevitable de qualsevol forma verbalque representi (SUBJ, PASS). Sobre la base d'aquesta observacio, semblaraonable de suposar que [s] i [si] estan relacionats amb els dos mor-femes esmentats. Com en el cas anterior, es tracta d'una relacio simul-tania i igualitaria, que no admet aillaments ni prioritats. Observem,pero, que els segments [ s] i [si ] estan en distribucio complementariaentre les formes verbals que representen (SUBJ, PASS): [s] ocorre, enefecte, en tots aquells casos en que els morfemes anteriors van acom-panyats, en la representacio gramatical del mot, de (1, -PLUR) o de(3, -PLUR); en tots els casos restants ocorre [si]. El caracter comple-mentari d'aquesta distribucio fa que, sempre que aparegui un segment[s] en formes referides a (sunJ, PASS), aquest segment es refereixi tam-be a (1, -PLUR) o a (3, -PLUR); i, de manera semblant, que sempreque aparegui un segment [si] en formes referides a (suBJ, PASS), aquestsegment es refereixi tambe a (2, -PLUR) o a (1, +PLUR), a (2, +PLUR)o a (3, +PLUR) -es a dir, a (2, -PLUR) o a (+PLUR)-. Aquesta rela-cio multiple dels segments [s] i [si] sol ser recollida sense matisos, i sesol dir que [s] representa (suBJ, PASS, 1 o 3, -PLUR), i que [si] re-presenta (suBJ, PASS, 1, 2 o 3, +PLUR) o be (suBJ, PASS, 2, -PLUR).

Amb tot, no sembla que aquesta manera de relacionar els segments [s]i [si] amb les unitats gramaticals amb que mantenen connexions siguila mes indicada. De fet, la relacio dels esmentats segments amb (SUBJ,PASS) es del tipus directe, la qual cosa converteix aquests dos segmentsen al-lomorfs del bloc (suBJ, PASS). La relacio dels esmentats segments amb(1 o 3, -PLUR), i amb (2, -PLUR) i (-PLUR) respectivament Cs, percontra, de tipus indirecte o contextual. Aquests darrers conjunts demorfemes no constitueixen, propiament, mes que els mares gramaticals

392 low"y lopma

en els quals 1'ocurrencia de (svsJ, Pnss) determina 1'aparicio de [s] o

de [si], segons els casos. La distincio relacio directa-relacio indirecta

entre morfs i morfemes es, doncs, una distincio important, que, per

tots els indicis, ha de ser capturada per qualsevol descripcio morfologica

que vulgui aconseguir un nivell raonable d'adequacio descriptiva.

Mes complicat es encara, en el terreny de les relacions entre morfs

i morfemes, el cas presentat pels tnorfs que no estan directament rela-

cionats amb cap morfema. Serveixi com exemple, en aquest sentit, el

morf [i] que ocorre immediatament despres de 1'arrel en les formes

de verbs del opus senor. No es pot considerar relacionat amb `nombre'

pel fet que ocorre tant en formes singulars com en formes plurals

-[santire], [santirEm]-; no es pot considerar relacionat amb 'per-

sona' pel fet que ocorre en formes de primera, de segona i de tercera

-[santire, santiras, santira]-; no es pot considerar relacionat amb

'mode' pel fet que ocorre en formes d'indicatiu, de subjuntiu, d'impera-

tiu, d'infinitiu, de gerundi i de participi -[santia], [sands], [santim],

[sand], [santin], [santit]-; no es pot considerar relacionat amb

`temps' pel fet que ocorre en formes propies de qualsevol temps- [san-

tim], [sand], [santire], [santiria]-. Essent aquest el cas, la pregunta

que es planteja es quip es el paper del dit segment en 1'estructura mor-

fologica de les formes verbals de verbs del opus senor. Observem, en

aquest sentit, que el segment comentat apareix en verbs del opus servir

en els mateixos casos que en verbs del opus senor; que no apareix mai

en verbs del opus cantar, i que nomes apareix en formes propies de

passat indicatiu en verbs del opus perdre i beure. Observem, tambe,

que les formes dell verbs del opus senor i servir presentee la caracte-

rfstica comuna de tenir una [i] en aquells casos en que els verbs del

opus cantar i perdre presentee una [E] -present, primera i segona

persona plural-; en aquells casos en que els verbs del opus cantar i

perdre /beure presentee una [e] -passat subjuntiu-; i tambe en

aquells casos en que els verbs del opus cantar presentee una [a] i els

verbs del opus perdre !beure una [e] -gerundi-; i er. aquells casos

en que els verbs del opus cantar presentee una [a] o [a] i el verbs

del opus perdre /beure no presentee cap segment vocalic d'aquesta

mena -futur real, futur hipotetic i infinitiu-, llevat, Pero, de dos

casos -present, indicatiu, tercera i segona persona singular- en que

a una [a] en els verbs del opus cantar i a una absencia de vocal en

Mor/ologia flexiva i flexto verbal 393

els verbs del tipus perdre correspon tambe una absencia de vocal en verbsdel tipus sentir / servir.

Fetes aquestes observacions, es pot apreciar immediatament l'exis-tencia de tres comportaments verbals diferents: el dels verbs del tipuscantar, el dels verbs del tipus perdre i beure, i el dels verbs del ti-pus sentir i servir. Els verbs del tipus cantar i sentir / servir representenels comportaments extrems dins de la flexio verbal catalana; els verbsdel tipus perdre / beure representen el Pont entre els uns i els altres.Sobre la base d'aquests comportaments, es pot mantenir que en catalafuncionen tres classes verbals diferents pel que fa a les seves caracte-ristiques morfologiques; convencionalment les denominarem: classe r(la dels verbs del tipus cantar), classe ii (la dels verbs del tipus perdre /beure) i classe in (la dels verbs del tipus sentir / servir). Si se suposaque tots els verbs catalans regulars segueixen 1'esquema dels modelscantar, perdre / beure i sentir / servir, es normal de suposar que cadaverb regular catala correspon a una de les tres classes esmentades, ique aquesta classe verbal figura en l'entrada lexica corresponent com acaracteristica impredictible. Les vocals esmentades son, doncs, dinsd'aquesta interpretacio, segments directament relacionats amb 'classelexica verbal'. Indirectament, pero, estan relacionades amb morfemes ambincidencia verbal; es a dir: amb morfemes de 'mode', 'temps', 'hombre'i 'persona'.

El concepte 'classe lexica verbal' -o simplement 'classe verbal'-,pero, no to un estatus clar dins la gramatica. De fet, es tracta d'unaunitat gramatical que, com els morfemes, to efectes sobre 1'estructuramorfologica; es, pero, una unitat gramatical peculiar. En el cas de laforma verbal [kantaras], per exemple, es referible a ]a representaciogramatical 'cantar (classe i), futur real, indicatiu, segona persona, singu-lar'. En el mare d'una interpretacio generativa, les unitats 'cantar, futurreal, indicatiu, segona persona, singular' son totes elles subministradesper les regles sintactiques, i apareixen corn a constituents de l'estruc-tura superficial de l'oracio en que la forma verbal [kantaras] ocorre;la unitat gramatica) 'classe i', per contra, es obtinguda per simple lecturade l'entrada lexica verbal. D'altra banda, es pot considerar que les uni-tats gramaticals 'cantar, futur real, indicatiu, segona personar, singular'estan totes elles contingudes -d'alguna manera, almenys- en ]a forma[kantaras]; no es pot considerar aixi, en canvi, pel que fa a la unitat

394 Joayuim Viaplana

gramatical ' classe i', que expressa simplement un tipus de comportament

morfologic general del lexema verbal . En el cas dels morfemes, doncs,

estem davant d'unitats gramaticals substantives ; en el cas de les classes

lexiques verbals , per contra , davant d'unitats gramaticals formals. Les

unitats gramaticals -substantives i formals- constitueixen , doncs, en

llengues flexibles , els pols gramaticals adequats en la relacio entre els

segments morfologics dels mots i les representacions sintactiques d'a-

quests mots . Els morfemes cols son incapacos de donar compte de totes

les connexions possibles entre els segments morfologics i la gramatica.

El recurs unic a aquestes unitats aboca inevitablement a 1'estranya nocio

hockettiana de 'morf buit'.

A la Ilum del que s'acaba de dir, no resulta gaire dificil de relacionar

els segments morfologics [k]/[g] i [if ] -presentats en formes del tipus

[bEk] / [bEgi] i [sorbifin ]- amb les representacions gramaticals cor-

responents a les formes que les contenen . Els verbs del tipus servir, en

efecte, son en tot igual als verbs del tipus sentir , llevat del fet de con-

tenir el segment [if] en certs casos. Els verbs del tipus beure , d'altra

banda, son en tot igual als verbs del tipus perdre llevat de dos fets:

contenir el segment [ k] / [g] en certs casos i no presentar el morf [u]

en el cas de ' present, indicatiu , primera persona , singular'. Els verbs

del tipus servir i beure, doncs , presenten un comportament nomes lleu-

gerament diferenciat respecte als verbs del tipus sentir i perdre , respec-

tivament . De fet, les mateixes regles que produeixen les formes dell

verbs del tipus sentir poden produir les formes dels verbs del tipus

servir si se les faculta per afegir a l'estructura, en determinats casos,

el segment addicional [if]. Semblantment , les mateixes regles que pro-

dueixen les formes de verbs del tipus perdre poden produir les formes

de verbs del tipus veure, si, d'una banda , se les equipa per incorporar

els segments [ k] o [g] a l'estructura en casos concrets , i, d'una altra,

s'evita la insercio del segment [ u] en l'estructura en els casos de 'pre-

sent, indicatiu , primera persona, singular'. Els verbs del tipus sentir

i servir , d'una banda , i els verbs del tipus perdre i beure, d'una altra,

poden considerar -se propiament verbs d'una mateixa classe verbal, pero

de dues subclasses diferents . En el cas dels primers, corresponen a la

classe verbal convencionalment coneguda com a classe iii. Els verbs del

tipus perdre , pero, correspondran a la subclasse (iir -EXTENsIO); els

verbs del tipus beure, per contra, corresponen a la subclasse (iii, +EX-

Rlorfologia flexiva i flexio verbal 395

TENS16). Semblantment, en el cas dels verbs del tipus perdre i beure,correspondran a la classe verbal (ii). Els verbs del tipus perdre, pero,correspondran a la subclasse (11, -ExTENSIO); els verbs del tipus beure,en canvi, correspondran a la subclasse (II, +ExTENSIO).

Els segments morfologics [k] i [g], d'una banda, i [if ], d'una altra,son, doncs, en cadascuna de les sever ocurrencies, exponents formalsd'un determinat comportament verbal que queda recollit en termes dela peculiaritat morfologica 'subclasse verbal'. L'aparicio de qualsevold'aquests segments en una forma verbal determinada permet de preveu-re quin sera el comportament verbal en el cas d'altres formes. Es potdir, doncs, que aquests segments estan relacionats directament amb launitat gramatical 'subclasse verbal'.

Entre els segments morfologics que no estan relacionats amb capmorfema, cal posar en relleu el cas particular del segment [a] queocorre en formes del tipus [pfrdan] / [bfwan] i [sentan] / [sarWfan].A primer cop d'ull, sembla que es tracti d'un segment tematic, i, doncs,d'un segment directament relacionat amb 'classe verbal'. Per comencar,pero, el segment esmentat es 1'6nic dels segments en posicio tematicaque ocorre en totes les classes verbals, la qual cosa el fa inutil a efectesde diferenciar classes. D'altra banda, fa obscur el caracter extrem querepresenten en el seu comportament els verbs del tipus cantar -clas-se I- i els verbs del tipus sentir i servir, enfront del caracter Pont delsverbs del tipus perdre i beure -classe ii-. Si no es prengues en con-sideracio aquest segment, en efecte, els segments tematics del catalaserien, en el pla fonologic, els que expressa 1'esquema (a); prenent-loen consideraci6, en canvi, els segments tematics del catala serien els de1'esquema (b). En tots dos casos, els segments tematics [a] han estatconvencionalment referits al fonema /a/:

(a) classe I

classe II

classe iii

-----a e e

e C I I

1 1 1L-J

(b) classe I a e eclasse II a E eclasse iii a

396 1O /U!'l Vtaplaita

A tots els efectes, doncs, el segment [a] que ocorre en formes del

tipus [pardon] / [bEwan] i [sentan] / [sorbafon] sembla mal encai-

xat en el marc morfologic del verb catala, la qual cosa indica que re-

quereix un tractament alternatiu. Si es parteix del suposit que el seg-

ment [a] que apareix en les formes assenyalades no es prbpiament un

segment morfologic, l'alternativa buscada es fa manifesta. Sense aquest

segment, les formes [pardon] / [bEwan] i [sentan] / [sorbafan] pre-

sentarien, en el pla fonologic, les representacions segments /pard+n/,

/bow+n/ i /sent+n/, /sarWf +n/. I sequencies d'aquesta mena es

resolen sempre en catala amb la inclusio d'una vocal epentetica -sem-

pre /a/-, que completa l'estructura sillabica.

En el cas del segment [a] de formes del tipus [pardon] / [bEwan]

i [sentan] / [sarbaf an], tot fa pensar que es tracta d'un pseudo-seg-

ment morfologic: d'un met segment fonetic incorporat en el mot verbal

per una regla fonologica d'epentesi. Aquest segment, doncs, i en la

mesura en que no to caracter morfologic, no esta relacionat amb cap

unitat gramatical.

2.1. Constatat que els segments morfologics estan relacionats amb

unitats gramaticals -de les quals els morfemes nomes constitueixen

un subgrup-, i que les relations que s'estableixen entre morfs i unitats

gramaticals poden set directes i indirectes, es tracta ara de suggerir de

quina manera una gramatica generativa podria produir formes d'un sis-

tema flexiu -dels verbs regulars catalans, per exemple- tot recollint

aquestes considerations.

Per comencar, cal constatar que el nombre de segments morfologics

dell verbs regulars catalans queda molt redult tan aviat com es trans-

porten les representacions fonetiques a representacions fonologiques.

Aquesta operacio implica, obviament, la postulacio d'un conjunt de

regles fonologiques que donin compte de les relations que s'estableixen

en catala entre els sons ideals de la llengua o fonemes i els sons reals

o fons. Per no anar mes enlla del que requereix la descripcio dell verbs

seleccionats com a paradigmes, n'esmentarem nomes cinc, que no for-

malitzarem per raons d'extensio:

Morfologia flexiva i flexio verbal 397

Reduccio de vocals no arrodonides:/kant+a+s/- >[kantas]

/p^rd+ i + m/-*[ pardFm ]

Espirantitzacio d'oclusives sonores:

/pErd+r+a+s/-)[par4ras]

/kant+a+ba+s/-+[kantabas]

/sarb+i+a/^[sarbia]

Caiguda d'oclusives finals o seguides de /s/darrera liquides homorganiques:

/pErd/->[ptr]

/pards/-->[pirs]

Caiguda de /r/ final precedida de vocal tonica:/kant+a+r/->[kanta]

Ensordiment d'obstruents sonors finals:/kant+a+d/-->[kantat]

2.2. Si els segments morfologics resultants d'aquesta reduccio deles representacions fonetiques a representacions fonologiques son classi-ficats sobre la base de les unitats gramaticals amb que estan directamentrelacionats, el resultat seran set grups diferents de segments. Convencio-nalment, denominarem aquests grups: arrel (els que estan directamentrelacionats amb 'lexema'), extensio (els que ho estan amb 'subclasseverbal'), tema (els que ho estan amb 'classe verbal'), futur (els que hocstan amb 'futur', real o hipotetic), mode-temps (els que ho estan amb'mode' i `temps'), i nombre-persona (els que ho estan amb 'nombre' ipersona'). En el cas dels verbs adoptats corn a models, les classes desegments morfologics esmentades contindran els elements segments:

398 Joaquim Viaplana

(I) (II, -EXT) (II, +EXT) III, -EXT) (III, +EXT)

cantar perdre beure sentir servir

arrel kant pird bi sent sarbbibbiw

extensio g if

t ema a, e, e , 1futur r r rmode-temps

PRES. IND A 2

PASS. IND. b

FUT. REAL e, a e, a e, a

FUT. HIP. la f I

PRES. SUBJ. i I I '

PASS. SUBJ. Si, S Si, s Si, S

PRES. IMP. i i I

nombre- u, s, m, u u, s, m, w, n

ersona w, n s, m, w, n

mode r, nt, d r, nt, ud r, nt,

D'acord amb aquesta classificacid dels segments morfolbgics en la

seva versio fonolbgica, formes del tipus [bagesim], [santiriaw] i [kan-

tal3an] -fonolbgicament /bi+g+e+si+m/, /sent+i+r+ia+w/ i

/kant+a+be+n/ respectivament- es classificarien aixi:

Mode- Nombre-

Arrel Extensid Tema Futur Temps Persona

/bi g + e + si + m //sent + I + r + is + w /

/kant + a + ba + n /

2. Nomes en els casos del tipus [kantas] i [kanta], fonolbgicament /kant+

a+s/ i /kant+a/. Fora d'aquests casos, en que /a/ es considera segment de tipus

'mode-temps' per raons accentuals, en tots els altres i en aquesta posicio, el segment

/a/ es considera sempre de tipus 'tema'.

Morfologia flexiva i flexio verbal 399

2.3. Observem que els segments s'organitzen a l'interior del moten un ordre determinat dels uns amb relacio als altres: els segments detipus arrel, per exemple, precedeixen tots els altres; els de tipus extensio,si s'escau d'haver-n'hi, segueixen els anteriors i precedeixen els restants;i aixi successivament. Per obtenir les formes verbals propies dels verbscatalans, doncs, no es suficient d'establir quins son els segments quedeterminen les representacions gramaticals; cal tambe establir 1'ordreen que aquests segments han d'ocorrer en 1'estructura morfologica. D'a-questes consideracions es despren la necessitat de contemplar, en laproduccio de formes verbals del catala, dos tipus diferents de reglesmorfologiques; concretament: les regles creadores d'estructura morfo-logica i les regles assignadores de segments morfologics. Les regles creado-res d'estructura morfologica son les dues segments, que corresponen aformes finites, la primera, i a formes infinites, la segona:

Forma finita -^ Arrel, Extensio, Tema, Futur,

Forma infinita - Arrel, Extensio, Tema, Mode

f Mode

TempsNombre

Persona }

Aquestes regles generen estructures del tipus segiient:

F. F.

Arrel Ex .TfemaFF`tur ode

Temps Persona

F.I.

Arrel Ext. Tema Mode

Les regles assignadores de segments morfologics son del tipus se-giient:

Extensio (I) /g/ Si (II, +ExT) / SUBJ

(II) ...

4n0 Joanuim Viaplana

Tema (I) /a/ Si ( I)PASS. IND

(II) /i/ Si 1 ( II) li (III ) / PASS. IND

(III) /e/ Si (I) i (II) / PASS. SUBJ

(IV) ...

Futur /r/

Mode-Temps -> (I) /si/ Si PASS. SUBJ / (2, -PLUR){ (+PLUR)

(II) /ia/ Si FUT. HIP

(III) /ba/ Si PASS . IND / (I)

(IV) ...Nombre-Persona .-^ (I) /m/ Si (1, +PLUR)

(III) /w/ Si (2, +PLUR)

( 111) /n/ si (3, +PLUR)

(IV) ...

L'assignacio de segment al constituent 'arrel' ha d'efectuar-se per

simple copia de 1'entrada lexica, ates el caracter idiosincratic de les

representacions lexiques.

Si les representacions gramaticals corresponents a [bagesim], [san-

tirIew] i [kantaban] son: 'beure (II, +ExT), PASS, SUBJ, 1, +PLUR',

'sentir (III, -EXT), Fut. Hip., 2, +PLUR' i 'cantar, Pass, Ind, 3, +PLUR',

respectivament, les estructures morfologiques resultants de I'aplicacio de

les regles esmentades seran les que segueixen, les quals, una vegada po-

dades les branques dels constituents que no han rebut assignacio de

segment morfologic, esdevindran les formes fonologiques que apareixen

a continuacio:

F.F.

Arre Exten Tema Futur Mode-Temps Nomb e-Persona

/ bE g rs si n /

/bi+g+e+si+n/

Morlologia flexiva i flexio verbal 401

F. F.

ArrfExtenst^r^ia Futr ModeTemps Nom re-Persona

/ sent r is w /

F.F.

Arrel Extensi6 Tema Futur Mode-Temps Nomre-Persona

/ kant a

i

/sent+i+r+ia-4-w/

/kant + a+ba+n/

ba n

2.4. La forma fonologica dels verbs ha de sofrir encara dos tipusde processos diferents per esdevenir, al capdavall, la forma foneticadefinitiva. Es tracta de la regla d'accentuaci6, d'una banda, i de lesregles fonologiques, d'una altra. La primera to per objecte -segons laformulaci6 de Mascar6 (1978)- d'esborrar tots els accents llevat deldarrer. Aixo implica suposar que, des del punt de vista de 1'accent, hiha dos tipus de segments morfologics: els que en la seva versi6 fono-logica presenten accent -els segments 'arrel', `terra', etc.- i els queno en presenten. Les segones, en canvi, tenen per objecte convertir lesformes fonologiques dotades d'un sol accent en formes fonetiques con-cretes.

La regla d'accentuaci6, aixi, converteix les formes fonologiques plu-riaccentuals en formes fonologiques monoaccentuals; es a dir: formesfonologiques del tipus (a) en formes fonologiques del tipus (b):

Regla d'accentuaci6

(a) (b)/ba+g+e { si+m/ /be+g+e+si+m//sent+i+r+ia+w/ /sent+i+r+ia+w//kant+a } ba } n/ /kant+a+ba+n/

402 Joa^'uim Viaplana

Les regles fonolbgiques previament esmentades, en fi, converteixen

les formes fonolbgiques monoaccentuals en formes reals:

Regles fonolbgiques

/be+g+e+si+m/ [bagesim]

/sent+i+r+ia+w/ [santiriaw]

/kant+a+ba+n/ [kantaban]

3.1. Les dificultats manifestes que presenta la descripcio de siste-

mes flexius com el verb catala no semblen pas, doncs, insuperables. Les

distincions `unitats gramaticals substantives' / `unitats gramaticals for-

mals' i `relacions directes' / `relacions indirectes' permeten d'establir les

connexions existents entre els segments morfologics dels mots d'un

sistema flexiu i les representacions gramaticals corresponents. La clas-

sificacio dels segments morfologics i la determinacio de l'ordre relatiu

de cada classe en relacio amb les altres, d'altra banda, possibilita que

ocorri en 1'ordre adequat la segiiencia de segments que, en forma de mot,

segueix una representacio gramatical determinada. El doble nivell de

representacio fbnica -el fonologic i el fonetic-, en fi, simplifica i sis-

ternatitza els segments morfologics, i permet encara de distingir entre

autentics segments morfologics i pseudo-segments morfologics.

3.2. En termes formals, finalrnent, el mecanisme necessari per donar

compte de sistemes flexius corn ara el verb catala es manifesta corn

a relativament simple, i en el pla estrictament morfolbgic no va mes

enlla d'un nombre molt reduit de regles generadores d'estructura mor-

folbgica i d'unes quantes regles d'assignacio de segments morfologics.

Aquestes regles limiten, per la banda de la gramatica, amb les regles

sintactiques, productores de representacions gramaticals; i, per la banda

de la fonologia, amb les regles fonologiques, que converteixen les re-

presentacions fonolbgiques dels segments morfologics organitzats en

mots en representacions fonetiques.

Morfologia flexiva i flexi6 verbal 403

BIBLIOGRAFIA

BADIA MARGARIT, A. M.: Gramatica catalana, Madrid, Gredos, 1962.-, <<Morphosyntaxe catalane», La linguistiqu catalane, Paris, Klincksieck,

1973.BRASINGTON, R. W. P.: <<Finite verbe morphology of spoken Barcelona Cata-

lan, article no publicat.FABRA, P.: Gramatica catalana, Barcelona, Teide, 1956.HARRIS, J. W.: Spanish phonology, Cambridge, Massachussetts, MIT Press,

1969

HOOPER, J. B.: An introduction to natural generative phonology, Nova York,Academic Press, 1976.

MASCARO, J.: Catalan phonology and the phonological cycle, Bloomington,Indiana, Indiana University Linguistics Club, 1970.

MATT I-I EWS, P. H.: <<Recent developments in morphology», New Horizonts inLinguistics, recopilacio a carrec de J. Lyons, Londres, Pelican Books,1970.

-, Inflectional morphology, Cambridge, Cambridge University Press, 1972.-, Morphology, Cambridge, Cambridge University Press, 1973.ROCA PONS, J.: <<Les formes subjacents i la morfologia catalana», Actes del

tercer colloqui international de llengua i literatura catalanes, Oxford,The Dophin Book, 1976.

VIAPLANA, J.: <<La flexio verbal regular del valencia», Misc. Sanchis Guar-ner I, Valencia, Quaderns de Filologia, Universitat de Valencia, 1984.

WHEELER, M. W.: Phonology of Catalan, Oxford, Blackwell, 1979.