20
C.4 Centre de Documentació 1 'stärico . Socia12Atenen Enciclopèdic Pormiar MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, All AM11».024242ffleaMMEEM2unzawzmuzu.m.imuila.melät..ii1U41321.1iEnZiKeakalteMeLéf....,-4 . MirMil.arüleAreen12=621111111111111180111/1110 itlieElfeänieflelellfiLIMMEllteleMENIMMYMEMEMNEKIMEMilledin

MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

C.4

Centre de Documentació 1 'stärico.Socia12Atenen Enciclopèdic PormiarMOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, AllAM11».024242ffleaMMEEM2unzawzmuzu.m.imuila .melät..ii1U41321.1iEnZiKeakalteMeLéf....,-4. MirMil.arüleAreen12=621111111111111180111/1110

itlieElfeänieflelellfiLIMMEllteleMENIMMYMEMEMNEKIMEMilledin

Page 2: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

EditorialEste año, que se recuerda el 30 aniversario delmayo del 68, nosotros, en este caso una buenamayoria de los ateneistas del AEP, no podemosmás que agradecer i extraer lectura de aquelloque fue ,pero nosotros no somos más que loshijos tardíos de aquella revolución en la quedebajo de los adoquines no estaba por esta vezla arena de la playa. Pero sin embargo aprendi-mos a luchar y llegamos a vivir nuestra prima-vera en el 75,76,77.. .Ahora 30 o 20 años después, las cosas eviden-temente han cambiado. La democracia cargadade leyes y reglamentos ha reducido al individuoseparándolo del grupo, del colectivo al cualdebiera formar parte con el resultado de uncareo constante entre el individuo y unaadministración que evidentemente trata deahogar cualquier iniciativa de carácter colectivo.Es en este contexto donde entidades como elAEP,no sólo deben recuperar la tradiciónhistórica sino que, a la vez, sirva comoherramienta para que el número (individuo)pueda realizarse como individuo dentro delcolectivo.Este es el compromiso con la sociedad, al quepoco más o menos debe llegar el AteneuEnciclopèdic ,recuperando aquella tradicióncreativa y reivindicativa

PETITA CRÓNICADE LES ACTIVITATS DELA..E.P.Ni que sigui a tall de petites pinzellades enshem de fer ressó de les modestes però constantsactivitats que s'han anat duent a terrne durantaquest primer semestre de l'any 1998. A veuresi serveix d'estfmul per a una participació mésviva i constant deis socis i de tots els amicsanem fent de l'Ateneu un centre viu i vibrantd'activitas culturals de tota mena.L'activitat de l'any es va obrir amb laparticipació en la lectura poètica que enhomenatge a León Felipe va fer el Grup Poéticdel mateix nom al Centre Cívic Sant Martí deProvençals el dia 21 de gener. No entraren', araen la vivència poética de l'acte, magnífica.Només volem ressaltar l'especial significaciód'aquest acte per l'Ateneu, ja que podràsignificar l'inici d'una molt prometedoracol.laboració amb aquest grup que viu i

encomana el viure la poesia amb entusiasme.Dos dies Inés tard vam tenir al Pati Manninguna sessió de video-fòrum amb la presentacióde «El vindicador», vindicació de la terriblematança de la Patagonia, atemptat contra elseu més directe protagonista, el general Varela.Van presentar-ho l'Aníbal de los Santos i enManel Aisa i vani participar en un ampli i viudebat.A la Biblioteca Artís, el dia 12 de febrer,Francesc Foguet ens va obsequiar amb el mésgranat de la seva recerca en l'àmbit universitari:el teatre de la revolució, de 1936 a 1939.Volem ressaltar aquesta aportació que es vanodrir deis nostres fons documentals. Voldríemconvidar a fer el mateix a les moltes personesque durant rany vénen a consultar els nostresarxius per a les seves investigacions i estudis.No hi pocha faltar la sortida a Cotlliure ambmotiu de l'aniversaii de la mort d'AntonioMachado. En ressaltem l'acte poètic que vacoordinar el Grup León Felipe que va ferressonar un cop més amb força la veu del

Page 3: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

poeta. I les lamentacions de sempre de que noorganitzem altres sor-Lides i excursions durantPany, que afavoririen la comunicació entre tots.Dia 22 de febrer.El dia 26 del mateix mes, el vídeo -fòrum «Artey anarquía» a la Pizzeria L'Ávia, presentat perla Sönya Torres. El video és excessivament densde contingut per un debat d'una estona i ensvam dispersar una mica. Queda un tema benfort obert per a aoves iniciatives posteriors.A la Biblioteca Anís, en Mario M. Pérez Ruizva tractar del tema «Sociedad pitagórica yorígenes de la masonería», com a presentaciódel seu llibre que porta el mateó( títol. Algunsens vam quedar amb ganes de continuaraprofundint sobre el tema dels pitagòrics i, demanera més àmplia, en les heterodoxies de totsels temps, sempre marginades del pensamentoficial però part integrant molt important de lanostra cultura.Els actes d'homenatge a Salvador Seguí, alCentre de Cultura Contemporània, resalten pelcontingut i per la nombrosa participació. Ensvan situar molt bé en el context de l'època i enla personalitat del Noi del Sucre. Resaltem laparticipació de Paco Madrid, Josep M a HuertasClavería i Sonia del Río. Vam publicar un

magnífic cartell obra d'en Rai Ferrer. Amb lacol.laboració de l'A.E.P. durant el mes de maiges va fer també un acte centrat en SalvadorSeguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés.A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci del'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'EspaiObert un interessantíssim acte informatiu iamb col.loqui sobre la actual problemàtica delpoble saharaui, sobre la seva història recent isobre el referéndum d'autodeterminació queestà convocat pel pròxim desembre. A més d'enTrullén van participar-hi la Conxita Morte, delCol.lectiu Igualtat en la Diversitat, i AbdaAbraim, representant a Catalunya del FrontPolisario.En el moment de redactar aquesta crònicaencara estem en plena celebració del centenaridel naixement de Federico García Lorca.Podem dir que els dos actes realitzats fins arahan tingut un gran interés i ens hanentusiasmat a tots. El 20 de maig l'AntoninaRodrigo ens va fer de Federico una excel.lentexposició, acompanyada de constants imagnifiques intervencions de la rapsoda Petra

Jiménez i de la guitarrista Pilar Ordóñez, una ialtra del grup de teatre Lauta. La sala de l'EspaiObert va vibrar d'entusiasme. El dia 28 va seren Jesús García que, també acompanyat pelrapsoda Sebastiän Candado va fer vibrarPauditori.Falta ara la conferència d'en Guillem Pizarroque ens oferirà la seva meditada interpretaciód'alguns poenaes de Federico i el recital delnostre poeta a cärreg det Grup Poètic LeónFelipe. Hem de ressaltar el record constant enaquests actes del memorable encontre deFederico amb l'Ateneu al Teatre Barcelona eldia 6 d'octubre de 1935, una extraordinariacomunicació amb el poble de Barcelona de laque el mateix Federico va sortir profundamentimpressionat.També per difondre aquests actes vam comptaramb un magnífic cartell d'en Rai Ferrer.Amb la Fundació d'Estudis Llibertaris iAnarcosindicalistes, als seus locals del carrerJoaquín Costa, vam organitzar la xerrada deConchita Bados, "Katy liorna, fotògrafa de larevolució (1936-1939)". I pel dia 6 de junytenim anunciat un recital poètic a la PizzeriaL'Avia que ens oferiran el Ferran Aisa,president de PAtenete i el Grup Poètic LeónFelipe.Volem ressaltar també el gran nombre deconsultes que té el Centre de DocumentacióHistórico-Social, de persones de totes les edatsi de grups d'alumnes de les universitats i debatxillerat. Realinent el Centre ofereix un serveiimportant a molts que es proposen larecuperació de la nostra història.I demanem als socis que mirin de no faltar al'Assemblea General Ordinaria convocada peldia 29 d'aquest mes de juny.Desitgem i proposem que la vida de l'Ateneupugui anar creixent més i mes amb lacol.laboració constant dels socis i de tots elsque d'alguna manera tinguin voluntat departicipar-hi. Esta a les nostres mans anaromplint de contingut una entitat com la nostraque des de sempre camina cap a una culturarealment del poble, horitzontalautogestionäria.

Ramon

- 3 -

Page 4: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

Salvador Seguí: LAteneu Enciclopèdic, El CaféEspanyol i la Presó Nova

(Fragment)

• Aquests non resumeixen tota la joventut deSalvador Seguí i la d'altres companys seus, quejunts seguiren la mateixa trajectòria de Iluites imiseria; aquests foren els únics 'loes on Seguíva instruir-se.Sempre que he recordat la joventut de Seguí,penso a la vegada amb les hores de nitpassades junts a l'Ateneu Enciclopèdic oint lesconferencies públiques que s'hi donaven i quedesprés eren comentades per un grup decompanys, tot passejant amunt i avall de laRambla, on sempre portava la veu cantant elpropi Seguí. Les hores viscudes a l'AteneuEnciclopèdic foren ben aprofitades per moltsobrers que, com nosaltres, sofrien famd'instrucció, i que per això estimaven l'Ateneu,perquè a la nostra manera representava unaUniversitat Popular i Lliure, on un remarcableesto l de noble joventut intefligent i estudiosatreballava amb veritable fe, afanyosa permillorar l'educacie i la cultura dels obrers.Era digne d'elogi l'entusiasme esmerçat per.aquell estol d'homes joves icoratjosos,d'esmerada cultura, preocupatsseriosament en l'obra de l'Ateneu Enciclopèdic.Passats alguns anys, alguns d'aquells nomshan sobresortit en la República de les Lletres;d'entre ells recordo a Pijoan, quan en lesdiscusions públiques de l'Ateneu sovint repetial'aforisme de Sant Pau, que ell tan estimava:<La lletra mata, l'esperit vivifica»; a Lluís deZulueta, que ple d'optimisme per la culturapopular, per mitja de la premsa demanava«Llibres, Ilibres, flibres!», Marcelli Domingo,quan arribava de Tortosa per llegir les sevesconferencies, que, prim de carns i arnb posatmodest, tenia l'aspecte d'un estudiant pobreque sentia una gran fe republicana; lesencaixades cordials del franc Jaume Brossa, debarba arrissada, admirat per la joventut d'ideesavançades, perquè a més d'estar emparentatamb Ferrer i Guardia, sabíem que a París iLondres mantenia amistats amb elsintellectuals revolucionaris de fi de segle, quejunts treballaren amb desinterés i entusiasmeper despertar la conciencia liberal d'Europa, enternos dels processos de Montjuïc; a més

d'aquest antecedents, quan ens parlava decrítica literaria, amb clar i original judiciintenterpretava els autors més modernsd'aleshores. Tampoc no puc oblidar el mésincansable dels polítics que desfilaren perl'Ateneu Enciclopedic, malgrat d'ésser un homeinútil de les carnes, Francesc Layret; d'aquestdarrer guardem un grat record aquells queassistirem a les lectures comentades de la Vidade Don Quijote y Sancho, de Unamuno;lectures que foren organitzades presidides perLayret, en sessions que tenien Hoc els dies detreball al vespre. ¡Amb quin amor i entusiasmellegia i comentava Layret les pagines d'aquellIlibre!(...) Ja des d'un temps abans que Seguídesfiles per les conferencies de l'Enciclopèdic,la nostra amistat, que, com ja he dit, havianascut al carrer, es va refermar en trobar-nos,de tant en tant, a «San Simplici» i a les altressocietats obreres i alguna vegada al café, queen aquest Hoc és on vàrem acostar-nos ambmés intimitat, per l'any 1905, amb motiu de lesfortes disputes acalorades discussions quetenien lloc dins del Gran Gafe Espanyol encomentar, els clients, els actes vandàlics quehavien assaltat i cremat la llibreria del Cu-Cut il'administració del diari La Veu de Catalunya.(...) Allí vàrem viure uns anys de descontenta iinquieta joventut, amb constant escassedateconòmica, derivada pel fet que, sentint ambexcés neguit intervencionista per les Iluitessocials, hom descuidava per complet la partmes possitiva de la vida, i això feia que tampocno sabéssim evitar de passar alguna clarianade forçat silenci i redes dintre les celles de laPresó Model, amb la companyia d'alguns !libresde sociologia, que aquestes també foren lesúniques hores de quietud que visqué una vidatan atrafegada com la de Seguí, en el millortemps de la Presó Nova, que aleshores en elnou edifici be Ii esqueia el nom de Presó Model,per la general netedat, pel pa blanc i de bonaqualitat, per la biblioteca, l'escala i la classe demúsica; Seguí, en la seva primera temporadade presó a que ara faig referencia, i que durenou meses, a l'edat de vint anys, hi canta les

Page 5: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

primeras lliçons de solfeig, lliçons que en obtenirla llibertat no foren continuadas; er canvi lesreposades i completes lecturas de la presó, ames d'ésser continuadas, varen contribuir enbona pan a la formació cultural de Seguí, comtambé les conferencies de l'Ateneu Enciclopèdicels Ilargs anys de discussions a les taules del

Café, on diàriament feia practiques d'oratòria, avoltes aixecant tant la veu, que àdhuc cridaval'atenció dels parroquians de les altres taulesque solament s'ocupaven de fer el dominó,

Emili Salut (Extret del I libreVivers de Revolucionaris. Apunts históricsdel Districte Cinquè.

Editorial Catalónia, Barcelona, 1938.)

BIBLIOGRAFIA BÁSICA DESALVADOR SEGUÍ

ESCRITS DE SALVADOR SEGUÍSalvador Seguí/Angel Pestaña: "El terrorismoen Barcelona". Pequeña Biblioteca CalamusScriptorius. Barcelona/Palma de Mallorca. 1978Salvador Segui/Angel Pestaña i altres:"Narraciones anarco-sindicalistas de los añosveinte". Barcelona. 1978 (reedició)Salvador Seguí: ''Escuela de Rebeldía".Sucesores de Rivadeneyra. Colección "LaNovela de hoy". Madrid. 1923

BIBLIOGRAFIAAA.VV.: "Salvador Seguí. Su vida, su obra".Ediciones Solidaridad Obrera. Colección"Cuadernos Populares", n°2. Paris. 1960Anónim: "Salvador Seguí (Noi del Sucre). Suvida, su obra, su muerte". Barcelona 1923José Peirats: "Figuras del Movimiento LibertarioEspañol". Ediciones Picazo. Barcelona.1977, págs. 208-216Erniri Salut: "Vivero de revolucionaris. ApuntsHistórico del Districte Cinquè". Llibreria

Catalónia. 1923José Viadiu: "Salvador Seguí. Noy del sucre".Cuadernos de cultura. Valencia. 1930Josep Ma Huertas Clavarla: 'Salvador Seguí. Elnoi del sucre (materiales para una biografia) " .Laja. Barcelona. 1976Manuel Cruells: "Salvador Segui. El Noi delSucre". Ariel. Barcelona. 1974Antonio Elorza (editor): "Artículos madrileños deSalvador Seguí". Cuadernos para el Diálogo.Madrid. 1976Ricardo Sanz: "Figuras de la revoluciónespañola". Ediciones Petronio. Barcelona.1978,págs. 189-228Joaquim Ferrer: "Perfil d'un sindicalista". Pártic.Barcelona. 1974Pera Foix: "Apòstols i mercaders". Nova Terra.Barcelona. 1976'sidra Molas: "Antologia de Salvador Seguí".Edicions 62. Barcelona. 1975

Salvador Seguí "El Noi delSucre" (1887-1923)Salvador Seguí Rubinat, conegut popularmentpel sobrenom de "El Noi del Sucre", va morirassassinat pels pistolers del Sindicat Lliure, asou de la patronal, el dia 10 de març de 1923,en la cruïlla del carrer Sant Rafael i de laCadena, del barri del Raval de Barcelona.Juntament a Seguí queja -també- a causa deles bales criminals, Francesc Comas ''Peronas''.A la seva mort l'AEP va organitzar unaimportant campanya contra el terrorisme a laque es van adherir la majoria d'entitats obreres iassociacions culturals de Catalunya. Enguanyamb motiu del 75è aniversari d'aquells trägicsfets, l'Ateneu Enciclopèdic l'ha commemoratamb diverses conferéncies per tal de recuperarla mamaria i treure-la de l'oblit i fer-la arribar alsmás joyas.Salvador Seguí havia nascut a Lleida l'any1887, fill d'una familia humil, es trasllada amb laseva familia a Barcelona quan tenia quatreanys, instal.lant-se en un pis del districtecinquè, molt a prop d'on anys després seriaassassinat. Ana a una escola de la plaça deSant Agustí fins efs deu anys i a continuació esva posar a treballar d'aprenent en diversosoficis, en una droguería, de fomer amb el seupare i de pintor de parets.Segui entraria en contacte amb la injusticiasocial dominant, introduint-se aviat en les ideesanarquistas d'emancipació humana. Des de

- 5 -

Page 6: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

molt jove freqüentaria biblioteques i ateneus,fent-se socis d'entitats com la Biblioteca Arús,l'Ateneu Enciclopèdic Popular i l'Ateneu

Esdevingué no solament un granIlegidor sine) també un gran tertuliä. Aviatparticiparia en mítings, conferencies i en lapremsa obrera defensant les Iluites socialscontra l'explotació del Capital.Seguí treballava de pintor de parets i el seuideal anarquista el va portar a afiliar-se a laSocietat de Pintor i posteriorment prendria parten tot el procés de constitució de la Confede-ració Nacional del Treball, en poc temps, seriaun deis pilars en l'organització del Sindicat de laConstrucció. Per la seva activitat sindical iIluitadora a favor dels treballadors va ser detin-gut i empresonat väries vegades.L'any 1916 com a Secretari del Comité Regio-nal de Catalunya va signar el Pacte CNT-UGT iun any más tard participaria activament en lavaga general a conseqüència de la qual es vahaver d'exiliar una temporada curta a Paris.L'any 1918 va tornar a ser elegit Secretan delComité Regional en el Congrés de Sants. Seguíva ser un dels grans defensors del SindicatÚnic o d'Indústria, el qual a partir d'aquestCongrés es va convertir en l'arma organitzativade la Confe-deració. Seguí realitzaria diversesgires arreu d'Espanya amb la intenció depromoure el Sindicat Únic i de reorganitzar laCNT, debilitada a causa de la repressió queseguí a la vaga general de 1917. En elCongrés celebrat un any després a Madrid, total'organització confederal ratificà el nouorganigrama operatiu.L'any 1919 -que seria crucial per l'anarco-sindicalisme- Salvador Seguí -conjuntamentamb Ángel Pestaña, Simó Piera, SaturninoMeca- va formar part del Comité de Vaga quenegocié amb la Patronal catalana la dura vagade la Canadenca. Aquesta vaga que -malgrat elgran sacrifici- fou un gran triomf per la classetreballadora, aconseguint, poc després, l'apro-vació per decret llei de la jornada de les vuithoras a l'Estat espanyol.Penó la intransigencia de la patronal catalana,recolzada en elements político-militars, com elscélebres Martínez Anido i Ariegui, van fer que elterrorisme, els atemptats personals i la Ilei defugues esdevinguessin un instrument "normal"de la Iluita de classes. Salvador Seguí, partidaride les accions sindicals i oposat radicalment ala Iluita entre bandas rivals, seria un dels pitjorsenemics d'aquesta burguesia, parque impediaamb la seva postura la radicalització cega de la

Iluita de classes.L'any 1922 el Noi del Sucre va participar en laConferència de Saragossa on la CNT va refusarla III Internacional, propiciada pels partidaris dela revolució soviética, encapçalada per AndreuNin, Joaquim Matinn i altres que havien ocupatdes de 1919 la Secretaria del Comité Nacional,retornant als principis internacionalistas de l'AITreconstituida aquel l mateix any.En aquests anys, coneguts històricament com

del pistolerisme, foren molts más els obrers isindicalistas que foren abatuts pels trets delspistolers al servei de la Patronal. Entre elscentenars de caiguts cal citar a Francesc Layret(polític republicä i advocat dels treballa-dors),Evelio Boal (Secretan de la CNT) i SalvadorSeguí. A la mort d'aquest darrer, l'AEP nosolament continuä la campanya contra elterrorisme sinó que obri -també- unasubscripció pública a favor de la seva dona i elseu fill.S'ha especulat molt sobre cap on hagués tiratSeguí en cas de viure, tothom l'ha dut cap acasa seva: catalanistes, republicans,socialistas, comunistas... Pero, deixant a part laciencia ficció, la realitat és que mentre va viure,"El noi del sucre" no es va apartar mai de lesidees, ni de la práctica anarcosindicalista.

Ferran Aisa

- 6 -

Page 7: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

CONFERENCIA DEFEDERICO GARCÍA LORCAEN EL ATENEOENCICLOPÉDICO POPULA.R.DE BARCELONA, EL 6 DEOCTUBRE DE 1935 ( I )

Señoras y señores: Aceptando con muchogusto la invitación del Ateneo EnciclopédicoPopular de Barcelona, voy a leer para sussocios una selección de poemas de mi modestaobra poética, con toda la buena fe y la intenciónpura de que soy capaz y con el ansia que tienetodo verdadero artista de que lleguen a vuestroespíritu y se establezca la comunicación deamor con otros en esa maravillosa cadena desolidaridad espiritual a que tiende toda obra dearte y que es fin único de palabra, pincel, piedray pluma.Estamos aquí reunidos, y como yo no tengo latécnica ni el paisaje del actor y veo este granteatro lleno de un gran público distinto yexpectante, tengo cierto miedo a que mispoemas, o bien por intimos o bien porobscuros, o bien por demasiado escuetos, sinesa hojarasca musical que entra por la orejassin llegar al tuétano del sentimiento, puedanquedar ateridos bajo está bóveda, temblandocomo esos gatos sucios que los niños matan apedradas en los arrabales de las poblaciones.Yo nunca he leido mis versos delante de tantosespectadores, no porque no sea capaz, puestoque lo voy a hacer ahora, sino porque esindudable que la poesia requiere cuatroparedes blancas, unos pocos amigos ligadospor una armonía de amistad y un dulce silenciodonde gima o cante la voz del poeta.Mi amor a los demás, mi profundo cariño ycompenetración con el pueblo, como me hallevado a escribir teatro para llegar a todos yconfundirme con todos, me trae esta tibiamañana de Barcelona a leer ante gran públicolo que yo considero más entrañable de mipersona.Por eso ruego a todos que por un momento nossintamos amigos íntimos todos, que olvidemoslas proporciones de la sala, las curvas deterciopelo que orlan palcos y platea y noshagamos la ilusión de que estamos en unapequeña sala donde un poeta, con toda

modestia y sencillez, va a daros sin desplantesni orgullo, lo mejor, lo mas hondo que tiene.Un recital de poemas es un espectáculo contodas las bellezas y agravantes delespectáculo, todos los días los escucháis yalgunas veces muy bien; una lectura de versospor el propio poeta es un acto íntimo, sinrelieve, donde el poeta se desnuda y deja libresu propia voz.Ante un gran público tengo siempre recelo deleer versos porque la 'poesía es todo locontrario a la oratoria En la oratoria, el oradorestira una idea ya conocida del público y le vadando vueltas y más vueltas, en juego simpleque la multitud acoge con entusiasmo; es comouna larga bandera que el orador hace jugar conel viento, cambiando pliegues pero sin alterarlíneas; en la poesía se ha de estar alerta paracazar imágenes y sentimientos que saltanpulverizados como agua de tormenta y en todasdirecciones como una bandada de pájarosespantados por el tiro del cazador.Precisamente por eso yo no hablo, sino que leolo que escribo, y no improviso para no tener niun solo momento de divagación. Por eso yorecuerdo con ternura a aquel hombremaravilloso, a aquel gran maestro del pueblodon Benito Pérez Galdós, a quien yo vi de niñoen los mítines sacar unas cuartillas y leerlas,teniendo como tenía la voz más verdadera, lomás nítido, lo exacto al lado de la engoladura yde las otras voces llenas de bigotes y manoscon sortijas que derramaban los oradores en labalumba ruidosa del mitin.Sean mi pudor, mi sinceridad y vuestra buenafe los tres elementos que forman el aire intimo yclaro donde se pierdan los poemas y ojalásirvan para elevar y afirmar el ánimo de los queme oyen.

Federico Garcia Lorca(i) El Recital de F.Garcia Lorca i Margarida Xirgu en el

A. E. P.Amb motiu del primer aniversari de la Revolució d'Astúries.l'Ateneo Enciclopèdic Popular, com cloenda dels actas, vaconvocar als ateneus obrers de Barcelona a un acted'homenatge a Federico García Lorca que es trobavaaquells dies a la chita( amb motiu de l'estrena per lacompanyia de Margarida Xirgu de la seva obra Yerma. Enel mateix teatre Barcelona, on es representa va l'obra,tingué lloc el diumenge dia 6 d'octubre de 1935, aquest

acte que fou multitud/non i tan /a Xirgu com el poetarecitaren diversos poemes. En acabar el recital poetic, el

president de PAEP Victor Colomer entrega a García Lorcael tito! de Soci d'Honor de l'entitat.

Page 8: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

El agua de la libertad

Los habitantes del Sáhara Occidental y Rio deOro son conocidos también por el nombre delos Hijos de la Nube. Así se les llamaba conadmiración por la fuerza de su voluntad, al ser

en el origen pastores nómadas capaces deseguir con infinita paciencia las escasas nubeshasta el momento de la lluvia y proveerse asíde agua para la subsistencia. Con esa voluntad,con esa capacidad de resistencia, los saharauishicieron un hogar bienquerido de las tierrasáridas que se extienden de la veramar atlánticahacia el interior desértico.La benéfica nube, el agua de la vida que ahorabuscan los saharauis es la de la libertad y viviren paz en las tierras de las que fueron despo-seídos. El derecho a gobernarse por sí mismosy en su propio país.El hogar histórico de los saharauis, laboriosa-mente construido en la adversidad, como islade verdor humana y hospitalario, fue usurpadopor la fuerza de las armas y de la conquista.Durante más de un siglo, desde el XIX, elSahara Occidental fue colonia española, inclusofue considerada una provincia mas del Estadoespañol, Por mandato de las Naciones Unidas,se iniciaron en los años 70 los trámites para sudescolonización. La lógica de este procesodebería conducir a la constitución de la librenación de los saharauis. Pero en el 1975, en unlamentable episodio histórico, España abando-nó precipitadamente el territorio y el ejercito deMarruecos ocupó el Sahara occidental. Todosucedió contra las mas elementales leyes delderecho internacional y sin que el pueblosaharaui pudiese opinar nada sobre su futuro.El histórico hogar pasó a ser tratado como ungigantesco presidio.Lo que ocurrió en el Sahara Occidental formaya parte de la historia universal de la infamia.Pero esta triste historia tiene otra cara. La de ladignidad saharaui. La fuerza de las armasocupó el territorio pero no los corazones ni lasinteligencias. En medio de la indefensión y de laimpotencia, muchas familias saharauis huyeronen éxodo por el desierto y levantaron un hogarprovisional en un lugar inhóspito, el pedregal deTindouf.Hoy nos parece un milagro. Pero si estamoshablando de la posibilidad de paz, con justicia ylibertad, en esa parte del mundo es, sobre todo,gracias a la voluntad legentaria de los "hijos dela nube'. Toda ayuda a los saharauis es poca.

Porque con su ejemplo son ellos los que nosayudan. Nos devuelven el sentido de laspalabras. La fuerza de la sed. El valor del agua.

Manuel Rivas

Reflexiones entorno a larelación entre arte yanarquía

El fenómeno artístico, lejos de ser un fenómenopacificador, es siempre fruto de una profundainquietud, de una necesidad de acción a travésde la exteriorización, de la sensación de insatis-facción respecto a algo, de la necesidad detransformación y creación. La obra de arte esdesconcertante y al contemplarla produce unasensación de inseguridad general. Tanto para elespectador como para el propio artista, el arteexige un esfuerzo intelectual y se trata de unaocupación laboriosa e incómoda. No sin razónWind dice al respecto: "Si el más alto deseo deun hombre es vivir una vida tranquila y ordena-da, el mejor consejo que se le puede dar esque aleje el arte de su casa".El arte entendido como fruto de la inspiración yla imaginación se relaciona directamente con elpensamiento y la acción anarquista, y éste esun problema que ha preocupado a teóricos yartistas de todas las épocas. El primer impor-tante pensador que trata el tema es Platón,quien nos advierte que el arte tiene la facultadde intensificar las emociones y tiende aaumentar los estados de anormalidad. Lacreación artística es una actividad peligrosaporque el hombre tiene la capacidad de trans-formar en virtud de las cosas que imagina.Según él, sólo mediante "la educación y lainstrucción adecuadas pueden los hombresllegar a ser mesurados y a percibir fácilmentetodas las cosas". Por este poder de transfor-

- 8 -.--

Page 9: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

mación que tiene la imaginación en el arte espor lo que relacionamos directamente éste conla anarquía. Goethe y Baudelaire nos adviertendel peligro de los excesos en el ámbito de laimaginación que,según ellos, "tiende irresisti-blemente al absurdo". Es a través de la imita-ción de los otros y del entorno que llegamos aser lo que somos y podemos recrear lo queseremos. Según esta premisa, el gran artista esaquel cuya ficción creada tiende a echar raícesen la realidad, como verdadero hilo conductorde la transformación social. Burckhardt, en elprimer capítulo de La cultura del Renacimientotitulado "El Estado como Obra de Arte'',relaciona directamente el arte con la anarquía,describiendo a ésta última como la lucha, laviolenta erupción de las pasiones humanas queazotan las ciudades.Platón y Goethe nos enseñaron que la fascina-ción del arte es inseparable de sus peligros,pero suponen que la difusión amplia del artesólo puede tener efectos buenos y civilizadores.Baudelaire y Burkhardt nos demuestran queésto es un falso optimismo: para el primero, lapura fantasía produce "arte por el arte", un artealtivo que no está al servicio de nada ni denadie y que plantea todos los problemas desdedentro; al segundo le bastan unas cuantaspruebas de la historia para demostrar esta idea.Finalmente, Hegel nos confirma que cuando elarte pierde su carácter transformador e innova-dor, puede seguir siendo un arte de primeracalidad e incluso un arte popular, pero susefectos sobre nuestra existencia sedesvanecerán, y pone el siguiente ejemplo: "porespléndidas que puedan parecernos las efigiesde los dioses griegos, y por mucha perfecciónque hallemos en las imágenes de Dios Padre,de Cristo y de la Virgen María, de nada sirve;ya no caemos de rodillas". Por la desmitifica-ción del arte, éste ha perdido el impacto directosobre nuestra existencia convi rtiéndose en unamera superficialidad.Hegel explica que la absoluta libertad del arte,por la que éste puede vincularse libremente acualquier substancia que elija a fin de ejercersobre ella la imaginación, ha hecho del nuevoartista una "tabula rasa", infinitamente suscep-tible a formas nuevas porque ninguna formapuede considerarse definitiva, se halla en unestado de perpetua autotransformación, lo queHegel llama una "infinita plasticidad". Por muyvariado que pueda llegar a ser el arte, semantendrá ya siempre desligado de la realidadporque -tal como dice Hegel- "se ha realizado

totalmente y ha llegado a ser ya todo lo quetenía que ser". Para Hegel, cuando el arte sehace puro deja ser serio, y en eso consiste suesplendor definitivo.Hoy el arte se ha abierto a las posibilidades dela imaginación y esto es un factor muy positivoen cuanto a potencialidad creadora, pero nosencontramos también con un problema impor-tante: el arte nos rodea por todas partes yaparece, prácticamente en todos los medios anuestro alcance, lo sentimos muy próximo perode forma directa nos afecta muy ligeramente yes por este motivo que nos hemos convertidoen consumidores de gran cantidad de produc-ciones artísticas, de manera que la obra quedavaciada de su sentido revolucionario original. Elarte es ahora bien recibido porque ha perdido,en gran medida, si incentivo. La impresión sedesvanece cuando se hace familiar y artistas delas corrientes más diversas, como Arp, Picasso,Rouault, Klee o Brecht, se esfuerzan en elintento de volver a despertar nuestros sentidosa través de la cruel conmoción que deberíamossentir al enfrentarnos con lo patentementeabsurdo o repulsivo empleando efectos de colorestridentes, formas monstruosas, o la técnicade la alienación. Pero, muy a pesar suyo, todoacaba pareciéndole familiar a los sentidos y, pormuy vivo que parezca estar un arte, inevitable-mente siempre entra en la cadena de la historia.La verdadera grandeza del arte y de los artistasse revela por su capacidad de romper con loshábitos de percepción y descubrir nuevosmundos de sensibilidad. Así, Kandinsky diceque "es mas fácil pintar la naturaleza quecombatirla"; mientras Shoenberg aporta la"emancipación de la disonancia" en música yRimbaud comenta respecto a la escritura que"el poeta llega a su propio y verdadero ser porun sistemático desbarajuste de todos lossentidos".El arte es una experiencia fundamental y esfundamental en todos los sentidos. Tenemosque experimentarlo directamente o no experi-mentarlo de ninguna manera, ésta es laconclusión a la que han llegado teóricos como

Croce o Roger Fry. Lo mismo que LeCorbusier consideraba una casa como unamachine ä vivre así también, para su disfrute, elarte deber ser considerado como una machine

sentir Es partiendo de esta idea fundamentalque el arte, como materia viva, queda vinculadoirremisiblemente a los extractos del anarquismo..

Sonya Torres Planells

Page 10: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

Erwin Piscator aCatalunya

Crimica de la seua visita (2a part)

El divendres 11 de desembre, organitzat pelComité Econòmic del Teatre del Sindical Únicd'Espectacles Públics (CNT) i el Comissariat dePropaganda de la Generalitat, tingué lloc unfestival a honor d'Erwin Piscator. El directoralemany, acompanyat a la llotja per AntonovOvseenko i alees personalitats governatives,polítiques i sindicals, presencié una bigarrada inodrida demostrad() folkloricoespectacularpresentada per "Amichatis" i amanida per laDemon's Jazz. En la primera part: rondalles decantants i dansaires aragonesos; un quadre flamencintegrat per les primores figures (Lola Cabello,etc.); un cor femení que interpreté el pasodobled'El pobre Balbuena; un cor masona, amb MarcosRedondo al capdavant, canté Bohemios i Amor yLibertad, d'Amadeu Vives... En la segona part:Hipòlit Lázaro, Maria Espinalt i Emili Vendrellcantaren peces de concert; Maria Teresa Planasinterpreta la pantomima de Las Golondrinas;Marcos Redondo, el cos de ball del Novetats,l'Esbart de Dansaires i la cobla Pep Martí oferirendanses catalanes i la sardana La Santa Espina;Enric Borràs —és ciar!— interpreta el monòleg Elmestre Oleguer, de Guimerà.; Alexandre Nolladeclamé un poema d'Els defensors de la terra;Eugenia Zuffoli recità un poema de ManuelMachado i un altre de Martínez Sierra; i, finalment,el cor de la "Violeta de Claver" interpretà diversescomposicions amb la collaboració del tenor EmiliVendrell, entre les quals destacaren Els Segadors iLa Internacional. Abans d'acabar la festa, Piscatoradreçà la paraula al palie que omplia el teatre perfer constar la simpatia prorepublicana dels artistesinternacionals. Certament, una nit "inoblidable"per al creador del teatre polític, el qual no podiafer alta cosa, de ben segur, que somriure davantd'un espectacle tan radicalment distanciat delsseus pressupòsits teòrics i de la seua prácticaescénica ("Piscator somreia. Piscator dissimulava,Piscator pensava: 'Vet aquí una gran ciutat ambánima d'aldea. Un poble, un poble europeu on l'artescènic no ha estat encara intervingut pels artistes.Una magnífica troballa.1.2L'endemà, el dissabte 12 de desembre al vespre,Piscator visité l'Ateneu Enciclopèdic Popular i,davant dels socis de l'entitat, contesté lespreguntes que li feren, entre altres, JoanVallespines. i Simó Armengol. Segons elscomentaris de Treball, "Piscator explica lesvicissituds de tot teatre capitalista, pobre d'idees, i

la riquesa de l'art futur del proletariat. Sostinguéque el teatre polític no era, en realitat, per crear,puix que tot teatre es i será sempre polític, mentrehom no arribi a estructurar una societat senseclasses. Insistí sobre la necessitat d'organitzar, nosols el teatre i els actors, sine abans que tot, elmateix públic; només un palio organitzat potimprimir una orientad() veritablementrevolucionària al teatre. El teatre es el públic,afirma". Piscator es referí, en particular, al teatrerus i a les possibilitats materials que oferia el teatresocialista (com, per exemple, la preparació d'unaobra durant diversos anys per estrenar-la una solavegada); proposa de socialitzar el país segons elmodel soviètic; i, finalment, considera que el teatreprofessional i amateur havien de marxar plegats,complementant-se mútuament.3El diumenge 13 de desembre, al migdia, elrealitzador alemany pronuncié la famosaconferencia al Teatre Barcelona, en la qual, sota eltítol significatiu d'"Una mobilització total de l'art",esgrimí els plantejaments teoricocrítics mésdecisius. 4 Piscator hi afirmé que "el teatre sempreha estat politic", tal com evidenciava la prohibid()dels autors clàssics (Schiller, Goethe, Lessing) quehavia promogut el naza'srne o la decadencia delteatre alemany després de l'emigració d'autorscom Thomas i Enric Mann, Arnold Zweig oBertolt Brecht —a mes de realitzadors i intèrpretsde prestigi— i, per contra, l'efervescència teatralsoviética amb Meyerhold i Stanislawski alcapdavant. El régim socialista podia constituir,dones, "l'alliberament del teatre", mentre que elcapitalista no podia mantenir-lo amb dignitat.Considerà que el teatre coetani tenia altresfinalitats que distreure la gent o presentar la bellesapura: la seua missió era "defensar la cultura". Enles circumstàncies que vivia Catalunya, adiferencia de Londres o París, la defensa de lacultura esdevenia "una realitat", ja que es realitzavaamb les armes a la i, des d'un posicionamentd'esquerres i republica, en contra del culte a ladestrucció practicat pel feixisme. Proposà, enconseqüència, una general mobilització de totes lesarts i, en especial, de la teatral; no porqueesdevingués "un vil mitjä propagandístic", sine,perquè, amb els seus propis mitjans, es poses "alservei dels ideals més alts de la revolució".Plantejà, en concret, la creació de teatres per alfront a fi d'esplaiar i reanimar els combatentsalhora, la dedicació del teatre de la rereguarda a lamissió de "mantenir ben alta la moral de lapoblació, convencer els que vacillen i mobilitzar

Page 11: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

àdhuc aquells que voldrien deixar que els alisescombatin per a ells".A mes a mes, Piscator es queixà que a Barcelonano s'hagues compres l'alta missió de l'art teatral ianimà a la creació d'"un teatre completament nou"que, com el teatre clàssic espanyol, però d'acordainb la nova concepció del teatre politic, arribes aestendre's per tot el món. Calia, per això, queactors i públic ("sense públic no hi ha espectacle;sense masses, el teatre es mor") collaboressin perfer-ho realitat. La reorganització dels actors —desdel punt de vista sindical i artístic-- i del públic—que havia d'intervenir en la confecció delsprogrames— donaria com a resultat autors teatralsnous que sabrien "plasmar la realitat històrica delmoment en obres adequades". De les representa-cions que havia vist a Barcelona, al margedestacar la companyia d'Otnbres del Port, elogià lagrandiositat del Danton --sobretot del terceracte—, per be que en criticä .el fet que no s'haguésdeixat influir per la realitat candent. Expressà, noobstant això, la seua perplexitat pel comportamentdel palie, que no havia omplert el Teatre °limpiai que, en canvi, anava a veure Lenin a l'Apolo, unaobra que, a parer seu, era deficient "per una falsaintriga amorosa", i suggerí que, si els localss'omplien sobretot els dissabtes i els diumenges,aquests dies tots els teatres fessin obres "decaràcter seriós" i, per contra, els altres dies dolentsper a la taquilla posessin en cartell "els espectaclesIleugers, com revistes i vodevils" que atreien mesel públic. I, per acabar, encoratjà la creaciód'aquest teatre nou, nascut de la fornal de laguerra, que fos un revulsiu per a la victöria.5En una altra entrevista posterior, publicada aÚltima Hora el 16 de desembre, Piscator exposàamb mes contudencia el seu desencís. Tot i queadvertia que l'art sempre anava amb retard respecteals esdeveniments i, per tant, era dificil que lalluita i la grandiositat dels fets coetanis trobes unaadequada representació artística, creia que havia deser "un ideal a perseguir". Lamentà, pon), que elsartistes no fossin conscients del seu deure històric ino donessin importància suticient al rol "que l'arti d'una manera especial el teatre pot exercir". En elmoment revolucionan, l'art teatral havia, perdamunt de tot, "de fer ben palpable la necessitat devencer, i hi ha molts camins per obtenir aquestresultat, ja posant de relleu les conseqüènciesd'una victòria feixista, ja demostrant el desenrot-llament dialèctic de les coses". S'estranyà per lapoca importància que s'havia donat al teatre com a"arma de propaganda", havent esguard que, "fins itot les revistes del Parallel, malgrat contradir lamoral revolucionària, podien utilitzar-se per fercomprendre al públic el moment actual, laveritable obligació de lluitar". I, en contra del'argument que calia donar feina als artistes, afirmàresoludament que s'havia de fer "d'una altramanera", en virtut d'una "moral revolucionària" a

la qual el teatre havia de cenyir-se. Es condolguéque el públic català, a diferencia del rus o delparisenc, no assistís a les obres d'autèntic valorartístic, com el Danton ("zEs possible que elpúblic teatral de Catalunya tingui tan poca culturaque prefereixi les revistes de dones nues a una obrarevolucionària?"). 1 àdhuc critica que, en elmuntatge de l'obra de Romain Rolland, nos'hagués dut a termo una actualització que tinguesen compte la realitat del moment De tota manera,en la revolució coetänia, cl tetare politic esdeveniadel tot necessari.6Durant la seua visita a Catalunya, sembla quePiscator es proposà d'escenificar 'l'erra baixa,d'Àngel Guimerä i de realitzar un muntatgemonumental del Parsifal, en el marc paisatgisticde Montserrat; aixi mateix, d'alta banda, s'oferí acooperar en el pla que projectava la Comissariad'Espectacles de Catalunya —que havia previst lapresentació de `l'erra baixa i d'un festival folklòrica París, en l'Exposició Internacional de maig1937. 7 També s'especulà amb la possibilitat queassessorés la companyia que havia d'estrenarEspartaco, de Marcel 011ivier, una obra"francamente revolucionaria y libertaria" que elComité Econòmic del • Teatre (CNT) tenia previstaper a l'Olimpia i que finalment no es dugué aterme.' Tots aquests projectes s'estroncaren amb elretorn de Piscator a París —probablement ja amitjans o, a tot estirar, a finals de desembre—, tot ique hom esperava amb candeletes, pern en va, laseua propera tomada a Catalunya... La repercussióde la seua estada tindria una influenciaconsiderable —tot i que molt determinada— en elfutur desenvolupament de l'escena catalana entemps de guerra i revolució. Les llicons d'urgenciadel regisseur alemany foren, en efecte, un autènticrevulsiu ideològic particularment per un sector dela intellectualitat catalana vinculada al Irún delteatre i afi a les plataformes del PSUC.'

Francesc Foguet i BoreuBarcelona,estiu de 1 997

I Vegeu "Mit al Tivoli se celebra un brillant especlacle ahonor d'Erwin Piscator", La Rambla,12-XII-1936, p.2;"Festival a honor d'Erwin Piscator", La Veu de Catalunya,13-XU-1936, p.10; i "El festival a honor dErwin Piscator", La

Publicilat ,13-X11-1936, p.2.2 P1P, "Parleries", Momente,nfun.2 (31-XII-1936), p.18.3 Vegeu "Erwin Piscador a l'Aterieu Enciclopédie Popular",

16-XII-1936, p.II.4 Amichatis presenta l'escriptor amb unes pretiles desaluteció, en qué remarca els treta principals de la senatrajectòria i la intenció de la seise visita (l'exposició d'unesoricntacions per a la creació a Barcelona d'un teatrerevolucionari). Piscator pronuncia la Sella conferencia enllengua alemanya i Ferenc Oliver-Brachfeld la tradui al catalàparàgraf per paragraf.5 Vegeu "Erwin Piscator dona una interessant conferenciasobre el terna 'una mobilització total de l'Are", La Rambla,14-3G1-1936, p.5; "Piscator advoca per la vinguda d'autors nousque sapiguen plasmar la realitat histórica. Una conferencia

Page 12: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

sobre la finalitat del teatre", Última Hora,14-X11-1936, p.6;"Interessant conterencia d'Erwin Piseator", La Vanguardia, 15-X11-1936, p.4; F. F. Soria, "Erwin Piscator tracia, en unaadmirable conferencia, de 'Una mobilització total de l'Art'. 'Eltenue, avui, te la missin de defensas la cultura . ", Treball, 16-)<II-1936, p.7; i Anuari de la Institució del Teatre Cura 1936-1937 (Barcelona Institució del teatre, 1938), ps.193-194.Val adir que la crónica que feu La Publicitat emfasitzà lesconsideracions que Piscator havia fet sobre els (catresbarcelonins i recrimina que, en la conferencia, hi haguessinabsencies significativas "que haurien aprés la manera demodificar la nostta vida teatral, miserable i ~Inane", ales quePiscator havia plantejat alpina; dels problemes que erencavan de batalla dels seetors que propugnaven una intensarenovació del teatre a Catalunya.6 "El tetare d'avui no ha realitzat, encara, tot el que es possiblefer...", Última Hora,16-X1I-1936, p.47 Vegeu J. Carner-Ribatta, "Un nou teatre en somni", kstudisEscimics, núm.23 (juny 1983), ps.7-18; idem, De Balaguer aNova York passat per Moscau i Prats de Malló. Membries(Paris: Edicions Catalanes, 1972), p.167; i Xavier Fàbregas,Brecht i el buitre èpic a Catalunya", Serra d'Or, núm. 210(marc de 1977), pa. 51-54.8 Vegeu. F. Oliver Brachleld, "El traductor, sobre la obraEspartaco, de Marcel 011ivier", Mi Revista, núm. 5 (15-X11-1936), ps.14-15.9 Vegeu, en aquest seirtit, Aproximació a la dramatúrgiacatalana en temps de guerra i revolució (1936-1939). Apropasa de "Mirador" i "Mendià". Treball de recerca dirigitpel. Dr. Jaume Aulet (Bellaterra: Universitat Autónoma deBarcelona ,1997), especialment . les ps.42-45. 1,.andu de l'AEPté en dipòsit una ceta d'aquest estudi.

EL QUIJOTE DE BANAT

El 3 de enero de 1998 nos dejó,a sus 85 años, casisin aviso Juan Giménez Arenas "El Quijote deBanat", cuando hacía pocos días nos acababa deofrecer en verso,con pleno sentimiento, lahospitalitad de ese pequeño rincón del Pirineofrancés, como a él , anteriormente Elise su"papillon blue " le ofreció la expléndidamorada,después de la pesadilla de los campos deconcentración que la España Republicana vivió enPort Vendrés, Argeles, Prats de Molió, SaMtCyprien, Gurs, Buzet, Colhure, Manthaussen ,etc.

De La Unión a Banat sin duda hay muchossenderos, el tiempo sin duda transcurría, pero ésteno era handicap para sentirse viejo, puesto quepara algunos no es necesario el tener años para serviejo, y esto le ocurría a nuestra gran amigo Juan"El Quijote de Banat", que siempre a punto estabapara un nuevo proyecto.El sabía muy bien que el Sur también existe, no envano ese Sur había sido la "Ñiñita de sus ojos" ¡Oh! aquella Barcelona,tan vital y revolucionariasiempre estaría en la retina de tantos Quijotes delideal, esos hombres forjados en la nada y ahoraenciclopedia activaSin duda ,e1 tiempo,que inexorablemente pasa,parabien y para.. pero el camino recorrido deja raícesy semillas ,y ahí están de un lado y otro de losPirineos prestos a vivir nuevas sensaciones enbusca de esa eterna libertad ,!verdad¡ Godfred(nieto de Giménez). La pura rebeldía de los niños,para con los hombres, ¡aunque los vientos pareceque soplen en otra dirección!.Pocos hemos leído el Quijote,pero conocemos desus aventuras, y bien sabemos que el Quijote,es elgran soñador,presto siempre a enfrentarse a lainjusticia y a los tiranos

¡Por qué no , el de Banat!. Cómo nos cantaríaSerrat de un poema de León Felipe, aquello de

va cargado de amargura...que allá encontró sepulturasu amoroso batallar...va cargado de amargura...que allá 'quedó su ventura'en la playa de Barcino,frente al mar..

"Cuantas veces ,Don Quijote ,por esamisma llanura,

en horas de desaliento así te mirópasar...

y cuántas veces te gritollazme unsitio en tu montura

y llévame a tu lugar;hazme un sitio en tu montura,que yo también voy cargado

de amarguray no puedo batallar.

Ponme a la grupa contigo,caballero del honor,ponme a la grupa contigoy llévame a ser contigopastor..."

En fin, Juan, tu ya sabes que en cualquier lugar deeste universo y a cada instante nacerá un nuevoQuijote que de nuevo se enfrentará al mastodón-tico gigante y aunque vuelva a ser derrotado nocejará su empeño por la Libertad.

"abiéntot" companyManuel Aisa i Pàmpols

Page 13: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

QUIEN CALLAOTORGA

(refrán popular)QUIEN CALLA...

OTORGA?( "terrible duda" que

me asalta)Mientras aquel señor del debate televisado, haciagala de su facilidad de palabra, y yo estabacallando (que no otorgando), se me fue elpensamiento hacia otros derroteros. A veces pasa.

Y me encontré frente a una de esas frasespopulares que forman el patrimonio ético-

subconsciente de nuestra cultura. Como tantascostumbres, tradiciones, expresiones, dogmas ytabúes, que usamos y vivimos constantemente, sindetenernos a pensar en su origen ni en su por qué.¿Cómo se formó esta frase?¿Quién se atrevió a decir por primera vez una cosaasí?¿Por qué tanta gente cree que así es?. Parece lógicocreer que quien calla, no dice nada, que quienotorga dice SI, y quien no otorga dice NO.Y admitir que tanto el SI como el NO, puedendecirse o callarse.Y admitir también, que el DECIR puede hacerse agritos o sigilosamente. Y que el HECHO DECALLAR es una acción tan responsable comopueda serlo el HECHO DE HABLAR.Plaza de un pueblo. Un personaje poderosorodeado de sus allegados, nobles, clérigos,militares, etc., habla, con más grandilocuencia querazón, ante un auditorio distraído y silencioso.(Sabían de antemano que iba a ser así, de locontrario, no hubieran considerado oportunoorganizar el acto). Los escasos aplausos y el pocoentusiasmo, evidencian la falta de adhesión. Peronuestro personaje no se inmuta. La agudaperpicacia desarrollada por la ambición, le dicta lainspirada frase:-"Quien calla, otorga"- dice sonriendocínicamente entrando al palacio entre risas yreverencias.Alguien muy inteligente captó estas palabras y lasconvirtió en dogma.Con la impunidad que da el Poder, el Habladoreliminó de cuajo las razones del Silencioso. Seapropió del Silencio como si fuera tierra de nadie,llevándolo a su causa sin el menor esfuerzo, y elDERECHO A CALLAR fue manipulado de talmodo que quedó herido para siempre.Y aún lo está. Herido, deformado, maltratado yescondido.Ahora, el Poder es demócrata. ¡Respiramos.tranquilos!. Hay libertad de expresión. Podemosafiliarmos al partido que mejor coincida con

nuestros ideales, siempre, claro está, que no atentecontra los altos valores democráticos. Todos losciudadanos tenernos derecho a elegir a nuestrogobierno, (habla pueblo habla) a votar en blanco, oincluso ¡a no votar!.Al Poder le da lo mismo lo que hagamos, con talque seamos ciudadanos.Enormes masas de individuos cada vez mássilenciosos, mas otorgantes.Capaces de montarse la vida por su cuenta,cubiertas sus necesidades básicas, que no culpen ala Administración de sus deficiencias, ni reclamendemasiado sus derechos, ni se indignen ante lasinjusticias.Satisfechos de ser buenos ciudadanos, miembrosanónimos de una sociedad cada vez más definida yhomogénea.Ya he perdido el hilo del debate, y no me heenterado de lo que ha dicho el señor del hablaragradable. Lo malo es que quedará convencido deque me ha convencido. Como no le hecontradecid° en nada...

Montserrat Jurnet TusquetsGener 1998

Ramón Acinuna estética anarquista

de vanguardia

Recientemente en la sala de actos del AteneuBarcelonés pudimos asistir a la presentacióndel libro "Ramón Acin una estética anarquistade vanguardia 1888-1936" escrito por SonyaTorres Planells y editado por la editorial Virusde Barcelona.El acto, muy concurrido, fue asistido desde lamesa por el compañero Jesús Olano y lasintervenciones de Antonia Fontanillas (quientambién nos recordó a otro gran artistalibertario como Lamolla) así como la hija deAcin, Katy Acin, la lectura de unos poemasde Francisco Carrasquer prestando en estaocasión la voz el poeta Adolf Castaños delGrupo Poético León Felipe y, por supuesto,con la intervención de la autora de la tesisSonya Torres, para terminar con un grupomusical que nos deleitó con un par decanciones libertarias.En fin, con la publicación de este nuevo libronos encontramos con la recuperación de unpersonaje tremendamente convulsivo yconsecuente con las ideas de su tiempo, alque sólo pudo frenar la sinrazón del fascismo

M.A. P.

- 13 -

Page 14: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

RACÓ BIBLIOGRÀFIC

LlibresAbad Caballero, J:Evangelio delanarquismo. Versículo 1 0 La anarquía es laúnica verdad, editado en Madrid, 1932,32pág.Ajuntament de Barcelona: Escoles a l'airelliure del Parc de Montjuic.desembre 1921,67págAjuntament de Barcelona: Dibuix Infantil.Amb un estudi psicològic, interpretatiudel'expressió gráfica per A.Gelabert. Ed.GrupEscolar c/Casp. Barcelona .1936, 23 pág.Amigos de Durruth Hacia una nuevarevolución .Ed.AEP/ Etcetera, Barcelona,1997, 48 pág.Arana, Albert: El problema español.Ed.Otras Voces, Madrid, 1997, 157 pág.(donació autor).Arana, José Ramón: Can Girona. Por eldesván de los recuerdos. Ed.Aloborak,Madrid, 1972, 165 pág.Arbe y Sanares, Daniel: Manual de losdeberes del hombre en su vida social ypolítica. Ed. J.Gili, Barcelona,1904, 240 pág.,(donació F.Aisa).Archet, Marlene: Le theatre a Toulouse dansles milieux de l'emigration espagnole, 1945-debut des ames 60). Mémoire soutenudevant l'Université de Toulouse. 124 folios1985.Ateneu Enciclopedic Popular. Secció deLiteratura i Belles Arts: Homenatge a EnJosep Ferran i Torras. Gener de 1925,Impr.A.López Llaurás, Barcelona, 29 pág.(donació de Josep Maria Ainaud de Lasarte)Ateneu Ordalenc: Estatuts, 1984, 20 pág.(Donació Ateneu Ordalenc)Barriobero y Herrän, E: Retrato de losjesuitas. Hechos al natural por los más sabiosy los más ilustres hombres católicos de laiglesia y del estado.Ed.Mundo Latino, Madrid1931 (Vol.2°), 211 pág.(Donació M.Aisa).Bejarano, Benigno: Conspiradores,Ed.Juvenal, Barcelona, 1933, 28pág.Ejemplar firmado por e/ autor.Blanco, Antonio: Democracia o acracia?Ed.Estudios, Barcelona, 1995, 176pág.(Donació editorial).Borges Blanques, Ramón de les: Lasol.lució [sic] Cambó. Editat a Barcelona1946, 63 pág.Bosch i Datzira, Amalia: Els Ateneus deCatalunya. Ed.Federació d'Ateneus 1991,199pág. (donació Federació d'Ateneus deCatalunya.)

Bossu,Jean:Michel Bakounine .Ed.L'idéeLibre s/f. (años50?) ,153 pág.Brey, Gerard: Économie et rnouvementsyndical en Galicia (1840-1911) Thesedoctorat 1989, -3 Vol.- Folio. 1100 pág.(Donació autor ).CNT,Fäbril y Textil:Pacto colectivocelebrado ante los representantes del Sind.Fábril y Textil.. y los asociados de Fabricantesde Hilados y tejidos...Diciembre de 193216 pág.Caballo, Valentin (Alcalde de Barcelona):Prohibición de calderas de vapor en laindustria textil. Barcelona 14 diciembre de1863,8 pág.Cabestrero, T: Ministros de Dios Ministrosdel pueblo Testimonio de tres sacerdotes enel gobierno revolucionario de Nicaragua.Ed.Ministerio Cultura Nicaragua, 1986,165 pág. (Donació J.MaBofill).Canadas,Francisco:E1 sindicalismo.Ed.Publicaciones Mundial, Barcelona, 1936127pág.Capitanía General de la 4a Región y cuerpode ejército de Urgel: Orden particular para eldespliegue de Servicios, motivado por lainstrucción para garantizar la seguridad de lafrontera. Barcelona 5 de abril 1946 ,8 folios -mecanoigrafiados- (hay varias mas)Carsi,Alberto:La riqueza minera de Cataluña.Ed.Mauc,ci, Barcelona,.sif .(años30?),143pág.Casino Principal de Lérida: Reglamento.Ed.Tip.José Sol, Lérida, 1877, 16 pág.Castells Duran,Antoni:Las transformacionescolectivistas en la industria y los servicios deBarcelona (1936-39) Ed.Fund.Salvador SeguíMadrid, 1992 .159pág. (Donació autor).Columna de Hierro: Un "incontrolado"de laColumna de Hierro. Ed.Etcetera, Barcelona,1997, 24 pág.(donacio editorial).D'Halmar, Augusto: Lo que no se ha dichosobre la actual revolución española.Ed.Ercilla, Santiago de Chile, 1934, 78 pág.Damonte,Juan: Chau Papá. Ed.Virus,Barcelona, 1997, 174 pág. (Donació editorial).Dejacques: Contra las dictaduras.Ed.Juventudes Libertarias de Cataluña, 1938,15 pág.Des Periers,Buenaventura: CymbalumMundi Ed.Mundo Latino, Madrid, 1930, 8°,204pág. Trad . Notas E.Barriobero y Herrán.Dolgoff,Sam:Fragments :a memoir.Ed.Publications Cambridge, 1986 ,200pág.(Donació autor).Domenech 1 Domenech, Salvador: ManuelAinaud i la tasca pedagógica a l'Ajuntamentde Barcelona. Ed.Publ.Abadia Montserrat,1995, 545 pág. (Donació Josep MariaAinaud).

- 14 -

Page 15: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

Dreyfus, Dossier:Ejército Popular: Instrucciones militares alsoldado del ejército popular. 1938, 4 pág.Ejército Popular: Instrucciones militares alcabo y al sargento del ejército popular.1938, 4pág. (Portada Dibuix Renau).España Repúblicana: Por la República.Ed.PubLEspaña Combatiente, México, 1947,72 pág.Faure, Elle: Temas artisticos.Ed.Perseo. Col.El libro popular, n° 29 Barcelona, s/f. años30?.Faure, Sebastián: El dolor universal.Ed.Perseo Col. El libro popular, n° 25,Barcelona. s/f. años 30?.Faure, S: Las doce pruebas de la inexistenciade Dios. Ed.Tierra y Libertad, 1916 ,40 pág.Ferrer, Christian: El lenguaje libertario.Ed.Piedra Libre Montevideo 1990, 222 pág.(Donació autor).Ferrer, Christian: Los destructores demáquinas: In Memoriam. Ed.Etcetera,Barcelona, 1997, 24pág.(Donació editor)Ferrocarriles de España: Estatutos yreglamento de la Asociación General deempleados. Ed.Canión Madrid, 1899, 36 pág.Flores Magón, Ricardo:¿ Para qué sirve laautoridad? y otros cuentos.ed.Antorcha,México, 1976 ,185 pág. (Donació Rai Ferrer).Fontseré, Caries: Memòries d'un cartellistacatalà (1931-1939). Ed.Pártic Barcelona1995, 505 pág. (Donació autor).Fundació Ros Serra:Estatuts. Cristalleriesde Mataró Cooperativa Obrera. Imprés aMataró, 1934, 24pág.Ganmendia, José M 4: Historia de ETA.Ed.Haramburo, San Sebastián, 1983,355 pág.Gascue, Francisco: Memoria acerca de laetilización de los subproductos del COK. En lacuenca de Sabero.Ed.Tip.Teodoro, Madrid,1899, 53 pág.Gómez Casas, Juan: Los cruces decaminos. Ed.CNT,Madrid, 1984, 171 pág.Grimau, Julián: A Julián Grimau .Ed.Progreso Moscu, s/f. (anys70?) 86 pág.Guillamón, Agustín: Documentaciónhistórica del trosquismo español(1936-1948).Edne la Torre, Madrid, 1996 ,422 pág.(donació autor).Herranz, Albert: Geografía interior. Editadoen Tenerife, 1994, 41pág. (Donació autor),Herranz, A. i Martín Tomeu: La Iluita contrael servei militar a Mallorca, Editat a Mallorca,1995, 94 pág. (Donació autor).Herrera Peterre, José: Cumbres deExtremadura. Novela de Guerrilleros.Ed.Anthropos, Barcelona, 1986, 255 pág.

lbarrola lzur, F: Guerra y Paz en España.Del anarquismo a la revolución interior.Ed.Queimada, Madrid, 1983, 241 pág.lbels, André: Una crítica y un elogio.Ed.Perseo Col.E1 libro Popular, n°25,Barcelona, s/f. años30?.Iniguez,Miguel y Gómez,Juan:Isaac PuenteMédico rural ,divulgador cientí fico yrevolucionario. Ed.Papeles de Zalabanda,Vitoria, 1996 ,175pág.( Donació editorial).Jacquinet,Clernencia:lbsen y su obra.Ed.Sempere, Valencia, sif(años 10?) ,230pág.Lanneret, Pierre: Les intemationalistes dutrosiérne camp en France pendant la secondeguerre mondiale, Ed.Acratie, France, 1995,79 pág.Lizano, Jesús colectivo: Labios comoespadas. Edición autor ‚Barcelona, 1983,27pág.Lizano, J: La trampa y cuatro poemaselegiacos. Ed.A.E.P., Barcelona, 1997,27 pág.L'unas, Josep: La revolució .PoemaEd.Tip.La Academia, Barcelona, s/f. (188.?)32 pág.Lubac, Henrid: Proudhon y el cristianismo.Ed.Zyx, Madrid, 1965 ,308 pág.Maña, Gemma y otros:La voz de losnáufragos. La narrativa Republicana entre1936 y 1939.Ed.De la Torre, 1997, 431pág.(Donació Luis A Esteve).March, Vicente: ¡Cómo nos diezman!.Ed.Tip.Hispalense.Reimpreso por JoséSánchez Rosa, Zaragoza, s/f. (anys10?)122 pág.Marighella,Carlos: Por la revoluciónBrasileña. Edindice, 1970, 106 pág.Martin Luengo, Josefa: La escuela de laanarquía. Ed.Madre Tierra, Madrid, 1993,89pág, (donació editorial).Mar-tinez Puig, Leopoldo: Los traidores a laCNT Historia de las luchas sociales.Ed.Solidaridad Nacional, Barcelona ,s/f. (años40?), 32 pág.Maspons i Anglasell, F. :Catalunya Estat.Text taquigráfic de la dissertació celebrada a"La falç" el 23 de març de 1932. Barcelona,16 pág.Massaguer, Lope: MauthausenFin detrayecto: Un anarquista en los campos de lamuerte. Ed .F.Anselmo Lorenzo, Madrid1997, 186 pág. (donació autor).Molinari, Luis: El ocaso del derecho penal.Ed.Perseo CoLel libro popular, n°29,Barcelona, s/f. (afios30?).Montemar,Sergio de:La venganza deAndrés. Ed.Publicaciones Revista Blanca.Col.La Novela Ideal, n°556 (7-4-1937), 32pág.

- 1 5 -

Page 16: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

Montseny, Federica:Los hijos de la calle.Ed.Publ.de la Revista Blanca. Col.La NovelaIdeal n°24, Barselona, stf. 30 pág.Montseny,F: Impresiones de un viaje porGalicia. Ed.Ateneo Libertario R.Mella,A Coruna 1996, 44 pág. (donació editor).Navarro Navarro,Francisco Javier:"Elparaíso de la razón''.La Revista Estudios(1928-1937) y el mundo cultural anarquista.Ed.Alfons el Magnanim, Valencia, 1997,265pág.(Donació autor).Negrin, Juan: The will to victory.ed.Depart.ofSpanish, London,1938, 8 pág.Nettlau,Max:Esbozo de historia de lasutopias.Ed.lman ,Buenos Aires 1934101pág.Nordau, Max: La comedia del sentimiento.Ed.Sempere, Valencia ,s/f. (años 10?)229 pág.Oliver Ortiz, Emilio:Emociones de un sitiado(Belchite regina martymm).ed.Amaltea,Barcelona 1942, 272 pág.Orobon, Marie Ängele:Le Commune deParís en Espagne de la Presse au RomanPopulaire.Thése doctoral Universite SorboneNouvelle.1995, 502 pág.folio.(Donació autora)Ortega Saavedra,Humberto:Sobre lainsurrección.Ed.Ciencias sociales ,LaHabana, 1986 ,104 pág.(Donació J.MaBofill).Ortiz, Antonio: La segunda columna sale deBarcelona 9 folios mecanográfiados.Paz, Abel: Chumberas y alacranes 1921-1936. Ediciones EA, Barcelona, 1994,222 pág,( donació autor).Paz, A: Entre la niebla. 1929-1942. Ed.EA.,Barcelona, 1992, 239 pág, (donació autor).Paz, A: Viaje al pasado. Ed.EA., Barcelona,314 pág. (donació autor).Pelloutier, Fernando: Arte y revolución.Ed.Biblioteca Acción, s/f.(anys10?) 31 pág .(donació Francesc Cañameras).Pérez Ruiz, Mario: El rey en su ventana yotras imaginarias simbolistas.Ed.Angel Azul,Barcelona, 1989, 79 pág. (donació autor).Pérez Ruiz, M: Masoneria Una introducciónal tema. Ed.E.Marin, 1996, 94 pág.( donacióautor).Pi y Margall: Diálogos sobre la belleza.diálogo segundo.ed.J.A.Garcia, Madrid, 190145 pág.Piontkovky,S.A: La revolució d'octubre.Ed.Ariel Barcelona s/f (anys30?) 232 pág,(Portada Helios Gómez).Pons Prades, Eduardo:Morir por la libertad.Españoles en los campos de exterminioNazis. Ed.Vosa, Madrid, 1995,269pág.(donació autor).

Pons Prades, E.: Un soldado de laRepública. Ed Círculo lectores, Barcelona,1993, 379 pág. (donació autor).Pons Prades, E.:Las guerras de los niñosrepublicanos (1936-1995). Ed.CompañiaLiteraria, Madrid, 1997, 557 pág.(donacióautor.).Ponzan, Pilar: Lucha y muerte por la libertad.Ed.Tot ,Barcelona, 1996. .274pág. (donacióFEL LA).Prous i Vila, J.M: Quatre gotes de sang.(Dietari d'un català al Marroc).Ed.LLibreriaCatalonia, Barcelona 1936,324 pág.Raf-Eta: Okupa Kopon.editado en Valencia,1994, (donació autor).Ramos, Manuel: Una vida azarosa.44 añosde exilio en Francia_ Editat a Girona, 1993,289 pág.Refugios: Zanjas-refugios .Ed.edicionesespañolas, 1938 ,15 pág.Reclús, Eliseo:El ideal y la juventud.Ed.Perseo, Col.E1 libro popular, n°25,Barcelona s/f. (años 30?)Reimann, Elizabeth: Yo fui un contra.Ed.Arquefes Morales, Managua, 1987,349pág.(donació J.M.Bofill).Reparaz, Gonzalo: La tragedia Ibérica.Ed.Tip.Catalana, Barcelona, stf.(anys30),171 pág.Riba i Gumii, Salvador: L'Ateneu lgualadí dela classe Obrera(1863-1939).Ed.Ateneu,1988, 412 pág. (donació Ateneu lgualadí).Rodrigues, Edgar: Os Companheiros.Ed.Insular, Brasil 1997, 24 pág. (donacióautor).Rodrigues, E: Pequena história da imprensasocial no Brasil.Edinsular Brasil 1997,155pág. donació autor_Rodrigo, Antonina: Figuras y estampas delMadrid Goyesco. La Duquesa de Alba.LaCaramba. La Tirana.ed.Avapies, Madrid,1987,174 pág. (donació autora).Rodrigo, A.: Lorca y Dali.Una amistadtraicionada. * Ed.Planeta, Barcelona, 1981.253 pág. (donació autora).Rodrigo, A.: Mujeres para la historia.LaEspaña silenciada del siglo XX.Ed.CompañiaLiteraria, Madrid, 1996,325 pág. (donacióautora).Rodrigo,A.:Aleluyas de Mariana Pineda.Angel Ganivet. Federico García Lorca.Ed.Fundación Caja Granada, 1998 ,98 pág.(donació autora).Rodrigo, A.: Maria Lejärraga una mujer en lasombra .ed.Vosa, Madrid, 1994,359 pág.(donació autora).Rodrigo, A: Biografía del Doctor Trueta.Eci.Vosa, Madrid, 1997,396 pág.(Donacióautora).

-16-

Page 17: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

Sandino, Augusto C.: El pensamiento vivo.Ed.Nueva, Nicaragua,1984,409pág Vol. 1°,(donació J.MaBofill.)Santos Ortega, Mercedes de los: El devenirrevolucionario de Buenaventura Durruti.Ed.Sedición, Estalla, -Navarra, 1997,152 pág, donació autorSapina Belträn,José M i :Luminaria .Ed.Publicaciones de la Revista Blanca.Col.LaNovela Ideal ,n° 523 (20-8-1936), 32pág.Selser, Gregorio: El pequeño ejército loco.Sandino y la operación México-Nicaragua.Ed.Nueva, Nicaragua.1986 ,418 pág.(donació J.M13ofill).Sirera, Quim: Nosotros que sabemos tanto...Barcelona 1995/96.20 pág.(donació autor.)Solidaridad Catalana:Discursos contra la leyde las Jurisdicciones .En el senado y en elCongreso.año 1906.Ed.Tip.E1 anuario de laexportación, Barcelona,. 352p4.(donacióJesús Olano).Sturgis, Juliän:La rikoltado de la pecoj.Ed Presa esperantista societo, París ,s/f.(anys 10?). 21 pág.Teatro: Aforó teatros de Barcelona ( años30).Unión General de Trabajadores deEspaña: Apéndice de la memoria del XVIICongreso ordinario que se celebrará enmadrid los días 14 y siguientes de octubre de1932.Ed.Gráficas Socialistas, Madrid, 1932102 pág.Zulueta,Luis de :El ideal en la educación.ediciones de la lectura, stf.(años30?),243pág.Zulueta,L: La edad Heróica.Publicaciones dela Residencia de estudiantes Madrid 1916,145päg.

EPISTOLARIOFerrer Alvaro, J.: Carta abierta al CamaradaS.Clara director de Solidaridad Obrera deBarcelona, editada en Tierra y Libertad el 8 demayo de 1931.Franco, Ramón: Garantías constitucionales.editada en Solidaridad de Valencia el 18 deabril de 1931.

Premsa (Revistes ,diaris,etc)Acció Barcelona (C.A.D.C.I.), n°35 (juny1934)Acción Libertaria: Gijón, Asturias, n°23(16-6-1911)Actualidad»: Barcelona n°89 (29 abril 1852)Ahora:Madrid n°2292-2293-2296 (abri11938)Associazione Italiana per la liberta dellacultura Roma 1952 n°9-10,1955 n°25 , 1958n°35.

Aureneta,L': Barcelona ,1896 n°73, 1897n"103,104, 105, 111,112, 113, 115, 121, 125,127, 128,129,130,Aurora: Barcelona n°28 (3-11-1906), n°29(10-11-06), n°36 (29-12-06).Bandera Federal, la: Valencia, n°133(7 julio 1894)Be Negre,e1: Barcelona n°174 (24-10-1934),n°208(196-35),n°220(11-935), n°225 (26-2-36)Butlleti de la escola Municipal dedeficients:Barcelona 1919, n°2-3.Camperol,EI:(F.P. T. T)n°7, (20-4-1934)Cataluña: Barcelona n°213 (2-7-1918), n°217(7-7-18),Cataluña Diario de la Nueva España.Barcelona ,n°216 (5-7-1918) n°211(21-6-1918), n°214(2-7-1918) n°218(8-7-1918)Cencerro,e1: Madrid, n°195 (1872), n°695(1882)Cencerro,e1: Madrid, Segunda época, n'1,2(1931).Combate,EI:Madrid, n°7 (16-4-1930)Confederación: CNT, Murcia, n°567(25 noviembre 1938)Democracia: Vilanova i la Geltrú, n°1009(16-11-1929), n°1010 (30-11-29),n°1013(18-1-30), n°1014 (1-2-30).Día, El: Terrassa, n°4813 (9 febrero 1935)Diario de Valencia: n°232 (7-11-1911)Contiene fotos procesados Cullera.Diario Republicano:Barcelona n°23(26-4-1893)Diciembre: Valencia, n°4 (18-4-1931), n°5(25-4-1931).Discusion, La: Madrid, rf2 (7 octubre 1868).Duonmonata,la:Leipzig, (Esperanto)n"1(oktobro 1909), n°9/10(1910).Esquella de la Torratxa, La: Barcelona,n"1478 (26 abril 1907)Euzkadi: Bilbao, n°7808 (26-6-1938),n°7918(2-11-38),n°7931 (17-11-38).Evolució Barcelona ,(Portativeu ferneen°16(10-10-1931)Farol,EI:Zaragoza, n°361 (18-10-1903).Federación, La: Barcelona, n°17 (29 agosto1897)Federalista, El: Madrid, n°4 (18 octubre1873).Flaca, La: Barcelona ‚1870 n°43,45,46,47,48,50,57,59; 1871 n°87Gaceta Minera:Cartagena, n°613(15-1-1895).Gato Negro,EI:Barceiona, n°3 (29-1-1898)Gil Blas: El Federalista Barcelona, n°extra13 maig 1895Iberia: Barcelona ,n°1 (10abril 1915)

- 17 -

Page 18: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

- 18-

Kataluna Esperantisto: Barcelona, n°20(Febrero 1926).Lucha, La: (Director M.Domingo) n°318 (30julio 1917)Lucha,La:Sabadell ,(anticierical) 1932 n°2-3-4-5-6-7-8-9-10-11Mano oculta,La:Madrid, n°11 (8-4-1893)Mediterräneo: Barcelona, n°6(octubre 1926), n°18 (abril 1927)Motin, El: Madrid, n°5(4-2-1909) n°39(2-12-1909) (contiene dibujo sobre Ferrer).Nación, La: Madrid, n°919 (24-9-1928).Nau, La: Barcelona, n°1315 (6-12-1932)Nou Horitzó: Comité d'empresa UGT, BancBilbao, Barcelona, n°6 (abril 1937)Nuevo Ideal,EI:Mataró, n°392 (1-4-1893).OC Tolosa, (en occità) 1957 n°203, 1960n°218, 1961 n°222,1962 n°223-225, 1963n°229-230, 1964 n°213.

L': Olot, n°117 (16 març 1890).Opinió, L': Barcelona, n°20 (30 juny 1928)Opinió, L': Barcelona, ERC. n°23 (30 juny1931), n°25 (2 juliol 31), n°212 (6 febrer32),n°245 (16 març 32), n°616 (25 maig 33).Opinión pública, La: Madrid, n°166(7 noviembre 1851)Parlamentario, El: Madrid ,n°182(30 septiembre 1914)Petit Journal,Le:París, n°353(21-8-1897)atentado Cano vas, n°391(15-5-1898) Guerrahispano-americana.ISOUM: México, n°2 (enero 1945)Prensa, La: Barcelona ,n° 85 (30 agosto1919).Presente, El: Barcelona, n°44 (10 diciembre1852)Proa: Montevideo ,(F.O.C.R.N.A)n°17 (agosto1951).Progreso, El: Barcelona, n°2 (30-6-1906),n°179 (24-12-06) n°3706 (15-6-1917)Progreso:Paris, (esperanto) n°65(junio 1913)Pueblo, El: Valencia, n°15178 (29 enero1937)Radical,EI:Valencia, n°36 (14-4-1903)Radio Barcelona:C663 (26-6-1937).Renaixensa, La: Barcelona, n°9244 (22 maig1903)Revista de política Social Madrid, n°12(diciembre 1928).Saba Novel:Rubf,1932 n°705-707-712-726-727-729-732-733-739-743-747-748-749-750-754-, 1933 n°760-765-778-782-783-, 1935n°910-912-, 1936 n°913-914-915-916-917-918-919-920-921-922-923-924-925-926-927-928-929-930-931-932-933-934-935-936-937-938-939-940-941.Simbalo,la: Washington, (esperanto)n°8(oct.1910), n°10(dec.1910),n°4(junio 1911).Sindicalismo: Barcelona, n°22 (14 julio 1933)

Social ,EI: Barcelona , (católic), n°301 (11-6-1914).Suno Hispana,la:Valencia, (esperanto/castella) 1909 n°61-63-64-65-66-67-68-69-70-71 -72Temporal,EI:La Habana , n'2 (22-4-1876)Temps, El: Barcelona, n°42 (27 octubre1934)Tiburón,EI:Barcelona , Almanaque para1872.Tio Cuc, El: Alacant, n°574 (9-6-1934)Tralla, La: Barcelona, n°112 (4 -5-1906)n°143(23-11-1906)Tramontana, La: Barcelona ,4°époc,a. n°2(31-10-1903)Tribuna Libre: Valence, (Francia) CNT,1958 n°3,4.Última Hora :Barcelona ,n°493 (21-5-1937),n°524 (26-6-37),n°555 (2-8-37), n°579(30-8-37).Unión Obrera: Madrid, CNT, n°220(3 octubre 1925)

Vilanueva y Geltrú: (Falange), n°79 (31-5-1947), n°89 (18-1047),n°371 (7-2-53).Voluntario de la libertad, El: Vilafranca delPenedé, n°15 (6 junio 1869).

Donacions:Desde la edición del últimon úmero

de nuestra revista"Enciclopédic Notician" hansido numerosas las donaciones y aunquealgunas ya están reseñadas y registradas ennuestro fichero y en el espacio dedicado alRacó Bibliográfic,queremos desde aquí darlas gracias ,como acuse de recibo a lassiguientes donaciones Ateneo Llibertari delPoble Sec ,diversa documentación libertariade los años 70 y 80, asi cómo las cartillasescolares de la Escuela Almi. Vidal por larevista "Tiempos Nuevos' semanario soviéticoeditada en Madrid a mediados de los años 70.Francesc Foguet por su tesina "Aproximació ala dramatúrgia catalana en temps de guerra irevolució'' (1936-39). Josep Ma Bofill (cherna)una sesentena de libros de la temáticaSandinistas, Nicaragua, Cuba, etc.Grupo Etcétera Donaciones de unoscincuenta libros en su mayoría en lenguafrancesa e italiana sobre la temática demarxismo, troskismo y anarquismo, ademásde completarnos la colección de la revista quepublican desde hace al menos dos décadas.Josep Barbera i Suque por la donación de sulibro "Història d'una pedra".Seguramente otras donaciones quedan ahoraen el tintero ,pero a buen seguro que enpróximas ediciones del 'Enciclopèdicdaremos cuenta de ellas.

M.A.P.

Page 19: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

Última HoraL'Assemblea General Ordinaria

Tal com esteva anunciat es va celebrar elpassat dia 29 de juny. Es va acordar elnomenament de la nova Junta de l'A.E.P. queva quedar constituida de la manera següent:

President: Manel AisaVice-president: Adolf CastañosSecretan General: Ramon GabarrösTresorera: Montserrat JumetVocalia CDH-S: Cales Sanz

Assumpta VerdaguerVocalia d'Ateneu: Juanjo Alcalde

També es va acordar nomenar socis d'honorels companys Josep Farrés i Alvar Agustí.

Es va tractar de donar un nou impuls ales activitats de l'Ateneu i a l'organització de/Centre de Documentació.

7:eeer.'':';

PRO HISTORIA DE L'AEPCom feiern saber en l'anterior número del'Enciclopèdic, properament sortirá publicat el!libre de Ferran Aisa, "Ateneu EnciclopèdicPopular, crònica d'una trajectòria cultural(19021998). Per tal de col laborar en l'ediciódel llibre s'ha obert una subscripció; lesaportacions es poden fer al compte correntque el CDHS-AEPté obert a la Caixa (CEPB)n. 2100-0802-49-0200406465. Cal que feuconstar el vostre nom ja que, una vagadapublicat, l'AEP us en farä arribar unexemplar.Fins ara s'han rebut les donacions següents:Julia Aisa Fernández 3000,- ptes

Anònim 5000,- ptes.

Anònim 5000,- ptes.

Andnim 3000,- ptes.

Federico Arcos 14390,- ptes.

Heribert Barrera 5000- ptes

Enrica Boada 2000,- ptes.

CCCB (100 !libres)Juli Colom 3000,- ptes.Antonia Fontanillas 2000,- pies.Joaquín Gutierrez 4000,- ptes.Ml. 200.000,-ptes.ConxaPerez 3000,-ptesGuillem Pizarra 5000,- ptes.La Junta del CDHS-AEP agraeix aquestesdonacions i espera que ben aviat es facirealitat 'edició d'aquest !libre.

"Amenes Plticides"

He Ilegit nostre Enciclopèdicon tot es d'interés:les activitats, servei de llibreria,història, treballs d'investigad&racó bibliogràfic, poesia...Aquestes "aromes" del saberi la "placidesa" d'absorbir-lesdilatant esperit i ansies d'anar Iluny, mesIluny. Entre tot el que aprenem,sempre quelcom ens crida l'atenciócom aquest pseudònim poéticd'"Aromes Plácidas"de Sebastiä Giralt i Tutet,que ens ha entrat dins el corpel relat de Ferran Aisa Pámpolsque ens don a conäixeruna curta biografiad'ateneista interessaten empènyer revolució,i entre altres activitats:La Campanya d'Alfabetitzacid,La Vida sana. rExcursió!Quin ésser mes prodigidsque amb la seva aportaciódonä vida a l'Ateneu;obrint camins de muntanyaon la flor de romaniel boscam engalana;les aromes del pi

ens fan entrar en gana.Recordant-lo, em sento feliç.Sara Berenguer

EL GRUP POÈTICLEÓN FELIPE I LA POESIAEl grup po .etic león Felipe pretendetransmitir la poesía en sus más amplios yvariados registros. Busca llegar por lohermoso a lo hondo, al yo íntimo que vacamino del todos.Incita a la creación y la creatividad desde elconocimiento compartido, pues sabe que lacreación sin referentes ni conocimientos estágeneralmente condenada al vacío y lasuperficialidad.Tratamos, desde la difusión de la granpoesía -como de la pequeña- de crear unclima y una atmósfera que nos incite a creary a compartir, siguiendo la vieja -perovigente- estela de la emancipación culturaldel movimiento popular. Somos de vocaciónuniversal, por ello empezamos por nuestropropio barrio.

- 1 9 -

Page 20: MOVINGarCIVI.Z,V9PIMINIZtaliMINCzeiwur, E...Seguí i la seva época a l'Ateneu Barcelonés. A iniciativa d'en Joaquín Trullén, soci de l'Ateneu, el dia 24 d'abril vam tenir a l'Espai

aire..11$

Creemos y sentimos que la poesía no puedeconocer de unos solos significados ni de unamanera única de transmitir. Por el contrarioqueremos abordar caminos sensitivos épicosy líricos, imposibles de guardar en un cajónde estantería con nombre y significado. Entodos estos anhelos y necesidades nossentimos referenciados en la trayectoriahistórica del ATENEO ENCICLOPÉDICOPOPULAR, así como en los anhelos dehorizonte y cada día del grupo de personasque lo animan en este tiempo, cuidando conmimo y emoción el fuego sagrado de aquelloque nos fue dado muchas veces en gesta, ysiempre con esfuerzo, por las personas quenos precedieron en este camino.Es por todo ello que hemos colaborado conel ATENEO ENCICLOPÉDICO POPULARen la organización de recitados conjuntos yhomenajes, tanto a grandes poetas como a lapoesía. Es nuestro deseo y voluntad seguirhaciéndolo tanto en La transmisión de lamemoria histórica como el cultivo delpresente que busca futuro.Convocamos en todo ello la sensibilidad y elgusto por la poesía que cada uno puedaaportar, para "conociendo el bien y el mal",tener más elementos para saber escogermejor.

Servei Llibreria-AA.VV.: "L'Anrquisine i la Guerra Civil, 1936-1939", Ed.E1 Vaixell Blanc (AEP) BCN; 1986,anides de Frederiea Montseny, Pero Sola CarlesFontseré, Gerard Jacas, Carles Sanz, Ferran Aisa,etc. 1000 ptes.-AA.VV.: Antologia Poètica a la Memòria deSalvador Puig Antich" (Recerca de Ricard deVargas-Golarons). Ed.A.E.P., BCN, 1996, 34 pp.600 ptes.-Alas, Leopoldo "Clarin": "Proudhon". Ediciódel CDVIS-AEP, BCN, 1990, 34 pp., 500 ptes.-Amigos de Durruti, Lös: "Hacia una nuevarevolución". Ed. AEP/Eteótera. BC; 1997, 47 pp.400 ptes.-Anarquisme, Exposició Internacional. EditaFELLA/AEP/ALLPS, Barcelona, 1994, 592 pp.castellà. 900 ptes.-Costa Font, Josep y Campos, Severino:"Actuación y proyección de la CNT y elanarquismo: CNT hoy". Ed. CEL, BCN, 1978, 35pp. 200 ptes.-Domenech i Avellanet, Josep: "Úniques".Poemes (Uh dels rnolts que no deixaren viure).Presó Model, 1939, Camp de la Bota 1942.Recollides per Natalia Sans.Ed PELLA, BCN,

1997,1997, 86 pp. (castellà), 800 ptes.-Giménez Arenas, Juan: "De la Unión a Banat".Itinerario de una rebeldía (memorias de uncenetista). Ed.FAL, Madrid, 1996, 173 pp. 1200ptes.-I Toledo: "Poemas para encalar el blanco". Ed. Lamano en el cajón. BCN, 1980, 89 pp. 300 ptes.-Jacas, Gerard: "Efemérides de la història deVeducació". Ed,AEP, 41 pp. 300 ptes.-Madrid, Paco i Aisa, fierran: "80 Aniversario deSolidaridad Obrera 1907-1987". Ed. CDHS-AEP,BCN, (987, 60 pp. 500 ptes.-Massaguer, tope: "Mautaushen: fin de trayecto.Un anarquista en los campos de la muerte"Ed. FAL, Madrid, 1997, 186 pp. 1500 ptes.-Paz, Abel i Semprún, Carlos: "Actuación yproyección de la CNT y el anarquismo:Organización.". Ed,CEL, BCN, 1978, 35 pp. 200ptes.-Reyes, Marcelino: "29 Poemas". BCN, 1981,41pp. 400 ptes.-Reyes, Marcelli: "Naufragi d'hievern". BCN,1996, 61 pp., 500 ptes.-Pin Ateneo Enciclopèdic Popular: Logotip deFrancesc Layret dibuixat per Caries Fontsere. 200ptes.-Solà, Pere i Aisa, Ferran: "Francesc Ferrer iGuardia i l'Escola Moderna". Catàleg bibliogràficde l'Exposició, Ed. Pleniluni i AEP, BCN, 1991,112 pp. (il.lustrat), català, castellà i anglés.2000ptes.Pedidos por Contrare.embolso al Ap.Correos22.212 08080 Barcelona

BibliotecaLa vocalia d'Arxiu, Biblioteca i Hemeroteca fasaber a tots els socis i al usuaris de la biblioteca,que a partir del mes de desembre els dies d'atencióal Públic seran els dimarts i els dimecres de sis anou del vespre.

EdiciáladministraeidAEP/CDH-SEquip redacció disseny,compaginacig,etc.AEPPasseig Sant Joan 26 ler 1108010 BarcelonaAp. Correus 22.21208080 BarcelonaTelefon 93-265-05-81Dipòsit Legal B. 1790-84ISSN 1136-9833

-20-20-