MUNICIPI DE PRATDIP - Diputació de Tarragona · fusta de pi i vidres transparents, situades en tots els espais. Aquestes obertures tenen vistes de gran interès paisatgístic sobre

PUNT D’ACOLLIDA I D’INFORMACIÓ ETNOGRÀFICA DE LA SERRA DE LLABERÍA MUNICIPI DE PRATDIP

Projecte museogràfic dels espais de dinamització i informació turística

“Muntanyes de la Costa Durada”

02 MEMÒRIA DESCRIPTIVA

adhocsostenibilitatambiental2009

PUNT D’ ACOLLIDA I D’INFORMACIÓ NATURAL I ETNOGRÀFICA DE LA SERRA DE LLABERIA

1.OBJECTIUS I PLANTEJAMENT 15

2.DESCRIPCIÓ DE L’ESPAI DISPONIBLE 16

3.ESTRUCTURA MUSEOGRÀFICA 17

3.1. ACCÉS. ZONA DE BENVINGUDA 17

3.2. ATENCIÓ AL VISITANT 17

3.3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS I CRITERIS. RECURS MUSEOGRÀFICS 18

3.3.1. Eix informatiu de la Serra de Llaberia. 18 3.3.2. Eix informatiu del municipi de Pratdip: 29 3.3.3. Eix interpretatiu del món mitològic de la zona 30

4.DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 34





1. OBJECTIUS I PLANTEJAMENT

La Serra de Llaberia és un espai natural protegit (EIN) que engloba diferents termes municipals entre els

que destaca el municipi de Pratdip com una de les principals portes d’entrada a aquest zona des de les

terres del Baix Camp.

Aquest és un espai geogràficament aïllat de la resta del territori, el que ha propiciat que presenti unes

característiques ambientals i naturals úniques i diferenciades. Aquest aïllament també s’ha deixat notar

al llarg de la història i en la seva població tot donant lloc a una terra plena de misteris i de rondalles que

ens mostren la Serra com un territori ple de racons i històries per descobrir.

En base a aquestes característiques, els objectius principals del centre són:

1. Crear un punt d’informació per tal d’acollir visitants i oferir informació general sobre l’Espai

Natural Protegit de la Serra de Llaberia, del consorci que el gestiona i sobre tots els municipis

que en formen part.

2. Crear un centre d’interpretació en el qual es posin de relleu els recursos turístics de la zona de

la Serra de Llaberia i del seu entorn (interior del Baix Camp), a través de tres elements: l’home,

la natura i la mitologia.

3. Crear un punt d’acollida turístic del municipi de Pratdip.

4. Informar sobre activitats, recursos i serveis turístics que es desenvolupen tant en els municipis

de la Serra com de la resta de territori d’interior del Baix Camp.

Aquests objectius són els que marquen el plantejament general del centre i que ens obliguen a

focalitzar i centrar els recursos museogràfics, tècnics i informatius. D’aquesta manera, per tal de donar

compliment a aquests objectius, es concep un espai polifuncional d’acollida de persones visitants o

turistes i que al mateix temps doni a conèixer la Serra i els seus pobles mitjançant la presentació dels

seus referents culturals i identitaris més representatius.

La informació i conceptualització de l’espai s’estructura en tres eixos diferenciats:

1. Ex Informatiu de la Serra de Llaberia: difusió dels valors naturals i culturals de la Serra de Llaberia

així com de tots els serveis, infraestructures i activitats turístiques que s’hi desenvolupen, tant en el

seu interior com en els pobles que en formen part. També ha de servir com a plataforma de difusió

i comunicació amb els visitants i turistes del Consorci que gestiona l’EIN i de la gestió, les

actuacions i les activitats que aquest desenvolupa.

2. Eix informatiu del municipi de Pratdip: espai temàtic que exposa els valors més rellevants del

municipi de Pratdip i que ofereix informació per tal de que el visitant pugui descobrir‐los.

3. Eix d’interpretació del món mitològic de la zona: invitar al visitant a descobrir la zona a través de la

mitologia que aquesta amaga. Aquest és un aspecte molt rellevant de la història i cultura dels

municipis d’interior del Baix Camp, en general, i que es veu altament representada en els pobles

que formen part de la Serra de Llaberia.





2. DESCRIPCIÓ DE L’ESPAI DISPONIBLE

L’espai destinat a Centre d’Interpretació està situat en un edifici entre mitgeres del nucli urbà (posició

tester). Té una alçada de planta baixa més tres, ocupant la totalitat de la planta segona. Donada la seva

adaptació a la topografia, aquesta planta disposa d’accés a nivell des d’un dels carrers.

La planta té una superfície útil de 105 metres quadrats i es configura en dos espais principals de forma

irregular. Estan delimitats verticalment per façanes d’obra de fàbrica de maó enguixades i pintades, i

horitzontalment per forjats de formigó armat. El sostre està enguixat i pintat i el paviment és de peces

de terratzo.

L’entrada de llum natural es produeix per unes finestres balconeres de proporció vertical, amb marcs de

fusta de pi i vidres transparents, situades en tots els espais. Aquestes obertures tenen vistes de gran

interès paisatgístic sobre la Serra de Llaberia.

El local té una alçada lliure de 2,65 metres.

L’espai d’accés disposarà d’uns serveis adaptats d’ús públic i d’una porta que comunicarà amb l’escala

d’accés a la planta superior.

La centralització de les instal∙lacions existents es troba en un armari situat en l’espai d’accés.





3. ESTRUCTURA MUSEOGRÀFICA 3.1. ACCÉS. ZONA DE BENVINGUDA

El Centre disposa d’una primera zona d’accés o benvinguda que integra l’espai en concret al projecte

global de “Muntanyes de la Costa Daurada”. Es correspon a l’espai d’Accés dels plànols generals i a

detall adjunts.

L’accés disposa d’un element informàtic interactiu (i) que exposa als visitants el projecte conjunt tot

explicant els tres centres que en formen part d’una manera unitària. La zona de benvinguda també

disposa d’un alçat (Pi) de color verd amb una silueta d’un Dip acompanyada d’un parell de textos. Un

text conjunt a tots els espais a definir pel Consell Comarcal i un text específic pel centre que animi als

visitants a entrar‐hi.

Es proposa un lema i un text preliminar específic per a aquest centre:

LEMA IMAGINA

TEXT EI! Fixa‐t’hi!

Si pel camí passeges pots veure florir el teix, sentir el cant de la gralla de bec vermell,

escoltar com salta l’aigua pels espinats barrancs, veure a la llunyania el vol tranquil de

l’àliga.., però compte! No t’adormis, que no se’t faci tard, que el vespre et trobi

aixoplugat al poble, que no t’embolcallin les ombres nocturnes, és el moment dels

buscadors de tresors, de fugides de bandolers, del despertar del DIP....

Ni t’imagines tot el que et queda per descobrir!

El format i l’estil dels textos utilitzats seran iguals a tots els espais i d’acord amb el que defineixi el

Consell Comarcal.

3.2. ATENCIÓ AL VISITANT

L’espai d’atenció es correspon a la zona (AT) dels plànols adjunts i es concep com un mostrador

d’atenció al públic i taula de treball.

En aquest punt, el visitant hi trobarà material informatiu referent a cada un dels apartats conceptuals i

expositius del centre, material específic i actualitzat d’activitats i serveis turístics, així com també el

personal a qui dirigir‐se per a més informació. El material específic s’ha de correspondre no només a les

activitats temporals que s’organitzen des del Consorci de la Serra de Llaberia, i dels municipis que en

formen part, o als seus serveis turístics, sinó que també ha de facilitar informació d’activitats i serveis

turístics que tenen lloc en la resta de municipis que conformen l’interior de les Muntanyes del Baix

Camp.

A la vegada, aquest espai també es dissenya com a zona de treball per a personal del Consorci de la

Serra de Llaberia, que ha de ser l’encarregada de mantenir actualitzada la informació existent al centre.

Per aquest motiu, aquest sector inclou també l’equipament d’oficina necessari per tal de que s’hi pugui

desenvolupar aquesta funcionalitat.





3.3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS I CRITERIS. RECURS MUSEOGRÀFICS

Tal i com s’ha posat de rellevància anteriorment, el centre d’interpretació treballa en tres eixos

informatius els quals ocupen un espai específic i diferenciat a dins del centre.

3.3.1. Eix informatiu de la Serra de Llaberia.

Objectiu: donar a conèixer l’Espai Natural Protegit de la Serra de Llaberia i del seu entorn, l’entitat

gestora de l’espai i de les seves actuacions així com del valors naturals, culturals i turístics de l’espai i els

seus municipis.

Continguts i recursos museogràfics.

1. Introducció a la Serra de Llaberia i al Consorci que la gestiona L’espai destinat a exposar

aquesta informació és la columna central (iS) de la sala d’entrada, l’espai (PA) i la paret (JC). S’utilitzen 4

recursos museogràfics.

Recurs museogràfic

Breu text explicatiu sobreimpressionat a l’espai (iS)

Contingut

Conceptes bàsics a exposar en el text

Espai Natural protegit per la Generalitat de Catalunya i per la comunitat Europea a través de

la Xarxa Natura 2000

Superfície de 100 km 2

Espai representatiu dels sistemes naturals de les serres pre‐litorals del Sistema Mediterrani.

L'espai destaca principalment pel notable relleu i pels valors de la vegetació i de la fauna

invertebrada. De la notable diversitat de les comunitats vegetals, en sobresurten, pel seu

interès, algunes de molt rares en aquest territori (gatelledes, brolles, pradells, poblaments

rupícoles endèmics...).

S’estén pels municipis de Falset, Pradell de la Teixeta, torre de Fontaubella, Colldejou, Mont‐

roig del Camp, Vilanova d’Escornalbou, Pratdip, Vandellòs, Tivissa, Guiamets, Capçanes i

Marçà.

Manté continuïtat, i moltes de les seves característiques naturals, amb les veïnes Muntanyes

de Tivissa‐ Vandellòs

Espai gestionat pel Consorci de la Serra de Llaberia des de l’any 2005 i que agrupa 6 municipis

(Tivissa, Capçanes, Marçà, Torre Fontaubella, Colldejou i Pratdip) i compta amb el suport de la

Generalitat de Catalunya. Les seves actuacions es centren en el manteniment i recuperació de

la riquesa natural i cultural que allotja la Serra i en donar‐la a conèixer.





Recurs museogràfic

Audiovisual a l’espai (PA) pantalla amb projecció

Durada aproximada 7/10 minuts

So No

Text sobreimpressionat Si. Noms dels llocs que surten a les imatges

Conductor Diversos usuaris de l’espai (gent local, turistes, animals, etc.)

Època de l’any tardor

Contingut

Guió 1. Poble: un vilatà va a comprar el pa al forn del poble. Detalls dels productes locals (coques, pastissos,...). S’hi troba uns ciclistes de BTT que han comprat l’esmorzar.

2. Els ciclistes de BTT surten cap a la muntanya. Els seguim primer per dins del poble, després per una pista asfaltada i posteriorment per una pista de terra. (detalls de l’estructura del poble, quan el paisatge passa del poble als horts i camps de conreu del seu voltant, etc). A la pista de terra es creuen amb uns senderistes.

3. Els senderistes passen pel bosc i arriben fins a una font, on esmorzen. Detalls del bosc, el joc de llums, els fruits dels arbustos, les restes de marges, una carbonera, etc. Els excursionistes s’aixequen i continuen el seu camí, el zoom de la càmera passa a enfocar un ocell que ha aparegut per menjar les molles de l’esmorzar.

4. L’ocell va menjant les molles, es fa un zoom al terra, on es veuen restes de glans, de fulles, la terra, algun regueró d’aigua de la font. S’ajunten diversos ocells que picotegen fins que marxen espantats per un esquirol que ve a beure a la font. Enfocant cap al cel tot seguint els ocells, més amunt, veiem l’àliga cuabarrada.

5. Enfocant l’àlgia des de sobre obtenim una vista general de l’espai natural (cims, cingleres, barrancades, pobles als peus muntanyosos, etc.). L’àliga baixa en picat a agafar un cuc. Veiem com una sargantana s’espanta i s’amaga sota una pedra, al costat del peu d’una ovella, que està pasturant amb el ramat.

6. Les cabres/ovelles van pasturant i s’enfilen cap a un arbre dispers enmig del matollar a menjar‐ne les fulles. Algunes fulles es desprenen i, per l’efecte del vent, surten voleiant fins a caure dins d’un curs d’aigua. Seguint la fulla obtenim vistes sobre la transició entre els llocs culminals, amb poca vegetació, i la part frondosa de la vall.

7. Seguim l’aigua, que s’obre pas entre salts de roca, boscos i fonts. Hi veiem un cranc de riu, macroinvertebrats aquàtics, una salamandra i, al marge del riu, un senglar bevent aigua.

8. El senglar ens condueix pel bosc, entremig de les lianes, la vegetació espessa de l’alzinar, veiem els esbarzers, l’arítjol, els arbustos i les branques baixes dels arbres, es refrega en una zona de fang i després contra un arbre al costat del camí, que queda brut i amb pèls enganxats. El seguim fins que surt a la vora d’un camp de conreu, on veiem un pagès llaurant.

9. El pagès està llaurant un tros de terreny, tenim la vista del poble (el poble de Pratdip) al darrera, una mica proper. El pagès recull els fruits del seu hort i deixa els estris en una caseta de pedra seca. Se’n va cap al poble amb el tractor amb remolc, on també hi té una caixeta amb avellanes, i porta els productes a l’agrobotiga, per vendre. Hi arriben uns turistes.

10. Els turistes compren alguns dels productes acabats de portar pel pagès, junt amb d’altres com una ampolla d’oli. Agafen el fulletó d’informació del centre i van a visitar‐lo. Es veu com arriben fins a la porta del centre d’interpretació de Pratdip, passant pels diferents carrers del poble.





Recurs museogràfic

Pantalla tàctil localitzada a l’espai (iS)

Contingut

Una part dedicada a posar en coneixement del públic visitant els projectes i activitats que està

desenvolupant el Consorci i que es tenen programades al llarg de l’any o d’un període concret.

Aquesta part s’exposarà mitjançant una pantalla interactiva i inclourà:

Activitats: excursions, xerrades, exposicions, etc. La informació inclouria una breu descripció de

l’activitat, les dates de realització i lloc o telèfon a on informar‐se o inscriure’s.

Projectes de restauració, biodiversitat, etc. La informació inclou el nom del projecte, data

d’inici i finalització, objectius, tasques realitzades i resultats, fonts de finançament, etc.

Recurs museogràfic

Espai de jocs infantils a la zona (JC)

Contingut

En aquesta zona hi haurà a disposició dels més petits trencaclosques tridimensionals amb imatges de

pobles i espais de la Serra de Llaberia

2. Els valors de la Serra de Llaberia: s’exposen els diferents valors de la Serra (naturals‐geològics,

culturals i turístics) mitjançant la posada en coneixement dels visitants dels actius més representatius

de cada valor. Ocupa la zona (M) de l’espai.

Recurs museogràfic

Cada actiu serà identificat amb un pictograma específic

Aquests actius seran exposats a la zona del mapa (M), la qual està formada per una estructura

compartimentada amb 48 mòduls sobre la porta dels quals es troba grafiat el mapa de la Serra de

Llaberia amb tots els municipis que en formen part.

Sobre el mapa es localitzaran els diferents actius a través dels seus pictogrames.

L’interior de cada mòdul es destinarà a diferents usos:

Exposició dels actius identificats en el mapa (Mòduls A, B, C, D i S). Mòduls amb els quals el

visitant interactua. Dins de cada un d’aquests mòduls el visitant hi trobarà informació

corresponent per a cada actiu. S’utilitzen 4 models expositius diferents per a exposar aquesta

informació els quals queden representats en els plànols a detall adjunts.

Zona d’emmagatzematge (Mòduls M). El visitant no hi interactua. Ús intern del Centre.





Contingut

Mòduls S: informació sobre els pobles. Tots els pobles que conformen la Serra de Llaberia tenen

associat un armari on, en el seu interior, s’hi troba informació concreta del poble, dels seus serveis

turístics i de les activitats que s’hi poden desenvolupar. El recurs expositiu per a mostrar aquesta

informació es correspon al Model expositiu 4. En total hi ha 9 armaris d’aquesta tipologia que es

corresponen a:

Codi Armari Poble

S1 Marçà

S2 Falset

S3 Torre de Fontaubella

S4 Guiamets i Serra d’Almos

S5 Capçanes

S6 Llaberia

S7 Colldejou

S8 Tivissa

S9 Vandellòs

Mòduls A, B, C i D: informació sobre els actius. En el seu interior s’hi troba informació concreta de

cada actiu assenyalat en el mapa. S’utilitzen 3 models expositius diferents per a mostrar la

informació dels actius dins de cada mòdul: model 1, model 2 i model 3 els quals queden definits en la

documentació gràfica adjunta.

Alguns actius només serà identificats i localitzats sobre el mapa però no es donarà informació

addicional o aquesta estarà disponible directament al punt d’atenció al visitant.

Els actius, model expositiu per a cada un d’ells i contingut concret a desenvolupar‐se dins de cada

mòdul queden definits tal i com mostra la següent taula:





Contingut

Mòdul Actiu Model expositiu Contingut Punts de localització en el mapa

A1 Dinàmica incendis forestals

MODEL 1.

4 fotos en vertical mostrant els diferents estadis de la recuperació d’un bosc cremat fins a l’estat de maduresa.

La Serra de Llaberia allotja un bosc bàsicament mediterrani que està íntimament lligat als incendis forestals. Al llarg de l’espai natural podem contemplar boscos que estan en diferents estadis d’evolució després d’un foc, des dels matollars més incipients fins a les brolles arbrades o boscos amb una alta densitat de pins joves.

• Mirador de la Carabassa a Pratdip

• Àrea de Lleure i sender del vent a la Torre de Fontaubella

• Coll de la Maula i zona de la Mafla a Tivissa

• Zona dels Dedalts de Vandellòs

A2 Pintures rupestres MODEL 1.

Els nostres ancestres que visqueren entre els anys 6.000 i 1.000 a.C. ens relaten en forma de pintures en balmes i abrics la seva forma de vida. Aquestes pintures, amb més de 700 representacions a tota la Península Ibèrica, foren declarades l’any 1998 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

• Cova del Racó d'en Perdigó • Cova de l’Escoda • Balma d’en Roc

• Cova de la Vilella, cova del Ramat

A3 Jaciments ibers MODEL 1. 3 fotos del jaciment del Castellet de Banyoles, una de panoràmica del jaciment i dues de les restes arqueològiques trobades.

La civilització iber es va consolidar en aquetes terres a partir del segle VII a.C. L’arribada dels romans provocà la seva progressiva dilució en la civilització nouvinguda. Destaquen nombroses restes dels antics poblats així com troballes arqueològiques destacades.

• El Castellet de Banyoles, a Tivissa

• El Coll del Moro a la Serra d’Almos

• La Mola de Genessies, a Vandellòs

A4 Art de la pedra en sec

MODEL 1.

4 dibuixos esquemàtics dels elements destacats acompanyats del nom en els 4 idiomes.

L’art de la pedra en sec es basa en la utilització únicament de pedra per realitzar estructures i construccions, sense cap mena de morter que ajudi a l’assentament de les pedres i serveixi de ciment d’unió. Aquesta tècnica es va fer servir per a nombroses construccions amb diferents usos, entre les que destaquen: marges, arneres, barraques i cocons.

• Capçanes • Pratdip • Taules de Marçà

• Sender de la Llena a Tivissa • La Torre de Fontaubella





Contingut


B5 Tortuga mediterrània

MODEL 2.

Foto de la tortuga i un calaix amb tríptics del Centre d’interpretació de la tortuga mediterrània de Marçà.

Espècie protegida pròpia del bosc mediterrani esclarissat. L’única població autòctona a Catalunya es localitza a l’Albera, al Pirineu. No obstant, a Marçà s’hi troba una població més o menys estable d’uns 400 exemplars.

• Marçà

B6 Aprofitament dels recursos naturals

MODEL 3*.

2 fotos dels usos antics (carboneres i forn de calç) i 2 fotos dels usos nous (eòlic i fotovoltaic).

*Es pot incorporar un calaix amb els tríptics de les excursions relacionades

Des d’antic, s’ha realitzat l’aprofitament dels recursos naturals per a la producció d’energia o la seva introducció en els processos d’una indústria primigènia.

• Encara actualment s’observen les restes que han deixat les antigues carboneres o forns de calç dins del bosc, o el molins hidràulics en indrets propers a cursos hídrics o canalitzacions d’aigua.

• En l’actualitat, l’aprofitament es realitza mitjançant els parcs eòlics, els parcs fotovoltaics i també les centrals de biomassa.

• Sender que puja al Portell del Forat de Llaberia

• PR que puja cap a les Crestes de la Seda

• Molins hidràulics de Capçanes, Pratdip i Tivissa

• Parc Eòlic del Trucafort • Central fotovoltaica de Llaberia

B7 Guerriller Carrasclet

MODEL 3.

Foto del monument al Carrasclet que hi ha a Capçanes.

Nascut a Capçanes, en Pere Joan Barceló recorregué tota la Serra de Llaberia al llarg de les seves campanyes guerrilleres i militars. De petit era carboner, ofici del qual l’hi prové el seu nom ja que es venia com a carbó de carrascla. Durant la guerra de Successió s’allistà a l’exèrcit i acabada la guerra s’acollí a l’amnistia i decidí retirar‐se a la vida de pagès. No obstant, l’ofensa d’un soldat felipista féu que fos detingut i portat a la presó de Falset, d’on diu la llegenda que se n’escapà rossegant les cadenes. Passà a ser considerat un bandoler. Poc a poc, anà formant un exèrcit de guerrillers que resistí a l’ocupació borbònica. Carrasclet acabà la seva trajectòria militar al servei de Carles d’Àustria, i en una batalla als 61 anys a la riba del Rin.

• Marçà

• Capçanes • Colldejou • Llaberia





Contingut


B8 Teixedes MODEL 1.

Foto teix més fulla assecada (nom del teix en llatí i els 4 idiomes corresponents)

El teix és un arbre d’ambients eurosiberians present en les raconades més obagues i humides de la Serra de Llaberia. Símbol de la vida eterna i tòxic en totes les seves parts excepte la llavor, arriba a ser un arbre de gran port en indrets concrets. És una espècie protegida a tot Catalunya.

• Teix entre la Cresta del Gall i el Mas de Cosme

• Teixeda entre el Coll del Guix i la Font del Bullidor

• Teixeda a l’Obaga de la Mola

• Teixeda de Montalt

C9 Altres espècies vegetals d’interès

MODEL 2.

6 calaixos (una per cada espècie: pinassa, salze de cingle, falguera llengua de cèrvol, margalló, eriçó i ruac) dins del calaix, imprès al fons foto o dibuix de l’espècie, nom en llatí i en els 4 idiomes i fulla seca enganxada o dibuixada.

• Pinedes de pinassa: Espècie vegetal força comuna a Europa i al nord de Catalunya però que a la Serra de Llaberia hi troba un dels pocs punts de distribució meridional.

• Espècies endèmiques: com el salze de cingle (Salix tarraconensi), espècie rupícola protegida i la falguera llengua de cèrvol (Phyllitis sagittata) que es troba en les escletxes de pedres i llocs ombrívols.

• Espècies autòctones: A la Serra de Llaberia hi trobarem moltes espècies autòctones, entre les que destaquen: El margalló (Chamaerops humilis), l’única espècie de palmera autòctona d’Europa, l’eriçó (Erinacea anthyllis), pròpia de les carenes ventoses i el ruac (Ononis tridentata), que identifica els indrets amb afloraments de guix.

• Pinedes de pinassa del Coll Roig, cingles de la Mola i Font Freda

• Pinedes de pinassa al Coll del Guix

• Margalló: exemplar a la Font de la Canaleta, a la zona de la Cova del Ramat de Tivissa

• Eriçó: cingles de la Mola, de la Miranda i Mont‐redon

• Ruac: coll del Guix

C10 Fauna ornitològica MODEL 1.

Foto o dibuix dels dos ocells, àliga cuabarrada i gralla de bec vermell i nom en llatí i en els 4 idiomes.

Les imponents cingleres calcàries de la Serra de Llaberia serveixen de refugi a diverses espècies d’aus amenaçades:

• L’àguila cuabarrada, espècie protegida i en perill d’extinció tant a Catalunya com a Europa

• La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), espècie protegida i vulnerable a Europa que té a la Serra de Llaberia un dels pocs punts de distribució al Camp de Tarragona.

• Zona Portadeix • Zona Portell del Carreté, • Zona Collet de Collivassos • Capçalera del Barranc de Tortó • Punta de Fornells





Contingut


C11 Fauna associada a espais fluvials

MODEL 1.

Foto o dibuix de la salamandra i del cranc de riu amb els noms en llatí i en els 4 idiomes.

Tot i el marcat caràcter mediterrani d’aquest conjunt orogràfic, hi trobem diversos punts, com fonts i trams de torrents amb aigües permanents, que representen punts calents de biodiversitat i on s’hi localitza fauna d’interès amenaçada com la salamandra i el cranc de riu autòcton.

• Font de Catà • Font del Bullidor • Barranc dels Estrets de Maçanes

C12 Elements geològics MODEL 1.

4 fotos: una de l’espai geològic dels enclavaments de la Serra de Tivissa i de la Creu, una de l’espai geològic de la Serra de Llaberia ‐ Mola de Colldejou, una del barranc de la Dòvia i una d’una cova. Al peu de foto nom del lloc.

La Serra de Llaberia forma un conjunt orogràfic complex, bàsicament calcari, amb un notable relleu, on hi destaquen la gran quantitat de coves, profunds i tortuosos barrancs i zones geològicament protegides:

• Espai geològic protegit de Pratdip‐Llaberia i la Mola de Colldejou, que presenta unes klippes úniques a Catalunya per les seves dimensions quilomètriques.

• Barrancades com el barranc de la Dòvia o el Tortó, on hi freqüenten els barranquistes.

• La constitució calcària afavoreix la presència de fonts, i també coves, refugis de fauna endèmica.

• Serra de Llaberia i La Mola de Colldejou

• Serra de Tivissa i de la Creu • La Muntanya Blanca

• Muntanyes de les Soleies

• Avencs de la Torre de Fontaubella; o l’Avenc del Pla, a la Muntanya Blanca, l’Avenc de l’Estel i del Mont‐redon, a Pratdip

• Salt del Tortó i l’Olla del Gegant, al barranc del Tortó

D13 Serveis turístics MODEL 2.

4 calaixos amb els tríptics informatius de cada local que en tingui. Cada calaix dedicat a una temàtica diferent

• Serveis de restauració: bars dels pobles, • Empreses de turisme actiu (hípica de Colldejou, hípica de Pratdip)

• Allotjaments: tots dins dels pobles excepte Mas Mariassa, proper a Pratdip, Mothers Garden, proper a Marçà, i Mas Collet, a la Fou i allunyat de Capçanes. Càmping de Tivissa.

• Cooperatives i Agrobotigues

• Bars a tots els pobles • Allotjaments rurals a quasi tots els municipis

• Càmping de Tivissa.

• Cooperatives i Agrobotigues: Pratdip, Capçanes, Marçà, Tivissa, Vandellòs i Serra d’Almos

D14 Xarxa camins MODEL 2 Des d’antic, des dels temps prehistòrics, passants per les vies Identificar les zones d’excursió





Contingut


3 calaixos: un per a excursions a peu, un per excursions amb bicicleta (BTT) i una per excursions amb vehicle.

romanes i fins l’actualitat, els camins constituïen una de les infraestructures principals per enllaçar els diversos nuclis de població i per al desenvolupament econòmic del territori. En l’actualitat, les carreters formen una xarxa complementària a aquesta que permet el descobriment de la zona.

més emblemàtiques

D15 Festes i tradicions MODEL 2.

3 fotos (una de festa, una de mercat i una de la diada de la Serra) i a sota un calaix. Dins del calaix hi haurà un llistat actualitzat per mesos de l’any de totes les fires, mercats i festes que es fan a tots els pobles de la contrada.

Els pobles de la Serra mostren al llarg de l’any una gran activitat de festes, mercats i fires. Normalment cada poble celebra una feta d’hivern i una d’estiu i també un mercat setmanal de productes de la terra. Així mateix, en algunes poblacions cal destacar diades o fires sobre temes concrets (diada de la Serra o la festa nadalenca del poble abandonat de Castelló a Vandellòs).

• Tots els pobles del mapa a més a més de les ermites o pobles abandonats on s’hi faci anualment alguna festa com ara el poble de Castelló a Vandellòs o l’Ermita de Santa Marina de Pratdip.

D16 Museus i Centres d’Interpretació

MODEL 2.

2 calaixos: un amb tríptics dels museus a dins i un altre amb tríptics dels centres d’interpretació

• Museu del Transport a Bast, a Llaberia,

• Museu municipal Lula Pérez‐Marçaginé, a Marçà

• Museu de l’Oli a Vandellòs

• CI de la tortuga mediterrània a la Miloquera, Marçà;

• Centre d’interpretació dels ibers a Tivissa • Punt informació Serrar de Llaberia a Pratdip

• Llaberia • Marçà

• Vandellòs • Tivissa • Pratdip

‐‐ Ermites i santuaris Localització en el mapa a través del seu pictograma

Sense contingut explicatiu complementari • Santuari de Santa Marina a Pratdip

• Sant Blai a Tivissa





Contingut


‐‐ Interès hidrològic Localització en el mapa a través del seu pictograma

Sense contingut explicatiu complementari • Font de Mont‐redon

• Font de la Carabassa • Font del Bullidor • Font de les Malelles

• Font del Pi (la Torre de Fontaubella a peu de riera)

• Font de Massanes

• Font de l'Abellar, a Colldejou • Font de la Mata, a Capçanes

• Font de l’Horta, a Llaberia • Toll de la Pallissa, a Marçà

• L’Olleta, a Pratdip • Font de Santa Marina, a Pratdip

• Font de la Pena, a la Serra d’Almos

• Bassa de Capcir, a Tivissa (prop de Natocs)

‐‐ Punts d’Informació turística

Localització en el mapa a través del seu pictograma

Sense contingut explicatiu complementari • Pratdip • Tivissa • Marçà

• La Serra d'Almos

• Hospitalet de l’Infant





Contingut


‐‐ Serveis públics de mobilitat


Sense contingut explicatiu complementari Parades de tren: Marçà, Capçanes, Pradell i la Torre de Fontaubella

• Parades autobús: a tots els pobles

‐‐ Àrees recreatives i de lleure


Sense contingut explicatiu complementari • La Plana, a la Torre de Fontaubella (amb barbacoa),

• Les Fonts de Santa Rosalia, a Capçanes,

• Sta. Marina de Pratdip,

• La Coma a Colldejou (amb barbacoa),

• La Pallissa de Marçà,

• La Font vella de la Serra d'Almos

• St. Blai de Tivissa.





3.3.2. Eix informatiu del municipi de Pratdip:

Objectiu: Exposar els valors més rellevants del municipi de Pratdip i que ofereix informació per tal de

que el visitant pugui descobrir‐los.


Aquest espai ocupa la zona P de la primera sala d’entrada i s’acompanya del mapa excursionista al

voltant del poble amb els principals camins senderistes que hi enllacen.

Recurs museogràfic

Es destaquen 5 aspectes del municipi mitjançant una imatge i breu text complementari acompanyat del mapa excursionista de la zona immediata al poble.

Contingut

Aspecte a destacar

Contingut

El poble Pratdip és un municipi ubicat a uns 250 m d’altitud sobre un turó coronat pel Castell, emplaçament que actualment serveix de mirador. Val la pena visitar, també, la part més antiga del poble, on hi destaquen l’església de Nostra Senyora de la Nativitat, les arcades medievals que integraven les antigues muralles així com les dues torres de defensa, la de Ca la Torre i la del Capet.

El Dip El municipi allotja una de les llegendes més notòries de la Serra de Llaberia, els dips, uns gossos vampirescs que ataquen el bestiar i els vilatans i que “desaparegueren” en principis del segle XIX. Aquesta llegenda fou esmentada en el llibre de l’escriptor Joan Perucho Històries Naturals, que contribuí a donar a conèixer aquest poblet. Actualment, un monument que representa el Dip, junt amb extractes de frases del llibre de Joan Perucho custodien l’entrada al poble.

Ermita de Santa Marina

A uns 4 km de Pratdip s’hi localitza l’ermita de Santa Marina, en un paratge frondós i ric en aigua. S’hi celebra la festa de Santa Marina, el 18 de juliol, on s’hi realitzava un dels balls tradicionals que actualment s’ha recuperat, el Ball del Marxant. Una dita popular diu “A Santa Marina ves‐hi fadrina, que si fadrina hi vas, casada en tornaràs”. També s’hi feia el romiatge de Pratdip a l’ermita, tradició que s’ha recuperat i es du a terme cada 4 anys. S’hi pot arribar caminant des del mateix poble, pel Coll del Prevell.

Call de Coques

El Ball de Coques es celebrava a la festa major d’hivern de Sant Antoni Abad (20 de gener) i a la festa major de la Nativitat, del 8 de setembre. Aquest ball era una jota (també dita cota per la gent gran), i mentre es ballava es venien coques a la plaça sota la cantarella de “Qui dóna deu ralets pel Coc de Sant Antoni”. En el cas de la festa de la Nativitat, tothom que volgués ballar havia de comprar les coques, qui ho feia era el fadrí, que en comprava 2 i n’oferia una a la seva balladora. En les dues festes hi ha la tradició d’elaborar una coca més gran que la resta, de fins a dos quilos.

Rutes senderistes i

en BTT

Pratdip és el punt de sortida de moltes rutes de muntanya, tant a peu com en BTT, ja que se situa en un entorn natural privilegiat, al vessant sud‐est de la Serra de Llaberia. Ens hi podrem endinsar per la imponent barrancada de la Dòvia o enlairar‐nos cap a molts dels seus miradors, com el Puig de la Cabrafiga, la Punta de Santa Marina, el Mont‐redón o els Solans. En el mapa excursionista que podeu estirar en aquesta taula hi veureu els itineraris que podeu recórrer, sortint a peu des del mateix poble.





3.3.3. Eix interpretatiu del món mitològic de la zona

Objectiu: introducció al món mitològic de la Serra de Llaberia i el seu entorn tot oferint una altra

dimensió a través de la qual descobrir els municipis que conformen aquest espai.


Recurs museogràfic

La sala posterior del ’espai es troba ambientat com si fos un bosc i en el seu interior s’hi expliquen,

mitjançant imatges, text i àudios, històries màgiques que la tradició popular explica. La localització

dins la sala de cada història queda mostrada en la documentació gràfica annexa. Es proposa que les

històries que utilitzin àudio siguin explicades per la gent gran dels pobles, sempre que sigui possible.

L’entrada a la sala queda presidida per una vitrina (Rm) de la qual penja una cortina feta amb

monedes d’or que ha de servir de punt d’atenció al visitant per a animar‐lo a entrar. Just entrar (Ri)

s’exposarà una breu introducció al món que s’està a punt de descobrir.

Contingut

S’exposaran 5 històries màgiques o mitològiques que s’expliquen en els pobles de la serra i que són:

Tresors amagats

Dip

El Geperut. Falsificació de monedes

Fossa del dimoni

Escapada del guerriller Carrasclet i els seus homes de l’emboscada que l’enemic l’hi va preparar

al municipi de Llaberia





Contingut

Nom de la història

Codi Espai

Municipi on es desenvolupa la història

Història

Tresors amagats

Rt Colldejou, Pratdip, Serra d’Almos i Marçà

No hi ha poble que no tingui les seves histories de tresors amagats. En temps passats era normal que els diners guanyats fossin guardats a la pròpia casa, ja en feixos sota les rajoles, o fent amagatalls a les parets, o bé fora de casa, enterrats o amagats als camps i boscos.

A Pratdip expliquen que un home ric va guardar uns quants grapats de monedes d’or dins de la pell d’una cabra i desprès l’enterrà en el castell i que mai tornà a recuperar‐les.

També els veïns de Colldejou esmenten una historia semblant, en aquest cas l’home en tenia tantes monedes que necessità la pell d’un bou per embolcallar‐les; pujà amb ella a la Mola on l’enterrà, però tampoc mai va poder‐les anar a buscar... i ja qui encara somia en donar amb elles...

A la Serra D’Almos, algú va tenir més sort i diuen que un potentat amagà la seva fortuna a la cova d’en Marco, però vet aquí que un pagès espavilat va veure com aquell poderós home carregava amb un feixuc sac cap a la cova i va intuir el que passava. Pujà tot seguit a la cavitat, aconseguint fer‐se amb el preciós botí.

En un altre poble, conten que guardaren les riqueses en un cofre i l’ocultaren dins d’un marge de pedra seca, l’interessat es morí sense poder explicar l’indret exacte de l’amagatall i allí continua.... i quantes més se n’expliquen!... però deixeu‐me acabar amb la llegenda de “l’anella de plata”, perquè en resulta particularment interessant.

Diuen a Marçà, que en temps passats, un opulent visigot davant l’arribada de les hosts sarraïnes va anar al bosc de la Serreta i en va fer un bon forat, el recobrí amb lloses, a la manera de dipòsit per ocultar a dintre les seves riqueses. En acabar el cobrir amb una pesada tapa de metall que tenia una anella de plata, després escampà pinassa per sobre, de tal manera que només durant les nits de lluna plena la lluentor del noble metall en revelava l’indret. Mes l’home no deuria saber que l’argent ràpidament enfosqueix, i quan anys desprès, aprofitant una nit de lluna tornà al lloc per recuperar‐lo, el centelleig brillant que esperava no es produí, i el va cercar infructuosament, en tornà una i una altra vegada, ja mai el trobà. I encara avui, doncs, en algun racó de la muntanya resta el tresor ocult. És per això que de tant en tant, durant les nits de pleniluni es retallen siluetes humanes anant amunt i avall per dintre el bosc, ben segur que amb l’esperança posada en que algun dia una pedra o una branca caiguda facin saltar l’opaca crosta i així, quasi per miracle, l‘ansa torni a lluir sota els raigs de seleni, revelant tant preciós amagatall.





Contingut

Nom de la història

Codi Espai


Història

Dip Rd Pratdip De les llegendes que s’expliquen al Prat, la més famosa i distintiva n’és la del Dip, tan és així que dona nom al poble i vida al seu escut.

Segons diu la tradició els dips eren uns gossos de color fosc que vivien pels voltants del poble. De vegades, per la nit, seguien als traginers mostrant, en la foscor, uns ulls ferotges que escodrinyaven tot allò que veien. D’altres vegades feien estralls en el bestiar, aleshores es limitaven a beure la sang de les seves víctimes, un fet que els hi donava fama vampiresca. No se sap que mai se'n capturés o se'n matés cap, però en algun moment del segle XVIII sembla ser que van desaparèixer.

Realitat o fantasia el dip inspirà al escriptor J. Perucho, prohom de les lletres catalanes –premio Nacional de les Letras 2002‐ i que malauradament ha estat traspassat en el 2003 (E.P.R.), en el seu famós llibre LES HISTÒRIES NATURALS, on el dip encarna a un autèntic vampir que té, a més, la facultat de transformar‐se en altres éssers. La reeixida novel∙la que ha estat traduïda fins i tot al japonès.

Avui el monument al Dip dona entrada al poble, això si, és una imatge més amigable que la d’aquells llegendaris gossos “vampirs”.

Carrasclet Rc Llaberia Destaca la història de la persecució de l’enemic fins al remot poble de Llaberia, situat al cor de la Serra, després de diversos intents de l’exèrcit de capturar el guerriller. En Carrasclet, en detectar com el cercle de soldats enemics es tancava sobre el poble, dispersà els seus homes, que aprofitant el seu coneixement del territori, s’amagaren en forats i racons passant entre les files enemigues, d’un en un. La sorpresa dels perseguidors fou majúscula en trobar‐se tots els soldats al poble sense haver detectat cap guerriller, salvats per la seva perícia i coneixement del territori.

El Geperut

Falsificadors de monedes

Rg Castell d’Escornalbou Riudecanyes

La llegenda popular afirma que en el segle XIX la cripta del monestir va servir utilitzada com a fàbrica de moneda falsa. I donat que els malfactors treballaven de nit, la gent creia que els sorolls de cadenes i veus que venien del castell eren produïdes per causes sobrenaturals. La gent d’Argentera sovint veien passar a un geperut pujant i baixant de la muntanya, un fet de no estranyar si no hagués estat perquè el gep li canviava de costat, en funció de quantes monedes portava i en quin ombro ho recolzava.

Avui resten, com a records d’aquells fets, unes mitges boles de metall, d’uns 30 cm enterrades a l’entrada de la plaça del mateix monestir.





Contingut

Nom de la història

Codi Espai


Història

Fossa del Dimoni

Rf Colldejou

Mont‐roig del Camp

Anant a Colldejou des de Mont‐roig, a 2 km abans d’arribar‐hi, el barranc que resta a la nostra dreta s’altiva i s’engorja, és la Fossa del Dimoni. Diu la llegenda que un dia un diable anava corrent, qui sap si esparverat per haver‐se apropat massa als aires de Santa Marina, que eren tal les seves presses que en arribar al marge del barranc de les Burgueres, just on s’aiguabarregen amb les del Taules, tingué de donar un salt amb tanta fúria per poder superar la distància que el separava de l’altre costat, que feu un bot de tal magnitud que clivellà verticalment el rocam i el dimoni i roca es precipitaren avall, la penya caiguda s’incrustà formant la immensa llosa que fa de llit al barranc, i ....encara avui,a sota d’ella segueix esclafat aquell dimoni escuat.





4. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

1000 250M PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

EMPL

AÇ

AM

ENT

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

DES

EMBR

E_20

09E:

1/50

00

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

P0

i

ATP

JC

PA

M

B

Rm

Ri

Rt

iS

Rg

Rf

Rd

Rc

T

ACCÉS CI

T

Pi

ALÇ

AT A

ALÇAT B

ALÇAT C

ALÇAT D

10 5M PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

PLA

NTA

PRO

POST

A (

REFE

RÈN

CIA

CO

NTI

NG

UTS

)

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

DES

EMBR

E_20

09E:

1/10

0

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

P1

ALÇAT A

ALÇ

AT

B

ALÇ

AT C

ALÇAT D

0,50 2,5M PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

PLA

NTA

PRO

POST

A (

REFE

RÈN

CIA

CO

NTI

NG

UTS

)

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

DES

EMBR

E_20

09E:

1/50

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

P2

ALÇAT A

ALÇ

AT

B

ALÇ

AT C

ALÇAT D

0,50 2,5M PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

PLA

NTA

PRO

POST

A (

IL·L

UM

INA

CIÓ

/PRO

JEC

TORS

)

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

DES

EMBR

E_20

09E:

1/50

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

P3

PORTA AUTOMÀTICAVIDRE TRANSPARENT

DET

ALL

S ES

PAI I

NTR

OD

UC

CIÓ

E:1/

20

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

P4D

ESEM

BRE_

2009

1M0 0,2

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

DET

ALL

S A

UD

IOV

ISU

ALS

( P

A +

Is)

E:1/

20D

ESEM

BRE_

2009

P5

0,20 1M

ALÇAT DESPLEGAT AV / COLUMNA TXT

PROJECCIÓ AV 150 X 125TÍTOL AudiovisualNO UTILITZABLE

La Serra de Llaberia, se situa entre els emblemàtics espais naturals dels Ports i Montsant i les Muntanyes de Prades.

La seva ubicació propera a la costa l’hi configura un paisatge agrest, amb uns vessants solells i àrids que contrasten

fortament amb els racons humits on hi apareixen les espècies eurosiberianes. El poblament des d’antic d’aquest

territori ha confegit l’extens patrimoni cultural i etnològic que ha arribat fins als nostres dies, en formació de

construccions, mites i llegendes. El conjunt orogràfic de la Serra de Llaberia presenta una continuïtat territorial amb

les veïnes Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, amb les que comparteix bona part dels elements del patrimoni natural i

cultural, així com alguns dels municipis que en formen part, com Vandellòs, Tivissa i Pratdip.

L'Espai d'Interès Natural de la Serra de Llaberia comprèn més de 100 km i agrupa un conjunt orogràfic complex

format per la Serra de Llaberia, la Mola de Colldejou i la Serra de Montalt. Entre els trets més notables destaca el

fet de ser una de les zones amb major densitat de nidificació d’àguiles o l’existència d’hàbitats d’interès com les

teixedes i els boscos de pinassa, en molt bon estat de conservació.

Aquest territori està gestionat des de l’any 2005 pel Consorci de la Serra de Llaberia, que agrupa 6 municipis, amb

el suport de la Generalitat de Catalunya.. Des de l’inici de la seva activitat, el Consorci esta duent a terme actuacions

per mantenir i recuperar la riquesa natural i cultural que allotja la Serra, donar a conèixer aquest espai i que, al

mateix temps, constitueixi un recurs per als seus habitants.








L'Espai d'Interès Natural de la Serra de Llaberia comprèn més de 100 k i agrupa un conjunt orogràfic complex format

per la Serra de Llaberia, la Mola de Colldejou i la Serra de Montalt. Entre els trets més notables destaca el fet de

ser una de les zones amb major densitat de nidificació d’àguiles o l’existència d’hàbitats d’interès com les teixedes i

els boscos de pinassa, en molt bon estat de conservació.



































la Serrade Llaberia

crèdits de l’exposició conceptualització Ona Menduiña Tarragona disseny

d’espais Bruna Gili Serch disseny gràfic Aida Agramunt López de Santa

Maria fusteria Janna Menduiña Tarragona direcció d’obra Lucía Agramunt

López de Santa Maria audiovisuals Txell d’Adhoc iluminació Marta Ricard

maquetes Marta d’Ahoc (l’altra) conceptualització Ona Menduiña

Tarragona disseny d’espais Bruna Gili Serch disseny gràfic Aida Agramunt

López de Santa Maria fusteria Janna Menduiña Tarragona direcció d’obra

Lucía Agramunt López de Santa Maria audiovisuals Txell d’Adhoc

iluminació Marta Ricard maquetes Marta d’Ahoc (l’altra) conceptualització

Ona Menduiña Tarragona disseny d’espais Bruna Gili Serch disseny

gràfic Aida Agramunt López de Santa Maria fusteria Janna Menduiña

Tarragona direcció d’obra Lucía Agramunt López de Santa Maria

audiovisuals Txell d’Adhoc iluminació Marta Ricard maquetes Marta

d’Ahoc (l’altra) conceptualització Ona Menduiña Tarragona disseny

d’espais Bruna Gili Serch disseny gràfic Aida Agramunt López de Santa

Maria fusteria Janna Menduiña Tarragona direcció d’obra Lucía Agramunt

López de Santa Maria audiovisuals Txell d’Adhoc iluminació Marta Ricard

maquetes Marta d’Ahoc (l’altra) conceptualització Ona Menduiña

Tarragona disseny d’espais Bruna Gili Serch disseny gràfic Aida Agramunt

López de Santa Maria fusteria Janna Menduiña Tarragona direcció d’obra

Lucía Agramunt López de Santa Maria audiovisuals Txell d’Adhoc

iluminació Marta Ricard maquetes Marta d’Ahoc (l’altra)

HOCADsostenibilitatambiental

per la Serra?fem un tomb

ineditel s.a., carrer del call, 28 Granollers 0853 902 902 902

Lorem ipsum dolor sit amet, consetetur sadipscing elitr, sed diam nonumy eirmod tempor

invidunt ut labore et dolore magna aliqam erat, sed diam voluptua. At vero eos et accusam

et justo duo dolores et ea rebum. eirmod tempor invidunt ut labore.

Sed diam nonumy eirmod tempor invidunt ut labore et dolore magna aliquyam erat, sed

diam voluptua. At vero eos et accusam et justo duo dolores et ea rebum.

municipis mapes irutes

valor històric valor natural

Lorem ipsum dolor sitamet, consetetur

sadipscing elitr, seddiam nonumy eirmod

tempor invidun

Lorem ipsum dolor sit amettem por invidunt.

A1

B5

C9

D13

M1

A2

B6

M2

S4

S8

M3

S2

S5

M4

S3

M13

S6

S9

M5

S7

M6

A3

B7

C11

D15

M7

A4

B8

C12

D16

M8

D14

M9 M10 M11 M12 M14 M15 M16

S1

C10

GUIAMETS

TIVISSA

FALSET

CAPÇANES

FONTAUBELLA

LLABERIA

VANDELLÓS

COLLDEJOU

MARÇÀ

P6D

ESEM

BRE_

2009

E:1/

25

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

turís

tica

de

les

"Mun

tan

yes

de

la C

ost

a D

aur

ad

a"

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

DET

ALL

S M

OBL

E C

ALA

IXO

S, B

AN

C I

ATE

NC

IÓ P

ÚBL

IC (

M +

B +

AT)

)

1,5M0 10,5

Vandellòs

Cavadà

Castelló

L’Hospitaletde l’Ifant

Masdemboquera

Masriudoms

Fatxes Bermullà

Santa Marina

Pratdip

Llaberia

Colldejou

Montroig del Camp

Vilanovad’Escornalbou

Montbrió del Camp

Botarell

Riudecanyes

Duesaigües

L’Argentera

Pradell de la Teixeta

La Torre deFontaubella

Falset

Marçà

Capçanes

Els Guiamets

La Serra d’Almos

Ginestar

Rasquera

Móra d’Ebre

Móra la Nova

Porrera

Tivissa

Castell MonestirSt. Miquel d’Escornalbou

Llegenda de pictogrames on destaquem algun valor d’interès:

fonts

geològic

teixeda

altres vegetals

aprofitamentrecursos naturals

jaciments íbers

pedra en sec

santuari

carrasclet

festes i tradicions

M museu

àrea recreativa i lleure

T serveis turístics

infraestructuresd’accès, movilitat

nucli urbà

A activitats

T serveis turístics

tortuga

ocells

fauna d’aigua

i punt d’informacióturística

pintures rupestres

incendis xarxa de camins

A

T

ColldejouLorem ipsum dolor sit amet, consetetur sadipscing elitr, sed diam nonumy eirmod tempor

invidunt ut labore et dolore magna aliqam erat, sed diam voluptua. At vero eos et accusam

et justo duo dolores et ea rebum. eirmod tempor invidunt ut labore.







fran

cès

en

glis

hca

ste

llan

o

elguerrillerCarrasclet

carrasclet

Les imponents cingleres calcàries de la Serra de Llaberia serveixen de refugi a diverses

espècies d’aus amenaçades:

L’àguila cuabarrada, espècie protegida i en perill d’extinció tant a Catalunya com a Europa

La gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), espècie protegida i vulnerable a

Europa que té a la Serra de Llaberia un dels pocs punts de distribució al Camp de

Tarragona.

tortuga






Tarragona.






Tarragona.






Tarragona.






Tarragona.






Tarragona.






Tarragona.






Tarragona.

ocells

CAIXA FOSCA TRICAPA:FONS OPAC+CORTINA MONEDES+TELA COTÓ TENSADA

ALÇAT C

ESTANTERIES EMMAGATZEMATGE TANCADES AMB PORTES OPAQUES AMB APLI GRÀF (3 PORTES?)

ALÇAT D

DET

ALL

S ES

PAI P

RA

TDIP

(P

+ J

C)

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

E:1/

25D

ESEM

BRE_

2009

P7

0,5 10 1,5M

PLANTA RECLAM BOSC

ALÇAT RECLAM BOSCvisitant proper: llum interior

es veu la font de monedes iluminades

ALÇAT RECLAM BOSCvisitant llunyà: llum exterior

es llegeix l'aplicació gràfica sobre tela

SECCIÓ RECLAM BOSCvisitant proper: llum interior

SECCIÓ RECLAM BOSCvisitant llunyà: llum exterior

DET

ALL

S RE

CLA

M M

ON

EDES

(Rm

)

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

E:1/

25D

ESEM

BRE_

2009

P8

1,5M0 10,5

AT

P

Rm

Ri

Rt

Rg

Rf

Rd

Rc

T

ALÇ

AT C

TXT RELAT DIPS

AUDIO AUDIO AUDIO AUDIO TXT RELAT FOSSA

AUDIO AUDIO AUDIOTXT RELAT GEPERUT TXT RELAT TRESORS

AUDIO AUDIO

DET

ALL

S A

LÇA

TS E

SPA

I IM

AG

INA

'T

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

E:1/

50D

ESEM

BRE_

2009

P9

2,5M0 0,5

ALÇAT 1

ALÇAT 2

ALÇAT 3

ALÇAT 4

1

2

4

3

TRESORS GEPERUT FOSSA DIMONI DIPS CARRASCLET

ALÇAT FRONTAL (LLISTONS I FONS TELA)

ALÇAT"INTERIOR" (TELA TENSADA)

C.I. PRATDIP (bambalines)

P10

DES

EMBR

E_20

09E:

1/50

CLI

ENT:

CO

NSE

LL C

OM

ARC

AL

DEL

BA

IX C

AM

P

PRO

JEC

TE E

XEC

UTI

U

Pro

po

sta

pe

r a la

rea

litza

ció

de

l pro

jec

te m

use

og

ràfic

de

ls Es

pa

is d

e d

ina

mitz

ac

ió i

info

rma

ció

tur

ístic

a d

e le

s "M

unta

nye

s d

e la

Co

sta

Da

ura

da

"

PRA

TDIP

: Pun

t d’a

co

llida

i d

’info

rma

ció

na

tura

l i e

tno

grà

fica

de

la S

erra

de

Lla

be

ria

ad

ho

c s

ost

en

ibilit

at a

mb

ien

tal

DET

ALL

S BA

MBA

LIN

ES R

ELA

TS (

Rt +

Rc

+ R

g +

Rf +

Rd

)

0,50 2,5M

Ubicació: Colldejou, Pratdip, Serra d’Almos, Marçà i extensible a tots els pobles de la zona.

No hi ha poble que no tingui les seves histories de tresors amagats. De fet en temps passats

i degut a la manca d’estructures financeres era normal que els diners guanyats fossin guardat

a la pròpia casa, ja en feixos sota les rajoles, o fent amagatalls a les parets, però aquesta

necessitat d’ocultar l’argent s’agreujava en temps de guerra, moment en que el propietari

buscava formules més segures per mantenir-los ben allunyats dels soldats, tant enemics

com “amics”, els uns desitjosos del saqueig, els altres d’agafar-los com impostos.

Així a Pratdip expliquen que un home ric va guardar uns quants grapats de monedes d’or dins

de la pell d’una cabra i desprès l’enterrà en el castell, be, d’altres diuen que l’amaga en el

molí de Dalt, però fos com fos ell mai tornà a recuperar-les.

També els veïns de Colldejou esmenten una historia semblant, en aquest cas l’home en tenia

tantes monedes que necessità la pell d’un bou per embolcallar-les; pujà amb ella a la Mola

on l’enterrà, però com el ric del Prat, tampoc mai va poder-les anar a buscar... i ja qui encara

somia en donar amb elles...

A la Serra D’Almos, algú va tenir més sort i diuen que un potentat amagà la seva fortuna a

la cova d’en Marco, però vet aquí que un pagès espavilat va veure com aquell poderós home

carregava amb un feixuc sac cap a la cova i, espavilat per la fam, va intuir el que passava, pujà

tot seguit a la cavitat, aconseguint fer-se amb el preciós botí.

En un altre poble, conten que guardaren les riqueses en un cofre i l’ocultaren dins d’un marge,

l’interessat es morí sense poder explicar l’indret exacte de l’amagatall i allí continua.... i

quantes més se n’expliquen!... però deixeu-me acabà amb la llegenda de “l’anella de plata”,

perquè en resulta particularment interessant.

Diuen a Marçà, que en temps passats, un opulent visigot davant l’arribada de les hosts sarraïnes

va anar al bosc de la Serreta i en va fer un bon forat, el recobrí amb lloses, a la manera de

dipòsit per ocultar a dintre les seves riqueses, en acabar el cobrir amb una pesada tapa de

metall que tenia una anella de plata, després escampà pinassa per sobre, de tal manera que

només durant les nits de lluna plena la lluentor del noble metall en revelava l’indret. Mes

l’home no deuria saber que l’argent ràpidament enfosqueix, i quan anys desprès, aprofitant

una nit de lluna tornà al lloc per recuperar-lo, el centelleig brillant que esperava no es produí,

i el va cercar infructuosament, en tornà una i una altra vegada, ja mai el trobà. I encara avui,

doncs, en algun racó de la muntanya resta el tresor ocult. És per això que de tant en tant,

durant les nits de pleniluni es retallen siluetes humanes anant amunt i avall per dintre el

bosc, ben segur que amb l’esperança posada en que algun dia una pedra o una branca caiguda

facin saltar l’opaca crosta i així, quasi per miracle, l‘ansa torni a lluir sota els raigs de seleni,

revelant tant preciós amagatall.

tresorsamagats

el geperutUbicació: Castell d’Escornalbou

La llegenda popular afirma que en el segle XIX la cripta del monestir va servir com a fàbrica de

moneda falsa. I donat que els malfactors treballaven de nit, la gent creia que els sorolls de

cadenes i veus que ells sentien que venien del castell eren produïdes per causes sobresanutrals.

Finalment, al cap d’uns tres anys, quan la gent de Colldejou s’assebentaren dels fets, enviaren

a 10 homes i a partir d’aquell dia ja no es tornà a desenvolupar l’activitat clandestina. La gent

d’Argenetera encara expliquen com sovint veien passar a un geperut pujant i baixant de la

muntanya, un fet de no extranyar si no hagués estat perquè el gep li canviava de costat, en funció

de quantes monedes portava i en quin ombro ho recolzava.

Avui resten, com a records d’aquells fets, unes mitges boles de metall, d’uns 30 cm enterrades

a l’entrada de la plaça del mateix monestir.

la fossadel dimoni

Ubicació: entre Colldejou i Mont-roig.

Anant a Colldejou des de Mont-roig, a uns dos km abans d’arribar-hi, el barranc que resta a la

nostra dreta s’altiva i s’engorja, és la Fossa del Dimoni. Diu la llegenda que un dia un diable anava

corrent,qui sap si esparverat per haver-se apropat massa als aires de Santa Marina, que eren

tal les seves presses que en arribar al marge del barranc de les Burgueres, just on s’aiguabarregen

amb les del Taules, tingué de donar un salt amb tanta fúria per poder superar la distància que

el separava de l’altre costat, que feu un bot de tal magnitud que clivellà verticalment el rocam i

el dimoni i roca es precipitaren avall, la penya caiguda s’incrustà formant la immensa llosa que

fa de llit al barranc, i ....encara avui,a sota d’ella segueix esclafat aquell dimoni escuat.

el CarrascletUbicació: Llaberia

Destaca la història de la persecució de l’enemic fins al remot poble de Llaberia, situat al cor de

la Serra, després de diversos intents de l’exèrcit de capturar el guerriller. En Carrasclet, en

detectar com el cercle de soldats enemics es tancava sobre el poble, dispersà els seus homes,

que aprofitant el seu coneixement del territori, s’amagaren en forats i racons passant entre les

files enemigues, d’un en un. La sorpresa dels perseguidors fou majúscula en trobar-se tots els

soldats al poble sense haver detectat cap guerriller, salvats per la seva perícia i coneixement del

territori.

els DipsUbicació: Pratdip

De les llegendes que s’expliquen al Prat, la més famosa i distintiva n’és la del Dip, tan és així que

dona nom al poble i vida al seu escut.

Segons diu la tradició els dips eren uns gossos de color fosc que vivien pels voltants del poble.

De vegades, per la nit, seguien als traginers mostrant, en la foscor, uns ulls ferotges que

escodrinyaven tot allò que veien. D’altres vegades feien estralls en el bestiar, aleshores es

limitaven a beure la sang de les seves víctimes, un fet que els hi donava fama vampírica. No se

sap que mai se'n capturés o se'n matés cap, però en algun moment del segle XVIII sembla ser

que van desaparèixer.

Realitat o fantasia el dip inspirà al escriptor J. Perucho, prohom de les lletres catalanes –premio

Nacional de les Letras 2002- i que malauradament ha estat traspassat en el 2003 (E.P.R.), en el

seu famós llibre LES HISTÒRIES NATURALS, on el dip encarna a un autèntic vampir que té, a

més, la facultat de transformar-se en altres éssers. La reeixida novel·la que ha estat traduïda

fins i tot al japonès.

Avui el monument al Dip dona entrada al poble, això si, és una imatge més amigable que la

d’aquells llegendaris gossos “vampirs”.

Documents

MUNICIPI DE PRATDIP - Diputació de Tarragona · fusta de pi i vidres transparents, situades en tots els espais. Aquestes obertures tenen vistes de gran interès paisatgístic sobre