PRATDIP - Diputació de Tarragona · Per altra banda, cal considerar que el nivell d’envelliment del nostre municipi és de gairebé un 33%. La realització del Projecte comportaria

PROJECTE

PRATDIP

CREACIÓ D’UN CENTRE PER A LA PROMOCIÓ

TURÍSTICA I CULTURAL A PLANES DEL REI

CONSELL COMARCAL DEL BAIX CAMP

S E R V E I S T È C N I C S

PRT-2017.06

PROJECTE CREACIÓ D'UN CENTRE PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA I CULTURAL A PLANES DEL REI

ÍNDEX

MEMÒRIA

1. Memòria descriptiva i justificativa Antecedents Objecte del projecte Agents intervinents

Justificació de la necessitat de l'obra

Situació actual

Justificació de la solució adaptada

Quadres de superfícies

Prestacions de l'edifici

Termini d'execució de les obres

Pressupost d'execució material

2. Sistema constructiu i materials 3. Normativa aplicable ANNEXES Annex 1: Memòria elèctrica Annex 2: Memòria parallamps Annex 3: Memòria CI Annex 4: Memòria fontaneria Annex 5: Memòria sanejament Annex 6: Memòria ventilació i calefacció

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT PLEC DE CONDICIONS DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA PLÀNOLS 01- Situació

02- Emplaçament

03- Planta estat actual

04- Planta Baixa estat reformat distribució


05- Planta Primera estat reformat distribució

06- Planta Baixa calefacció i aigua

07- Planta Primera calefacció i aigua

08- Planta Baixa ventilació

09- Planta Primera ventilació

10- Planta Baixa electre i contra incendis

11- Planta Primera electre i contra incendis

12- Esquema elèctric

13- Subquadre esquema elèctric

14- Planta Baixa fonamentació

15- Planta Primera estructura

16- Detalls forjat col·laborant

PRESSUPOST Justificació de preus

Quadre de preus unitaris

Quadre de preus nº1

Quadre de preus nº2

Amidaments

Pressupost

Resum del Pressupost

Projecte tècnic CREACIÓ D’UN CENTRE PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA I CULTURAL A PLANES DEL REI

(PRATDIP)

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA

ANTECEDENTS

El de Pratdip té una població de 691 habitants (IDESCAT 2016) repartits entre un nucli,

amb uns 400 habitants, i la resta es distribueix entre tres urbanitzacions: Planes del Rei (uns 250 hab.), Sta. Marina (uns 30 hab.) i Les Sorts (uns 20 hab.).

La població té un grau d’envelliment alt ja que s’acosta al 33%, i l’activitat econòmica que, tradicionalment, era l’agricultura, evoluciona cap al sector serveis.

L’Ajuntament ha realitzat actuacions per tal d’intentar retenir la població jove al poble, promovent, per exemple, la construcció d’habitatges de protecció oficial, entregats l’any 2009, on han fixat en l’actualitat set parelles joves que no han marxat del poble.

Des de fa uns anys l’Ajuntament està realitzant una intensa campanya de promoció

turística del municipi; així l’any 2007 va obrir una Oficina de Turisme que gestiona una tècnica, per tal d’impulsar actuacions en aquest camp: senyalitzacions, demanda de subvencions, creació d’itineraris de dificultat diversa, creació d’una pàgina web, promoció dels nostres actius turístics,...

El municipi compta amb oferta d’apartaments turístics, un hotel rural de 4 estrelles amb 7

habitacions i 4 establiments de restauració. A més, Pratdip forma part del Consorci de la Serra de Llaberia, que està conformat pels

municipis de Tivissa, Capçanes, Marçà, La Torre de Fontaubella, Colldejou i Pratdip. Recentment, al desembre de 2011, s’ha posat en funcionament el Centre d’interpretació

de la Serra de Llaberia, ubicat al nostre municipi, al bell mig del nucli històric; es tracta d’una forta aposta per tal de fer evident davant del públic de la importància del medi en què ens trobem immersos, del paisatge que ens envolta i dels mitjans naturals dels que disposem.

El “Pla integrat per a la regeneració urbana i rural del municipi de Pratdip” esdevindrà un projecte complementari a aquesta actuació, així com amb d’altres programes socials i culturals que es detallen més endavant en aquesta pròpia memòria.

Respecte el Patrimoni Arquitectònic i Històrico-artístic del municipi, tot seguit es relacionen

els principals actius patrimonials del poble:

• Castell de Pratdip (BCIN) amb restes arqueològiques neolítiques • Església romànico-gòtica (s. XII-XVI) que conserva el retaule de Santa Marina de

1602 i disposa d’un museu parroquial

• Dues Torres de Defensa dels s. XV-XVI (BCIN) • Cases i racons medievals • Rentadors públics (BCIL) • Ermita Santuari de Santa Marina • El Molí de més amunt • La Creu del Terme amb la inscripció dels veïns que van morir a la Guerra Civil

(1936-1939)

• El pont de Pratdip


MEMÒRIA

Projecte tècnic CREACIÓ D’UN CENTRE PER A LA PROMOCIÓ TURÍSTICA I C ULTURAL A PLANES DEL REI

(PRATDIP)

• La teuleria de Pratdip

Tot i les actuacions realitzades, importantíssimes pel que fa a la dinamització turística

del municipi, actualment Pratdip NO disposa a una d e les zones amb major concentració de

població, la Urbanització Planes del Rei, de cap in dret o punt de trobada a on els visitants

que arriben es puguin dirigir i recollir algun tipu s d’informació de quins són els llocs que

poden visitar o a on poder realitzar activitats tur ístiques. Tampoc disposa de cap espai

municipal on el visitant pugui trobar la interpreta ció del món rural on tradicionalment s’ha

emmarcat la petita vila. L’objectiu d’aquest projec te és el de complementar les importants

inversions realitzades en els darrers anys amb la c reació d’un espai que es converteixi en la

porta d’entrada pel visitant que arriba a Pratdip, convidant-lo a gaudir de la seva visita o

estança al poble d’una manera més completa.

Per aconseguir aquest objectiu s’adequaria un edifici existent a la Urbanització Planes del

Rei, actualment buit de contingut i a punt per a ser ocupat per tal de convertir-lo en un centre per a

la promoció turística i cultural a Plantes del Rei.

Aquest projecte cal emmarcar-lo dins d’un projecte global de territori, atès que un dels

aspectes que contempla és la promoció del Centre d’Interpretació de la Serra de Llaberia, espai des d’on es posa en valor actius que formen part del patrimoni cultural dels sis pobles que l’integren (Tivissa, Capçanes, Marçà, La Torre de Fontaubella, Colldejou i Pratdip).

Aquest projecte incideix en la potenciació d’infraestructures turístiques tant del municipi de Pratdip (vegeu apartat de Patrimoni) com dels pobles que conformen el Consorci de la Serra de Llaberia. El projecte s’entén com a complementari d’altres que, per exemple, ens han permès museïtzar el Castell de Pratdip, ja que compta amb dues subvencions de l’1% Cultural: 80.000’- € del Ministerio de Fomento i 60.000’- € de la Generalitat de Catalunya.

Un dels objectius és dinamitzar turísticament tot el nostre patrimoni que, o s’ha restaurat (l’Església, les Torres de Defensa,...) o està en vies de fer-ho (Castell, Rentadors Públics,...), mitjançant senyalització adequada, pàgina web, edició de tríptics en diferents idiomes,...

Pel que fa al nombre d’habitants beneficiats per l’operació es considera que seran uns 900 d’incidència directa i uns 3000 de manera indirecta, atesa la població de la resta de pobles que conformen el Consorci.

Per altra banda, cal considerar que el nivell d’envelliment del nostre municipi és de gairebé un 33%. La realització del Projecte comportaria una potenciació de les infraestructures turístiques del municipi de Pratdip i la creació de noves, així com un augment del nivell d’assentament de població jove al poble.

Els municipis amb un alt grau d’envelliment necessiten actuacions de promoció que


(PRATDIP)

permetin que els joves del propi municipi se sentin atrets pel poble on han viscut sempre i no sentin la necessitar de marxar cap a altres ciutats més grans.

Cal considerar que el nostre municipi està vivint el trànsit de la dependència econòmica del sector primari (bàsicament agrícola) vers el sector serveis.

Cal destacar que s’ha posat en marxa, des de l’Oficina de Turisme, el Projecte “Horts” que

comporta la creació d’una ruta durant la qual l’alumne viu treballs propis de l’agricultura ecològica relatius a l’època de l’any que fa la visita, descobreix la part bàsica del nostre patrimoni arquitectònic i cultural i realitza una visita al Centre d’Interpretació.

Tota la ruta comporta activitats d’elaboració d’un dossier pedagògic que s’ha realitzat amb

col·laboració amb l’equip docent del CEIP “Santa Marina de Pratdip”. La ruta potencia el sector primari, que actualment es troba en via de lenta extinció.

El projecte proposat hauria d’aconseguir presentar Pratdip com un focus de gran interès

turístic, aconseguint d’aquesta manera potenciar el sector serveis que avui dia comença a emergir. En tant s’aconsegueixi la consolidació d’aquest objectiu es podran crear llocs de treball estables i de qualitat, una altra de les voluntats que es pretén assolir amb el present pla integrat.


(PRATDIP)

En el nostre municipi la taxa d’atur es mou al voltant del 12% i la presència turística al

poble és estacional i va lligada, per una banda, a l’incipient turisme d’interior i/o senderístic, propi de la primavera, estiu i part de la tardor, i per altra al turisme de “sol i platja” de la Costa Daurada (estem situats a 10 km de l’Hospitalet de l’Infant i de Miami Platja), propi i gairebé exclusiu de l’estiu.

La difusió turística ha de permetre atraure a aquest turista potencial que trobem a tants pocs quilòmetres de distància, a tocar del mar. En la mesura que els presentem un poble atractiu, digne de visitar, i amb una oferta atraient i captivadora, el turisme passarà a ser una font d’ingressos més del poble, amb la creació de llocs de treballs que això suposa.


(PRATDIP)


(PRATDIP)

OBJECTE DEL PROJECTE

L’objecte d’aquest projecte és la d’establir els criteris d’actuació i adequació d’un edifici

existent a la zona d’equipaments públics de la Urbanització Planes del Rei, per tal de convertir-lo en

un centre per a la promoció turística i cultural a tot el municipi.

AGENTS INTERVINENTS

El present document ha estat redactat pels Serveis Tècnics del Consell Comarcal del Baix

Camp, signat per l’arquitecte Cap del servei, sr. Josep Frederic Pérez Pastor, col·legiat pel COAC

amb número 33023, per ordre de l’AJUNTAMENT de Pratdip.

JUSTIFICACIÓ DE LA NECESSITAT DE L’OBRA

L’objecte d’aquest projecte és la definició i valoració dels treballs per a la reforma i

adequació d’un edifici situat a la zona d’equipaments públics de la Urbanització Planes del Rei.

La seva adequació permetrà dotar a la població, i més concretament a un dels punts del

municipi que més població concentra, la Urbanització Planes del Rei, d’un punt de promoció turística

en un índret de clara influència turística, a mig camí entre el turisme de sol i platja (tan nombrós a la

Costa Daurada) i el turisme de marcat pefil naturista.

L’espai de nova creació permetrà al visitant fer-se una idea clara d’allò que pot trobar al seu

entorn més immediat, promovent d’aquesta manera la mobilitat pel territori del visitant.

El nou centre de promoció inclourà espais expositius temporals i espais per a la promoció de

tallers de treball, on es puguin programar exposicions que permetin mostrar al visitant aspectes

rellevants del territori.

SITUACIÓ ACTUAL

L’edifici sobre el qual s’actua i on es realitzaran la totalitat de les intervencions es tracta d’un

edifici en planta baixa compost per un vestíbul o accés, dues cambres higièniques i una gran sala

polivalent amb una gran alçada interior. L’edifici té, actualment 195,88 m2 útils i 201,23 m2

construïts.

L’edifici és de construcció senzilla i, després d’una primera actuació de consolidació

realitzada fa pocs mesos, es troba en un bon estat de conservació.


(PRATDIP)

Les actuacions a realitzar es podrien iniciar de manera immediata.

JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

Amb les actuacions a realitzar es pretén actualitzar i donar ús a l’edifici per tal d’obtenir uns

espais que siguin apropiats per encabir les diferents activitats de promoció turística que s’hi volen

realitzar. Es tractarà d’una actuació que no només posarà al dia l’edifici sinó que es generaran nous

usos i redistribucions.

Els criteris compositius adoptats tenen molt a veure amb els criteris funcionals i amb els derivats d’una bona lògica constructiva.

Constructivament la intervenció pretén ser de neteja, millora, restauració i redistribució de

l’edificació existent, actuant sobre materials, acabats i instal·lacions de l’actual centre.

Donada la gran alçada de l’espai interior es crearà una planta superior a l’edifici, l’accés a la

qual es realitzarà tant per escales com per ascensor, per tal d’afavorir l’accés a l’edifici a persones

amb mobilitat reduïda.

La distribució proposada pretén minimitzar les circulacions i afavorir la creació d’espais

amplis on es puguin desenvolupar les defierents activitats amb comoditat.

A la planta baixa trobarem un accés (amb dos lavabos), un vestíbul de recepció de visitants,

la gran sala polivalent d’exposicions i un porxo exterior. A la planta superior hi haurà un distribuïdor,

un petit magatzem de material, un lavabo, dos despatxos i una aula gran per realitzar tallers.


(PRATDIP)

QUADRE DE SUPERFÍCIES ESTAT ACTUAL PLANTA BAIXA Accés Cambres higièniques Sala Polivalent

22,39 m2 5,64 m2

149,77 m2

total superfície útil interior PB 177,80 m2 TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÍDA PB 202,95 m2 ESTAT DEFINITIU PLANTA BAIXA Accés Cambres higièniques Sala de màquines Sala Polivalent Recepció

22,39 m2 5,64 m2 7,63 m2

104,50 m2 22,36 m2

total superfície útil interior PB 162,52 m2 TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÍDA PB 202,95 m2 PLANTA PRIMERA Distribuïdor Magatzem Lavabo Despatx 1 Despatx 2 Sala tallers i conferències

11,29 m2 4,78 m2 5,36 m2 9,37 m2

14,15 m2 90,95 m2

total superfície útil interior PB 135,77 m2 TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUÍDA PB 168,59 m2


(PRATDIP)

PRESTACIONS DE L’EDIFICI

Requisits bàsics: Segons CTE

En projecte

Prestacions segons el CTE en projecte

Seguretat DB-SI Seguretat en cas d’incendi

DB-SI De tal forma que els ocupants puguin desallotjar l’edifici en condicions segures, es pugui limitar l’extensió del incendi dins del propi edifici i dels colindants i es permeti l’actuació dels equips d’extinció i rescat.

DB-SU Seguretat d’ús DB-SU De tal forma que l’ús normal de l’edifici no suposi risc d’accident per a les persones.

Estalvi d’energia

DB-HE Estalvi

d’energia i aïllament tèrmic

DB-HE

De tal forma que s’aconsegueixi un ús racional de l’energia necessària per a l’adequat ús de l’edifici. Compleix amb la UNE EN ISO 13 370 : 1999 “Prestacions tèrmiques d’edificis. Transmissió de calor pel terreny. Mètodes de càlcul”.

Requisits bàsics: Segons CTE En projecte

Prestacions que superin el CTE en projecte

Seguretat DB-SE Seguretat estructural DB-SE No procedeix DB-SI Seguretat en cas d’incendi DB-SI No procedeix DB-SU Seguretat d’ús DB-SU No procedeix

Habitabilitat DB-HS Salubritat DB-HS No procedeix DB-HR Protecció enfront al soroll DB-HR No procedeix

DB-HE Estalvi d’energia DB-HE No procedeix

Limitacions

Limitacions d’ús de l’edifici:

L’edifici només podrà destinar-se als usos previstos en el projecte. La dedicació d’algunes de les seves dependències a ús distint del projectat requerirà d’un projecte de reforma i canvi d’ús que serà objecte de nova llicència. Aquest canvi d’ús serà possible sempre i quan el nou ús no alteri les condicions globals de l’edifici ni sobrecarregui les prestacions inicials del mateix en quan a estructura, instal·lacions, etc.

Limitacions d’ús de les dependències:

Les dependències que apareixen al projecte amb un ús determinat, han de mantenir aquest ús durant la vida útil de l’edifici, d’altra manera s’hauria de valorar la repercussió que un nou ús podria tenir en el funcionament global de l’edifici i en els seus mecanismes de compliment de la normativa vigent.

Limitació d’ús de les instal·lacions:

Les instal·lacions estan dimensionades d’acord amb l’ús manifestat per aquest edifici i de cap manera se’n pot fer un ús distint a l’establert sense considerar les repercussions que podria tenir en la globalitat de l’edifici.

TERMINI D’EXECUCIÓ DE LES OBRES.

El termini màxim per a executar l’obra es preveu que sigui de 8 mesos.


(PRATDIP)

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL El pressupost d’execució material per a la creació d’un centre per a la promoció turística i cultural a la Urbanització Planes del Rei, a Pratdip es resumeix de la següent manera i es desenvoluparà en el corresponent annexe a aquest document:

DESCRIPCIÓ IMPORT

1. TREBALLS PREVIS I MOVIMENTS DE TERRES 5.060,81

2. FONAMENTACIÓ 5.637,69

3. ESTRUCTURA 15.780,36

4. RAM DE PALETA 25.060,44

5. TANCAMENTS INTERIORS I EXTERIORS 4.827,41

597.89 6. SANITARIS 597,89

7. ASCENSOR 17.897,43

8. VARIS 1.238,34

9. INSTAL·LACIONS 53.680,15

10. AJUDES RAM DE PALETA 2.213,20

TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL 131.993,72

6% Benefici industrial 7.919,62

13% Despeses generals 17.159,18

SUMA 157.072,52

21% IVA 32.985,23

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 190.057,75 €

Pratdip, març de 2017 Josep Frederic Pérez Pastor Arquitecte


(PRATDIP)

2. SISTEMA CONSTRUCTIU i MATERIALS

Enderrocs i treballs previs. Per poder realitzar una intervenció amb garanties i d’acord amb

l’exigent normativa actual, caldrà realitzar una sèrie d’enderrocaments i intervencions a l’edifici

actual.

També s’hauran de realitzar els fonaments dels peudrets que sustenten el forjat de nova creació.

Tot plegat es realitzarà sota l’estricte control de la Direcció Facultativa.

Moviments de terres. No es preveu que s’hagin de realitzar grans moviments de terres,

només aquells que esdevinguin necessaris per consolidar el ferm de recolzament de les noves

actuacions.

Les excavacions per a les rases, pous i corretges de fonamentació s'efectuaran amb mitjans

manuals. En qualsevol cas s'exigiran, en quant a cotes d'amplada i secció, els mínims indicats al

projecte.

Fonaments. Els fonaments que es puguin realitzar es realitzaran amb formigó HA-

25/P/20/IIa, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20mm., preferentment del tipus

fabricat en planta. L'acer serà del tipus B-500-S (límit elàstic no menor de 500 N/mm2).

En el cas que es produïssin juntes de formigonat, aquestes seran el més rugoses possible i

amb una suau inclinació; mai es podrà interrompre el formigonat mitjançant juntes llises o verticals.

Quan les característiques del terreny o altres circumstàncies ho aconsellin, la direcció facultativa

podrà ordenar la modificació de l'armat dels fonaments, facilitant al contractista les instruccions

necessàries i la quantia i disposició del armat.

Quan s’hagi que travessar un fonament amb conductes o tubs de qualsevol tipus es

col·locarà el corresponent contratub abans d'abocar el formigó.

Estructura. Es preveu un nou forjat amb llosa mixta de 15 cm de cantell, amc xapa

col·laborant d’acer galvanitzat amb forma grecada, d’1mm d’espessor i formigó armat HA-

25/B/20/IIa amb quantia d’acer UNE-EN 10080 B500S i malla electrosoldada.

Tots els forats per al pas d’instal·lacions i conductes de tot tipus es replantejaran sobre el

forjat i es col·locaran els motlles corresponents en el seu emplaçament abans de formigonar.

Parets de tancament i divisòries. Els murs de tancament corresponenets a les distribucions

es realitzaran amb envà de maó foradat de gran format, i les parets de tancament d’envolvent a

l’estructura amb fàbrica de maó calat tipus gero.


(PRATDIP)

Coberta. A la coberta no s’hi actua.

Aïllaments. A l'interior de les cambres de les parets que configuren els boxes, l’espai de

recepció i el bany, s’hi col·locarà un gruix de 7cm de llana de roca.

Els junts de portes i finestres exteriors amb les parets es segellaran mitjançant massilla

silicona.

Paviments. A la planta baixa es conservarà el paviment originaL, que caldrà reposar en

aquells punts on l’execució dels nous fonaments s’hagi malmès el paviment original. La planta

primera es pavimentarà amb parquet laminat i el nou lavabo amb gres antilliscant.

Revestiments.

Les parets de les zones humides (servei sanitaris) s'enrajolaran fins el sostre amb peces

ceràmiques de 1ª qualitat; les peces es col·locaran amb ciment cola damunt del plandur hidròfug.

Totes les demés parets interiors es lluiran amb pasta de guix, a bona vista, amb els racons reglejats;

les arestes es protegiran amb perfils metàl·lics embeguts al revestiment. Abans d'efectuar l'estesa

de la pasta es realitzaran mestres verticals als racons i, com a màxim, cada 3 mts. d'un mateix

parament. El gruix de la capa serà de 10 a 15 mm. i en quant a la planitud de la superfície no

s'acceptaran diferències superiors a 3 mm. en 1 metre de longitud.

Fusteria interior. Les portes interiors del centre i que no siguin RF seran llises, de tauler

aglomerat plafonat amb xapa de pi; tindran un gruix mínim de 35 mm., aniran equipades amb

frontisses de ferro zincat o llautó i panys de cop amb manetes sobre escut de roseta de llautó plata

mate.

Les vidrieres interiors es disposaran en bastiments de fusta de pi guarnits amb tapajunts de

pi natural, igual que la resta de portes.

Fusteria exterior. La fusteria exterior s’ha projectat amb fusteria d’alumini amb trencament

de pont tèrmic, amb vidres laminats a la cara interior de la càmera.

Tots els elements d’aquesta fusteria seran prefabricats i es subministraran totalment

acabats, amb tota la ferramenta, de manera que la seva posada en obra es limiti a col·locar-los en

els galzes previstos en els tancaments o en els bastiments de base, rejuntar-los amb bandes

d’escuma de neoprè impermeable, fixar-los amb cargols i tacs metàl·lics i segellar els llavis de la

junta exterior amb la massilla elàstica adequada.


(PRATDIP)

Vidrieria. Tots els vidres es col·locaran de manera que en cap moment puguin suportar

esforços deguts a contraccions o dilatacions del propi vidre, dels bastidors que l'emmarquen, o de

l'obra. S'evitaran sempre els contactes vidre-vidre, vidre-metall i vidre-formigó.

Acabats. Els paraments interiors es pintaran al plàstic, a dues mans. Abans de procedir a

l'execució del pintat es corregiran els petits defectes que puguin presentar els paraments, com

poden ser petites escletxes, cops, etc.; per a tal finalitat es farà servir massilla en pols barrejada, si

fos necessari, amb guix. Abans de l'aplicació de la pintura es desmuntaran les plaques dels endolls i

interruptors elèctrics.

La fusta per a pintar seguirà el següent procés: una mà de segelladora, massillat de

possibles defectes superficials, fregat amb paper de vidre fi i dues mans de pintura ignífuga.

Les superfícies metàl·liques s'esmaltaran, seguint el següent procediment: raspallat i fregat

per netejar la capa superficial de rovell, dues mans de mini de plom, que es substituiran per una mà

de "wash-prime" en el cas de superfícies zincades o galvanitzades, i acabant amb dues mans

d'esmalt sintètic en interiors o esmalt gras en exteriors.

Al menys una família de productes de la construcció de l'edifici haurà de disposar d'un dels següents distintius de qualitat: -distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya -etiqueta ecològica de la Unió Europea -marca AENOR Medioambient -etiqueta ecològica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001) -etiqueta ecològica tipus II (UNE 150.025/2005 IN)

Instal·lacions.: segons documents annexos


(PRATDIP)

3. NORMATIVA APLICABLE

Per a desenvolupar aquest projecte s'han tingut en compte les condicions edificatòries

establertes a la normativa urbanística vigent al municipi de Vilanova d’Escornalbou, i més

concretament aquelles que fan referència al Sistema d’Equipaments i Dotacions Comunitàries (7).

El sistema constructiu s'adaptarà a les normes de la bona construcció, seguint les normes i

decrets que s’escaiguin. S’acompliran les normes edificatòries que siguin d’aplicació o els aspectes

de les mateixes que afectin a l’obra.

D’acord amb el Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre

redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", s’adjunta a continuació una relació de

la normativa tècnica general que és d’aplicació:

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Habitatge

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D. 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Llei de l'habitatge

Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)


(PRATDIP)

Llibre de l'edifici

D. 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D. 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Ley de integración social de los minusválidos

Ley 13/82 BOE 30/04/82

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.

(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable als edificis.

D. 172/99 (DOGC: 07/07/99)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.


(PRATDIP)

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

CTE DB SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

CTE DB SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

CTE DB SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

CTE DB SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

CTE DB SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE-1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


(PRATDIP)

CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Salubritat

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE 1 Resistència i estabilitat

CTE DB SE 2 Aptitud al servei

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE C Fonaments

CTE DB SE A Acer

CTE DB SE M Fusta

CTE DB SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d'edificació sobre accions en l'edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges


(PRATDIP)

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción

O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción

O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción

O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)


(PRATDIP)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la generalitat de catalunya).

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis

RD 1751/1998, modificat pel RD 1218/2002

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios

(DOCE 04.01.2003)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias

(en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias


(PRATDIP)

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


(PRATDIP)


Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos, colectivos o comerciales

RD 1853/93 (BOE: 24/11/93)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84)

Instrucción sobre documentación y puesta en servicio de las instalaciones receptoras de gases combustibles

O 17/12/85 (BOE: 9/1/86)correcció d'errades (BOE: 26/4/86)

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84)

Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (glp) en depósitos fijos

O 29/1/86 (BOE: 22/2/86)correcció d'errades (BOE: 10/6/86)

Normes per a instal·lacions de gasos liquats del petroli (glp) amb dipòsits mòbils de capacitat superior a 15 kg

Resolució 24/07/63 (BOE: 11/09/63)

Extracte de les normes a les quals s'han de sotmetre els dipòsits mòbils amb capacitat no superior als 15 kg de gasos liquats del petroli (glp) i la seva instal·lació

Resolució 25/02/63 (BOE: 12/03/63)

Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos. Instrucciones técnicas complementarias

RD 494/88 (BOE: 25/5/88)correcció d'errades (BOE: 21/7/88)

Aparatos a gas

RD 1428/1992

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Control de qualitat

Directiva 89/106/CEE de productes de construcció

Transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació


(PRATDIP)

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)


ANNEXES


Annex 1: Memòria elèctrica

ÍNDEX 01.- DESCRIPCIÓ GENERAL I CARACTERÍSTIQUES DEL SUBM INISTRAMENT ELÈCTRIC 02.- ESCOMESA. 03.- INSTAL·LACIONS D'ENLLAÇ. 3.1. CAIXA DE PROTECCIÓ I MESURA. 3.2. DERIVACIONS INDIVIDUAL. 3.3. DISPOSITIUS GENERALS I INDIVIDUALS DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ. 04.- INSTAL·LACIONS INTERIORS. 4.1. CONDUCTORS. 4.2. IDENTIFICACIÓ DE CONDUCTORS. 4.3. SUBDIVISIÓ DE LES INSTAL·LACIONS. 4.4. EQUILIBRAT DE CÀRREGUES. 4.5. RESISTÈNCIA D'AÏLLAMENT I RIGIDESA D’ELECTRICITAT . 4.6. CONNEXIONS. 4.7. SISTEMES D’INSTAL·LACIÓ. 05.- PRESCRIPCIONS PARTICULARS PER A LOCALS D’ESPECTACLE S. 5.1. ALIMENTACIÓ DELS SERVEIS DE SEGURETAT. 5.2. ENLLUMENAT D'EMERGÈNCIA. 5.3. PRESCRIPCIONS DE CARÀCTER GENERAL. 06.- PROTECCIÓ CONTRA SOBREINTENSITATS. 07.- PROTECCIÓ CONTRA SOBRETENSIONS. 7.1. CATEGORIES DE LES SOBRETENSIONS. 7.2. MESURES PER AL CONTROL DE LES SOBRETENSIONS. 7.3. SELECCIÓ DELS MATERIALS EN LA INSTAL·LACIÓ. 08.- PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES. 8.1. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES. 8.2. PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES I INDIRECTES. 09.- POSADES A TERRA. 9.1. UNIONS A TERRA.

9.2. CONDUCTORS D’QUIPOTENCIALITAT. 9.3. RESISTÈNCIA DE LES PRESES DE TERRA. 9.4. PRESES DE TERRA INDEPENDENTS. 9.5. SEPARACIÓ ENTRE LES PRESES DE TERRA DE LES MASSES DE LES INSTAL·LACIONS DE UTILITZACIÓ I DE LES MASSES D'UN CENTRE DE TRANSFORMACIÓ. 9.6. REVISIÓ DE LES PRESES DE TERRA. 10.- RECEPTORS D'ENLLUMENAT. 11.- RECEPTORS A MOTOR. 12.- JUSTIFICACIÓ DB-HE 13.- NORMATIVA ANNEXOS PLEC DE CONDICIONS GENERALS

MEMÒRIA.

01.- DESCRIPCIÓ GENERAL I CARACTERÍSTIQUES DEL SUBM INISTRAMENT ELÈCTRIC Es redacta memòria tècnica per tal de definir les característiques de la Instal·lació Electrica de Baixa Tensió d’un edifici per un edifici polivalent emplaçat a Les Planes del Rei al municipi de Pratdip Les potències de la instal·lació elèctrica de baixa tensió en el cas d’instal·lacio de caldera seran:

POTÈNCIA POTÈNCIA ADMISSIBLE 13,856 KW POTÈNCIA INSTAL·LADA 13,856 KW

Les potències de la instal·lació elèctrica de baixa tensió en el cas d’instal·lacio de de bombes de calor, seran

POTÈNCIA POTÈNCIA ADMISSIBLE 17,321 KW POTÈNCIA INSTAL·LADA 17,321 KW

L'objecte d'aquesta memòria es calcular les instal·lacions elèctriques de l’edifici, a la vegada que es definiran les directrius tècniques per a la seva posterior i correcta execució. L’edifici està destinat a un us de pública concurrència. Les canalitzacions principals es realitzaran amb amb manguera tetrapolar RZ1-K(AS) amb aïllament 0,6/1 KV muntades sota tub. En els trams horitzontals s’executaran canalitzacion de superfície mitjançant tub rigit. La resta de línies seran amb conductor unipolar ES07Z1-K(AS) d’aïllament 450/750 V en l’interior de tubs (2221 no propagador de flama els empotrats i 4321 no propagador de flama els superficials) que discurriran per sobre del cel ras en els seus trams horitzontals i encastats en els seus trams verticals. La instal·lació existent es desmuntarà en pràcticament la seva totalitat (a excepció de la zona fora de l’àmbit d’actuació. El quadre de comandament i protecció s’eliminarà en la seva posició actiual per muntar el nou a la zona de recepció. 02.- ESCOMESA

Actualment l’edifici disposa d’escomesa per una potència de de 5,75 en monofàsic, per tant caldrà tramitar l’ampliació de la potència i serà la companyia qui deetermini les seves característiques. És part de la instal·lació de la xarxa de distribució, que alimenta la caixa general de protecció o unitat funcional equivalent (CGPM). Els conductors seran de coure o alumini. Aquesta línia està regulada per la ITC-BT-11.

Atenent al seu traçat, al sistema d'instal·lació i a les característiques de la xarxa, l'escomesa serà soterrada. Els cables seran aïllats, de tensió assignada 0,6/1 KV, i S’instal·laran directament enterrats o enterrats sota tub. Es disposarà de cinta de senyalització de la presencia de la canalització. Cap assenyalar que l'escomesa serà part de la instal·lació constituïda per l'Empresa Subministradora, per tant el seu disseny deu basar-se en les normes particulars d'ella.

03.- INSTAL·LACIONS D'ENLLAÇ.

3.1 CAIXA DE PROTECCIÓ I MESURA

Per al cas de subministraments a un únic usuari, al no existir línia general d'alimentació, es col·locarà en un únic element la caixa general de protecció i l'equip de mesura; aquest element es denominarà caixa de protecció i mesura. En conseqüència, el fusible de seguretat situat abans del comptador coincideix amb el fusible que inclou una CGP. La seva situació es fixarà de comú acord entre la propietat i l'empresa subministradora.

S'instal·larà sempre en un nínxol en paret, que es tancarà amb una porta preferentment metàl·lica, amb grau de protecció IK 10 segons UNE-EN 50.102, revestida exteriorment d'acord amb les característiques de l'entorn i estarà protegida contra la corrosió, disposant d'un pany o cadenat normalitzat per l'empresa subministradora. Els dispositius de lectura dels equips de mesura deuran estar situats a una altura compresa entre 0,70 i 1,80 m.

En el nínxol es deixaran prevists els orificis necessaris per a allotjar els conductes d'entrada de l'escomesa.

Donat que la façana no comunica directament amb la via pública, la caixa general se situarà en el límit entre les propietats públiques i privades.

Les caixes de protecció i mesura a utilitzar correspon a un dels tipus recollits en les especificacions tècniques de l'empresa subministradora que hagin estat aprovades per l'Administració Pública competent, en funció del nombre i naturalesa del subministrament. Dintre de les mateixes s'instal·laran curtcircuits fusibles en tots els conductors de fase o polars, amb poder de tall almenys igual al corrent de curtcircuit prevista en el punt de la seva instal·lació:

Pel cas d’instal·lacio de caldera:

CPM-MF4 Pel cas d’instal·lacio de bombes de calor :

TMF1 Les caixes de protecció i mesura compliran tot el que sobre el particular s'indica en la Norma UNE-EN 60.439 -1, tindran grau de inflamabilitat segons s'indica en la norma UNE-EN 60.439 -3, una vegada instal·lades tindran un grau de protecció IP43 segons UNE 20.324 i IK 09 segons UNE-EN 50.102 i seran precintables.

L'envolvent deurà disposar de la ventilació interna necessària que garanteixi la no formació de condensacions. El material transparent per a la lectura serà resistent a l'acció dels raigs ultraviolats.

Les disposicions generals d'aquest tipus de caixa queden recollides en la ITC-BT-13.

3.2 DERIVACIÓ INDIVIDUAL.

És la part de la instal·lació que, partint de la caixa de protecció i mesura, subministra energia elèctrica a una instal·lació d'usuari. Comprèn els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. Està regulada per la ITC-BT-15.

Les derivació individual estarà constituïda per Conductors aïllats en l'interior de tubs enterrats.

Els conductors a utilitzar seran de coure o alumini, aïllats i unipolars, sent la seva tensió assignada 0,6/1 KV. La secció mínima serà de 6 mm² per als cables polars, neutre i protecció i de 1,5 mm² per al fil de comandament (per a aplicació de les diferents tarifes), que serà de color vermell. Els cables seran no propagadors de l'incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Els cables amb característiques equivalents a les de la norma UNE 21.123 part 4 o 5 o a la norma UNE 211002 compleixen amb aquesta prescripció.

La caiguda de tensió màxima admissible serà, per al cas de derivació individual en subministrament per a un únic usuari que no existeix línia general d'alimentació, del 1,5 %.

(4 x 16+ TT x16) mm2 0,6/1 KV XLPE RZ1-K(AS)

3.3 DISPOSITIUS GENERALS I INDIVIDUALS DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ.

Els dispositius generals de comandament i protecció se situaran el més prop possible del punt d'entrada de la derivació individual. En establiments en els quals procedeixi, es col·locarà una caixa per a l'interruptor de control de potència, immediatament abans dels altres dispositius, en compartiment independent i precintable. Aquesta caixa es podrà col·locar en el mateix quadre on es col·loquin els dispositius generals de comandament i protecció.

Els dispositius de comandament i protecció no seran accessibles al públic en general, donat el seu emplaçament dins el local de control.

L'altura a la qual se situaran els dispositius generals i individuals de comandament i protecció dels circuits, mesura des del nivell del sòl, estarà compresa entre 1 i 2 m.

Les envolvents dels quadres s'ajustaran a les normes UNE 20.451 i UNE-EN 60.439 -3, amb un grau de protecció mínim IP 30 segons UNEIX 20.324 i IK07 segons UNE-EN 50.102. L'envolvent per a l'interruptor de control de potència serà precintable i les seves dimensions estaran d'acord amb el tipus de subministrament i tarifa a aplicar. Les seves característiques i tipus correspondran a un model oficialment aprovat.

L’instal·lador fixarà de forma permanent sobre el quadre de distribució una placa, impresa amb caràcters indelebles, en la qual consti el seu nom o marca comercial, data que es va realitzar la instal·lació, així com la intensitat assignada de l'interruptor general automàtic.

Els dispositius generals i individuals de comandament i protecció seran, com a mínim:

- Un interruptor general automàtic de tall omnipolar, d'intensitat nominal mínima 160 A, que permeti el seu accionament manual i que estigui dotat d'elements de protecció contra sobrecàrrega i curtcircuits (segons ITC-BT-22). Tindrà poder de tall suficient per a la intensitat de curtcircuit que pugui produir-se en el punt de la seva instal·lació, de 4,5 kA com a mínim. Aquest interruptor serà independent de l'interruptor de control de potència.

- Tants interruptors diferencials com circuits existents. La intensitat assignada superior o igual a la del PIA del circuit, destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (segons ITC-BT-24). Es complirà la següent condició:

Ra x Ia< U

A on:

“Ra" és la suma de les resistències de la presa de terra i dels conductors de protecció de masses.

"Ia" és el corrent que assegura el funcionament del dispositiu de protecció (corrent diferencial-residual assignada). "U” és la tensió de contacte límit convencional (50 V en locals secs i 24 V en locals

humits). Totes les masses dels equips elèctrics protegits per un mateix dispositiu de protecció, deuen ser interconnectades i unides per un conductor de protecció a una mateixa presa de terra. - Dispositius de tall omnipolar (PIA’s), destinats a la protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits de cadascun dels circuits interiors (segons ITC-BT-22).

- Dispositiu de protecció contra sobretensions, segons ITC-BT-23, si fos necessari.

04.- INSTAL·LACIONS INTERIORS.

4.1 CONDUCTORS.

Els conductors i cables que s'emprin en les instal·lacions seran de coure i seran sempre aïllats. La tensió assignada no serà inferior a 450/750 V. La secció dels conductors a utilitzar es determinarà de forma que la caiguda de tensió entre l'origen de la instal·lació interior i qualsevol punt d'utilització sigui menor del 3 % per a enllumenat i del 5 % per als altres usos.

El valor de la caiguda de tensió podrà compensar-se entre la de la instal·lació interior (3-5 %) i la de la derivació individual (1,5 %), de forma que la caiguda de tensió total sigui inferior a la suma dels valors límits especificats per a ambdues (4,5-6,5 %). Per a instal·lacions que s'alimentin directament en alta tensió, mitjançant un transformador propi, es considerarà que la instal·lació interior de baixa tensió té el seu origen a la sortida del transformador, sent també en aquest cas les caigudes de tensió màximes admissibles del 4,5 % per a enllumenat i del 6,5 % per als altres usos.

En instal·lacions interiors, per a tenir en compte els corrents armònics deguts a càrregues no lineals i possibles desequilibris, excepte justificació per càlcul, la secció del conductor neutre serà com a mínim igual a la de les fases. No s'utilitzarà un mateix conductor neutre per a diversos circuits.

Les intensitats màximes admissibles, es regiran en la seva totalitat per l'indicat en la Norma UNE 20.460-5-523 i el seu annex Nacional.

Els conductors de protecció tindran una secció mínima igual a la fixada en la taula següent: Secció conductors fase (mm²) Secció conductors protecció (mm²) Sf 16 Sf 16 < S f < 35 16 Sf > 35 Sf/2

4.2 IDENTIFICACIÓ DE CONDUCTORS.

Els conductors de la instal·lació deuen ser fàcilment identificables, especialment pel que fa al conductor neutre i al conductor de protecció. Aquesta identificació es realitzarà pels colors que presentin els seus aïllaments. Quan existeixi conductor neutre en la instal·lació o es prevegi per a un conductor de fase la seva passada posterior a conductor neutre, s'identificaran aquests pel color blau clar. AL conductor de protecció se li identificarà pel color verd-groc. Tots els conductors de fase, o si escau, aquells per als quals no es prevegi la seva passada posterior a neutre, s'identificaran pels colors marró, negre o gris.

4.3 SUBDIVISIÓ DE LES INSTAL·LACIONS.

Les instal·lacions se subdividiran de forma que les pertorbacions originades per avaries que puguin produir-se en un punt d'elles, afectin solament a certes parts de la instal·lació. Es per això que els dispositius de protecció de cada circuit estaran adequadament coordinats i seran selectius amb els dispositius generals de protecció que els precedeixin.

Tota instal·lació es dividirà en diversos circuits, segons les necessitats, a fi de:

- Evitar les interrupcions innecessàries de tot el circuit i limitar les conseqüències d'una fallada. - Facilitar les verificacions, assaigs i manteniments. - Evitar els riscos que podrien resultar de la fallada d'un sol circuit que pogués dividir-se, com per exemple si sol hi ha un circuit d'enllumenat.

4.4 EQUILIBRAT DE CÀRREGUES.

Perquè es mantingui el major equilibri possible en la càrrega dels conductors que formen part d'una instal·lació, es procurarà que aquella quedi repartida entre les seves fases o conductors polars.

4.5 RESISTÈNCIA D'AÏLLAMENT I RIGIDESA DIELECTRICA.

Les instal·lacions deuran presentar una resistència d'aïllament almenys igual als valors indicats en la taula següent:

Tensió nominal instal·lació Tensió assaig corrent continua (V)

Resistència d’aïllament (MΩ)

MBTS o MBTP 250 >0,25 0,50 > 500 V 1000 >1,00

La rigidesa dielèctrica serà tal que, desconnectats els aparells d'utilització (receptors), resisteixi durant 1 minut una prova de tensió de 2U + 1000 V a freqüència industrial, sent U la tensió màxima de servei expressada en volts, i amb un mínim de 1.500 V.

Els corrents de fuga no seran superiors, per al conjunt de la instal·lació o per a cadascun dels circuits que aquesta pugui dividir-se a l'efecte de la seva protecció, a la sensibilitat que presentin els interruptors diferencials instal·lats com protecció contra els contactes indirectes.

4.6 CONNEXIONS.

En cap cas es permetrà la unió de conductors mitjançant connexions i/o derivacions per simple retorsament o enrotllament entre si dels conductors, sinó que deurà realitzar-se sempre utilitzant borns de connexió muntats individualment o constituint blocs o regletes de connexió; pot permetre's així mateix, la utilització de brides de connexió. Sempre deuran realitzar-se en l'interior de caixes d'entroncament i/o de derivació.

Si es tracta de conductors de diversos filferros cablejats, les connexions es realitzaran de forma que el corrent es reparteixi per tots els filferros components.

4.7 SISTEMES DE INSTAL·LACIÓ

4.7.1 Prescripcions Generals.

Diversos circuits poden trobar-se en el mateix tub o en el mateix compartiment de canal si tots els conductors estan aïllats per a la tensió assignada més elevada.

En cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb unes altres no elèctriques, es disposaran de forma que entre les superfícies exteriors d'ambdues es mantingui una distància mínima de 3 cm. En cas de proximitat amb conductes de calefacció, d'aire calent, vapor o fum, les canalitzacions elèctriques s'establiran de forma que no puguin arribar a una temperatura perillosa i, per consegüent, es mantindran separades per una distància convenient o per mitjà de pantalles calorífugades

Les canalitzacions elèctriques no se situaran per sota d'altres canalitzacions que puguin donar lloc a condensacions, tal com les destinades a conducció de vapor, d'aigua, de gas, etc., a menys que es prenguin les disposicions necessàries per a protegir les canalitzacions elèctriques contra els efectes d'aquestes condensacions.

Les canalitzacions deuran estar disposades de forma que facilitin la seva maniobra, inspecció i accés a les seves connexions. Les canalitzacions elèctriques s'establiran de forma que mitjançant la convenient identificació dels seus circuits i elements, es pugui procedir en tot moment a reparacions, transformacions, etc.

En tota la longitud dels passos de canalitzacions a través d'elements de la construcció, tal com murs, envans i sostres, no es disposaran entroncaments o derivacions de cables, estant protegides contra les deterioracions mecàniques, les accions químiques i els efectes de la humitat.

Les cobertes, tapes o envolvents, comandaments i pulsadors de maniobra d'aparells tal com mecanismes, interruptors, bases, reguladors, etc, instal·lats en els locals humits o mullats, seran de material aïllant.

4.7.2 Conductors aïllats sota tubs protectors. Les instal·lacions interiors, i un cop derivin des de les canals protectores, disposaran d’aquest sistema de canalització. Els conductes aniran encastats per sota dels 2,5 metres d’alçada (tub corrugat), mentre que per sobre dels 2,5 metres es disposaran superficials i grapats (tub rígid).

Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V.

El diàmetre exterior mínim dels tubs, en funció del nombre i la secció dels conductors a conduir, s'obtindrà de les taules indicades en la ITC-BT-21, així com les característiques mínimes segons el tipus d'instal·lació.

Per a l'execució de les canalitzacions sota tubs protectors, es tindran en compte les prescripcions generals següents:

- El traçat de les canalitzacions es farà seguint línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s'efectua la instal·lació. - Els tubs s'uniran entre si mitjançant accessoris adequats a la seva classe que assegurin la continuïtat de la protecció que proporcionen als conductors. - Els tubs aïllants rígids corbables en calent podran ser ensamblats entre si en calent, recobrint l'entroncament amb una cua especial quan es precisi una unió estanca

- Les corbes practicades en els tubs seran contínues i no originaran reduccions de secció inadmissibles. Els ràdios mínims de curvatura per a cada classe de tub seran els especificats pel fabricant conforme a UNE-EN

- Serà possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en els tubs després de col·locar-los i fixats aquests i els seus accessoris, disposant per a això els registres que es considerin convenients, que en trams rectes no estaran separats entre si més de 15 metres. El nombre de corbes en angle situades entre dos registres consecutius

no serà superior a 3. Els conductors s'allotjaran normalment en els tubs després de col·locats aquests. - Els registres podran estar destinats únicament a facilitar la introducció i retirada dels conductors en els tubs o servir al mateix temps com caixes d'entroncament o derivació. - Les connexions entre conductors es realitzaran en l'interior de caixes apropiades de material aïllant i no propagador de la flama. Si són metàl·liques estaran protegides contra la corrosió. Les dimensions d'aquestes caixes seran tal que permetin allotjar folgadament tots els conductors que deguin contenir. La seva profunditat serà almenys igual al diàmetre del tub major més un 50 % del mateix, amb un mínim de 40 mm. El seu diàmetre o costat interior mínim serà de 60 mm. Quan es vulguin fer estances les entrades dels tubs en les caixes de connexió, deuran emprar-se prensastopas o ràcords adequats. - En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindrà en compte la possibilitat que es produeixin condensacions d'aigua en el seu interior, per a això s'elegirà convenientment el traçat de la seva instal·lació, preveient l'evacuació i establint una ventilació apropiada en l'interior dels tubs mitjançant el sistema adequat, com pot ser, per exemple, l'ús d'una "T" de la qual una dels braços no s'empra. - Els tubs metàl·lics que siguin accessibles deuen posar-se a terra. La seva continuïtat elèctrica deurà quedar convenientment assegurada. En el cas d'utilitzar tubs metàl·lics flexibles, és necessari que la distància entre dues posades a terra consecutives dels tubs no excedeixi de 10 metres. -No podran utilitzar-se els tubs metàl·lics com conductors de protecció o de neutre.

Quan els tubs s'instal·lin en muntatge superficial, es tindran en compte, a més, les següents prescripcions:

- Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides o abraçadores protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre aquestes serà, com a màxim, de 0,50 metres. Es disposaran fixacions de l'una i l'altra part en els canvis d'adreça, en els entroncaments i en la proximitat immediata de les entrades en caixes o aparells. - Els tubs es col·locaran adaptant-se a la superfície sobre la qual s'instal·len, corbant-se o usant els accessoris necessaris. - En alineacions rectes, les desviacions de l'eix del tub respecte a la línia que uneix els punts extrems no seran superiors al 2 per 100. - Es convenient disposar els tubs, sempre que sigui possible, a una altura mínima de 2,50 metres sobre el sòl, a fi de protegir-los d'eventuals mals mecànics.

Quan els tubs es col·loquin encastats, es tindran en compte, a més, les següents prescripcions:

- En la instal·lació dels tubs en l'interior dels elements de la construcció, les fregues no posaran en perill la seguretat de les parets o sostres que es practiquin. Les dimensions de les fregues seran suficients perquè els tubs quedin recoberts per una capa de 1 centímetre d'espessor, com a mínim. En els angles, l'espessor d'aquesta capa pot reduir-se a 0,5 centímetres. - No s'instal·laran entre forjat i revestiment tubs destinats a la instal·lació elèctrica de les plantes inferiors.

- Per a la instal·lació corresponent a la pròpia planta, únicament podran instal·lar-se, entre forjat i revestiment, tubs que deuran quedar recoberts per una capa de formigó o morter de 1 centímetre d'espessor, com a mínim, a més del revestiment. - En els canvis d'adreça, els tubs estaran convenientment corbats o bé proveïts de colzes o "T" apropiats, però en aquest últim cas només s'admetran els proveïts de tapes de registre. - Les tapes dels registres i de les caixes de connexió quedaran accessibles i desmuntables una vegada finalitzada l'obra. Els registres i caixes quedaran enrasats amb la superfície exterior del revestiment de la paret o sostre quan no s'instal·lin en l'interior d'un allotjament tancat i practicable. - En el cas d'utilitzar-se tubs encastats en parets, és convenient disposar els recorreguts horitzontals a 50 centímetres com a màxim, de sòl o sostres i els verticals a una distància dels angles de cantons no superior a 20 centímetres.

4.7.2.1 Conductors aïllats fixats directament sobre les parets.

Aquestes instal·lacions s'establiran amb cables de tensions assignades no inferiors a 0,6/1 KV, armats, proveïts d'aïllament i coberta.

Per a l'execució de les canalitzacions es tindran en compte les següents prescripcions:

- Es fixaran sobre les parets per mitjà de brides, abraçadores, o collarets de forma que no perjudiquin les cobertes dels mateixos. - Amb la finalitat de que els cables no siguin susceptibles de doblegar-se per efecte del seu propi pes, els punts de fixació dels mateixos estaran suficientment pròxims. La distància entre dos punts de fixació successius, no excedirà de 0,40 metres. - Quan els cables deguin disposar de protecció mecànica pel lloc i condicions d'instal·lació que s'efectuï la mateixa, s'utilitzaran cables armats. En cas de no utilitzar aquests cables, s'establirà una protecció mecànica complementària sobre els mateixos. - S'evitarà corbar els cables amb una ràdio massa petit i excepte prescripció en contra fixada en la Norma UNE corresponent al cable utilitzat, aquest radi no serà inferior a 10 vegades el diàmetre exterior del cable. - Els encreuaments dels cables amb canalitzacions no elèctriques es podran efectuar per la part anterior o posterior a aquestes, deixant una distància mínima de 3 cm entre la superfície exterior de la canalització no elèctrica i la coberta dels cables quan l'encreuament s'efectuï per la part anterior d'aquella. - Els extrems dels cables seran estancs quan les característiques dels locals o emplaçaments així l'exigeixin, utilitzant-se a aquesta fi caixes o altres dispositius adequats. La estanqueïtat podrà quedar assegurada amb l'ajuda de prensastopes. - Els entroncaments i connexions es faran per mitjà de caixes o dispositius equivalents proveïts de tapes desmuntables que assegurin alhora la continuïtat de la protecció mecànica establerta, l'aïllament i la inaccessibilitat de les connexions i permetent la seva verificació en cas necessari.

4.7.3 Conductors aïllats en l'interior de buits de la construcció.

Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V, amb coberta de protecció.

Els cables o tubs podran instal·lar-se directament en els buits de la construcció totalment construïts amb materials *incombustibles/ de resistència al foc RF-120 com a mínim.

Els buits en la construcció admissibles per a aquestes canalitzacions podran estar disposats en murs, parets, bigues, forjats o sostres, adoptant la forma de conductes continus o bé estaran compresos entre dues superfícies paral·leles com en el cas de falsos sostres o murs amb cambres d'aire.

La secció dels buits serà, com a mínim, igual a quatre vegades l'ocupada pels cables o tubs, i la seva dimensió més petita no serà inferior a dues vegades el diàmetre exterior de major secció d'aquests, amb un mínim de 20 mil·límetres.

Les parets que separin un buit que contingui canalitzacions elèctriques dels locals immediats, tindran suficient solidesa per a protegir aquestes contra accions previsibles.

S'evitaran, en la mesura del possible, les asprors en l'interior dels buits i els canvis d'adreça dels mateixos en un nombre elevat o de petit ràdio de curvatura.

La canalització podrà ser reconeguda i conservada sense que sigui necessària la destrucció parcial de les parets, sostres, etc., o els seus guarnits i decoracions.

Els entroncaments i derivacions dels cables seran accessibles, disposant-se per a ells les caixes de derivació adequades.

S'evitarà que puguin produir-se infiltracions, fugides o condensacions d'aigua que puguin penetrar en l'interior del buit, prestant especial atenció a la impermeabilitat dels seus murs exteriors, així com a la proximitat de canonades de conducció de líquids, penetració d'aigua al efectuar la neteja de sòls, possibilitat d'acumulació d'aquella en parts baixes del buit, etc.

4.7.4 Conductors aïllats sota canals protectores.

Aquest sistema de canalització serà l’utilitzat des del quadre de comandament i protecció, per tal de realitzar el repartiment dels diferents circuits fins el local determinat, a partir del qual els circuits partiran entubats. La canal protectora és un material d'instal·lació constituït per un perfil de parets perforades o no, destinat a allotjar conductors o cables i tancat per una tapa desmuntable. Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750 V.

Les canals protectores tindran un grau de protecció IP4X i estaran classificades com "canals amb tapa d'accés que només poden obrir-se amb eines". En el seu interior es podran col·locar mecanismes tal com interruptors, preses de corrent, dispositius de comandament i control, etc, sempre que es fixin d'acord amb les instruccions del fabricant. També es podran realitzar entroncaments de conductors en el seu interior i connexions als mecanismes.

Les canals protectores per a aplicacions no ordinàries deuran tenir unes característiques mínimes de resistència a l'impacte, de temperatura mínima i màxima d'instal·lació i servei, de resistència a la penetració d'objectes sòlids i de resistència a la penetració d'aigua, adequades a les condicions de l'emplaçament al que es destina; així mateix les canals seran no propagadores de la flama. Aquestes característiques seran conformes a les normes de la sèrie UNE-EN 50.085.

El traçat de les canalitzacions es farà seguint preferentment línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de les parets que limiten al local on s'efectua la instal·lació.

Les canals amb conductivitat elèctrica deuen connectar-se a la xarxa de terra, la seva continuïtat elèctrica quedarà convenientment assegurada.

La tapa de les canals quedarà sempre accessible.

05.- PRESCRIPCIONS PARTICULARS PER A LOCALS D’ESPEC TACLES

5.1 ALIMENTACIÓ DELS SERVEIS DE SEGURETAT.

Per als serveis de seguretat la font d'energia deu ser elegida de forma que l'alimentació estigui assegurada durant un temps apropiat.

Perquè els serveis de seguretat funcionin en cas d'incendi, els equips i materials utilitzats deuen presentar, per construcció o per instal·lació, una resistència al foc de durada apropiada.

Les mesures de protecció contra els contactes indirectes seran sense tall automàtic al primer defecte.

S’utilitzaran les següents fonts d'alimentació: - Bateries d’acumuladors autònoms en el cas de l’enllumenat d’emergència.

- Derivació separada de la xarxa de distribució, independents de l'alimentació normal, pel sistema d’alimentació de reserva.

Els serveis complementaris o de seguretat deuen estar instal·lades en lloc fix i de forma que no puguin ser afectades per la fallada de la font normal. A més, amb excepció dels equips autònoms, deuran complir les següents condicions:

- S'instal·laran en emplaçament apropiat, accessible solament a les persones qualificades o expertes. - L'emplaçament estarà convenientment ventilat, de forma que els gasos i els fums que produeixin no puguin propagar-se en els locals accessibles a les persones. - No s'admeten derivacions separades, independents i alimentades per una xarxa de distribució pública, només s’acceptarà si s'assegura que les dues derivacions no puguin fallar simultàniament. - Quan existeixi una sola font per als serveis de seguretat, aquesta no deu ser utilitzada per a altres usos. No obstant això, quan es disposa de diverses fonts, poden utilitzar-se igualment com fonts de reemplazament, amb la condició, que en cas de fallada d'una d'elles, la potència encara disponible sigui suficient per a garantir la posada en funcionament de tots els serveis de seguretat, sent necessari generalment, el tall automàtic dels equips no concernents a la seguretat.

La posta en funcionament es realitzarà al produir-se la falta de tensió en els circuits alimentats pels diferents subministraments procedents de l'Empresa o Empreses distribuïdores d'energia elèctrica, o quan aquella tensió descendeixi per sota del 70% del seu valor nominal.

La capacitat mínima d'una font pròpia d'energia serà, com norma general, la precisa per a proveir a l'enllumenat de seguretat (enllumenat d'evacuació, enllumenat ambient i enllumenat de zones d'alt risc).

L’establiment disposarà d'enllumenat d'emergència (enllumenat de seguretat i enllumenat de reemplaçament, segons els casos).

SUBMINISTRAMENT DE RESERVA

No es disposarà de subministrament de reserva donat que l’ocupació serà inferior a 300 persones. (veure memoria protecció incendis)

5.2 ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA.

Les instal·lacions destinades a enllumenat d’emergència tenen per objecte assegurar, en cas de fallada de l’alimentació a l’enllumenat normal, la il·luminació en els locals i accessos fins les sortides, per a una eventual evacuació del públic o il·luminar altres punts que s’assenyalin.

L’alimentació de l’enllumenat d’emergència serà automàtica amb tall breu (alimentació automàtica disponible en 0,5 s com a màxim). L’enllumenat d’emergència serà, Segons criteri de disseny, tenim: S : Superfície (m2) Flux: (Lúmens) E: nivell lumínic (lux) flux necessari = E (lux) x S (m2) num. de llums = flux necessari / flux per llum

Per complir les condicions del articulat pot aplicar-se la següent regla pràctica per la distribució de les lluminàries.

� Dotació: 5 lúmenes/m2. � Flux lumínic de les lluminàries : F ≥ 30 lúmens. � Separació màxima de las lluminàries 4h, siguent h la altura a la que s’instal·lin les lluminàries compresa entre 2,00 m i 2,50 m.

Per altra banda s’han seguit els criteris:

� En totes las portes de sortida d’emergència. � Pròxim a les escales per que tots els esglaons quedin il·luminats � Pròxim canvis de nivell. � Per il·luminar totes les sortides obligades i senyals de seguretat. � Pròxim als canvis de direcció. � Pròxim a totes las interseccions en passadissos � Pròxim a equips de extinció de foc així com punts d’alarma. � Als serveis higiènics � Salas tècniques i sales de control. � Uniformitat mínima del 60 %

Veure memòria instal·lacions incendis

5.2.1. Enllumenat de seguretat. És l'enllumenat d'emergència previst per a garantir la seguretat de les persones que evacuïn una zona o que han d'acabar un treball potencialment perillós abans d'abandonar la zona.

L'enllumenat de seguretat estarà previst per a entrar en funcionament automàticament quan es produeix la fallada de l'enllumenat general o quan la tensió d'aquest baixi a menys del 70% del seu valor nominal.

La instal·lació d'aquest enllumenat serà fixa i estarà proveïda de fonts pròpies d'energia.

Enllumenat d'evacuació.

És la part de l'enllumenat de seguretat previst per a garantir el reconeixement i la utilització dels mitjans o rutes d'evacuació quan els locals estiguin o puguin estar ocupats.

En rutes d'evacuació, l'enllumenat d'evacuació deu proporcionar, a nivell del sòl i en l'eix dels passos principals, una iluminancia horitzontal mínima de 1 lux. En els punts en els quals estiguin situats els equips de les instal·lacions de protecció contra incendis que exigeixin utilització manual i en els quadres de distribució de l'enllumenat, la iluminancia mínima serà de 5 lux. La relació entre la iluminancia màxima i la mínima en l'eix dels passos principals serà menor de 40.

L'enllumenat d'evacuació deurà poder funcionar, quan es produeixi la fallada de l'alimentació normal, com a mínim durant una hora, proporcionant la iluminancia prevista.

Enllumenat ambient o anti-pànic.

És la part de l'enllumenat de seguretat previst per a evitar tot risc de pànic i proporcionar una il·luminació ambient adequada que permeti als ocupants identificar i accedir a les rutes d'evacuació i identificar obstacles.

L'enllumenat ambient o anti-pànic deu proporcionar una iluminancia horitzontal mínima de 0,5 lux en tot l'espai considerat, des del sòl fins una altura de 1 m. La relació entre la iluminancia màxima i la mínima en tot l'espai considerat serà menor de 40.

L'enllumenat ambient o anti-pànic deurà poder funcionar, quan es produeixi la fallada de l'alimentació normal, com a mínim durant una hora, proporcionant la iluminancia prevista. Enllumenat de zones d'alt risc.

És la part de l'enllumenat de seguretat previst per a garantir la seguretat de les persones ocupades en activitats potencialment perilloses o que treballen en un entorn perillós. Permet la interrupció dels treballs amb seguretat per a l'operador i per als altres ocupants del local.

L'enllumenat de les zones d'alt risc deu proporcionar una *iluminancia/ mínima de 15 lux o el 10% de la iluminancia normal, prenent sempre el major dels valors. La relació entre la iluminancia màxima i la mínima en tot l'espai considerat serà menor de 10.

L'enllumenat de les zones d'alt risc deurà poder funcionar, quan es produeixi la fallada de l'alimentació normal, com a mínim el temps necessari per a abandonar l'activitat o zona d'alt risc.

5.2.2. Enllumenat de reemplaçament.

Part de l'enllumenat d'emergència que permet la continuïtat de les activitats normals. Quan l'enllumenat de reemplaçament proporcioni una iluminancia inferior a l'enllumenat normal, s'usarà únicament per a acabar el treball amb seguretat.

5.2.3. Llocs que deurà instal·lar-se enllumenat d'emergència. Amb enllumenat de seguretat. És situarà l'enllumenat de seguretat en les següents zones dels locals de pública concurrència i en particular:

a) en tots els recintes l'ocupació dels quals sigui major de 100 persones.

b) en els serveis generals en edificis d'accés públic.

c) en els locals que alberguin equips generals de les instal·lacions de protecció.

d) en les sortides d'emergència i en els senyals de seguretat reglamentàries.

e) en tot canvi de direcció de la ruta d'evacuació.

f) en tota intersecció de passadissos amb les rutes d'evacuació.

g) en l'exterior de l'edifici, en el veïnatge immediat a la sortida.

h) a menys de 2 m de les escales, de manera que cada tram d'escales rebi una il·luminació directa.

i) a menys de 2 m de cada canvi de nivell.

j) a menys de 2 m de cada lloc de primers auxilis.

k) a menys de 2 m de cada equip manual destinat a la prevenció i extinció d'incendis.

l) en els quadres de distribució de la instal·lació d'enllumenat de les zones indicades

anteriorment.

En les zones incloses en els apartats k) i l), l'enllumenat de seguretat proporcionarà una iluminancia mínima de 5 lux al nivell d'operació. Només s'instal·larà enllumenat de seguretat per a zones d'alt risc en les zones que així el requereixin.

5.2.4. Prescripcions dels aparells per a enllumenat d'emergència.

Aparells autònoms per a enllumenat d'emergència.

Llumenera que proporciona enllumenat d'emergència de tipus permanent o no permanent en la qual tots els elements, tal com la bateria, el llum, el conjunt de comandament i els dispositius de verificació i control, si existeixen, estan continguts dintre de la Llumenera o a una distància inferior a 1 m d'ella. 5.3 PRESCRIPCIONS DE CARÀCTER GENERAL.

Les instal·lacions en els locals de pública concurrència, compliran les condicions de caràcter general que a continuació s'assenyalen.

- Els aparells receptors que consumeixen més de 16 ampers s'alimentaran directament des del quadre general o des dels secundaris. - El quadre general de distribució i, igualment, els quadres secundaris, s'instal·laran en llocs als quals no tingui accés el públic i que estaran separats dels locals on existeixi un perill acusat d'incendi o de pànic (cabines de projecció, escenaris, sales de públic, aparadors, etc.), per mitjà d'elements a prova d'incendis i portes no propagadores del foc. Els comptadors podran instal·lar-se en altre lloc, d'acord amb l'empresa distribuïdora d'energia elèctrica, i sempre abans del quadre general. - A prop de cadascun dels interruptors del quadre es col·locarà una placa indicadora del circuit al que pertanyen. - En les instal·lacions per a enllumenat de locals o dependències on es reuneixi públic, el nombre de línies secundàries i la seva disposició en relació amb el total de llums a alimentar deurà ser tal que el tall de corrent en una qualsevol d'elles no afecti a més de la tercera part d

Documents

PRATDIP - Diputació de Tarragona · Per altra banda, cal considerar que el nivell d’envelliment del nostre municipi és de gairebé un 33%. La realització del Projecte comportaria