Música i So en l’Audiovisual

MSISELA [363611] 2n Curs 2013-2014 (semestre 1)

Professor: Diego Calderón Garrido

MSISELA

1

TEMA 1.- Qualitats del so. Els elements de la música

“En la combinación audiovisual, una percepción influye en otra y la transforma: no se “ve” lo mismo cuando se oye; no se “oye” lo mismo cuando se ve”. (Chion, 1993) www.virtualpiano.net

Música: és una combinació de so i silenci. PROPIETATS DEL SO El so és una ona de caràcter mecànic i longitudinal. Aire a 0º C 334 m/s Aire a 100º C 366 m/s Aigua 1.284 m/s Ferro 5.000 m/s Vidre 5.000 m/s 1.- Oscil·lacions: Un cos oscil·la quan va d’un costat a un altre com un ventilador o un pèndol. 2.- Vibracions: Una vibració és una oscil·lació ràpida. 3.- Elongació: Distància del cos en oscil·lació fins el punt zero. 4.- Amplitud: L’amplitud és la màxima elongació. 5.- Frequència:

- 1a fase: des del punt de màxima elongació (A) fins el punt zero. - 2a fase: des del punt zero a l’altre punt de màxima elongació (B). - 3a fase: el cos arriba a aquest extrem oposat (B), s’atura i inicia el seu camí oposat. - 4a fase: el cos arriba una altra vegada a l’altre punt de màxima elongació (A), s’atura i inicia el seu camí oposat.

Una vegada fet tot això, es completa un cicle. El nombre de cicles per segon és una mesura de la seva freqüència vibratòria. Això es diu “Hertz” (Hz). Més de 250 Hz és agut, menys és greu.

Quina és la diferència entre música i soroll? Cap. Existeix culturalment. TIPUS DE SO 1.- Sons que escoltem:

- Naturals - Mecànics - Humans

2.- Sons que fem: - Objectes - Cos i veu - Instruments

QUALITATS DEL SO 1.- Altura: greu – agut 2.- Durada: llarg – curt 3.- Intensitat: fort – fluix 4.- Timbre: so característic. Altura, durada i intensitat, són subjectius. No es pot dir que un so és agut, sinó que és agut en relació

a alguna cosa. Exemples video: Smooth Criminal – Michel Jackson La Mandanga – El Fary

MSISELA

2

ELEMENTS DE LA MÚSICA 1.- So: matèria prima, vibració física. 2.- Ritme: aspecte vital i fisiològic, moviment. És vital perquè la vida té un ritme, la manera de parlar

comporta un ritme. 3.- Melodia: aspecte emocional, expressió. 4.- Harmonia: aspecte mental. EL RITME 1.- Pols: Temps o tempo: pulsació interna, regular i constant de la música, la que determina la

velocitat. És estable, com el batec del cor. 2.- Ritme o fórmules rítmiques: combinacions de sons llargs i curts. Es representen per mitjà de les

figures musicals. No és estable com el pols (al que conté), sinó que pot variar. Exemple.- pols + ritme= eye of the tiger. 3.- Accent o compàs:

- Els accents són pulsacions que adquireixen relleu gràcies a la combinació de ritme i melodia. Depèn de què accentuem, té un caràcter o un altre. - Compàs. Depenent dels accents hi ha els compassos. Caràcter dels diferents compassos:

Compàs binari

Compàs ternari

Compàs quaternari

Compàs d’amalgama. És la combinació de varis compassos (pots comptar 3 i després 4 o 2). Un-dos-tres / un-dos Exemple.- Take five

LA MELODIA 1.- Les notes: component mínim de la melodia. Determinada per la seva freqüència o altura. 2.- Els intervals melòdics: són la diferencia d’altura entre una nota i la que sona a continuació. Hi ha

tres possibilitats: - La nota que segueix és igual a l’anterior. - La nota que segueix és més aguda. - La nota que segueix és més greu.

3.- Els motius: dues o més notes, que tenen un significat. Generalment de quatre o vuit compassos

(mantenir a les bandes sonores, per crear música que passi fluida). Per exemple, la 5ª simfonia de Beethoven.

4.- Els períodes:

- Unió de diversos motius - Generalment, quatre o vuit compassos. Cada 4 o 8, passa cosa.

5.- Les frases L’HARMONIA 1.- Simultaneïtat de sons:

- La seva comprensió i maneig requereix d’una habilitat auditiva desenvolupada.

MSISELA

3

- Oïda polifònica. - L’harmonia està relaciona amb l’aspecte cognitiu i intel·lectual.

2.- Els intervals harmònics: - Dos sons d’altura diferent que sonen alhora. - Acords: són més de dos sons que sonen alhora. - Intervals consonants (sona bé) i intervals dissonants (no sona bé).

3.- Contrapunt:

- Abans que l’harmonia. - Dues o més melodies independents que sonen alhora, però sense perdre la seva personalitat. És la relació entre una nota i una altra, per tant, si hi ha dues notes, hi ha contrapunt.

MSISELA

4

TEMA 2.- Terminologia audiovisual

GLOSSARI BÀSIC DE TERMES S’ha d’analitzar cada apartat, a l’analitzar una cançó. PER LA SEVA COMUNICACIÓ 1.- Música necessària:

- La música que es necessita perquè una escena en un concret o idea s’expliqui. Es tracta d’un terme concret ja que no es refereix a qualsevol música, sinó una en concret. - Estableix una comunicació intel·lectual amb l’espectador, a qui li dóna una informació precisa. (Exemple.- Quan Guido la posa per segona vegada, ella surt al balcó perquè estableix una connexió, i el públic també).

Exemples.- Jaws / La vida es bella (escenes: òpera i tocadiscs). 2.- Música creativa:

- Aquella que no és necessària per entendre l’escena, però ajuda, creant un vincle emotiu amb l’espectador. - Estableix una comunicació emocional amb l’espectador

Exemples.- La semilla del diablo (father’s eyes) / El club dels poetes morts (Oh captain my captain):

més personatges s’hi afegeixen, més intensitat (volum) / Tesis (vincle entre els cascs del que escolta cada un).

PEL SEU ORIGEN 1.- Música original: Ha sigut escrita expressament per la pel·lícula Exemple.- Grease (summer nights) 2.- Música preexistent: Música que no ha sigut escrita per la pel·lícula, però s’aplica a ella. Exemple.- La naranja mecánica (Beethoven) 3.- Música adaptada: Música preexistent que és arreglada, versionada o retocada per ajustar-la en

una pel·lícula. Exemple.- [REC]3 Koldo - No puedo vivir sin ti / Moulin Rouge (Elephant Medley): col·lecció de música

adaptada. / "Soy Rebelde" - Albert Pla PER LA SEVA APLICACIÓ 1.- Música diegètica: Prové de fonts naturals que l’espectador pot reconèixer físicament en pantalla.

Sabem d’on prové la música. El protagonista, i la resta de persones de l’escena, escolten aquesta música. Pot estar situada dintre o fora de camp.

Exemple.- Top Gun (Sitting in the dock of the Bay-veiem vinil de fons) / El club de los poetes muertos (saxo. Cova) / Wayne’s World (radiocassete - Bohemian Rhapsody)

2.- Música incidental: música que no surt de cap element que puguis veure a pantalla. La que no és

diegètica, és a dir, no prové de forns naturals i els protagonistes no l’escolten. No té sentit realista i la seva durada depèn de les necessitats de l’escena.

Exemple.- El último mohicano (batalla final) 3.- Falsa diegesi: recurs que permet utilitzar música diegètica per donar-li un caire proper a la

incidental. Per donar un aire solemne. Que la música incidental paregui més propera a nosaltres. Exemple.- Ben Hur (Roman Triumph). Hi ha molta percussió, trompetes... en canvi, veiem només un

home amb un pandero. Intenten transmetre que sona allà, però no és realista. / Ramming Speed! – només veiem un tambor però sona molta més música, al ritme del tambor.

MSISELA

5

[Música de misteri: notes greus. Música victoriosa: notes agudes.] Activitat: Exemple de música diegètica – Regreso al futuro – Johnny Be Good (prové d’elements que

apareix en pantalla, i els personatges l’escolten). Incidental: també ho seria, segons la seva vinculació. Exemples en vídeo.- diegètic and non diagetic (YouTube). / Ejemplos de diegesis en cine. PER LA SEVA ACTITUD 1.- Música empàtica: alguns investigadors l’anomenen “convergència” (Josep Lluís Falcó). La música

coincideix amb el sentiment dels personatges de l’escena. Exemple.- American History X. Partit de bàsquet. Música èpica durant un partit. / REC 3. “Hoy es mi

día”, amb la cançó “Eloise”, empatitzant amb el sentiment de la protagonista. 2.- Música anempàtica: alguns investigadors l’anomenen “divergència”. Aquella que produeix un

efecte contrari al proposat per les imatges. S’utilitza molt a pel·lícules d’humor. Exemple.- La chaqueta metàl·lica. “Bird is the word”. Empatitza amb l’expressió del personatge però

no amb les imatges. / Final alternatiu de “El efecto mariposa”. Final suïcida. Les imatges són d’una manera i la música d’una altra. Música d’esperança, però el personatge mor. / Muntatge a internet d’American History X. Escena de la dutxa – música més sensual o romàntica.

PER LA SEVA VINCULACIÓ 1.- Música integrada: Aquella, l’origen de la qual, sorgeix de la pròpia pel·lícula. El compositor pren

elements molt concrets de l’argument o dels personatges. Exemple.- Society into the wild – Eddie Vedder (OST de Into the wild). La cançó és de protesta i

funciona també per separat. / Uno más uno son siete – Los Serrano. La cançó sí que parla de la sèrie. / 7 vidas. Cançó que al principi sí que tenia a veure amb la sèrie, però ara ja no. / Forrest Gump – entrevista amb John Lennon. Aquest va construint imagine segons les paraules de Gump.

2.- Música no integrada: aquella que acompanya la pel·lícula però pot ser reemplaçada per una altra,

sense canviar el significat del vídeo, si en poses una de similar. Exemple.- I am Sam – sad compilation. (Sam blau. Mare adoptiva vermell. Junts arc iris). Música dels

Beatles. / Bryan Adams – (Everything I do) I do it for you. Música que al videoclip empra imatges de la peli, però només surt als crèdits. / Fran Perea – Nada. S’utilitza a la sèrie per vendre discs. / Apatrullando la Ciudad – homenatge al Fary. Torrente. La música es va crear abans, tot i que podria parlar del film.

DIFERENTS TEMES MUSICALS EN UN FILM 1.- Tema inicial: Música que acompanya als títols de crèdit inicials. 2.- Tema final: Música que acompanya als títols de crèdit finals. 3.- Tema principal: Tema més poderós de la pel·lícula. Només pot haver-n’hi un. Exemple.- BSO Pirates of the Caribbean. La cançó principal té 9 minuts, i la resta són variacions. / La

valse d’Amelie – la melodia apareix molt, però amb diferents instrumentacions. / Star Wars – crèdits. 4.- Tema central: Serveix per explicar alguna cosa, requereix que l’espectador ho entengui. La seva

presència és limitada. Exemple.- La marxa imperial – Star Wars. / TLOTR – cada personatge o escenari es relaciona amb una

música concreta. – Hobbiton La Comarca. – Rivendale – Elf, etc. / Haldir arrives at Helm’s Deep. / La princesa promesa – BSO de Mark Knopfler. Cada tema de la BSO està relacionat amb un personatge.

5.- Tema secundari: No requereix cap atenció per part de l’espectador. 6.- Leitmotiv: Referència musical que consisteix en un motiu relacionat amb alguna cosa concreta.

Acompanya a un personatge. Exemple.- Jaws.

MSISELA

6

DERIVACIONS Com pot ser la música dintre d’un film. 1.- Música repetida: Una música sona exactament igual en diferents parts de la pel·lícula, aportant un

caràcter estàtic. Un fragment d’una mateixa cançó, si és igual, és repetit. 2.- Música variada: El tema pateix arranjaments o variacions. No és sempre exactament igual. Quan

és la mateixa música i sona diferent. No és variada si és diferent, però forma part d’una mateixa cançó. També és estàtica.

3.- Música repercutida: El tema varia i s’adapta a l’evolució de l’argument. Quan passa cosa al film i la

música és la mateixa però canvia. Per exemple.- 7 vidas (De Emilio Aragón a ECDL més rock). PIANO FORTE P: piano PPP: pianíssimo F: forte FFF: fortíssimo Si va d’un a altre, s’escriu així: P FFF (Matís dinàmic: ascendent o descendent) Per pujar: més instruments o afegir veu, o augmentar el volum. Per baixar, viceversa. Exemple.- La traviata de Verdi, overture. La sonrisa de Julia – el hombre que olvidó su nombre. Principi – pocs instruments. Més instruments =

més volum. Final – baix i palmades. Bateria i guitarra. Etc. Bolero de Ravel – del principi al final pujant.

ATRIBUCIONS EXPRESSIVES ALS TIMBRES DELS INSTRUMENTS 1.- Corda: Violí/viola: melodia, emotivitat, col·lectivitat... Contrabaix: lúgubre, misteri... Arpa: Transparència, claredat, aigua, màgia... Guitarra: Calidesa, emotivitat, intimitat, folklore espanyol i orientalitzant, “actitud” (elèctrica)... Exemple.- Innuendo - Queen Piano: domini, autoritat, versatilitat, seguretat, classicisme... Clave: moviments vius i adornats (barroc o anterior, sobretot)... 2.- Vent Fusta: Oboè: dolçor i majestuositat... Flauta: Dolç, pàl·lid, so eteri, vivesa... Fagot: Pallasso, lúgubre... Exemple.-

MSISELA

7

3.- Vent metall: Triomfal, energia, majestuositat, brillantor, guerra, dolçor... Trompeta: decisió i valor Trompa: Alegria 4.- Percussió: Ritme, acció, moviment, etnicitat, llunyania, hostilitat, primitivisme, instint... Gong: Solemnitat Tambor (caixa...): cor, el primer so musical... 5.- Veu: Calidesa, proximitat, comunicació, personatge... Exemple.- 18 segundos. Final. Tallen la música de repent = passarà quelcom inesperat. Exemple.- Apocalypse now de Francis Ford Coppola, 1979. Ventilador – soroll helicòpter. Per relacionar el que recorda. Inici “This is the end”, de The Doors. Drogues. Wagner – relacionat amb el nacisme. Tema associat a la invasió nazi. “La cavalcada de les Valquíries”

(cavalls alats...). Música: falsa diègesi.

EL SO COM A RECURS EXPRESSIU El so és tot el que surt al film: veus, so ambient i música. Si el so fa veure la imatge de manera diferent al que aquesta imatge mostra sense; la imatge, per la

seva banda, fa sentir el so de manera diferent a com aquest sonaria en la foscor. (Chion, 1993) FUNCIONS DEL SO 1.- Funció descriptiva: imita el so que en la realitat hauria d’existir en el lloc en el qual es

desenvolupa la imatge o en descriure un lloc determinat. Per exemple.- a una peli de natura: grills... A una de ciutat: cotxes... 2.- Funció expressiva: adquireix un important valor comunicatiu i és capaç de descriure emocions.

- Modificant una sensació. Impacta més un so inesperat que una imatge imprevista. - Suggerint un estat d’ànim. - Representant una identitat (leitmotiv. Per exemple, a Jaws). - Definint un personatge (ex. “Ough” del Homer als Simpson / “Bazinga” o “Penny, Penny, Penny” defineixen al Sheldon).

3.- Funció narrativa: juga un important paper en el procés narratiu de la història.

- Centrant l’atenció i dirigint-la a un punt concret. - Marcant el ritme - Identificant causa-efecte. El so representa una imatge sense que aquesta aparegui. - El so es fa servir per donar més o menys continuïtat narrativa - Contribueix al reconeixement de l’espai.

El no haver-hi so, també defineix el so. 4.- Funció ornamental: realça una escena determinada (sobretot amb la música. Realça sentiments...) Es destaca una acció del personatge. Per exemple, si es rasca, es sent molt fort. 5.- Funció simbòlica: adquireix un valor més enllà de le aparences realistes. Exemple.- A Titanic. Que tots els passatgers es tiren a l’aigua. So amb eco: és impossible.

MSISELA

8

6.- Funció d’ambientació: forma part real de l’escena. - Determinant un escenari geogràfic - Determinant un entorn social o cultural - Creant atmosferes i ambients - Determinant un període històric - Determinant unes condicions climàtiques concretes.

Exemple.- Barrio, de Fernando León. Tot el film té el soroll de cotxes de fons. Primera escena, es

mescla amb grills. 7.- Funció dramàtica: intensifica l’acció dramàtica d’una escena. Atenua la tensió d’una escena.

Realça un fet (un cop sec, per exemple). 8.- Funció gramatical: genera continuïtat o discontinuïtat espai-temporal. Unifica o separa els plans o

les seqüències. Per exemple.- a la selva. Es senten grills. Després soroll de ciutat. Fos a negre. Imatge de ciutat = creen

continuïtat o discontinuïtat. RECURSOS NARRATIUS DEL SO Quan el so afegeix a l’escena una mica més del que es veu, o de la pròpia veu. 1.- Funcions del so:

- Fora de camp - Veu en “off” - Sons “on the air” (radio...) - “leitmotiv” - So intern (veu en off)

TRANSICIONS SONORES Ajuden a articular i donar ritme al relat. 1.- Tall (corte): canvi brusc d’un so per un altre. És la transició més utilitzada i elemental (és la més

òbvia). 2.- Fos (fundido): substitució d’un so per un altre superposant momentàniament el qual apareix

sobre l’anterior. És molt útil per als petits canvis en el temps, en la localització, o en l’acció. 3.- Anticipació sonora: enllaça dues seqüències anticipant el so de la segona a la primera. Genera

expectació davant el canvi d’escena. És molt marcat. Plans sonors

- Primeríssim primer pla (pla íntim). És un pla molt subjectiu. - Primer pla – pla americà. - “pla de fons” - Pla general - “superpla” (360º - equips de so grans. Amb altaveus davant, darrere, als seients...).

MSISELA

9

SINCRONISME Alineació de so i imatge de manera que el primer sembli sortir del segon.

- Sincronia unificadora. Va tot junt. Efecte mickeymousing. Exemple.- la caravana de Mickey. La música es relaciona amb tots els moviments del personatge. Integra tots els sons (“boing” etc.) amb la música.

- Sincronia estètica. A vegades va tot junt, però sempre no, o viceversa. - Sincronia casual. Imatge no va amb so, però si per exemple, es tanca una finestra, es sent.

Activitats: Recurs sincrònic de l’escena? a) Mickeymousing: so i imatge totalment units. Pelis on s’utilitzi el mickeymousing: Space Jam,

Scary movie, Star Wars, pel·lícules de terror i comèdies. b) Ocasional (no existeix com a recurs sincrònic) c) Creatiu (no existeix com a recurs sincrònic) Si hi ha veus o una melodia de fons (MDC), no podem parlar de mickeymousing. Ha d’anar

sincronitzat amb la imatge. Va amb els moviments dels personatges. Amplificació dels sons. Una cosa és la música als dibuixos animats, on no existeix realment, i l’altre els musicals, que aprofiten la música i va sobre música. Alguns cops sí que ho és, altres no.

TEMA 3.- El doblatge. Foley i efectes de so. EL DOBLATGE Exemple.- Voces en imágenes – resumen. Los oficiós de la cultura. Director de doblaje. FOLEY I EFECTES DE SO Exemple.- Foley – Jurassic Park Foley artist – Gary Hecker Foley - LOTR2 Foley. What is foley sound by sound ideas. El grito Wilhelm. Biblioteca de sonido. El wala-wala Mormull de fons. Els gravats fan només wala-wala. Els de post-producció creen les converses.

MSISELA

10

TEMA 4.- Estils i gèneres musicals Vídeo: Historia de la música. Lecciones ilustradas. Vídeo: 1492. Vangelis. La conquista del paraíso. Vídeo: Evolution of musica – pentatonix. Vídeo: One Man: Les Misérables. – Nick Pitera Medley. / A whole new world. Aladdin. Abans de l’edat mitjana, és tot suposat. Es sabia que hi havia percussió, o pels dibuixos dels grecs,

però és tot suposat. EDAT MITJANA (S. IX – XV) 1.- Cant gregorià (monodia) 2.- Trobadors i joglars 3.- Polifonia RENAIXEMENT (1450-1600) 1.- Polifonia 2.- Compositors:

- Palestrina, T. Luis de Victoria, J. Del Encina, Monteverdi. Exemple.- Monteverdi, Palestrina.

BARROC (1600-1750) 1.- Distinció entre música vocal i música instrumental. 2.- Naixement de l’opera. 3.- Melodia acompanyada amb baix continu / fuga (motiu melòdic). 4.- Compositors:

- Bach, Vivaldi, Purcell, Haendel, Scarlatti. Exemple.- Orfeo, primera òpera (Bach).

CLASSICISME (1750-1827) 1.- Importància de les formes musicals (sonata, suite, rondó...). 2.- Melodia acompanyada. 3.- Compositors:

- Haydn, Mozart, Beethoven. Exemple.- Réquiem, Lacrimosa, de Beethoven. Mozart, La flauta màgica. Beethoven, Claro de luna. Copping Beethoven – vídeo.

ROMANTICISME (1800-1880) 1.- La música és l’art per excel·lència. 2.- Importància de les petites formes. 3.- Destaca el piano. 4.- Nacionalismes en els últims anys. 5.- Compositors:

- Schubert, Schuman, Chopin, Liszt, Verdi, Wagner, Brahms. Exemple.- Ave Maria. Chopin. Verdi (grans operes).

MSISELA

11

MÚSICA CULTA S. XX 1.- Impressionisme: Importància de timbres i impressions. Debussy, Ravel. 2.- Expressionisme: Distorsió de les formes, irracionalisme de contingut. Schoemberg. 3.- Dodecafonisme: Atonalisme organitzat. Weber, Schoemberg. 4.- Neoclassicisme: Conceptes clàssics amb innovacions musicals. Stravinsky (ballet rus), Satie. 5.- Futurisme: Incorporen sorolls a la música. 6.- Serialisme: Series en quan a ritme, timbres... Boulez... 7.- Nova tecnologia de gravació i reproducció:

- Música concreta: fan servir sons gravats per després retocar-los. - Música electrònica: sons creats electrònicament.

Exemples.- John Cage. 4’33’’. Water Walk. http://www.youtube.com/watch?v=AmEJLoawItU http://www.youtube.com/watch?v=zY7UK-6aaNA

Les bandes sonores dels films o videojocs són impressionants, però és música comercial. ALGUNS GÈNERES DE MÚSICA POPULAR (S.XX) 1.- Rock and roll: Anys 40-50 (EEUU). Orígens: Country i blues. Bill Haley, Elvis Presley, Jerry Lee

Lewis... 2.- Jazz (EEUU): mescla d’elements variats: ritmes africans, harmonia d’Europa. Louis Armstrong,

Charlie Parker... 3.- Música Folk: Anys 60. Compromís social. Joan Baez, Bob Dylan... 4.- Música Folk-rock: Anys 60. Molta varietat temàtica: Amor, política... 5.- Heavy: Anys 70. Intensificació del rock amb noves sonoritats. 6.- Punk: Anys 70 (Anglaterra). Moviment de rebel·lió. Sex Pistols... 7.- Ska i reggae: Anys 70. Mescla música ètnica i tropical. Bob Marley. 8.- Música Disco: Final 70. Ballar al ritme els discs. Bee Gees, D. Summer, G. Gaynor. 9.- Rap i Hip Hop: Finals 70 (EEUU). Contar histories amb música de fons. Activitat: Grups de 2 a 5: agafar un anunci o curt, part de peli... entre 2 i 5 minuts, i canviar l’audio.

Música i so, el que sigui. Per desembre. I explicar: he posat música empàtica perquè...., diegètica perquè.... Per exemple.- a American History X. De violació a amor.

MSISELA

12

TEMA 5.- El videoclip

LA HISTÒRIA DEL VIDEOCLIP Hi ha directors d’audiovisuals que s’especialitzen en videoclips. En tres minuts, hi ha una història amb

molts plans, acció... Es té en compte el ritme. Exemples de vídeos mal fets: Siete vidas, Antonio Flores. (sincronització llavis) / Ella baila sola – lo

echamos a suertes Els videoclips estan fets per a promocionar a l’artista. Tipus de vídeo:

- “un día con”...

LA PREHISTÒRIA Clips pioners en el llindar del sonor i Oskar Fischinger Exemple.- Oskar Fischinger. Spooney Melodies. Relaciona la música amb figuretes. 1938. Fischinger’s An Optical Poem. Relaciona la música amb colors. a) Panoram soundies Com una gramola. A EEUU. No s’ha de pagar, és com un fil musical. Exemple.- Fats Waller and a Bevy of Beauties. Precedeix el videoclip, perquè el que veiem és un home

tocant. Seria falsa diegesi, perquè només hi ha un piano però escoltem més instruments. Django Reinhardt. 1939. Veiem tots els instruments, seria diegètica. b) Scopitone y cinebox És pareguda a la gramola dels estats units, però es necessita posar diners. S’ho treballaven més,

perquè es pagava. Exemple.- Brigitte Bardot. Jacques Brel - Madeleine Cinebox Nancy Sinatra – These Boots Are Made for Walkin’ c) Seqüències i films dels anys 60. Films en què es promocionava als artistes. The Beatles – Help movie. Dame un poco de amor – Los Bravos Films d’Elvis Presley. Andy Warhol – Exploing Plastic inevitable. És un canvi perquè no es centra en l’artista. Aquest no és al primer pla ni se’l veu cantant. Es busquen

nous efectes.

MSISELA

13

d) Primers videoclips per a televisió The Beatles – Strawberry Fields Forever / Something David Bowie (1969) – Space Oddity / Life on mars? (paròdia de la vida americana) LA HISTÒRIA a) Època inicial (des de Bohemian Rhapsody Exemple.- Bohemian Rhapsody – Queen / The Police – Walking on the moon (treballat però no

sincronitzat) / David Bowie – Ashes to Ashes. / Rolling Stones Start me up. b) Explosió del videoclip (Anys 80, a partir de Thriller)

Tant important el director com el grup o cantant. Exemple.- Michael Jackson – Thriller. Es va versionar la cançó per al vídeo. David Bowie – China Girl The Police – Every Breath You Take Dire Straits – Money for nothing – paròdia de la MTV / Brothers in arms. Imatge final, canvi

d’instruments per armes. Mc Hammer - La Família Adams – els protagonistes del film apareixen al vídeo.

c) L’època daurada Exemple.- R.E.M. – Losing my religion. Criticat pel sector religiós. Pearl Jam – Jeremy Like a Rolling Stone – Rolling Stones Smack My Bitch Up (Australia) – The Prodigy Kylie Minogue – Come into my world ≠ Bebe – Malo (Simplicitat) / Radiohead – No sourprises (càmera pràcticament fixa). Bjork – All is full of love Marilyn Manson – The beautiful people (1996). Floria Sigismondi Aphex Twin – come to daddy vídeo molt “extremat”. Fatboy Slim – Weapon of choice us d’una figura coneguda. Jay Z – 99 problems blanc i negre VIDEOS EXPERIMENTALS (a partir del 2002) The Chemical Brothers – Star Guitar (2002) Autechre – Gantz Graf 12Twelve – Mr Gesus (2006) VIDEOCLIPS CATALANS O FETS A CATALUNYA (a nivell internacional) Quim Portet – La Rambla Gossos amb Dani Macaco – Corren Mürfila – El mundo se equivoca la imatge es separa de la historia. Maria Coma – Tots els colors bon tractament del color (diferent) Keane – Disconnected (J.A. Bayona)

MSISELA

14

TEMA 6.- Anàlisi del so OBJECTIUS La finalitat de l’anàlisi és descobrir l’ús i la incidència que tenen, dintre de l’elaboració del discurs

audiovisual, els diferents elements i objecte sonors. Es tracta d’investigar els diferents processos de creació sonora i la seva relació amb la imatge i de

quina manera afecten als elements visuals i a la narració en sí mateixa. CONTINGUT. INFORMACIÓ SOBRE EL FRAGMENT AUDIOVISUAL A ANALITZAR Identificació de la peça:

- Títol - Director - Any - País - Compositor de la música - Responsables del so - Sistema (o sistemes) de so en els que s’ha produït l’audiovisual (ex. De l’ordinador per l’ordinador) - Sistema en el que s’ha efectuat l’anàlisi (ex. A un teatre, a un pc, a una tele...) - Contextualització del fragment

CONTINGUT. ELEMENTS DEL SO Cal definir la seqüència ordenant els diferents elements sonors (musica, veu, efectes) indicant

l’existència o l’absència d’aquests elements i la seva preponderància dintre de l’estructura de la seqüència. Podeu representar-lo gràficament (sonograma).

Música:

- Elements melòdics - Elements harmònics - Ritme - Dinàmica - Timbre - Textura (instrumentació que hi ha) - Forma musical (exemple.- estrofa, estribillo, estrofa, estribillo, final) - Gènere / estil (pop, rock...) - Vocal / instrumental

Veu:

- Text (idioma, prosa, vers...) - Timbre - Tessitura - Tipus de veu - Doblatge (idioma, so...) - Diàlegs, veu en off, veu on the air...

Altres elements sonors:

- Efectes de so /sorolls - Silenci - So ambient - Característiques físiques dels sons: altura, intensitat, timbre, durada

MSISELA

15

CONTINGUT. RECURSOS I POSTPRODUCCIÓ

- Transicions sonores: tall, fosa, emmascarament, anticipació. (la música sap més que ningú – sempre s’avança al canvi de pla)

- Recursos narratius: fora de camp, veu en off, so intern, leitmotiv...

- Possible tractament del so (reverberacions afegides ex.- entrada de LOTR a coves dels enanos, compressió, equalització...) i si aquest és significatiu.

- Talls significatius del flux sonor.

- Sons afegits en postproducció: wildtracks (els que s’agafen al lloc físic en què es desenvolupa l’acció, però sense que hi hagi els protagonistes), foley...

- Panoramització.

CONTINGUT. ANÀLISI SEMANTIC DEL SO

- Significat i/o funcions expressives dels elements analitzats. - Qualificació afectiva i sensorial del so. - Target (objectiu i a qui es dirigeix).

CONTINGUT. RELAICONS IMATGE / SO

- Anàlisi global del so. - Des del punt de vista:

Físic: moviment, intensitat de la llum, colors en relació amb el so. Sensacions que es transmeten: pesadesa, lentitud, lleugeresa, rapidesa...

Emocional: sentiments o emocions que transmeten.

Intel·lectual: idees o missatge que enuncien de manera explícita o subliminal.

Moral: valors, relacions socials, laborals, nivell cultural... (és molt subjectiu) CONTINGUT. VALORACIÓ PERSONAL Valoració personal de qualsevol aspecte aparegut en aquest guió d’anàlisi. ANÀLISI DEL SO A UN AUDIOVISUAL – INDIANA JONES El so a Indiana Jones. Extres del film (el cine s’inventa sons que no són coneguts). La música a Indiana Jones. Extres del film.

Exemple de l’article de Josep Lluís Falcó.

MSISELA

16

TEMA 7.- Musica i so al lip dub D’ON VE AIXÒ DEL LIP DUB? El videoclip de les Spice Girls “Wannabe” (1996), és considerat el precedent, perquè es tracta d’un pla

seqüència. Exemple.- pla seqüència de “El secreto de sus ojos”. L’inventor és Jake Lodwick, creador de Vimeo. Lip dubbing: Endless Dream (2006). Caminava pel carrer amb una cançó sonant en els meus cascos i em vaig fravar a mi mateix cantant.

Quan vaig arribar a casa vaig obrir l’iMovie i afegir l’mp3 i ho vaig sincronitzar. Suggereixo el nom de lip dubbing.

Si fem una revisió de la xarxa i la pàgina de youtube introduïm la paraula lipdub, ens trobem amb

molts exemples. QUÈ ÉS EL LIPDUB?

- Traducció: doblatge de llavis - Definició a través de les seves característiques principals: vídeo musical en el qual participen un grup de persones, cantant i ballant al ritme d’una música preestablerta, que és incorporada posteriorment, i gravat en format de pla seqüència. - L’acció d’aquest vídeo transcorre en diferents escenaris a través d’una estudiada seqüenciació de moviment de les persones participants, les quals apareixen i desapareixen contínuament en el pla. - La durada és entre 4 i 8 minuts, perquè són cançons conegudes. - Han de mostrar espontaneïtat, autenticitat, participació i diversió (Johnson, 2007). - Característiques des del punt de vista de la seva difusió:

La gratuïtat per al públic

Ràpid accés a la web (click friendly – és molt fàcil arribar a ells, amb un click).

La consecució de sensacions positives per part de l’usuari (Del-Pino, 2007). L’ÚS DEL LIPDUB

- El ràpid accés es tradueix en un ús del màrqueting viral i les tècniques de la cultura viral (del poble). (Del-Pino, 2007) - L’ús del lipdub s’ha mostrat eficaç en diversos àmbits, els quals passen per posar en marxa un projecte professional (com pot ser el cas dels alumes de les Facultats de Ciències de la Comunicació, dels que hi ha varis exemples...), donar a conèixer una institució, utilitzar-lo com a eina de màrqueting, participar en algun concurs, realitzar algun tipus de reivindicació... i en resum, passar una estona divertida (Subires Mancera, 2012).

DIFERENTS EXEMPLES

- El projecte a nivell internacional universitylipdub.com

- L’àmbit empresarial, especialment en el terreny de les grans superfícies. Exemple.- Ikea.

- Ús reivindicatiu. Aquest tipus de vídeos serveixen als moviments socials com a eines eficaces per incrementar la seva presència en l’esfera pública i com a mètode útil per superar la invisibilitat amb què, freqüentment, són condemnats pels mass-media simplement per desafiar la cultura dominant.

Exemple.- lip dub per la independència – world record a la major participació.

MSISELA

17

SO EN EL LIPDUB

- Introducció

La imatge s’acompanya de so ambient recollit amb la càmera amb que es grava, ensenyant-nos un plànol general i creant un ambient sonor en el qual es situa l’espectador on començarà l’acció realitzant, al seu torn, funció d’ambientació.

En qualsevol dels casos, al ser gravat el so directament dels elements que estan en escena, o envoltant-la, la sincronia entre aquest i la imatge és unificadora.

- Utilització de música preexistent

Sona una música preestablerta mentre transcorre l’acció i apareixen tots els escenaris i integrants del lip dub.

En la majoria dels casos s’elimina el so ambient que recull la càmera en l’edició final, a excepció dels casos en què s’usen efectes sonors que es produeixen durant l’acció i interaccionen amb la música, respectant aquests sons en l’edició final.

- Final

Igual que la introducció, consisteix en el so que recull la pròpia càmera quan acaba la cançó escollida com a protagonista del lip dub.

Sol consistir en els aplaudiments de tots els personatges que han anat sorgint, creant un ambient festí, alhora que apareixen els crèdits en pantalla.

MÚSICA EN UN LIP DUB

- L’autoria de la música no és dels intèrprets, pel que es tracta en tots els casos d’una apropiació premeditada. - La cançó escollida és molt coneguda. La cançó resulta determinant. Es la portada del missatge, l’eix entorn del qual pivota tota la resta. La cançó marca el perfil del públic objectiu al qual s’adreça el missatge i defineix l’estratègia de seducció. Si la cançó seleccionada és coneguda pel gran públic, les possibilitats per captivar l’audiència seran majors habitualment, les cançons utilitzades en lipdubs solen ser molt populars. - Diferenciació a través d’elements connotatius (subjectius, socials) o denotatius (objectius) a l’hora de classificar els factors que influeixen en l’evocació de les emocions a través de la música.

Els aspectes connotatius no resulten concloents, en no existir un públic característic les seqüencies denotatives no resulten concloents.

Els aspectes denotatius, relatius al gènere i estil musical, la intensitat, el tempo i compàs, etc. passen a ser aspectes característics i definitòris en la intenció comunicativa del lipdub.

CARACTERÍSITQUES COMUNS EN LES MÚSIQUES

- Cançons conegudes, almenys per als intèrprets ja que als assajos per a la realització d’un lipdub es centren en les coreografies i les entrades i sortides del pla. - D’altra banda, i si ens situem ara dl costat de l’espectador, una cançó coneguda resultarà més seductora, facilitant d’aquesta forma la seva propagació per la xarxa. - D’aqueta manera, les cançons triades es basen en una estructura d’estrofa i tornada que permet la seva fàcil assimilació. - Els estils musicals emprats són el pop i el rock. Aquests estils musicals, com afirma Frith (1987), transcendeixen les diferències socials i culturals, convertint les cançons pròpies d’aquets estils en elements cohesionadors. - El tempo de les cançons usades en els lip dub és mitjà / alt, entre 120 i 180 bpm. (bits per minut), de manera que la dicció de la lletra i el ritme de l’acció resulten fluids però no vertiginosos.

MSISELA

18

- El compàs utilitzat és el binari (música popular...), ja que facilita les coreografies i les entrades i sortides de càmera. - Es tracta de “música empàtica”, ja que l’efecte que es persegueix a través de la seva utilització és la coherència emocional directa mb la imatge que es reflecteix (Chion, 1991). En el cas del lip dub, al tractar de música preexistent, és la imatge la que s’adapta a l’ambient emocional creat per l’àudio.

CONCLUSIONS

- Els lip dub són una font expressiva que busca la satisfacció dels autors i el públic. - Dissenyats per ser difosos a les xarxes socials, el seu ús s’ha popularitzat en tots els àmbits socials, amb fins publicitaris, reivindicatius o simplement festius. - La combinació de sons ambientals, gravats amb una càmera que realitza un pla seqüència, amb una cançó d’estil pop o rock, sobre la qual els protagonistes dissenyen una coreografia i un playback, configuren un estil audiovisual que arrossega, després de set anys d’existència, diversos milions d’autors.

Exemple.- Festiu: LipDub navideño del Hospital Juan XXIII. IMAGEN PAPEL Exemple.- música a l’inici d’Indiana Jones i l’arca perduda.

MSISELA

19

TEMA 8.- Història del cinema sonor QUÈ ÉS AIXÒ? El cinema sonor és aquell en què la pel·lícula incorpora so sincronitzat, o so tecnològicament aparellat

amb la imatge. PRIMERS PASSOS

- El 27 de febrer de 1888 Edward Muybridge es va reunir en privat amb Thomas Edison. - El kinetoscopi va ser un primer intent d’Edison per unificar la imatge i so (varies fotos enganxades, que passen a una velocitat X). Exemple. The Dixon experimental sound film 1895 (YouTube)

- El 1899, un sistema de so de cinema projectat conegut com Cinemacrofonògraf o Fonorama. - En l’exposició de Paris de 1900, el Phono-CinémaThéatre vaig permetre presentar fragments d’òpera, teatre i ballet. Exemple.- “Cyrano de Bergerac” (YouTube) - Tres importants problemes persistien, portant a les imatges en moviment i al so gravat a prendre camins separats durant una generació.

Sincronització.

Volum de reproducció.

Fidelitat de l’enregistrament. INNOVACIONS CRUCIALS

- Alguns desenvolupaments tecnològics van contribuir a fer el cinema sonor comercialment viable a la fi dels anys 1920.

So òptic avançat (Lee de Forest, 1919). La pista de so era gravada fotogràficament en un costat de la cinta de la pel·lícula per a crear una còpia composta. El 15 d’abril de 1923, al Teatre Rivoli de la ciutat de Nova York, es va projectar el primer film comercial amb so òptic.

Advanced sound-on-disc. El so de la pel·lícula era gravat en discos fonogràfics. Un plat fonogràfic era connectat per un entrellaçat mecànic a un projector de cinema especialment modificat, permetent sincronització. El 1921, el sistema sound-on-disc Photokinema desenvolupat per Orlando Kellum va ser emprat per afegir seqüències de so sincronitzat a la fallida pel·lícula muda Dream Street de D. W. Griffith. El 1925, va començar a experimentar Warner Bros. El 6 d’agost de 1926, s’estrena la pel·lícula de gairebé tres hores, Don Juan.

Exemple.- 1923. Cantant Espanyola. Conchita Piquer. Lee de Forest. Youtube: fragmentos de la pel·lícula de Lee de Forest. Exemple.- Dream Street. Exemple.- Don Juan Seduction (1926). La música no és empàtica amb l’escena.

- Sound-on-film guanyaria i sortiria victoriós sobre sound-on-disc per un nombre d’avantatges tècniques fonamentals:

Sincronització: cap sistema d’entrellaçat era completament fiable, i el so podia desincronitzar-se a causa de salts en el disc o canvis de minuts o en la velocitat de la pel·lícula, requerint la supervisió constant i l’ajust manual freqüent.

Edició: els discs no podien ser editats directament, limitant severament la capacitat de fer alteracions en les seves pel·lícules acompanyats després de l’edició original.

Distribució: els discs fonogràfics afegien despeses i complicacions extra a la distribució de films.

MSISELA

20

Ús i desgast: el procés físic de reproduir els discos els degradava, requerint el seu reemplaçament després d’aproximadament vint projeccions.

- Alguns desenvolupaments tecnològics van contribuir a fer el cinema sonor comercialment viable a la fi dels anys 1920:

Gravació i amplificació electrònica de fidelitat. Començant el 1922, la branca de recerca de la divisió manufacturera Western Electric de AT & T va començar treballant intensivament en la tecnologia de gravació per tant sound-on-disc com sound-on-film. El 1925, l’empresa va introduir públicament un sistema d’àudio electrònic molt millorat, incloent micròfons de condensador sensibles i gravadors de línia de cautxú.

LES PEL·LÍCULES SONORES

- Al febrer de 1927, va ser signat un acord per cinc importants productors de Hollywood (Paramount, MGM, First National, Universa i Producers Distributing Corporation) per seleccionar col·lectivament només un proveïdor per a la conversió de so. - Fox i els Warner van avançar amb el cinema sonor en diferents direccions, tant tecnològicament com comercialment (Fox amb noticiaris i després drames musicals, els Warner amb pel·lícules parlades). - Totes les pel·lícules sonores, grans sensacions de l’any, es van aprofitar de les celebritats preexistents. - El 20 de maig de 1927, al Teatre Roxy de Nova York, Fox Movietone presenta una pel·lícula sonora de l’enlairament del cèlebre vol a París de Charles Lindbergh. - Fox va treure el seu primer film original Movietone el 23 de setembre de 1927: Amanecer de Murnau. - El 6 d’octubre de 1927, es va estrenar The Jazz Singer de Warner Bros. Amb so ambient, veu i música. A més, va ser la que més va recaptar. Amb Al Jolson, figura reconeguda. Exemples.- The Jazz singer, the singing fool (les 2 d’Al Jolson), Dinner time 1928, Steamboat willie (primer curt amb Mickey Mouse: Mickeymousing). - Paramount, el líder de la indústria, va treure el seu primer film parlat a finals de setembre, Beggars of Life. - Columbia Pictures va ser l’últim dels vuit estudis que serien coneguts com a “grans” durant l’època daurada de Hollywood en estrenar el seu primer film amb parts parlades, Lone Wolf’s Daughter. - El primer film completament parlat va ser On with the show!, de la Warner Bros.

EUROPA

- El cantant de Jazz va estrenar-se a Europa (amb so) al Piccadilly Theatre de Londres, el 27 de setembre de 1928. - El 16 de gener de 1929 es va estrenar el primer film europeu amb una interpretació vocal sincronitzada i música gravada: la producció alemanya Kuss Ihre Hand, Madame.

Exemple.- escena de The Artist. Arribada del cinema sonor.

MSISELA

21

TEMA 9.- La música als videojocs La música dels videojocs s’ha desenvolupat gràcies als sons electrònics, o desenvolupaments

tecnològics.

- La música dels videojocs es compara, cada cop més, amb la de cinema. - La relació música-usuari:

Als videojocs l’usuari es relaciona amb la màquina que respon a les accions del jugador amb sons diferents. (empàtica. Mickeymousing).

Aquest son creen en l’usuari una reacció emocional, física o intel·lectual. ELS ORÍGENS

- Els primers videojocs no comptaven amb so. - Els aficionats utilitzaven música externa. - Les primeres músiques servien per carregar el videojoc.

1r. Tres en ratlla 2n. Tennis for two, 1958. 3r. Spacewar!, 1962 – ja incloïa música amb els disparadors, vinculada a l’ordinador i les possibilitats

informàtiques.

- Els microprocessadors permeteren incloure música als 70. - Característiques:

Monofònica (una única veu, l’únic que es podia).

Cíclica.

Utilitzada entre els diferents nivells i al començament de la partida. Codi binari – la creaven els informàtics. Exemples.- Pac-Man (4 nivells musicals: quan només camina, quan camina i hi ha bolles, quan

apareixen els que el volen menjar, amb la sirena. També la del principi, i quan se’l menja.); Pole Position (Digital. Simula el so real); Chiller – Arcade (primera aventura llarga, que no era cíclica).

- Als 80, amb la millora de la qualitat dels microprocessadors i la baixada de preus, sorgeix una nova generació de consoles domèstiques.

Exemple.- Super Mario Bros. Compàs ternari: és un vals. / Spectrum (binari i ps2). Robocop. /

Commodore 64. Karate. Eren jocs cíclics. A cada nivell, era igual però amb més monstres. La música era la mateix tot el temps,

amb algun element nou. EL DESENVOLUPAMENT

- A la segona meitat dels 80 comencen els compositors especialitzats. Dintre de les possibilitats, té un so harmònic i un sentit més melòdic.

Koji Kondo

Rob Hubbard

Hirokazu Tanaka (tetris, 1989)

Martin Galway

Hiroshi Miyauchi (Out Run – podies escollir la melodia, entre varies).

MSISELA

22

LA TERCERA GENERACIÓ

- La innovació dels 16 bits (fins al moment eren de 8). - Les aventures conversacionals, on interactuaves amb l’ordinador, havies de llegir, i escollir la teva pròpia aventura.

Exemple.- SEGA 16 bits. LA QUARTA GENERACIÓ

- L’era del format MOD (Sound Tracker, 1997). Amb sons més reals, que l’ordinador convertia directament. També hi ha so ambient, en lloc de música. - Les plaques arcade. Exemple.- Street fighter 2.

LA QUINTA GENERACIÓ

- L’almacenament òptic. - Squaresoft

Instruments reals o seqüenciats. Ho graven orquestes. Exemple.- Play Station. Nintendo 64 (Final Fantasy). Sega Saturn. Els sons continuen essent cíclics. L’ERA MODERNA

- Jocs en format CD - Música pre-gravada

La integració és total. La música ja no és un acompanyament. Els videojocs basats en pel·lícules, utilitzen la música dels films per a semblar-s’hi més. La música dels videojocs “excita”, posa nerviós. LA MÚSICA DELS VIDEOJOCS FORA DE LA PANTALLA Es fan concerts de música per a videojocs, o de videojocs i films. Es mostren imatges per empatitzar

amb el públic.

MSISELA

23

TEMA 10.- La música als dibuixos animats DEFINICIÓN

- Gravació imatge per imatge (moviment per moviment). - Capacitat de donar vida a qualsevol cosa inanimada.

Dibuixos animats (animació plana).

Plastilina.

Nins articulats.

Gràfics per ordinador (2D o 3D). ORIGEN

- Primeres experiències: Xina, s. III (ombres xineses). Els comerciants amb Orient les van introduir a Europa al segle XVII. - Christian Huygens. Llanterna màgica - Fantasmagories. - Serafins de Santa Maria de Déu. -

Exemple.- Vídeo YouTube. Teatro de sombras i linterna màgica. / Fantasmagories (per asustar).

- Émile Reynaud (1844-1918), teatre òptic.

Projecció de dibuixos animats

Duració entre sis i quinze minuts

Combinació de dues llanternes màgiques

15 imatges per segon

12.800 representacions entre 1892 i 1900.

Acompanyament musical (Gaston Paulin). PRIMERS PASSOS

- James Stuart Blackton (1875-1941). Humorous Phases of Funny Faces (1906). Primer film de dibuixos animats. - Fins 1927, els films s’acompanyaven de:

Música de piano.

Diàlegs en forma de lletrers.

Comentaris de l’encarregat de la projecció. - Out of the Inkwell Films Inc. (1928). A través de la Paramount. Song car-tunes (Karaoke, sempre amb imatges d’un cotxe. Germans Fleischer), Talkartoon. - Rotoscopi (gravar dos personatges, posar una plantilla i sobre això dibuixar. Moviments de personatges reals semblants). Cab Calloway i Betty Boop.

PRIMERS FILMS D’ANIMACIÓ SONORS

- Dinner Time, 1928, Estudis Amadeé. - Steambot, 1928, Walt Disney. - Música de Carl Satlling (1888-1974). Primer gran contracte a un compositor.

The skelleton dance

Silly Symphony. Flowers and trees (treballaven al mateix temps). - Frank Churchill (1889-1961). The three little pigs. Disney.

MSISELA

24

PRIMER LLARGMETRATGE DE DIBUIXOS ANIMATS

- Projecte de Walt Disney (Snow White and the seven Dwarfs). - Necessitaven 250.000 $ - Es va multiplicar per 6 la quantitat prevista. - 700 dibuixants - 2 milions de dibuixos, només 400.000 aprofitats. - Càmera multiplà (cinc nivells de profunditat)

PRIMERS ÈXITS DE DIBUIXOS ANIMATS

- Paul J. Smith i Leigh Harlina. Heigh Hom, B.S. nominada a l’Oscar. - Oscar honorífic a Walt Disney. - Fantasia (1940). The Philadelphia Orchestra i Leopold Stowsky.

El cascanueces.

Ave Maria.

El aprendiz de brujo. - Pinocchio (1940). When You Wish Upon a Star.

GRANS ÈXITS

- Walt Disney Company (1942) comença a produir films de ficció, catalogades com musicals de dibuixos animats.

Mary Poppins (1964).

El hit. - El llibre de la selva (1967) - La sireneta (1989) - La bella i la bèstia (1991) - El rei lleó – el cercle de la vida. 1994. El musical. - Tarzán – Dos mons. 1999.

Amb la música es substitueix la veu en off, que seria més cansat i ven més. La música dona ritme als

dibuixos, molts cops es fa al mateix temps (despatxos conjunts). També hi ha música que exclusivament hi és, que la poden treure però si hi és millor, perquè si la

treus es nota que no hi és. LES VERSIONS

- El rei lleó, el musical. [crescendo = matís dinàmic]

- Música de disney versionades – Louis Armstrong. - Covering the mouse – web amb versions de films de discs animats.

VANGUARDIES I CINEMA EXPERIMENTAL

- Viking Eggeling (1880-1925) – Symphonie Diagonale. - Oskar Fischinger (1900-1967) – Tocata i fuga en D menor.

EL FENÒMEN WARNER

- Va néixer a finals dels anys 20 gràcies a Hugh Harman i Rudolph Ising. - Inspirats en Disney:

Foxy

Merrie Melodies

Looney Tunes - Èxits $

MSISELA

25

EXILIATS DE LA WARNER Fritz Freleng i David H. De Patie fundaren De Patie-Freleng Enterprise.

- Contractats per Blake Edwards - Crèdits de la pantera rosa de Peter Sellers (1963). La música de Mancini es va tornar característica = leitmotiv. El personatge va protagonitzar un show entre 1969 i 1978.

Tex Avery a Metro Goldwyn Mayer (des de 1930). - Bill Hanna i Joe Barbera amb música de Scott Bradley. - Anchors Aweigh (1945).

Estrelles amb llum pròpia. Seqüeles... Moments de musical quan el protagonista es posa a ballar i comença la música = es pot considerar

mickeymousing, perquè es fa la coreografia del ball i la imatge en funció de la música, el protagonista balla al ritme de la musica, i per tant, les dues coses van al mateix temps, juntes.

HANNA & BARBERA Diferents series de televisió i un munt de personatges. EL CINEMA D’ANIMACIÓ INDEPENDENT AMERICÀ I EUROPEU Molt vinculat als pintors de l’època, i amb música de jazz modern.

- Influencies de Francis Bacon, Georges Braque, Raoul Dufy, Paul Klee, Henry Matisse o Pablo Picasso; i música de Jazz (des del rag time fins la fusió).

John Hubley (1952).

Bill Hurtz (1953). L’ACTUALITAT ALS ESTATS UNITS

- La convivència de grans estudis amb segells independents. - Musicalment presenta un allunyament de la música descriptiva i les cançons cantades pels protagonistes.

Ralph Bakshi (1975).

Beavis & Butt-Head (1993-97, 2011).

Los simpsons (1989-)... DE PASSEIG...

- Gran Bretanya: Animal Farm, 1954. - Japó: Astroboy d’Osamu Tezuka. - L’escola de Zagreb:

Borivoj Dovnikovic (1978).

Dusan Vukotic (1961) Ersatz (primer film d’animació que va guanyar l’Oscar sense esser d’EEUU). PROLIFERACIÓ DE LA TELEVISIÓ

- Adaptació dels còmics

Belvisión (Bèlgica) i Raymond Leblanc (1915-2008)

TVA Dupuis (Bèlgica), Eddy Ryssack i ?? (1928-2004)

MSISELA

26

Va donant cabuda a més emissió de dibuixos animats. Pitufos: inventats a Bèlgica però comercialitzats per Hanna & Barbera.

APROP NOSTRE

- TVE i Cruz Delgado (1929-) - TV3 i Roser Capdevila (1939-)

ELS ANIME (MANGA) La música, la cara etc. es pareix molt als dibuixos d’EEUU LA GENERACIÓ PIXAR

- Fundada com una divisió de Lucas Film a 1979. - Al 1986 la va comprar Steve Jobs. - Companyia especialitzada en animació per ordinador. - Comprada per Disney el 2006. - Premis

27 Oscars

11 Grammy’s

7 Annie

7 Golden Globes ... ELS DIBUIXOS DE LA MÚSICA Videoclips basant-se en dibuixos animats, perquè és més senzill anar a altres mons. Exemple.- Pink Floyd – The wall (la peli de dibuixos). / Yellow submarin – Beatles (Peli). / Radiohead –

A wolf at the door. / Dansa de la primavera – orquestra alternativa. [Chion - Moulin Rouge – Can cancan – diferència de vectorització. Gràfiques.]

MSISELA

27

TEMA 11.- La dimensió sonora dels tràilers

“Els tràilers son pel·lícules perfectes perquè mai t’arriben a defraudar”. Jean Luc Godard, 2009. “Un tràiler és un avanç publicitari d’una duració inferior a tres minuts i que té per finalitat

promocionar una pel·lícula”. Francesc Llinares, actualitat. “Un tràiler és una eina de màrqueting que posiciona una pel·lícula en el mercat cinematogràfic

distingint-la de la resta”. Dornaletche, 2009. EN CONSEQUÈNCIA...

- L’objectiu és seduir i captivar al públic. Ha de ser emotiu, emocionar al públic. - Es basa en la persuasió a través de la carrega emotiva en un breu espai de temps. - El tràiler és una peça sensorial i no argumental.

MUNTATGE

- Requereix un muntatge discontinu. - Mecanismes més utilitzats:

Reducció temporal o Sumaris o El·lipsis narrativa

- La música crea sensació d’unitat i coherència en el discurs, enllaçant les diferents escenes. - Tota la Banda Sonora del tràiler està enfocada a emocionar a l’espectador (veu, música...).

TIPOLOGIES DE TRAILERS

- Segons l’estil

Diversos extractes i cites sense una estructura musical que acaben amb un fragment de diàleg. Exemple.- Saw 3 official tràiler.

Posada en escena comercial marcada per la música i acompanyada per una veu en off. Exemple.- El indomable Will Hunting

- Segons les característiques formals (Dormaletche, 2007):

Teaser trailer. Es el primer que s’exhibeix. No supera el minut i mig. Exemple.- Gravity

Creative trailer. No utilitza material de la pel·lícula. Exemple.- Rec 3, reaccions del públic.

Clip trailer. Emissió d’un fragment de la pel·lícula.

Tv trailer. Trailer inclosos a la TV. Entre 15 i 30 segons. A la majoria dels casos s’utilitza musica diferent a la del cinema.

Behind the scene. Mostra imatges de com es va fer el film.

Sneak peek. És l’oportunitat de veure alguna cosa de forma exclusiva abans que sigui oficialment visible, és a dir, un minut de l’episodi d’una sèrie que suscita expectació. Normalment s’arriben a mostrar uns 5 sneak peeks, amb fragments d’entre 1 i 2 minuts de diferents escenes.

First look. Són com els Sneak peeks però més llargs, d’entre 5 i 10 minuts, i amb continuïtat. És a dir, un fragment continuu.

EVOLUCIÓ DEL TRAILER

- El primer trailer documentat, és de 1912. - 1920, neix la NSS (National Screen Service), per gestionar els tràilers. - Primer tràiler sincronitzat és de 1927, que coincideix amb el primer llargmetratge sonor. Exemple.- The Jazz Singer trailer, el primer sincronitzat, d’uns 7 minuts.

MSISELA

28

- A principis de la dècada dels 30 desapareixen les al·lusions als avenços. - Durant els anys 40 la NSS agafa les regnes i introdueix canvis (narrador en tercera persona). - Anys 40-50. Exagerats elogis a la pel·lícula i als personatges. - Anys 60-70. S’incorpora la veu en off d’un actor. - Un abans i un després de 1964, perquè és la primera vegada que hi ha veu en off, música pre-gravada que no és del film, música del film i diàlegs del film. És a dir, hi és tot. Però l’important és que la Banda Sonora Musical era dolenta i per això va contractar un compositor per la BSM del tràiler. Exemple.- La noche de la iguana, 1964. - A partir de 1975 hi ha una major dependència dels efectes de so i àudio, realçant sensorialment el component visual. Exemple.- Air Force One trailer.

DIMENSIÓ SONORA

- Els elements sonors del trailer són els mateixos que als films:

Veu

Efectes sonors

Música

Silenci. El silenci té més pes als films de terror. MÚSICA

- La musica és més present que al film. Un 80% és música + o -. - Contextualitza l’acció, ens posa on som (ex. Xina, etc). - Habitualment, no tota la música del tràiler és a la pel·lícula. - Diversos orígens:

Música original del film

Música d’us lliure

Llibreries de música per a tràilers: companyies de música orquestral especialitzades en composició de musica per a tràilers. Cançons d’un minut i mig o dos, i les tenen en obert. Exemple.- Immediate music.

Música d’altres pel·lícules Exemple.- Silver. Tràiler amb la música de Instinto básico.

Música composada per al trailer

- El tràiler enquadra la pel·lícula en un gènere segons la música escollida. - Diferències segons pel·lícules:

Acció: tendència a tempos ràpids i orquestracions èpiques (trompetes, tambors...).

Comèdia romàntica: melodies simples, cançons pop...

Etc... - Re-cut trailer: canviar el gènere d’un film mitjançant el trailer. Exemple.- Silence of the lambs comedy.

VEU EN OFF I DIÀLEGS

- La veu en off sol ser profunda i amb matisos que cridin l’atenció. - Estableix l’argument del film o la informació extra. Exemple.- Good Will Hunting. - El to de la veu ha de diferir del de la música. - En ocasions s’utilitzen diàlegs, alguns cops completant la veu en off.

MSISELA

29

EFECTES SONORS

- Conformen l’estructura puntuant moments clau. - Donen espectacularitat. Exemple.- Al films de por: tot greu i surt el dolent, i es sent un soroll. - Es poden utilitzar a transicions, frases i títols.

SILENCI

- La utilització del silenci té més protagonisme a un tràiler que a un film.

DISSENY SONOR D’UN TRÀILER

- Importància del paisatge sonor a l’hora de dissenyar un tràiler, del film o d’on serà emès, perquè és cultural. - Overlapping: anticipació de la informació sonora respecte a la visual.

Intens solapament i anticipació sonora

Existeix una relació entre els canvis d’intensitat i la sensació de sorpresa en l’espectador - Manipulació temporal.

AND THE WINNER IS... Hi ha competicions dels millors tràilers. [Quantitatiu: a més informació diferent visió ≠ Qualitatiu. Es necessita alguna informació per saber si

és empàtica o anempàtica.]

MSISELA

30

TEMA 12.- De l’ària al primer pla. Apunts per l’estudi de l’òpera al cinema Exemple.- Don Giovanni al Liceu, 2001. L’escenografia és actual i Giovanni porta xandall del barça,

etc. Està tan lluny l’òpera del cine? El cinema pot treballar diferents plans temporals, efectes especials... però actualment a l’òpera es

projecten imatges a una pantalla, per tant, s’utilitzen recursos audiovisuals. Exemple.- La fura dels baus – Ligeti . Le Grand Macabre. Drama musical de Wagner: Pretensió de crear Gesammtkunstwerk (obra d’art total) on s’uneixen música, imatge, posada en

escena i interpretació dels actors a un únic espectacle. Va dissenyar un teatre especialment per les seves obres. DIFICULTATS L’òpera es basa en la irrealitat que neix de la paraula cantada i no de la parlada. A diferència del cinema, l’òpera va néixer essent imatge en moviment, so i color (el cinema de blanc i

negre a color). Ex.- Don Giovanni – Mozart (DVD). Recitatiu: paraula parlada a una òpera, poc usual. Exemple.- Verdi – La Traviata (Moulin Rouge moderno). Rellotge representa el pas del temps. Exemple

de recitatiu (paraula parlada a una òpera). L’ÒPERA COM EXCUSA

- L’òpera com a recurs diegètic Exemples.- A Night at the Opera – Brothers Marx. Paròdia dels personatges de l’òpera i lo seriosa que és. Dos exemples de Bugs Bunny. – La Valquiria. Paròdia. Pretty Woman – un dia a l’òpera. S’utilitza com a part emotiva (La Traviata – personatge principal

puta). Philadelphia – escena òpera.

- L’òpera filmada Exemple.- La Traviata. Franco Zeffirelli.